SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Titot anima els independentistes a recolzar les CUP

pesolbullit | 08 Febrer, 2007 02:59

reproduït de tribuna.cat.- Francesc Ribera Titot, cantant d'Aramateix i exlíder de Brams, fa una crida als independentistes de tots els Països Catalans perquè recolzin les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) en les properes eleccions municipals, tant si al seu municipi s'hi presenta una llista de la CUP o no Segons Titot, aquest és un "moment clau" per a l'esquerra independentista, motiu pel qual exhorta tots els simpatitzants a recolzar aquest projecte polític. Francesc Ribera, que tancarà la llista de la CUP de Vic, comenta la impressió que li transmeten el conjunt de 45 candidatures que les CUP presentaran el 27 de maig: "les dinàmiques de treball seriós i continuat que requereix la preparació d'una candidatura ha fet emergir el millor de molta gent i també ha arraconat persones que no buscaven en l'Esquerra Independentista un referent polític sinó una distracció lúdica i un lloc on fer combats de radicalitat". Tot i això, Titot -un referent per a molts dels integrants de l'esquerra independentista i de les joventuts de certs partits polítics parlamentaris- es dirigeix molt especialment als independentistes que no tindran cap CUP a qui votar al seu municipi, instant-los "a no quedar-se plegat de mans esperant les condicions favorables al seu poble, sinó que 'apadrini' una CUP", és a dir, que s'ofereixi "a alguna CUP propera per a treballar", ja sigui collaborant en l'organització d'actes o confeccionant material de propaganda, entre moltes d'altres activitats. Des del punt de vista del cantant d'Aramateix, "la millor manera de treballar, ara per ara, per tal que d'aquí quatre anys hi hagi una CUP al vostre municipi és ajudar que a la comarca, en altres pobles, treguin regidors i esdevinguin un referent polític a la comarca o al país".

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Oleguer Presas: La bona fe

pesolbullit | 08 Febrer, 2007 02:56

De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències. L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m'impulsa a pensar que a l'estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: 'el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones', referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial. Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre 'Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial', ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa... En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura. Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per 'no haver investigat' les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d'aquests reincident), indultats. I resulta que... Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d'hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t'esgoti la bona fe.

** Aquest article es publica avui al setmanari ‘Directa’ dels moviments socials, d'on Oleguer Presas és col·laborador habitual. Simultàniament, es publica també al diari basc Berria i a VilaWeb. Oleguer Presas

1política | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Un dirigent d'ICV troba "lamentable" Ernest Maragall

pesolbullit | 08 Febrer, 2007 02:50

reproduït d'enoticies.com.- El responsable nacional de política lingüística d'ICV, Enric de Vilalta, ha criticat al seu bloc el conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, en considerar "lamentable" la seva postura respecte al decret de la tercera hora de castellà. De Vilalta manifesta que és "lamentable sentir el conseller d'Educació del nostre Govern preocupant-se pel castellà dels pobres mossos d'Olot i oblidant-se del català dels afortunats xicons del Baix Llobregat, del Vallès o del Barcelonès. Lamentable que no vulgui saber que el nivell de castellà dels infants catalans és tan bo (o dolent) com el de la mainada madrilenya". El dirigent ecosocialista continua amb la seva llista d'aspectes per lamentar en afirmar que és "lamentable sentir que el Govern i els partits que li donen suport es preocupen (amb bon criteri) per les formes (les competències) però accepten el fons (cal més castellà). Lamentable que ens vulguin fer creure que una hora més de castellà no va en detriment del català quan no hi ha pas un augment del total d'hores de classe. Lamentable que cap partit tingui el valor de dir que si l'hora de més fos d'anglès, ningú se'n queixaria (tot i que el dèficit de català seria el mateix). Lamentable que ningú es recordi que el problema del català a les escoles no és tant el coneixement com l'ús". Finalment, De Vilalta sentencia que és "lamentable que pugui seguir amb la llista".

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Torna Pinotxo Laporta

pesolbullit | 08 Febrer, 2007 02:34

Després de quedarse a gust dient que l'Oleguer Presas no té dret a opinar lliurement sobre determinats temes i de renyar-lo perque amb les seves paraules la brunete mediàtica es podria molestar, avui Jan Laporta, el greixós president del Barça, ha anunciat a bombo i plateret que pensa tirar a terra el Miniestadi per fer-hi pisos. L'any 99, quan Laporta capitanejava l'Elefant Blau, va criticar durament el projecte especulatiu Barça 2000 que volia tirar endavant Josep Lluís Núñez, ara ell fa el mateix, amb l'agravant de la manca de memòria que demostra i de que el projecte especulatiu de Laporta és molt més faraònic y molt més nociu pel barri que el que proposava Núñez.

4barça | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Manel Delgado: "Saura déu ser tonto"

pesolbullit | 08 Febrer, 2007 02:19

El reconegut antropòleg català Manel Delgado ha dit en declaracions al programa minoria absoluta de RAC1 que no entén com pot ser que algú com Joan Saura hagi assumit la direcció de la policia a Catalunya. Delgado ha dit: "el millor favor que li podem fer al Saura és pensar que és tonto i que l'han enredat".

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Saura: un marcià que fa de conseller

pesolbullit | 08 Febrer, 2007 02:13

El senyor Saura és un marcià que viu en un món de color verd i violeta on tothom és multicultural , un antisistema que va en cotxe oficial, un comunista que vol posar policia privada a les presons, un progre que viu a la zona més cara de Barcelona i estiueja a la part més "txic" de la costa brava. El que ha dit avui sobre la legalització de totes les drogues, TOTES!! , incloses la cocaïna i l'heroïna, demostra fins a quin punt aquest senyor viu aillat de la realitat, només algú que veu el món de colorins com ell pot dir aquestes barbaritats.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb