SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Adéu Matas, adéu Janereta, FOTEU-vos!!!

pesolbullit | 28 Maig, 2007 00:19

Gràcies a Déu el PP ha estat derrotat a les illes Balears, ha estat una nit llarga però ha valgut la pena, cava i copes!!

Amb la CUP, el Compromís pel País Valencià i el Bloc per Mallorca

pesolbullit | 26 Maig, 2007 00:25

Després d'observar les diferents candidatures que es presenten en aquestes eleccions als Països Catalans crec que les millors opcions per votar són les CUP a les municipals del Principat de Catalunya, el Bloc a les eleccions al Parlament Balear i el Compromís pel País Valencià a les Corts Valencianes.

ERC, malauradament s'ha convertit al Principat en un partit satèl·lit del PSC i el seu discurs suposadament independentista cada dia és menys creïble, la única candidatura obertament independentista i amb certa implantació al Principat és la CUP, no estic d'acord exactament amb tot el que diuen però almenys tinc la garantia de que són independentistes de veritat i que no li entregaran el meu vot al PSOE.

Les eleccions més importants són les del Parlament Balear i les de les Corts Valencianes, el Bloc per Mallorca i el Compromís pel País Valencià  són dues bones opcions i espero que siguin decisius per expulsar al PP del Govern Balear i de la Generalitat Valenciana. La decisió d'ERPV de presentar-se en solitari compentint en vots amb el Compromís pel País Valencià crec que és un error, tot i que l'opció d'ERPV  en alguns municipis,  sobretot a Sueca, pot ser interessant .

Espero que aquestes eleccions serveixin per expulsar als mafiosos del PP del Govern Balear i de la Generalitat Valenciana i que el PSC s'enfonsi i comenci a perdre el poder desmesurat que té al Principat de Catalunya 

Max Cahner: "ERC no vol fer res que li pugui fer perdre la possibilitat de continuar amb el Tripartit"

pesolbullit | 26 Maig, 2007 00:20

www.tribuna.cat.-

Max Cahner
Max Cahner (Bad Godesberg, Alemanya, 1936) és editor, polític i historiador de la literatura. Va impulsar la nova època de la revista "Serra d'Or" (1959), va crear Edicions 62, Curial Edicions Catalanes i la Gran Enciclopèdia Catalana. Entre 1980 i 1984 va ser conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Filosofia i Lletres, ha exercit de professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, així com també va ocupar el càrrec de president de la Universitat Catalana d'Estiu entre 1985-87 i 1992-94. Amb motiu del seu 70è. aniversari, la Fundació Ramon Trias Fargas i Publicacions de l'Abadia de Montserrat han editat el llibre Servir Catalunya. Homenatge als 70 anys de Max Cahner.

Vostè va ser el primer conseller de Cultura de la Generalitat democràtica. S'han acomplert els objectius que es va marcar?
Mai, en cap acció política de govern, s'assoleix tot. Sempre hi ha una cosa que forma part de la voluntat de fer-ho, però que no sempre es pot fer. Especialment quan es comença de zero. Em va tocar fer tot un departament! Van ser moltes coses que, quan somiàvem com seria el país quan el poguéssim gestionar, hi havia molts aspectes que ni t'esperaves que hauries de tocar.

Com quins?
Com arreglar teatres vells, donar subvencions als castellers... Com que no pretenia entendre-hi de tot, donava confiança al departament. Crec que això va anar molt bé, perquè tothom hi estava implicat. Mai havíem fet res semblant a Catalunya, era una màquina nova. Jo vaig tenir sort. Diuen que sóc el conseller que va fer això i allò. No sé si ho vaig fer bé o malament, però vaig tenir la sort de tenir un equip que no me'l mereixia. Va haver-hi molta cohesió.

Ara, hi ha qui diu que l'actual equip que comanda la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació encarna el que vostè va representar. Com veu l'actual conselleria?
És molt difícil dir-ho, perquè no hi sóc. Quan van nomenar el Govern, el conseller Tresserras em va demanar que ens reuníssim i vam estar conversant cinc hores sobre els problemes que em vaig trobar, sobre com ho havia de fer... Després, al cap d'uns dies, encara vam fer una altra reunió amb tots els exconsellers de Cultura. Ha fet un esforç d'integració, de no ser prepotent.

Quan era diputat de CiU, va propiciar que el Parlament reclamés el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya.
El Parlament va aprovar que "no renunciava" al dret de l'autodeterminació. És com si demanes el dret de viure. No! Aquest ja el tens, el que es tracta és de no renunciar-hi. No ens l'inventàvem.

Va costar molt, d'aconseguir-ho?
Es va fer en comissió, un dia que a mi em va tocar presidir-la. Hi va haver una època que vaig militar a Convergència, quan era diputat. En una reunió del partit, el dia anterior, vaig dir què tenia intenció de fer. En Miquel Roca no va obrir la boca i en Jordi Pujol va dir que sí. No ho van valorar. Van pensar que seria una cosa qualsevol. A part de la mala cara d'en Roca, no es van assabentar de què volia dir. I per què serveix, això? És clar que serveix! Queda escrit al Diari Oficial!
L'endemà ho vaig proposar. Va ser d'avui per demà, perquè era l'única manera que hauria pogut sortir. Si no, hi haurien hagut pressions sobre uns i altres. Un cop es va aprovar, en Pujol no va poder dir que s'havia fet sense el seu consentiment. Tots hi van passar de puntentes, perquè ningú no s'atrevia a dir "hem fet això", però tampoc no s'atrevien a dir que no s'hauria d'haver fet.
Va sortir bé per casualitat. Només que els socialistes haguessin demanat que se suspengués la sessió, que és el que em feia por, perquè no tenien instruccions, això s'hagués perdut.

 

Estem dins d'Espanya no per voluntat, sinó perquè la història ens hi ha portat

Què el va motivar a impulsar aquesta declaració autodeterminista?
Sóc partidari que tinguem un país que sigui suficient. Per exemple, si no podem ser independents, almenys siguem el més autònoms possible. Estem dins d'Espanya no per voluntat, sinó perquè la història ens hi ha portat. Si no hi ha més remei, haurem de suportar aquesta situació.
Aquell era un moment en què els socialistes van prescindir del grup parlamentari propi a Madrid, però en què a tothom li agradava molt el "bla, bla, bla". Va ser una reacció. Un país que pugui aprovar una cosa d'aquestes, és que és seriós. No és una utopia.
Quina importància va tenir? Que no renunciïs al dret de l'autodeterminació, vol dir que un dia o altre tindràs ganes d'autodeterminar-te. No hi renuncies. Si els diputats voten que sí, vol dir que els catalans no volen renunciar a l'autodeterminació. És un acte voluntarista, però precisament val més això que res. Per la història sempre pot ser útil.

Fa uns mesos, el Parlament va ser l'escenari d'un altre debat sobre el dret de l'autodeterminació. Per què aquest cop no va tirar endavant?
L'Esquerra de la transició no té res a veure amb la d'ara. Per començar, encara no hi havia en Carod. Era l'Esquerra dels que tenien l'enyorança de la Catalunya que havia perdut la guerra.

I la Convergència actual és la mateixa que la d'abans?
Convergència és una creació d'en Pujol. Tenia una visió política que no partia de l'enyorança de la Catalunya de l'Estatut del 32, sinó que era una cosa nova. Eren catalanistes, barrejaven l'herència de la República i també la de Torras i Bages, volien modernitzar el país... Pujol va saber tractar bé a ERC. Les relacions entre els dos partits van ser bones mentre hi havia en Pujol.

I després, les relacions es van refredar?
Perquè volien ser més d'esquerres. No veig cap on va Esquerra. Comprenc que no vulguin anar amb CiU, perquè els marquen per la dreta, però els socialistes, amb les seves vinculacions absolutes al telèfon amb el senyor Zapatero... això no lliga amb Esquerra. El país està en un moment difícil, políticament.

 

La situació actual no s'entendria sense el viatge de Carod a Perpinyà, pel qual el van treure del Govern i va veure la feblesa d'un polític

Pot ser que a la Catalunya actual li manqui una classe dirigent, no només política, sinó cultural, de la societat civil...?
Hi ha un canvi de generació dels polítics, i diria que això és important. La situació actual no s'entendria sense el viatge de Carod a Perpinyà, pel qual el van treure del Govern i va veure la feblesa d'un polític. Aleshores, ERC es va adonar que el que havia de fer era aferrar-se al càrrec, passi el que passi. Espero que tot això sigui una mena de ventada provisional.
Durant molt de temps, Catalunya va fer una política partint del què érem i del què volíem ser. Ara hi ha una realitat diferent, ja no podem parlar que sota el franquisme no ens deixaven fer allò... Ara, tot depèn de les coses que vol la gent. Ara hi ha unes tendències diferents, fins i tot unes ideologies molt més reduïdes.

 

Què volen, catalanitzar Catalunya o guanyar diners amb TV3? La televisió no és només un mitjà de comunicació, també és d'educació. Crec que s'ha cedit massa

Al llibre Servir Catalunya, Antoni Vives diu que vostè és "un home amb un pla". S'ha acomplert, aquest pla per al conjunt dels Països Catalans?
Mai es compleixen els plans. Ho pot fer un dictador, però en democràcia t'has de posar d'acord amb els altres. Jo tenia unes idees, el que passa és que a Cultura vam tenir la gran sort que hi havia un gran vuit. Estava tot per fer. Si tens un pla, sempre és millor partir de zero, perquè no hi ha interessos creats.
La batalla de la llengua era i encara és molt important. Per exemple, durant l'època en què la televisió va dependre de Cultura, que van ser els primers mesos, la publicitat no podia sortir en castellà. I ara? Si resulta que fem un país, que intentem que sigui normal, i si fem servir la televisió per introduir la llengua, és bàsic que tot sigui en català. Per acabar no sent nacionalistes, valia la pena haver fet tot això? Què volen, catalanitzar Catalunya o guanyar diners amb TV3? La televisió no és només un mitjà de comunicació, també és d'educació. Crec que s'ha cedit massa. Diuen: "Hem de ser normals". Si hem d'acabar sent ‘normals', acabarem tots parlant en castellà, ja serem molt normals! Per què s'ha de fer en castellà la publicitat més tonta d'un suc de poma qualsevol? S'ha de fer en català, a la televisió catalana. Vénen estrangers, no tenim instruments per ensenyar-los el català... Llavors, no ens queixem, si som els primers a amagar la llengua!
I això, pots dir que és perquè s'han fet unes majories no catalanistes. Però, en el Tripartit, no hi ha a dins Esquerra? Esquerra no s'hi fica. No volen fer res que els pugui fer perdre la possibilitat de continuar amb el Tripartit. Això no pot ser.
Quin exemple donarem als valencians i als mallorquins? Si aquí ja comencem a fer la tercera hora de castellà, com els podem demanar que reforcin la catalanitat de l'ensenyament? Perquè no els puguin treure del seu lloc, els d'Esquerra Republicana no obren la boca. El més important d'ERC no és que seguin a la cadira, és que actuïn.

Comparteix l'anàlisi de Jordi Pujol respecte el debat estatutari, en què afirma que Catalunya "s'ha mirat al mirall i no s'ha agradat"?
A mi em sembla que hi ha un canvi generacional en la política i ara hi ha una certa ambició de molta gent d'arribar a fer política, que era el seu somni, i ara que poden, no volen deixar perdre l'oportunitat. Això fa que sigui més important ser-hi que no pas que es facin les coses. És nefast, quan els polítics estan massa pendents de que no els treguin.

 

Segurament, CiU ha menystingut ERC, però aquest període dels tripartits crec que ha estat negatiu. Han sigut pactes contra natura

Veig que es mostra molt crític amb el paper d'ERC al Govern.
No. És que és llàstima. No és en contra d'Esquerra Republicana, és que no ha sabut, pel que sigui, trobar el seu paper. Segurament, Convergència ha menystingut ERC, però aquest període dels tripartits crec que ha estat negatiu. Han sigut pactes contra natura. Ningú s'hagués imaginat mai que Carod i Montilla serien del mateix Govern. No és bo, perquè estan primant les aspiracions personals i les estratègies de partit, l'agafem-nos a les cadires i, quan sapiguem que no ens en trauran mai més... Per exemple, no he vist cap diputat d'Esquerra que vagi en contra de la tercera hora de castellà.

 

El normal seria que Esquerra i Convergència haguessin governat

I quin paper hi juga Convergència?
A Artur Mas li falta mà esquerra: allò d'anar al notari, el DVD... són accions fàcilment desmuntables. Ha fet més mal que bé, ha crispat.. El normal seria que Esquerra i Convergència haguessin governat. Entre Imma Mayol i Agustí Barrera, no hi ha una distància infinita? Això són les perversions, entre cometes, del sistema polític que tenim aquí. Tot es fa als despatxos, i no pot ser.

Se'l coneix com un 'forjador de patriotes'. De quines persones i grups se sent vostè més satisfet en aquests moments i en qui confia?
No em sento forjador de ningú, perquè no sóc pedagog. Sóc organitzador. M'he dedicat a tirar coses endavant, com una enciclopèdia.

"Hi ha interessos ocults i inconfessables en el traçat del TGV per Barcelona"

pesolbullit | 26 Maig, 2007 00:17

http://www.elsingulardigital.cat

Pere Vallejo va néixer a Vilafranca del Penedès i amb set anys es va traslladar a Barcelona, on viu actualment. “Em considero barceloní, malgrat haver nascut a Vilafranca”, apunta Vallejo, qui és el vicepresident i portaveu de la Plataforma L’AVE pel Litoral. Aquesta entitat va ser constituida el febrer del 2005, encara que porten treballant des de mitjans del 2004. A la vegada, Vallejo reconeix que el desastre del Carmel “ha ajudat a despertar la inquietud veïnal amb els problemes que poden generar el túnel del TGV pel centre de Barcelona”. Ara per ara, la plataforma té comptabilitzats que són 53.000 els veïns afectats, 893 edificis i més de 17.000 pisos. Ells sempre han apostat per fer passar el TGV pel litoral, “ja que el tren no passaria per sota de cap casa i el túnel estaria a més de vint metres dels edificis”.

 (Segueix)

Joan B. Culla es queixa que els polítics ens tracten d'estúpids

pesolbullit | 25 Maig, 2007 23:56

http://www.e-noticies.com/

L'historiador Joan B. Culla es mostra en contra de "las inaguraciones i autobombos" que fan els polítics abans de les eleccioins i que financien amb "algunos miles de euros de cientos o miles de ciudadanos despistados regalan a las arcas de TMB -es decir, del Ayuntamiento. "¡Curiosa forma de mimar a los pasajeros del transporte público barcelonés!", afegeix. Però l'historiador alerta que "la democracia moderna tiende a ir expulsando de los puestos de responsabilidad institucional a los políticos que roban y a los políticos que mienten. El paso siguiente consistirá en echar a un lado a aquellos otros políticos que tratan a la ciudadanía como si ésta fuese estúpida o menor de edad".
 (Segueix)

Xavier Roig: "el bon periodisme és cosa del passat"

pesolbullit | 25 Maig, 2007 23:53

avui.cat

S'acaba la campanya electoral. Visca! A mi m'agradaven més les xarlotades que feia la Banda del Empastre. Eren inofensives i només estaves obligat a pagar entrada si volies veure-les. Divendres passat, tot fent zàping, vaig contemplar un bocí del debat que manu militari conduïa el senyor Cuní. La tecnologia permetia, amb un dit, canviar de canal. A la Cuatro hi feien un reportatge sobre el Raval. En un instant passaves de veure la merda de ciutat en què s'ha convertit Barcelona, a contemplar els responsables que ho han fet possible. Sembla que els socialistes reconeixen que guanyarien l'alcaldia, fins i tot, presentant-hi un sofà. No ho dubto. I amb un vàter, també. (Segueix)

Salvador Cardús: “Els polítics han substituït les idees per les marques i el contingut per la forma”

pesolbullit | 25 Maig, 2007 23:19

http://www.avui.cat/

No sé a qui se li pot acudir posar les seves esperances de futur en una campanya que porta per lema Està tot fatal. Una gent que, per demostrar que quan diuen “tot” és tot, no dubten a escriure també fatal el mateix eslògan. Es podria ordenar millor l’expressió, tota ella bàrbara, i dir que “Tot està fatal”, encara que ni així es desprendria d’aquest xava barceloní que als de fora de la capital ens sona a pijeria de casa bona (si us plau, repetiu-vos el lema com si fóssiu la Sandra Camaca i m’entendreu). Sigui com sigui, voleu dir que proclamar que “tot està fatal” ajuda a passar a l’acció? És cert que, com diríem més genuïnament, “tot va malament”? On neix, s’alimenta i creix –i on va a parar, és clar– aquesta percepció tan radicalment negativa del món?

La temptació de r espondre a aquestes preguntes seriosament és molt gran, però ara no hi cauré. Sospito que el nostre catastrofisme nacional és la manifestació epidèrmica purulenta d’alguna cosa més estesa pel cos social del país. I el mal és que es tracta d’un estat d’esperit que cada dia és més interclassista i transversal, que va de dreta a esquerra, que atrapa progressistes i conservadors, que aplega des de l’espanyolisme ranci a l’independentisme radical, i que fins i tot podria igualar els de Sabadell i els de Terrassa! Això necessita més reflexió.

A mi, particularment, que algú organitzi una setmana “per passar a l’acció” sota el lema Està tot fatal, em fa riure, francament. “Està tot fatal” és l’expressió pròpia de l’esquiador de la Cerdanya que es troba la pista massa plena de gent. El lema suggereix un elitisme mamat a casa i a l’escola, pensat per foragitar els que no siguin dels seus. Biogràficament, el trajecte és ben conegut: es comença pensant que tot va malament i s’acaba decidint que, donat que el món no es deixa arreglar tot sencer, més val aprofitar-se’n. Ara mateix em ve al cap una entrevista en profunditat d’una investigació de fa anys sobre els joves gironins en la qual una noia s’esplaiava en els seus principis ideològics –de l’estil dels de la campanya Està tot fatal–, però que finalment confessava que el que li agradaria seria embarcar-se en un gran vaixell ple d’amics, curull d’ampolles de xampany, i navegar així fins a la fi dels seus dies. Tot molt fatal, sí.

Els polítics han substituït les idees per les marques i el contingut per la forma. Ara en tenen prou de ser autèntics. I una mica sentimentalots


Els que troben que “Està tot fatal”, i que la setmana passada encapçalaven la manifestació antisistema, estan massa okupats rebolcant-se en la desgràcia i repartint mastegots als Mossos d’Esquadra –amb la Guàrdia Civil vigilarien més– per aconseguir el consol mediàtic que els presenti com a víctimes del sistema. Un sistema del qual formen part, mal que els pesi, i del qual són un producte genuí. Mireu si en són, de cadells del sistema, que el sistema n’està sempre pendent, com de les cries, els riu les gràcies i desgràcies, els consent, i quan amb violència extrema trenquen el nas d’un policia, els mitjans de comunicació, tan capitalistes i d’ordre com són, ensenyen les esgarrinxades que la policia ha fet a una d’aquestes pobres criatures. Angelets!

He dit que deixava per a una altra ocasió l’anàlisi seriosa de la sociopatologia del catastrofisme, i giro els ulls cap a l’altra campanya, l’electoral, font d’ocurrències que desmenteixen el tòpic que són avorrides. Però ho faig tornant a la pregunta del principi: tot va malament? Doncs, déu-n’hi-do! Ara mateix, llegeixo una entrevista al candidat Jordi Hereu en un d’aquests diaris gratuïts que han passat, tan generosament, a informar, documentar i orientar la societat catalana. Hereu afirma: “No amago res, sóc autèntic”. Ni fet expressament! Perquè és difícil exhibir una buidor i una manca de perfil més gran que autoqualificar-se d’autèntic. Perquè ser autèntic, amics, és no ser res. Es pot ser una autèntica joia o un autèntic pendó, posem per cas. Però no es pot ser només “autèntic”, cal ser autènticament alguna cosa. I quan diu que “no amaga res”, Hereu simula l’obligada buidor ideològica de qui s’ha de presentar com a simple bon administrador dels béns d’altri.

Que consti que no conec el senyor Jordi Hereu de res i que la seva persona em mereix el mateix respecte que totes les altres persones a qui no tinc el gust de conèixer. Dubto, és clar, que si no amagués res no hauria arribat a ser candidat d’un partit polític en el qual per sobreviure cal ser llop entre llops. Simplement poso l’exemple d’Hereu com a prototip del candidat polític que s’autopresenta en campanya simulant, a través de l’apel·lació a l’autenticitat, una profunda i radical manca de caràcter personal, de complexitat interior, d’introspecció ideològica, no fos cas que perdés cap vot. Els polítics han substituït les idees per les marques i el contingut per la forma. Ara en tenen prou de ser autèntics. I una mica sentimentalots.

Aquí, doncs, passem de l’“Està tot fatal” al “Tot va molt bé”. De lamentar la inseguretat a desacreditar la policia. De posar una foto de primera comunió al cartell electoral a ser autèntic. Sí: la campanya s’acaba avui mateix i ens deixa amb l’ai al cor d’haver de reflexionar no sabem ben bé sobre què. No tot va malament, però és ben cert que hi ha campanyes, les del sistema i les antisistema, que fan plorar... de riure.

La plataforma antiautopistes d'Eivissa denunciarà el grup d'Abel Matutes

pesolbullit | 25 Maig, 2007 07:27

La plataforma antiautopistes d'Eivissa denunciarà el grup d'Abel Matutes
L'acusen d'enriquir-se amb l'expropiació d'una part de la finca Can Bonafè, per la qual asseguren que ha cobrat dos milions d'euros

La plataforma No Volem Antopistes d'Eivissa presentarà una denúncia a la fiscalia anticorrupció contra Grupo Empresas Matutes per presumptes delictes d'enriquiment il·lícit, de malversació de fons públic, de prevaricació i d'ús d'informació privilegiada. Segons la plataforma, l'empresa de l'ex-ministre del PP, Abel Matutes, ha cobrat prop de dos milions d'euros del govern balear per l'expropiació d'una finca, una xifra quinze vegades superior al valor de compra.

Segons la informació de què disposa la plataforma, l'abril del 2004 l'empresa Matutes va comprar la finca Can Bonafè, de 98.406 metres quadrats, per 970.000 euros, és a dir, a uns 10 euros el metre quadrat (preu estàndard del sòl rústic). En aquell moment feia un mes aproximadament que el govern balear havia redactat el projecte de la carretera de l'aeroport, el qual preveia algunes expropiacions, com la de Can Bonafè. Aquest projecte es va fer públic el maig del 2004.

Els terrenys expropiats fan 11.500 metres quadrats, és a dir, poc més d'un 10% de tota la finca, qualificada inicialment de sòl rústic. Ara, a l'hora d'indemnitzar l'empresari, la finca ja era qualificada d'urbana i, en aquest cas, el preu per metre quadrat pujava a 150 euros.

Informació privilegiada

La plataforma antiautopistes també acusa l'empresa de fer ús d'informació privilegiada, atès quela filla del president del grup, Stella Matutes, és l'actual consellera d'Obres d'Eivissa i consellera delegada de la societat Marina SL, filial de l'empresa que va comprar els terrenys. Però Stella Matutes nega que pertanyi a cap societat del seu pare, i Abel Matutes considera les acusacions falses i absurdes.

L'entitat denunciant demana la dimissió de la consellera, del president del consell insular, Pere Palau, de la consellera d'Obres Públiques del govern balear, Mabel Cabrer, i del president de l'executiu, Jaume Matas

David Bajona: la policia adulta al país preadolescent

pesolbullit | 24 Maig, 2007 12:40

www.tribuna.cat

 

mossos823/05/2007 · David Bajona - secretari del CEEC
Quan algunes persones, per tossuderia, sentit d’estat o visió estratègica, s’han entestat a fer passos endavant per a que el nostre país disposés d’un cos de policia propi, modern i democràtic alguns, com el que subscriu aquestes línies, ens felicitàvem que al país hi hagués gent que aguantés determinats costos personals per fer-lo avançar en la que és la primera de les potes d’un país, la seguretat. Els Sellarès, Bosch, Gordo, Delort i tants altres que han posat la construcció de la institució per davant de les seves legítimes aspiracions personals o professionals. Independentment del seu color polític, pensàvem alguns que feien un alt servei al seu país.

Però potser ens equivocàvem, perquè, de què serveix una policia adulta, que ja s’ha fet gran, amb més de dotze mil homes i dones a les seves files, amb un organigrama complex i amb diferents funcions, si el país segueix segrestat en la preadolescència? No és psicològicament assumible per la nostra política, els nostres mitjans de comunicació, la nostra opinió publicada, una policia que fa de policia i no de mainadera progre? Però no és estrany que això succeeixi en un context en què gairebé tothom es pregunta què fa el seu país per ell, i només una exigua minoria intenta fer alguna cosa per al seu país.

Dia a dia les notícies negatives sobre el cos de mossos d’Esquadra han omplert pàgines de diaris, temps de tertúlies i minutatges televisius fins que els titulars han esdevingut estat d’ànim. Avui alguns diaris, fins i tot diaris gratuïts, ja fan titulars com “Mossos sota sospita”. És inacceptable. Ja n’hi ha prou. Diguem la veritat: abans dels Mossos els hagués tremolat el pols i alguna cosa més.

Si el país no vol tenir una policia de veritat que ho digui. Però si no és així potser que els pressupostos públics deixin d’amamantar aquells que posen en qüestió un dels pilars fonamentals, no només de la reconstrucció nacional, sinó de la normalitat democràtica de Catalunya. La normalitat democràtica a Catalunya depèn en aquests moments més dels professionals dels Mossos d’Esquadra que d’aquells que s’havien acostumat a fer crítiques del Dragon Khan i ara busquen tema. Els Mossos no són del Govern, ni són el Govern, si algú vol criticar els seus responsables polítics que ho faci alt i fort, però que no utilitzi per a fer-ho els policies de la brigada mòbil, ni els de seguretat ciutadana, ni els d’informació ni els de trànsit perquè d’ells depenen coses força serioses i per això disposen d’una divisió d’afers interns efectiva i rigorosa, més del que alguns els agradaria, que duu al jutge aquells que s’han extralimitat.

Més confiança per tant en la nostra policia i els seus professionals, i menys desprestigi gratuït, al que col·laboren fets innecessaris com que la Guàrdia Civil hagi d’investigar els mossos per decisió d’un jutge. Feu-vos grans o ens plegaran, ells, i els que no esperem cobrar de l’administració per defensar el país.

Marçal Sintes: El govern i les arques d’ERC

pesolbullit | 24 Maig, 2007 12:32

http://www.elsingulardigital.cat

Com Maragall, Montilla prefereix tenir pocs consellers, és a dir, haver de despatxar amb poca gent i, per tant, en arribar al Palau de la Generalitat va canviar l’estructura de l’executiu tot agrupant departaments i, per cert, no creant-ne alguns que hauria d’haver creat. D’aquesta teoria de la compactació n’és filla exemplar la conselleria que dirigeix Josep Huguet, on conviuen des d’hotels i cases rurals fins a empresaris del tèxtil passant per científics i catedràtics. És justament en l’àrea d’Universitats i Recerca on, com se sap, més protestes s’han aixecat de la citada agrupació de departaments, atès que això ha suposat, entre d’altres conseqüències, la desaparició del DURSI.

Per empitjorar les coses, en aquest departament s’han produït un allau de dimissions, el que ha generat més problemes. Igual que també els ha generat el fet que siguin una bona colla les persones les que han rebutjat les ofertes d’Huguet per incorporar-se en aquesta part de la conselleria.

Un dels inconvenients d’incorporar-se a l’àrea d’Universitats i Recerca és que l’alt càrrec en qüestió té molt limitades les possibilitats de formar un equip amb garanties i de la seva confiança. No pot portar-hi la seva gent. ERC vol col•locar persones del partit. Quan se li diu al candidat a alt càrrec que no podrà formar el seu propi equip –no sé si això també li han dit al recentment fitxat Joan Majó, de la UPC, nou director general d’Universitats, ni si aquest si ha conformat- doncs normalment declina l’oferta. Normalment són professors ben situats, amb un lloc garantit, i a qui aquesta és una pega afegida que en molts casos els fa desistir.

Ara, per què ERC té tant d’interès en col•locar gent seva? Primera explicació: Perquè és una manera de pagar favors i soldar fidelitats. No m’agrada, però ho fan tots els partits. Segona: perquè funciona a ERC una estranya creença segons la qual l’independentisme és que els independentistes tinguin poder. Diuen: “Mireu, tal a tal conselleria, i és independentista, és d’ERC”. Se senten totalment satisfets, exultants. El que faci o deixi de fer aquell personatge, aquell independentista, passa a un pla secundari, a ser pràcticament irrellevant.

