SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Ricard Huguet: Catalunya, última colònia d’Espanya

pesolbullit | 30 Juliol, 2007 04:38

http://www.elsingulardigital.cat/

“Les decisions que afecten Catalunya es prenen a Catalunya”, segons va dir fa pocs dies don José Montilla. Cal tenir molta barra per dir-ho quan ells és la viva encarnació del sucursalisme espanyol del PSOE a Catalunya. Ell que va ser designat per Zapatero candidat a la Presidència de la Generalitat, després que el mateix Zapatero defenestrés a Pasqual Maragall. Si les decisions que ens afecten es prenen a casa nostra, hem de concloure que les que prenen AENA, IBERIA, RENFE i ENDESA, entre d’altres, no ens deuen afectar. Òbviament, res més lluny de la realitat diària. Pera totes aquestes empreses nacionals espanyoles radicades a Madrid, Catalunya és només un mercat del qual cal xuclar-ne el màxim profit amb el mínim d’inversió. Aquestes i altres companyies i organismes nacionals espanyols, són els perfectes aliats de la Hisenda Espanyola per depredar Catalunya en benefici d’ells, encara que sigui amb el risc d’enfonsar-nos. Llavors s’hauran acabat per sempre les afirmacions nacionals catalanes, la defensa de la llengua i de la identitat, la voluntad d’autogern i d’autodeterminació, que tan incomoden Espanya. Finalment, més debilitats encara i desposseïts dels propis recursos, haurem d’acabar pidolant que Espanya ens aculli com els més submisos i addictes dels seus súbdits.

Quan vaig sentir el conseller Castells assegurar que el Govern amb tota la contundència exigiria responsabilitats per l’apagada elèctrica d’aquesta setmana que ha afectat a un terç de la població de Barcelona, no sabia si riure o plorar. Si el Sr. Castells aplica la mateixa contundència que ha emprat per exigir la publicació de les balances fiscals , anem lluïts! I si el Sr. Piqué no hagués plegat, ara seria un bon moment per demanar-li un balanç del seu Pla de privatització del Sector elèctric. El resultat global per a Catalunya ha estat la desaparició de les companyies catalanes FECSA, ENHER, HIDRUNYA i d’altres més petites. De què han servit Majó, Piqué, Birulés Montilla i Clos, ells ministres catalans del PP i del PSOE en els darrers anys? D’altra banda, resulta patètic, veure els Srs. Clos i Hereu pretenent ecapçalar la indignació ciudadana. Sovint penso que les nostres desgràcies són encara poques si es considera que massa catalans segueixen votant partits espanyols. Avui és la llum; ahir, avui i demà és l’aeroport i els trens; i cada dia el col.lapse circulatori. I dia vindrà que serà l’aigua. Si lliuréssim la nostra voluntat política als Montilla, Chacon, Iceta, Sirera,etc, estaríem expressant, democràticament això sí, la nostra submissió a la metrópoli i la nostra resignació a seguir essent una colònia explotada.

 

Iñaki Anasagasti: "Els borbons són una família impresentable"

pesolbullit | 29 Juliol, 2007 04:44

reproduït de http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/ ,el bolc d'Iñaki Anasagasti.

Se ha organizado una buena a cuenta del dibujo de El Jueves. Y la verdad es que todo ésto es de risa. La mitad de la mitad de lo que ocurre en Gran Bretaña y allí la Casa Real lo aguanta todo porque viven en un verdadero sistema democrático. No son intocables. Aquí si. Aquí se ríen de nosotros a cuenta de los derechos históricos y resulta que el derecho histórico de una pandilla de vagos, eso es intocable. Por eso lo que más me ha gustado ha sido eso de que el Príncipe Felipe diga que ese es su único trabajo.


Y digo esto porque en Madrid, en el Madrid político y sobre todo en el Madrid del PSOE, no se les puede tocar ni con el pétalo de una rosa.

Mi última discrepancia con esta familia fue durante el discurso del Rey en el 30 aniversario de las primeras elecciones democráticas con el video encargado por Marín que era una página de la revista HOLA pareciendo que lo importante había sido lo que había hecho el Rey y no la gente con su voto y, antes, en la entrega de los Premios Carandell en el Senado donde no logré le pusieran de número 1 al presidente del Senado que era el anfitrión y le pusieron de número 2. Yo argumenté que Felipe de Borbón no había sido elegido por nadie, que no era el Jefe del Estado, que no se hacía el acto en su Casa, pues no hubo forma ni manera. La cortesanía con esta familia es enfermiza y de ahí esa obsesión, cubierta de silencio, de decir que es la Institución más valorada.

Luego, de vez en cuando ocurre lo de El Jueves y el rey se queda desnudo, o se descubre que está cazando y no acude el primero a la Clínica cuando nace su nieta y cosas así. Por cierto. Cuando nació Juan Carlos, en enero hará setenta años, su padre Juan de Borbón también estaba cazando cerca de Roma.

Esta es pues una familia impresentable, rodeada de censura de prensa y con un nivel de empalago de la mayoría hacia una institución caduca que clama el cielo.

Se me dice que es mejor eso a que el presidente sea Aznar y les contesto que si lo fuera Aznar sería por el voto popular y a este lo puso ahí Franco, un general asesino y golpista y que al cabo de cinco años a Aznar se le mandaría a casa y a éstos a lo sumo, solo se les puede hacer una caricatura...

Ese es el verdadero escándalo de esta semana. No la caricatura que está muy bien sino que toda la familia con el presupuesto público veranee de gorra dos meses, Marichalar incluido.

Y ahora, esta semana, con yate nuevo.

Si, si. No ha tenido el hecho la menor repercusión y sin embargo el Borbón ha estrenado otro Bribón. Lo acaba de hacer en una regata en Mallorca, sacando al mar su nuevo barco de regatas, un moderno diseño adecuado para competir en la clase TP-52, una categoría considerada la estrella de la vela. Acaba de ser construida en el astillero valenciano King Marine. Y no ha habido escándalo alguno.

El Bribón fue botado el pasado mes de mayo y en junio, en el litoral de Alicante, ya demostró sus condiciones triunfadoras con su tripulación habitual. El barco es el decimocuarto velero que con el mismo nombre construye su armador, el empresario José Cusí, amigo del rey y compañero habitual de francachelas deportivas.

Bueno, para mi este es el verdadero escándalo y no el dibujo, y, ante esto, el juez del Olmo no hace absolutamente nada. Dos meses de vacaciones, un Bribón nuevo, cacerías y ausencias pero lo importante es un dibujito diciendo que está trabajando. España sigue siendo diferente. Pero si sigue así, la estancia de esta familia en La Zarzuela y en Marivent, tiene fecha de caducidad. Que la gente empieza a despertar.

Y, en el fondo, todo por culpa de un PSOE cortesano y pelota. ¡Ya está bien!

L’estrategia d’ERC de mantenir-se al govern tripartit és nefasta

pesolbullit | 29 Juliol, 2007 04:39

http://www.poliblocs.cat

L’estrategia d’ERC de mantenir-se al govern tripartit és nefasta, ja ho hem dit moltes vegades. Per voler xupar poltrona, ara no podran aprofitar la ràbia dels ciutadans que veuen que el país es desmunta. Un país que es mereix el que li comença a passar. Per tou, mesell, ingenu i covard.

Catalunya comença a rebre les conseqüències de tots aquests anys de manca d’inversions per part de l’estat espanyol. La darrera época de Pujol va ser nefasta. Maragall no va arreglar res i Montilla no existeix com a president. L’abandonament en materia d’infraestructures durant tants anys comença a passar factura: caos als aeroports, caos a l’estatut amb el nou finançament, a la RENFE, a Endesa… I el que vindrà. I els catalans no ens atrevim a donar un cop a la taula. Cal una desconnexió definitiva amb Espanya o ens abocarà a un forat sense fons. Espanya trepitja les seves colònies i les expolia. Per això no li’n queda cap. Només nosaltres. El més greu és que els independentistes no saben canalitzar i aprofitar la ràbia i impotència dels ciutadans.

En Carod va estar encertat en el seu primer tripartit. El segon ha estat nefast. Ara ERC defensa un Estatut que no va votar i que mai s’aplicarà. Només aconseguirà desacreditar-se. I a sobre no pot aprofitar-se de la impotència que sentim els ciutadans cada vegada que veiem que paguem moltíssim per a ni tan sols rebre uns serveis tercermundistes. Perquè resulta que tots els diners van a parar a Madrid. La cosa és clara… els diners no van a les regions pobres espanyoles… van a Madrid. La capital d’Espanya roba els diners de la caixa comuna i després amaga la mà.

Venen temps molt difícils per no haver fet els deures i no haver iniciat el camí envers la independència. Quant més triguem, pitjor. Els ciutadans catalans, amb el nostre passotisme i amb el nostre servilisme atemorit, en som tan culpables com els nostres polítics o empresaris. O canviem de xip, o preveig situacions encara més grotesques. No calen revolucions ni grans gestes... simplement, quan anem a votar, optem per formacions independentistes.

 Daniel Solano, editorialista de poliblocs.cat.

Segresten "El jueves"

pesolbullit | 21 Juliol, 2007 05:48

http://taldiafaraunany.bloc.cat

 

Segresten "El jueves"


La notícia ha corregut com la pólvora encesa: el jutge Del Olmo ha ordenat el requisat de totes les revistes disponibles de El Jueves degut a l'acudit de la portada, que segons ell és denigrant i constitutiu d'un delicte d'injúries al successor de la corona.

Què voleu que us digui... jo trobo l'acudit graciós. És més, en cap moment no s'hi diu res que no sigui veritat. I tenint en compte que soms tots nosaltres qui sostenim la vida de reis (valga la redundància) que porten tota aquesta patuleia, trobo que l'acudit més aviat es queda curt. Ara ja és massa tard, però demà m'haig de llevar aviat i espero poder comprar la revista. No la compro mai, però demà faré un excepció, què collons!

En fi... la gent de El Jueves té tota la meva simpatia, espero que ningú hagi d'anar a la presó (ja seria el summum) i que en els pròxims números posin ben a caldo el collons de jutge ranci aquest, perquè s'ho ha ben guanyat.

Carretero propugna el relleu de Carod i Puigcercós

pesolbullit | 09 Juliol, 2007 02:45

www.e-noticies.com

 

Carretero, al consell nacional d'ERC celebrat a Tarragona
Carretero, al consell nacional d'ERC celebrat a Tarragona
El líder de Regrupament.cat, Joan Carretero, considera que tant Josep-Lluís Carod-Rovira com Joan Pugicercós no han de continuar al capdavant d'Esquerra després del proper congrés del partit, segons afirma en una entrevista a El Periódico. Carretero considera que "han cobert una etapa d'èxits però des del 2003 acumulen fracassos i han de deixar pas a d'altres. A més, les bicefàlies són transitòries fins que un liquida l'altre". "Carod i Puigcercós -insisteix- són dues cares de la mateixa moneda des que Àngel Colom va rellevar Joan Hortalà. En ideologia i estratègia, fins avui no han manifestat diferències i han pres decisions per unanimitat". L'exconseller també afirma, després de les declaracions de Carod a favor del sí a l'Estatut, que "si encara creu que s'havia de votar sí, ha de dimitir de president d'ERC perquè no representa la majoria. És ultraminoritari·.

Esquerra barra el pas a un congrés extraordinari

pesolbullit | 09 Juliol, 2007 02:43

www.e-noticies.com

 

Puigcercós, durant el consell
Puigcercós, durant el consell
El consell nacional d'Esquerra celebrat a Tarragona ha aprovat una resolució de la direcció que descarta la celebració d'un congrés extraordinari a la tardor com demanaven els dos sectors crítics, Reagrupament i Esquerra Independentista. La resolució de l'executiva ha estat aprovada per una àmplia majoria de 93 vots a favor, 11 en contra i 9 en blanc.

La portaveu d'Esquerra, Marina Llansana, ha destacat en la roda de premsa posterior que "la direcció nacional opta per a mantenir el calendari previst" i que el congrés se celebrarà "un cop acabat el cicle electoral". "L'expectativa generada durant molts mesos ha estat molt poc recolzada", ha afegit. Llansana ha insistit que el suport rebut pels crítics ha estat "anècdotic" i que només han aconseguit una "xifra ínfima".

Cardús: "que els partits referents del catalanisme polític passin una mala temporada no diu res de la voluntat política dels catalans"

pesolbullit | 09 Juliol, 2007 02:35

www.tribuna.cat.-

El sociòleg Salvador Cardús està d'acord amb l'article de Raimon Obiols que "augura llarga vida al catalanisme", quan últimament "sovintegen les anàlisis que pràcticament donen per mort el catalanisme". Afirma, en un article a l'Avui,  que "els enterradors surten de tots els racons". Uns "perquè el volen matar i confonen desig amb realitat". I uns altres, els "enterradors benintencionats que viuen amb gran desesperació la impotència del catalanisme per aconseguir allò que és la normalitat política d'altres països amb Estat propi".

Tanmateix, "aquesta precarietat, l'aprendre a nedar contracorrent, l'amenaça sobre el futur de la cultura i la llengua, en general, les hem convertit de manera paradoxal en la nostra força".

Salvador Cardús exposa dues idees. En primer lloc, afirma que "els qui anuncien la desaparició del catalanisme parlen més de la crisi de la seva expressió partidista que no pas de la seva vitalitat social". Així, constata "que els partits catalanistes -nacionalistes o independentistes-, i fins i tot el catalanisme marginal de certs partits com aquell al qual pertany el mateix Obiols, estan en crisi és d'una evidència indiscutible". Però "que els partits referents del catalanisme polític passin una mala temporada no diu res de la voluntat política dels catalans".

En segon lloc, afirma que "una part del dramatisme del catalanisme actual té a veure amb el fet d'haver canviat el lloc on posem el termòmetre a l'hora de mesurar-nos la temperatura". Així, "fins fa una dècada, el catalanisme s'havia recolzat en la cultura dita d'elit. En aquest terreny, ser pocs no era cap anomalia, i en canvi la producció era prou bona per mantenir la moral alta. Però quan hem posat la mirada en la cultura popular i de massa, no només hem constatat que érem pocs, sinó que sovint érem dolents". Ara bé, "un canvi de perspectiva en l'anàlisi no indica pas un retrocés respecte de la situació anterior".

Salvador Cardús conclou afirmant que hi ha raons per preocupar-se pel futur del catalanisme, "sobretot perquè el catalanisme és viu, perquè cada dia es posa desafiaments més grans, i sobretot perquè no es resigna a la mediocritat a la qual se'l sol convidar a canvi d'una vida plàcida. I és que viurem, precisament, mentre no ens conformem a sobreviure, que és la nostra més gran feblesa: l'anar tirant."

DanielSolano: Carod i Duran

pesolbullit | 05 Juliol, 2007 01:33

http://www.poliblocs.cat

El nerviosisme s'estén. A ERC el trobem en un Carod alterat que fa unes declaracions absurdes, donat que ja comença a entendre que li preparen el relleu, i acusa els seus militants d'haver enfonsat ERC per obligar-lo a votar No a un Estatut que tothom ja considera del tot estrafet. A CiU, en canvi, el nerviosisme el trobem en una CDC crispada amb l'inefable Duran, que com un nen petit, segueix demanant un ministeri per poder jubilar-se amb un sou de la seva categoria. Tots dos casos, el de Duran i el de Carod, responen a líders carismàtics que han fet molt pel seu partit però que ara no estan disposats a acabar la seva carrera política sense un bon "aguinaldo".

Hom es podria demanar amb quina finalitat última aquests senyors es van dedicar a la política. Es evident que no ho van fer pel be del país, perquè amb l'assumpte de l'Estatut, malgrat tenir el suport del Parlament, van fer un paper ben galdós. Pensaven més en el partit que en el país. Per tant, podríem considerar que treballen pel be del seus respectius partits. Però ara resulta que els arriba el moment de pensar més en el partit que en ells mateixos i... ai las! S'aferren a la poltrona com paparres!. Conclusió: es van dedicar a la política per a honra i prestigi de la seva persona.

Arribats a aquest punt, la reflexió és obligada: Amb aquests senyors al capdavant de les dues formacions nacionalistes catalanes volem arribar a la independència? Quin despropòsit. Esperem que les coses canviïn ben aviat. Es evident que Duran fa nosa a CiU. De fet fa nosa fins i tot a Unió. Els joves d'Unió, perplexos, ho van entendre quan el seu líder els van picar les mans per cridar proclames independentistes i portar estelades. Ara es veu que el senyor Duran surt de l'armari i, a més de confesar-se unionista, també reconeix que fa fàstics al concert econòmic. Llavors a qui ens hem de creure? A en Mas o a en Duran? Ja ho varem dir fa molt de temps: CiU pateix una esquizofrènia de la mida d'un castell. Encara no ha tingut els pabrots per definir-se en una qüestió tan essencial com la identitària. Es CiU unionista o independentista?

I si és unionista... perquè omplen els seus mitings d'estel·lades? Perquè s'autoanomenen "nacionalistes"? Perquè no es conformen en nomenar-se "federalistes" o "confederalistes"? L'ambiguitat de Pujol va servir-li per perpetuar-se al poder durant uns anys... els anys que duren els enganys. Però la indefinició, avui en dia, ja no porta enlloc. La gent vol les coses clares perquè noten que el país ho necessita. Un partit indefinit com CiU no serveix de res al sobiranisme, perquè viu congelat. No pot fer res, perquè si tira cap a una banda, molesta els unionistes, i si tira cap a l'altra, molesta els independentistes. Per aquest motiu no te aliats. Qui vol una parella que no te clares les seves tendències?

Carod, almenys, és independentista... però de pluja tan fina que ni tan sols mulla. Es l'altra cara de la moneda. Ell vol menjar de tots els plats. Vol un canvi de paradigma però sense fer soroll, xuclant el que es pugui de l'status quo. Això és com voler posar un negoci propi mentre es treballa per a un altre. Es a dir, simplement és una mala estratègia. De fet, no és que les altres alternatives siguin per tirar coets. Carretero és el que ho té més clar, però em preocupa que no es comprometi públicament a desfer d'una vegada per totes el tripartit de les engrunes. No n'hi ha prou amb treure pit i marcar paquet en un govern compartit. Un partit independentista no pot pactar res amb els unionistes, per més que siguin d'esquerres com ells, donat que defensen dos paradigmes completament diferents. I menys quan acaben de tancar la porta definitiva al federalisme. Ja no te sentit. D'una banda, no serveix per transformar Espanya. De l'altra, a Catalunya no podran fer polítiques socials perquè els nostres diners els segueixen recollint i administrant injustament a Madrid. Només amb plena sobirania es poden fer polítiques socials.

Bertran qüestiona la política "gradualista" de Carod

pesolbullit | 05 Juliol, 2007 01:22

www.e-noticies.com

 

Bertran parlant amb carretero, durant l'acte de Reagrupament
Bertran parlant amb carretero, durant l'acte de Reagrupament
El diputat d'ERC al Parlament, Uriel Bertran, fa referència a l'afirmació de Josep-Lluís Carod-Rovira i els diferents portaveus d'ERC que consideraven que Esquerra és un partit "amb una estratègia gradualista" i que ha d'avançar "d'etapa en etapa" fins a la sobirania". Sobre aquesta qüestió manifesta que "tenen raó", tot i que "el problema és que no la practiquen". En un article a El Periódico, assenyala que "la crisi de credibilitat que avui pateix Esquerra ve derivada d'un abús de la retòrica que desapareix de seguida en la pràctica real del partit. Per aquesta raó, cada dia hi ha més persones que creuen que som un partit igual que els altres, i igual que als altres, deixen de votar-nos".

Per això, "cal ser intel.lectualment honestos", insisteix el diputat. "En aquests moments, Esquerra no té cap estratègia consistent, ni practica cap gradualisme" perquè "l'última estratègia, la del Congrés de Lleida de 2004, que ens animava a federalitzar Espanya, ha passat a millor vida després dels set recursos d'inconstitucionalitat sobre l'Estatut retallat".

D'altra banda, Bertran denuncia que "el gradualisme rampant del qual presumim, deu ser el dels crancs, perquè l'actual pacte de govern d'Entesa, de novembre de 2006, és manifestament pitjor que el del Tinell de 2003, que reclamava el concert econòmic i exigia les competències en matèria d'immigració".

L'impulsor del moviment Esquerra Independentista està a favor de "concretar i aplicar" les etapes cap a la sobirania perquè "l'aposta sobiranista sigui creïble --i que no sembli només una excusa per a seguir acomodats al poder-- i aglutini una majoria de catalans que es declaren a favor de ser Estat, cal que es vinculi a la política de pactes del futur. ¿Quin és, doncs, aquest procés gradualista i per etapes que volem?"

Per últim, creu que a les eleccions del 2010, "Esquerra ha de condicionar la formació del govern de Catalunya a l'inici d'un procés a mig termini cap a l'exercici del dret de decidir. En la legislatura 2010-2014 s'hauria de redactar i aprovar al Parlament de Catalunya una llei de referèndums, que explicités la forma per a realitzar consultes populars".

Carod-Rovira acabarà com Joan Gaspart

pesolbullit | 03 Juliol, 2007 00:13

Aquesta nit el senyor Carod ha fet unes declaracions realment delirants a Loacalia televisió en que ha despotricat de Joan Carretero, d'Uriel Bertran i fins i tot de les JERC. El senyor Carod ja fa temps que patina, molta gent li ha dit que s'equivoca, que no va per bon camí, però no es deixa aconsellar per ningú, jo personalment puc dir que l'any passat li vaig enviar un parell de mails explicant-li que el pacte amb els socialistes no ens duia enlloc i demanant-li que escoltés a la molta gent que li demanava un canvi d'estratègia, però ni punyetero cas. El problema del senyor Carod és la seva arrogància , una arrogància que li impedeix reconéixer que a vegades s'equivoca i que li impedeix ara mateix canviar d'estratègia. Fa un any molta gent s'acostava al senyor Carod i li demanava un canvi d'actitut, ara ja ningu se li acosta, no val la pena. Molts pensàvem que Carod era prou intel·ligent per acceptar els nostres consells de bona fe, però malauradament va massa sobrat, tant que no pot perdre ni un minut escoltant al poble ras, ell té coses massa importants a fer. Les conseqüències de tot això són que molta gent que fa mesos s'acostava al Carod ara el que li demana és que plegui, és l´única solució. En Carod s'ha acabat convertint en una nosa pel partit i ja ningú compta amb ell, d'aquí la seva desesperació, En Carretero és un personatge incòmode, que molesta, però el que posa més nerviós al senyor Carod és que sap que En Puigcercós controla una part important de l'aparell del partit i que a la primera que pugui el farà saltar. És curiós que ara Carod critiqui a les JERC quan l'any 1996 va ser en gran part gràcies a les JERC que ell va poder carregar-se a l'Àngel Colom. 

  En Carod està sol i desorientat, acabarà caient, és només qüestió de temps, ell sol s'ha cavat la seva pròpia tomba política i li passarà igual que a Joan Gaspart, que es va enrrocar,  no volia escoltar a ningú i va arribar un moment en que  la gent va arribar a la conclusió que la única possibilitat de que hi hagués un canvi i se solucionessin determinats problemes era que ell s'apartés del mig.

 

Reagrupament.cat es constitueix com a corrent d'Esquerra

pesolbullit | 01 Juliol, 2007 02:31

http://www.vilaweb.cat

Joan Carretero reclama un canvi de rumb del partit per recuperar l'indepdendentisme com a prioritat.

Reagrupament.cat s'ha constituït avui com a corrent crítica d'Esquerra Republicana en un acte a l'Auditori de Barcelona en què l'ex-conseller de Governació Joan Carretero ha fet un discurs on ha reclamat que Esquerra havia de tornar a posar la independència per davant de tot. L'acte, davant d'un mig miler de persones que omplia a vessar la segona sala de l'Auditori, ha estat molt carregat de simbolisme i ha recuperat l'anterior logotip del partit, el que incloïa les sigles ERC.

Al discurs, Joan Carretero ha criticat la deriva d'ERC des que es va decidir formar el govern tripartit i donar suport al PSOE al Congrés espanyol, ha dit que s'havia abandonat l'independentisme i les reivindicacions de sobirania amb l'excusa d'una gestió eficaç, però que, de fet, l'independentisme i la bona gestió no eren excloents. Per això ha rebutjat termes com patriotisme social i ha dit que Esquerra havia d'assumir l'independentisme sense complexos i ha defensat que Reagrupament.cat seria l'eina per rellançar el partit.


Separar els càrrecs del partit dels del govern

Per això ha reclamat el relleu de la cúpula d'Esquerra i ha proposat una sèrie de mesures que el partit hauria d'assumir a partir del pròxim congrés nacional. D'entre aquestes mesures, destaca la demanda de separar els càrrecs de la direcció del partit dels qui tinguin responsabilitats de govern, per tal de garantir que actuïn amb llibertat. També, ha demanat que la direcció només es pugui allargar dues legislatures de quatre anys, que els treballadors del partit no puguin assumir cap càrrec dins els seus òrgans, que hi hagi com a mínim una assemblea l'any amb tota la militància i que es mantingui l'estructura assemblària del partit. A més, ha reclamat que, mentre Catalunya no fos independent, l'eix nacional passés clarament al davant de l'eix esquerra-dreta. Totes aquestes mesures eren escrites al 'Manifest de l'Auditori', un document que s'ha repartit entre els assistents a l'acte.


Aplaudiments per Heribert Barrera

L'acte, molt emotiu, ha començat amb les notes de 'Venim del nord, venim del sud', de Lluís Llach, i ha comptat amb la presència del secretari general del conseller de la vicepresidència, Rafael Niubò; d'Uriel Bertran i Hèctor López Bofill, dirigents del sector Esquerra Independentista; del president del consell nacional d'Esquerra, Carmel Mòdol; i de l'ex-president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, qui ha rebut una llarga ovació quan des de la tarima s'ha dit que hi assistia.


El paper d'internet

A més de Joan Carretero, també hi han parlat Ruth Carandell, una altra de les dirigents de Reagrupament.cat, que ha dit que internet havia permès allò que a la direcció d'Esquerra li costava tant d'impulsar: el debat lliure d'idees i opinions entre els militants d'Esquerra. A més, ha destacat que la pàgina web havia tingut setanta mil visites i ha defensat l'anterior logotip d'Esquerra com a element simbòlic, el que s'ha recuperat a l'acte d'avui. A més, ha dit als militants que si ho volien es podien apuntar a les comissions que haurien d'acabar de definir Reagrupament.cat: una per redactar un reglament intern, una altra que assumia tasques d'organització, i una més que havia de preparar la ponència estratègica. Després de Ruth Carandell, just abans que parlés Joan Carretero, diversos membres de Reagrupament.cat han llegit missatges de suport de militants d'Esquerra.
Reagrupament.cat va sorgir el passat mes de febrer i des d'aleshores s'hi han adherit 736 militants d'ERC. En la declaració fundacional, el moviment es posiciona clarament a favor de la llibertat nacional dels Països Catalans, reclama una estratègia que condueixi el país vers la independència, demana que l'acció de govern estigui marcada per la bona gestió i l'honestedat política, es posiciona a favor de la tradició assembleària d'Esquerra i lamenta la desorientació actual de la direcció del partit.

Recentment, en una entrevista amb VilaWeb, Joan Carretero deia que l'actual estratègia d'ERC, allunyada del discurs sobiranista, ha motivat la pèrdua de vots registrada en les eleccions al parlament i les municipals. Per això Carretero demana a la direcció del partit que assumeixi responsabilitats.

La constitució de Reagrupament.cat com a corrent crític d'ERC conviu amb l'aparició d'un altre moviment que discrepa de la direcció de Carod i Puigcercós, Esquerra Independentista.

Na Janereta plega però continua intentant prendre'ns el pél

pesolbullit | 01 Juliol, 2007 02:18

www.tribuna.cat

janer28/06/2007 · Barcelona
Que a l’hora d’escriure els seus articles a l’Avui la Maria de la Pau Janer pensi que convenç els lectors és acceptable. Sempre hi ha gent per a tot i l’escriptora mallorquina segur que deu tenir seguidors a qui endossar uns relats que tal vegada constitueixen les línies més supèrflues i amb menys consistència de tota la secció de Diàleg. Ara bé, el que és inadmissible, per manca de tot sentit, és que traslladi aquest estil al terreny polític, com fa a l’article d’aquest dimecres al seu espai de sempre.

Sota el títol, força pretensiós, d’“El comunicat” –quantes vegades s’han vist comunicats emesos per persones individuals i, a més, singularitzant-lo com si tothom l’esperés?-, l’escriptora mallorquina hi justifica la seva decisió de no prendre possessió de l’acta de diputada que li correspon per la llista del PP al Parlament Balear.

D’entrada, explica què la va moure a formar part del projecte dels populars a les Illes. Ni més ni menys que la “il.lusió” envers un projecte polític, el de Jaume Matas, que qualifica alegrement com de “moderat, centrat i –per si fos poca la conya- que em permetia treballar per la meva llengua, la meva cultura i la meva terra”. Una afirmació que només admet tres lectures possibles: o la llengua, la cultura i la terra a què es refereix Janer és una altra que la catalana, o la mateixa Janer és fins i tot molt més ingènua del que sembla o, senzillament, ens vol prendre el pèl, com si en política fos possible també escriure coses a la babalà.

L’escriptora afegeix que “no vaig enganyar Jaume Matas, que sabia perfectament amb qui comptava i a quins ideals i conviccions responia Maria de la Pau Janer”, com si el catalanisme pel que es veu que tant es defineix pogués fer trontollar el projecte popular. Es deu referir a la gran acció d’afirmació nacional que al seu dia va fer apareixent en un míting d’Artur Mas...

Diu Janer que la decisió d’incoporar-se a les llistes del PP “va motivar rebuig en alguns sectors” i que ha hagut d’aguantar “pressions, sovint descarnades” per això. Ara bé, s’agrairia també que la Premi Planeta parlés clar i es deixés de justificacions inverosímils. Diu que és l’adscripció a un projecte personal el que l’ha fet plegar junt amb Matas, però de debò estaríem llegint un comunicat com aquest si el PP fos qui governés ara a les Illes, encara que fos sense l’home del Rasputin?
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb