SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Per què serveix el nou estatut?

pesolbullit | 07 Febrer, 2007 23:55

Aquests darrers dies he estat llegint per sobre el nou estatut i m'he acabat posant les mans al cap, si l'haguès de definir d'alguna manera seria amb la paraula "farragós". És un estatut escrit amb un llenguatge espés i carregós, llarguíssim, ple d'articles que no serveixen de res i que conté expressions extremadament ridícules que denoten una obsessió estúpida pel llenguatge políticament correcte ( suposem que per influència del senyor Saura) . Els articles diuen coses com "el president o presidenta" , "el conseller o consellera" "el o la...", suposem que per evitar el que alguns diuen "llenguatge sexista". Certament hi ha algunes persones treballant per la Generalitat que es dediquen a vetllar per aquestes collonades (gent molt ben pagada, per cert).

En moltes coses l'estatut actual és encara pitjor que el que teníem abans,em refereixo concretament al fet de que en l'anterior estatut per aprovar la llei electoral catalana no s'exigia cap majoria qualificada, en canvi en l'actual s'exigeix el vot favorable de 2/3 parts dels diputats del Parlament, és a dir, 90 diputats. Potser això a priori pot semblar poc important però jo crec que és molt lamentable perquè el que s'ha fet amb aquest article és limitar l'autonomia dels catalans, aconseguir el suport de 90 diputats equival pràcticament a que totas els partits es posin d'acord i això ja sabem tots que és molt difícil. Si els governs anteriors haguessin fet els deures ara ja tindríem una llei electoral pròpia, només calia majoria simple, ara en canvi, lograr això serà molt difícil. Per exemple, si volem una llei electoral que dongui més pes al territori serà impossible perquè hi ha determinats partits q hi votaran en contra, encara que hi hagi majoria absoluta a favor d'aquesta llei, o si volem canviar el sistema d'elecció del President per a que sigui com a França, on el trien els electors directament, serà impossible. No entenc aquesta autolimitació que s'han posat els propis diputats catalans, de fet al projecte que es va aprovar al Parlament el 30 de setembre de 2005 aquest nyap ja hi era, per tant no podem dir que és una imposició dels negociadors espanyol. És incomprensible, més si veiem que a la pròpia Constitució del 78 quan es demanen majories qualificades es parla de 3/5 parts, el que aquí Catalunya serien 81 diputats, no 2/3 parts!! . No ho entenc o jo sóc molt ruc , que pot ser , o els que són molt rucs i molt incompetents són els polítics catalans. Això és una autolimitació que ens hem posat sobrfe una matèria que sols era competència del Parlament català i ara , si ho volem treure haurem de reformar l'estatut i per tant tornar a anar a Madrisd a demanar almoina. El mateix passa amb el tema de la reforma de l'estatut, els bascos poden presentar una proposta de reforma del seu estatut si la meitat més un desl seus diputats ho demans, en canvi nosaltres necessitem 2/3 parts!! la qual cosa en la pràctica implica que s'hauran de fer sempre rebaixes perlograr el consens, i això no fa més que perjudicar-nos. El nou estatut és preocupa molt de coses molt banals com la paritat, o el capítol redundant de drets del principi, que no era necessari perquè es tracta d'un simple estatut d'autonomia, no d'una constitució (ja m'agradaria a mi!) i els drets ja estaven a la norma mare d'aquest estatut , que és la constitució, però en canvi està ple de nyap i de patinades greus que crec que pagarem molt cares, i molts d'aquests nyaps que quedi clar que no són obra de les rebaixes de Madrid sinó de la manca de diligència dels polítics catalans

Els bascos no estan fent cap nou estatut, l'hem fet els catalans, Canàries, Andalusia i la resta d'autonomies del vagó de cua. Per altra banda aquest estatut no soluciona els problemes amb els que topava l'estatut de 1979 i per tant en bona part tot això ha estat un esfç estèril, podríem dir que hem fet el préssec. Potser el millor seria que aquest estatut ni tan sols entrés en vigor i que els nostres polítics ineptes haguessin de tornar a començar de zero.

El que ha passat amb el senyor Pérez Tremps que possiblement haurà de plegar perquè ha estat recusat demostra dues coses: 1) Que el PP és un partit ple de feixistes que juga sempre brut i 2) Que qui va proposar a aquest senyor com a Magistrat del Tribunal Constitucional ha patinat, perquè si aquest senyor ja havia fet un informe sobre el tema de l'estatut en el seu dia, encara que no ens agradi, amb les llei processal a la mà hi han motius jurídics reals per recusar-lo.

La conclusió final de tot això és molt preocupant, els polítics catalans són uns incompetents, uns negats de cap a peus que estan portant el país pel mal camí. Per altra banda, on no arriben ells arriba la incompetència del PSOE , i sinó les males arts dels neofeixistes del PP. Cal un que un fort cataclisme sacsegi la vida política catalana, tal com va passar a Itàlia fa anys, cal que als ajuntaments se'ls hi retiri la competència d'urbanisme abans de que no venguin tot el país als constructors i que determinats aprofitats de la política acabin a la garjola. Esperem que de la societat civil sorgeixin iniciatives que ens permetin prescindir dels poca-vergonyes que avui en dia dominen la política catalana, iniciatives com les de Sobirania i Progrés, Joan Carretero o la CUP ens fan no ser tan pessimistes.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

F.M. Àlvaro: ERC governa però no té poder

pesolbullit | 07 Febrer, 2007 05:53

reproduït del tribuna.cat.- La paradoxa que avui domina el món nacionalista és, segons Francesc-Marc Álvaro, la següent: “els qui estan al Govern no tenen poder i els que estan a l’oposició veuen molt reduïda la seva tradicional influència”. El periodista afirma, en un article a La Vanguardia, que durant els 23 anys de presidència de Jordi Pujol “CiU va portar el timó del poder institucional –sempre limitat- i va tenir una influència modulable a Madrid”; en canvi, ara, “ERC no porta el timó institucional, el seu pes a la Generalitat és de segon ordre i la seva influència a Madrid no té mobilitat, ja que els republicans, pels seus principis, només poden pactar amb el PSOE o quedar-se fora”. I, afegeix, “mai seran frontissa, només crossa”. D’altra banda, el periodista creu que CiU es troba “davant el fals debat de convertir la seva estancada influència a Madrid en un trosset de poder nou (tenir ministres)”, tot plegat “a canvi d’oblidar que la seva raó de ser és dirigir el Govern de Catalunya, per augmentar el poder de decisió dels catalans i evitar que el nostre país es converteixi en una autonomia més”. Álvaro creu que CiU no ha de fer cas als consells que els ha donat l’”analista socialista” Josep Ramoneda, que en un recent article afirmava que si la federació nacionalista vol tornar al govern “haurà d’establir una aliança de centredreta”. La idea, segons Álvaro, és “convidar CiU a ubicar-se en un tauler on només existeix l’eix dreta-esquerra, el que sempre va evitar Pujol”. Així, poc a poc, “el PSOE tindrà dos catalanismes en miniatura per jugar: un dia ERC, un dia CiU”. Per això, alerta CiU del següent: “atenció: Mas i Duran i Lleida no s’han de confondre, res de consells enverinats, res de riques promeses. CiU ha de persistir en la seva fortalesa: mantenir, amb intel.ligència i paciència, la casa comuna del nacionalisme ampli, interclassista i constructiu, el que sap que tot es guanya o es perd, dia a dia, en cada petit detall”.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Salvador Cot: "ERC està disposada a aplicar la doctrina Montilla de gestió silenciosa i defugint, al preu que sigui, el conflicte amb l’Estat”

pesolbullit | 07 Febrer, 2007 05:52

reproduït del setmanari El Temps.- El polèmic “Decret del castellà” ha posat a prova la cohesió del govern tripartit de José Montilla. Segons Salvador Cot, “el govern de la Generalitat només té un parell de mesos de vida i ja han aparegut unes discrepàncies (soterrades, per ara) profundes entre l’estratègia del PSC i la dels republicans”. Qüestions com la del "Decret del castellà" "no són salvables de cap altra manera que no sigui la renúncia d’un dels dos socis principals a la coherència política pròpia”. I és que, segons afirma el periodista en un article al setmanari El Temps, no hi pot haver matisos: “Si el Govern s’empassa la tercera hora de castellà, la col.loquin on la col.loquin, el PSOE s’haurà sortit amb la seva i el PSC haurà refermat la seva voluntat de gestionar la comunitat autònoma catalana sense insubordinacions ni daltabaixos polítics” i, en cas contrari, “el Govern català haurà d’entrar en conflicte jurídic i polític amb el de Madrid, amb la corresponent incomoditat del PSC, que s’haurà vist arrossegat per la dialèctica Catalunya-Espanya que ha aplicat ideològicament el nacionalisme català des de fa 150 anys”. Segons el periodista, “costa molt de creure que en quatre anys no apareguin mitja dotzena de qüestions bàsiques que contraposin les estratègies dels dos principals socis del tripartit d’una forma difícil de conciliar”. De moment, “sembla que ERC està disposada a aplicar la doctrina Montilla de gestió silenciosa i defugint, al preu que sigui, el conflicte amb l’Estat”. En aquest sentit, Cot els adverteix que “tard o d’hora les enquestes –i la crua realitat política– els convenceran que un govern d’aquest tipus pot complaure un determinat votant socialista, però de cap manera els electors que voten ERC perquè avanci en sentit justament contrari”.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Sobirania i Progrés assoleix el primer dels seus objectius i es prepara per als següents

pesolbullit | 07 Febrer, 2007 05:47

reproduIt de tribuna.cat.- La plataforma ciutadana Sobirania i Progrés, que es va presentar fa quatre mesos al Petit Palau de la Música Catalana acomplirà aviat el seu primer objectiu: arribar a la xifra de 10.000 adherits. Des de la plataforma es considera aquesta xifra com “la clau de fins a quin punt havíem trobat un lloc a la societat catalana, si les propostes que s’exposaven generaven un interès tal entre els ciutadans i ciutadanes que mereixés el seu suport”. I així ha estat. S’ha demostrat que les inquietuds a l’hora de reclamar els drets nacionals del país no són minoritàries, cosa imprescindible per plantejar-se la independència de Catalunya. Per Sobirania i Progrés, aquesta només es pot construir “amb la força i el convenciment de la majoria i no des dels despatxos dels grups de pressió. Perquè és des d’aquests despatxos des d’on es poden bloquejar les legítimes aspiracions sobiranistes, com ha passat en temps anteriors”. Amb la primera fase gairebé completada, i després d’haver-ho fet amb calma i sense escarafalls, per a Sobirania i Progrés comença una nova etapa. D’entrada, l’objectiu és iniciar una campanya de recollida de signatures per presentar al Parlament amb la reivindicació que aquest tingui la competència sobre la convocatòria de consultes populars, cosa que obriria la porta a un referèndum sobre el dret d’autodeterminació. Des de la plataforma, però, s’és conscient de la magnitud de la idea, ja que per poder presentar una Iniciativa Legislativa Popular són necessàries mig milió de signatures. Per això es vol crear una xarxa de voluntaris “disposats a liderar la recollida”. En aquest sentit s’obrirà un apartat al web per aquells que s’hi vulguin inscriure.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb