Col·lectiu Prisma: Senyors dirigents d'ERC, heu malbaratat el somni

pesolbullit | 01 Juny, 2007 15:52

www.reagrupament.cat

Heu malbaratat el somni

--> tecnic -->

Les eleccions municipals del passat diumenge no han anat bé per Esquerra. Només cal llegir els resultats electorals amb atenció i es pot comprovar que Esquerra baixa en totes les capitals de l'àrea metropolitana i perd 40.000 vots a Barcelona. Aquest fet és especialment greu quan se'ns proposava, des de la direcció, que l'estratègia era sumar al projecte independentista aquells ciutadans de l'àrea metropolitana que n'estaven lluny, però als quals calia convèncer que una Catalunya independent ( a una velocitat de tren de RENFE, no us penséssiu& i sense incomodar gens el president Montilla&.) els beneficiaria. Feu-nos confiança, demanàvem en campanya. Doncs no hem aconseguit la confiança de nous votants i una tercera part dels qui ens havien atorgat la seva confiança, ens han abandonat. No ens han volgut utilitzar. Ben segur que són ells i elles els qui s'han sentit ben mal utilitzats massa vegades per nosaltres&.. i han dit: prou!!.

A la Catalunya interior tampoc no hem aconseguit millorar els resultats. S'han perdut alcaldies en pobles on fa quatre anys s'havien aconseguit majories absolutes. I s'han perdut molts regidors en benefici d'una alternativa independentista més radical.

Ens preguntem el perquè de tot plegat. Creiem que la resposta la podem trobar en el fet que les decisions que l'actual direcció d'Esquerra ha pres no han aconseguit desvetllar la il·lusió per un projecte independentista en aquells que no hi creien i han aconseguit que, molts dels qui crèiem i hi continuarem creient, no ens sentim representats pels nostres dirigents que han utilitzat una estratègia, han propiciat uns pactes, han realitzat un seguit d'actuacions absolutament equivocades.

Podeu estar segurs que la davallada no ha estat més gran perquè encara som molts els qui pensem que la possibilitat d'anar a votar és un valor democràtic que cal exercir. Molts dels qui, fa pocs anys, posaven la papereta d'Esquerra a dintre del sobre i la dipositaven amb orgull dintre de l'urna o bé s'han abstingut, o han votat altres opcions més radicals o han continuat votant Esquerra, però sense cap il·lusió& I aquí estan els resultats. Una tercera part de l'electorat perdut i una gran part dels nacionalistes de "pedra picada" desorientats, decebuts i emprenyats.

Feu-nos confiança, ens demana la direcció. Més confiança? Fins quan? Ben aviat tindrem les eleccions generals. I si continuem així no només no tindrem la clau sinó que ens quedarem sense ni el pany de casa nostra.

I, francament, quan veus els nostres dirigents, fent pinya, alguns amb un somriure als llavis, manifestant que som la tercera força municipal de Catalunya, et cau l'ànima als peus. A qui volen convèncer? A qui volen enganyar? Sembla impossible que no s'adonin dels seus errors, que no s'adonin fins a quin punt han devaluat la seva imatge i la del nostre partit. ¿És que no parlen amb la gent del carrer, la gent del nostre entorn ideològic, amb els amics, els fills, els parents&?. Només cal parar l'orella per saber que no anem bé. S'han de canviar moltes coses a Esquerra. No es pot enfonsar tot un sector del nacionalisme català per uns quants homes sols&.

Els votants d'Esquerra, però sobretot els militants i simpatitzants que hem donat i donem la cara pel nostre partit ens mereixem una mica més de respecte. Ens agradaria sentir que s'han equivocat d'estratègia, que lamenten no haver estat a l'alçada de les circumstàncies& però això no ho sentirem. Seria el primer pas per presentar la seva dimissió. I , de dimissions, no en volen ni sentir parlar.

Senzillament: heu malbaratat el somni. Volem passar comptes. Volem un congrés extraordinari.

Col·lectiu PRISMA

Albert Pereira: De l’avís de l’1-N a la trompada del 27-M

pesolbullit | 01 Juny, 2007 15:50

www.reagrupament.cat

De l'avís de l'1-N a la trompada del 27-M

31 Maig 2007 by

tecnic -->

Els que coneixem el món municipal sabem que no és un conjunt homogeni. Els recursos materials i humans a l'abast d'alcaldes i regidors als grans ajuntaments i als petits municipis no s'assemblen gens. És com comparar les condicions en les que juguen a futbol els jugadors del Barça amb les d'un equip de tercera regional: practiquen el mateix esport, amb les mateixes regles, però no tenen res a veure.

Les diferències entre ajuntaments de municipis grans i petits no es limiten a les facilitats per a la tasca dels càrrecs electes. El diferencial de participació entre uns i els altres en les eleccions del passat diumenge prova que els petits ajuntaments (on van ser freqüents votacions del 70 o 80% del cens, o més encara) són realment sentits com a propers pels ciutadans, que, en canvi, se senten ben allunyats dels ajuntaments de les ciutats grans (o dels polítics que els regeixen), com va demostrar l'altíssima abstenció que s'hi va produir.

Tampoc és el mateix l'impuls principal que guia el vot dels veïns dels pobles i de les localitats amb més habitants. En els primers, la pràctica totalitat de la gent decanta les seves preferències en funció de les qualitats dels candidats o, si és el cas, de la seva gestió anterior al consistori. A mesura que el tamany de les poblacions augmenta, s'incrementa el nombre de ciutadans que emeten el seu vot en funció dels partits que representen les diferents candidatures al municipi, i de la seva línia d'actuació a escala general. Als sondeigs preelectorals publicats per La Vanguardia, una significativa tercera part dels enquestats de les ciutats de Girona i Tarragona responien que decidien el seu vot en funció del partit, i poc més de la meitat deien que ho feien segons el candidat a l'alcaldia. A Barcelona hi havia més respostes (45%) afirmant que allò primordial per a decidir el vot era el partit que no pas el candidat que el representa a la ciutat (38%).

La interpretació diferenciada del vot en els municipis petits i en les ciutats és clau per analitzar els resultats d'ERC en les eleccions del passat diumenge. Els resultats d'ERC han estat dolents segons l'opinió de la majoria d'observadors, i han deixat un regust ben amargant entre la militància, però des de la direcció (Carod, amb posat de satisfacció, la mateixa nit electoral, o Xavier Vendrell el mateix dia que escric aquestes ratlles, 30 de maig, a l'AVUI) s'insisteix en dades objectives que, aparentment, conviden a l'optimisme, com l'augment del nombre de regidors i de consellers comarcals, al costat d'un matisat descens (del 12,78% a l'11,67%) del percentatge de vots.

Però la percepció de derrota d'ERC no és equivocada. Esquerra perd vots justament a les ciutats, allà on més compten les sigles i menys els candidats. Si hi descomptem Mollet del Vallès, on ERC va presentar-se dins una candidatura amb altres grups polítics l'any 2003, i per tant no poden establir-se comparacions acurades, al Principat de Catalunya hi ha 22 ciutats de més de 50.000 habitants, de les quals ERC ha millorat el seu percentatge de vots en 2, i l'ha empitjorat en 20. L'any 2003 va obtenir-hi 50 regidors, i enguany 37 (n'ha perdut 14 i n'ha guanyat 1, al Prat de Llobregat). Ha perdut la seva representació a la segona ciutat de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat, i a Cerdanyola del Vallès.

ERC ha perdut en les ciutats de més de 50.000 habitants més de 78.000 vots dels prop de 80.000 que ha perdut a Catalunya. Si al Principat ha perdut, aproximadament, el 19% dels vots absoluts obtinguts el 2003, a les ciutats de més de 50.000 habitants n'ha perdut el 41%. Poca broma!

Si ampliem el ventall a les poblacions d'entre 20.000 i 50.000 habitants (de les que excloem Ripollet i Sant Pere de Ribes per la mateixa raó que hem exclòs Mollet), on les pèrdues ja han estat força més moderades, trobem que el número de vots obtinguts el passat diumenge en el conjunt de poblacions que superen els 20.000 habitants va ser inferior en més de 87.000 als obtinguts el 2003. En conseqüència, en els municipis de menys de 20.000 habitants en el seu conjunt ERC va guanyar vots absoluts malgrat el descens de la participació.

Els guanys en la franja de municipis menors de 20.000 habitants s'explica perquè aquí (i molt especialment entre els municipis més petits, per sota dels 5.000, o fins i tot dels 1.000 habitants) van concentrar-s'hi gairebé totes les 140 noves candidatures presentades per ERC. És en els municipis més petits, doncs, en els que el vot a les eleccions municipals té menys en compte la component de partit (fins el punt que moltes de les candidatures són llistes associades en les que ni tan sols hi figura el logotip d'ERC), on s'han obtingut els millors resultats, que han permès maquillar l'evident descens a les àrees urbanes.

Està clar, doncs, que s'han perdut més vots allà on la conjuntura política nacional pesa més en la decisió del vot dels ciutadans. Malgrat això, els dirigents nacionals d'ERC (Carod, Vendrell) insisteixen que l'estratègia del partit a nivell nacional no té res a veure amb la davallada electoral. Quina n'és la causa, doncs? Que el retrocés se l'han guanyat a pols els regidors, els candidats i els militants de les ciutats més grans perquè han fet una mala feina? Aquesta és la conclusió que es dedueix del posicionament dels nostres dirigents, i que ha fet enfadar de valent molts companys i companyes d'aquestes ciutats.

Jo penso més aviat que és l'estratègia de la satel·lització respecte del PSC, que molts denunciem de fa temps, la causant de la batzacada. Una estratègia en la que s'entossudeixen els nostres dirigents negant l'evidència (tot i que, mentre vaig escrivint, veig que Jordi Portabella, un dels principals damnificats, s'ho comença a repensar). Una estratègia que cada cop comparteixen menys militants i, el que és pitjor, menys electors, que ja van avisar-nos les últimes eleccions al Parlament. Com que els nostres dirigents no van fer-ne cas, de l'avís de l'1-N hem passat a la trompada del 27-M.

No puc deixar passar, abans d'acabar, que la pèrdua de vots a les ciutats s'ha produït, també, a les de l'àrea metropolitana de Barcelona. Allà on la nostra aposta per fer president Montilla "gratis total" ens havia de portar a substituir el PSC com a referent de l'esquerra, hem reculat amb força. Ja ho deia Joan Carretero a l'AVUI, el 21 de gener: "La direcció d'ERC manté que l'estratègia del partit l'ha de portar a substituir a llarg termini el PSC com a partit referent de l'esquerra catalana, per nacionalitzar-la. Creuen que això ho aconseguiran des del paper de soci complaent d'un govern encapçalat per un socialista" quan "per fer forat entre l'electorat socialista, objectiu que comparteixo, no seria millor presentar-nos-hi com a alternativa que com a complement?"

Un últim destacat: a més del Priorat, l'altra comarca on ERC ha guanyat les eleccions és la Cerdanya, superant CIU per primer cop, i augmentant el nombre de vots absoluts, malgrat la menor participació. Algun malpensat s'ha atrevit a dir-me que aquesta victòria és significativa&

Per acabar, un reconeixement als milers de persones que han participat, arreu dels Països Catalans, en les candidatures d'ERC i en la preparació de les eleccions del 27-M. Ells són els mariners que amb el seu esforç han aconseguit que, mentre el comandant i la resta de la tripulació gaudien tranquil·lament de les seves cabines de luxe, amb la carta de navegar perduda de fa temps, el vaixell, malgrat la trompada, continuï surant. Ells són els que, si no queda més remei, pujaran aviat al pont de comandament i redreçaran el rumb.

Albert Pereira i Solé
Membre del grup promotor de Reagrupament.Cat

(Article publicat al diari AVUI el 31 de maig del 2007)

Rut Carandell: ERC, la direcció equivocada

pesolbullit | 01 Juny, 2007 15:46

www.elsingulardigital.cat

L'any 2003 ERC va prendre una decisió estratègica que s'ha demostrat totalment equivocada: estendre la mà al socialisme espanyol per anar amb ell fins a l'estació federal per a, després, en imatges d'en Carod, continuar el viatge fins a l'estació final de la independència. Aquest va ser el motiu pel qual les bases d'Esquerra Republicana de Catalunya van donar suport al primer pacte tripartit.

Dos anys més tard era evident que aquesta estació federal no existia i que els socialistes no eren uns bons companys de viatge.

Les bases ho van entendre ràpidament i van forçar el no al mini-estatut pactat per Mas i Zapatero en contra de l'opinió de la direcció, que apostava per buscar una solució de compromís per no fer enfadar als socialistes i continuar al govern.

El resultat: un divorci entre les bases i la direcció en l'estratègia a seguir que no es va voler afrontar a temps, malgrat que uns quants ho vam demanar després de l'expulsió del govern d'ERC. Se'ns va dir l'"ara no toca" i es va tancar els ulls al fet que sense estratègia clara compartida entre les bases i la direcció no tindríem un full de ruta establert per als pactes que es poguessin fer amb altres forces polítiques.

La resta ja se sap: davallada a les eleccions al Parlament i pacte amb els socialistes, aquest cop sense cap aposta estratègica en clau nacional, sinó una aposta estratègica únicament en clau social per ocupar l'espai socialista. I per si de cas, aquest cop sense cap consulta a les bases, a diferència de com s'havia fet abans de la constitució del primer tripartit.

Pel "patriotisme social" el tàndem Carod i Puigcercós han rebaixat el que ha estat l'ideari d'ERC des de la seva fundació: la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya, concretada ja fa prop de vint anys en un projecte decididament independentista; i en la seva acció de govern ha actuat de forma no prou contundent en la seva defensa, com ha denunciat Reagrupament.cat .

I ara l'estratègia del "patriotisme social" ha estat també qüestionada per les urnes. Recomano l'anàlisi dels resultats electorals de l'article d'Albert Pereira a Reagrupament.cat "De l'avís de l'1-N a la trompada del 27-M", on es veu clarament mitjançant l'estudi de les dades que on ERC ha perdut més vots és allà on la "pluja fina" hauria d'haver penetrat amb més força segons el tàndem Carod-Puigcercós: el cinturó metropolità i les ciutats mitjanes-grans de Catalunya i en els llocs de vot independentista més fidel on el vot és més ideològic, sense que s'hagi produït cap traspàs de vot socialista.

El que dol és que els resultats d'aquestes eleccions eren previsibles i la direcció d'ERC no només no ha reaccionat a temps, sinó que ha parlat de "victòria moderada".

La solució és fàcil: només cal canviar la direcció actual d'Esquerra i recuperar l'ideari de l'Esquerra Republicana de Catalunya per tal de tornar a guanyar la confiança dels ciutadans i anar en la bona direcció.

Anàlisi dels resultats electorals al Principat

pesolbullit | 01 Juny, 2007 15:43

www.tribuna.cat

30/05/2007 · Roger Buch
En aquestes eleccions tothom es resisteix a proclamar-se perdedor. Ja s'ha dit que "resistir és vèncer". De fet, la gran novetat destacada és la caiguda en picat d'ICV i sobretot d'ERC a la ciutat de Barcelona i en part a altres poblacions metropolitanes. Però, de fet, els cinc partits grans, tot i perdre vots absoluts, argumenten motius per estar contents. El PSC, tot i baixar del milió de vots, continua sent el partit més votat i acumula cada vegada més poder. Guanya diputats provincials, consellers comarcals i regidors, tot i que baixa en percentatge de vot al conjunt de Catalunya.

Per la seva banda, CiU, gràcies a l'estirada de Barcelona, recupera posicions al conjunt del país, on de tota manera aguanta molt bé en moltes poblacions mitjanes. Perd regidors i consellers comarcals a la Catalunya interior però atura, per primera vegada en moltes legislatures, una tendència constant a la baixa, que d'haver continuat, hagués posat la federació en molts problemes. CiU, a més, guanya diputats provincials a Barcelona.

Per la part d'ERC, la sagnia de vots a Barcelona ciutat ha estat espectacular, així com també simbòlicament li ha fet molt mal les poblacions on ha patit en la pròpia pell l'ascens de la CUP. Però ERC ha guanyat regidors, diputats provincials i, sobretot un bon grapat de consellers comarcals. A més, si descomptem els resultats de la ciutat de Barcelona, els independentistes en percentatge de vots en el global del país, ja que les noves llistes i en general els resultats de poblacions de les comarques de ponent, de Girona i de camp de Tarragona compensen amb escreix les pèrdues a la majoria de ciutats de la circumscripció de Barcelona. En definitiva, ERC té un problema sobretot a Barcelona, ciutat on el comportament global ha estat estrany i on l'abstenció ha batut rècords.

Evolució % vots a Catalunya sense Barcelona

ICV guanya en regidors al conjunt de Catalunya però perd 3 diputats provincials a Barcelona. En percentatge de vots baixa lleument a tot Catalunya, però de manera contundent al cap i casal. De fet ICV, perd a tot Catalunya més percentatge de vot del que perd ERC.

Per la seva banda, el PP baixa en nombre total de regidors i també en percentatge de vots. El fet que es mantingui a Barcelona i al cinturó no amaga l'erosió en moltes comarques que ni la presentació de llistes fantasma ha pogut aturar.

Finalment cal dir que la suma d'ERC i CIU davalla una mica respecte el 2003 però és més alta que del 1999. En les eleccions de 2003, ERC va pujar més del que va baixar CiU i en aquesta ocasió, CiU ha pujat una mica menys del que ha baixat ERC.

Torna

Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF

El president d'ERC a Vic critica durament a la direcció del partit

pesolbullit | 01 Juny, 2007 14:32

www.e-noticies.com

EL TRIPARTIT ENS HA FET MOLT MAL"

"És urgent que canviem la direcció d'Esquerra"

El president d'ERC a Vic, Aleix Andreu, amb Àngel Andreu, alcaldable d'ERC

El president d'ERC a Vic, Aleix Andreu, ha denunciat que militants de la formació "ens han boicotejat en actes públics" i que, "des de la seu nacional, no solament ens han girat l'esquena, sinó que han intentat fer fora el candidat, ens han imposat una llista". "Ens han amenaçat de totes maneres, fins i tot d'anar a la presó", ha afegit.

Andreu, fill de l'alcaldable Àngel Andreu, atribueix també la baixada d'Esquerra al Govern d'Entesa: "el que més mal ens ha fet ha sigut el tripartit". "La gent percep que Esquerra és un partit que ja no és independentista", ha insistit.

El dirigent local considera també, respecte a la direcció nacional, que "és urgent pel bé del país i del partit que la canviem". "Aquestes eleccions han anat mol malament", ha afegit en referència a les caigudes de vots a Terrassa, Sant Celoni o Reus. "Ens ha votat la gent més fidel", ha reiterat.

Andreu ha denunciat "l'abandonament del projecte independentista i s'ha difuminat el programa d'esquerres sota el paraigües del PSC". "Si no el corregim, aquest partit pot tenir problemes més greus en endavant", ha acabat.

Les declaracions han estat arran de la dimissió de l'alcaldable d'ERC a Vic, Àngel Andreu, que ha renunciat a recollir l'acta de regidor. L'executiva local acusa el sector del parit que va resultar derrotat a les primàries (amb un 42% de vots a favor) d'haver-los fet "la vida impossible". Val a dir que, durant la campanya, el sector crític s'ha mantingut absolutament al marge de la mateixa, sense recolzar ni criticar la llista o l'alcaldable.

Andreu ja va ser objecte de polèmica mesos enrere per les seves crítiques al president de la Generalitat, José Montilla, que es van repetir posteriorment.

Vicent Partal: Hi ha moviment a ERC

pesolbullit | 01 Juny, 2007 14:23

www.vilaweb.cat.-

Jordi Portabella va protagonitzar ahir un acte inesperat: va anunciar que Esquerra no entraria automàticament al govern de Barcelona. No sé si acabarà entrant-hi o no però crec que és interessant que Esquerra protagonitze una mínima rebel·lió contra la inevitabilitat de ser una crossa del PSC, tan aplaudida pels propagandistes del règim. És evident que això, i allò que ha passat a Vic, i que ha passat a Matadepera, i que ha passat a Berga, no ha passat perquè sí. Esquerra ha començat a tastar l'enuig notable de molts dels seus electors per la formació del segon tripartit i segurament provarà de rectificar perquè comença a veure les orelles del llop. Vejam si aquests dies vinents hi ha més sorpreses; que se n'anuncien de ben sonades.

Vejam, sobretot, si Esquerra entra al govern municipal o no hi entra, perquè podria ser que tot plegat fóra una mera estratègia de negociació. Però, a l'espera de saber-ho, crec que tot allò que allunye Esquerra o ICV de l'obseqüència respecte del PSOE és bo per al país. L'estratègia dels socialistes ha estat, aquests darrers anys, molt efectiva: crear un cordó sanitari anti-PP, domesticar ICV i Esquerra i, amb aquests dos elements, deixar sense aire CiU, que, simplement, no pot pactar amb ningú ni fer cap acord amb ningú. La jugada els ha eixit molt bé, però potser no dóna per a més, perquè el PSC és un partit amb més poder que mai, però també amb menys projecte que mai i segurament més afeblit, malgrat les aparences, que mai. I, a més a més, és molt prepotent: els qui en formen part o el seu entorn més fanàtic (com a exemple, ahir El Periódico titulava una entrevista amb Jordi Hereu dient que era l'entrevista a 'l'alcalde electe', per més que encara no l'haja votat ningú).

L'actitud adoptada per Esquerra aquestes darreres hores (en diuen 'canvi de rumb' als passadissos del Palau) pot brindar emocions polítiques fortes que espere que es concreten i que no ens porten a una nova decepció. No dic que Esquerra haja de canviar-ho tot ni tota la seua política d'aliances. Això fóra segurament excessiu. Però els canvis comencen a poc a poc. I el tripartit va nàixer als ajuntaments i qui sap si no morirà també als ajuntaments.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Juny 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30

SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA