SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

La JNC i càrrecs d'ERC volen que Ernest Maragall plegui

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 18:25

reproduït de l'avui.- Acusen el conseller de cedir a les exigències del govern central, debilitar el model educatiu català i ignorar dades Les Joventuts de Convergència Democràtica (JNC) i càrrecs d'ERC, ara per ara a títol individual, han proposat obertament el cessament del conseller Ernest Maragall per la seva actuació en el conflicte de competències sobre Educació amb el govern espanyol. La Joventut Nacionalista de Catalunya exigeix la dimissió de Maragall perquè considera que el projecte de decret de la conselleria d'Educació sobre ensenyament primari imposa la tercera hora de castellà, tal com volia el PSOE. En un comunicat, el secretari general de la JNC, Jordi Cuminal, va denunciar ahir que és "molt greu" la mesura de la tercera hora de castellà, amb la qual Maragall "s'ha plegat a les ingerències del govern espanyol", i va lamentar, a més, que el conseller, també en tant que nét del poeta Joan Maragall, i ERC "siguin els protagonistes principals d'aquest episodi de la Catalunya postnacional, digne de les tesis més espanyolistes i centralistes que s'han viscut al nostre país". Segons Cuminal, Maragall ha de dimitir perquè debilita el model educatiu català i ignora els informes que certifiquen que la competència dels estudiants catalans en llengua castellana és la mateixa que la dels estudiants castellans. A ERC també hi ha mostres públiques de desacord amb el conseller. El militant de Puig-reig Moisès Rial reclama al seu blog la dimissió del conseller Ernest Maragall "per col·laboracionisme en la derogació de la normalització lingüística catalana". Un altre militant republicà, el conseller nacional Pere Vilarrasa, expressa en un altre blog el rebuig al decret que prepara Educació per incloure la tercera hora de castellà, del qual retreu la "complicitat silenciosa" del tripartit.

Salvador Cardus denuncia la desubicació del govern català

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:29

reproduït del diari avui.- La desnacionalització dels catalans, ara que som un preàmbul de nació i que, per tant, hem entrat en una etapa post-prenacional, és un procés que va agafant un bon ritme de creuer. Tant, que per fer-ne la crònica em caldria un article diari. Com que això no és possible, em prenc la llibertat de fer la crònica de la setmana en quatre tastets que, inevitablement, amargantegen, tot i voler mantenir el bon humor. Del decret-propaganda al decret-gol en pròpia porteria. Ja vaig dir que el decret de la tercera hora de català a primària -completat, posteriorment, amb altres decrets destinats a secundària- era, fonamentalment, un decret-propaganda. És a dir, es tractava d'un decret que no es proposava resoldre cap problema del sistema escolar català sinó millorar la imatge espanyolista del govern Zapatero, erosionada pels seus adversaris locals, amb la COPE i El Mundo al capdavant. Ara, però, hem conegut l'astuta decisió del govern català, que ha consistit a presentar amb una mà un recurs per "conflicte positiu de competències", mentre amb l'altra s'empassava el decret, fent-ne un de propi que assumeix la coacció del govern central. L'avantatge de la resposta és que es perd el partit per mèrits propis -gol a la pròpia porteria-, de manera que ningú no pot dir que t'han fet un gol. D'altra banda, suposant que d'aquí a un temps es guanyés el recurs, tampoc no passaria res. Ara, els nens d'Olot ja parlaran bé l'espanyol. La conclusió de tot plegat és clara: l'Estat que tenim no és el nostre ni està per nosaltres. La millora del coneixement del català els importa un rave, si no és per posar-hi obstacles, ja que saben que és la garantia més gran de la nostra supervivència nacional. I els nostre govern autonòmic es comporta com el que és, acceptant un paper subaltern, evitant de posar l'amo en un compromís. El govern català, desubicat. Pot semblar una paradoxa, però el nostre govern, que és un govern territorial -i no amb vocació universalista, com el d'Espanya- està desubicat, no sap on és. Ho dic a propòsit de la llei que prepara el ministre Jordi Sevilla, un valencià nacionalment deslocalitzat de fa molts anys i renacionalitzat a la nació de destí, i que vol harmonitzar les relacions entre comunitats autònomes i el govern central. Doncs bé, ara hem sabut oficialment que sobre aquest assumpte "no hi ha posició del govern català". Com que ho ha dit en Ridao, que és un jurista expert i forma part d'un dels partits de govern, m'ho crec: es tracta d'un projecte loapitzant -que, en una falsa etimologia, podríem dir que deriva de mossegada de llop- i diu que es proposa "consagrar el cafè per a tothom". Valga'm déu: consagrar el cafè! I, davant d'això, el govern català "no té posició"? I si aquesta fos, precisament, la posició del govern, vull dir, acotar el cap i acatar la llei? Això sí que és patriotisme social. La qüestió de la llei de la dependència ens permet fer una veritable diagnosi del moment polític que vivim. Resulta que després de filar tan prim amb l'Estatut, no fos cas que hagués estat inconstitucional, ERC, ICV, PSC i PP voten a Madrid una llei de la dependència que té el setanta per cent d'articles inconstitucionals, segons el dictamen del Consell Consultiu. El vot afirmatiu d'ERC, a més, és especialment sagnant, no tan sols pel títol de la llei, sinó perquè representa l'acceptació fatal del criteri del peix al cove, tan criticat quan l'aplicava CiU. Amb l'agreujant que CiU donava suport a canvi d'alguna cosa, i ERC ho va votar gratis. El drama, tanmateix, és doble. Per una banda, delata la poca voluntat i dignitat nacional, una d'aquestes coses que diu que no "interessa els ciutadans". Que Montilla digui a RAC 1 que no faran res que "posi en perill els interessos dels catalans i les catalanes que esperen una acció beneficiosa d'aquesta llei", anticipa les intencions: l'acataran, inconstitucional i tot. De l'altra, deixa ERC en una posició compromesa, especialment quan l'estratègia actual la justifiquen apel·lant al "patriotisme social". Mireu: l'únic patriotisme social de veritat és el que fa el PSOE amb aquesta llei, mai tan ben anomenada, de la dependència. Amb un petit detall: es tracta de patriotisme espanyol... Senyor Vendrell, que té un moment? No voldria distreure el senyor Vendrell, que en el seu article de diumenge ens demanava que no li féssim perdre el temps. Gràcies al vicesecretari general de coordinació interna, ara ja sabem que ERC està en fase d'"acumulació de forces", un terme d'argot revolucionari marxista que descriu períodes de reorganització posteriors a grans derrotes, però que, naturalment, si es pot fer des del govern, millor que millor. Probablement, a Marx ni li havia passat pel cap. Ara bé, la meva preocupació és una altra. Jo, no és que demani la independència per demà passat, senyor Vendrell, però voldria saber com es nota que ERC és al govern des del 2003, per exemple, en els resultats de la política lingüística o a l'hora de frenar que els informatius de TV3 siguin una arma potent -això sí, en català- d'espanyolització i de pèrdua de l'autocentrament nacional. Res: només és per posar dos exemples. Perquè fins i tot la gradualitat hauria de tenir calendari i uns mínims d'eficàcia. Salvador Cardús i Ros Sociòleg i periodista

Marçal Sintes: Tercera hora

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:25

reproduït del diari avui.- Ha costat molt, però José Montilla ha anunciat que el govern de Catalunya presentarà un conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional pel decret de la ministra Cabrera, encara que -i això constitueix un autèntic escàndol- sense qüestionar el punt sobre la tercera hora de castellà. La tercera hora de castellà el tripartit l'accepta i se l'empassa. Serà la primera norma espanyola que Montilla portarà al TC. Com tothom deu recordar, sent ministre de Zapatero n'hi va dur sense tantes manies ni mitges tintes una del Parlament català: la llei de l'audiovisual. Mentrestant, el conseller Ernest Maragall (un noi de casa bona amb ànima d'Oncle Tom) s'afanya a redactar un decret propi ordenant més castellà a fi de satisfer els desitjos i la necessitat de propaganda del govern del PSOE, llançat a una ofensiva loapitzadora per rebregar l'Estatut abans que comenci a caminar. Haurem de veure si la llei de dependència, aprovada pel tripartit i el PP a les Corts espanyoles, que el Consell Consultiu s'ha carregat de dalt a baix per antiestatutària, acabarà també al Constitucional. Per cert, que la naturalesa antiestatutària d'aquesta norma va ser denunciada en un parell d'informes per l'Institut d'Estudis Autonòmics, clamorosament ignorats per les esquerres catalanes. Cal observar amb molta cura quina actitud adoptarà en tot aquest sarau la desconcertada cúpula d'ERC, entrampada entre la dignitat que se li suposa a aquest històric partit i l'estratègia actual, consistent a sotmetre's a Montilla i els seus xavals d'una forma quasi masoquista i extremadament difícil de comprendre. m.sintes@hotmail.com

Miquel Pairolí: "Va perdut, el germà Maragall"

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:19

Miquel Pairolí anuncia en un article al diari El Punt que "encara ha de rodar molt l'afer de la tercera hora de castellà en l'educació primària". Afirma que "es tracta d'un afer amb més càrrega simbòlica que repercussió pràctica", ja que creu que "l'aplicació del reial decret no modificarà pas substancialment la situació lingüística de Catalunya, que depèn de factors molt més poderosos i influents". Tot i que "com a símbol, com a dreclaració d'intencions, sí que és significatiu" i per això és partidari d'oposar-s'hi. És lamenta, però, que el conseller Maragall no hagi entès això, o "que no hi doni importància". Constata que Ernest Maragall "ha accedit a la conselleria per una via curiosa", "desplaçant un predecessor eficient" i "com a premi a una llarga carrera a l'ombra i com un contrapès a favor del maragallisme, el de Pasqual". Miquel Pairolí afirma que quan es va fer evident el tema de l'hora de castellà el conseller "va vessar-la de bon principi", "no entenia quin joc s'estava fent" . "No es tractava d'ensenyar més o menys castellà, sinó de la imposició d'una llei, en una matèria, a més molt susceptible". El periodista continua dient "Ernest, espanyolista com Pasqual, això d'una hora més de castellà no ho devia pas trobar malament". Pairolí conclou l'article afirmant "va perdut, el germà Maragall", i "Montilla sí que ha entès el joc, haurà d'explicar-li-ho".

Corrupció urbanística: ara, Felanitx, Mallorca

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:17

reproduït del bloc de Miquel Àngel Llauger.-

a ho dèiem: el mapa de la corrupció urbanística coincideix amb el mapa dels governs municipals del PP. Com per confirmar el teorema, van arribant informacions de corrupció urbanística de municipis que fins ara semblava que se n'escapaven. Ara arriba Felanitx. La batlessa va retardar l'aprovació per part del Consell d'una norma urbanística que havia aprovat el Ple i que reduïa les densitats en sòl urbà. En el temps que va passar entre l'aprovació pel Ple i l'aprovació pel Consell (que feia entrar la norma en vigor) hi va haver un allau de llicències, concedides en temps rècord. Tot un entramat d'enginyeria urbanística en favor de constructors que ara s'haurà de veure quines connexions polítiques tenen. La primera entrega de la informació és al Diario de Mallorca d'avui. La cosa donarà més de si. La corrupció és inherent a la naturalesa humana, va dir el portaveu del PP Miquel Ramis. Sobretot, hauríem d'afegir, a la naturalesa humana dels batles del PP.

Dos batles del PP processats a Eivissa

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:08

reproduït del bloc de Miquel Àngel Llauger.-

Les Illes Balears, informativament parlant, són això: illes. La mar que ens separa és insuperable per a les notícies. Això fa que, de Mallorca estant, ens passin completament desapercebuts alguns esdeveniments que resulten necessaris per fer-se una idea adequada de qui és qui, i com actua, al panorama polític. Amb motiu del «cas Hidalgo», hi podria haver algun ingenu que es cregués el que ens vol fer creure en Matas: que això d'Andratx és un cas aïllat, que el PP actua amb diligència en els casos de corrupció que afecten els seus càrrecs públics, etc. etc. Dic que s'ha de ser ingenu, perquè basta fer una repassadeta per la geografia dels governs municipals del PP (Palma, Santa Margalida, Ses Salines, Calvià, Llucmajor...) per veure com coincideix amb la geografia de la corrupció. La prova definitiva, però, ve d'Eivissa, on els batles de Santa Eulàlia i Sant Josep estan pendents que se'ls obri judici oral, amb duríssimes peticions en contra per part de la Fiscalia. Si per Mallorca això fos una mica més conegut, potser en Matas ja no gosaria dir que el PP no permet que els membres del PP amb indicis seriosos de corrupció segueixin ocupant càrrecs públics. Un batle pendent de l'inici del judici oral, no ho oblidem, és més que un batle imputat per la Fiscalia. El batle de Santa Eulàlia, Vicent Guasch, acumula fins a tres imputacions per possibles delictes urbanístics. Per al cas de la urbanització de Ses Torres, la jutgessa ja ha decretat l'inici del judici oral contra el batle i cinc regidors i tècnics municipals, mentre que la Fiscalia sol·licita, per al batle i dos dels altres imputats, vuit anys d'inhabilitació i 120.000 euros de multa. Fa cinc anys que es va denunciar que l'aprovació de la urbanització de Ses Torres de Talamanca en sòl rústic podria constituir un delicte contra l'ordenació del territori. El batle de Santa Eulàlia també està imputat per un delicte contra el medi ambient per haver permès que continuàs de manera il·legal el funcionament de la pedrera de «Ses Planes», que envaeix sòl rústic protegit i que ha estat denunciada pels veïns. En la seva tercera imputació, Vicent Guasch haurà de comparèixer davant el jutge pel presumpte delicte de concedir, a l'àrea de Can Castelló, llicència per a set habitatges en una superfície de 10.000 m allà on la normativa establia 15.000 m per a cada habitatge. Al batle de Sant Josep, Josep Serra Escandell, se li acumulen els casos de corrupció. El jutge del Jutjat d'Instrucció número 3 d'Eivissa ha ordenat inici de judici oral contra ell i contra cinc membres de la comissió de govern de l'any 1992, per un delicte de prevaricació urbanística, per permetre la construcció d'una mansió de 300 m al cim protegit del Puig d'en Serra. La Fiscalia demana una pena de dos anys i mig de presó, i dotze anys d'inhabilitació. És la primera vegada que la Fiscalia demana presó per a un batle en exercici. El batle de Sant Josep, a més, acumula una altra imputació per haver asfaltat una gran esplanada del negoci de nàutica de la seva propietat amb aglomerat procedent de la planta asfàltica de l'empresa Matías Arrom Bibiloni (MAB), que mantenia la seva activitat de manera il·legal al municipi. La Fiscalia d'Eivissa aprecia indicis dels delictes de prevaricació i de negociacions i activitats prohibides a funcionaris i autoritats públiques en l'actuació del batle. Amb quina diligència ha actuat el PP contra Guasch i Serra? Amb cap. Deia un portaveu d'aquest partit que la corrupció és inherent a la naturalesa humana. Potser hem de concloure que sí, però, que ho és més en el cas de la naturalesa del governant del PP balear.

Eivissa: Camps de futbol i especulació urbanística

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:02

reproduït d'eivissaconfidencial.- Un cartell anuncia la construcció d’un nou camp de futbol a Santa Gertrudis, Eivissa. Fa una temporada que l’Ajuntament de Santa Eulària va anunciar la compra del terreny, ubicat a la intersecció entre les carreteres de Sant Llorenç i Sant Miquel . La zona esportiva queda així en sòl rústic, que haurà de ser reclassificat i urbanitzat convenientment. Curiosament, però, no es fa el camp de futbol en primera línia sinó que es deixa una franja a la zona més propera al poble. La maniobra és bastant evident. Es promou amb diner públic una infraestructura esportiva a una zona rústica. La necessitat de comunicació amb el nucli urbà justifica la urbanització de la zona, amb la construcció de voreres, enllumenat, enjardinament, etc. Després vendrà la reclassificació “natural” (i més barata per al propietari) i la construcció d’edificis a la primera línia de carretera, que s’ha deixat reservada. Efectivament, el beneficiari del negoci que es farà amb aquests terrenys es diu Abel Matutes, encara que no ha estat mai ministre.

Les enquestes reiteren que el PP perd les eleccions a Eivissa

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 05:57

reproduït d'Eivissa Confidencial .- Partits i mitjans de comunicació estan fent enquestes preelectorals cada vegada amb més freqüència. En els últims dies ens conten que s’estan fent noves enquestes telefòniques a Eivissa i s’espera que aviat hi haurà notícies dels resultats. Fins ara, les dades que transcendeixen són positives per a l’esquerra, que té opcions serioses de recuperar el poder d’aquí a 4 mesos. La possible derrota del PP l’atribueixen la majoria d’analistes als escàndols de corrupció urbanística i a polèmiques com la de les autopistes d’Eivissa. Aquesta polèmica, de fet, era la principal clau que destacava l’altre dia un diari electrònic. En concret, destacava la implicació de Matutes com a directiu d’una de les constructores i pare de la consellera de Vies i Obres i feia referència a les denúncies que encara estudien els jutjats.

Un altre alcalde del PP dimiteix per corrupció

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 05:52

reproduït de Eivissa Confidencial .-

L’alcalde de la localitat mallorquina de Santa Margalida, Antoni Del Olmo, anuncia la seua dimissió (segons diuen) per por a ser detingut o implicat en una operació anticorrupció a gran escala. Aquest alcalde del PP feia temps que estava rodejat d’escàndols i ja havia renunciat a presentar-se a la reelecció, a diferència del d’Andratx, que el PP havia dit que repetiria. Sembla que un dels detonants d’aquesta dimissió és la difusió a YouTube d’aquest video on es parla d’un suborn. A 4 mesos de les eleccions segueixen sortint noves proves que la corrupció urbanística afecta gran quantitat d’ajuntaments, pràcticament tots del PP. Jaume Matas és conscient del preu polític que pot pagar el seu partit per aquests escàndols. Matas i el polèmic José Maria Rodríguez haurien pactat amb l’alcalde dimissionari aquesta operació preventiva, temen que les actuacions obertes per la fiscalia acabin en un “cas Andratx II”.

Alfons Quintà: La manipulació de TV3

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 05:44

reproduït del diari avui.- Llegeixo en un diari de fora de Barcelona un gran article d'Albert Solé sobre la monstruositat estructural (econòmica, gerencial, laboral) que encarnen els mitjans de propaganda audiovisual de la Generalitat, encapçalats per TV3. El periodista treu les dades de la prestigiosa revista Noticias de la Comunicación. He escrit moltes vegades que estic penedit i sento necessitat de demanar perdó per haver tingut a veure amb el que havia d'haver intuït que acabaria sent una immensa vergonya. Avui TV3 ja és un poder fàctic i corporatiu del qual uns polítics s'aprofiten com a instrument de perversió ideològica interessada, mentre que altres esperen poder fer el mateix en el futur. TV3 ha assolit el trist mèrit de ser l'empresa de comunicació ( de fet, de manipulació) amb més pèrdues d'Espanya i també la de més treballadors. Està en un procés, d'anys, de pèrdua d'audiència. Les seves pèrdues són de bojos. Només el 2005, van ser de 163 milions d'euros per TV3, és a dir 270.058 milions de pessetes (més d'un quart de bilió), i uns 22 milions d'euros més (3.818 milions de pessetes) per Catalunya Ràdio. És una follia i es va tirant de veta. Em veig capaç d'argumentar que l'especialitat dels mitjans de la Generalitat és destil·lar verí per a l'intel·lecte. Què és sinó qualificar els bípedes assassins de nens, a Iraq, de "resistents"? El seu enemic jurat és el liberalisme i, per tant, la democràcia liberal i l'economia de mercat, que ells en diuen democràcia formal burgesa i capitalisme. Per tant, els enemics d'aquells són els seus amics.

Alfons Quintà

Advocat i periodista

Salvador Cardús: Govern de Catalunya, diagrama pla

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 00:11

reproduït de tribuna.cat.- L’actual govern de la Generalitat, tot i que ja ha demostrat que, de portes enfora, es comporta com un animal de sang freda, comença a acumular prou pressió com, potser, per haver de donar alguna explicació més. En menys d’una setmana –de fet, en tres dies- s’ha trobat amb el projecte de llei de Jordi Sevilla que vol harmonitzar les relacions entre autonomies i govern central, , ha vist com el govern central no atenia la seva queixa pel decret de la tercera hora de castellà i com el Consell Consultiu li deia que el 70 per cent dels articles de la Llei de Dependència que van votar a Madrid com un sol home, és inconstitucional perquè vulneren les competències de la Generalitat de Catalunya. Del primer projecte han dit que no té posició presa però que si és per “modernitzar” el model, que hi podrien estar d’acord. La tercera hora, ja se l’han empassat, al marge del recurs anunciat. I Montilla acaba de dir que no farà res que posi en perill els avantatges que la Llei de la Dependència tindrà pels catalans. Ai, ai, ai... Naturalment, aquestes són les pressions que els arriben dels “propis”. Perquè dels altres, del PP especialment, en la seva boja carrera cap enlloc, busca les pessigolles del govern per la via del populisme més tronat. Ara mateix, la nouvinguda a la política, el més inexpert cadell del Piqué, la senyora Nebrera, s’atreveix a posar en qüestió la capacitat de la nostra policia, acusant-la d’intel•lectualment immadura i d’insinuacions pitjors que no vull ni repetir. Ja sabem que la política té poques entranyes, però sempre s’espera que li quedi un xic de vergonya i no faci el ridícul. Però quan la popularitat ja no la dóna la feina responsable sinó l’estirabot mediàtic, estratègies com les del PP fan por de veritat: en el ridícul troben molta força! I, entretant, CiU segueix sense capacitat per mostrar com pensa respondre, amb perspectiva de futur, a una política que, ai las, s’assembla tant a la que havia practicat –i a la que estaria practicant- en cas de ser al govern, com s’havia proposat, amb el PSC d’en Montilla. En definitiva: que el govern s’hauria pogut estalviar l’estudi de més de 77.000 € per descobrir què fa que la gent no vagi a votar. A aquest pas, aviat n’haurà d’encarregar un altre per saber perquè hi ha gent que segueix votant.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb