SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Sabrina i Angela Cavagna

pesolbullit | 26 Setembre, 2008 02:59

  Genova i Catalunya van ser durant tot el segle XIV ciutats enemigues , les relacions entre catalans i genovesos històricament no han estat fàcils, però entre els catalans i les genoveses sí que hi ha hagut feeling, i la prova en son aquestes dues precioses genoveses, Sabrina Salerno i Àngela Cavagna, que competien a veure quina de les dues tenia més personalitat i millors atributs, jo em quedo amb les dues i és que on hi hagi un bon parell de càntirs que s'aparti tot lo altre...

 

 

La Diada Nacional de Catalunya

pesolbullit | 11 Setembre, 2008 17:24

www.tribuna.cat

La Diada Nacional, com altres símbols de Catalunya, ha estat forjada durant anys amb constància per la societat civil, malgrat les prohibicions, les dictadures i l'oblit institucional. El documental "Forjadors de la Diada" explica la història de la commemoració de l'Onze de Setembre, des del 1888, quan podem situar la primera convocatòria ciutadana en "honor als màrtirs de 1714". Des d'aleshores, podem anar resseguint com la societat civil catalana forja un símbol, que mantindrà sempre una gran força, malgrat les prohibicions i persecussions continuades. TV3 l'emetrà el dia 11de setembre, a les 0,30 de la matinada.


De l'aliança entre TV3, ZIP FILMS, UTÒPIC i dels directors Marta Rovira i Enric Saurí, n'ha sortit un projecte que ens permet passar de la recerca a la divulgació en un format certament molt diferent del d'un llibre acadèmic. El documental vol oferir una mirada sociològica per mitjà d'una narració pròpiament cinematogràfica, reforçant la mirada coral dels protagonistes i els diversos interessos i punts de vista socials que representen. Són els protagonistes els que es posen davant de la càmara per explicar què fan i perquè ho fan. Acompanyats en tot moment per l'anàlisi d'historiadors, antropòlegs, sociòlegs, que exposen les seves explicacions directament als espectadors.

No en va la Diada forma part de les dates més rellevants fixades en la memòria col·lectiva catalana actual. Tanmateix, la commemoració de l'Onze de Setembre no comença el 1976, a Sant Boi, ni el 1977, al Passeig de Gràcia. Té un recorregut històric que comença amb el naixement del catalanisme polític i cultural de finals del segle XIX i que es manté en la resistència durant les dictadures de Primo de Rivera i del General Franco. Per tant, el documental és un exercici narratiu que pretén donar a conèixer als ciutadans aquesta part de la història del país.

La Diada és un símbol que mereix una certa anàlisi. En primer lloc, pel fet que és creat i mantingut per la societat civil, com passa també amb l'himne nacional. En segon lloc, perquè té components simbòlics molt interessants. El Fossar de les Moreres és una tomba al soldat desconegut molt abans que aquest tipus de monuments es prodiguin després de la Primera Guerra Mundial. I en tercer lloc, perquè en un mateix símbol hi conviuen interpretacions i expressions commemoratives diverses, unes més institucionals, d'altres més populars, i d'altres més reivindicatives. El documental fa un repàs de com la societat civil organitza la Diada, des del seguiment dels protagonistes i els diversos formats de la commemoració.

Finalment, cal analitzar la força central de l'ofrena floral, un acte que s'ha mantingut constant des dels inicis de la commemoració. De fet, es pot dir que és la mateixa col·locació de l'estàtua al Saló de Sant Joan, el 1888, el que motiva aquest homenatge ciutadà de lliurar-li primer branques de llorer, i després ofrenes mortuòries en honor als màrtirs. La institucionalització de l'Onze de Setembre passa per la institucionalització d'aquesta ofrena. El documental explica com aquesta s'ha produït en dos moments: durant la Segona República, i en l'etapa democràtica actual.

 



Maradona: Messi és massa individualista

pesolbullit | 11 Setembre, 2008 16:32

http://www.3cat24.cat     


Diego Maradona ha afirmat que el davanter del FC Barcelona Lionel Messi és massa individualista quan juga amb  la selecció argentina, i ha explicat que hauria de jugar més en equip". "Messi devegades juga per a Messi. Encara s'oblida dels seus companys. És poc esportiu Messi. Si jugués més acompanyat per (Sergio) Averany o (Juan Román) Riquelme faria dubtar més als marcadors", ha dit Maradona a la cadena de televisió Fox Sports."Tant de bo (que Messi) sigui millor que jo; seria molt bo per als argentins", ha dit el Pelusa quant a la permanent comparació que es fa d'ambdós, i ha assegurat que al mig centre Javier Mascherano és, a la selecció argentina, "molt més que Riquelme i Messi".

Intent desesperat de Matas i Ramírez per aturar el rum-rum de la cocaïna i de sexe amb Mapau Janer

pesolbullit | 07 Setembre, 2008 15:45

www.lobbyperlaindependenci.org

 

 


El paperot pudent foraster de la màfia madrilenya, El (In)Mundo, publica avui una macroentrevista a Jaume Matas realitzada per Pedrito Piscinas (tot i que el seu nom no consta per escrit), Esteban Urreiztieta Gora-eta i Agustín Pery, i que no és altra cosa que un intent desesperat tant de Matas com del seu company de malifetes amb la piscina il.legal, Ramírez, per aturar el rum-rum que corr per tot Mallorca i que vincula el primer amb l'adicció a la cocaïna, com Rodrigo de Santos, amb la corrupció a gran escala, amb l'augment espectacular del seu patrimoni, amb la història de banyes amb Mapau Janer, amb el desgovern i el caos de l'administració, etc. etc.


El títol de l'entrevista que ocupa el gran titular de portada d'El (In)Mundo parla per ell totsol: "NI ME HE ENRIQUECIDO CON LA POLÍTICA NI SOY COCAINÓMANO". Hahahaha! Com deien els llatins: "Excusatio non petita, accusatio manifesta", o dit en català de Mallorca: Qui s'excusa, ell mateix s'acusa!


Quina parella de llosques, de clovelles i de cràpules hi ha amb en Matetes i en Pedrito del "corpiño"! Ja ho vam dir un dia i ara ho tornarem repetir: Matas i Ramírez són dos coixos que s'aguanten un amb l'altre per no anar tots dos directes a la presó de la carretera de Sóller! I ja veurem fins quan els durarà la fugida cap endavant!


Bé, com ja us podeu imaginar l'entrevista és digna d'emmarcar com a paradigma de la barra i la cara dura. Rasputín Matas i Pedrito piscinas són com dos germanets bessons que representen les dues cares de la mateixa moneda. Dit això, emperò, en Ramírez que s'ha passat des de 1996 ençà presentant Matas i Rodrigo de Santos scom un polítics honests, paradigma de la seriositat, l'honradesa, la transparència, la rectitud i l'eficàcia, aquesta vegada, quan ha vista la mar tan bruta, ja no s'ha atrevit a posar la mà al foc pel seu company de robatori de la zona marítmo-terrestre i a l'editorial ha escrit:


"Matas manifiesta de forma insistente que nunca se ha enriquecido con la política, explica cómo ha financiado la compra de su piso en Palma, niega poseer un apartamiento en Nueva York, asegura que jamás ha probado la cocaïna y desmiente cualquier relación amorosa con la escritora María de la Pau Janer, que fue en sus listas en las pasadas elecciones.


Sus palabras quedan ahí. No hay por qué dudar de su sinceridad ni de los datos que aporta. Si algún dia se demostrara que no ha dicho la verdad en esta entrevista, quedará gravemente en entredicho ante la opinión pública y ante su partido. Pero la carga de la prueba la tiene qsiempre que poner el que acusa".


Uuuiiiiuuuiiii!! En Pedrito Piscinas ja se fa enfora de l'empestat Matetes, tot i el seu intent desesperat de treure'l del bassiot de merda que ja li arriba a les orelles.


Per cert, després de passar revista al seu patrimoni a l'entrevista (adossat a cas Català, el Palauet medieval, que a l'editorial és convertit en "un piso", el pis de les Rambles que ha heretat de la família, etc.) en Ramírez s'oblida curiosament de treure a rotle el doble apartament de Matas a la primera línia i a la zona més privilegiada de la Colònia de Sant Jordi. I que consti que Ramírez no pot al.legar ignorància perquè fou precisament en aquest espectacular apartament on l'estiu de 2005 es van trobar tots dos i van decidir que Matas demanaria disculpes a Ramírez en nom de tot Balears per l'acció protagonitzada pel diputat Joan Puig, Joan Lladó, Bernat Fiol, Pere Pol, Conxi Penya, Josep Martí, Jaume Sastre... i que va consistir a exercir el dret de pas per la zona pública marítimo-terrestre de la Costa des Pins on està situada la piscina il.legal del director d'El (In)Mundo.


Ai Jaumet! Jaume! Vatua s'ase! Això com més va, més s'embruta! Com més intentes llevar-te el dogal, l'únic que aconsegueixes és estirar més la corda que t'acabarà tallant el coll!

S'ha mort Joan Segarra, jugador mític del Barça dels anys cinquanta

pesolbullit | 04 Setembre, 2008 19:47

www.vilaweb.cat

DIJOUS, 04/09/2008 - 06:59h

Va ser el capità de l'equip de les cinc copes

En Joan Segarra, que feia temps que estava malalt, es va morir ahir a la tarda als vuitanta-un any, a Taradell (Osona), on l'enterraran. Va jugar al FC Barcelona del 1949 al 1965 i va disputar-hi 559 partits, ço que en fa un dels jugadors que més partits ha jugat amb la samarreta blau-grana. Segarra serà recordat per haver estat el capità del Barça de les cinc copes, que va conquerir al costat de grans jugadors com Kubala, Ramallets, César i Manchón.

Després de penjar les botes, va treure el títol d'entrenador i va dirigir alguns equips de les categories inferiors del Barça. La temporada 79/80 va ser l'ajudant del primer entrenador del Barça, Helenio Herrera.

A banda les seves qualitats físiques i de jugador polivalent, Segarra va guanyar-se l'admiració i el respecte de companys i rivals per l'actitud noble i valenta que el va caracteritzar.

Els funerals d’en Segarra es faran demà, a les 12.00, a la parròquia de Taradell.

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb