SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

David Bajona: la policia adulta al país preadolescent

pesolbullit | 24 Maig, 2007 14:40

www.tribuna.cat

23/05/2007 · David Bajona - secretari del CEEC
Quan algunes persones, per tossuderia, sentit d'estat o visió estratègica, s'han entestat a fer passos endavant per a que el nostre país disposés d'un cos de policia propi, modern i democràtic alguns, com el que subscriu aquestes línies, ens felicitàvem que al país hi hagués gent que aguantés determinats costos personals per fer-lo avançar en la que és la primera de les potes d'un país, la seguretat. Els Sellarès, Bosch, Gordo, Delort i tants altres que han posat la construcció de la institució per davant de les seves legítimes aspiracions personals o professionals. Independentment del seu color polític, pensàvem alguns que feien un alt servei al seu país.

Però potser ens equivocàvem, perquè, de què serveix una policia adulta, que ja s'ha fet gran, amb més de dotze mil homes i dones a les seves files, amb un organigrama complex i amb diferents funcions, si el país segueix segrestat en la preadolescència? No és psicològicament assumible per la nostra política, els nostres mitjans de comunicació, la nostra opinió publicada, una policia que fa de policia i no de mainadera progre? Però no és estrany que això succeeixi en un context en què gairebé tothom es pregunta què fa el seu país per ell, i només una exigua minoria intenta fer alguna cosa per al seu país.

Dia a dia les notícies negatives sobre el cos de mossos d'Esquadra han omplert pàgines de diaris, temps de tertúlies i minutatges televisius fins que els titulars han esdevingut estat d'ànim. Avui alguns diaris, fins i tot diaris gratuïts, ja fan titulars com "Mossos sota sospita". És inacceptable. Ja n'hi ha prou. Diguem la veritat: abans dels Mossos els hagués tremolat el pols i alguna cosa més.

Si el país no vol tenir una policia de veritat que ho digui. Però si no és així potser que els pressupostos públics deixin d'amamantar aquells que posen en qüestió un dels pilars fonamentals, no només de la reconstrucció nacional, sinó de la normalitat democràtica de Catalunya. La normalitat democràtica a Catalunya depèn en aquests moments més dels professionals dels Mossos d'Esquadra que d'aquells que s'havien acostumat a fer crítiques del Dragon Khan i ara busquen tema. Els Mossos no són del Govern, ni són el Govern, si algú vol criticar els seus responsables polítics que ho faci alt i fort, però que no utilitzi per a fer-ho els policies de la brigada mòbil, ni els de seguretat ciutadana, ni els d'informació ni els de trànsit perquè d'ells depenen coses força serioses i per això disposen d'una divisió d'afers interns efectiva i rigorosa, més del que alguns els agradaria, que duu al jutge aquells que s'han extralimitat.

Més confiança per tant en la nostra policia i els seus professionals, i menys desprestigi gratuït, al que col·laboren fets innecessaris com que la Guàrdia Civil hagi d'investigar els mossos per decisió d'un jutge. Feu-vos grans o ens plegaran, ells, i els que no esperem cobrar de l'administració per defensar el país.

Marçal Sintes: El govern i les arques d’ERC

pesolbullit | 24 Maig, 2007 14:32

http://www.elsingulardigital.cat

Com Maragall, Montilla prefereix tenir pocs consellers, és a dir, haver de despatxar amb poca gent i, per tant, en arribar al Palau de la Generalitat va canviar l'estructura de l'executiu tot agrupant departaments i, per cert, no creant-ne alguns que hauria d'haver creat. D'aquesta teoria de la compactació n'és filla exemplar la conselleria que dirigeix Josep Huguet, on conviuen des d'hotels i cases rurals fins a empresaris del tèxtil passant per científics i catedràtics. És justament en l'àrea d'Universitats i Recerca on, com se sap, més protestes s'han aixecat de la citada agrupació de departaments, atès que això ha suposat, entre d'altres conseqüències, la desaparició del DURSI.

Per empitjorar les coses, en aquest departament s'han produït un allau de dimissions, el que ha generat més problemes. Igual que també els ha generat el fet que siguin una bona colla les persones les que han rebutjat les ofertes d'Huguet per incorporar-se en aquesta part de la conselleria.

Un dels inconvenients d'incorporar-se a l'àrea d'Universitats i Recerca és que l'alt càrrec en qüestió té molt limitades les possibilitats de formar un equip amb garanties i de la seva confiança. No pot portar-hi la seva gent. ERC vol col"locar persones del partit. Quan se li diu al candidat a alt càrrec que no podrà formar el seu propi equip -no sé si això també li han dit al recentment fitxat Joan Majó, de la UPC, nou director general d'Universitats, ni si aquest si ha conformat- doncs normalment declina l'oferta. Normalment són professors ben situats, amb un lloc garantit, i a qui aquesta és una pega afegida que en molts casos els fa desistir.

Ara, per què ERC té tant d'interès en col"locar gent seva? Primera explicació: Perquè és una manera de pagar favors i soldar fidelitats. No m'agrada, però ho fan tots els partits. Segona: perquè funciona a ERC una estranya creença segons la qual l'independentisme és que els independentistes tinguin poder. Diuen: "Mireu, tal a tal conselleria, i és independentista, és d'ERC". Se senten totalment satisfets, exultants. El que faci o deixi de fer aquell personatge, aquell independentista, passa a un pla secundari, a ser pràcticament irrellevant.

En tercer lloc i molt important, perquè ERC es finança gràcies a la gent que col"loca a l'administració, sistema que la cúpula republicana no sols defensa sinó del qual se'n vanta públicament. No cal ser Einstein per adonar-se que quanta més gent fiqui ERC a la Generalitat, més gent ingressarà part de la nòmina al partit. A mi em sembla, com li ha de semblar a qualsevol persona assenyada, que aquest sistema és absolutament pervers.

Més encara si tenim en compte que no tothom paga. Només ho fan aquells que en entrar a l'administració veuen augmentar la seva renda. Els que hi perden econòmicament, queden dispensats de pagar al partit. Què vol dir això? Si vol col"laborar a nodrir les arques del partit Huguet o qualsevol altre correligionari seu ha d'anar a buscar persones que en les seves empreses o organitzacions cobrin un sou inferior al que tindran a la Generalitat. El problema és que si es fa això, s'agafa gent menys qualificada del que correspondria. O, dit d'una altra manera: els sistema muntat pressiona perquè se sobrevalori els candidats. Per a la formació republicana, fitxar per a la Generalitat gent preparada que es conformi a rebre un sou inferior al que té a la seva empresa o organització és, d'alguna manera, un luxe.

Per suposat, tot aquest muntatge perjudica greument el funcionament i el prestigi de la Generalitat, administració que ens representa i que paguem vostè, jo i la resta de contribuents catalans.

Francesc-Marc Álvaro: l'infame manifest contra els mossos

pesolbullit | 24 Maig, 2007 14:09

www.elsingulardigital.cat

Han donat a conèixer un manifest sobre el kubotan o punxó utilitzat per agents dels Mossos d'Esquadra. El pitjor d'aquest manifest no és la seva demagògia ni les seves ínfules de moralisme revestides amb carcasses pseudojurídiques. El pitjor és la voluntat de convertir en problema allò que no ho és. El paper en qüestió afirma, entre d'altres coses, que l'ús d'aquest estri en la manifestació de dissabte passat "es tracta d'un precedent perillós i únic en el territori de la Unió Europea, que reflexa una actuació anormal i irregular dels anti-avalots dels Mossos d'Esquadra". Els firmants diuen això i reclamen, a més, que s'obri una investigació i que "en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats que s'escaiguin". El manifest, fent gala d'un cinisme propi d'aquells que creuen tenir el monopoli de la veritat i la bondat universals, no fa cap esment al mosso que va ser ferit per un manifestant. "Que es foti", pensen les ànimes pures. Els que volen salvar la humanitat sempre menystenen l'home concret. Els van ensenyar que això era una feblesa "petitburgesa".

Abans de dir res, recordem que la manifestació okupa del passat dissabte va ser un èxit i una mostra de gran professionalitat policial. Llevat de l'agressió contra l'esmentat agent, tot va anar com cal. Els ciutadans que es volien manifestar ho van fer sense ocasionar desperfectes en el mobiliari urbà ni en els comerços de la zona, com sí havia passat manta vegades. Els okupes van desfilar dient la seva però no es van poder fer els amos dels carrers, una novetat que molts i molts celebrem. La llibertat és el respecte a les minories no pas deixar que aquestes facin el seu caprici com si fos la selva. La policia democràtica parteix d'aquest principi.

Firmen el manifest infame, entre d'altres persones, Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau), Jordi Borja (urbanista i polític durant molts anys en l'òrbita maragallista), Joan Subirats (politòleg proper a ICV), Josep Mª Terricabras (filòsof) i una senyora anomenada Eva Fernández el mèrit de la qual, pel que sembla, és parlar en nom de totes les associacions de veïns de Barcelona però que jo sempre he sentit parlar a favor dels okupes. La cirereta del pastís és descobrir que, entre les entitats impulsores d'aquest pronunciament, hi ha un grup anomenat Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura. Què hi fa aquesta bona gent aquí? Qui ha parlat de tortura en aquest cas? No tenen altre feina aquestes digníssimes persones? Ha enfollit una part del país?

Aquest manifest s'ha de guardar i revisar ben sovint. És una de les proves més contundents del tipus de cultura malalta, tramposa i reaccionària que domina circuits rellevants dels mitjans de comunicació, el món educatiu, l'Església i la política. És en aquest magma on vivim, sobretot a Barcelona. És el magma de la mentida i del cinisme revestit d'angelisme. És la mentida de convertir en gran escàndol un estri de defensa policial que no treu la son a la majoria de ciutadans que, com és lògic, refia i dóna suport als Mossos d'Esquadra, un cos democràtic sotmès a control parlamentari. És el cinisme d'obviar, justificar i edulcorar la violència continuada de certs grups que volen imposar la seva voluntat al marge dels circuits democràtics. És un deure cívic començar a denunciar la infàmia que ens intoxica, una part de la qual, a més, ens governa.

Titot: No puc comprendre certes tàctiques d’ERC"

pesolbullit | 24 Maig, 2007 13:46

www.wlsingulardigital.cat

Es diu Francesc Ribera ( Berga 1967) tot i que tothom el coneix amb el sobrenom de Titot. Fa anys que passeja per tots els territoris de parla catalana adoctrinant amb les seves cançons reivindicatives per la recerca d'un món millor. Ara, però, ha decidit fer un pas més en la predicació de la seva ideologia d'esquerres independentista i s'ha sumat a la llista que presenta la CUP a Vic.

(Segueix)

Jordi Cabré: cal sobiranitzar ERC

pesolbullit | 24 Maig, 2007 13:34

www.elsingulardigital.cat.-

Un cop he insistit sobre la necessitat de creixent sobiranització de CDC, no em puc estar d'apuntar que això és impossible sense un retorn urgent a la sobiranització d'ERC: la situació d'aquest partit no és fàcil, sobretot a nivell dels equilibris interns i la compaginació entre política de govern i política de partit, però una formació com la republicana no pot permetre's haver-se allunyat tant d'aquells plantejaments ideològics que la caracteritzaven, i que giren entorn de l'independentisme. No dic que hi hagin renunciat però hi ha cada dia més gent que així ho afirma, jo només goso apuntar que ho han aparcat. Que ho han aparcat massa. I evidentment no es pot reclamar una sobiranització del nacionalisme convergent sense que aguanti ferma la postura independentista de sempre dels republicans, per una simple lògica de la correlació de missatges en el nostre sistema polític. A banda que penso fermament que, si els convergents s'han de sobiranitzar, no és per tal d'arribar a pactes amb ERC (com m'insinua algun republicà posat a la tasca de seducció) sinó per pura supervivència política i pel necessari rejoveniment i actualització de les seves idees. Però el que deia: ERC necessita retrobar-se amb celeritat amb els seus plantejaments de sempre, i ho ha de fer amb la direcció actual o amb una de nova. Es troba a faltar en l'independentisme oficial català un manteniment d'aquests ideals, una fortalesa davant les temptacions del poder, una coherència en les actuacions del dia a dia, i un mínim full de ruta de cara a la consecució del teòric objectiu final. Sense això, ERC corre el perill de satel·litzar-se definitivament al voltant del PSC i de perdre tota entitat pròpia, com ja s'està manifestant en el creixent descontentament de les bases arreu de Catalunya. Cal, doncs, que algú dins la formació comenci a moure's per a sobiranitzar-la de nou. Dubto que el país es pugui permetre el contrari.

Jordi Cabré
Director d'Elsingulardigital.cat

Matas expropia una finca a Matutes per un preu 15 vegades superior al real

pesolbullit | 24 Maig, 2007 12:24

Reproduït de www.mallorcaconfidencial.com

Politica - Baleares

23.05.2007

Según informa la Cadena SER, el Govern de Matas expropió como urbana una finca que la familia Matutes había comprado pocos meses antes a precio de rústica. En estos terrenos, que multiplicaron por 15 su valor, se construye en la actualidad la autopista al aeropuerto de Ibiza. Una hija de Abel Matutes es la consellera de Vías y Obras de Baleares.

Las empresas Matutes compraron en Ibiza unos terrenos en el año 2004 que luego serían expropiados para la construcción de la autovía al aeropuerto de la isla y que multiplicaron por quince su valor.

Una finca que su primer propietario vendió como rustica sin saber que su catalogación firme era de urbano.

La SER relata como el holding del ex ministro de Asuntos Exteriores de Aznar no ha facilitado el detalle del dinero cobrado por la expropiación de estos terrenos, aunque la Cadena SER ha comprobado que, por fincas aledañas y por la respuesta del propio Gobierno balear en el Parlament, el precio de expropiación en suelo urbano se paga a 150 euros por metro cuadrado. Los Matutes habían pagado, según la escritura que obra en poder de la SER, 10 euros por metro cuadrado.Se da la circunstancia de que esta compra se realizó en abril de 2004, mientras se ultima el proyecto de la carretera que saldrá a exposición publica justo dos meses después. Tampoco hay que olvidar que la consellera insular de Vías y Obras es la hija de Abel Matutes y que ella misma figuraba en aquel momento como consejera delegada mancomunada de la empresa que adquirió los terrenos, Agrupación Hotelera Doliga.

El PP recorr al reclam del sexe i l'alcohol per demanar el vot als oients de la Kope

pesolbullit | 24 Maig, 2007 10:50

El PP recorr al reclam del sexe i l'alcohol per demanar el vot als oients de la Kope

www.lobbyperlaindependencia.org

Dins el PP, en Pedro J. Ramírez, Matas, Estaràs, Cirer i companyia estan tan desesperats que ja no saben què han de fer per cridar l'atenció i demanar el vot de la gent que els permeti continuar vivint esquena dreta i a cos de rei per dins un palau fastuós. Fa unes setmanes una regidora del PP ja es va fotografiar en pèl damunt la revista Interviu. El cas del candidat masculí del partit fatxa "Ciudadanos" que va aparèixer nu als cartells electorals sembla que ha creat escola i per la xarxa d'internet ja circula a les totes la imatge que reproduïm a continuació. És real? Realment a aquest cos tan espectacular li correspon aquesta carona? És un fotomuntatge? Aquesta imatge està tan manipulada com los fotografies electorals de Rosita Estaràs que "jura por sus muertos" que no li han llevat ni afegit res? Aquesta és la bomba mediàtica i d'impacte que Matas va anunciar per als darrers dies de la campanya electoral? Aquesta fotografia és el motiu inconfessable pel qual el professor Joan Mir finalment ha caigut de l'ase i ara, quan només falten tres dies per al 27-M, s'ha despenjat demanant el vot per al PP?

Bé, no cal dir que dins el Lobby per la independència totes les antenes estan en estat d'alerta%

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Maig 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31