SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Francesc Baltasar, un penques al que caldria expulsar de la política catalana

pesolbullit | 28 Març, 2008 01:03

Respecte al trasvassament de l'Ebre que ara defensa el conseller de medi ambient, "l'ecologista" Baltasar,  em pregunto com s'ha de qualificar a un polític que es burla dels ciutadans d'aquesta manera. Què deuen pensar les persones de bona fe que el van votar perquè s'oposaven al trasvassament?. Els polítics frívols, que fan promeses falses i que enganyen a l'elector han de ser expulsats de la política. Em pregunto per què serveix anar a votar cada quatre anys si després t'enganyen d'aquesta manera.  Baltasar és un barrut, un jeta, que viu de la política des de fa anys, per ell i per molts amics seus d'ICV la política és un negoci, una oportunitat de viure de l'aire i de servir-se dels ciutadans. Almenys s'ha de reconéixer que els del PP són sincers, ells són franquistes, fatxes, anticatalans, puteros i males persones, no se'n amaguen, però tots aquests il.luminats d'ICV , del PSOE i algun d'ERC són encara pitjors perquè ells són tan poca-vergonyes com els fatxes, amb la diferència de que ells s'aprofiten de la bona gent que vota partits d'esquerres, s'aprofiten de les persones que realment sí que són ecologistes i realment sí que defensen el territori. El tunel de Bracons, el Quart cinturó, la MAT, ara el ressucitat trasvassament del PP , s'ha de ser molt penques per autoproclamar-se ecologista i permetre totes aquestes agressions constants al territori. Per higiene democràtica, per salut mental, per dignitat, a aquest barrut els ciutadans li haurien de clavar una bona coça al cul, he de reconéixer que amb tantes mentides i tants enganys ha arribat un moment en que molts polítics catalans em fan fàstic. O reaccionem i els fotem fora o acabaran ells amb el país.

En Carod marxa per la porta del darrera

pesolbullit | 26 Març, 2008 01:14

 

Veient que tenia totes les de perdre el senyor Carod ha decidit no presentar-se a la reelecció, ha arribat un punt en que s'ha quedat sense credibilitat, ha abusat del tacticisme i dels tripijocs i com no podia ser d'una altra manera se'n va matant i presentant-se com una víctima. Ha estat víctima de si mateix , de la seva supèrbia i del seu maquiavelisme i també, lògicament, de l' "amic" Puigcercós, un conspirador professional, un saltataulells que l'unic que sap fer és maquinar i jugar brut. Pobre ERC! L'últim numeret del senyor Carod és intentar salvar la cadira acostant-se a En Carretero, no sé si ho fa per desacreditar-lo políticament, si ho fa per fotre al Puigcercós o si bé tot això no respon a res més que un nou numeret teatral muntat per Puigcercós i Carod per a que un controli el partit i l'altre sigui candidat. El millor que podrien fer aquests dos senyors és deixar d'embolicar la troca amb les seves collonades i deixar que ERC la dirigissin persones noves i que entrés aire fresc al partit. Ja ho vaig dir fa temps, "Carod acabarà com Joan Gaspart" i així ha estat, se'n va cinc minuts abans de que el facin fora.

  A continuació reprodueixo el que ha dit avui el periodista Jordi Basté sobre el senyor Carod, unes paraules que deixen ben retratat al personatge i que demostren que per molt bon orador i molt bon líder que siguis si et dediques a enganyar i a prendre el pèl a la gent i a tractar a la resta dels humans com si fossin éssers inferiors a la llarga tens totes les de perdre.

RAC 1 retira la invitació a Carod-Rovira per "mentider"

Basté, al centre, amb companys de RAC 1
Basté, al centre, amb companys de RAC 1
El periodista de RAC 1, Jordi Basté, ha criticat, durant el programa matinal de l'emissora de Godó, l'encara president d'Esquerra i vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod- Rovira, per avançar a Catalunya Ràdio que no es presentaria a la reelecció a la presidència del partit, quan tenia aparaulada la seva presència als estudis RAC 1 per a demà. Basté ha retirat la invitació a Carod i ha lamentat que el vicepresident del Govern "hagi fet, un dia més, de la mentida, bandera".

"Carod-Rovira ha anunciat que no es presenta a la reelecció per a la presidència. Ho ha dit en una entrevista amb el Bassas quan havia pactat demà ser a l'estudi amb nosaltres després de l'entrevista que li va concedir al Xavier Bosch ara fa una setmana al diari Avui. Evidentment, un dia més, Carod-Rovira i el seu departament de Comunicació, han tingut la mentida com a bandera. Em sap molt greu, però renunciem a la presència de Carod-Rovira per a demà per falta de paraula i per mentida. Si aquest ha de ser l'home que ha de guiar Catalunya cap a la independència dubto que mai la tinguem, ni al 2014 ni al 3024", ha lamentat el periodista.

"Poca paraula, molta retòrica, i sobretot, moltes, moltes mentides. Això sí, segons els oients de 'El món a RAC 1' a través dels seus SMS, Carod i Puigcercós tenien un empat tècnic. Potser un dia explicarem aquesta història", ha advertit finalment Jordi Basté.

Posteriorment, Basté ha reconegut que la retirada de la invitació a Carod "alguns ho poden interpretar com un atac de banyes", i ha argumentat que "diem que és mentida perquè ara fa 6 dies Carod tenia previst assistir al programa d'avui" a RAC 1. "Dilluns a la tarda ens van trucar dient que no podria venir per temes de Govern", ha recordat, a més d'apuntar també que "si anar a una emissora es tasca de Govern, endavant les atxes". "El departament de comunicació ens va garantir que la de RAC 1 seria la tercera entrevista, després de TV3 i de l'Avui".

"Si Carod vol considerar RAC 1 la vintena emissora ens semblarà molt bé, però sobretot que ens ho digui, només cal que ens ho digui, ja està, punt i final", ha deixat clar el periodista, per tot seguit considerar que "el que no pot ser es que ens diguin: 'vindrà aquest dia', després ens ho desconvoqui per tema de Govern i després de desconvocar-nos veiem que se'n va a una altra emissora".

"És un problema de falta de rigor de Carod i el seu departament de comunicació. Punt i pilota. Ni atac de banyes ni res. Magnífic per l'Antoni [Bassas], magnífic per Catalunya Ràdio i magnífic per la professió", ha reiterat Basté, per tot seguit sentenciar que "ara som nosaltres els que diem que per raons òbvies, que una persona que diu el que diu i que després no compleix la seva paraula, més val no convidar-lo".

 

Mor l’historiador, editor, advocat i polític Josep Benet

pesolbullit | 26 Març, 2008 01:00

http://www.elsingulardigital.cat

Josep Benet ha mort aquesta matinada a Barcelona a l’edat de 87 anys després de diversos dies ingressat a un hospital per una insuficiència respiratòria. Benet (Cervera, 1920) ha estat una personalitat molt important en la història d’aquest país. Com a polític, va ser un dels dirigents més destacats del moviments antifranquistes, va ser el senador més votat de les primeres eleccions democràtiques i portaveu de la coalició unitària Entesa dels Catalans. Reelegit el 1979, l’any següent va ser diputat al Parlament de Catalunya i el 1982 candidat a la presidència de la Generalitat. A les últimes eleccions, però, havia manifestat el seu recolzament per Convergència i Unió.
benet mor

Com advocat, va defensar desenes de joves antifranquistes davant els consells de guerra i els Tribunals d’Ordre Públic. Com editor, va ser, director a la clandestinitat, de les Edicions a París, on va publicar sota pseudònim “Catalunya sota el règim franquista” (1973) i “Marixisme català i qüestió nacional catalana” (1974).

La seva carrera com a historiador no ha estat menys important. Va ser el primer director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Va publicar desenes d’obres entre les que destaquen “El president Tarradelles en els seus textos” (1992), “L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya” (2003) o “El president Companys, afusellat” (2007) i en aquests moments estava a punt de publicar una biografia sobre el sindicalista Joan Peiró i dijous surt a la venda el primer volum de les pròpies memòries.

Aquest matí diferents personalitats catalanes han fet declaracions respecte la importància d'aquesta pèrdua i la seva relació amb l'historiador. Per exemple, l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, qui s empre va considerar Benet  "un mestre" l'ha qualificat de gran "referent per Catalunya". "Benet va contribuir a remuntar el país després de la guerra país i durant el franquisme i pot marxar ben tranquil perquè ho fa amb la motxilla plena", ha assegurat el president.

Reaccions entorn la figura de Benet
El cap de llista d’ICV-EUIA al Congrés, Joan Herrera qui ha lamentat la mort de Benet l’ha qualificat de “referent del catalanisme i política d’esquerres”. I per la seva banda, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras ha considerat que Benet ha estat una “figura fonamental per Catalunya com a model de dignitat” i a més, ha destacat el seu protagonisme dins d’una generació que es va sobreposar al pes del Franquisme.  

El Barça demana aturar el "genocidi al Tibet"

pesolbullit | 26 Març, 2008 00:57

Reproduït de www.e-noticies.com

PENGEN PANCARTES AL CAMP NOU
El Barça demana aturar el "genocidi al Tibet"
El president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, va expressar la seva solidaritat al poble tibetà en una trobada amb el director de la Fundació Casa del Tibet, Thubten Wangchen, durant el darrer partit de lliga al Camp Nou. Laporta va obsequiar a Thubten Wangchen amb el llibre "Barça, el mite d'un país", i el director de la Fundació Casa del Tibet va regalar al president del Barça el llibre signat pel Dalai Lama "L'Art de la Felicitat", a més d'una bandera tibetana i una cata blanca.També a la segona graderia de l'estadi es va penjar una pancarta amb el text "Prou Genocidi al Tibet. Stop Genocide in Tibet", i durant tot el partit algunes banderes tibetanes van onejar en diferents punts de les graderies. La Fundació Casa del Tibet promou la campanya internacional Sos Tíbet, amb l'objectiu de recollir signatures per un manifest dirigit al COI, Parlament Europeu i ONU exigint un immediat canvi d'actitud del govern xinès en relació al Tibet.

Ramon Tremosa: "ERC se'n va als 7-8 diputats si dóna suport a Montilla"

pesolbullit | 24 Març, 2008 16:55

www.enoticies.com 

SEGONS RAMON TREMOSA

 

Ramon Tremosa és professor de Teoria econòmica a la UB
Ramon Tremosa és professor de Teoria econòmica a la UB
El professor de la Universitat de Barcelona Ramon Tremosa, expert en balances fiscals, va augurar durant la seva participació al programa de Catalunya Ràdio L'Oracle el passat dia 10 de març que Esquerra "se'n va als 7-8 diputats" a les properes eleccions al Parlament. Tremosa, segons ha sabut ara e-notícies, va afirmar que "si Esquerra continua donant suport al tripartit, segueix mantenint president Montilla a canvi de res, a les properes autonòmiques se'n va als 7-8 diputats i, per tant, a la marginalitat". "A Esquerra -va afegir- se la va votar, i va treure uns grans resultats, quan tenia un discurs trencador de l'Estat autonòmic i de la cotilla que suposa per Catalunya".

Marta Bosch, la presentadora més eròtica

pesolbullit | 20 Març, 2008 01:22

Els nostres polítics rivalitzen per veure qui és més incompetent i més mentider, per això de tant en tant és recomanable evadir-se i pensar en la preciosa Marta Bosch. la presentadora més eròtica dels Països Catalans, la temperatura de la meva tele puja cada dia més i és que la Marta és una dona explosiva...

El govern francès vol que la UE estudiï un boicot a la cerimònia dels Jocs de Pequín

pesolbullit | 19 Març, 2008 00:40

www.vilaweb.cat.-

Comencen a sorgir veus a favor de gestos de càstig al règim xinès per la repressió contra els tibetans

Les veus que criden a castigar políticament la Xina per la vulneració dels drets humans al Tíbet comencen a agafar força. Avui, el ministre d'afers exteriors francès, Bernard Kouchner, ha afirmat que la Unió Europea hauria d'estudiar de boicotejar la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín. Ahir, el govern britànic ja va afirmar que la reputació de la Xina estava en qüestió per la repressió dels independentistes tibetans.

L'associació Reporters Sans Frontières i també Human Rights Watch proposen boicotar políticament els Jocs Olímpics de Pequín, atès que el boicot total no tindria pas gaire èxit. En aquest sentit, demanen als caps de govern i d'estat que no vagin a la cerimònia d'inauguració.

La repressió dels independentistes

Les institucions tibetanes a l'exili parlen de centenars de morts per causa de la repressió de la policia xinesa de les protestes dels últims dies. N'hi ha hagut a Lhasa, però també a molts altres llocs del Tíbet, com a la regió de Sixuan. Allà, a Ngaba, la policia va disparar contra una manifestació de monjos budistes. Pequín ha negat que la policia hagi disparat contra manifestants, però avui el Centre Tibetà pels Drets Humans i la Democràcia ha publicat aquestes fotografies (advertim de la duresa de les imatges) que evidencien l'ús d'armes de foc.

Justament avui el Dalai Lama ha dit que dimitiria com a líder tibetà si la violència envers els tibetans s'agreujava: 'Si les coses es descontrolen, la meva única sortida serà dimitir completament'. Ha fet una crida a la moderació entre xinesos i tibetans, just el dia que la Xina ha enviat milers de soldats al país perquè reprimeixin amb força qualsevol altre intent d'alçament. A moltes ciutats del món, com a Barcelona (mireu-ne el vídeo), hi ha hagut concentracions de solidaritat amb el poble tibetà.

Avui també el líder xinès Wen Jiabao s'ha referit a la crisi per primera vegada, tot acusant el Dalai Lama d'instigar la revolta, iniciada la setmana passada, en l'aniversari de l'ocupació del país. A més, ha titllat de 'mentida' l'acusació del líder tibetà, que parla de genocidi al seu país, i ha rebaixat a tretze els morts d'aquests dies en les protestes, enlloc dels vuitanta que diuen els tibetans exiliats. Els periodistes estrangers han estat expulsats de la zona i l'entrada al país s'ha restringit.

El termini que el govern xinès va donar als manifestants tibetans perquè es lliuressin s'ha acabat. El govern tibetà a l'exili insisteix a dir que la situació és crítica, i que aquests últims dies centenars de tibetans han mort sota la repressió xinesa.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki Moon, ha demanat contenció a les autoritats xineses, però ha descartat de fer cap intervenció.

Als carrers de la capital del Tíbet, Lhasa, hi ha tensió i preocupació per com pot actuar l'exèrcit xinès. De fet, segons fonts consultades per VilaWeb, la policia xinesa va començar, unes quantes hores abans d'acabar-se el termini, a identificar els autors de les protestes: els feia agenollar en línia al carrer, els colpejava perquè donessin més noms i se'ls enduia amb camió.

Força organitzacions de defensa dels drets humans i la comunitat tibetana que hi ha escampada pel món ha reclamat una intervenció de la comunitat internacional. De moment, les veus de condemna de la repressió xinesa han estat molt contingudes, fins i tot la de les Nacions Unides. Ban Ki Moon va dir ahir al vespre que estava preocupat per la violència contra els manifestants tibetans, que havia demanat a les autoritats xineses que no s'excedissin i que l'ONU estaria atenta als esdeveniments. Tot amb tot, va descartar una intervenció de les forces de pau de l'ONU al Tíbet. En realitat, la qüestió del Tíbet ni tan sols ha format part de l'ordre del dia de la reunió del Consell de Seguretat, on precisament la Xina pot vetar les decisions que s'hi prenguin. Un altre membre permanent del Consell com Rússia considera que el conflicte tibetà és un afer intern de la Xina i que, per tant, no pertoca a l'ONU.

Tensió a la concentració de Barcelona

Mentrestant, hi ha hagut protestes a força ciutats del món. A Barcelona uns tres-cents manifestants es van concentrar ahir al vespre davant el consolat xinès de Barcelona, a l'avinguda del Tibidabo.

Els concentrats, convocats per la Casa del Tíbet, criticaven l'ocupació xinesa del Tíbet i en reclamaven la independència. També duien pancartes amb la fotografia del Dalai Lama, i cridaven 'prou assassinats'. Al final, hi va haver empentes perquè els manifestants volien arribar just davant el consolat xinès, des d'on els filmaven, però la policia els ho impedia. Un concentrat va aconseguir d'enfilar-se a la tanca del consolat, però els agents el van fer baixar de seguida.

 


Marta Ferrussola té raó, a mi també em molesta tenir un president com Montilla

pesolbullit | 15 Març, 2008 05:42

Pels catalans és ben trist tenir un president tan gris i tan mediocre com aquest senyor Montilla, el qual per no ser no és ni català. Això no és un fet banal ni anecdòtic, el minim que se li ha de demanar al President de Catalunya és que sigui català, com es fa en tots els països normals del món, i no val això de dir que tothom que viu i treballa a Catalunya és català perquè és fals, com és fals que tothom que viu i treballa al Japó sigui japonés. Per altra banda hi ha gent que viu a Catalunya i no treballa i no per això deixen de ser catalans, com també hi ha persones d'aquí que viuen a l'estranger i no per això deixe de ser catalans. Va ser molt penós veure un senyor de Cartagena fent de president de la Generalitat Valenciana i ara també és penós veure aquest tal Montilla fent de president de Catalunya, ell és qui des de Madrid es va encarregar de dir que l'estatut s'havia de retallar i qui va enganyar Acció Cultural del País Valencià amb el tema dels repetidors. Compte! no estem parlant d'un senyor nascut a fora que ha vingut a viure aquí i s'ha convertit en un català més, estem parlant d'un colon espanyol que milita en un partit tan espanyolista i centralista com el PSOE. Es senyor Montilla no és com per exemple un Fidel Castro,que va néixer a Galícia però que ningú discuteix el seu caràcter cubà ni d'un Schwarzenegger, nascut a Àustria però integrat dins la cultura americana com un més, estem parlant d'un Zaplana2, un colon espanyol tipus Hernan Cortés que ha vingut aquí a explicar-nos les meravelles de la gran Espanya.

Cau un altre putero del PP balear que es pagava les seves festes amb els diners dels ciutadans

pesolbullit | 15 Març, 2008 05:36

www.lobbyperlaindependencia.org

L'amic d'El (In)Mundo, Rodrigo de Santos, investigat per si va gastar 45 mil € en puticlubs

 

 


Reproduït de www.diaridebalears.cat

Crònica Negra

La Fiscalia investiga si Rodrigo de Santos va gastar 45 mil € de Cort en ‘puticlubs’ / Les gestions efectuades pels agents relacionen els pagaments amb locals d’homosexuals


P.M. Palma. Javier Rodrigo de Santos, extinent de batle i exregidor d’Urbanisme de Cort, és objecte d’una investigació per part de la Fiscalia Anticorrupció i del Grup de delinqüència econòmica del Cos Nacional de Policia (CNP). Rodrigo de Santos és sospitós d’haver gastat més de 40 mil euros en clubs de cites amb la targeta de crèdit de Cort. El delicte pel qual podria ser acusat és el de malversació de diners públics.

L’exregidor va ser citat ahir a declarar a la Fiscalia, sense que hagi transcendit el resultat de la diligència. Dins de les investigacions dutes a terme, es tenen també fortes sospites que tots els ‘puticlubs’ en què es van fer els pagaments s’ofereixen serveis de relax amb homes. L’«alarma» es va encendre fa poc més d’un mes, quan responsables de Cort van comprovar que una sèrie de despeses de la targeta de l’exregidor eren si més no «estranyes». L’esmentada targeta s’havia utilitzat a hores tan intempestives com les quatre de la matinada, o les set del matí, i en empreses amb activitats que apareixen al comprovant de pagament, no es corresponen amb el «servei» que en realitat ofereixen.

A partir d’allà es va començar a treballar per part de la Fiscalia i del CNP. Així, es va constatar que aquestes despeses es van iniciar a finals de 2005 i, l’últim per aquests conceptes, és de finals de maig o principi de juny de 2007, és a dir, després que el partit de Rodrigo de Santos (PP) perdés la majoria absoluta a Palma.En fer-se el recompte de la quantitat de diners de les arques municipals gastada per rebre aquests serveis, es va obtenir la suma d’uns 45 mil euros.

En arribar a aquest punt de la investigació, es va treballar en el sentit de tractar d’aclarir si la targeta amb què s’efectuava el pagament era utilitzada personalment per l’exregidor o, tanmateix, si podia donar-se la circumstància que fos una altra persona la que va utilitzar-la en nom seu. En aquest sentit es va identificar plenament els ‘puticlubs’ on s’havien efectuat els pagaments. La majoria d’ells s’anuncien en pàgines web. També, la majoria estan ubicats a l’Illa, llevat d’excepcions d’altres ciutats de l’Estat.

Dilluns horabaixa passat la Policia va citar a les dependències de la Direcció Superior un grup dels ‘al·lots’ que haurien prestat els seus «serveis» a la persona que va fer els pagaments amb la targeta de crèdit de Cort.En les seves declaracions, tots ells van dir que reconeixien Javier Rodrigo de Santos com la persona que havia visitat el club de cites i amb qui havien dut a terme diferents ‘serveis’. Una vegada complerta aquesta nova diligència, dimarts passat, es va lliurar una citació a Rodrigo de Santos perquè l’endemà (ahir), es personàs a la Fiscalia de Balears, a la plaça bisbe Berenguer de Palou.

A l’hora que li van indicar l’extinent de batle i ara funcionari d’Hisenda a Palma va comparèixer amb el seu advocat. Sembla ser que li van dir que l’havien citat perquè fes declaració en qualitat d’imputat, per un presumpte delicte de malversació de diners públics. Més d’una hora després Rodrigo de Santos i el seu advocat van sortir de la Fiscalia, sense que hagi transcendit el resultat de la diligència. Sembla ser que per part de la Policia Nacional, i en concret del Grup de delinqüència econòmica, les investigacions es donen per acabades, llevat que apareguessin altres noves dades que es considerassin importants.

 

RAMON TRERMOSA: Més PSC = menys tripartit

pesolbullit | 14 Març, 2008 00:57

reproduït del diari avui.-

ELS SOCIALISTES PUGEN MENTRE CIU I ERC ES BARALLEN

Més PSC = menys tripartit

Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB / www.ramontremosa.cat

Dijous passat sopava amb uns amics d'Esquerra, algun dels quals amb càrrec a l'actual govern, i per un cop a la vida vaig clavar un resultat electoral: tot i que en unes generals sempre augmenta força la participació en relació amb unes catalanes, vaig dir que Esquerra no arribaria als 300.000 vots i que amb prou feines passaria de 3 diputats (i això que van salvar el de Girona per poc més de 3.000 vots, potser gràcies als insults de Pizarro als empresaris gironins). Des de l'any 2003 he estat dient a aquests amics que no veia gens clara l'aposta estratègica d'Esquerra, tot i que ells em deien que els escèptics érem quatre gats i que el gran gruix dels militants i dels votants d'Esquerra avalaven els tripartits.

ESQUERRA VA MANTENIR EL SEU PES ELECTORAL el novembre de 2006 amb 21 diputats, per la qual cosa es pot deduir que el seu rebuig al nou l'Estatut no li va passar factura. La dutxa freda, però, que va suposar el segon pacte amb el PSC, actor i còmplice principal de la retallada de l'Estatut del Parlament, ha fet d'Esquerra un escolanet submís del PSC com ICV. Una Esquerra fora del govern segurament ara estaria capitalitzant el desgavell del darrer any i el no desplegament del nou Estatut en vigor. El primer tripartit va ser acceptat per molts votants a contracor, perquè suposava donar una oportunitat al federalisme del PSC i a l'alternança al govern. Aviat farà cinc anys que el PSC governa i els avenços en autogovern encara estan per arribar. Cada dia que passa sense resultats suposa menys vots futurs per a Esquerra.

HI HA UNA FRASE DE MONTILLA EN EL SEU debat d'investidura ("Senyor Mas, jo no hauria retallat tant l'Estatut com vostè") que a Esquerra donen per bona, però que no és compartida per bona part del seu electorat. La traïció del PSC en la tramitació de l'Estatut a Madrid és més gran que la de CiU: Esquerra va regalar al PSC el govern i aquest darrer no va actuar amb cap lleialtat en el tràmit a Madrid del nou Estatut, i fins i tot va expulsar Esquerra del govern sense escrúpols. CiU ja està purgant els seus darrers anys al govern amb el PP i Artur Mas ja està penant el seu pas per la Moncloa, però al PSC tot li és permès. Per què es demana a CiU la independència de Catalunya quan el PSC encara no ha aportat la independència de l'aeroport de Girona? Fins quan durarà la butlla del PSC?

AQUESTES ELECCIONS CONFIRMEN QUE EL PP no pot guanyar unes eleccions contra Catalunya però el seu discurs contundent contra ZP es mantindrà, ja que la seva dolça derrota en dificultarà la catarsi, a l'estil del PSOE l'any 2000. L'amenaça de canvi de la llei electoral ja s'està brandant per frenar cap concessió important de poder real a les insadollables autonomies. Els tripartits d'Esquerra no estaven pensats per a aquest escenari i un ZP consolidant-se a Madrid fa temps que menysté públicament els republicans. El PSC ja ha demostrat quin és el seu model d'Estat i ara ZP no tindrà cap problema per desplegar a conveniència el que quedi del nou Estatut. I si aquest és retallat al Tribunal Constitucional no passarà res (Pepiño Blanco dixit).

L'EXCEL·LENT RESULTAT DEL PSC ÉS LA culminació suïcida de l'enfrontament caïnita entre CiU i Esquerra. Tots dos partits l'han fet bo, donant-li una credibilitat i una pàtina catalanista que a Madrid, al Parlament realment important, encara està per demostrar. CiU aprovant-li la retallada de l'Estatut i Esquerra regalant-li el poder dues vegades, i tots dos satanitzant el PP, han facilitat extraordinàriament la feina. Al PSC el va delatar el seu subconscient en presentar la frase "ZP i Rajoy no són el mateix", quan PSOE i PP comparteixen dèficit fiscal català, dissenys radials de l'AVE i models centralitzat de gestió d'aeroports, però CiU i Esquerra se segueixen barallant entre ells. Jo esperava que CiU també baixaria, atès l'elevat nombre de votants que veia migrar cap al PSC, però CiU ha començat a recuperar un important vot prestat a Esquerra que se sent definitivament estafat pel segon tripartit ("Si tu no hi vas, el tripartit es queda"). A CiU, però, encara se la veu massa amargada per no haver recuperat el govern. CiU ha de saber obrir la seva casa gran del catalanisme també als que van oposar-se a l'Estatut i ha de proposar una sortida per al país davant de l'asfixiant centralisme madrileny. Cal un salt en l'autogovern que no serà possible fins que CiU i Esquerra no cooperin.

L'EXCEL·LENT RESULTAT DEL PSC pot precipitar, paradoxalment, el final del tripartit. La caiguda d'Esquerra a les municipals (40% dels vots) s'accelera ara amb la davallada a les generals (60% dels vots) i amenaça de deixar Esquerra a les properes catalanes en deu diputats si manté el "qui dia passa any empeny". Si Esquerra a Madrid segueix regalant els seus vots al PSOE a canvi de la "governabilitat" tornarà el 2012 a tenir-hi un diputat. Conec gent que encara ha votat Esquerra, però donant-li una última oportunitat abans de passar al vot en blanc, a l'abstenció o a CiU. Sigui quin sigui el proper candidat d'Esquerra al Parlament, amb quin balanç s'hi presentarà si tot segueix igual? El nou model de finançament, que ara s'haurà de negociar en un context de dura recessió econòmica i amb un PSOE reforçat, i que explica el pessimisme d'alguns catedràtics propers al PSC sobre els resultats a obtenir, posen el tripartit, com diria Xavier Roig, entre l'Espanya i la paret.

 

ERC, partit independentista o crossa nacionalista?

pesolbullit | 13 Març, 2008 02:13

www.enoticies.com.-

ERC, partit independentista o crossa nacionalista?

Caldria revisar a fons els annals del futbol català, però em sembla que seria difícil trobar el cas d’un club mínimament solvent que, havent davallat a segona divisió, posés en mans del mateix entrenador el projecte de tornar a primera. A favor, és clar, hi podrien influir factors de caràcter sentimental, en el sentit que la qualitat humana de l’entrenador esperonés el club a mantenir-lo en el càrrec, però és evident que en l’àmbit de la rendibilitat esportiva seria un error difícil d’explicar. Esquerra Republicana es troba ara mateix en aquesta situació. Sens dubte hi ha factors exògens que hi han influït, com ara la inveterada por al PP –com si el PSOE no hagués estat sempre nefast per a Catalunya-, però ha estat la invisibilitat dels republicans en el govern allò que ha conduït aquest partit a l’atzucac en què es troba.

Quan un partit independentista decideix lliurar el govern de Catalunya a una força netament espanyolista com és el PSC, ha de tenir molt clares les contrapartides que en traurà. Altrament no sols no podrà justificar el pacte, sinó que aquest pacte esdevindrà un suïcidi. I així ha succeït. No és estrany que ara s’imposi un rentat d’estómac. Un rentat d’estómac que ha d’anar molt més enllà de la sortida de Joan Puigcercós de la Generalitat. Entre altres coses, perquè ningú no és prou ingenu per creure que l’esmentada sortida respon a una assumpció de responsabilitats. Al contrari, tothom sap que Puigcercós té un projecte personal de lideratge en el si d’aquest partit i que és aquesta la raó per la qual ha deixar de ser conseller. Cosa que potser el beneficiï a ell, personalment, però que perjudica la imatge republicana mostrant-la com una força més àvida de poder que no pas d’independència nacional. Els militants, en particular, i els simpatitzants en general, mereixen un respecte. Hauria estat diferent si Puigcercós, en qualitat d’arquitecte dels dos tripartits, hagués reconegut públicament el fracàs espectacular de la seva estratègia i, conseqüentment, hagués presentat la dimissió com a secretari general del partit. Aquest sí que hauria estat un gest noble per part de la persona que ha convertit ERC en la crossa catalanista del Partit Socialista en la mateixa mesura que ICV n’és la crossa ecologista. És a dir, que el PSC, sense cap programa polític, presentant només Mariano Rajoy com a home del sac, n’ha tingut prou per triomfar electoralment i fondre com dos gelats al sol ERC i ICV. És trist, però és lògic. En unes eleccions es voten sigles no crosses.

Víctor Alexandre

Daniel Solano: Crónica d'una patacada anunciada

pesolbullit | 11 Març, 2008 01:02

www.poliblocs.cat.-

Pels independentistes, les eleccions espanyoles tenen ben poc interès i, en aquest cas, han estat utilitzades per a castigar la direcció de la formació republicana. Esperem que, finalment, s'hagi entès el missatge i s'obri un procés sincer de renovació en la cúpula d'ERC. Ja varem anunciar aquesta patacada en posts escrits ara fa messos. En tinc tants que no sé quin enllaçar. El daltabaix era evident i del tot previssible. Fins i tot en Carretero ho va anunciar. ERC ho podria haver impedit adoptant mesures internes, però la poltrona és molt temptadora i al final només els clatellots provoquen canvis. Massa interessos personals en joc. Pobre país nostre. Sempre estem igual. Els independentistes descontents amb l'actual direcció d'ERC han optat per camins diferents. Els més esquerranosos han votat PSC, per fotre el PP. Els més catalanistes han votat en blanc o s'han abstingut, en comptes de votar CiU. La qüestió és que pactant amb els socialistes ERC va en caiguda lliure. Si no, mireu les dades. Això ja ha passat a d'altres països amb altres formacions. Només es pot pactar amb els unionistes si controles el govern. Si no, més val estar-se a l'oposició. Recordem que des de l'oposició, ERC va experimentar el seu creixement históric més gran. Des que és al govern, només perd llençols a cada bugada. Si no hi ha canvis profunds, si no es redreça el rumb, la desfeta també serà històrica. Ja s'han comés massa errors. Per tant, és evident que cal un canvi de líder (i en aquest punt, no sé si Puigcercós respón a aquest criteri, donat que forma tandem amb Carod). També cal un canvi d'estratègia. No podem seguir pactant únicament amb el PSOE. ERC ha de mantenir l'equidistància i jugar amb les altres forces. Castigar als socis que la traeixen i treure pit i orgull. Si cal, donant cops a la taula i deixant plantats governs. Els dies de placidesa del govern Montilla haurien d'estar comptats. L'elector no volia una ERC responsable, sino una ERC amb caràcter i collons. Si treballem per la independència, no podem convertir-nos en funcionaris. S'equivoquen els que diuen que d'ençà de l'Estatut, Catalunya ha estat enganyada. No. Catalunya porta enganyada des de fa 300 anys. A qui van engalipar amb l'Estatut va ser a ERC i a CiU. I ara, a les eleccions més irrellevants pels nacionalistes, comencen a caure les garrotades. El desprestigi d'aquestes dues formacions és complert. La victòria de les formacions unionistes és evident. Han desfet l'estatut i ara passen a conquerir el poder. Mentrestant, CiU manté el seu pitjor resultat pels pèls i ERC s'enfonsa. Fins quant no ens adonarem que només fent un front comú contra els catalans unionistes els sobiranistes tindrem alguna oportunitat de recuperar-nos? Això no vol dir que ERC i CiU hagin de formar govern. ERC ha d'estar-se a l'oposició fins que guanyi les eleccions, com l'SNP escocès. Perquè CiU, de moment, no és independentista. Tanmateix, ERC i CiU s'han d'acostar en els temes de país. D'entrada, totes dues formacions han d'apostar sense complexos pel dret a l'autodeterminació, sense eufemismes estil "dret a decidir", que no vol dir res. Si CiU és nacionalista, que ho demostri. Amb iniciatives puntuals conjuntes, CiU i ERC sumades tenen una majoria còmoda al Parlament que els permet tirar endavant reformes, propostes i referèndums de tota mena en aquest sentit. Cal una candidatura conjunta pel dret de Catalunya a l'autodeterminació. Finalment, lamentar el boicot a la recollida de signatures pel Dret a Decidir per part de la policia. Trist, antidemocràtic i patètic. També molt indicatiu que avui cap mitjà en parli.

Salvador Cardús: " Paràbola del mal servent"

pesolbullit | 08 Març, 2008 04:52

Salvador Cardús denuncia un cop més en aquest article de elsingulardigital.cat la ineptitut, les males arts i la inutilitat dels actuals dirigents de CiU i ERC:

 
Paràbola del mal servent
salvador-cardus25007/03/2008 · Salvador Cardús i Ros
No recordo de cap altres eleccions de cap mena on Catalunya, com a voluntat política, hagués fet un paper tan galdós, on els partits nacionalistes s'haguessin anul·lat mútuament fins a aquest punt. No és una mera coincidència amb aquesta invisibilitat que ERC i CiU ja no es presentin a ells mateixos com a nacionalistes. Per vies diverses, s'han anat negant a ells mateixos com a subjectes polítics. ERC insisteix en la seva estratègia de Cavall de Troia que l'obliga a situar-se dins de les files nacionalment enemigues. El nivell no ja d'incoherència sinó de dissonància cognitiva entre el que sostenia el candidat Ridao i la seva acció política a Catalunya, rebentava els timpans. CiU arrossega encara el llast del ressentiment per les carbasses que li va donar Montilla per formar govern i no s'ha refet d'haver estat seduïda i abandonada per Zapatero amb el pacte de l'Estatut. No és estrany que Duran i Lleida no aconsegueixi fer creïble la seva pròpia intelligència política, exigint que se'ns respecti, però havent de predicar enmig d'un laberint d'estratègies fracassades.

Bé: ja veurem com acaba tot plegat, i és prudent que no comencem a demanar el compte abans que ens hagin servit l'àpat. De moment, tot el vot el blanc i tota l'abstenció prevista que provingui del desengany, hauria de ser considerada prou seriosament. Diumenge a la nit, a Catalunya, no serà tan important quants diputats obté cadascú -que sempre sumen el mateix nombre- com el nombre de vots totals, de voluntats individuals, que cadascú haurà estat capaç de mobilitzar. Quants votants haurà perdut ERC des de dins del seu Cavall de Troia? Quants votants haurà perdut CiU amb el seu paper de boxador somicant perquè li han deixat un ull blau?

El més dramàtic és que el sobiranisme mai no havia tingut tan gruix com ara, mai no havia estat tan transversal i interclassista, per fer servir dos termes vells i corcats però útils, mai no havia comptat amb tanta adhesió. Però mai el sobiranisme no s'havia sentit tan políticament desvalgut, tan mal servit, tan menystingut. On és aquell esperit de 2003, on ERC doblava el nombre de vots i, tot i la retirada de Pujol, CiU tornava a guanyar les eleccions? Perquè aquell avenç s'ha estroncat? És que ningú no s'ha equivocat en res, tot i que els resultats hagin anat mostrant la permanent reculada?  

Durant anys varem sospitar que hi havia més política nacional que nacionalistes. Que CiU era més que un partit. Que Pujol era més que CiU. Ara, sabem que hi ha més sobiranistes que política nacional. Que ERC més CiU, violentant els principis matemàtics més elementals, resten. Que els líders actuals són més petits que els seus partits. Com a la paràbola dels talents de l'Evangeli (Lc 19, 11-27 i Mt 25 14-30), després de les eleccions, el poble demanarà als partits què s'ha fet del capital que se'ls va encomanar fa quatre anys. El primer mal administrador, satisfet d'haver-lo posat sota la rajola, dirà: "me'n vas donar deu i te'n torno deu". L'administrador pèssim afegirà: "me'n vas donar vuit però me n'han pres la meitat". Però el poble els respondrà: "Servents ganduls: sabíeu que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat". I els prendrà allò que els quedi. Sí: a partir de dilluns caldrà començar a buscar millors administradors i millors servents.

 

Les legions romanes deixen el Reial Madrid amb el cul enlaire

pesolbullit | 06 Març, 2008 03:53

JA! JA! JA! l'eliminació del Madrid per part de la Roma és una magnífica notícia i probablement un preludi de la patacada que es fotran el PP i el sr Rajoy diumenge, una mala setmana per a aquest caspós franquista, el seu estimat equip eliminat i ell a les portes de la retirada política, que es foti!! .Gràcies Roma! Forza Roma!!! . A la foto una seguidora de la Roma que els hi ensenya el cul als desconsolats afeccionats madridistes.

Agustí Colomines: On és ERC al Senat?

pesolbullit | 05 Març, 2008 00:50

www.elsingulardigital.cat
 
El fet que Esquerra no presenti cap candidat a senador per Barcelona i que, tanmateix, demani als electors nacionalistes i independentistes que en votin necessàriament un del PSC –partit que d’altra banda en presenta dos: l’històric Isidre Molas i l’exalcaldessa de Badalona Maite Arqué– o un d’ICV –el sempre orgànic Jordi Guillot, que la legislatura passada ja era senador– és una demostració clara de quina és la deriva republicana. D’estrada, i atesa la tendència a pendular cap aquí i cap allà, és una deriva, com va escriure només fa uns dies Quim Monzó, incoherent. Es proclamen independentistes i alhora reclamen el vot, sense cap mena de rubor, a favor dels que volen Catalunya dins Espanya pels segles dels segles. Suposo que deuen tenir raons ben poderoses per fer-ho. Recordo el dia, per exemple, que en una jornada convocada per Òmnium el senador Molas va haver de suportar l’hostilitat de molts que després es diuen votants d’ERC per dir que ell no vol marxar d’Espanya i ara resulta que aquesta mateixa gent l’ha de votar perquè les aliances tripartites ho manen. Sí, senyors: visca la coherència, que deu ser de la mateixa naturalesa que ha portat els republicans a aprovar un Pla d’infraestructures al costat del PSC i ICV que inclou el projecte de la MAT i intentar contrarestar-ne els efectes enviant el conseller de Governació a manifestar-s’hi en contra als carrers de Perpinyà.

Però enganyar la parròquia ja no deu ser tan fàcil perquè tanta incoherència ha començat a provocar malestar en sectors de la formació a mesura que s’acosta la data electoral. El darrer cas és el del conseller nacional Pere Vilarrassa, d’Osona, que s’ha manifestat insubmís amb la proposta de votar socialista al Senat. Afirma Vilarrassa al seu bloc que “com a Conseller Nacional (en hores baixes) d’ERC considero que cal votar a CiU al senat de Barcelona. És la millor opció o la menys dolenta, com és vulgui. No pas votar PSOE com volen els meus. O no és millor assegurar un senador de CiU que un del PP?”. És un gest patriòtic que només mereix l’aplaudiment de tots els patriotes. Ja sé que la resposta dels oficialistes republicans serà desqualificar els candidats de CiU per regionalistes, dretans i no sé quantes coses més. I és que tant és que la senyora Montserrat Candini i els senyors Feliu Guillaumes i Jordi Torra siguin nacionalistes, perquè està clar que deuen ser massa liberals per demanar als electors independentistes i republicans que els votin per assegurar senadors que no estiguin vinculats als partits estatistes.

On és ERC? Votaran els dirigents d’ERC els candidats del PSC i d’IC sense que els cremin els dits? Els republicans, a banda de no presentar candidats, ni tan sols han plantejat la possibilitat de formar una candidatura catalanista conjunta. Almenys així, si CiU hi hagués renunciat, tindrien alguna justificació. Podrien haver propugnat, com demanava Jaume Ciurana al seu blog, una candidatura al Senat al voltant del concepte del dret a decidir. Però si ho haguessin fet, aleshores s’haurien trobat que els seus aliats d’ara haurien arrufat el nas. Ai, els equilibris inexplicables, oi? Jo faré con el senyor Josep Benet, de qui vaig ser secretari quan era senador de l’Entesa dels Catalans (el senador més votat, per cert), i votaré els candidats de CiU al Senat. Per coherència!

Agustí Soler (partit republicà català): a què esperem?

pesolbullit | 01 Març, 2008 04:42

www.elsingulaedigital.cat.-

agusti soler rodona
Agustí Soler (PRC)
Què esperem?
“Les públiques ofenses i injustícies que en tants anys ha tolerat Catalunya del Ministeri Castellà han esdevingut notòries. Què esperem? Voldrà Catalunya tornar a subjectar-se als greuges i ultratges que per tants anys ha patit? Aquestes paraules foren dites per Manuel Ferrer i Sitges, Conseller de Barcelona, un 5 de juliol de l'any 1713. Ferrer i Sitges fou dels que s'oposà amb tota fermesa a capitular davant l'exèrcit franco-castellà de Felip V i encoratjà els patriotes barcelonins a resistir fins al final. L'aclaparadora superioritat de l'exèrcit ocupant (un soldat per cada quinze catalans) i la traïció dels anglesos, acabaren amb els fets que cada onze de setembre, amb vergonyant acceptació celebrem.

Són paraules dites fa vora tres-cents anys però podríem fer-les nostres avui mateix per la seva insultant actualitat. Ultratges, greuges... El penúltim capítol de la llarga llista, l'afer AVE, encara crema. El pròxim...demà mateix. Mentrestant la colonització física i mental que s'inicià aquells terribles dies de fa tres-cents anys continua avançant i veiem, astorats, com la nostra classe política -junt amb bona part dels mitjans de comunicació del nostre país-, s'embadaleixen, per exemple, davant debats de dos forasters que, ai las! en l'únic que estan d'acord és en tenir Catalunya lligada de mans i peus pels segles dels segles.

Una classe política paradoxal. Diu una cosa i en fa una altra.Fins i tot n'hi ha que ens asseguren que el 2014 tot s'haurà arreglat perquè ells són més “istes” que ningú i van a totes però s'obliden que van votar fa tan sols un any i mig la Ley de tropa y marineria, al Congreso de los Diputados de Madrid, amb uns sucosos recursos (d'aquells que els catalans cada any paguem a balquena) per a, curiosament, l'exèrcit successor d'aquell que entrà victoriós a Barcelona un 11 de setembre del 1714 i un 26 de gener del 1939. Tanmateix ara diuen que no es deixaran enredar tan fàcilment i, si més no, posaran un preu més alt per a poder tornats a ser enganyats. En psiquiatria això té un nom. En política també, però per pudor, callo.

Aquell “Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada, en la negra obscuritat d'una perpètua esclavitud” de Ferrer i Sitges als catalans que dubtaven entre servar la seva dignitat o doblegar-se a l'invasor ens fan pensar en el paper que jugaran aquells que malden per anar a la capital d'Espanya a pidolar quatre engrunes...

Cal anar a la capital d'Espanya? Potser sí que cal anar-hi. Però amb el cap ben dret i decidits a dir, educadament, això sí: Adéu Espanya!

A què esperem?

Agustí Soler i Regàs
president Partit Republicà Català

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb