SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Mapau Janer resisteix, de moment, les pressions del PP i no dimiteix mentre augmenten els rumors

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:59

www.lobbyperlaindependencia.org

 

A remolc de la dimissió sobtada de Matas l'afer Mapau Janer ha donat una volta inesperada. Na Janereta va dir des d'un principi que anava a les llistes del PP com a independent per una qüestió personal amb en Matas. Després de la debacle electoral, el cap del clan Janer va dir que na Mapau aguantaria mentre aguantàs en Matas. Ara que en Matas ha tocat el dos per la porta falsa, el clan Janer se sent maltractat pel PP i s'ha rebotat contra les pressions del PP. Segons ha pogut saber el Lobby, dins el clan Janer Manila no decarten utilitzar l'escó de Mapau per desmarcar-se del PP, per fer-se valor davant el PSOE i emprar-lo com a moneda de canvi perquè el vell Janer continuï a l'IEB i Mapau a IB3.

Això per una banda perquè per l'altra la rumorologia i l'especulació més sarcàstica i contradictòria s'ha desfermat entorn de l'escó núm. 8 del PP que conserva Mapau Janer. Així, mentre hi ha qui diu que el clan Janer emprarà l'escò de na Mapau per venjar-se del PP, per negociar amb el PSOE i per intentar reconciliar-se amb Catalunya i el catalanisme; d'altres afirmen que tant en Matas com Mapau estan enrotllats des de fa mesos, que en aquests moments estan en procés de separació de les seves parelles respectives (la princesa Maite Orinal i el psiquiatra Corbella) i que van camí de protagonitzar tots dos plegats una sonada escapada cap als Estats Units. Com veis, l'olla de la rumorologia bull a les totes!

.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Crisi total al PP balear per la pèrdua de les institucions

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:57

Autor: Eivissa Confidencial

És innegable que el PP és el partit amb més representació al Parlament, i que va ser la força més votada a totes les illes de l'arxipèlag. A més, crida l'atenció que en tots els casos les llistes populars al Parlament varen treure més sufragis que les dels Consells. Només d'aquesta manera s'explica que 3 dels 4 consells tenguin majories absolutes d'esquerres malgrat els bons resultats del PP en número de diputats. A pesar d'aquestos bons resultats, la política de terra cremada de Jaume Matas li ha costat molt car.
Sense majoria absoluta i sense aliats, els PP queda completament fora de les principals institucions illenques. Els dos únics nuclis de poder rellevants seran els ajuntaments de Calvià (que ja es prepara per posar en nòmina una important quantitat de polítics professionals que s'han quedat sense càrrec) i Inca. Les conseqüències internes per al partit s'han fet esperar menys del que estava previst. Matas abandona el vaixell i el deixa en una profunda crisi. El fins ara president ni tan sols es preocupa de deixar lligada una successió tranquil·la i condemna el PP a lluites de poder que a partir d'ara no faran més que intensificar-se. Pel que sembla, és qüestió de temps que la crisi arribi a Eivissa amb totes les conseqüències.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

PSPV: hem tocat fons, però seguim excavant

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:51

www.racocatala.com.-

   
joan_ignasi_pla_psoe_pspv_petit_20.jpegL'espectacular enfonsament del PSPV-PSOE amb Joan Ignasi Pla al capdavant confirma allò que diu la Llei de Murphy de que les coses sempre poden anar a pitjor, i si no hi van, és senzillament perquè encara no ens n'hem adonat. La topada amb la realitat valenciana del 27 de maig és molt dura i caldrà reflexionar profundament per analitzar-la. D'entrada cal preparar el viatge pel desert dels propers 4 anys, un desert encara més sec i desèrtic que els 4 anteriors, amb Francisco Camps i el PP al capdavant d'una majoria absoluta reforçada de forma espectacular.

Els motius són molts i diversos, però és evident que una de les claus d'aquesta victòria popular, sinó la principal, és Joan Ignasi Pla i el seu PSPV agònic i inoperant. Que al davant del PSPV-PSOE hi havia un personatge mediocre, incompetent i profundament ignorant ja ho sabíem. El que no sabíem era que ho fos fins a l'extrem d'haver aconseguit els pitjors resultats de la història del PSPV, uns resultats que, per oposats, s'assemblen a les primeres eleccions a la Generalitat valenciana l'any 1982, quan Joan Lerma, també del PSPV, va ser elegit president, derrotant el candidat del PP per un marge espectacular semblant al que s'ha donat el 27 de maig d'enguany.

I és que el PSPV s'ha anat enfonsant cada dia una miqueta més des que va decidir renunciar al seu país i deixar de creure fins i tot en les seues pròpies sigles (País Valencià - substituïnt-les per Comunitat Valenciana). A cada renúncia, a cada claudicació enfront la dreta valenciana i el regionalisme "blavero", el descens imparable del PSPV es feia més evident. L'any 1995 un Zaplana exultant guanyava per majoria simple les eleccions a Corts Valencianes, i pactava amb el blaverisme accedir a la presidència de la Generalitat. Precisament aquella legislatura Joan Ignasi Pla accedia, l'any 97, a la secretaria d'organització del PSPV-PSOE. Mentrestant, Zaplana l'any 1999 renovava la presidència, aquest cop amb majoria absoluta.

Una majoria absoluta que el PP no ha deixat anar des d'aleshores, sinó que al contrari, l'ha anat eixamplant, amb el beneplàcit del PSPV, que restava impassible comici rere comici. Posteriorment Joan Ignasi Plaesdevindria el secretari general del PSPV i candidat del partit a la presidència de la Generalitat. L'any 2002 Zaplana va deixar aquesta presidència de la Generalitat per incorporar-se com a ministre a l'executiu espanyol de José María Aznar, com a ministre de Treball. Ni tant sols aquest punt va servir al PSPV per acostar-se mínimament al PP a les Corts Valencianes.

Les següents eleccions, l'any 2003, van donar la presidència també amb majoria absoluta a Francisco Camps, i novament un vergonyant resultat del PSPV, el pitjor -fins ahir- de la seua història. Però com que tot és superable, el candidat més mediocre i menys preparat de la història dels partits valencians dits d'esquerres va collir el diumenge passat el pitjor resultat de la història del PSPV, una fita digna d'estudi i fins a cert punt meritòria. És segur que més avall no es pot caure, tot i que amb el PSPV no se sap mai.

És en aquest punt on EUPV semblava que podria aprofitar l'enfonsament socialista, però també ha fracassat en l'intent. La coalició Compromís pel País Valencià no ha acabat funcionant com s'esperava, i només el Bloc Nacionalista Valencià ha aguantat el "tipus" a nivell municipal, i també a nivell parlamentari, ja que entra a Corts Valencianes amb 2 escons -els que li corresponent dels 7 del Compromís-. Les causes de la manca d'enlairament d'una coalició en teoria il·lusionant, com el Compromís, són diverses, però segurament la que més ha pesat ha estat les excessives diferències ideològiques entre els diversos partits que la composaven. Sobretot entre els dos principals partits de la coalició, EUPV i el Bloc, que no han aconseguit ni de lluny retenir els vots que havien rebut cadascú per separat l'any 2003. Segurament molts votants del Bloc (ideològicament situats al centre-esquerra valencianista) han trobat poc il·lusionant votar una candidata d'EUPV o directament una coalició on hi ha Esquerra Unida, un referent espanyol. Així mateix, molts votants d'EUPV (ideològicament situats a l'esquerra espanyola) probablement també han vist impediments ideològics -o almenys poc il·lusionants- en votar una candidatura que incloïa al Bloc. Per cert que EUPV s'ha enfonsat també a nivell municipal (no com el Bloc).

Sigui com sigui potser el problema del nacionalisme valencià/català més important dels últims temps és no haver trobat fins ara un camí viable per accedir a la Generalitat que no hagués de passar pel PSPV. Potser ara seria el moment de començar a posar les bases i oblidar un partit en descomposició, un partit cadàver polític com és el PSPV, i un ésser mediocre com Joan Ignasi Pla. Un partit que al seu moment va aprovar totes les exigències de la dreta regionalista valencianoespanyola, durant la transició, i va acceptar-ne les imposicions en bandera, nom de llengua i nom del país. D'ençà que encara n'estem pagant la factura, i per molts anys que la pagarem. Tot gràcies al PSPV, l'enfonsament de l'esquerra que va abandonar el seu país.

Potser de tot el que va succeir el passat 27 de maig el més positiu és que el secessionisme lingüístic i cultural encarnat per Unió Valenciana -ja marginal- i Coalició Valenciana -dirigida per l'ultra Sentandreu- han recollit també una espectacular plantofada electoral, que queden a anys llum d'entrar a les Corts, amb menys del 0.5% i del 0.75% dels vots, respectivament. Especialment significatiu és el cas de Coalició Valenciana i el senyor Sentandreu, que recullen el 0.71% dels vots després d'una campanya en la que han dilapidat diversos milions d'euros en publicitat.

En conclusió, el PSPV ha tocat fons, però encara furga per arribar més avall. És el moment d'aprofitar aquest camí de penúries absolutes fins l'any 2011 per bastir un projecte que pugui fer créixer una alternativa catalana/valenciana de debò de debò, i que pugui il·lusionar algú. I si us plau, que no tingui ni el més mínim paregut amb Joan Inútil Pla.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Quan trigarà Duran i Lleida en anar-se'n al PP?

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:25

La notícia de que Duran i Lleida podria estar pensant en trencar amb Convergència Democràtica és esplèndida, Duran és l'exemple del que no ha de ser un bon polític, sense ètica, sense moral, sense escrúpols, obsessionat amb tocar poder, és una persona que ja fa temps que se'n hauria d'haver anat al PP, no aporta ni un sol vot i en resta moltíssims, realment és difícil d'entendre que hi fa realment aquest individu en un partit teòricament nacionalista, nacionalista catala, es clar. Només s'ha presentat un cop a les eleccions com a cap de llista i els resultats han estat horrorosos, pensem que el senyor Mas, tot i treure uns resultats mediocres ha guanyat les dues eleccions a les que s'ha presentat i Trias acaba de fer un resultat força digne, en canvi Duran l'any 2004 quan es va presentar va obtenir uns resultats patètics, amb ell de cap de llista CiU va passar de 15 a 10 diputats i sort en va tenir de que molts electors del PP emprenyats amb el que va passar després del 11-M van decidir que no votarien al PP i com a mal menor van optar per votar-lo a ell. Duran retira't!! veste'n ben lluny!! deixa d'emprenyar o veste'n a un partit nacionalista espanyol perquè no sé que hi pintes al "nacionalisme catala" (si és que es pot titllar a CiU de partit nacionalista català

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Cardús afirma que l'estratègia de fons de l'adversari és que quedem nacionalment exhaustos després de crispar la nostra vida cultural

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:11



salvadorcardus22/06/2007 · Barcelona
"M'agradaria viure en un país amb més pols nacional, capaç de bastir un futur culturalment ric i socialment just". Això afirma el sociòleg Salvador Cardús en un article a l'Avui. En canvi, "el que tenim és un país que cada dia es lleva sotraguejat per una nova provocació nacional a la qual responem estúpidament, malbaratant bona part de les pròpies i cada vegada més escasses energies".
Llegeix més
Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF
salvadorcardus22/06/2007 · Barcelona
"M'agradaria viure en un país amb més pols nacional, capaç de bastir un futur culturalment ric i socialment just". Això afirma el sociòleg Salvador Cardús en un article a l'Avui. En canvi, "el que tenim és un país que cada dia es lleva sotraguejat per una nova provocació nacional a la qual responem estúpidament, malbaratant bona part de les pròpies i cada vegada més escasses energies".

Salvador Cardús parla en el seu article sobre "la polèmica per la Fira de Frankfurt de 2007 on la convidada és la cultura catalana". Explica que "hi ha qui ha mirat de transformar aquesta oportunitat -discreta, d'altra banda- per a la projecció de la cultura catalana en una amenaça i una ocasió per a l'erosió internacional dels catalans".

"En el cas de la cultura catalana, no es convidava un Estat amb límits territorials, sinó una realitat d'ordre cultural, fonamentalment vinculada a l'excepcionalitat de l'existència d'una llengua viva, capaç de crear un àmbit de pertinença i identificació de límits difusos". Així, "els convidats per l'Institut Ramon Llull ho són per raons polítiques, en un sentit ampli del terme. L'IRL català, com l'Instituto Cervantes espanyol, el Goethe-Institut alemany o el British Council britànic, són institucions polítiques al servei de la promoció de les seves cultures nacionals, enteses segons les seves particularitats històriques, socials o lingüístiques".

Insisteix en la idea que el "convidat anual" té una fonamentació política, perquè és habitual "que es produeixi aquesta simbiosi entre política i cultura: la política troba en la cultura pròpia un instrument de legitimació -la utilitza per crear adhesió i realitat nacional- i la cultura troba en la política nacional la via més eficaç per aconseguir el seu reconeixement inter-nacional".

Malgrat tot, constata que "l'Institut Ramon Llull ha fet bé la seva feina", i que "hagués fet el que hagués fet l'IRL, hauria estat sotmès a la mateixa pressió política des de fora". I conclou l'article afirmant que "l'estratègia de fons de l'adversari" és "que quedem nacionalment exhaustos després de crispar la nostra vida cultural".

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Daniel Solano: Abstenció i topada d'ERC i ICV

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:06

www.poliblocs.cat.-

Ha passat el que es veia a venir. L'abstenció ha crescut i amenaça la legitimitat dels resultats. Això és fruit de la sensació de desconfiança en totes les forces polítiques majoritàries. Com ja he dit més d'una vegada, l'actual generació de dirigents de les sis forces parlamentàries és una generació fracassada i cremada. A més, el fet que l'abstenció creixi entre els joves, que són els més preparats a nivell cultural, no és fortuït i sí, en canvi, molt preocupant. Les seves espectatives de vida, d'habitatge, d'estabilitat laboral, de salari i de sentiment identitari han quedat frustrades per una colla de cinc o sis polítics nefastos. I en comptes de reaccionar optant per votar forces minoritàries o per el vot nul, com hauria estat desitjable, han decidit "passar de la política" perquè "no serveix per a res anar a votar". Perquè tenen la sensació que "passen els anys, passen els partits, i res no canvia". Es la decepció absoluta i la desconfiança més plena en el sistema democràtic. Una vertadera llàstima que espero que es pugui revertir amb les mesures urgents necessàries.


 (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Matas, com les rates, és el primer que abandona el vaixell del PP que s'enfonsa

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:01

www.lobbyperlaindependencia.org.-

 

Sempre s'ha dit que el capità és el darrer que abandona el vaixell abans que s'enfonsi del tot. En aquest cas ha estat a l'inrevés. Com les rates, Jaume Matas és el primer que ha abandonat el vaixell, ha deixat tirada la seva tripulació i ha canviat el caminar pel córrer per anar a cercar la seva salvació personal: unes vacances daurades als Estats Units. I a la resta de càrrecs del PP (uns 500!) que s'han quedat sense feina per culpa de les "genialitats madrilenyes" de Matas, que els bombin!

Ja és definitiu: Matas ha abandonat la política i no ha fet cas a Rahoy i companyia que li demanaven que aguantàs com sigui fins a les generals de 2008. Finalment a molts peperos els ha caigut la bena que duien davant els ulls amb en Matas. I és que en Jaumet sempre ha estat així: un nin aviciat de cocou que menja merda amb un ou, capritxós, petulant, tecnòcrata, virtual, acostumat sempre a nedar a favor del corrent d'aigua i que no suporta estar a l'oposició ni travessar el desert. Matas ha demostrat que sempre s'ha servit del PP - no al PP, que és molt diferent- i ara quan ha estat l'hora de la veritat i d'estirar el carro encallat dins el fang de la derrota, "Puja aquí i veuràs Portopí", ha dit als seus companys de partit. Idò!

 (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

El PP pressiona Mapau Janer perquè abandoni l'escó

pesolbullit | 24 Juny, 2007 22:51

www.lobbyperlaindependencia.org

Reproduït de www.diariodemallorca.es

El PP quiere que Janer renuncie a su acta


La ganadora del Planeta ha de decidir si toma posesión el martes y se incorpora al grupo popular


 

 (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Matas fuig

pesolbullit | 24 Juny, 2007 22:45

Reproduït de www.diaridebalears.com

Editorial

Matas fuig


L'estratègia electoral de Jaume Matas en aquestes eleccions va ser el tot o res. Abans dels comicis del passat dia 27 ja avisàrem en diferents articles publicats en aquesta secció que si el Partit Popular no obtenia majoria absoluta seria molt difícil que pogués reconstituir un pacte de governabilitat amb el seu soci Unió Mallorquina, massacrat pels mitjans de comunicació afins a la dreta i menystingut des de la pròpia direcció conservadora. El que no sabíem és que Jaume Matas tenia preparada una sortida personal en cas que es produís el desastre: passar a l'activitat privada. I el que mai no imaginàvem és que seria capaç de deixar al seu darrere un partit derrotat i una militància entre desconcertada i decebuda. Quan un i l'altra més el necessitaven per liderar la previsible oposició i administrar la pèrdua del poder, més lluny ha dit que se'n va: als EUA.

Jaume Matas no ha esperat ni tan sols que Unió Mallorquina rebutjàs la seva proposta de pacte per plegar amb uns arguments inconsistents. Ha mirat per ell i per res més. El fet és lamentable perquè el protagonitza una persona que ha tingut altes responsabilitats de govern, que ha marcat un lideratge social, i que tres setmanes enrere generava il·lusió per revalidar una majoria absoluta amb la qual modelar la realitat insular.

El Partit Popular de les Balears, que no era mereixedor d'una sorpresa com aquesta, té ara al seu davant un panorama molt complicat. Ha de cercar un relleu que aglutini les diferents corrents d'opinió, cada vegada més divergents. La qüestió és delicada, perquè resta en una situació de provisionalitat i en espera d'un congrés que no es durà a terme abans de les eleccions generals de març de 2008. El PP s'enfronta a la pitjor travessa del desert que hagi recorregut mai: sense líder, sense cap institució autonòmica o insular a les Balears, sense l'Ajun-tament de Palma i sense l'Executiu de Madrid.

2altres | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Repressió policial als independentistes d'Elx

pesolbullit | 24 Juny, 2007 22:35

reproduït del bloc de Jordi Manyes, militant d'ERC a Sueca.-

El jovent independentista estem amenaçats sobre l'ala feixista de la policia. Jo pense que la policia està per protegir al ciutadà i combatre els lladres, a bojos, maltractadors, assassins.. i no al jovent dels Països Catalans que vol l'independència.

Episodis així hi ha un cabàs i entre altres morts i apallissats. Crec que la fòbia cap el nostre poble esdevé que som més intel·ligents en la manera de tractar les coses. La vida està per viure-la no per ofegar-la.

I si més no! Encara ens insulten per dirigir-nos a les forces d'ocupació en la nostra llengua, la catalana. Fa poc que he llegit que a tres joves de maulets d'Elx els han detingut de males maneres. I jo pense que no es casualitat les formes dels agents, perquè no és normal que sempre tenim que rebre dels mateixos. Esquerra d'Elx ja s'ha mogut per aquest afer i ho proposarà (ja he perdut el compte) al Congrès Espanyol aquestes situacions violentes. 

 

A mi em passà una cosa semblant, però vaig tindre..digueu-m'ho així sort. Vaig caure en gracia dos agents de paisà que em seguien tota l'estona des l'Edifici Octubre (eixia d'ACPV de arreplegar uns cartells per al Casal Jaume I de Sueca) fins a l'Estació del Nord.

Una vegada allí mirant l'horari dels trens cap a Sueca s'aturen i els posen al davant i tot seguit ensenyant-me la placa policial. Després vingué l'interrogatori... de dónde venia? ¿ A dónde iba? ¿Que llebava? ¿De que era los carteles? ¿El nombre de pila de tus padres?.... fins aleshores tot eren preguntes estúpides i més amb el carnet d'identitat en les seues mans. En un principi li vaig trauré el carnet de militant de les JERPV sense adonar-me'n.

Bé! La pregunta que em varen amollar fou la següent: ¿De dónde eres? ¿Eres de cataluña? La meua resposta va ser al moment: sí! de Sueca.

 Bo a tot açò un d'ells em parlava en un valencià aixina tirant tirant. I no és quedaren amb res i vaig pillar el tren a temps.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb