SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

És molt interessant la proposta d'entesa que la denominada Plataforma per a la Sobirania, propera a CDC, ha adreçat recentment a CiU i a ERC. És molt interessant, perquè ja s'ha vist que Catalunya, des d'una òptica nacional, no té cap futur governada pel PSC. El projecte d'aquest partit consisteix a reforçar les mesures de seguretat d'aquesta presó de pobles que és Espanya per tal que els interns creguem que no hi ha vida més enllà de les seves quatre parets. Per això tota la política socialista, absolutament tota, és profundament identitària en clau espanyola, ja sigui en l'àmbit simbòlic -vetllant per la presència de la bandera espanyola-, en el lingüístic -vigilant que l'espanyol no reculi ni un mil"límetre com a llengua dominant-, en el fiscal -procurant que l'espoli que patim persisteixi indefinidament-, en el social -tapant les vergonyes del PSOE en matèria d'infraestructures-, en l'esportiu -fent costat al PSOE i al PP per tal que les seleccions nacionals catalanes no puguin competir internacionalment- i en el mediàtic -utilitzant les emissores de la Generalitat com a difusores de la idea que Espanya és el centre neuràlgic de la vida dels catalans i que Madrid és el seu quilòmetre zero. Si això no és nacionalisme espanyol, algú ens hauria de dir què és.

Em temo, però, que la iniciativa de l'esmentada Plataforma tindrà problemes per avançar, perquè no sembla pas que les cúpules de CiU i d'ERC tinguin la independència com a tema preferent. CiU, llevat d'una part de les seves bases, no l'ha tinguda mai -Jordi Pujol, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida sempre s'hi han mostrat obertament en contra- i ERC, hipnotitzada davant d'ella mateixa en els miralls de la Generalitat, no sembla tenir el més mínim interès per desenvolupar una política d'orientació independentista. Brinda pel 2014, sí, però ho fa com podria brindar pel 2024. Per això s'afanya a afegir, parafrasejant Pujol, que ara no és el moment de parlar-ne. Per altra banda, Artur Mas ja ha dit que la idea "no li agrada gaire" i Joan Ridao ha afirmat que "el PSC dóna més rendiment". Si el rendiment consisteix a perdre escons en cada nova cita electoral no se li pot negar que té raó.

Amb aquest panorama, per què enganyar-nos, sembla difícil que l'esperat apropament es pugui produir. Arribarà, sens dubte, perquè les necessitats vitals del país ho requeriran, però ara com ara, tant a CiU com a ERC, la sola idea els produeix urticària. Els dirigents de CiU no estan disposats a admetre públicament que el pacte Mas-Zapatero va ser una traïció i els d'ERC no volen reconèixer que lliurar el país a una formació espanyolista per segon cop va ser un error que els perseguirà al llarg de la història. Tot i això, com dic, l'entesa arribarà, perquè les persones passen però de país encara en queda.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat