SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

El Lobby ha sabut de bona font que madò Biela Janer Manila va oferir desesperat els seus servicis d'alcavota al nou Govern per continuar al capdavant de l'Institut d'Estudis Baleàrics. El mercenari Janer Manila cobrava en dietes 6.000 ¬ al mes i després de fer campanya a favor del PP va moure tots els fils possibles per continuar a l'IEB com si el 27-M no hagués existit. Pel que fa a la seva filla, Mapau Janer, tres unces del mateix. Després de fer campanya amb en Matas, ara intenta continuar amb el seu programa infecte a IB3 com si res no hagués passat. Només el simple rumor que la giracamises Janereta pugui continuar a IB3 ja està provocant una tempesta d'indignació entre els votants del PSIB, UM i Bloc. I és que la gent no entén com es pot pactar amb qui t'ha volgut matar i ficar la ganiveta. És un greu error fer les coses a mitges i voler estar bé amb tothom. O som o no som! El clan Janer Manila va jugar a mort la carta Matas i ha perdut. I com a perdedors ara els que els corresponen és estar una bona temporada a l'infern i purgar els seus errors. Aquestes són les regles del joc. Si Matas i els Janer Manila haguessin tret majoria absoluta no haurien tingut pietat amb els nous administradors d'IB3 i de tots ells n'haurien fet pica de porc. Una persona ha d'assumir les conseqüències dels seus actes. Els Janer Manila van optar pels fatxes forasters del PP i ara els toca carregar amb les conseqüències del seu error i de la seva traïció.

Una vintena de persones han enderrocat el toro d'Osborne del Bruc (Anoia), amb prou feines una setmana després que la figura toril, l'única que quedava en peu a Catalunya, fos instal·lada en aquest municipi de la comarca d'Anoia, segons que han confirmat a Efe fonts de l'ajuntament.

Un grup autodenominat "Germandat catalana La Bandera Negra" ha reivindicat en un comunicat l'autoria d'aquest acte vandàlic, amb el qual han volgut "netejar" la silueta de la "sagrada" muntanya de Montserrat de la "immundícia cornuda espanyola que pretenia embrutar-la".

"Després de tres hores de bona i dura feina, a les sis del matí, el toro d'Osborne del Bruc ha caigut vergonyosament com un gegant amb peus de fang", ha assenyalat el grup de "valents catalans", que ha aconseguit així abatre la popular figura toril, d'uns catorze metres d'alt i diverses tones de pes.

"El toro d'Osborne del Bruc ha caigut i, després, ha estat trepitjat, ultratjat i humiliat pels patriotes que l'han vençut mentre per l'horitzó sortia un sol de justícia", han afegit els membres de "La Bandera Negra", que s'han mostrat disposats a evitar que s'erigeixen més siluetes del toro d'Osborne en territori català.

"Cada vegada que un símbol espanyol sigui alçat, serà abatut sense contemplacions pels patriotes catalans com a mostra de la nostra voluntat irreductible de defensar a ultrança els nostres drets nacionals", han afirmat els membres d'aquesta enigmàtica germandat.

Fonts de l'ajuntament del Bruc han confirmat a Efe que, evidentment, el poble s'ha despertat aquest matí sense la negra i inconfusible imatge de la marca de begudes Osborne, i han assenyalat que, de moment, el consistori no la retirarà del terra, en tractar-se d'una propietat privada.

La visita de Zapatero ha sigut un dels espectacles més ridículs dels últims anys. El president espanyol, com un prestidigitador "Mr Marshall", arriba a Catalunya i ens reparteix la xavalla dels diners que l'Estat esquila a Catalunya any rere any, quan la classe política i la societat civil n'esperava una seriosa autocrítica. Però res de res. Com si fos un personatge acabat d'arribar de l'espai en un ovni diu "Em sento orgullós del moment que viu Catalunya". Sí, esteu llegint bé. Es deu creure que som un país d'imbècils i mesells. Després de tots els afers dels últims mesos diu que se sent orgullós? Deu ser d'aigualir la nostra nació, d'entorpir el nostre desenvolupament econòmic. De què, se sent orgullós?

L'emprenyada després de la visita és indescriptible i la resposta de les forces polítiques encara ho és tant o més. Artur Mas, l'esquilat de la Moncloa amb l'Estatut, ara parla de presa de pèl? És que n'hi va quedar algun, en el seu pacte vergonyant? ERC i ICV també protesten, però seran capaços de ser coherents o el que estan fent és una cortina de fum per amagar les pròpies responsabilitats o incompetències? I el PSC recolza Zapatero en públic, quin remei, però en privat molts dels seus alts dirigents del sector més catalanista ja fa temps que hi han perdut la confiança. A Can PSC els preocupa el que ha passat amb Navarra i ja recorden, una vegada més, com l'ara president Montilla va haver de defensar el govern de progrés en contra d'una part del PSOE que volia la sociovergència.

Però a Catalunya, per donar una resposta unitària, és un moment problemàtic. Hi ha dues estratègies a CiU, tres o quatre a ERC, i a Can PSC no tardaran a mostrar-s'hi tensions; a no ser que el primer secretari i president de la Generalitat José Montilla faci front, a la seva manera, al PSOE i defensi, com va fer pel seu nomenament, que aquest és un partit sobirà. I també fóra bo que Montilla enviés un missatge contundent: aquells que volen pactar s'equivoquen si van al carrer Ferraz, cal que passin per Nicaragua. Un somni, la rebel.lió socialista?

Una vegada més, l'Estat se'n fot de Catalunya i no hi perden ni una hora de dormir, convençuts que els catalans estan adormits. Al mes d'agost tothom més o menys agafa vacances i com que ningú està content i veu que cada dia l'atzucac s'engrandeix, tothom comença a reflexionar. Els catalanistes i sobiranistes no volen, evidentment, la victòria del PP a les properes eleccions espanyoles però temen també deixar el país i el seu futur a mans d'un prestidigitador del talante que amb molt bona cara ha pres el pèl a CiU, a ERC, al PSC i a tot el país.

Passat l'estiu cal un gran pacte polític nacional, de totes les forces pol de tradició democràtica, del món econòmic i de la societat civil, per establir un front comú i l'estratègia de com el país ha d'avançar. L'11 de setembre es podria donar el tret de sortida, evitant tota celebració i transformant la Diada en una de les més reivindicatives de la nostra història. Si no ho fem, què hem d'esperar més que passi?