En tercer lloc i molt important, perquè ERC es finança gràcies a la gent que col•loca a l’administració, sistema que la cúpula republicana no sols defensa sinó del qual se’n vanta públicament. No cal ser Einstein per adonar-se que quanta més gent fiqui ERC a la Generalitat, més gent ingressarà part de la nòmina al partit. A mi em sembla, com li ha de semblar a qualsevol persona assenyada, que aquest sistema és absolutament pervers.

Més encara si tenim en compte que no tothom paga. Només ho fan aquells que en entrar a l’administració veuen augmentar la seva renda. Els que hi perden econòmicament, queden dispensats de pagar al partit. Què vol dir això? Si vol col•laborar a nodrir les arques del partit Huguet o qualsevol altre correligionari seu ha d’anar a buscar persones que en les seves empreses o organitzacions cobrin un sou inferior al que tindran a la Generalitat. El problema és que si es fa això, s’agafa gent menys qualificada del que correspondria. O, dit d’una altra manera: els sistema muntat pressiona perquè se sobrevalori els candidats. Per a la formació republicana, fitxar per a la Generalitat gent preparada que es conformi a rebre un sou inferior al que té a la seva empresa o organització és, d’alguna manera, un luxe.

Per suposat, tot aquest muntatge perjudica greument el funcionament i el prestigi de la Generalitat, administració que ens representa i que paguem vostè, jo i la resta de contribuents catalans.

Francesc-Marc Álvaro: l'infame manifest contra els mossos

pesolbullit | 24 Maig, 2007 12:09

www.elsingulardigital.cat

Han donat a conèixer un manifest sobre el kubotan o punxó utilitzat per agents dels Mossos d’Esquadra. El pitjor d’aquest manifest no és la seva demagògia ni les seves ínfules de moralisme revestides amb carcasses pseudojurídiques. El pitjor és la voluntat de convertir en problema allò que no ho és. El paper en qüestió afirma, entre d’altres coses, que l’ús d’aquest estri en la manifestació de dissabte passat “es tracta d’un precedent perillós i únic en el territori de la Unió Europea, que reflexa una actuació anormal i irregular dels anti-avalots dels Mossos d’Esquadra”. Els firmants diuen això i reclamen, a més, que s’obri una investigació i que “en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats que s’escaiguin”. El manifest, fent gala d’un cinisme propi d’aquells que creuen tenir el monopoli de la veritat i la bondat universals, no fa cap esment al mosso que va ser ferit per un manifestant. “Que es foti”, pensen les ànimes pures. Els que volen salvar la humanitat sempre menystenen l’home concret. Els van ensenyar que això era una feblesa “petitburgesa”.

Abans de dir res, recordem que la manifestació okupa del passat dissabte va ser un èxit i una mostra de gran professionalitat policial. Llevat de l’agressió contra l’esmentat agent, tot va anar com cal. Els ciutadans que es volien manifestar ho van fer sense ocasionar desperfectes en el mobiliari urbà ni en els comerços de la zona, com sí havia passat manta vegades. Els okupes van desfilar dient la seva però no es van poder fer els amos dels carrers, una novetat que molts i molts celebrem. La llibertat és el respecte a les minories no pas deixar que aquestes facin el seu caprici com si fos la selva. La policia democràtica parteix d’aquest principi.

Firmen el manifest infame, entre d’altres persones, Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau), Jordi Borja (urbanista i polític durant molts anys en l’òrbita maragallista), Joan Subirats (politòleg proper a ICV), Josep Mª Terricabras (filòsof) i una senyora anomenada Eva Fernández el mèrit de la qual, pel que sembla, és parlar en nom de totes les associacions de veïns de Barcelona però que jo sempre he sentit parlar a favor dels okupes. La cirereta del pastís és descobrir que, entre les entitats impulsores d’aquest pronunciament, hi ha un grup anomenat Acció dels Cristians per a l’Abolició de la Tortura. Què hi fa aquesta bona gent aquí? Qui ha parlat de tortura en aquest cas? No tenen altre feina aquestes digníssimes persones? Ha enfollit una part del país?

Aquest manifest s’ha de guardar i revisar ben sovint. És una de les proves més contundents del tipus de cultura malalta, tramposa i reaccionària que domina circuits rellevants dels mitjans de comunicació, el món educatiu, l’Església i la política. És en aquest magma on vivim, sobretot a Barcelona. És el magma de la mentida i del cinisme revestit d’angelisme. És la mentida de convertir en gran escàndol un estri de defensa policial que no treu la son a la majoria de ciutadans que, com és lògic, refia i dóna suport als Mossos d’Esquadra, un cos democràtic sotmès a control parlamentari. És el cinisme d’obviar, justificar i edulcorar la violència continuada de certs grups que volen imposar la seva voluntat al marge dels circuits democràtics. És un deure cívic començar a denunciar la infàmia que ens intoxica, una part de la qual, a més, ens governa.

Titot: No puc comprendre certes tàctiques d’ERC"

pesolbullit | 24 Maig, 2007 11:46

www.wlsingulardigital.cat

Es diu Francesc Ribera ( Berga 1967) tot i que tothom el coneix amb el sobrenom de Titot. Fa anys que passeja per tots els territoris de parla catalana adoctrinant amb les seves cançons reivindicatives per la recerca d’un món millor. Ara, però, ha decidit fer un pas més en la predicació de la seva ideologia d’esquerres independentista i s’ha sumat a la llista que presenta la CUP a Vic.

 (Segueix)

Jordi Cabré: cal sobiranitzar ERC

pesolbullit | 24 Maig, 2007 11:34

www.elsingulardigital.cat.-
Un cop he insistit sobre la necessitat de creixent sobiranització de CDC, no em puc estar d’apuntar que això és impossible sense un retorn urgent a la sobiranització d’ERC: la situació d’aquest partit no és fàcil, sobretot a nivell dels equilibris interns i la compaginació entre política de govern i política de partit, però una formació com la republicana no pot permetre’s haver-se allunyat tant d’aquells plantejaments ideològics que la caracteritzaven, i que giren entorn de l’independentisme. No dic que hi hagin renunciat però hi ha cada dia més gent que així ho afirma, jo només goso apuntar que ho han aparcat. Que ho han aparcat massa. I evidentment no es pot reclamar una sobiranització del nacionalisme convergent sense que aguanti ferma la postura independentista de sempre dels republicans, per una simple lògica de la correlació de missatges en el nostre sistema polític. A banda que penso fermament que, si els convergents s’han de sobiranitzar, no és per tal d’arribar a pactes amb ERC (com m’insinua algun republicà posat a la tasca de seducció) sinó per pura supervivència política i pel necessari rejoveniment i actualització de les seves idees. Però el que deia: ERC necessita retrobar-se amb celeritat amb els seus plantejaments de sempre, i ho ha de fer amb la direcció actual o amb una de nova. Es troba a faltar en l’independentisme oficial català un manteniment d’aquests ideals, una fortalesa davant les temptacions del poder, una coherència en les actuacions del dia a dia, i un mínim full de ruta de cara a la consecució del teòric objectiu final. Sense això, ERC corre el perill de satel·litzar-se definitivament al voltant del PSC i de perdre tota entitat pròpia, com ja s’està manifestant en el creixent descontentament de les bases arreu de Catalunya. Cal, doncs, que algú dins la formació comenci a moure’s per a sobiranitzar-la de nou. Dubto que el país es pugui permetre el contrari.

Jordi Cabré
Director d’Elsingulardigital.cat

Matas expropia una finca a Matutes per un preu 15 vegades superior al real

pesolbullit | 24 Maig, 2007 10:24

Reproduït de www.mallorcaconfidencial.com

Politica - Baleares

23.05.2007

Según informa la Cadena SER,  el Govern de Matas expropió como urbana una finca que la familia Matutes había comprado pocos meses antes a precio de rústica. En estos terrenos, que multiplicaron por 15 su valor, se construye en la actualidad la autopista al aeropuerto de Ibiza. Una hija de Abel Matutes es la consellera de Vías y Obras de Baleares.


 

Las empresas Matutes compraron en Ibiza unos terrenos en el año 2004 que luego serían expropiados para la construcción de la autovía al aeropuerto de la isla y que multiplicaron por quince su valor.


 

Una finca que su primer propietario vendió como rustica sin saber que su catalogación firme era de urbano.

La SER relata como el holding del ex ministro de Asuntos Exteriores de Aznar no ha facilitado el detalle del dinero cobrado por la expropiación de estos terrenos, aunque la Cadena SER ha comprobado que, por fincas aledañas y por la respuesta del propio Gobierno balear en el Parlament, el precio de expropiación en suelo urbano se paga a 150 euros por metro cuadrado. Los Matutes habían pagado, según la escritura que obra en poder de la SER, 10 euros por metro cuadrado.Se da la circunstancia de que esta compra se realizó en abril de 2004, mientras se ultima el proyecto de la carretera que saldrá a exposición publica justo dos meses después. Tampoco hay que olvidar que la consellera insular de Vías y Obras es la hija de Abel Matutes y que ella misma figuraba en aquel momento como consejera delegada mancomunada de la empresa que adquirió los terrenos, Agrupación Hotelera Doliga. 

El PP recorr al reclam del sexe i l'alcohol per demanar el vot als oients de la Kope

pesolbullit | 24 Maig, 2007 08:50

Guerra bruta del PP contra l'oposició

pesolbullit | 23 Maig, 2007 12:39

 

 

 

 

 

Francesc-Marc Álvaro: "La concentració de poder socialista és tan alta que hi ha un problema de manca de contrapesos"

pesolbullit | 23 Maig, 2007 12:13

www.tribuna.cat
alvaro22/05/2007 · Barcelona
Francesc-Marc Álvaro critica, en un article al setmanari El Temps, la concentració de poder que té el PSC al Principat. El periodista creu que el gran assumpte d'aquestes eleccions als ajuntaments catalans és "comprovar si el PSC encara pot expandir-se més o ja ha tocat sostre", i a la vegada, "mesurar la capacitat de resistència de CiU, ara que ja no disposa del govern de la Generalitat".


Álvaro recorda que a Catalunya, "els socialistes controlen quasi totes les administracions de més pes i prenen les decisions sobre la major part de població". Per exemple, "el PSC presideix la Diputació de Barcelona, màquina que reparteix molts diners i que, en canvi, es mou en una gran opacitat. Aquí, com en més llocs, ICV i ERC són simples comparses". En aquest sentit, afirma que "la concentració de poder socialista és tan alta que hi ha un problema de manca de contrapesos". Álvaro creu que "una democràcia sense contrapesos és deficitària i tendeix a ofegar la dissidència si no de grat per força". Ho veiem, diu el periodista, "cada dia a la València del PP" i "ho veiem també a Barcelona amb un PSC asfixiant".

Álvaro assegura que això que està passant a Catalunya "no havia passat mai", ja que "durant els anys de Jordi Pujol, la tensió entre PSC i CiU forçava la vigilància mútua i obria escletxes". En canvi, "ara, els socialistes fan i desfan a pler". És per tot això que el periodista conclou l'article amb la següent afirmació: "Per salut democràtica, caldria que, al Principat, els socialistes reculessin un bon tros el dia 27 de maig".

JosepMª Pascual: no cal que ERC tingui el 75% de representació per liderar un procés d'independència.

pesolbullit | 23 Maig, 2007 11:56

http://www.tribuna.cat/

Josep M. Pasqual: "No és necessari que ERC obtingui un 75% de representació per liderar el procés d’independència. N’hi ha prou amb un 33%"

I de vegades, succeeix el contrari, “que el vot independentista decreix”. Pasqual recorda, en un article a El Punt, que en les últimes dècades, hem assistit a l’assoliment de la independència de diversos estats del continent europeu: “S’han fet independents per diversos camins, però sempre per la via democràtica. No es tracta de comparar cap cas amb el de Catalunya, però el fet de no comparar-los no significa haver-los d’ignorar”. Els processos d’independència no només són possibles, “sinó que són realitats”, afirma el periodista.

Recentment, s’ha produït en les eleccions escoceses la victòria de l’SNP i un independentista, Alex Salmond, ha estat investit primer ministre d’Escòcia. En aquest sentit, afirma que “amb aquest pas, Escòcia no ha assolit la independència, però sí que ha fet un pas endavant, almenys, que aproxima l’extrem de illa encara britànic al referèndum sobre l’autodeterminació”.

A Catalunya, ens apropem a unes eleccions municipals i, de moment, a través de les enquestes, “sabem que no les guanyarà el partit (ERC) que actualment representa l’independentisme”. No només no les guanyarà en conjunt, sinó que “tampoc en cap capital de província, ni, possiblement, en cap capital de vegueria”. I a Barcelona “ERC podria assolir només un 10% dels vots, amb una lleugera davallada”.

Pasqual recorda que en les eleccions al Parlament de Catalunya ERC va obtenir-hi un “15% dels vots”. Pasqual creu que “en una democràcia basada en el sistema de partits, no hi ha gaires alternatives, o cap, per fer política” i que “la independència política haurà d’arribar a través dels partits, en concret dels independentistes”. Però, “que ningú no s’enganyi: “no és necessari que ERC, en el nostre cas, obtingui un 75% o més de representació per liderar el procés d’independència. N’hi ha prou amb un 33%”; el mateix que ha necessitat Alex Salmond. La qüestió, per tant, “no és encertar l’estratègia de la independència, sinó, de moment, encertar l’estratègia del 33%”. En números rodons, a Catalunya, “un milió de vots, els mateixos que van fer Jordi Pujol president de la Generalitat molts anys. És a dir, que estem a mig camí d’engegar”.

Continua el linxament mediàtic contra els mossos

pesolbullit | 23 Maig, 2007 11:40

http://www.tribuna.cat/

Notícies
Destacada
mossos-parella22/05/2007 · Miquel Sellarès, president del Centre d'Estudis Estratègics (CEEC)
Catalunya té un problema molt seriós. Després de dècades d’una certa democràcia espanyola, no té sentit d’Estat i el seu principal repte no és l’enemic exterior, que també, sinó la manca de capacitat i estratègia nacional per defensar els eixos fonamentals de la seva construcció nacional. L’autoodi, els complexos i l’autoflagel·lació sembla ser la nostra manera de fer.
Fa uns mesos es va posar en qüestió la immersió lingüística. Després, i no per casualitat, s'ha intentat i s'intenta destruir l'espai comunicatiu català, amb l'objectiu de desprestigiar el seu vaixell insígnia, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb campanyes contra la seva financiació pública. I ara, fa unes setmanes, els toca el rebre als Mossos d'Esquadra, la Policia de Catalunya. I si en el cas de la immersió lingüística, la societat, la classe política i els mitjans de comunicació van reaccionar amb fermesa, en el cas de TV3, aquesta unanimitat ja es va debilitar. L'estratègia de l'Estat i dels poderosos mitjans de comunicació privats van debilitar, per tant, aquest espai, tot i la defensa de la societat civil compromesa i d'una part de la classe política.

Què ha passat amb els Mossos? Quin és el seu pecat original? Que van sorgir d'una societat acomplexada en el tema de la seguretat i d'una classe política que li va costar anys entendre la importància de tenir una part del poder polític, el coercitiu, i que aquest era un eix irrenunciable de la sobirania i la construcció nacional.

No per casualitat, abans del circ mediàtic i polític d'aquests dies, el PP i Ciudadanos van demanar que s'ajornés el desplegament dels Mossos un o dos anys. Amb coherència i responsabilitat, el Govern d'Entesa no ho va acceptar, i tampoc, per patriotisme, CiU, derrotant conjuntament la proposta de PP i Ciudadanos. Però el punt de mira estava i està centrat en els Mossos. La crònica de la Brunete Mediàtica de Tribuna Catalana ho ha explicat, quant a la premsa i mitjans de comunicació espanyols. Tenen carta blanca i tot s'hi val, contra la Policia de Catalunya. Els Mossos són el seu objectiu, perquè mai no han acceptat la seva existència i sobirania.

Ara, el que no podíem esperar és que una part de la nostra premsa, i fins i tot TV3, amb el circ mediàtic de Josep Cuní, entrés en aquesta frivolitat i irresponsabilitat. Això és greu i no es pot entendre d'uns bons professionals d'Els Matins de TV3 i d'altres programes de la cadena. Caldria que, de tot plegat, se'n fes un recull àudiovisual per passar-lo a l'Escola de Policia de Catalunya, perquè els futurs policies sabessin què els espera, ja que veurien com se'ls exigirà allò que no es va fer, per covardia o coincidència, amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat, o que no es fa amb cap altra policia de l'Europa occidental.

Però això fins i tot pot arribar a ser bo, perquè la nostra policia ha de ser diferent i, ja que se li exigeix, i perquè va implícitament en ells des de la seva creació, pot arribar a ser la policia més transparent del món, com s'ha demostrat aquests dies amb l'actuació d'Afers Interns, amb els comandaments policials i polítics, que han donat la cara i han sofert un assetjament mai acceptat per cap altra policia. La nostra policia ja és madura, ha passat la revàlida.

Però la nostra societat i els seus poders mediàtics, públics i privats, haurien de reflexionar. Construir institucions nacionals costa anys. Destruir-les, o desprestigiar-les, es pot fer amb molt poc temps.

Amb tot, tenim més de 12.000 homes i dones joves, policies preocupats per la imatge de la seva feina i el seu servei a la societat, però que no accepten ser carn de canó de maniobres desestabilitzadores polítiques o irresponsables, i tenen la voluntat d'esforçar-se, enllestir el desplegament a tot el Principat, construir en els propers 4 o 5 anys un cos policial de 18.000 efectius, que són i volen ésser la Policia de Catalunya amb majúscules.

I si un petit tant per cent d'aquests professionals s'equivoquen o delinqueixen, caldrà que siguem extremadament rigorosos amb ells, i apartar-los del servei públic. Però tenen i han de tenir el dret de la presumpció d'innocència i el policia, quan actua, des de la comissaria o des del carrer, ha d'estar segur que té al darrere les institucions i la societat.

Ai d'aquella policia que desconfia de que les seves institucions i la seva societat li pugui donar l'esquena.

Vicent Partal: Votar, també, contra les enquestes

pesolbullit | 21 Maig, 2007 10:33

www.vilaweb.cat.-

En campanya electoral les enquestes afecten l'opinió pública. Especialment perquè creen un desànim o una eufòria, a vegades no justificats. És el cas, per posar-ne dos exemples concrets, de les eleccions a les Corts Valencianes o a l'Ajuntament de Barcelona. És cert que l'aparició, aquest cap de setmana, de dues enquestes que pronostiquen el canvi a València ha alleugerit la pressió, però a Barcelona, a efectes demoscòpics, no es mou ni un full i els enquestadors ja es permeten fins i tot d'opinar sobre el futur d'una força tan essencial com CiU, ignorant, segons que sembla, que som els ciutadans qui decidirem diumenge amb el nostre vot.

 (Segueix)

El Bloc fa una crida als abstencionistes per evitar un nou govern 'corrupte' del PP

pesolbullit | 20 Maig, 2007 22:22

http://www.lobbyperlaindependencia.org

Reproduït de www.diaridebalears.com

Barceló insta a activar els abstencionistes per evitar un nou govern «corrupte» del PP

Grosske vincula la campanya del PP i el palau de Matas amb el «retorn» d'empresaris afavorits

Els candidats, amb Biel Barceló, acabaren l'acte central del Bloc a l'escenari i onejant les banderes verdes. Fotos: T.AYUGA.


J.TORRES.Palma.Els principals candidats del Bloc, entre ells l'autonòmic Biel Barceló, instaren ahir els seus seguidors a activar els abstencionistes per evitar un altre govern «corrupte» del PP. Els missatges en contra de la corrupció i la destrucció del territori i les crítiques a PP i a UM predominaren ahir en el míting central de la coalició integrada per PSM, EU-EV i Esquerra, seguit per un miler de persones a l'Auditòrium. Barceló, que pujà a l'escenari sentint crits de «president, president», fou l'únic que també llançà crítiques als socialistes. «Pareix que no volen guanyar!», arribà a dir el candidat, qui anuncià que enviarà una carta a Rajoy i a Zapatero, aprofitant la seva presència a Palma, per demanar-los que deixin de «maltractar» Balears.


Com la resta de candidats, Barceló contraposa l'«honestedat» del Bloc a la «corrupció» i al «clientelisme» de PP i UM. «Els candidats del Bloc som els únics que hem fet públic el nostre patrimoni. Què espera Matas a fer-ho», sentencià. I, per primer pic, posà tres condicions prioritàries a un pacte amb PSIB i UM: foment de la llengua i la identitat pròpies; solució al problema de l'habitatge i protecció del territori. «Allò que no farem aquests quatre anys serà embrutar-nos les mans», afirmà Barceló. El candidat reiterà que no pactarà amb qui permeti la corrupció i recordà que Matas havia promès habitatge i «es fa un palau».


Fou el cap de cartell a Palma, Eberhard Grosske, qui relacionà la campanya «obscena» i «pornogràfica» que fa el PP amb el «retorn» dels favors que aquest partit hauria fet a empresaris durant els darrers quatre anys. Fins i tot arribà a insinuar que el mateix hauria passat amb el palau que s'ha comprat el president del Govern i candidat del PP, Jaume Matas, a qui instà a donar explicacions. Les referències al palau del president Jaume Matas foren constants en els discursos dels candidats. El primer a fer-hi referència fou el número quatre al Consell, Joan Lladó, qui advertí que «Matas no ha fet política d'habitatge. S'ha fet un habitatge de la política». Lladó denuncià que a Mallorca «som campions mundials de corrupció» i avançà que el Bloc suposa la fi de la política d'infraestructures que es decideix en restaurants del passeig marítim, en dinars de polítics, empresaris i periodistes.


«No ens dedicam a la política per tenir un palau o jugar amb camions de grava», afegí la candidata al Consell, Joana Lluïsa Mascaró, una de les veus més crítiques amb UM. «No som com ells. No estam en política per fer calaix ni per deixar-ne fer», recalcà la cap de cartell insular, qui defensà el Bloc com a alternativa a la corrupció. «Els de la guerra de l'Iraq són els mateixos que tenen declarada la guerra al territori. A aquells els vàrem treure defora. Dia 27 hem de treure defora aquests», recalcà el número tres autonòmic, Miquel Àngel Llauger, qui demanà el vot per al Bloc per «sortir del malson» i es comprometé a treballar per la «felicitat» dels mallorquins a partir de dia 28.

.

L'augment espectacular del patrimoni de Matas: un fet habitual dins el PP

pesolbullit | 20 Maig, 2007 22:01

www.lobbyperlaindependencia.org.-

I què espera la Fiscalia a actuar amb Matas?

Reproduït de www.elpais.es

El líder del PP en Castellón, imputado por delito fiscal, cuadruplica su patrimonio en cinco años


El líder del PP en Castellón, Carlos Fabra, cerró su ejercicio fiscal en 1999 con un patrimonio cuyo valor catastral era de poco más de 150.000 euros. En 2004, ese valor se había cuadruplicado y ascendía hasta 646.440 euros, según consta en la documentación remitida por los peritos al Juzgado número 1 de Nules, donde se investiga al presidente de la Diputación de Castellón por los presuntos delitos de tráfico de influencias, cohecho y un posible fraude fiscal. La documentación, que abarca más de 2.500 folios, incluye también los datos relativos a sus declaraciones de renta que, en todos y cada uno de los cinco años, le salieron a devolver, en cantidades que oscilan entre los 1.600 y los 4.200 euros.

 

 (Segueix)

Una enquesta de la Universitat de València dóna moral al PSPV-Compromís

pesolbullit | 20 Maig, 2007 21:59

www.tribuna.cat.-

 
Una enquesta de la Universitat de València dóna moral al PSPV-Compromís
enquesta-pv18/05/2007 · València
Una de les claus en tota contesa electoral és minar la confiança de l’enemic. Cada partit i poder fàctic fa anar les enquestes com més li interessen i, fins ara, el PP del País Valencià havia marcat la pauta: el CIS, El Mundo, la SER, La Vanguardia... tots donaven a Camps una majoria absoluta encara més còmoda que la de fa quatre anys. Ara, una enquesta preelectoral de la Universitat de València pronostica que el PP perdrà la majoria absoluta, mentre que el PSPV obtindrà entre 41 i 45 escons i el Compromís pel País Valencià, entre 8 i 10.
En aplicació del nou Estatut valencià, enguany hi haurà 10 escons més en joc a les Corts, és a dir, un total de 99, amb una majoria absoluta situada en els 50 diputats. Amb aquest canvi de barem, el PP tan sols obtindria el 44,1% dels vots, que es traduiria en 45-49 escons (actualment, Camps suma 48 regidors i 47,9% del suport). El PSPV pujaria de forma espectacular, de 35 a 41-45 vots, augmentant la confiança electoral del 36% fins al 39.6%. La suma d'EU+Bloc de fa quatre anys va acumular l'11,31% del suport electoral (6,45% EU i 4,77% el Bloc), una xifra similar a la que preveu l'enquesta: 11,2%, que es traduiria en 8-10 escons.

El catedràtic d'Estadística de la UV José Miguel Bernardo, responsable de l'enquesta -encarregada per la Fundació Societat i Progrés, afina al PSPV-, ha dit a VilaWeb que, de totes maneres, el resultat final de les eleccions dependrà, en gran mesura, del nivell d'abstenció.

Dues enquestes situen el PP valencià i balear fora de la majoria absoluta

pesolbullit | 20 Maig, 2007 21:41

www.vilaweb.cat.-

Dues enquestes que publiquen els diaris Levante i Diario de Mallorca revelen que el PP no aconsegueix la majoria absoluta en els comicis que se celebraran diumenge vinent. Les enquestes, fetes sobre una mostra de dues mil persones a començament de campanya, obririen un nou escenari polític al País Valencià, amb un possible govern de coalició format pel PSPV de Joan Ignasi Pla i el Compromís de Glòria Marcos. A les Illes, Unió Mallorquina torna a tenir la clau de la governabilitat.

País Valencià

Segons els resultats del sondeig del diari Levante, el PP perdria la majoria absoluta a les Corts i només aconseguiria 48 dels 99 escons de la cambra. Sí que sumarien una majoria els escons del PSPV (40) i del Compromís pel País Valencià (11), que podrien formar un govern de coalició. El PP seguiria essent la força política més votada, amb el 44,48% dels vots, però baixaria una mica més de tres punts respecte dels resultats de fa quatre anys. Els socialistes, per contra, augmentarien una mica més d'un punt la intenció de vots (37,5%). Ni Coalició Valenciana (amb 2,55%) ni Unió Valenciana (2,16%) obtindrien representació parlamentària. Segons les dades de l'enquesta, la participació se situaria al voltant del 73%, lleugerament superior que el 2003.

Illes Balears

El Diari de Mallorca també publica una enquesta d'intenció de vot en les eleccions del 27 de maig. Segons aquest sondeig, fet pel Grup Marest, el PP se situa a dos escons, com a mínim, de la majoria absoluta al Parlament, i perd força vots tant a l'illa d'Eivissa com a la de Mallorca. Amb 27 escons garantits, i el de Formentera que balla, els popular necessiten els tres representants que manté Unió Mallorquina per seguir al capdavant del govern. El PSIB-PSOE també hauria de pactar si volgués governar, i necessitaria també el suport d'UM, que es converteix en la força clau de la governabilitat. El Bloc, segons aquesta enquesta, obtindria cinc escons.

El Fòrum ha estat un cementiri de milions d’euros”

pesolbullit | 17 Maig, 2007 09:13

reproduït de elsingulardigital.cat.-
El Fòrum ha estat un cementiri de milions d’euros”
Entrevista a l'editor i coautor del llibre 'El fòrum de les mentides', Josep Maria Vall
vall josep
El Fòrum ha estat un cementiri de milions d’euros”
Josep Maria Vall va néixer a Barcelona l’any 1974 i sempre ha estat vinculat al món editorial. Llicenciat en Humanitats i Gestió Cultural, diplomat en Biblioteconomia i Documentació i doctorant en Història de l’Art, Vall és actualment l’editor de Dux Editorial, que està en funcionament des del 2004, any que va ser inaugurat el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona. A nivell polític, aquest editor ha sigut el president de la Comissió sectorial de Cultura d’ERC, des del 2001 i fins el 2005, i actualment és el president del moviment de cultura popular Sotrac. A banda de participar en el llibre ‘El fòrum de les mentides’, Vall és autor de l’obra ‘Jujol a Vallmoll’.
 (Segueix)

Un jutge veu «enriquiment il·lícit» de Matutes amb la terra de les autovies

pesolbullit | 17 Maig, 2007 08:25

Reproduït de www.diaridebalears.com

Un jutge veu «enriquiment il·lícit» de Matutes amb la terra de les autovies


Reobre la investigació per si hi ha 'apropiació indeguda' i delicte ambiental

 (Segueix)

Victor Alexandre: Cal rellevar el PSC a l'Ajuntament de Barcelona

pesolbullit | 10 Maig, 2007 10:43

  
Clos i HereuCrec que ha arribat l'hora del canvi a l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha raons objectives per fer-l'ho, però cap d'elles té tanta força com la que el PSC va adduir per fer fora CiU del govern de Catalunya. L'argument socialista del 2003 –força raonable, per cert- va ser que no és gens sa que una mateixa força política romangui 23 anys en el poder. El poder, ja ho sabem, tendeix a perpetuar-se i aquesta perpetuïtat és incompatible amb la virtut. Però, aleshores, si, per higiene democràtica, 23 anys són un excés inadmissible, què n'hem de dir de 28? 28 anys, per altra banda, que difícilment haurien estat possibles sense el recurs d'una praxi política èticament reprovable com ho és l'abandonament de l'alcaldia a mitja legislatura per posar-hi un delfí que, en arribar les eleccions, sigui vist per la societat no pas com un aspirant a alcalde, sinó com un alcalde que revalida el seu càrrec.

Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu són mestres en l'art d'aquesta prestidigitació feudal. El PSC, temorenc de batre's en igualtat de condicions amb els altres partits, ha instituït una trampa legal que permet que els seus alcaldables se situïn sempre en el primer lloc de la graella de sortida i a una distància mediàtica de la resta. I els altres per què no ho fan?, preguntarà algú. Doncs perquè no tothom utilitza la legalitat com a coartada per justificar la manca d'ètica. La legalitat és el recurs retòric dels qui, mancats d'arguments ètics, necessiten ocultar la seva ideologia per mitjà de la força. No importa que legalitat i justícia no siguin sinònims, la imposició d'un model polític que perpetuï els privilegis del legalista bé s'ho val. Jordi Hereu, per exemple, és un hispanoaddicte. Però és massa murri o massa covard per reconèixer-ho públicament, per això ens vol convèncer que és la legalitat, no pas l'addicció, allò que el fa sentir-se "orgullós" de penjar la bandera espanyola al castell de Montjuïc quan, en realitat, no concep la vida sense ella. "La realitat és la que és, per injusta que sigui,", diuen sempre els absolutistes, però mai no afegeixen fins a quin punt estan encantats amb aquesta realitat.

Doncs bé, per higiene democràtica, el PSC ha de ser rellevat de l'Ajuntament de Barcelona. Ara és l'hora d'assajar un govern municipal catalanocèntric –CiU-ERC- que sigui el preàmbul d'una unió entre dues forces destinades a entendre's pel bé del país. Llevat, és clar, que l'excusa del sentiment de pertinença a una classe determinada passi per davant dels drets del país. Hi ha actitud més conservadora que perpetuar-se trenta anys en el poder?

El Singular Digital , 8/5/2007

ERC: s'acosten les eleccions i tornen les mentides

pesolbullit | 10 Maig, 2007 09:22

 Després de veure la pèrdua alarmant de credibilitat i de suport que comença a patir ERC els seus dirigents han decidit un cop més tornar a enganyar als seus electors, hi ha una part molt important de votants d'ERC que no volen més pactes amb el PSC, els van enganyar el novembre dient que no sabien amb qui pactarien i ara el senyor Portabella els vol tornar a enganyar amb la mateixa tàctica. El problema dels dirigents actuals d'ERC és que amb tantes mentides ja ningú se'ls creu.
reproduït de tribuna.cat.-
portabella_trias04/05/2007 · Barcelona
El que fins ara no passava d’alguna insinuació ara ja és una possibilitat real: ERC pot pactar amb CiU a Barcelona. Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde de la ciutat i candidat republicà a l’alcaldia, ha obert la porta a arribar a un acord amb el candidat de CiU, Xavier Trias, si els dos grups sumen prou. Però l’anunci, que coincideix amb les cada vegada més sovintejades picabaralles de Portabella amb Mayol, sembla que té poques possibilitats d’arribar enlloc.
D’una banda, suposaria un trencament de la tendència a crear tripartits, i d’una altra, no encaixa amb l’enquesta encarregada per la mateixa Esquerra segons la qual l’hipotètic pacte no sumaria prou regidors per a governar enfront de PSC i ICV junts, fins i tot tenint en compte els millors resultats possibles de CiU i els pitjors possibles del PSC.
D’altra banda, els millors resultats de CiU i els millors del PP tampoc podrien tombar una reedició de l’acord PSC-ERC-ICV.

Clos ara rectifica i anuncia mesures per legalitzar TV3 al País valencià

pesolbullit | 10 Maig, 2007 09:13

http://www.tribuna.cat/

clos25008/05/2007 · Barcelona
El ministre d'Indústria espanyol, Joan Clos, ha trencat el seu mutisme per anunciar, discretament, que està negociant amb les Generalitats valenciana i catalana per resoldre el conflicte sobre les emissions de TV3 més enllà de l'Ebre. Clos, en compareixença al Congrés espanyol, trenca així la política de llançar pilotes fora quan ACPV li recriminava que no mantenia la paraula donada per l'anterior ministre, José Montilla, i ha informat que, en aquests moments, manté obertes les negociacions amb la Generalitat del nord i la del sud i "esperem que aquest tema es pugui resoldre favorablement".


Les afirmacions de Clos, en el cas que aquest cop mantingui la paraula, suposen un canvi de tendència prou rellevant en l'estratègia seguida pel socialisme estatal -tant el valencià com l'espanyol o el català-, que ha fet un seguidisme total i absolut de les polítiques coercitives de la llibertat d'expressió aplicades pel Partit Popular. La històrica manifestació de dissabte va obrir els ulls a més d'un socialista valencià, que es va adonar que el poble està en moviment i que, si el partit no canvia d'actitud, la inoperància els acabarà passant factura.

Clos anuncia que la via en què està treballant el seu ministeri és la d'arribar a un acord amb les Generalitats perquè, en el segon canal múltiplex de TDT que està previst que se'ls assigni, emetin TV3 i Canal 9. Clos, per tant, demana als dos governs que es posin d'acord a través d'un conveni "que estabilitzi les relacions". El ministre d'Indústira espanyol es mostra esperançat d'arribar a un acord satisfactori per totes les parts: "Estem en situació de trobar una solució a aquest problema", ha explicitat.

Clos, afirma, posarà "tot el que calgui de la seva part" per aconseguir que els governs de Catalunya i el País Valencià aconsegueixin assolir un acord que permeti que TV3 i Canal 9 es puguin veure en tots dos territoris amb normalitat. Clos apunta que el seu ministeri s'ha dirigit a les dues Generalitats recordant que la llei estableix un mecanisme d'acord entre comunitats veïnes "perquè puguin establir un pacte per fer difusió conjunta d'emissions entre els seus dos territoris".

Agustí Soler: "ERC ha col·locat una persona a la Generalitat que no creu en els drets històrics de Catalunya"

pesolbullit | 01 Maig, 2007 23:22

www.elsingulardigital.cat.-

Agustí Soler és una d’aquelles persones que sempre ha estat vinculada a la política activa. Des de fa escassament un any, aquest llicenciat en Història és el president del Partit Republicà Català (RC), encara que abans havia estat vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el que va ser regidor de Drets Civils a l’Ajuntament de Barcelona des de 1995 fins a 1999. Durant aquell període, Soler també va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona i president de l’Escola Industrial de Barcelona. Abans d’involucrar-se amb el RC, va ser nomenat president de la Federació Catalana d’ONGs de Drets Humans, càrrec que va ocupar fins que va ser escollit president del RC.

P. Ara, venen eleccions municipals. És el moment ideal per què el RC comenci a tenir representació en algun ajuntament?

R. Aquestes eleccions ens han agafat al mig de la nostra expansió territorial. Nosaltres hem d’explicar el nostre projecte després del gran engany d’ERC, que ha col•locat al front de la Generalitat una persona que no creu en els drets històrics de Catalunya. Sabem que hi ha gent enganyada i que no es volen quedar a casa a veure-les venir.

 (Segueix)

El PP torna a amenaçar de tancar TV3 i de multar Acció Cultural amb 300.000 euros

pesolbullit | 01 Maig, 2007 23:20

www.vilaweb.cat.-

El portaveu del govern valencià, Vicent Rambla, ha tornat a amenaçar aquest migdia de tancar els repetidors de TV3 de València, Castelló i Alacant, i ha dit que la Generalitat imposarà una multa de 300.000 a Acció Cultural. Rambla justifica aquesta actitud perquè el jutjat d'Alacant ha autoritzat el tancament i el de València l'ha denegat després d'estudiar un informe provisional. Ara l'executiu diu que té enllestit l'informe definitiu i confia que podrà procedir al tancament.

De totes maneres el govern valencià passa per alt els altres arguments de la mateixa sentència del jutjat de València, com ara que el tancament vulnerari el principi de llibertat d'expressió i d'informació, i que les emissions de TV3 no danyen pas l'interès públic.

Recordem que la Generalitat ja va intentar clausurar el repetidor de la Carrasqueta divendres al matí, però tres-cents manifestants, convocats per ACPV, ho van impedir.

Negociacions

Malgrat l'amenaça de tancament, el mateix Rambla ha dit que manté oberta la via negociadora amb el govern català per tal d'arribar a un acord de reciprocitat per permeti que es vegi TV3 al País Valencià i Canal 9 a Catalunya. Rambla, que la setmana passada també es va posar en contacte amb el ministre d'Indústria, Joan Clos, també ha dit que el govern valencià està esperant que el ministeri concreti quina solució tècnica aportarà per a fer possible la reciprocitat.

Nova campanya contra el tancament

L'equip Criteri ha començat una altra campanya en contra del tancament de TV3 al País Valencià. Aquest cop es proposa d'enviar formularis a les institucions europees per tal que aquestes actuïn davant del que consideren un atac a les llibertats i drets fonamentals. Les cartes s'adrecen al president del Parlament Europeu i als comissaris de Mitjans de Comunicació i de Cultura.

 

Més sobre el nou ESTAFATut

pesolbullit | 01 Maig, 2007 23:19

www.tribuna.cat.-

Jorba ja pronosticava el 2004 que havíem d'agafar un altra via
rafaeljorba-19026/04/2007 · Barcelona
Les polèmiques declaracions que ha fet l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, assegurant que no ha valgut la pena l’esforç fet per reformar l’Estatut i que va ser un error impulsar la reforma estatutària sense canviar abans la Constitució espanyola, ens han fet recordar la intervenció que va fer el periodista Rafael Jorba a les Quartes Jornades de l’Opinió Catalana, que es van celebrar a Lleida sota el títol “El futur Estatut. Necessitat i urgència”, en les quals ja va apuntar que la millor via per augmentar l’autogovern de Catalunya era reformant la Constitució espanyola.

Jorba va afirmar el següent: “(...) La victòria inesperada de Rodríguez Zapatero ha canviat el joc i ens obliga a tenir cintura. Prossegueixo l’exercici de política ficció que se’ns demana: per què no fem un front comú al Congrés per demanar ja des d’ara la transferència i delegació de competències de titularitat estatal mitjançant lleis orgàniques (article 150.2 de la Constitució) —va ser el cas del trànsit el 1996—?, per què no centrem les nostres energies en l’elaboració dels Pressupostos de l’Estat del 2005 per tal de corregir els dèficits d’inversions i d’infraestructures a Catalunya?, per què no esmercem les nostres forces en aprofitar l’oportunitat històrica que representa el fet que Zapatero estigui disposat a obrir el meló de la Constitució? De quin front, de quines energies i de quines forces parlo? Resposta: com a mínim de les del Govern de Catalunya i els tres partits que li donen suport (sumen 31 diputats a Madrid i són claus a l’hora d’assegurar la governabilitat i l’estabilitat de Rodríguez Zapatero)”.

Segons Rafael Jorba, l’agenda hauria d’incloure el següent: “des de la reforma del Senat i la participació de les autonomies a la UE fins a la redefinició del paper i composició del Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial... passant per la projecció exterior i acabant amb el nou model de finançament i per la translació de l’anomenada Espanya plural al mapa de les infraestructures i la descentralització dels ens reguladors de l’Estat... És a dir: noves competències des d’ara mateix (article 150.2), sistema de finançament, reforma de l’Estat des de l’òptica federal i, finalment, el nou Estatut”. I és que segons assegurava el periodista “no podem preocupar-nos només per l’alçada del nostre sostre competencial mentre tot l’edifici de l’Estat espanyol i els seus contraforts —política europea i política exterior— estan en obres”. Jorba no anava errat i advertia que “la reforma de l’Estatut, en aquest context, pot convertir-se en bandera electoral, en un programa de màxims” i es feia les següents preguntes: “El projecte acabarà tenint les dues terceres parts dels vots necessaris del Parlament de Catalunya? Serà desvirtuat en la seva tramitació com a llei orgànica a les Corts Generals? Crec que, en un estadi o altre (em temo que potser ja en el primer), es plantejarà la dissolució del Parlament i la convocatòria anticipada d’eleccions... L’arma de la moció de censura al president Maragall per certificar aquest fracàs ja ha estat esgrimida. Penso, i estic en minoria absoluta, que no només haurem perdut el temps, sinó que haurem desaprofitat l’última oportunitat per a tota una intergeneració de polítics catalans de poder completar, juntament amb la defensa de l’autogovern, l’altra tasca del catalanisme: la reforma de l’Estat”.

Jorba també assegurava que “no hi haurà encaix de Catalunya a Espanya –que segueix sent l’Europa dels estats- si no resolem simultàniament el seu encaix a Espanya”. En definitiva, tal i com han anat les coses, podríem concloure que Rafael Jorba no anava tan errat.

 

Salvador Cardus: els polítics catalans

pesolbullit | 01 Maig, 2007 23:14

www.tribuna.cat.-

Cardús: "Tenim un govern nyèbit i una política nyicris que anuncien un futur de nyigui-nyogui"

salvadorcardus27/04/2007 · Barcelona
El sociòleg Salvador Cardús, fa un article a l'Avui a propòsit de les declaracions que ha fet Pascual Maragall, afirmant que va ser un error impulsar la reforma de l'Estatut. Maragall sosté que "sense una reforma prèvia de la Constitució que reconegui el caràcter plurinacional de l'Estat, la resta sempre quedarà coixa i a la mercè de les interpretacions del Tribunal Constitucional".  

Lluny queden aquestes declaracions "d'aquella eufòria postreferèndum que feia dir al llavors encara president, poc abans del darrer Onze de Setembre, que l'Estatut ens donava tantes competències que ja érem un "quasi-Estat" i que, per aquesta raó, seria ridícul seguir aspirant a la independència".

Però el que vol considerar el sociòleg és "fins a quin punt comencen a ser clares les raons de fons de les grans decisions que han orientat la política catalana de final de 2003 ençà i si acabarem entenent el camí que va portar des d'aquella pujada de temperatura sobiranista fins a l'estat de desil·lusió i confrontació actuals".

Afirma "que el polític s'acaba creient la pròpia propaganda, i que no li és fàcil mantenir el cap prou clar per destriar, ell mateix, allò que és anàlisi crua de la realitat d'allò que és autojustificació per a consum personal o públic."

Salvador Cardús creu que ja es poden fer "tres afirmacions definitives en relació a aquest període". Primer, que "el procés de reforma estatutari es va encarar inadequadament perquè els interessos de partit van estar sempre per damunt dels objectius de país." Segon, que "l'acord de Mas a la Moncloa no s'explica tant per la voluntat de desencallar un Estatut que hauria estat més intel·ligent -i patriòtic!- retirar de les Corts, com pel compromís de Zapatero de respectar el guanyador de les eleccions catalanes i forçar la sociovergència". I tercer, que el govern actual "es troba que ha de lligar la seva supervivència a una existència lànguida, evitant el més petit ensurt que, a causa de la seva debilitat constitutiva, es converteix immediatament en daltabaix".

Conclou afirmant que aquest és el drama que tenim: "un govern nyèbit i una política nyicris que anuncien un futur de nyigui-nyogui."

La botiflera i traïdora Mapau Janer s'ha situat en terra de ningú i rep de totes bandes

pesolbullit | 01 Maig, 2007 23:08

http://www.lobbyperlaindependencia.org/

 

La botiflera i traïdora Mapau Janer s'ha situat en terra de ningú i rep de totes bandes

Al final qui vol estar bé amb tothom no està bé amb ningú. Amb la seva traïció a canvi d'un bon feix d'euros, el clan Janer Manila s'ha situat en terra de ningú i reben foc creuat de totes bandes. A Catalunya han fet la creu a na Janereta i a son pare, madò Biela Janer, la mateixa alcavota que va dir a en Matas: "Jaume, tu cerca es doblers que jo ja cercaré ses putetes". A Mallorca, tres unces del mateix. Tret dels quatre pelacanyes que Madò Janer ha col.locat a l'IEB i als quals ha comprat per quatre cacauets, el món de la cultura i de l'ensenyament ha girat l'esquena a aquest giracamises. I d'en Matetes, què en podem dir? Idò el mateix. Amb el fixatge a cop de talonari de na Janereta l'únic que ha aconseguit és moure merder dins el seu propi corral de votants, militants i simpatitzants.

Acció Cultural celebra la victòria de la llibertat d'expressió avui a la Carrasqueta

pesolbullit | 01 Maig, 2007 22:55

 

www.vilaweb.cat
DIVENDRES, 27/04/2007 - 06:00h

 

 

'Ha guanyat la llibertat d'expressió'. D'aquesta manera celebra Acció Cultural que la pressió popular hagi impedit el tancament del repetidor de TV3 a la Carrasqueta. Avui al matí, més de tres-cents participants, entre els quals representants polítics i culturals, s'han concentrat davant el repetidor i han impedit que hi accedís un funcionari, acompanyat d'agents de la guàrdia civil i de tècnics d'una empresa per forçar l'entrada. El president d'ACPV, Eliseu Climent, i l'advocadessa Mercè Teodoro, han parlat amb el funcionari, que ha desistit. Vegeu el vídeo de VilaWeb TV.

Ara, el funcionari els ha fet signar un document en què assumien que havien impedit l'accés al centre emissor.

Polítics i personalitats

Al cim de la Carrasqueta avui al matí hi havia els màxims dirigents de partits polítics valencians com Agustí Cerdà, diputat per Esquerra Republicana, el secretari general del Bloc Nacionalista, Enric Morera i el candidat de Compromís, Lluís Torró, a més de representants de forces com Esquerra Unida, el PSPV o els Verds, dirigents d'institucions culturals presidits per Eliseu Climent, sindicalistes, escriptors, músics, etcètera.

Els congregats, alguns dels quals ja s'hi van apostar ahir, han envoltat el repetidor per impedir que els representants del govern valencià encarregats de fer el precinte hi poguessin accedir, com finalment ha passat.

El portaveu del govern valencià, Vicent Rambla, ha qualificat d'anàrquica la concentració promoguda per Acció Cultural i ha criticat els partits de l'oposició per haver-la secundada.

Negociacions

Des de la Generalitat de Catalunya el conseller Joan Manuel Treserras va fer ahir una crida al seu homòleg valencià, el conseller Vicent Rambla, perquè no fes el tancament. En declaracions a VilaWeb (podeu escoltar-les en mp3) el conseller va manifestar-se convençut que la via negociadora tiraria endavant i que a la fi no hi hauria tancament.

 

 
VENTDELPLÀ

L'anècdota de la jornada a la Carrasqueta ha tingut lloc quan Eliseu Climent ha pujat al cotxe de la guàrdia civil per parlar de la situació amb els agents, just després de l'intent fallit d'accedir al repetidor. L'un d'ells ha demanat a Climent en espanyol: 'Esto que estamos haciendo quiere decir que ya no veré más 'Ventdelplà'?'

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb