SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

El marit de Carme Chacón és l'enllaç entre Pedrito Piscinas i Zapatero

pesolbullit | 26 Novembre, 2009 06:11


 

Reproduït de www.directe.cat

Montilla va pressionar Narcís Serra perquè Caixa Catalunya financés La Sexta

Segons el periodista José Díaz Herrera a 'Pedro J. Ramírez al desnudo' · Relata les estretes relacions del director d'El Mundo amb el marit de Carme Chacón i el president del govern espanyol

18.11.2009 ! 05.00h

'Si algun dia haig d'acabar amb Pedro J. Ramírez, el mataré però a petons', ha dit en més d'una ocasió el president del govern espanyol, José Rodríguez Zapatero, segons el relat que fa el periodista José Díaz Herrera al seu darrer llibre, Pedro J. Ramírez al desnudo (Foca), presentat ahir al Col·legi de Periodistes amb la presència a la sala del seu degà, Josep Carles Rius, i de l'exdirector d'El Periódico, Antonio Franco. L'entesa Zapatero-Ramírez és tanta que, fins i tot, Díaz Herrera exposa que el president espanyol no va tenir inconvenient l'any 2005 en pressionar el llavors ministre d'Indústria, José Montilla, perquè al seu torn pressionés Narcís Serra perquè Caixa Catalunya concedís 150 milions d'euros als promotors de La Sexta, aliats amb el director d'El Mundo per arrabassar l'hegemonia mediàtica de l'esquerra al Grupo Prisa.

Díaz Herrera explica que Jaume Roures, José María Tacho Benet, José Miguel Contreras, Rafael Farrera i Emilio Aragón 'es van presentar a la 'Caixa xica', la de Narcís Serra, i li van demanar un crèdit de 150 milions d'euros. Serra els va dir que no, que no el portarien a la ruïna. I llavors va trucar José Montilla fet una pantera: 'Que els donis, cony, els 150 milions d'euros'. Serra va reunir el consell i per un 55% de vots enfront al 45% els van deixar anar els diners, així, bitllo-bitllo, perquè compressin els drets de retransmissió del Reial Madrid.'

Quatre anys després, Caixa Catalunya es troba immersa en un procés de fusió amb Caixa Manresa i Caixa de Tarragona que preveu l'acomiadament de 1.800 treballadors i el tancament de 500 oficines.

El paper clau de Barroso
Díaz Herrera exposa les mil i una maniobres que Pedro J. ha realitzat durant tota la seva carrera periodística per mantenir-se a la primera línia política estatal. I de com després de l'idil·li amb Aznar és capaç de ser el primer periodista a qui concedeix una entrevista el nou president del govern, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero.

Assenyala Miguel Barroso, actual marit de la ministra espanyola de Defensa Carme Chacón, com el nexe d'unió entre Pedro J. Ramírez i Zapatero. Vinculat durant la transició amb la revista àcrata El Viejo Topo -on va conèixer Federico Jiménez Losantos i Jaume Roures-, digué a Zapatero just abans que comencés la carrera cap a la secretaria general del PSOE i La Moncloa: 'Pedro J. és un perill públic, ja ho sabem. És per això que és millor tenir-lo d'amic que d'enemic', afirma Díaz Herrera.

Des de llavors, el trio Zapatero-Pedro J.-Barroso s'ha demostrat irrompible, considera Herrera. Barroso també seria qui hauria convençut el president espanyol de la necessitat de trencar els lligams amb El País i la SER i disposar d'un grup comunicatiu més afí, operació vista amb bons ulls per Pedro J., perquè per pocs lectors que el nou diari restés a El País, El Mundo esdevindria el periòdic més llegit.

Herrera relata que Roures i la resta de promotors de La Sexta són amics íntims de Miguel Barroso. Quan Zapatero va decidir de reordenar l'espectre radioelèctric espanyol i concedir dues noves llicències de televisió analògiques, el 2005, Barroso ostentava el càrrec de Secretari d'Estat per a la Informació. És en aquest context que Díaz Herrera circumscriu la trucada de Montilla a Serra.

A més, exposa: 'El més estrany de l'operació, que va indignar a gran part de la premsa, especialment a Antena 3 i Tele 5, va ser que Pedro J. Ramírez no es va ni immutar. El Mundo no va sortir a la palestra exigint la seva part de poder (...). Per què no va protestar Ramírez? Al Grupo Prisa tardarien mesos en saber-ho. I era perquè juntament amb Miguel Barroso, José Miguel Contreras, Antonio García Farreras, Julián Lacalle, Nacho Benet i Emilio Aragón, entre d'altres, s'havien aliat entre si i amb el director d'El Mundo per a arrabassar-li el poder mediàtic hegemònic a Polanco. (...) Es va muntar una nova pinça, aquesta vegada amb el suport del Nou Socialisme, per a acabar amb l'imperi del monopoli'.

'Les coses de la premsa no s'airegen a fora'
Durant la presentació, Díaz Herrera va explicar que s'havia plantejat el llibre amb l'ànim d'aportar llum a la trajectòria d'un dels periodistes espanyols 'que més s'ha envoltat amb la bandera de la llibertat d'expressió per a defensar els seus assumptes particulars i moltes vegades mesquins'.

Va ressaltar la contradicció que suposa que els mitjans demanen transparència a totes les institucions, mentre que 'les coses de la premsa no s'airegen a fora'. Considera positiu que quanta més informació aparegui sobre els responsables comunicatius, més s'afavorirà la democràcia, perquè els lectors disposaran de més dades per valorar correctament una o altra publicació.

Durant la presentació, l'exdirector d'El Periódico, Antonio Franco, acusà Pedro J. Ramírez de ser 'el prototip d'un dels desastres de la Transició' i d'esdevenir 'el gran obstacle que ha tingut la dreta democràtica a Espanya'. Alhora, considera que la paraula clau que el defineix no és 'periodisme', sinó 'poder'.

L'exdiputat al congrés espanyol i editor de directe!cat, Joan Puig, va reconèixer que el llibre li havia donat claus per entendre el comportament de determinats dirigents socialistes durant la seva batalla contra la piscina il·legal que Pedro J. té a Mallorca: 'Ara entenc per què Miquel Barroso em deia el que em deia, entenc per què De la Vega li deia a Joan Puigcercós que deixéssim d'apretar amb la piscina, entenc per què Narbona em va reconèixer que la piscina era il·legal, però que les ordres venien de dalt'.


 

 

Jaume Reixach: Excel.lentíssims cabrons del Tribunal Constitucional

pesolbullit | 26 Novembre, 2009 05:54


 

Reproduït dewww.radiocatalunya.ca

23.11.2009 - 19:20

"Excel·lentíssims cabrons"

JAUME REIXACH

 

Segons ens expliquen des de Madrid, hi ha sis excel·lentíssims magistrats del Tribunal Constitucional que no accepten, de cap manera: 

1. Que Catalunya és una nació 

2. Que Catalunya té drets històrics 

3. Que Catalunya té drets nacionals 

He de dir als excel·lentíssims senyors Guillermo Jiménez, Vicente Conde, Javier Delgado, Jorge Rodríguez-Zapata, Ramón Rodríguez i Manuel Aragón que són uns incults. 

Catalunya és una nació des que, al segle IX, els comtes de Barcelona van independitzar-se de l’Imperi Carolingi i van crear una entitat política i militar autònoma a la Marca Hispànica. 

La dinastia catalanoaragonesa va regnar sobre un extens domini de la península ibèrica i la Mediterrània durant 500 anys. El 19 d’octubre de 1469, amb el matrimoni del rei Ferran II d’Aragó i d’Isabel I de Castella, es va consumar la unió voluntària entre els dos grans regnes cristians que havien conquerit els territoris musulmans peninsulars. 

La unió catalanoaragonesa-castellana es fonamentava en la imparcialitat del monarca i en el respecte als drets i furs històrics d’ambdós territoris. Aquest equilibri es va mantenir durant 250 anys, fins que la mort del rei Carles II, a l’any 1700, va desfermar la Guerra de Successió. Com és sabut, la coalició castellano-francesa va imposar-se militarment sobre la coalició catalanoaragonesa-austríaca i va ser entronitzat monarca Felip Vè de Borbó. 

El nou rei va eliminar els furs i els drets de la confederació catalanoaragonesa i va implantar un sistema absolutista i centralista. Malgrat la derrota, durant 250 anys, els catalans hem lluitat amb voluntat de ferro i sense defallir per la recuperació de l’autogovern i de les nostres institucions. Ho vam aconseguir, fugisserament, a l’any 1931 amb la proclamació de la II República. I, de manera estable, després de la mort del dictador Francisco Franco. 

Catalunya és, des de fa mil anys, una nació. Tenim drets històrics i drets nacionals. Tot això, tan elemental, ho saben els excel·lentíssims magistrats del Tribunal Constitucional. Tot això, tan elemental, ho recull el Nou Estatut d’Autonomia refrendat pel poble català l’any 2006. 

Dit això, corregeixo i considero que els excel·lentíssims magistrats Guillermo Jiménez, Vicente Conde, Javier Delgado, Jorge Rodríguez-Zapata, Ramón Rodríguez i Manuel Aragón no són uns incultes. Els excel·lentíssims magistrats són uns cabrons. 

 


Mor l'activista cultural Feliu Matamala, destacat defensor de la llengua catalana

pesolbullit | 24 Novembre, 2009 04:56

www.tribuna.cat

El conegut llibreter i activista cultural Feliu Matamala i Teixidor (Amer, 1912) ha mort aquest diumenge passat als 97 anys d'edat. El patriota Matamala va destacar al llarg de tota la seva vida per la lluita pels drets lingüístics de Catalunya i per la seva vasta activitat cultural als Països Catalans. Matamala, un dels gironins que més s'han significat en la lluita per la recuperació de la llengua catalana, va ser impulsor de diverses iniciatives en favor del català, ja durant el franquisme i fins als últims anys de la seva vida, i va ser el responsable de campanyes com "En català, si us plau", "El català és cosa de tots", l’adhesiu CAT o el DNI en català.

Un dels seus principals projectes va ser la fundació de la llibreria Les Voltes de Girona, de la qual era president i administrador delegat, i a la qual hi va dedicar els últims anys de la seva vida. Com a empresari, també va fundar les empreses Stein i Establiments Linel.

Entre els guardons que Matamala va rebre en destaquen la Creu de Sant Jordi que el passat mes d’abril li va atorgar la Generalitat "per la seva contribució a la catalanització de la vida gironina i a la consolidació de les llibertats", la Medalla Francesc Macià de la Generalitat que va rebre l'any 2004 i la distinció de Ciutadania de l'Ajuntament de Girona amb la que va ser condecorat aquest 2009. Els funerals en memòria de Feliu Matamala tindran lloc aquest dimarts 24 de novembre a l’Església de Santa Susana del Mercadal de Girona.

 

Salvador Sostres revela la llista de l'ERO que vol fer Carles Flo, director de l'AVUI.

pesolbullit | 24 Novembre, 2009 04:44

www.salvadorsostres.com

 
Aquesta és la primera part de la llista de l'ERO que vol fer Carles Flo, director de l'AVUI.

Demà ens ocuparem de les seccions de Cultura, Opinió, Internacional, Societat, Avui.cat i Tancamanet. També farem referència a l'estrany cas dels subdirectors.


POLÍTICA
Marta Lasalas
Lluís Bou
Vicenç Relats
Xavier Tedó

ESPORTS
Antoni Castellà
David Caraltó
Eloi Redondo

ECONOMIA
Joan Armengol
Laia Bruguera
Marga Moreno
Marta Sardà

EDICIÓ
Tots al carrer, sense excepció. Externalitzar el "servei".


El director de l’Avui, Carles Flo, i el seu president executiu, Antoni Cambredó, creuen que la solució final per a la viabilitat del diari és fer un ERO que afecti més o menys 50 persones. Flo, que és un bocamoll, i que presumeix dels acomiadaments passats o futurs com trofeus de caça, per fer punts davant d’una remarcable personalitat lligada a una de les dues empreses propietàries de l’Avui, va cantar-li la llista de periodistes dels quals es vol desfer i que té pactada amb Cambredó, sense estalviar-se en alguns casos tot de sucoses explicacions sobre les motivacions de la seva tria. Flo, en un error més d’estartègia, va fer-li totes aquestes confidències a un que el primer que va fer quan es va acabar la conversa va ser telefonar-me i explicar-m'ho tot. Cal advertir dues coses: que pel caràcter sanguinari i arbitrari de Flo, i per la inconstistència intel·lectual i moral de Cambredó, aquesta llista pateix petits canvis cada dia o cada setmana; la segona cosa que cal dir, o que voldria dir, és que dubto molt que la Generalitat aporti finalment la suma de diners que calen per fer aquests acomiadaments i hauran per tant inútils totes les felacions editorials que Flo ha perpetrat i que és també inútil que es preocupin gaire els periodistes que a continuació surten citats.

Política.
Lluís Bou, Marta Lasalas, Xavier Tedó i Vicenç Relats.

En el cas de Lluís Bou, pateix Flo una autèntica obsessió. Davant meu l’ha arribat a acusar de “corrupte” per treballar en favor dels interessos de Convergència ino del diari. Bou, que s’ocupava fins fa poc de la informació de Convergència i Unió, havia manifestat sempre que ell el que volia era dedicar-se a la informació parlamentària. Bou és un dels millors cronistes parlamentaris de Catalunya, per no dir el millor. L’Avui havia rebut sempre diverses pressions de José Zaragoza i d’Esquerra Republicana per tal d’eliminar Lluís Bou, però els anteriors directors no n’havien fet mai cas per preservar la independència del diari. Una de les primeres decisions que va prendre Carles Flo com a director fou apartar Bou de la primera línia i posar-lo a cobrir el Partit Popular i aquesta fou la primera medalla que exhibí davant d’Esquerra i el PSC per reclamar que s’afanyessin per pagar els diners que s’esperen per a l’ERO. Per causa de la seva obsessió malaltissa contra Convergència i tot el que representi un cert catalanisme, li prohibí igualment d’escriure ni un sol article opinatiu o valoratiu, la qual cosa va ser finalment corregida gràcies a la intermediació del subdirector David Gonzàlez i Bou té ara mitja pàgina a la setmana.

Pel que fa a la Marta Lasalas, l’obsessió primera va ser del president Antoni Cambredó. Pels motius que sigui, Cambredó va viure la degradació com una tragèdia i sent un gran ressentiment contra el director de La Vanguardia. Aquest ressentiment, demostrant una intel·ligència i per descomptat una qualitat humana completament sobrenaturals, l’ha projectat sempre contra l’esposa del director de La Vanguardia, Marta Lasalas. Com que amb el seu marit ni s’hi atreveix, ni hi podria, ha volgut sempre fer-li la vida impossible a la Marta. Ja amb el director Vicent Sanchis va intentar algunes maniobres humiliants a les quals Sanchis sempre s’hi negà. Però amb Flo ha robat l’aliat perfecte per fer sang i a força d'indignitats. Marta Lasalas és una de les poques dones que escriu mot bé, encara que quan l'hi dic s’enfada, i la seva dedicació i porfessionalitat han fet que gaudís sempre del respecte dels seus companys i que no es fes mai safreig sobre les seves circumstàncies familiars. Una història que fa referència a les frustracions i les impotències de Cambredó projectades sobre ella és que mentre es buscava substitut per la plaça vacant que va deixar Xavier Bosch quan va dimitir (que va dimitir, per cert, perquè no volia aguantar ni un minut més les tonteries de Cambredó), el nom que sonava amb més intensitat era el del subdirector David Gonzàlez. Gonzàlez, que ja a la pràctica era qui feia el diari, sobretot durant l’època del director en funcions, Toni Cruanyes, havia estat cap del Política i té el respecte dels periodistes del diari, dels periodistes de fora del diari i de la classe polítca. Però Cambredó sempre el descartà perquè té una relació cordial  amb la Marta Lasalas i perquè quan el seu nom sonava, el de Gonzàlez, com a director, José Antich li havia recomenat a Javier Godó, amb tota la raó del món, que afavorís el seu nomenament perquè era una de les millors opicons per l’Avui; i que sent a més a més un home de la casa, podria posar-se a treballar de segudia sense haver de fer el procés d’integració. Bé, el cas és que Cambredó, foll de paranoia, va creure que si posava David Gonzàlez de director, seria el senyor Antich qui controlaria el diari. Cal aclarir que González i Antich només han parlat, de peu dret i perquè es trobaren, una sola vegada. La bogeria de Cambredó contra el senyor Antich l’ha dut a conspirar, també, contra Javier Godó, a qui s’hi refereix com “el tort”. El director Carles Flo va explicant pel món que Cambredó vol aconseguir que Godó deixi l’accionariat del diari i que tot el poder quedés en mas de José Manuel Lara.

De Vicenç Relats diu Flo que el fa fora per curt i per gandul.

Esports
David Caraltó, Eloi Redondo, Antoni Castellà.

Carles Flo té un informe redactat per un subdirector de la casa respecte de l'ascensió d'en Cortada com a cap d'esports. Aquest subdirector escriu que en Cortada està disposat a remodelar la secció després de l'ERO i sobre la secció d'Esports, influït lògicament per les opinios i informacions de l'ara ja cap d'Esporta, fa les segünets observacions: d'en Toni Brosa comenta que no valia, que era un "gandul". De l'Eloi Redondo assegura que està "caducat", a més de ser "antibarcelonista i anticatalanista". D'en David Caraltó que "passa de tot" i que de vegades va "col.locat" per la redacció. El subdirector afirma en conclusió que creu que Cortada és l'home i que milloraria la secció d'esports amb Isaac Lluch, Pep Lloveras i també Jordi Colomer, que podria entrar en lloc de l'Antoni Castellà.   

Economia
Joan Armengol (actual cap de secció), Marga Moreno, Marta Sardà i Laia Bruguera

Laia Brugura i el comitè d’empresa
Flo no s’ha cansat de comentar, d’ençà que és director, que té la intenció d’aprofitar l’EROper fer fora el comitè d’empresa en bloc. Afirma Flo que hi ha una argúcia legal, en aquesta mena de processos, per poder-te carregar el comitè d’empresa i que ell, en tot cas, sap com fer-ho. Ni la Laia Bruguera ni la Marta Sardà, ni tampoc l’Ana Alba (de la secció d’internacional) són persones de les quals Flo malparli excessivament, però es converteixen en víctimens col·laterals de la decisió de fe fora el comitè tot sencer, com qui extirpa un tumor. De qui sí malparla Flo, en canvi, de manera acarnissada i cruel, és de persoantges com Rosa Maria Barrieras, del departament d’edició, o un tal Guillamon, que fa el torn de nit a compaginació. De Rosa Barrieras diu que és tonta del cagar a banda de fer unes consideracions poc agradables sobre el seu aspecte físic, i de Guillamon diu que és l’home més limitat mentalment del món, fent unes paròdies molt divertides, per cert, sobre les seves intervencions a les reunions. D’altres personatges com un tal “Boni”, de cognom Bonilla, que treballa al departament de Fotografia, o Ramón Roqueta, que treballa al departament d’informàtics, també compten amb el total menyspreu del director.

Edició
El director Flo comenta com una de les seves grans decisions voler fer fora tot el departament d’Edició, que són els correctors del diari. Editors com l’Albert Pla Nualart, el Marc Ràfols o el Pere Herrero, que són uns magnífics professionals i que fan que, dins de les limitacions de ser tan pocs a corregir per tantes pàgines que cada dia es publiquen, l’Avui presenti en general un admirable nivell de correcció formal, Flo els vol fora del diari i que s’organitzin en empresa o el que vulguin i contractar-los llavors com a prveïrdors. Això és el que els ha explicat. El que diu Flo que farà, quan amb tot burleta presumeix com si fossin trofeus de caça dels acomiadaments que ja ha fet i dels que creu que farà, el que diu Flo és que un cop externalitzat aquest “servei” i acomiadats tots els membres de la secció, contractarà uns altres correctors per l’enorme ràbia que li té a la tal Rosa Barrieras.

Bé, demà continuem. Amb les seccions de Cultura (i Comunicació), Opinió, Societat, Tancament, i el curiós cas dels subdirectors.
 

Caixa Ontinyent, al marge de les fusions

pesolbullit | 24 Novembre, 2009 04:42


Mentre al Principat el procés de fusió de caixes topa amb oposicions diverses, ahir va esclatar al País Valencià el primer desencontre polític en el debat sobre la fusió que prova d’impulsar el govern valencià entre Bancaixa, la CAM i Caixa Ontinyent. Justament aquesta última, la més petita, veu amb preocupació la proposta, car els seus comptes demostren que no ho necessita i la seva força inversora al territori se’n ressentiria.Fonts de Caixa Ontinyent han explicat a VilaWeb que ja fa temps que es pregunten en què els beneficiaria una fusió amb altres caixes. I per més que hi rumien, arriben a la conclusió que desaparèixer, amb tot el que comporta, o diluir-se en una gran entitat amb el designi final d’ajudar a millorar tan sols una mica els balanços d’altres caixes no és una opció convenient. D’una banda, la inversió i l’obra social de Caixa Ontinyent a la Vall d’Albaida, que acaba de celebrar el 125è aniversari, és molt valorada, car supera i substitueix en molts àmbits la inversió del mateix govern valencià a la comarca. I, d’altra banda, l’entitat té una salut envejable, amb una taxa de morositat del 3,29%, força més baixa que la taxa actual del sector, que de mitjana supera el 5%, sense tenir en compte els immobles que les caixes s’han adjudicat per impagaments (que en el context de crisi actual no deixa de ser una forma de morositat) i que, a Caixa d’Ontinyent, representa una part proporcionalment petita respecte a altres caixes. Segons fonts de l’entitat, la posició econòmica a anys vista és bona i no necessita cap mena d’operació de rescat. Els perills del FROB En aquest context, les mateixes fonts, recorden que l’ús del FROB, el fons del govern espanyol per a promoure i accelerar les fusions de caixes, pot esdevenir un perill important sobre la funció social de la caixa i la inversió que fa al territori: el préstec del Banc d’Espanya a través del FROB es convertiria en pocs anys en una quotes participatives que, a més de ser inicialment controlades pel govern espanyol, qualsevol banc comercial podria adquirir amb facilitat. Aquesta adquisició eliminaria tota funció social i trencaria els òrgans de govern actuals de les caixes, on hi ha un representació social i política del territori. Un dels exemples europeus més clars d’aquest fenomen s’ha viscut a Itàlia, on les caixes van començar un procés de concentració que va culminar amb la separació dels òrgans de govern de la gestió econòmica d’una banda, i de l’obra social de l’altra, convertida en fundacions. A la pràctica, les caixes van començar a operar com els bancs i les fundacions responsables de l’obra social van acabar tenint un paper residual. Les xifres de la fusió Caixa Ontinyent té actualment un valor d’uns 2.000 milions d’euros, mentre que la CAM suposa uns 80.000 milions i Bancaixa uns 100.000 milions. Les mateixes fonts es pregunten, doncs, quin interès hi ha per a implicar aquesta caixa a la fusió tenint en compte que el valor econòmic absolut que hi aportaria vorejaria tan sols l’1% i, en canvi, la pèrdua en obra social i arrelament al territori podria ser molt important.

Informa: vilaweb.cat

L'armada reial britànica fa pràctiques de tir contra la bandera espanyola

pesolbullit | 22 Novembre, 2009 04:12

http://www.lobbyperlaindependencia.org/

I ara què? Els jutges espanyols duran a la barra la reina d'Anglaterra per injúries a la bandera? Ha, ha ha, ha!!!

Reproduït de www.libertaddigital.com

NUEVOS INCIDENTES EN EL PEÑÓN

La Guardia Civil sorprende a la Royal Navy disparando contra la bandera española

Aumenta la tensión en las aguas del Peñón ante indiferencia del Gobierno y la desesperación de la Guardia Civil por el acoso que sufren por parte de la Royal Navy. Este miércoles, la Benemérita sorprendió a la Armada Británica haciendo prácticas de tiro utilizando como blanco la bandera española.

La Royal Navy aumenta sus amenazas a la Guardia Civil en aguas del Peñón

2009-11-20

Las aguas del Peñón se están convirtiendo en un polvorín debido a los múltiples incidentes, que van en aumento, entre la Royal Navy y la Guardia Civil. Sin embargo, hay un matiz importante y es que los británicos actúan con gran agresividad mientras el Instituto Armado no tiene directrices y su única orden es realizar informes y no crear tensión. Todos estos sucesos se producen entre la indignación de los guardias civiles, desesperados por tener las manos atadas.

Según informa El Mundo, el último gran incidente se produjo el pasado miércoles cuando una de las patrulleras de la Guardia Civil, la Algeciras M-22, navegaba por la zona del Peñón de Gibraltar se llevó una desagradable sorpresa.

A unas siete millas de Punta Europa, ya en aguas internacionales, avistaron una embarcación que parecía un pesquero por lo que se acercaron a ella. Cuando estaban más cerca vieron que era una patrullera de la Armada Británica que procedió a recoger una boya de manera donde practicaban prácticas de tiro al percatarse de la presencia de la Benemérita.

En el informe de la Guardia Civil se dice que sobre la boya había una bandera "con los colores de la española" y que la embarcación británica "llevaba dos ametralladoras emplazadas en popa". De este modo, el escrito añade que "al percatarse de la aproximación de la patrullera de la Guardia Civil, procedió a tratar de recoger la boya con la bandera".

El principal objetivo de la patrullera de la Royal Navy era que los españoles no se acercaran y utilizando la megafonía advirtieron: "no pueden estar ustedes aquí, son aguas internacionales, están cortando nuestra proa, aléjense inmediatamente".

Mientras avisaban a la Guardia Civil, los británicos recogían apresuradamente la boya, donde la bandera española sobresalía un metro por encima. Los agentes españoles concluyeron en su informe que aunque no fueron testigos del uso de las ametralladoras, saben que estaban disparando contra la bandera española como blanco. Y es que también en ese instante empezaron a desmontar las armas que tenían en cubierta con el objetivo de evitar que se viese lo que estaban haciendo.

Salvador Sostres: el director de l’AVUI es passa tot el dia fent-li mamades al José Zaragoza

pesolbullit | 20 Novembre, 2009 02:55

http://www.salvadorsostres.com/

 
Quan vaig saber que ja no escriuria més a l’AVUI vaig enviar-li un sms al president Laporta fent-li saber la nova. Com ja he dit i agraït, he rebut moltes i molt dolces mostres de suport i de solidaritat; i també oferiments personals de tota mena que de cap manera considero menors al que ara vull explicar. El president es trobava amb el Joan Oliver a l’Àfrica, concretament a Burkina Faso, quan va rebre el meu missatge. Ahir a la nit vaig rebre una telefonada de part seva que tota sencera no la puc explicar encara, però que podré fer-ho ben aviat. El que sí puc explicar és que, com sempre, el president Laporta és la primera i l’última línia de defensa d’aquesta nació abandonada i que sempre sap ser allà on fa més falta. Va ser a la Fundació Catalunya Oberta donant la cara pel Lluís i pel Macià. Va ser al costat de Joan Oliver quan el volien destrossar. Va aguantar la moció de censura com un home i no com les rates que van desertar. Va ser al costat d’Eliseu Climent pagant la multa de 300.000 amb què Espanya sancionà Acció Cultural pel repetidor de TV3, i pagant-la, precisament, amb la recaptació d’un Barça-Madrid. No puc explicar la conversa sencera però aviat ho podré fer. Sí que puc explicar que hi ha gestos que et retornen de cop l’aplom secret, la claredat volguda i unes immenses ganes de viure. Més enllà de tot aspecte material i de tot càlcul, hi ha una grandesa i hi ha una ànima que et retorna la força quan et senties sense saber gaire on mirar. L’actual director de l’AVUI em deia que a ell no li agrada la política i que de fet en passa, i que procurés parlar a les meves columnes de coses més interessants. Al president Laporta se l’acusa sempre de barrejar el futbol amb la política. Al Jan vull dir-li que moltes gràcies per tornar-nos les senyeres dels nostres avis, que el Barça i Catalunya han estat sempre una mateixa raó de ser i que és un honor haver-te pogut conèixer. Al director de l’AVUI, que primer diu que no li agrada la política i encabat es passa tot el dia mamant-li al Zaragoza a canvi d’uns diners que no acaben d’arribar, voldria dir-li que s’afanyi a xumar -xuma, Carles!- no sigui que després de tanta netejar un membre del Baix al final no puguis cobrar ni un euro ni dos, perquè pensa que a Barcelona estan a punt de prohibir la prostitució. 
 

Cristina Sala, el bombonet del Canal Barça

pesolbullit | 18 Novembre, 2009 03:05

El millor fitxatge que ha fet mai Laporta des que és president és la locutora Cristina Sala Roig, quina preciositat!! quina davantera... el seu nòvio déu dormir ben calent.

La dona de Montilla té 11 càrrecs

pesolbullit | 06 Novembre, 2009 23:10

Sense títol

Els càrrecs de la dona del president serien: primera tinent alcalde i regidora Relacions Institucionals, urbanisme i habitatge de Sant Just Desvern, presidenta de Promunsa i Proecsa (empresa municipal d’Habitatge i Promoció Econòmica), representat de l’Ajuntament a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, representant del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, representant de l’Associació del Pla Estratègic Metropolità i del Pacte Estratègic de la Regió Metropolitana de Barcelona, diputada i presidenta de l’Àrea d’Infraestructures, urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, representant de la Diputació a la societat del Túnel del Cadí S.A, a la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i en el Consorci del Barri de la Mina i Consellera general de La Caixa.

PSC = Partit Sospitós de Corrupció

pesolbullit | 02 Novembre, 2009 06:30

Joan Laporta duu sempre pijames i calçotets Calvin Klein

pesolbullit | 01 Novembre, 2009 03:27

Se'm queien les llàgrimes veient l'entrevista que li van fer a antena 3 a l'amant d'En Laporta, la senyora Flàvia, l'amic Jan estava massa ocupat perseguint altres pits i culs i ella  i la gata han hagut de fugir del país per por als espies i altres coses. Però per mi el més commovedor és quan explica que En Jan no pot viure sense els seus calçotets i pijames Calvin Klein. Quina vida més dura la de la Flàvia, la gata i el Jan!!!
 
 http://esports.e-noticies.cat/flavia-empastifa-laporta-34302.html
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb