SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Victor Alexandre: l'estratègia d'ERC és a punt d’explotar-li a les mans

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 06:24

reproduït de elsingulardigital.cat.- Si una cosa ha reconegut Catalunya a Esquerra Republicana ha estat la seva esplèndida tasca com a responsable de la conselleria d’Educació. Fins i tot l’oposició l’ha reconeguda. Per això, davant la renúncia d’aquest partit a continuar-la, els primers desconcertats han estat els seus propis votants. És molt probable que els republicans, en assabentar-se de la intenció del govern Zapatero d’imposar una hora més d’espanyol en l’ensenyament primari, pensessin que la millor estratègia era fer el mateix que fan molts marits quan la dona els diu “Hem de parlar”. És a dir: no ser-hi. Així, en arribar el decret, les crítiques i el descrèdit caurien demolidorament sobre el PSC, en general, i sobre Ernest Maragall, en particular, i l’estratègia d’erosió del soci faria el seu efecte. Sembla un raonament astut, no hi ha dubte, però només en aparença. La prova és que no són pas els socialistes els qui estan patint el desgast polític del polèmic decret, sinó la pròpia Esquerra. I això és així per la senzilla raó que és Esquerra qui ha lliurat el govern del país a l’autor de dues promeses que constitueixen un frau històric al poble català. Una, la que deia que el govern espanyol acceptaria l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya; i l’altra, la que insistia que “si guanya Zapatero, guanya Catalunya”. És innegable que en les crítiques més ferotges a Esquerra hi ha una certa dosi de demagògia i malignitat, perquè, des d’un punt de vista sobiranista -ho hem vist durant un quart de segle-, PSC i CiU són el foc i les brases, però sembla que és el preu que ha de pagar per la seva docilitat davant els decrets espanyolitzadors i per ser l’únic partit en qui bona part de la societat catalana havia dipositat esperances de canvi. La decepció, ja ho sabem, aboca sovint a la desmesura. Així les coses, em pregunto si Esquerra és conscient que la seva estratègia és a punt d’explotar-li a les mans. Em pregunto si els republicans s’adonen que el seu catalanisme, lluny d’enfortir-se -per contrast a l’espanyolisme del PSC-, queda entelat per una opció de govern que amb només tres mesos ja s’ha revelat com a suïcida i que els mostra, cada dia més, com una força subordinada. No dic que ho sigui, però és així com la gent la veu. I això és el pitjor que li pot passar a una força independentista: que hom la vegi subordinada als interessos nacionals d’una altra nació.

Ara ERC diu que veu "fonamental" que el recurs contra el decret d'ensenyament qüestioni la tercera hora de castellà

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 06:23

reproduït de elsingular.cat.- La portaveu d’ERC, Marina Llansana, ha assegurat que per al seu partit és "fonamental" que el recurs d'inconstitucionalitat que presentarà el Govern català al decret estatal d'ensenyaments mínims en Educació Primària inclogui específicament la tercera hora de castellà com objecte del conflicte. Aquesta postura topa amb la del conseller d’Educació, Ernest Maragall, que ha ja ha dit, anteriorment, que el recurs que el Govern català interposarà contra el decret estatal d’ensenyament no s’oposarà a l’augment d’hores de castellà. En canvi, sí que qüestionarà l’invasió de competències. Sobre l’estat del decret que interposarà el Govern català, Llansana ha dit que encara es troba “en fase molt embrionària” i ha afegit que “tots els partits estan treballant amb tots els canals de diàleg oberts per assolir un acord”.

Hèctor López Bofill: Mileuristes i promotors

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 06:18

reproduït de elsingular.cat.- No deixa de sorprendre’m la capacitat de la societat catalana de mirar cap a una altra banda quan els problemes són imminents, m’alarma la mescla d’abúlia i de frivolitat amb la qual el sistema polític i els agents econòmics semblen encarar els reptes de futur. Estem avançant de manera indefectible cap a un país fracturat per la pobresa i per la desigualtat però mantenim una confiança cega en què alhora de la veritat res no tremolarà i continuarem gaudint d’un oasi de renda. Però en algun moment també es notaran les conseqüències d’estar massa acostumats a no arriscar res. En acabat, acabarem ressentits amb aquesta casta empresarial cada cop més incapaç de competir en el món tan aferrats als guanys del mercats captius i a l’explotació insostenible de recursos, acabarem cremats de les grans proclames sobre les polítiques d’esquerres sense plantar cara l’hora d’obtenir els mitjans per a pagar-les, ens anirem enfonsant, devorats per la colla d’indicadors negatius que finalment, quan ja sigui massa tard, ens refermin en la nostra precarietat existencial. Perquè de la mateixa manera que no sabem el que som a nivell nacional tampoc no ho sabem a nivell econòmic: no som una economia capaç de bregar amb un mercat desregularitzat i preparada per promoure una revolució tecnològica que asseguri el nostre benestar ni som un Estat social que tingui unes estructures fermes de redistribució de la riquesa; no som cap potència industrial ni energètica però no veiem alternativa a un creixement que no passi per acabar-nos de carregar el medi ambient; hem presumit de la nostra empenta però les nostres aspiracions no van més enllà del funcionariat i d’abocar les nostres inversions a pagar un crèdit hipotecari. Vet aquí cap a on ens portarà tanta dependència de la seguretat indolora: cap un increment demogràfic que ni les estructures productives ni les estructures assistencials seran capaces d’absorbir, cap a la caiguda de la renda familiar disponible (que ja està arrossegant-se per l’onzè lloc en el conjunt de l’Estat Espanyol, sort en tenim de l’entrada de Bulgària i Romania a la UE perquè en relació amb el continent les estadístiques encara serien més esfereïdores), cap a l’extensió del mileurisme com una taca d’oli, sempre dins la proverbial resignació de viure mal pagat per molt que t’escarrassis en formar-te en un complex educatiu i universitari cada cop més desballestat. Tot plegat signes ben inquietants, una societat dividida entre els citats mileuristes cada any més desnonants amb la pujada de l’Euribor i els promotors que arrepleguen plusvàlues i tot seguit arrenquen a córrer cap algun paradís fiscal, o cap a alguna empresa deslocalitzada, així fins el dia que pengem l’adjectiu de miserable a la pàtria catalana, potser amb la secreta esperança que aleshores, entotsolats en els nostres residus i en la nostra insignificància, ens deixin anar d’una vegada.

Més mentides: ara Xavier Vendrell diu que ERC no tanca la porta a pactes amb CiU després de les municipals

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 06:15

reproduït de eolsingular.cat.- El diputat d’ERC al Parlament català, Xavier Vendrell, ha recordat que els republicans "no tanquem la porta" a pactes després de les eleccions municipals del proper mes de maig amb formacions que no siguin el PSC o ICV. "No és cert que Esquerra només pugui arribar a acords amb ICV o el PSC, ja que actualment governem en molts ajuntaments amb altres coalicions", ha explicat. Durant una visita a la Fira de la Candelera de Molins de Rei, Vendrell ha fet referència al creixement dels republicans en l'àmbit municipal i ha explicat que ERC presentarà més de 500 llistes en els comicis municipals del proper mes de maig, el que "suposa un important increment respecte a fa quatre anys", segons Vendrell. Per altra banda, ha apuntat que per aconseguir que "algun dia" es pugui exercir el dret a l'autodeterminació, cal "treballar el dia a dia". I ha explicat que "per aconseguir aquest horitzó final, estem actuant en dos àmbits: acció de govern i reforç de les llistes municipals".

La direcció d'ERC confirma que seguiran fent de palanganers del PSC

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 06:11

reproduït d'enoticies.- El president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, afirma en l'entrevista a El Periódico sobre un pacte ERC-CiU que "sempre que ERC ha governat a Barcelona, des de la República, ha estat amb l'esquerra. Plantejar una altra situació alteraria el panorama polític. Amb l'actual correlació de forces, que veig difícil de canviar, Barcelona només es pot governar entre tres, i l'equació ERC-CiU- PP no es preveu". Carod també afirma, sobre si hi hi haurà tripartits municipals després de les properes eleccions, que "no es pot generalitzar. Veient el panorama local, el normal és que ERC governi amb el PSC o amb CiU. Però hi ha excepcions, incloent-hi un parell de pobles on ERC governa amb el PP. La política municipal té la seva pròpia lògica". Per la seva banda, el vicesecretari general d'acció interna d'ERC, Xavier Vendrell, ha assegurat en declaracions durant la Fira de la Candelera de Molins de Rei (Baix Llobregat) recollides per Catalunya Informació, que "és impossible un govern entre ERC i CiU" a Barcelona i que un govern de coalició amb ICV i PSC és "l'únic govern raonable", almenys a la capital catalana.

TV3 al servei d''El Periódico'

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 06:03

article publicat pel director d'enoticies, Xavier Rius.- Sense qüestionar el guardó a Neus Català -que almenys se'l mereixia-, el concurs per a Català de l'Any que organitza El Periódico amb la col·laboració de TV3 em va semblar una gran operació de màrqueting. Encara sort que li van donar a l'actual presidenta de l'Amical de Mauthausen perquè, si li haguessin donat al seu predecessor, Enric Marco, haurien hagut de fer després una altra cerimònia per retirar-li el premi com van fer amb la Creu de Sant Jordi. Sobre la retransmissió televisiva en si, ho deixo per als entesos, tot i que en aquest cas no crec que el gran Ferran Monegal sigui tan corrosiu com en altres ocasions per raons òbvies. Tant se val, perquè no sé pas qui va maquillar i vestir amb tan mal gust Helena García-Melero. Pel que fa a Cuní, deu estar fent mèrits per dirigir TV3 -greu error-, perquè tant serveix per presentar un debat electoral com un concurs de patums. És una llàstima que faci trontollar d'aquesta manera el seu prestigi professional. La cerimònia, en tot cas, em va semblar un càstig immerescut fins i tot per als teleespectadors més fidels, perquè es va allargar innecessàriament. Sobretot em va semblar, insisteixo, una gran operació de màrqueting d'El Periódico amb el suport d'una televisió pública. Reconec el mèrit del departament de màrquetring de Zeta d'empescar-se iniciatives com Tribuna Barcelona o ara el concurs per a Català de l'Any. La Vanguardia, amb aquestes coses, sempre va a remolc. Però una televisió pública com TV3 no hauria de barrejar-se amb iniciatives comercials d'empreses privades. Televisió de Catalunya no només ha de mantenir la seva neutralitat informativa, sinó també empresarial. I, en aquest cas, tot plegat va ser com un gran anunci de franc i en horari de màxima audiència. Només faltava El Tricicle amb una portada d'El Periódico en franja de prime time, encara que fos falsa. Haurem d'estar ara atents si és només una col·laboració puntual o si el bon rotllo entre La Nostra i El Periódico va més enllà. Per exemple, amb un dels canals de TDT que podria acabar gestionant el Grupo Zeta. En fi, dos professionals de la talla de Joan Majó i Francesc Escribano no haurien de posar una televisió pública al servei d'un mitjà privat.

Segons un dirigent del PP, Franco no va assassinar prou gent i en va deixar massa de vius

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 05:56

Reproduït de www.eldebat.cat n membre del PP madrileny diu que Franco “va deixar massa vius” El grup municipal d’Izquierda Unida a l’Ajuntament de Madrid ha exigit el Partit Popular que cessi “fulminantment” un dels seus vocals que, enmig d’un ple de districte, va respondre les recriminacions d’un representant socialista comentant que Franco va deixar “massa vius” durant els anys de la dictadura, segons informa el diari Madrid Digital. L’incident es va produir en el Ple el districte madrileny d’Usera, enmig d’una discussió ben poc relacionada amb la memòria històrica. Concretament, sobre el mal estat de conservació d’un pavelló esportiu, que el PP considerava fruit de la mala gestió dels antics governs socialistes. Aquesta recriminació la va respondre un representant del PSOE, que va dir que “Franco tampoco no havia fet gaire pel districte”, moment en el qual cosa un vocal del PP va intervenir afirmant que Franco “n’havia deixat massa vius”...

Duran i Lleida emprenyat amb el programa "Polònia"

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 05:54

reproduït de busot.ca.- Ja us ho vam dir en aquesta busotada de fa un cert temps. El màxim líder d'Unió Democràtica de Catalunya ha tornat a traslladar als òrgans directius de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) el seu malestar pel tractament al qual és sotmès al programa satíric Polònia. Com segurament haureu vist, el bon Josep Antoni -que ja es prepara per assistir aquests dies a una transcendental missió d'estat a Turquia- és ridiculitzat al màxim, tot oferint una imatge que ratlla la indigència personal mentre pidola un ministeri per poder menjar alguna cosa. Si tenim en compte la cura amb la qual vesteix i els esforços que fa per tenir una bona imatge, de seguida entendrem el mal de panxa que li provoca cada capítol de la ja mítica Polònia. Total, que els homes de confiança de Duran en matèria comunicativa ja s'han posat en contacte amb alguns òrgans directius de TVC per expressar el seu disgust personal i mirar, en la mesura del possible, de 'reorientar' la caricaturització que pateix el gran líder socialcristià. Ens expliquen, però això no ho tenim confirmat, que el mateix Duran hauria trucat algun peix gros de la tele per queixar-se. Coneixent-lo com el coneixem, és més que probable que sigui veritat ja que qualsevol cap de política de qualsevol diari de qualsevol part de l'Estat ha parlat amb Duran més d'una vegada per rebre alguna queixa o suggeriment sobre alguna informació. O sigui que des d'aquest modest confidencial animem la tropa que fa el programa a resistir les possible pressions que puguin rebre en el futur.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Febrer 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28