SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Vicent Sanchis: l'opció de la direcció d'ERC comportarà un alt preu polític

pesolbullit | 05 Febrer, 2007 06:20

reproduït de l'avui.- La màxima prioritat d'Esquerra Republicana és demostrar a l'electorat i demostrar-se a si mateixa que pot formar part d'un govern estable i eficaç. La consigna que s'han imposat els seus dirigents és no repetir les turbulències que va patir l'executiu Pasqual Maragall durant els tres llargs anys de l'anterior legislatura. Per als republicans, es tracta d'un exercici necessari de responsabilitat institucional i de maduresa política. Per a l'oposició, el sacrifici es justifica per la necessitat d'agafar-se al poder i les seves regalies al preu que sigui. Els dirigents del partit responen amb contundència a aquesta acusació: "Si marquem diferències i compliquem la governabilitat, ens acusen d'extremistes; si acceptem la responsabilitat del govern i les dependències que se'n deriven, de venuts o traïdors: la qüestió sempre és atacar-nos i debilitar-nos". Sigui com sigui, l'opció d'Esquerra Republicana comporta un alt preu polític, com s'ha pogut començar a constatar. Dins i fora del partit. Internament, aquesta estratègia ha desembocat en la primera gran discrepància, personalitzada en l'exconseller de Governació Joan Carretero. La directiva del partit trau públicament importància a les declaracions i les maniobres de Carretero i avisa que l'exconseller tot just aplegarà al seu voltant "quatre gats". Recorden, en aquest sentit, que, de 10.000 militants, només 94 van subscriure el seu primer manifest. De portes enfora són molts els votants republicans que han anat expressant el disgust profund que els produeixen les contínues "cessions" que el partit ha anat desgranant des que es va formar el segon tripartit. Tot i que els responsables d'Esquerra han anat traient importància a aquestes crítiques - i que atribueixen sempre a les manipulacions "convergents"-, la realitat és que un cert nerviosisme ha començat a escampar-se a les capes altes del partit. S'ho mirin com s'ho mirin els dirigents respublicans, la convivència amb el PSC i dins el govern que presideix José Montilla en aquesta legislatura serà ben complicada. Montilla no repetirà cap de les frivolitats ni cap de les ingenuïtats nacionals que tant agradaven a Pasqual Maragall. José Montilla no pretén convèncer el PSOE o Espanya que hi ha una alternativa federal viable constitucionalment. El programa polític del PSC al davant de la Generalitat s'assenta sobre les bases d'un "catalanisme social" que té molt poc de reivindicatiu enfront de l'Estat. Aquesta intenció no seria tan dramàtica per a Esquerra Republicana si no fos perquè alhora el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha decidit començar a fer gestos per satisfer aquella part de l'electorat que li demana menys experiments territorials i més pàtria. Espanyola, no cal dir-ho. Així, en només unes poques setmanes, el govern de l'Estat ha anat destil·lant una sèrie de propostes clarament contradictòries amb l'Estatut que el mateix Zapatero va impulsar i amb la mentalitat que fins ara defensava el president del govern espanyol. Especialment greus, des del punt de vista nacional -nacional català, esclar- han estat la llei de dependència, que atorga a l'Estat competències molt efectistes que corresponen a les autonomies, el decret de mínims d'ensenyament -pensat exclusivament per demostrar que Madrid pot forçar l'augment de les hores lectives del castellà a Catalunya- o la proposta del ministre Jordi Sevilla, que ningú sap ben bé com acabarà però que deixa anar un enorme tuf neoloapitzador. El PSC ha acceptat aquests envits fins i tot amb entusiasme. Sembla, per exemple, que el conseller d'Educació, Ernest Maragall, hagi estat l'inspirador de la imposició de la tercera hora de castellà, tan content i pagat com l'ha defensada. No és el cas d'Esquerra. No pot ser el cas d'Esquerra, que ha rebut amb molta incomoditat tots aquests contratemps i que els ha acceptats entre la resignació i el nerviosisme evident. Si aquesta ha de ser la nova tendència del govern de Zapatero, les incomoditats d'Esquerra es multiplicaran d'aquí al final de la legislatura. Oli i aigua no es barregen. Una part, pel que es veu determinant, de la militància republicana considera que el pacte amb CiU és impracticable. "No pot ser", repeteixen, separats cada vegada més dels convergents per un odi fratricida nacionalment. Si no pot ser amb CiU, com és que pot ser amb el PSC? Si no pot ser amb CiU, Esquerra està condemnada a acceptar el preu d'un acord que l'acara cada dia amb més contradiccions?

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

CiU i ERC teatralitzen un suposat acostament a l'ajuntament de Barcelona

pesolbullit | 05 Febrer, 2007 06:06

Segons publica e-noticies.com CiU ha sondejat ERC de cara a un pacte a l'ajuntament de Barcelona. Compte! no ens deixem enganyar, la direcció d'ERC desde fa temps només contempla pactes amb el PSC, per altra banda és força difícil de creure que CiU vulgui realment pactar amb ERC. Que ningu es deixi enganyar.

1política | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Els sindicats de Mossos es mobilitzen contra Saura

pesolbullit | 05 Febrer, 2007 06:05

reproduït de l'enoticies.- El sindicats més representatius del cos de Mossos d'Esquadra "reinicien les mobilitzacions" contra el conseller d'Interior, Joan Saura. Mitjançant un comunicat, expressen que "a partir del proper dilluns, 5 de febrer, hi haurà una concentració diària de delegats sindicals a la porta del Departament d'Interior, per recordar al Sr. Saura que cal dialogar amb els sindicats més representatius per posar una solució al conflicte intern que pateix el cos". D'altra banda tenen previst "convocar una manifestació de tots els agents fora de servei per aquest mes de febrer". Aquesta iniciativa és la reacció a la reunió que van mantenir el passat 22 de gener i manifesten el seu descontentament amb el conseller Saura, ja que "després de constatar l'engany que va suposar la reunió a la qual se'ns va convocar el dia 22 de gener, no solament no es va presentar l'Hble. Conseller, sinó que els representants de l'administració es van limitar a recollir les reivindicacions dels sindicats, que ja coneixien, i es van comprometre a respondre en una setmana, la qual cosa no s'ha produït".

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb