SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Carod-Rovira: el pecat de la petulància

pesolbullit | 02 Febrer, 2007 06:11

Quan lany 1996 el senyor Colom va marxar d'ERC protagonitzant un cas evident de transfuguisme molts van pensar (vam pensar) que el seu successor, el senyor Carod-Rovira seria un bon secretari general d'ERC, l'únic que havia de fer era arreglar el tema de les finances del partit, molt malmeses en aquell moment, però agafava un partit que anava a l'alça amb la bandera de l'independentisme i que tenia unes perspectives extraordinaries. El senyor Carod, però, va començar a utilitzar un discurs nou, diferent, ara ja no estava clar que fossin independentistes, ara calia ser molt "PROGRES" i molt políticament correctes ( vaja, com la senyora Mayol). Abans de Carod ERC era un partit que pretenia aconseguir la independència de Catalunya, ara ERC és un partit de gent que diu que és independentista o que li agradaria la independència però que persegueix altres objectius. Per exemple, l'alcalde de Tarragona, el senyor Nadal, diu que és independentista, però milita en un partit regionalista que no persegueix la independència i a més a més manté un pacte amb el PP a l'ajuntament de Tarragona, per tant, encara que el senyor Nadal digui que és independentista, fins i tot en el cas de que ho sigui realment, de qué serveix votar-lo? el senyor Nadal no farà mai res per lograr la independència, i que sigui independentista és només una anécdota, com la de portar ulleres o tenir els cabells blancs. El que necessita Catalunya és un partit que tingui com a propòsit únic i irrenunciable aconseguir la independència de Catalunya, tenir un partit com ERC, ple de gent que diu que desitja la independència, però que té un altre objectiu (que hi hagi un govern de "esquerres") no serveix per res, és perdre el temps.

ERC hauria de ser una gran plataforma encaminada a aconseguir la independència de Catalunya, però el problema d'ERC té nom i cognoms: Josep Lluís Carod-Rovira, un personatge vanitós que presumeix d'haver llegit no sé quants llibres i de saber no sé quantes coses però que és infinitament maldestre. Carod-Rovira comet errors constants, des de que és vicepresident n'ha comés uns quants i de quan va ser conseller en cap millor no parlar-ne. El problema del senyor Carod és la petulància, va per la vida amb uns aires de grandesa que no els té ni la reina d'Anglaterra, mira a tothom per damunt de l'espatlla i li fa basarda parlar amb la gent normal del carrer. Tothom està per sota d'ell, per tant ningú el pot aconsellar i ningu està legitimat per dir-li que s'equivoca, la opinió dels altres no val, ell no s'equivoca mai. Quan una persona pensa que no s'equivoca mai i que tots els que el critiquen són imbècils té tots els números per estabellar-se, si vas a 250 km/h per l'autopista, no rectifiques i desatens a totes les persones que t'aconsellen de bona fe que redueixis la velocitat el més probable és que t'estabellis amb el cotxe. El senyor Carod és un maldestre perquè no escolta a ningú i no escolta a ningú perquè és un petulant, està obssessionat amb la tàctica i l'estratègia, creu que la seva aposta de pactar amb els socialistes és una jugada genial, però oblida que els maldestres, els vanitosos, els presumptuosos, els fatxendes, els fatus i els immodestos sempre han sigut pèssims estrategues.

Francesc-Marc Àlvaro: Manual d’argumentació de l’independentista governamental superat pels fets (no paraules)

