SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Al discurs, Joan Carretero ha criticat la deriva d'ERC des que es va decidir formar el govern tripartit i donar suport al PSOE al Congrés espanyol, ha dit que s'havia abandonat l'independentisme i les reivindicacions de sobirania amb l'excusa d'una gestió eficaç, però que, de fet, l'independentisme i la bona gestió no eren excloents. Per això ha rebutjat termes com patriotisme social i ha dit que Esquerra havia d'assumir l'independentisme sense complexos i ha defensat que Reagrupament.cat seria l'eina per rellançar el partit.

Per això ha reclamat el relleu de la cúpula d'Esquerra i ha proposat una sèrie de mesures que el partit hauria d'assumir a partir del pròxim congrés nacional. D'entre aquestes mesures, destaca la demanda de separar els càrrecs de la direcció del partit dels qui tinguin responsabilitats de govern, per tal de garantir que actuïn amb llibertat. També, ha demanat que la direcció només es pugui allargar dues legislatures de quatre anys, que els treballadors del partit no puguin assumir cap càrrec dins els seus òrgans, que hi hagi com a mínim una assemblea l'any amb tota la militància i que es mantingui l'estructura assemblària del partit. A més, ha reclamat que, mentre Catalunya no fos independent, l'eix nacional passés clarament al davant de l'eix esquerra-dreta. Totes aquestes mesures eren escrites al 'Manifest de l'Auditori', un document que s'ha repartit entre els assistents a l'acte.

L'acte, molt emotiu, ha començat amb les notes de 'Venim del nord, venim del sud', de Lluís Llach, i ha comptat amb la presència del secretari general del conseller de la vicepresidència, Rafael Niubò; d'Uriel Bertran i Hèctor López Bofill, dirigents del sector Esquerra Independentista; del president del consell nacional d'Esquerra, Carmel Mòdol; i de l'ex-president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, qui ha rebut una llarga ovació quan des de la tarima s'ha dit que hi assistia.

A més de Joan Carretero, també hi han parlat Ruth Carandell, una altra de les dirigents de Reagrupament.cat, que ha dit que internet havia permès allò que a la direcció d'Esquerra li costava tant d'impulsar: el debat lliure d'idees i opinions entre els militants d'Esquerra. A més, ha destacat que la pàgina web havia tingut setanta mil visites i ha defensat l'anterior logotip d'Esquerra com a element simbòlic, el que s'ha recuperat a l'acte d'avui. A més, ha dit als militants que si ho volien es podien apuntar a les comissions que haurien d'acabar de definir Reagrupament.cat: una per redactar un reglament intern, una altra que assumia tasques d'organització, i una més que havia de preparar la ponència estratègica. Després de Ruth Carandell, just abans que parlés Joan Carretero, diversos membres de Reagrupament.cat han llegit missatges de suport de militants d'Esquerra.

Reagrupament.cat va sorgir el passat mes de febrer i des d'aleshores s'hi han adherit 736 militants d'ERC. En la declaració fundacional, el moviment es posiciona clarament a favor de la llibertat nacional dels Països Catalans, reclama una estratègia que condueixi el país vers la independència, demana que l'acció de govern estigui marcada per la bona gestió i l'honestedat política, es posiciona a favor de la tradició assembleària d'Esquerra i lamenta la desorientació actual de la direcció del partit.

Recentment, en una entrevista amb VilaWeb, Joan Carretero deia que l'actual estratègia d'ERC, allunyada del discurs sobiranista, ha motivat la pèrdua de vots registrada en les eleccions al parlament i les municipals. Per això Carretero demana a la direcció del partit que assumeixi responsabilitats.

La constitució de Reagrupament.cat com a corrent crític d'ERC conviu amb l'aparició d'un altre moviment que discrepa de la direcció de Carod i Puigcercós, Esquerra Independentista.

28/06/2007 · Barcelona
Que a l'hora d'escriure els seus articles a l'Avui la Maria de la Pau Janer pensi que convenç els lectors és acceptable. Sempre hi ha gent per a tot i l'escriptora mallorquina segur que deu tenir seguidors a qui endossar uns relats que tal vegada constitueixen les línies més supèrflues i amb menys consistència de tota la secció de Diàleg. Ara bé, el que és inadmissible, per manca de tot sentit, és que traslladi aquest estil al terreny polític, com fa a l'article d'aquest dimecres al seu espai de sempre.

Sota el títol, força pretensiós, d'"El comunicat" -quantes vegades s'han vist comunicats emesos per persones individuals i, a més, singularitzant-lo com si tothom l'esperés?-, l'escriptora mallorquina hi justifica la seva decisió de no prendre possessió de l'acta de diputada que li correspon per la llista del PP al Parlament Balear.

D'entrada, explica què la va moure a formar part del projecte dels populars a les Illes. Ni més ni menys que la "il.lusió" envers un projecte polític, el de Jaume Matas, que qualifica alegrement com de "moderat, centrat i -per si fos poca la conya- que em permetia treballar per la meva llengua, la meva cultura i la meva terra". Una afirmació que només admet tres lectures possibles: o la llengua, la cultura i la terra a què es refereix Janer és una altra que la catalana, o la mateixa Janer és fins i tot molt més ingènua del que sembla o, senzillament, ens vol prendre el pèl, com si en política fos possible també escriure coses a la babalà.

L'escriptora afegeix que "no vaig enganyar Jaume Matas, que sabia perfectament amb qui comptava i a quins ideals i conviccions responia Maria de la Pau Janer", com si el catalanisme pel que es veu que tant es defineix pogués fer trontollar el projecte popular. Es deu referir a la gran acció d'afirmació nacional que al seu dia va fer apareixent en un míting d'Artur Mas...

Diu Janer que la decisió d'incoporar-se a les llistes del PP "va motivar rebuig en alguns sectors" i que ha hagut d'aguantar "pressions, sovint descarnades" per això. Ara bé, s'agrairia també que la Premi Planeta parlés clar i es deixés de justificacions inverosímils. Diu que és l'adscripció a un projecte personal el que l'ha fet plegar junt amb Matas, però de debò estaríem llegint un comunicat com aquest si el PP fos qui governés ara a les Illes, encara que fos sense l'home del Rasputin?