SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Segons Carod la culpa de tot és de CiU

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 06:07

En unes recents declaracions Carod-Rovira ha dit que amb el clima actual que es respira i els problemes polítics que s'han plantejat els últimament és molt greu que CiU no dongui suport a l'actual govern de Catalunya. És realment sorprenent i surrealista el que diu cada dos per tres aquest senyor . La realitat és que el govern central (PSOE) ha dit que no pensa complir els acords sobre finançament fins l'any 2009, ha dictat un decret imposant una hora més d'espanyol a l'ensenyament de primària, passant per sobre de les competències exclusives que té en aquest tema la Generalitat, ha quedat retratat pel Consell Consultiu de Catalunya que ha informat de que la majoria d'articles de la llei espanyola de dependència envaeixen les competències de la Generalitat, a més a més el govern espanyol prepara un decret que vol "harmonitzar" el poder competencial de les Comunitats Autònomes i que ja ha estat batejat com una LOAPA 2 i finalment prepara un decret sobre adopcions a l'estranger que també vulnera les competències de la Generalitat ; doncs bé , després de veure tot el que ha passat a Carod-Rovira no se li acut res més que dir que tota la culpa és de CiU, sorprenent. Des d'aquí hem criticat a CiU sempre que ha calgut, però què cony hi té a veure CiU amb tot això? és el PSOE qui està laminant a cop de destral l'autogovern de Catalunya, un partit amb el que el senyor Carod hi segueix tenint un pacte estable i un partit que gràcies al senyor Carod controla la Generalitat de Catalunya, TV3, Catalunya Ràdio, l'ajuntament de Barcelona, el de Lleida, el de Reus, el de Girona, el de Vilanova, el de Manresa, el de Vilafranca, la Diputació de Barcelona, uns quants consells comarcals i moltes coses més. El problema del senyor Carod és la seva arrogància, és considera a si mateix un ésser superior i és pensa que la gent és imbècil i que ens pot prendre el pél amb quatre discursets i mentrestant va mentint, mentint i mentint amb les seves mitges veritats.

Rafel Vallbona: "Carretero ha aconseguit unir Carod i Puigcercós"

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 05:37

http://www.elsingulardigital.cat

Rafael Vallbona i Sallent va néixer al barri de Gràcia de Barcelona l'any 1960 i fa més de 35 anys que viu a la comarca del Maresme. Periodista de formació acadèmica i escriptor de vocació, Vallbona va iniciar la seva carrera periodística al ja desaparegut TeleExpress. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat a RNE, Catalunya Ràdio, El País i El Observador, on va ser Redactor en Cap. Actualment, combina les seves col·laboracions a El Mundo, RNE i RAC1 amb les classes que imparteix a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. La propera setmana surt a la llum la seva darrera obra amb el títol de 'Jo he servit el Tripartit. Docudrama d'un ex de Maragall'.

(Segueix)

Salvador Cardús: no vull una TV3 de segona

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 05:28

reproduït del diari avui.- El mapa dels mitjans de comunicació i les seves audiències canvia tan ràpidament que tota predicció de futur és especulació arriscada. Les fotos sempre surten mogudes. Només cal veure l'entrada al mercat de la premsa gratuïta, que ha canviat el valor de les xifres de difusió de la premsa de pagament i ha modificat radicalment els hàbits lectors. Agafeu un tren matinal, aneu a un consultori de la sanitat pública, i allà on abans tothom pesava figues o feia el trajecte embadocat, ara consumeix -no sé si dir llegeix- premsa gratuïta de qualitat ínfima. Els tradicionals quioscs d'estació tanquen. Una premsa que, a més, aplica el conegut índex MIPEC d'ús del català (el "mínim imprescindible per evitar crítiques", és a dir, una presència testimonial). Tots els entusiasmes estadístics que va crear l'edició en català d'El Periódico quan es va afegir a l'AVUI i a la premsa comarcal -i que alguns encara exhibeixen amb ingenuïtat beatífica- han quedat esmicolats. En el cas dels mitjans audiovisuals, els canvis encara són més grans. La televisió digital canviarà el mapa i els costums, però és que el cable i el satèl·lit ja ho han fet. Cada vegada estem menys vinculats a una cadena de referència -el concepte de la teva ha quedat en no-res- i allò que lliga és la sèrie de ficció o el conductor d'informatius d'acudit fàcil, sense saber per quin canal l'estem veient. A més, els videojocs resten temps a la televisió i Internet és utilitzat com a via d'accés a ofertes atípiques. La subscripció a podcasts radiofònics -jo en sóc un usuari regular- permet escoltar programes d'emissores de tot el món quan vols. I el mateix passa amb YouTube, on pots veure des del Polònia -hi ha gags que tenen prop de 70.000 visites- fins a l'emissió de la televisió belga on es proclamava, fictíciament, la independència de Flandes. I les novetats anunciades per Apple per d'aquí a pocs mesos, encara contribuiran a canviar més ràpidament, si és possible, els usos i costums de la nostra dieta mediàtica. Per tot això, es pot afirmar que el paper que des dels seus inicis han estat fent els mitjans de comunicació de masses com a instruments al servei de la cohesió nacional dels Estats i d'una determinada identitat nacional o lingüística, substituint progressivament el paper de l'escola, l'exèrcit i l'Església, serà cada vegada més residual. Per dir-ho amb tota contundència i per la part que ens toca: el paper per al qual van ser creades TV3 i Catalunya Ràdio està en crisi, amb independència de si han fet millor o pitjor el paper que se'ls va encomanar. És en aquest context de canvis múltiples i impredictibles que cal situar la pèrdua del lideratge de TV3 i, específicament, dels seus Telenotícies. Vull dir que és una simplificació abusiva atribuir-la exclusivament a una suposda incompetència o a la competència dels altres telenotícies que li han pres el lideratge. Per posar un exemple, la posició avançada de Catalunya en l'ús d'Internet, especialment entre l'audiència típica de TV3, pot explicar que aquest canal es vegi més perjudicat pels podscasts i el YouTube de torn -que, a més, és l'audiència més jove o socialment més avançada- que no pas altres cadenes amb una audiència més tradicional i de perfil cultural i econòmic més baix. Però, com reaccionar a aquests canvis? Posem el cas dels Telenotícies, ara que diuen que els volen retocar. Si TV3 fa una anàlisi simple, en termes de mera competència amb els d'Antena 3 i Tele-5 que li passen davant, equivocaria el diagnòstic i, lluny de millorar posicions, acabaria d'enfonsar la seva posició al mercat. Què cal fer? Si jo hagués de decidir, proposaria el full de ruta següent. Primer, fer un pas decidit en l'autocentrament nacional. Que sabés que en allò que és -o hauria de ser- única és en el fet de donar una perspectiva catalana del món. Ara ho fa acomplexadament, si no és que ha renunciat a fer-ho. Jo crec que parla massa d'Espanya en afers informativament irrellevants. Però, en tot cas, hi ha una manera d'autocentrar-se sense caure en localismes: que parli de tot Europa, que sigui la més catalana i, alhora, la més europea. En segon lloc, que s'aparti de la temptació del sang i fetge que, per mala consciència, llavors emmascara de problema social. En aquest terreny, les privades que no tenen compromisos públics -és a dir, escrúpols- sempre li aniran tres telenotícies -valgui l'expressió- per davant. I tercer, que sigui exigent en la distinció de gèneres i no converteixi un telenotícies en un magazín amb presentador graciós. Per millorar l'audiència deu ser fantàstic que tots els humoristes del país recorrin obsessivament al Matías Prats d'Antena 3. Però per al prestigi i la credibilitat del noticiari és patètic. En definitiva, que TV3 ha de tenir el millor telenotícies disponible a l'espai comunicatiu català i ser de referència informativa, ni que sigui el tercer en audiència. Si algun dia els telenotícies de TV3 fossin com tots els altres, però en català, deixaria de tenir raó de ser fins i tot des del punt de vista de la llengua. No volem una TV3 de low cost, ni nacionalment ni informativament parlant, simplement perquè no ens serviria de res. Jo pago de gust els meus impostos perquè sigui la millor.

ESQUERDAR LA SAGRADA FAMÍLIA

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 05:22

http://www.elsingulardigital.cat

Setanta-cinc centímetres: aquesta és la distància que separarà la pantalla de protecció del túnel de l’AVE al seu pas pel temple expiatori modernista més important del món, i al seu torn la pantalla de protecció només es trobarà a dos metres dels fonaments de l’obra de Gaudí. Una solució que sembla que ha passat més per pretendre evitar el pas per sota dels habitatges, davant d’un possible nou Carmel, que no pas per una resposta adequada als perills intrínsecs d’una obra d’aquestes característiques en el seu pas per sota de la ciutat. Una decisió poc consultada i alarmant en si mateixa, ja que denota el pànic de les administracions implicades a provocar nous accidents en les zones habitades, i que permet fer-se la pregunta següent: han d’estar segurs, davant d’això, els ciutadans que resideixen en els trams per on sí que l’AVE inevitablement passarà? Si un arquitecte director de la Sagrada Família pateix pels efectes de les obres de l’alta velocitat ferroviària, per què no haurien de patir els veïns que també s’hi trobaran afectats? Algunes parets i algunes famílies ja comencen a tremolar.

Vicent Sanchis denuncia la propaganda descarada en favor del diari socialista El Periódico que va fer TV3 a la gala del "català de l'any"

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 05:12

http://www.e-noticies.com.-

El director de l'Avui, Vicent Sanchis, ha denunciat que "els senyors que la dirigeixen ara van decidir fa pocs dies que TV3 és la seva", ja que "van dedicar més de quatre hores de programació a transmetre o magnificar un acte de lliurament de premis en honor i glòria d'un diari que no és precisament públic", en referència al concurs El català de l'Any. En aquest sentit, el director de l'Avui pregunta "què valen 14.000 segons de publicitat? Els cobrarà TV3 al diari que va aconseguir convertir un programa televisiu en l'anunci més llarg de la història de la televisió europea? Com s'ha de sentir la competència? Què passaria demà si TVE -la del dèficit i la reducció de personal- decidís dedicar quatre hores de la seva ruïnosa programació a enaltir El País?". "Els directius de Televisió de Catalunya l'han feta agra. TV3 no ha estat mai la televisió de la ceba. Mai ha compartit del tot la sensibilitat nacional majoritària al Parlament de Catalunya, però almenys volia ser la teva. Ara és la seva. Enhorabona i que els duri", sentencia Sanchis.

Vicent Partal: Per això m'agrada Oleguer

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 04:29

http://www.vilaweb.cat

M'agraden els esports. Però m'agraden molt més quan són jugats per homes i dones que valen la pena per allò que són, per gent que no s'amaga darrere una pilota, ni d'un contracte publicitari. Per això admire aquell gran Sócrates que féu del Corinthians un equip de meravella que jugava contra la dictadura brasilera amb el millor futbol que es podia veure i que organitzava els jugadors en assemblees democràtiques. I Martina Navratilova, que després de fugir de la Txèquia sotmesa als russos, emprengué la defensa de la llibertat sexual de les dones. Deia que, per a una esportista, parlar clar era una obligació, no un privilegi. Per això admire també el canadenc Steve Nash, que va ensenyar una samarreta contra la guerra de l'Irac en l'All-Star de la NBA, el 2003. I Tommie Smith i John Carlos, medallistes dels Jocs de Mèxic que tots recordem per aquells punys negres alçats, orgullosos, sobre el podi dels vencedors, en representació del seu poble humiliat pel racisme i la rancúnia. Perquè crec que el futbol és més que un negoci m'agrada Lucarelli, el davanter comunista italià que es va negar a abandonar el Livornio, malgrat les ofertes milionàries dels altres clubs i que va arribar a rebaixar-se ell mateix el sou, decidit a no deixar de costat els seus amics i el seu club, orgullós de la seua identitat. I per això m'agradava Caszely, aquell xilè menut que va jugar al Llevant i a l'Espanyol i que era un símbol permanent de l'oposició a Pinochet. Caszely es va negar en públic i declaradament, davant les càmeres de televisió, a donar la mà al dictador, en una ocasió que aquest va fer una recepció a la selecció xilena. Pinochet havia fet una intensa campanya d'unitat al seu entorn aprofitant-se de la selecció nacional i Caszely, amb aquell gest simple, la va desmuntar. Uns quants anys després havia de ser un dels activistes més populars en favor del No a Pinochet, al referèndum que l'apartà del poder. Crec, per tant, que els esports serveixen, ateses l'enorme capacitat d'atracció i i la repercussió que tenen, per posar en relleu tota mena de causes justes i per ajudar a fer obrir els ulls. Ho van fer els atletes irlandesos que van desertar de la delegació britànica quan aquesta ja desfilava a l'estadi olímpic de Londres el 1908. Ho va fer Muhammad Alí, Cassius Clay, condemnat a tres anys de presó per haver-se negat a enrolar-se a l'exèrcit. Ho va fer Sam Ramsamy, l'atleta que va fugir de la Sud-àfrica de l'apartheid i dedicà tota la vida a organitzar des de Londres el boicot internacional al seu propi país per la política d'apartheid. I ho ha fet ara Oleguer Presas, un jugador del qual aquest Barça que diu que és més-que-un-club hauria de sentir-se especialment orgullós, del qual jo em declare admirador i per al qual reclame avui la solidaritat oberta i visible de tots els qui creiem que l'esport és molt millor encara quan ajuda a fer millor el món en què vivim.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Febrer 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28