pesolbullit | 02 Febrer, 2007 04:59

reproduït de elsingular.cat.- Algú em fa arribar una publicació secreta que s’ha repartit entre tots els homes i dones principals de l’independentisme governamental per tal de fer front als fets que posen en evidència la naturalesa del Govern Montilla com allò que és: una oficina provincial amb missió anestèsica sobre el fet nacional i amb voluntat de convertir el nacionalisme/sobiranisme/independentisme en un segment social testimonial, folklòric, decoratiu, accessori i estrany en una Catalunya política que s’assembli ben aviat al País Valencià i Galícia. Aquest manual o argumentari tan interessant no sembla que hagi estat escrit per Xavier Vendrell, per raons òbvies. Més aviat es diu que sorgeix de les aportacions originals de figures com Enric Marin, Hèctor López Bofill, David Miró i Oriol Junqueras, caps de brot del més subtil pensament independentista-montillista que ens il•lumina en aquesta hora. No es descarta que l’exconseller Josep Bargalló també hi hagi contribuït des de la seva perspicàcia i erudició. El manual conté un decàleg que sintetitza tot allò que ha de dir un bon independentista oficial al servei del president Montilla. Passo a copiar-lo pel seu valor documental i perquè ens ajuda a comprendre algunes actituds dels nostres pròcers hereus de Macià i Companys. “1- Si us esmenten la llei estatal de Dependència, que ERC ha votat a Madrid i el Consell Consultiu de la Generalitat ha tombat, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut. 2- Si us esmenten el decret del castellà, que el conseller Ernest Maragall accepta de fet pel bé de la pàtria i del progrés, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut. 3- Si us esmenten les lleis harmonitzadores que prepara el ministre Sevilla, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut. 4- Si us esmenten les escasses competències del vicepresident Carod dins del Govern, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut. 5 -Si us esmenten la gran minva en les partides econòmiques que gestiona ERC al Govern, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut. 6 - Si us esmenten les declaracions de l’exconseller Carretero, és una conspiració de CiU en aliança amb “els ressentits”. 7 -Si us esmenten les crítiques als dirigents d’ERC que el sociòleg Salvador Cardús planteja en els seus articles, heu de demanar el seu cap i, de pas, dir que és una conspiració de CiU en aliança amb “els puristes”. 8- Si us esmenten que ERC ha deixat de tenir veu i perfil, heu de respondre que “ara tenim tàctica i estratègia” i que dia vindrà en què, des del Canigó, una veu ressonarà imitant el poeta: “Ni Espanya, ni França, Països Catalans!”. Sobretot, parleu sempre d’un futur inconcret. En cas de dubte, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut. 9 – Si us esmenten d’altres persones crítiques amb la política d’ERC, digueu sempre que són els que volien tocar cuixa en aquest Govern i que o formen part de la conspiració de CiU o són ximples que no han entès els nous temps. També s’ha de remarcar molt sovint que ells cobren dels poders fàctics per dir el que diuen. Només nosaltres tenim conviccions, ells són mercenaris miserables que cerquen el plat de llenties. 10 – Tots aquests arguments es resumeixen en un: la culpa de la situació del país és de CiU per haver dit sí al nou Estatut. ERC, però, salvarà el país al costat del president Montilla. En podeu estar ben segurs”. 22 Veure i/o afegir comentarisImprimirEnviar a un amic

Jordi Graupera: Carod té l'enemic a casa

pesolbullit | 02 Febrer, 2007 04:06

reproduït de elsingular.cat.- Fa un parell o tres de setmanes, quan faltaven pocs segons per a què acabés una tertúlia a Com Ràdio, la Glòria Serra, que és qui dirigeix, i molt bé, el programa, va anunciar que tot seguit entrevistaria al Vicepresident de la Generalitat de Catalunya. Els tertuliants vam comentar que en realitat en Josep Lluís Carod Rovira és el conseller de la vicepresidència. La Glòria Serra va proposar que li preguntessim al mateix Carod, que s’esperava al passadís. Em vaig quedar una mica endarrerit perquè m’havia deixat l’abric a la cadira i mentre sortia de l’estudi vaig sentir com la Glòria Serra li comentava els nostres dubtes. El conseller va respondre: “Això ho deu haver dit un convergent”. Donat que era molt difícil que els tres tertulians d’un programa de Com Ràdio fossim convergents, vaig pensar que en realitat el que el conseller volia dir és que qui qüestionés la seva vicepresidència només podia ser el seu “enemic”. Un convergent, vaja. Quan m’hi vaig acostar, el conseller explicava que no entenia el perquè d’aquest debat absurd, que també Maria Teresa Fernández de la Vega és la ministra de la vicepresidència i tothom la tracta de vicepresidenta. Vaig pensar que quina santa raó tenia el conseller denunciant l’absurditat del debat. Al capdavall, si el conseller d’obres públiques aconsella sobre les obres publiques, el conseller de la vicepresidència només pot aconsellar sobre la vicepresidència, cosa que no existeix, si no és que el propi conseller és, a l’hora, el vicepresident. L’atac de sentit comú del conseller vicepresident em va fer sentir avergonyit d’haver qüestionat la seva acció política a partir d’un afany de protagonisme basat en el nom del càrrec. Cosa que jo, igual que el conseller, considero “absurda”, sinó ridícula. Feliç d’haver-m’hi reconciliat vaig anar cap a la feina tot rumiant per què l’havien nomenat conseller de la vicepresidència, i no vicepresident directament, si qualsevol de les dues nomenclatures són un invent en el nostre ordenament i, per tant, s’ha de fer una llei nova igualment. No podia ser que el President Montilla ho hagués fet per qüestionar la vicepresidència del conseller, perquè això, ja ho sabem, només ho fan els convergents. Ahir vaig entrar a la pàgina de la Moncloa per buscar informació sobre un acord que ha firmat Espanya amb Etiòpia i fer-ne un article per a tots vostès, i vet aquí que quan arribo a la pàgina de la vicepresidenta llegeixo el següent: “Maria Teresa Fernández de la Vega. Vicepresidenta primera. Ministra de la Presidencia”. Caram, i diantre. O es va confondre el conseller o ens va voler confondre el conseller. Només pot ser que s’equivoqués, altrament seria donar prou rellevància com per mentir a un afer que tant el conseller com jo considerem absurd. Però passat el primer impacte me n’adono que la vicepresidenta espanyola ho és perquè és Ministra de la Presidència. És a dir, que deu aconsellar el president. Mentre que en Carod aconsella sobre la vicepresidència i per això no el tracten de vicepresident. ¿Què hagués costat nomenar-lo conseller de la presidència, com ho fou Xavier Trias per Pujol, i després fer una llei que el nomenés vicepresident? No podia ser que, tractant-se d’una cosa tan “absurda”, el President Montilla hagués filat tan prim per distanciar-lo del preciat càrrec. Això, ja se sap, només ho fan els convergents. Cansat i abatut, vaig dedicar-me a llegir els discursos dels ministres espanyols en actes institucionals: m’encanta la retòrica de ministre que visita un poble o una fàbrica o un dinar de periodistes. Així va ser com vaig trobar el discurs que el Ministre Montilla va fer en el Foro Europa Press el 26 d’octubre del 2005. El Ministre, després de defensar la reforma de l’estatut dels atacs injustificats i demencials del Partit Popular i els seus radiofonistes, després de dir que sí, que Catalunya és alguna cosa que pot rebre el nom de nació, o del que sigui, perquè no ens barallarem pels nom i després de dir que l’objectiu del l’estatut era enfortir l’Espanya del segle XXI, va deixar anar la següent frase referida, aparentment, a les calúmnies de Rajoy: “Además, debo recordar que la mentira, el exabrupto y la insídia solo son semillas provechosas para aquellos, como los independentistas, que hacen del rechazo su mejor caldo de cultivo social y electoral”. Caram, i diantre. Dures paraules de José Montilla i Aguilera. Abans d’unes eleccions tots semblen enemics, vaig pensar. I hi vaig caure: Montilla és convergent. Al capdavall, només un convergent o un enemic faria de Carod un simple conseller de la vicepresidència, enlloc de tot un vicepresident.

Isidor Marí, sociolingüista: tenim uns polítics deplorables

pesolbullit | 02 Febrer, 2007 04:04

reproduït de tribuna.cat.- El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, ha negat en una entrevista a RAC 1 que als consellers d'ERC els hagin colat un gol en matèria educativa. Ridao ha destacat la decisió d'ahir del Parlament de "plantar cara al decret del govern espanyol i de portar aquesta qüestió al Tribunal Constitucional per creure que atempta contra les nostres competències en matèria educativa, com nosaltres venim dient des de fa setmanes. I de fet ahir el Parlament el que ha demanat al govern és a presentar un conflicte positiu de competències en els mateixos termes que es va formular un informe previ per part del gabinet jurídic de la Generalitat i per tant també qüestiona obertament la capacitat de l'estat de fixar un nombre d'hores que sobrepassa el 55% que correspon a l'estat segons la LOE". Ridao ha destacat que l'esborrany del departament d'Educació tot just el van conèixer ahir abans del ple i que l'estan estudiant, i ha afegit que "la gent crec que ha d'estar molt tranquil·la perquè ERC vetllarà des del govern perquè en tot moment el català sigui l'eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilingüe". I ha assegurat que "l'actual política educativa que té la voluntat de garantir els drets individuals i la cohesió social, no es posa en perill. I la finalitat del nostre sistema educatiu en matèria lingüística que és la de garantir que tot alumne escolaritzat a Catalunya assoleixi un correcte domini de comprensió i d'expressió tant oral com escrita en les dues llengües oficials, no està en perill. I des d'aquests punt de vista no existeix cap element educatiu que avui per avui pugui justificar un decret com el que el govern espanyol volia imposar. A partir d'ara cal un debat amb la comunitat educativa, un decret que ha de ser un projecte consultat amb el consell escolar, i que no entrarà en vigor fins d'aquí a dos o tres mesos, i el govern no l'aprovarà si no hi ha prou consens". Joan Ridao ha destacat que "tots els indicadors de qualitat del nostre sistema educatiu apunten que la competència lingüística de l'alumnat a Catalunya no és inferior pel que fa al castellà a l'alumnat de la resta de l'estat. I aquests mateixos indicadors apunten que paradoxalment la competència lingüística en català del nostre alumnat quan arriba a la ESO està per sota del castellà. Sembla si més no contradictori amb un increment del pes curricular en la matèria que va més avançada. Aparentment no sembla justificat. El que estem ara treballant és la construcció d'un model educatiu plurilingüe i per tant també amb una incidència clara d'una llengua com l'anglès. De cara al proper curs escolar, amb la sisena hora lectiva, no hi ha menys català, sinó que hi ha més hores de català, efectivament també hi ha més hores d'anglès. El que hem d'acabar de definir és aquesta qüestió. El govern espanyol no te títols ni facultats en aquests moments per establir el disseny total de l'ordenació del nostre currículum i del nostre pla d'estudis. Haurem de decidir amb totes les parts de mutu acord i amb la mateix comunitat educativa, com dissenyem aquest currículum i per tant quina cabuda donem a les hores d'anglès, de castellà i de català". Pel que fa a la Llei de dependència i a la invasió de competències de l'Estatut, Ridao ha dit que "qualsevol llei que surt proposada i emanada pel govern espanyol incorpora algun matís, sovint de toc de competències, això ha estat una constant en els darrers 25 anys, i també darrerament. Fa pocs dies vam conèixer un informe de CiU que denunciava que hi ha 23 iniciatives no només lleis, sinó altres normes que envaeixen competències. I la mateixa CiU n'havia votat 17. Sempre es produeixen alguns elements d'aquest tipus. Estem estudiant aquesta qüestió i veurem què fem. No ens fa por judicialitzar aquest tema i que eventualment es pugui arribar a recórrer. Però aquesta llei no intervé en absolut en les polítiques en matèria de serveis socials de Catalunya. Va en la línia política del govern, i hi surten guanyant les més de 300.000 persones amb dependències". Per la seva banda, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha afirmat en una entevista a TV3 que "en un mes i mig" estarà aprovat el decret educatiu del govern. Maragall afirma que "el decret ha estat consultat, mostrat, comentat i discutit amb els socis del Govern, abans de la primera presentació pública, i crec que ha estat fet a satisfacció, altra cosa és que hi hagi legítimament qüestions a seguir debatent". El conseller ha afegit que està "absolutament convençut que s'arribarà a un acord". Ernest Maragall afirma que "si per alguna cosa passarà a la història el decret és perquè per primera vegada formalitza que, a banda que el català sigui llengua vehicular i bàsica, aplicarem el model d'immersió lingüística, fet que no s'havia dit mai en un decret d'ensenyament, i l'aplicarem amb totes les conseqüències". "Estem reforçant activament, conscientment, el català a les nostres escoles, allà on més falta fa i arreu de Catalunya", ha afegit el conseller. "No és el decret del castellà sinó de l'anglès i les matemàtiques, de la millora de la qualitat de l'ensenyament i permet que el govern català prengui una determinació clara en la construcció d'un model educatiu nou", ha afirmat Maragall. El conseller d'Educació ha qualificat d'"irresponsabilitat incomprensible" les declaracions del president de Convergència i Unió, Artur Mas, en què reclamava al govern català que no apliqui el decret ministerial. "No sé si és ignorància o insubmissió", ha afegit en relació amb Convergència i Unió. Respecte a l'ús del català, Maragall considera que "el que ens ha de preocupar és l'ús social del català" perquè "si alguna defensa té el català és i serà el sistema educatiu". El titular d'Educació ha dit, respecte al conflicte competencial amb el Ministeri d'Educació, que "considerem que la lletra petita del decret de mínims podria envair competències i ho hem de fer saber al Tribunal Constitucional perquè decideixi". "Hem de garantir que tenim el dret protegit i exercit", ha afegit. "Crec que els nois i noies de Catalunya han de millorar les competències lingüístiques en català, castellà i anglès i tenim un horitzó per fer-ho". Maragall ha afegit que per aconseguir-ho hi ha una nova oportunitat, que és la sisena hora escolar. "Podem començar de debò l'aprenentatge de l'anglès com a tercera llengua, cosa que lamentablement no s'havia fet".

El decret del castellà tiba la relació entre ERC i el Govern

pesolbullit | 02 Febrer, 2007 04:00

reproduït d'enoticies.com .- El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, ha negat en una entrevista a RAC 1 que als consellers d'ERC els hagin colat un gol en matèria educativa. Ridao ha destacat la decisió d'ahir del Parlament de "plantar cara al decret del govern espanyol i de portar aquesta qüestió al Tribunal Constitucional per creure que atempta contra les nostres competències en matèria educativa, com nosaltres venim dient des de fa setmanes. I de fet ahir el Parlament el que ha demanat al govern és a presentar un conflicte positiu de competències en els mateixos termes que es va formular un informe previ per part del gabinet jurídic de la Generalitat i per tant també qüestiona obertament la capacitat de l'estat de fixar un nombre d'hores que sobrepassa el 55% que correspon a l'estat segons la LOE". Ridao ha destacat que l'esborrany del departament d'Educació tot just el van conèixer ahir abans del ple i que l'estan estudiant, i ha afegit que "la gent crec que ha d'estar molt tranquil·la perquè ERC vetllarà des del govern perquè en tot moment el català sigui l'eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilingüe". I ha assegurat que "l'actual política educativa que té la voluntat de garantir els drets individuals i la cohesió social, no es posa en perill. I la finalitat del nostre sistema educatiu en matèria lingüística que és la de garantir que tot alumne escolaritzat a Catalunya assoleixi un correcte domini de comprensió i d'expressió tant oral com escrita en les dues llengües oficials, no està en perill. I des d'aquests punt de vista no existeix cap element educatiu que avui per avui pugui justificar un decret com el que el govern espanyol volia imposar. A partir d'ara cal un debat amb la comunitat educativa, un decret que ha de ser un projecte consultat amb el consell escolar, i que no entrarà en vigor fins d'aquí a dos o tres mesos, i el govern no l'aprovarà si no hi ha prou consens". Joan Ridao ha destacat que "tots els indicadors de qualitat del nostre sistema educatiu apunten que la competència lingüística de l'alumnat a Catalunya no és inferior pel que fa al castellà a l'alumnat de la resta de l'estat. I aquests mateixos indicadors apunten que paradoxalment la competència lingüística en català del nostre alumnat quan arriba a la ESO està per sota del castellà. Sembla si més no contradictori amb un increment del pes curricular en la matèria que va més avançada. Aparentment no sembla justificat. El que estem ara treballant és la construcció d'un model educatiu plurilingüe i per tant també amb una incidència clara d'una llengua com l'anglès. De cara al proper curs escolar, amb la sisena hora lectiva, no hi ha menys català, sinó que hi ha més hores de català, efectivament també hi ha més hores d'anglès. El que hem d'acabar de definir és aquesta qüestió. El govern espanyol no te títols ni facultats en aquests moments per establir el disseny total de l'ordenació del nostre currículum i del nostre pla d'estudis. Haurem de decidir amb totes les parts de mutu acord i amb la mateix comunitat educativa, com dissenyem aquest currículum i per tant quina cabuda donem a les hores d'anglès, de castellà i de català". Pel que fa a la Llei de dependència i a la invasió de competències de l'Estatut, Ridao ha dit que "qualsevol llei que surt proposada i emanada pel govern espanyol incorpora algun matís, sovint de toc de competències, això ha estat una constant en els darrers 25 anys, i també darrerament. Fa pocs dies vam conèixer un informe de CiU que denunciava que hi ha 23 iniciatives no només lleis, sinó altres normes que envaeixen competències. I la mateixa CiU n'havia votat 17. Sempre es produeixen alguns elements d'aquest tipus. Estem estudiant aquesta qüestió i veurem què fem. No ens fa por judicialitzar aquest tema i que eventualment es pugui arribar a recórrer. Però aquesta llei no intervé en absolut en les polítiques en matèria de serveis socials de Catalunya. Va en la línia política del govern, i hi surten guanyant les més de 300.000 persones amb dependències". Per la seva banda, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha afirmat en una entevista a TV3 que "en un mes i mig" estarà aprovat el decret educatiu del govern. Maragall afirma que "el decret ha estat consultat, mostrat, comentat i discutit amb els socis del Govern, abans de la primera presentació pública, i crec que ha estat fet a satisfacció, altra cosa és que hi hagi legítimament qüestions a seguir debatent". El conseller ha afegit que està "absolutament convençut que s'arribarà a un acord". Ernest Maragall afirma que "si per alguna cosa passarà a la història el decret és perquè per primera vegada formalitza que, a banda que el català sigui llengua vehicular i bàsica, aplicarem el model d'immersió lingüística, fet que no s'havia dit mai en un decret d'ensenyament, i l'aplicarem amb totes les conseqüències". "Estem reforçant activament, conscientment, el català a les nostres escoles, allà on més falta fa i arreu de Catalunya", ha afegit el conseller. "No és el decret del castellà sinó de l'anglès i les matemàtiques, de la millora de la qualitat de l'ensenyament i permet que el govern català prengui una determinació clara en la construcció d'un model educatiu nou", ha afirmat Maragall. El conseller d'Educació ha qualificat d'"irresponsabilitat incomprensible" les declaracions del president de Convergència i Unió, Artur Mas, en què reclamava al govern català que no apliqui el decret ministerial. "No sé si és ignorància o insubmissió", ha afegit en relació amb Convergència i Unió. Respecte a l'ús del català, Maragall considera que "el que ens ha de preocupar és l'ús social del català" perquè "si alguna defensa té el català és i serà el sistema educatiu". El titular d'Educació ha dit, respecte al conflicte competencial amb el Ministeri d'Educació, que "considerem que la lletra petita del decret de mínims podria envair competències i ho hem de fer saber al Tribunal Constitucional perquè decideixi". "Hem de garantir que tenim el dret protegit i exercit", ha afegit. "Crec que els nois i noies de Catalunya han de millorar les competències lingüístiques en català, castellà i anglès i tenim un horitzó per fer-ho". Maragall ha afegit que per aconseguir-ho hi ha una nova oportunitat, que és la sisena hora escolar. "Podem començar de debò l'aprenentatge de l'anglès com a tercera llengua, cosa que lamentablement no s'havia fet".

Carod torna a quedar en evidència

pesolbullit | 02 Febrer, 2007 03:58

reproduït de vilaweb.cat .- El decret d'ensenyament que prepara el govern, que assumeix una hora més en espanyol a primària, quedarà enllestit abans de la primavera, segons que ha dit avui Ernest Maragall, que ha defensat la necessitat d'incrementar l'ensenyament en espanyol i de potenciar també el del català, com a llengua vehicular i l'anglès. Però Carod-Rovira ha dit que ara només hi havia un esborrany i que 'reduir-lo al debat sobre una hora més o menys s'allunya de la realitat'. Carod ha dit que ara el text només era un esborrany i que s'havia de definir, amb el propòsit de corregir els dèficits educatius que hi ha a Catalunya, 'perquè tothom sàpiga bé el català i l'espanyol'. El conseller Ernest Maragall ja va dir ahir que el decret era 'el millor que mai s'ha fet al servei de l'educació de Catalunya i per la defensa del català'. Ho argumentava dient que l'ensenyament en català de primària no disminuirà, sinó que augmentarà, gràcies a la sisena hora. El sindicat majoritari USTEC va dir que aquesta explicació era falsa, perquè la sisena hora no és curricular, sinó de reforç, i que 'el conseller no hauria d'assumir la tercera hora d'espanyol perquè no hi ha cap raó que l'avali'.

Canal 9 i la desinformació que aplica constantment a Compromís pel País Valencià

pesolbullit | 02 Febrer, 2007 03:42

reproduït de tribuna.cat.- La constitució del pacte Compromís pel País Valencià –que agrupa el Bloc, EUPV, Els Verds-Esquerra Ecologista, Els Verds del País Valencià i Izquierda Republicana–, rep un tracte summament peculiar als informatius de Canal9. L'informatiu Notícies 9, en un clar exemple d'intoxicació informativa, va informar sense cap mena de rubor deontològic que la coalició estava formada pel Bloc, EUPV, Els Verds-EE, Els Verds-PV i 'Esquerra Republicana' –partit que han contribuït a demonitzar durant anys–, en comptes de referir-se a Izquierda Republicana. Els periodistes que cobreixen l'evolució de la coalició, en comptes d'optar per informacions contrastades i veraces, aposten sistemàticament per notícies esbiaixades amb l'objectiu de confondre l'electorat. D'aquesta manera, la coalició, però, encara no ha tingut l'oportunitat d'explicar a l'audiència de Canal9 quins són els 16 acords programàtics sobre els quals se sustenta el pacte. La desinformació de la televisió pública valenciana respecte Compromís pel País Valencià és contínua. En anteriors ocasions, la cadena ha deixat ben clar que l'únic objectiu de la coalició "és traure el Partit Popular de la Generalitat", formant un pacte amb els socialistes. Així mateix, segons Canal9, una de les senyes d'identitat de la formació "és l'oposició als transvasaments", un tema molt sensible per a bona part de l'electorat valencià.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Febrer 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28