SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Després d'observar les diferents candidatures que es presenten en aquestes eleccions als Països Catalans crec que les millors opcions per votar són les CUP a les municipals del Principat de Catalunya, el Bloc a les eleccions al Parlament Balear i el Compromís pel País Valencià a les Corts Valencianes.

ERC, malauradament s'ha convertit al Principat en un partit satèl·lit del PSC i el seu discurs suposadament independentista cada dia és menys creïble, la única candidatura obertament independentista i amb certa implantació al Principat és la CUP, no estic d'acord exactament amb tot el que diuen però almenys tinc la garantia de que són independentistes de veritat i que no li entregaran el meu vot al PSOE.

Les eleccions més importants són les del Parlament Balear i les de les Corts Valencianes, el Bloc per Mallorca i el Compromís pel País Valencià  són dues bones opcions i espero que siguin decisius per expulsar al PP del Govern Balear i de la Generalitat Valenciana. La decisió d'ERPV de presentar-se en solitari compentint en vots amb el Compromís pel País Valencià crec que és un error, tot i que l'opció d'ERPV  en alguns municipis,  sobretot a Sueca, pot ser interessant .

Espero que aquestes eleccions serveixin per expulsar als mafiosos del PP del Govern Balear i de la Generalitat Valenciana i que el PSC s'enfonsi i comenci a perdre el poder desmesurat que té al Principat de Catalunya 

www.tribuna.cat.-

Max Cahner (Bad Godesberg, Alemanya, 1936) és editor, polític i historiador de la literatura. Va impulsar la nova època de la revista "Serra d'Or" (1959), va crear Edicions 62, Curial Edicions Catalanes i la Gran Enciclopèdia Catalana. Entre 1980 i 1984 va ser conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Filosofia i Lletres, ha exercit de professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, així com també va ocupar el càrrec de president de la Universitat Catalana d'Estiu entre 1985-87 i 1992-94. Amb motiu del seu 70è. aniversari, la Fundació Ramon Trias Fargas i Publicacions de l'Abadia de Montserrat han editat el llibre Servir Catalunya. Homenatge als 70 anys de Max Cahner.

Vostè va ser el primer conseller de Cultura de la Generalitat democràtica. S'han acomplert els objectius que es va marcar?
Mai, en cap acció política de govern, s'assoleix tot. Sempre hi ha una cosa que forma part de la voluntat de fer-ho, però que no sempre es pot fer. Especialment quan es comença de zero. Em va tocar fer tot un departament! Van ser moltes coses que, quan somiàvem com seria el país quan el poguéssim gestionar, hi havia molts aspectes que ni t'esperaves que hauries de tocar.

Com quins?
Com arreglar teatres vells, donar subvencions als castellers... Com que no pretenia entendre-hi de tot, donava confiança al departament. Crec que això va anar molt bé, perquè tothom hi estava implicat. Mai havíem fet res semblant a Catalunya, era una màquina nova. Jo vaig tenir sort. Diuen que sóc el conseller que va fer això i allò. No sé si ho vaig fer bé o malament, però vaig tenir la sort de tenir un equip que no me'l mereixia. Va haver-hi molta cohesió.

Ara, hi ha qui diu que l'actual equip que comanda la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació encarna el que vostè va representar. Com veu l'actual conselleria?
És molt difícil dir-ho, perquè no hi sóc. Quan van nomenar el Govern, el conseller Tresserras em va demanar que ens reuníssim i vam estar conversant cinc hores sobre els problemes que em vaig trobar, sobre com ho havia de fer... Després, al cap d'uns dies, encara vam fer una altra reunió amb tots els exconsellers de Cultura. Ha fet un esforç d'integració, de no ser prepotent.

Quan era diputat de CiU, va propiciar que el Parlament reclamés el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya.
El Parlament va aprovar que "no renunciava" al dret de l'autodeterminació. És com si demanes el dret de viure. No! Aquest ja el tens, el que es tracta és de no renunciar-hi. No ens l'inventàvem.

Va costar molt, d'aconseguir-ho?
Es va fer en comissió, un dia que a mi em va tocar presidir-la. Hi va haver una època que vaig militar a Convergència, quan era diputat. En una reunió del partit, el dia anterior, vaig dir què tenia intenció de fer. En Miquel Roca no va obrir la boca i en Jordi Pujol va dir que sí. No ho van valorar. Van pensar que seria una cosa qualsevol. A part de la mala cara d'en Roca, no es van assabentar de què volia dir. I per què serveix, això? És clar que serveix! Queda escrit al Diari Oficial!
L'endemà ho vaig proposar. Va ser d'avui per demà, perquè era l'única manera que hauria pogut sortir. Si no, hi haurien hagut pressions sobre uns i altres. Un cop es va aprovar, en Pujol no va poder dir que s'havia fet sense el seu consentiment. Tots hi van passar de puntentes, perquè ningú no s'atrevia a dir "hem fet això", però tampoc no s'atrevien a dir que no s'hauria d'haver fet.
Va sortir bé per casualitat. Només que els socialistes haguessin demanat que se suspengués la sessió, que és el que em feia por, perquè no tenien instruccions, això s'hagués perdut.

 

Estem dins d'Espanya no per voluntat, sinó perquè la història ens hi ha portat

Què el va motivar a impulsar aquesta declaració autodeterminista?
Sóc partidari que tinguem un país que sigui suficient. Per exemple, si no podem ser independents, almenys siguem el més autònoms possible. Estem dins d'Espanya no per voluntat, sinó perquè la història ens hi ha portat. Si no hi ha més remei, haurem de suportar aquesta situació.
Aquell era un moment en què els socialistes van prescindir del grup parlamentari propi a Madrid, però en què a tothom li agradava molt el "bla, bla, bla". Va ser una reacció. Un país que pugui aprovar una cosa d'aquestes, és que és seriós. No és una utopia.
Quina importància va tenir? Que no renunciïs al dret de l'autodeterminació, vol dir que un dia o altre tindràs ganes d'autodeterminar-te. No hi renuncies. Si els diputats voten que sí, vol dir que els catalans no volen renunciar a l'autodeterminació. És un acte voluntarista, però precisament val més això que res. Per la història sempre pot ser útil.

Fa uns mesos, el Parlament va ser l'escenari d'un altre debat sobre el dret de l'autodeterminació. Per què aquest cop no va tirar endavant?
L'Esquerra de la transició no té res a veure amb la d'ara. Per començar, encara no hi havia en Carod. Era l'Esquerra dels que tenien l'enyorança de la Catalunya que havia perdut la guerra.

I la Convergència actual és la mateixa que la d'abans?
Convergència és una creació d'en Pujol. Tenia una visió política que no partia de l'enyorança de la Catalunya de l'Estatut del 32, sinó que era una cosa nova. Eren catalanistes, barrejaven l'herència de la República i també la de Torras i Bages, volien modernitzar el país... Pujol va saber tractar bé a ERC. Les relacions entre els dos partits van ser bones mentre hi havia en Pujol.

I després, les relacions es van refredar?
Perquè volien ser més d'esquerres. No veig cap on va Esquerra. Comprenc que no vulguin anar amb CiU, perquè els marquen per la dreta, però els socialistes, amb les seves vinculacions absolutes al telèfon amb el senyor Zapatero... això no lliga amb Esquerra. El país està en un moment difícil, políticament.

 

La situació actual no s'entendria sense el viatge de Carod a Perpinyà, pel qual el van treure del Govern i va veure la feblesa d'un polític

Pot ser que a la Catalunya actual li manqui una classe dirigent, no només política, sinó cultural, de la societat civil...?
Hi ha un canvi de generació dels polítics, i diria que això és important. La situació actual no s'entendria sense el viatge de Carod a Perpinyà, pel qual el van treure del Govern i va veure la feblesa d'un polític. Aleshores, ERC es va adonar que el que havia de fer era aferrar-se al càrrec, passi el que passi. Espero que tot això sigui una mena de ventada provisional.
Durant molt de temps, Catalunya va fer una política partint del què érem i del què volíem ser. Ara hi ha una realitat diferent, ja no podem parlar que sota el franquisme no ens deixaven fer allò... Ara, tot depèn de les coses que vol la gent. Ara hi ha unes tendències diferents, fins i tot unes ideologies molt més reduïdes.

 

Què volen, catalanitzar Catalunya o guanyar diners amb TV3? La televisió no és només un mitjà de comunicació, també és d'educació. Crec que s'ha cedit massa

Al llibre Servir Catalunya, Antoni Vives diu que vostè és "un home amb un pla". S'ha acomplert, aquest pla per al conjunt dels Països Catalans?
Mai es compleixen els plans. Ho pot fer un dictador, però en democràcia t'has de posar d'acord amb els altres. Jo tenia unes idees, el que passa és que a Cultura vam tenir la gran sort que hi havia un gran vuit. Estava tot per fer. Si tens un pla, sempre és millor partir de zero, perquè no hi ha interessos creats.
La batalla de la llengua era i encara és molt important. Per exemple, durant l'època en què la televisió va dependre de Cultura, que van ser els primers mesos, la publicitat no podia sortir en castellà. I ara? Si resulta que fem un país, que intentem que sigui normal, i si fem servir la televisió per introduir la llengua, és bàsic que tot sigui en català. Per acabar no sent nacionalistes, valia la pena haver fet tot això? Què volen, catalanitzar Catalunya o guanyar diners amb TV3? La televisió no és només un mitjà de comunicació, també és d'educació. Crec que s'ha cedit massa. Diuen: "Hem de ser normals". Si hem d'acabar sent 'normals', acabarem tots parlant en castellà, ja serem molt normals! Per què s'ha de fer en castellà la publicitat més tonta d'un suc de poma qualsevol? S'ha de fer en català, a la televisió catalana. Vénen estrangers, no tenim instruments per ensenyar-los el català... Llavors, no ens queixem, si som els primers a amagar la llengua!
I això, pots dir que és perquè s'han fet unes majories no catalanistes. Però, en el Tripartit, no hi ha a dins Esquerra? Esquerra no s'hi fica. No volen fer res que els pugui fer perdre la possibilitat de continuar amb el Tripartit. Això no pot ser.
Quin exemple donarem als valencians i als mallorquins? Si aquí ja comencem a fer la tercera hora de castellà, com els podem demanar que reforcin la catalanitat de l'ensenyament? Perquè no els puguin treure del seu lloc, els d'Esquerra Republicana no obren la boca. El més important d'ERC no és que seguin a la cadira, és que actuïn.

Comparteix l'anàlisi de Jordi Pujol respecte el debat estatutari, en què afirma que Catalunya "s'ha mirat al mirall i no s'ha agradat"?
A mi em sembla que hi ha un canvi generacional en la política i ara hi ha una certa ambició de molta gent d'arribar a fer política, que era el seu somni, i ara que poden, no volen deixar perdre l'oportunitat. Això fa que sigui més important ser-hi que no pas que es facin les coses. És nefast, quan els polítics estan massa pendents de que no els treguin.

 

Segurament, CiU ha menystingut ERC, però aquest període dels tripartits crec que ha estat negatiu. Han sigut pactes contra natura

Veig que es mostra molt crític amb el paper d'ERC al Govern.
No. És que és llàstima. No és en contra d'Esquerra Republicana, és que no ha sabut, pel que sigui, trobar el seu paper. Segurament, Convergència ha menystingut ERC, però aquest període dels tripartits crec que ha estat negatiu. Han sigut pactes contra natura. Ningú s'hagués imaginat mai que Carod i Montilla serien del mateix Govern. No és bo, perquè estan primant les aspiracions personals i les estratègies de partit, l'agafem-nos a les cadires i, quan sapiguem que no ens en trauran mai més... Per exemple, no he vist cap diputat d'Esquerra que vagi en contra de la tercera hora de castellà.

 

El normal seria que Esquerra i Convergència haguessin governat

I quin paper hi juga Convergència?
A Artur Mas li falta mà esquerra: allò d'anar al notari, el DVD... són accions fàcilment desmuntables. Ha fet més mal que bé, ha crispat.. El normal seria que Esquerra i Convergència haguessin governat. Entre Imma Mayol i Agustí Barrera, no hi ha una distància infinita? Això són les perversions, entre cometes, del sistema polític que tenim aquí. Tot es fa als despatxos, i no pot ser.

Se'l coneix com un 'forjador de patriotes'. De quines persones i grups se sent vostè més satisfet en aquests moments i en qui confia?
No em sento forjador de ningú, perquè no sóc pedagog. Sóc organitzador. M'he dedicat a tirar coses endavant, com una enciclopèdia.

http://www.elsingulardigital.cat

Pere Vallejo va néixer a Vilafranca del Penedès i amb set anys es va traslladar a Barcelona, on viu actualment. "Em considero barceloní, malgrat haver nascut a Vilafranca", apunta Vallejo, qui és el vicepresident i portaveu de la Plataforma L'AVE pel Litoral. Aquesta entitat va ser constituida el febrer del 2005, encara que porten treballant des de mitjans del 2004. A la vegada, Vallejo reconeix que el desastre del Carmel "ha ajudat a despertar la inquietud veïnal amb els problemes que poden generar el túnel del TGV pel centre de Barcelona". Ara per ara, la plataforma té comptabilitzats que són 53.000 els veïns afectats, 893 edificis i més de 17.000 pisos. Ells sempre han apostat per fer passar el TGV pel litoral, "ja que el tren no passaria per sota de cap casa i el túnel estaria a més de vint metres dels edificis".

http://www.e-noticies.com/

avui.cat

http://www.avui.cat/

No sé a qui se li pot acudir posar les seves esperances de futur en una campanya que porta per lema Està tot fatal. Una gent que, per demostrar que quan diuen "tot" és tot, no dubten a escriure també fatal el mateix eslògan. Es podria ordenar millor l'expressió, tota ella bàrbara, i dir que "Tot està fatal", encara que ni així es desprendria d'aquest xava barceloní que als de fora de la capital ens sona a pijeria de casa bona (si us plau, repetiu-vos el lema com si fóssiu la Sandra Camaca i m'entendreu). Sigui com sigui, voleu dir que proclamar que "tot està fatal" ajuda a passar a l'acció? És cert que, com diríem més genuïnament, "tot va malament"? On neix, s'alimenta i creix -i on va a parar, és clar- aquesta percepció tan radicalment negativa del món?

La temptació de r espondre a aquestes preguntes seriosament és molt gran, però ara no hi cauré. Sospito que el nostre catastrofisme nacional és la manifestació epidèrmica purulenta d'alguna cosa més estesa pel cos social del país. I el mal és que es tracta d'un estat d'esperit que cada dia és més interclassista i transversal, que va de dreta a esquerra, que atrapa progressistes i conservadors, que aplega des de l'espanyolisme ranci a l'independentisme radical, i que fins i tot podria igualar els de Sabadell i els de Terrassa! Això necessita més reflexió.

A mi, particularment, que algú organitzi una setmana "per passar a l'acció" sota el lema Està tot fatal, em fa riure, francament. "Està tot fatal" és l'expressió pròpia de l'esquiador de la Cerdanya que es troba la pista massa plena de gent. El lema suggereix un elitisme mamat a casa i a l'escola, pensat per foragitar els que no siguin dels seus. Biogràficament, el trajecte és ben conegut: es comença pensant que tot va malament i s'acaba decidint que, donat que el món no es deixa arreglar tot sencer, més val aprofitar-se'n. Ara mateix em ve al cap una entrevista en profunditat d'una investigació de fa anys sobre els joves gironins en la qual una noia s'esplaiava en els seus principis ideològics -de l'estil dels de la campanya Està tot fatal-, però que finalment confessava que el que li agradaria seria embarcar-se en un gran vaixell ple d'amics, curull d'ampolles de xampany, i navegar així fins a la fi dels seus dies. Tot molt fatal, sí.

Els polítics han substituït les idees per les marques i el contingut per la forma. Ara en tenen prou de ser autèntics. I una mica sentimentalots

Els que troben que "Està tot fatal", i que la setmana passada encapçalaven la manifestació antisistema, estan massa okupats rebolcant-se en la desgràcia i repartint mastegots als Mossos d'Esquadra -amb la Guàrdia Civil vigilarien més- per aconseguir el consol mediàtic que els presenti com a víctimes del sistema. Un sistema del qual formen part, mal que els pesi, i del qual són un producte genuí. Mireu si en són, de cadells del sistema, que el sistema n'està sempre pendent, com de les cries, els riu les gràcies i desgràcies, els consent, i quan amb violència extrema trenquen el nas d'un policia, els mitjans de comunicació, tan capitalistes i d'ordre com són, ensenyen les esgarrinxades que la policia ha fet a una d'aquestes pobres criatures. Angelets!

He dit que deixava per a una altra ocasió l'anàlisi seriosa de la sociopatologia del catastrofisme, i giro els ulls cap a l'altra campanya, l'electoral, font d'ocurrències que desmenteixen el tòpic que són avorrides. Però ho faig tornant a la pregunta del principi: tot va malament? Doncs, déu-n'hi-do! Ara mateix, llegeixo una entrevista al candidat Jordi Hereu en un d'aquests diaris gratuïts que han passat, tan generosament, a informar, documentar i orientar la societat catalana. Hereu afirma: "No amago res, sóc autèntic". Ni fet expressament! Perquè és difícil exhibir una buidor i una manca de perfil més gran que autoqualificar-se d'autèntic. Perquè ser autèntic, amics, és no ser res. Es pot ser una autèntica joia o un autèntic pendó, posem per cas. Però no es pot ser només "autèntic", cal ser autènticament alguna cosa. I quan diu que "no amaga res", Hereu simula l'obligada buidor ideològica de qui s'ha de presentar com a simple bon administrador dels béns d'altri.

Que consti que no conec el senyor Jordi Hereu de res i que la seva persona em mereix el mateix respecte que totes les altres persones a qui no tinc el gust de conèixer. Dubto, és clar, que si no amagués res no hauria arribat a ser candidat d'un partit polític en el qual per sobreviure cal ser llop entre llops. Simplement poso l'exemple d'Hereu com a prototip del candidat polític que s'autopresenta en campanya simulant, a través de l'apel·lació a l'autenticitat, una profunda i radical manca de caràcter personal, de complexitat interior, d'introspecció ideològica, no fos cas que perdés cap vot. Els polítics han substituït les idees per les marques i el contingut per la forma. Ara en tenen prou de ser autèntics. I una mica sentimentalots.

Aquí, doncs, passem de l'"Està tot fatal" al "Tot va molt bé". De lamentar la inseguretat a desacreditar la policia. De posar una foto de primera comunió al cartell electoral a ser autèntic. Sí: la campanya s'acaba avui mateix i ens deixa amb l'ai al cor d'haver de reflexionar no sabem ben bé sobre què. No tot va malament, però és ben cert que hi ha campanyes, les del sistema i les antisistema, que fan plorar... de riure.

La plataforma No Volem Antopistes d'Eivissa presentarà una denúncia a la fiscalia anticorrupció contra Grupo Empresas Matutes per presumptes delictes d'enriquiment il·lícit, de malversació de fons públic, de prevaricació i d'ús d'informació privilegiada. Segons la plataforma, l'empresa de l'ex-ministre del PP, Abel Matutes, ha cobrat prop de dos milions d'euros del govern balear per l'expropiació d'una finca, una xifra quinze vegades superior al valor de compra.

Segons la informació de què disposa la plataforma, l'abril del 2004 l'empresa Matutes va comprar la finca Can Bonafè, de 98.406 metres quadrats, per 970.000 euros, és a dir, a uns 10 euros el metre quadrat (preu estàndard del sòl rústic). En aquell moment feia un mes aproximadament que el govern balear havia redactat el projecte de la carretera de l'aeroport, el qual preveia algunes expropiacions, com la de Can Bonafè. Aquest projecte es va fer públic el maig del 2004.

Els terrenys expropiats fan 11.500 metres quadrats, és a dir, poc més d'un 10% de tota la finca, qualificada inicialment de sòl rústic. Ara, a l'hora d'indemnitzar l'empresari, la finca ja era qualificada d'urbana i, en aquest cas, el preu per metre quadrat pujava a 150 euros.

Informació privilegiada

La plataforma antiautopistes també acusa l'empresa de fer ús d'informació privilegiada, atès quela filla del president del grup, Stella Matutes, és l'actual consellera d'Obres d'Eivissa i consellera delegada de la societat Marina SL, filial de l'empresa que va comprar els terrenys. Però Stella Matutes nega que pertanyi a cap societat del seu pare, i Abel Matutes considera les acusacions falses i absurdes.

L'entitat denunciant demana la dimissió de la consellera, del president del consell insular, Pere Palau, de la consellera d'Obres Públiques del govern balear, Mabel Cabrer, i del president de l'executiu, Jaume Matas

www.tribuna.cat

23/05/2007 · David Bajona - secretari del CEEC
Quan algunes persones, per tossuderia, sentit d'estat o visió estratègica, s'han entestat a fer passos endavant per a que el nostre país disposés d'un cos de policia propi, modern i democràtic alguns, com el que subscriu aquestes línies, ens felicitàvem que al país hi hagués gent que aguantés determinats costos personals per fer-lo avançar en la que és la primera de les potes d'un país, la seguretat. Els Sellarès, Bosch, Gordo, Delort i tants altres que han posat la construcció de la institució per davant de les seves legítimes aspiracions personals o professionals. Independentment del seu color polític, pensàvem alguns que feien un alt servei al seu país.

Però potser ens equivocàvem, perquè, de què serveix una policia adulta, que ja s'ha fet gran, amb més de dotze mil homes i dones a les seves files, amb un organigrama complex i amb diferents funcions, si el país segueix segrestat en la preadolescència? No és psicològicament assumible per la nostra política, els nostres mitjans de comunicació, la nostra opinió publicada, una policia que fa de policia i no de mainadera progre? Però no és estrany que això succeeixi en un context en què gairebé tothom es pregunta què fa el seu país per ell, i només una exigua minoria intenta fer alguna cosa per al seu país.

Dia a dia les notícies negatives sobre el cos de mossos d'Esquadra han omplert pàgines de diaris, temps de tertúlies i minutatges televisius fins que els titulars han esdevingut estat d'ànim. Avui alguns diaris, fins i tot diaris gratuïts, ja fan titulars com "Mossos sota sospita". És inacceptable. Ja n'hi ha prou. Diguem la veritat: abans dels Mossos els hagués tremolat el pols i alguna cosa més.

Si el país no vol tenir una policia de veritat que ho digui. Però si no és així potser que els pressupostos públics deixin d'amamantar aquells que posen en qüestió un dels pilars fonamentals, no només de la reconstrucció nacional, sinó de la normalitat democràtica de Catalunya. La normalitat democràtica a Catalunya depèn en aquests moments més dels professionals dels Mossos d'Esquadra que d'aquells que s'havien acostumat a fer crítiques del Dragon Khan i ara busquen tema. Els Mossos no són del Govern, ni són el Govern, si algú vol criticar els seus responsables polítics que ho faci alt i fort, però que no utilitzi per a fer-ho els policies de la brigada mòbil, ni els de seguretat ciutadana, ni els d'informació ni els de trànsit perquè d'ells depenen coses força serioses i per això disposen d'una divisió d'afers interns efectiva i rigorosa, més del que alguns els agradaria, que duu al jutge aquells que s'han extralimitat.

Més confiança per tant en la nostra policia i els seus professionals, i menys desprestigi gratuït, al que col·laboren fets innecessaris com que la Guàrdia Civil hagi d'investigar els mossos per decisió d'un jutge. Feu-vos grans o ens plegaran, ells, i els que no esperem cobrar de l'administració per defensar el país.

http://www.elsingulardigital.cat

www.elsingulardigital.cat

Han donat a conèixer un manifest sobre el kubotan o punxó utilitzat per agents dels Mossos d'Esquadra. El pitjor d'aquest manifest no és la seva demagògia ni les seves ínfules de moralisme revestides amb carcasses pseudojurídiques. El pitjor és la voluntat de convertir en problema allò que no ho és. El paper en qüestió afirma, entre d'altres coses, que l'ús d'aquest estri en la manifestació de dissabte passat "es tracta d'un precedent perillós i únic en el territori de la Unió Europea, que reflexa una actuació anormal i irregular dels anti-avalots dels Mossos d'Esquadra". Els firmants diuen això i reclamen, a més, que s'obri una investigació i que "en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats que s'escaiguin". El manifest, fent gala d'un cinisme propi d'aquells que creuen tenir el monopoli de la veritat i la bondat universals, no fa cap esment al mosso que va ser ferit per un manifestant. "Que es foti", pensen les ànimes pures. Els que volen salvar la humanitat sempre menystenen l'home concret. Els van ensenyar que això era una feblesa "petitburgesa".

Abans de dir res, recordem que la manifestació okupa del passat dissabte va ser un èxit i una mostra de gran professionalitat policial. Llevat de l'agressió contra l'esmentat agent, tot va anar com cal. Els ciutadans que es volien manifestar ho van fer sense ocasionar desperfectes en el mobiliari urbà ni en els comerços de la zona, com sí havia passat manta vegades. Els okupes van desfilar dient la seva però no es van poder fer els amos dels carrers, una novetat que molts i molts celebrem. La llibertat és el respecte a les minories no pas deixar que aquestes facin el seu caprici com si fos la selva. La policia democràtica parteix d'aquest principi.

Firmen el manifest infame, entre d'altres persones, Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau), Jordi Borja (urbanista i polític durant molts anys en l'òrbita maragallista), Joan Subirats (politòleg proper a ICV), Josep Mª Terricabras (filòsof) i una senyora anomenada Eva Fernández el mèrit de la qual, pel que sembla, és parlar en nom de totes les associacions de veïns de Barcelona però que jo sempre he sentit parlar a favor dels okupes. La cirereta del pastís és descobrir que, entre les entitats impulsores d'aquest pronunciament, hi ha un grup anomenat Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura. Què hi fa aquesta bona gent aquí? Qui ha parlat de tortura en aquest cas? No tenen altre feina aquestes digníssimes persones? Ha enfollit una part del país?

Aquest manifest s'ha de guardar i revisar ben sovint. És una de les proves més contundents del tipus de cultura malalta, tramposa i reaccionària que domina circuits rellevants dels mitjans de comunicació, el món educatiu, l'Església i la política. És en aquest magma on vivim, sobretot a Barcelona. És el magma de la mentida i del cinisme revestit d'angelisme. És la mentida de convertir en gran escàndol un estri de defensa policial que no treu la son a la majoria de ciutadans que, com és lògic, refia i dóna suport als Mossos d'Esquadra, un cos democràtic sotmès a control parlamentari. És el cinisme d'obviar, justificar i edulcorar la violència continuada de certs grups que volen imposar la seva voluntat al marge dels circuits democràtics. És un deure cívic començar a denunciar la infàmia que ens intoxica, una part de la qual, a més, ens governa.

www.wlsingulardigital.cat

Es diu Francesc Ribera ( Berga 1967) tot i que tothom el coneix amb el sobrenom de Titot. Fa anys que passeja per tots els territoris de parla catalana adoctrinant amb les seves cançons reivindicatives per la recerca d'un món millor. Ara, però, ha decidit fer un pas més en la predicació de la seva ideologia d'esquerres independentista i s'ha sumat a la llista que presenta la CUP a Vic.

Reproduït de www.mallorcaconfidencial.com

Politica - Baleares

23.05.2007

Según informa la Cadena SER,  el Govern de Matas expropió como urbana una finca que la familia Matutes había comprado pocos meses antes a precio de rústica. En estos terrenos, que multiplicaron por 15 su valor, se construye en la actualidad la autopista al aeropuerto de Ibiza. Una hija de Abel Matutes es la consellera de Vías y Obras de Baleares.

Las empresas Matutes compraron en Ibiza unos terrenos en el año 2004 que luego serían expropiados para la construcción de la autovía al aeropuerto de la isla y que multiplicaron por quince su valor.

Una finca que su primer propietario vendió como rustica sin saber que su catalogación firme era de urbano.

La SER relata como el holding del ex ministro de Asuntos Exteriores de Aznar no ha facilitado el detalle del dinero cobrado por la expropiación de estos terrenos, aunque la Cadena SER ha comprobado que, por fincas aledañas y por la respuesta del propio Gobierno balear en el Parlament, el precio de expropiación en suelo urbano se paga a 150 euros por metro cuadrado. Los Matutes habían pagado, según la escritura que obra en poder de la SER, 10 euros por metro cuadrado.Se da la circunstancia de que esta compra se realizó en abril de 2004, mientras se ultima el proyecto de la carretera que saldrá a exposición publica justo dos meses después. Tampoco hay que olvidar que la consellera insular de Vías y Obras es la hija de Abel Matutes y que ella misma figuraba en aquel momento como consejera delegada mancomunada de la empresa que adquirió los terrenos, Agrupación Hotelera Doliga. 

http://www.tribuna.cat/

21/05/2007 · Barcelona
El periodista Josep Maria Pasqual creu que s'està produint un fenomen que, si no és preocupant, almenys "cal tenir-lo en compte i prendre'l en consideració a l'hora de dissenyar l'estratègia correcta en el camí de la independència de Catalunya". D'una banda, "sembla que en períodes no electorals, el sentiment sobiranista va en augment entre els catalans i s'escampa per la societat civil i, també, per la societat de negocis"; i, d'altra banda, quan arriben unes eleccions, "els sondejos i després els resultats oficials demostren que el sentiment creixent no es transforma directament en vot".

http://www.tribuna.cat/

El circ mediàtic i polític contra els Mossos

22/05/2007 · Miquel Sellarès, president del Centre d'Estudis Estratègics (CEEC)
Catalunya té un problema molt seriós. Després de dècades d'una certa democràcia espanyola, no té sentit d'Estat i el seu principal repte no és l'enemic exterior, que també, sinó la manca de capacitat i estratègia nacional per defensar els eixos fonamentals de la seva construcció nacional. L'autoodi, els complexos i l'autoflagel·lació sembla ser la nostra manera de fer.
Fa uns mesos es va posar en qüestió la immersió lingüística. Després, i no per casualitat, s'ha intentat i s'intenta destruir l'espai comunicatiu català, amb l'objectiu de desprestigiar el seu vaixell insígnia, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb campanyes contra la seva financiació pública. I ara, fa unes setmanes, els toca el rebre als Mossos d'Esquadra, la Policia de Catalunya. I si en el cas de la immersió lingüística, la societat, la classe política i els mitjans de comunicació van reaccionar amb fermesa, en el cas de TV3, aquesta unanimitat ja es va debilitar. L'estratègia de l'Estat i dels poderosos mitjans de comunicació privats van debilitar, per tant, aquest espai, tot i la defensa de la societat civil compromesa i d'una part de la classe política.

Què ha passat amb els Mossos? Quin és el seu pecat original? Que van sorgir d'una societat acomplexada en el tema de la seguretat i d'una classe política que li va costar anys entendre la importància de tenir una part del poder polític, el coercitiu, i que aquest era un eix irrenunciable de la sobirania i la construcció nacional.

No per casualitat, abans del circ mediàtic i polític d'aquests dies, el PP i Ciudadanos van demanar que s'ajornés el desplegament dels Mossos un o dos anys. Amb coherència i responsabilitat, el Govern d'Entesa no ho va acceptar, i tampoc, per patriotisme, CiU, derrotant conjuntament la proposta de PP i Ciudadanos. Però el punt de mira estava i està centrat en els Mossos. La crònica de la Brunete Mediàtica de Tribuna Catalana ho ha explicat, quant a la premsa i mitjans de comunicació espanyols. Tenen carta blanca i tot s'hi val, contra la Policia de Catalunya. Els Mossos són el seu objectiu, perquè mai no han acceptat la seva existència i sobirania.

Ara, el que no podíem esperar és que una part de la nostra premsa, i fins i tot TV3, amb el circ mediàtic de Josep Cuní, entrés en aquesta frivolitat i irresponsabilitat. Això és greu i no es pot entendre d'uns bons professionals d'Els Matins de TV3 i d'altres programes de la cadena. Caldria que, de tot plegat, se'n fes un recull àudiovisual per passar-lo a l'Escola de Policia de Catalunya, perquè els futurs policies sabessin què els espera, ja que veurien com se'ls exigirà allò que no es va fer, per covardia o coincidència, amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat, o que no es fa amb cap altra policia de l'Europa occidental.

Però això fins i tot pot arribar a ser bo, perquè la nostra policia ha de ser diferent i, ja que se li exigeix, i perquè va implícitament en ells des de la seva creació, pot arribar a ser la policia més transparent del món, com s'ha demostrat aquests dies amb l'actuació d'Afers Interns, amb els comandaments policials i polítics, que han donat la cara i han sofert un assetjament mai acceptat per cap altra policia. La nostra policia ja és madura, ha passat la revàlida.

Però la nostra societat i els seus poders mediàtics, públics i privats, haurien de reflexionar. Construir institucions nacionals costa anys. Destruir-les, o desprestigiar-les, es pot fer amb molt poc temps.

Amb tot, tenim més de 12.000 homes i dones joves, policies preocupats per la imatge de la seva feina i el seu servei a la societat, però que no accepten ser carn de canó de maniobres desestabilitzadores polítiques o irresponsables, i tenen la voluntat d'esforçar-se, enllestir el desplegament a tot el Principat, construir en els propers 4 o 5 anys un cos policial de 18.000 efectius, que són i volen ésser la Policia de Catalunya amb majúscules.

I si un petit tant per cent d'aquests professionals s'equivoquen o delinqueixen, caldrà que siguem extremadament rigorosos amb ells, i apartar-los del servei públic. Però tenen i han de tenir el dret de la presumpció d'innocència i el policia, quan actua, des de la comissaria o des del carrer, ha d'estar segur que té al darrere les institucions i la societat.

Ai d'aquella policia que desconfia de que les seves institucions i la seva societat li pugui donar l'esquena.

www.vilaweb.cat.-

En campanya electoral les enquestes afecten l'opinió pública. Especialment perquè creen un desànim o una eufòria, a vegades no justificats. És el cas, per posar-ne dos exemples concrets, de les eleccions a les Corts Valencianes o a l'Ajuntament de Barcelona. És cert que l'aparició, aquest cap de setmana, de dues enquestes que pronostiquen el canvi a València ha alleugerit la pressió, però a Barcelona, a efectes demoscòpics, no es mou ni un full i els enquestadors ja es permeten fins i tot d'opinar sobre el futur d'una força tan essencial com CiU, ignorant, segons que sembla, que som els ciutadans qui decidirem diumenge amb el nostre vot.

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Salvador Cardús, sociòleg i periodista, s'ha posicionat a favor de Joan Carretero
• Entrevista de Joan Carretero a El Temps
• Un estudi de la UOC assegura que una majoria de catalans votaria a favor de la independència
• Ramon Tremosa creu que la diagnosi de Carretero és la més encertada
• Les Terres de l'Ebre mostren al carrer el rebuig al transvasament amb una multitudinària manifestació a Amposta
• Manel Mas , del PSC , un altre espanyolista carregat d'autoodi que vol manipular els mitjans de comunicació
• La Feria de Abril del PSC
• Maxi Lòpez es casa
• Profund malestar a les Terres de l'Ebre pel transvasament de l'Ebre a Barcelona
• Més sobre el barrut Baltasar... Baltasar replica als dirigents d'ICV de Terres de l'Ebre que "tenen les portes obertes" per anar-se'
• Francesc Baltasar, biografia no autoritzada
• Les ministres descartades...
• CORRENT CRÍTIC A CDC: "Convergència ha d'optar per la independència"
• Francesc Baltasar, un penques al que caldria expulsar de la política catalana
• En Carod marxa per la porta del darrera
• Mor l’historiador, editor, advocat i polític Josep Benet
• El Barça demana aturar el "genocidi al Tibet"
• Ramon Tremosa: "ERC se'n va als 7-8 diputats si dóna suport a Montilla"
• Marta Bosch, la presentadora més eròtica
• El govern francès vol que la UE estudiï un boicot a la cerimònia dels Jocs de Pequín
• Marta Ferrussola té raó, a mi també em molesta tenir un president com Montilla
• Cau un altre putero del PP balear que es pagava les seves festes amb els diners dels ciutadans
• RAMON TRERMOSA: Més PSC = menys tripartit
• ERC, partit independentista o crossa nacionalista?
• Daniel Solano: Crónica d'una patacada anunciada
• Salvador Cardús: " Paràbola del mal servent"
• Les legions romanes deixen el Reial Madrid amb el cul enlaire
• Agustí Colomines: On és ERC al Senat?
• Agustí Soler (partit republicà català): a què esperem?
• Titot no votarà ERC pel seu "poltronisme i covardia"
• ELS NACIONALISTES BALEARS FAN BÉ LA SEVA FEINA, ELS DEL PAÍS VALENCIÀ I ELS DEL PRINCIPAT NO.
• El Partit Republicà Català es presenta amb la intenció de proclamar la independència
• La CUP demana que no es voti cap dels partits que es presenten al nou de març
• Salvador Cardús: "Llops amb pell de xai"
• Homenatge a Jaume I en motiu dels 800 anys del seu naixement
• El senyor Ferran, que fa l'Espanya gran
• Ferran Saez: La falsa hegemonia del PSC
• El tirà Jan Laporta ordena l'acomiadament del periodista Miguel Rico
• Daniel Solano: Té sentit votar en unes eleccions espanyoles?
• Ricard Huguet: Aquí i avui no patim mes crosta que la ¨nacional espanyola socialista¨
• Marta Bosch em desperta els ànims
• Eliseu Climent reclama a Clos que assumeixi la seva responsabilitat en el cas del repetidor de la Carresqueta
• Vicent Partal: Tan fàcil ens ho vols fer, Joan Ferran?
• El prodigiós senyor Duran
• Els problemes de Catalunya
• El botifler Buenafuente intenta fer-li un massatge a ZP però al final tots dos queden en evidència
• Rut Carandell: la inutilitat del govern Montilla
• SALA MARTIN: JO MAI VOTARIA ELS SOCIALISTES
• Ridao rebutja la unitat nacional per fer front a Espanya i confirma ERC com una sucursal del PSOE
• Carod admet que els del PSC "em són simpàtics"
• CiU,ERC i ICV s'uneixen al Parlament per demanar la dimissió de la ministra Alvarez
• LA CONFERÈNCIA NACIONAL DE 20 D’OCTUBRE
• Laporta i un exempleat es barallen al mig del carrer
• El 43% d'ERC vol renegociar el pacte amb el PSC. A Mallorca el BLOC és una titella d'Antich
• Iniciativa s'equivoca en un estudi i s'enfronta al RACC i al Col·legi d'Enginyers
• Corrupturbanisme
• Vicent Partal : Senyors de CiU i ERC, "ja n'hi ha prou"
• El farsant Duran i Lleida fuig a Xile per amagar-se dels xiulets
• Cuminal assegura que cal "desbancar" aquells que "tant se'ls en fot" la sobirania de Catalunya
• Victor Alexandre: La necessària entesa entre CiU i ERC
• 'Els segadors' a Wembley
• TVC amaga el nostre himne
• Cop de falç a l'himne
• Joan Carretero creu que apareixerà un nou partit si Esquerra no canvia
• Maxi Lòpez se'n va del Barça
• Els Segadors sonarà a Wembley davant d'Isabel II
• Xirinachs
• Casaus: Un barcelonista de tota la vida
• Dol al barcelonisme per la mort de Nicolau Casaus
• RENFE torna a petar un dia després de que la ministra visités les colònies
• Una petició a CiU i ERC
• El clan Janer Manila desesperat toca a les portes del nou Govern
• Enderroquen el toro d'Osborne del Bruc una setmana després de la seva col·locació
• La visita de Zapatero a Catalunya ha sigut un dels espectacles més ridículs dels últims anys
• Després de trair Catalunya i Balears, ZP ara traeix Navarra per afavorir el PP
• Alejandro Echevarría va facturar a Mútua Universal
• El nou viratge del Bloc Nacionalista Valencià
• Entre el 2003 i el 2006 el patrimoni d'Eduard Planells va augmentar espectacularment
• La fiscalia investiga la mútua del sogre de Laporta
• Ricard Huguet: Catalunya, última colònia d’Espanya
• Iñaki Anasagasti: "Els borbons són una família impresentable"
• L’estrategia d’ERC de mantenir-se al govern tripartit és nefasta
• Segresten "El jueves"
• Carretero propugna el relleu de Carod i Puigcercós
• Esquerra barra el pas a un congrés extraordinari
• Cardús: "que els partits referents del catalanisme polític passin una mala temporada no diu res de la voluntat política dels catalans"
• DanielSolano: Carod i Duran
• Bertran qüestiona la política "gradualista" de Carod
• Carod-Rovira acabarà com Joan Gaspart
• Reagrupament.cat es constitueix com a corrent d'Esquerra
• Na Janereta plega però continua intentant prendre'ns el pél
• Mapau Janer resisteix, de moment, les pressions del PP i no dimiteix mentre augmenten els rumors
• Crisi total al PP balear per la pèrdua de les institucions
• PSPV: hem tocat fons, però seguim excavant
• Quan trigarà Duran i Lleida en anar-se'n al PP?
• Cardús afirma que l'estratègia de fons de l'adversari és que quedem nacionalment exhaustos després de crispar la nostra vida cultural
• Daniel Solano: Abstenció i topada d'ERC i ICV
• Matas, com les rates, és el primer que abandona el vaixell del PP que s'enfonsa
• El PP pressiona Mapau Janer perquè abandoni l'escó
• Matas fuig
• Repressió policial als independentistes d'Elx
• Salvador Cardús: La sordesa del PSC
• Salvador Cardús: CiU, quequeja
• 300 anys de la crema de Xàtiva
• El pacte per Palma tancat
• Daniel Solano: Ningú és indispensable
• El paperot d'ERC i ICV a Girona
• Francesc-Marc Alvaro: El montillisme (només la punteta)
• Rut Carandell: La no-decisió: la tercera hora d’espanyol
• Ball de bastons dins el PP balear per culpa de la derrota
• Salvador Cardús: l'Esquerra bòrnia
• Comunicat del grup promotor de Reagrupament.Cat
• Francesc-Marc Álvaro: ERC, gràcies pel monòleg
• Les JERC demanen un canvi de rumb per combatre l’abstenció independentista
• Col·lectiu Prisma: Senyors dirigents d'ERC, heu malbaratat el somni
• Albert Pereira: De l’avís de l’1-N a la trompada del 27-M
• Rut Carandell: ERC, la direcció equivocada
• Anàlisi dels resultats electorals al Principat
• El president d'ERC a Vic critica durament a la direcció del partit
• Vicent Partal: Hi ha moviment a ERC
• Adéu Matas, adéu Janereta, FOTEU-vos!!!
• Amb la CUP, el Compromís pel País Valencià i el Bloc per Mallorca
• Max Cahner: "ERC no vol fer res que li pugui fer perdre la possibilitat de continuar amb el Tripartit"
• "Hi ha interessos ocults i inconfessables en el traçat del TGV per Barcelona"
• Joan B. Culla es queixa que els polítics ens tracten d'estúpids
• Xavier Roig: "el bon periodisme és cosa del passat"
• Salvador Cardús: “Els polítics han substituït les idees per les marques i el contingut per la forma”
• La plataforma antiautopistes d'Eivissa denunciarà el grup d'Abel Matutes
• David Bajona: la policia adulta al país preadolescent
• Marçal Sintes: El govern i les arques d’ERC
• Francesc-Marc Álvaro: l'infame manifest contra els mossos
• Titot: No puc comprendre certes tàctiques d’ERC"
• Jordi Cabré: cal sobiranitzar ERC
• Matas expropia una finca a Matutes per un preu 15 vegades superior al real
• El PP recorr al reclam del sexe i l'alcohol per demanar el vot als oients de la Kope
• Guerra bruta del PP contra l'oposició
• Francesc-Marc Álvaro: "La concentració de poder socialista és tan alta que hi ha un problema de manca de contrapesos"
• JosepMª Pascual: no cal que ERC tingui el 75% de representació per liderar un procés d'independència.
• Continua el linxament mediàtic contra els mossos
• Vicent Partal: Votar, també, contra les enquestes
• El Bloc fa una crida als abstencionistes per evitar un nou govern 'corrupte' del PP
• L'augment espectacular del patrimoni de Matas: un fet habitual dins el PP
• Una enquesta de la Universitat de València dóna moral al PSPV-Compromís
• Dues enquestes situen el PP valencià i balear fora de la majoria absoluta
• El Fòrum ha estat un cementiri de milions d’euros”
• Un jutge veu «enriquiment il·lícit» de Matutes amb la terra de les autovies
• Victor Alexandre: Cal rellevar el PSC a l'Ajuntament de Barcelona
• ERC: s'acosten les eleccions i tornen les mentides
• Clos ara rectifica i anuncia mesures per legalitzar TV3 al País valencià
• Agustí Soler: "ERC ha col·locat una persona a la Generalitat que no creu en els drets històrics de Catalunya"
• El PP torna a amenaçar de tancar TV3 i de multar Acció Cultural amb 300.000 euros
• Més sobre el nou ESTAFATut
• Salvador Cardus: els polítics catalans
• La botiflera i traïdora Mapau Janer s'ha situat en terra de ningú i rep de totes bandes
• Acció Cultural celebra la victòria de la llibertat d'expressió avui a la Carrasqueta
• Els canvis de camisa de na Janereta
• La llarga mà del PSC rere la Feria de Abril de Barcelona
• Mentre la traïdora Janereta s'apunta al PP l'ex del Barça Gabri s'apunta a l'independentisme
• El 50% dels catalans vol que Catalunya sigui un Estat
• Convocada una concentració al repetidor del Montdúver, si es manté el tancament de TV3
• Miquel Calzada i Joel Joan titllen de xenòfob i manipulador el reportatge de Telemadrid
• Objectiu: evitar les errades del cas balear en el probable acord TV3-Canal 9
• ERC imposa silenci a Xavier Vendrell per l'autodeterminació
• Salvador Cot: “Qui perd més amb el tripartit?”
• Crítiques internes a ERC per la polèmica de l'autodeterminació
• TELEMADRID, ALS TRIBUNALS
• Vicent Sanchis: “El catalanisme amb pretensions sobiranistes passa un dels pitjors moments de la seva història”
• Tresserras descarta que TV3 faci servir "Comunitat Valenciana
• Vicent Partal: TV3 al País Valencià
• Oriol Junqueras i Gemma Cots: Un deure dels catalans
• Entrevista a Enric Morera (BNV)
• Augmenta el rebuig contra la 'Feria de Abril' pagada amb doblers dels contribuents
• Torna la polèmica sobre la 'Feria de Abril'
• Alfons López Tena: "Sense Estat, Catalunya està abocada a una crisi social"
• La mansió milionària de Matas
• Esquerra demana per carta la dimissió de la ministra de Foment
• Joan Carretero: "No era això"
• Heribert Barrera: "Lamento la imatge deplorable d'ERC d'aquests últims temps"
• I si els nostres parlamentaris fessin un any sabàtic?
• El PP valencià segueix tocant els collons
• Nova edició del Saló de sexe en català a Manresa
• Ruth Carandell: Carod no té gaire cosa a fer
• Llena no pot continuar de conseller
• El PSOE tanca el programa "135 escons"
• L'espanyolista José Zaragoza elogia a Carod-Rovira
• L'alcaldessa d'Alt àneu, on Baquèira-Beret vol fer 379 pisos, és la pròpia advocada de Baqueira Beret
• ERC, disposada a fer Mas president si accepta fer un referèndum d'autodeterminació
• PSOE i PP porten 18 anys intentant tancar TV3
• Joel Joan: Catalunya serà independent abans del 2020
• Barrera dóna la raó a Carretero sobre la "satel·lització" d'ERC
• El barrut Joaquim Llena no vol plegar
• Més mentides de Carod
• Carretero ja té els suports necessaris per a formar un corrent dins d'ERC
• EL SENYOR CAROD I ELS SEUS JOCS INVENTATS
• A favor del Bailèn 22
• Desenes de televisions emeten sense llicència, i sense ser perseguides, al País Valencià
• ZP segueix enfotent-se'n dels catalans
• Vicent Partal: Poli bo ,Poli dolent
• El franquista Camps intenta carregar-se TV3 i el "multicultural" Clos es renta les mans
• Cardús: "és autoritarisme del vell el que veiem en el PP i que ens transporta a altres temps"
• ELS ULTRES INTENTEN BOICOTEJAR EL MÍTING D' ERC A VALÈNCIA
• Canal 9 emetrà 'de franc' set campanyes de publicitat institucional en període electoral
• El vídeo de 'Ja en tenim prou' , que denuncia els abusos del PP valencià arriba a les 40.000 visites en una setmana
• El Bloc per Mallorca també denuncia la manipulació d'IB3
• Salvador Cardús: l'exercici de la crítica
• Julià de Jòdar: PP, una "democràtica" marea de merda
• EL PP NOMÉS APLEGÀ 3 000 PERSONES EN TOTES LES MANIFESTACIONS AL PRINCIPAT DE CATALUNYA
• Fan passar bou per vaca grossa
• OLEGUER I THURAM PRESENTARAN A PERPINYÀ EL 14 UN MANIFEST A FAVOR DEL CATALÀ A LA CATALUNYA NORD
• El PP no s’atreveix a prometre més obres
• En Matas està deprimit i ni ell mateix ja creu en la victòria
• Comunicat del grup promotor de Reagrupament.Cat
• ERC opta per pactar amb el Bloc per Mallorca
• Alejandro Echevarría va ser de la Francisco Franco fins el 2006
• Noves trampes del PP valencià
• Agustí Colomines: I tú més
• Miquel Sellarès: Immigració, policia i demagògia
• La màfia madrilenya d'El (In)Mundo i del PP ataca els mallorquins que denuncien l'especulació
• Què més ha de passar per a que la ministra de foment dimiteixi?
• El traspàs de Renfe no es tractarà fins el 15 d'abril
• Els usuaris de RENFE ocupen les vies a Passeig de Gràcia
• Francesc Puigpelat: Catalanisme i demagògia
• Salvador Cardús: CiU i ERC cada cop més semblants
• Carretero parla clar
• Matas a darrera hora intenta fer-se perdonar
• Transcripció de l'entrevista a José Mª Garcia que va ordenar censurar el PSOE
• L'Ajuntament de Barcelona segueix llençant els diners
• Crítiques indepedentistes a Esquerra pel decret del castellà
• Víctor Alexandre: La croada espanyolitzadora de TV3
• El Compromís pel País Valencià demana al PSPV que no renunciï a la rebaixa del 5%
• Alfons Quintà: La llibertat al Japó, França i Catalunya
• Carretero: "Si el TC tomba l'Estatut, ens farà un favor"
• El PP pretén presentar 7 presumptes corruptes
• IB3, TV3 i la censura dels partits de futbol
• Marçal Sintes: "ERC perd suports entre els intel·lectuals"
• El "cas Carretero"
• Miquel Calçada a TV3, tant de bo!
• El Reagrupament de Carretero és necessari
• Salvador Cardús: el discurs de Carod és inquietant
• L' intoxicador Puigcercós
• Ernest Maragall: un espanyolista que fa de conseller d'ensenyament
• Declaració fundacional del reagrupament de Carretero
• Marina Llansana és la catalana més eròtica
• Sintes: "El tripartit propicia el desistiment identitari, però l'espanyolisme d'Estat ni desisteix ni es desarma, tot al contrari