SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Més mentides: ara Xavier Vendrell diu que ERC no tanca la porta a pactes amb CiU després de les municipals

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 06:15

reproduït de eolsingular.cat.- El diputat d’ERC al Parlament català, Xavier Vendrell, ha recordat que els republicans "no tanquem la porta" a pactes després de les eleccions municipals del proper mes de maig amb formacions que no siguin el PSC o ICV. "No és cert que Esquerra només pugui arribar a acords amb ICV o el PSC, ja que actualment governem en molts ajuntaments amb altres coalicions", ha explicat. Durant una visita a la Fira de la Candelera de Molins de Rei, Vendrell ha fet referència al creixement dels republicans en l'àmbit municipal i ha explicat que ERC presentarà més de 500 llistes en els comicis municipals del proper mes de maig, el que "suposa un important increment respecte a fa quatre anys", segons Vendrell. Per altra banda, ha apuntat que per aconseguir que "algun dia" es pugui exercir el dret a l'autodeterminació, cal "treballar el dia a dia". I ha explicat que "per aconseguir aquest horitzó final, estem actuant en dos àmbits: acció de govern i reforç de les llistes municipals".

La direcció d'ERC confirma que seguiran fent de palanganers del PSC

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 06:11

reproduït d'enoticies.- El president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, afirma en l'entrevista a El Periódico sobre un pacte ERC-CiU que "sempre que ERC ha governat a Barcelona, des de la República, ha estat amb l'esquerra. Plantejar una altra situació alteraria el panorama polític. Amb l'actual correlació de forces, que veig difícil de canviar, Barcelona només es pot governar entre tres, i l'equació ERC-CiU- PP no es preveu". Carod també afirma, sobre si hi hi haurà tripartits municipals després de les properes eleccions, que "no es pot generalitzar. Veient el panorama local, el normal és que ERC governi amb el PSC o amb CiU. Però hi ha excepcions, incloent-hi un parell de pobles on ERC governa amb el PP. La política municipal té la seva pròpia lògica". Per la seva banda, el vicesecretari general d'acció interna d'ERC, Xavier Vendrell, ha assegurat en declaracions durant la Fira de la Candelera de Molins de Rei (Baix Llobregat) recollides per Catalunya Informació, que "és impossible un govern entre ERC i CiU" a Barcelona i que un govern de coalició amb ICV i PSC és "l'únic govern raonable", almenys a la capital catalana.

TV3 al servei d''El Periódico'

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 06:03

article publicat pel director d'enoticies, Xavier Rius.- Sense qüestionar el guardó a Neus Català -que almenys se'l mereixia-, el concurs per a Català de l'Any que organitza El Periódico amb la col·laboració de TV3 em va semblar una gran operació de màrqueting. Encara sort que li van donar a l'actual presidenta de l'Amical de Mauthausen perquè, si li haguessin donat al seu predecessor, Enric Marco, haurien hagut de fer després una altra cerimònia per retirar-li el premi com van fer amb la Creu de Sant Jordi. Sobre la retransmissió televisiva en si, ho deixo per als entesos, tot i que en aquest cas no crec que el gran Ferran Monegal sigui tan corrosiu com en altres ocasions per raons òbvies. Tant se val, perquè no sé pas qui va maquillar i vestir amb tan mal gust Helena García-Melero. Pel que fa a Cuní, deu estar fent mèrits per dirigir TV3 -greu error-, perquè tant serveix per presentar un debat electoral com un concurs de patums. És una llàstima que faci trontollar d'aquesta manera el seu prestigi professional. La cerimònia, en tot cas, em va semblar un càstig immerescut fins i tot per als teleespectadors més fidels, perquè es va allargar innecessàriament. Sobretot em va semblar, insisteixo, una gran operació de màrqueting d'El Periódico amb el suport d'una televisió pública. Reconec el mèrit del departament de màrquetring de Zeta d'empescar-se iniciatives com Tribuna Barcelona o ara el concurs per a Català de l'Any. La Vanguardia, amb aquestes coses, sempre va a remolc. Però una televisió pública com TV3 no hauria de barrejar-se amb iniciatives comercials d'empreses privades. Televisió de Catalunya no només ha de mantenir la seva neutralitat informativa, sinó també empresarial. I, en aquest cas, tot plegat va ser com un gran anunci de franc i en horari de màxima audiència. Només faltava El Tricicle amb una portada d'El Periódico en franja de prime time, encara que fos falsa. Haurem d'estar ara atents si és només una col·laboració puntual o si el bon rotllo entre La Nostra i El Periódico va més enllà. Per exemple, amb un dels canals de TDT que podria acabar gestionant el Grupo Zeta. En fi, dos professionals de la talla de Joan Majó i Francesc Escribano no haurien de posar una televisió pública al servei d'un mitjà privat.

Segons un dirigent del PP, Franco no va assassinar prou gent i en va deixar massa de vius

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 05:56

Reproduït de www.eldebat.cat n membre del PP madrileny diu que Franco “va deixar massa vius” El grup municipal d’Izquierda Unida a l’Ajuntament de Madrid ha exigit el Partit Popular que cessi “fulminantment” un dels seus vocals que, enmig d’un ple de districte, va respondre les recriminacions d’un representant socialista comentant que Franco va deixar “massa vius” durant els anys de la dictadura, segons informa el diari Madrid Digital. L’incident es va produir en el Ple el districte madrileny d’Usera, enmig d’una discussió ben poc relacionada amb la memòria històrica. Concretament, sobre el mal estat de conservació d’un pavelló esportiu, que el PP considerava fruit de la mala gestió dels antics governs socialistes. Aquesta recriminació la va respondre un representant del PSOE, que va dir que “Franco tampoco no havia fet gaire pel districte”, moment en el qual cosa un vocal del PP va intervenir afirmant que Franco “n’havia deixat massa vius”...

Duran i Lleida emprenyat amb el programa "Polònia"

pesolbullit | 06 Febrer, 2007 05:54

reproduït de busot.ca.- Ja us ho vam dir en aquesta busotada de fa un cert temps. El màxim líder d'Unió Democràtica de Catalunya ha tornat a traslladar als òrgans directius de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) el seu malestar pel tractament al qual és sotmès al programa satíric Polònia. Com segurament haureu vist, el bon Josep Antoni -que ja es prepara per assistir aquests dies a una transcendental missió d'estat a Turquia- és ridiculitzat al màxim, tot oferint una imatge que ratlla la indigència personal mentre pidola un ministeri per poder menjar alguna cosa. Si tenim en compte la cura amb la qual vesteix i els esforços que fa per tenir una bona imatge, de seguida entendrem el mal de panxa que li provoca cada capítol de la ja mítica Polònia. Total, que els homes de confiança de Duran en matèria comunicativa ja s'han posat en contacte amb alguns òrgans directius de TVC per expressar el seu disgust personal i mirar, en la mesura del possible, de 'reorientar' la caricaturització que pateix el gran líder socialcristià. Ens expliquen, però això no ho tenim confirmat, que el mateix Duran hauria trucat algun peix gros de la tele per queixar-se. Coneixent-lo com el coneixem, és més que probable que sigui veritat ja que qualsevol cap de política de qualsevol diari de qualsevol part de l'Estat ha parlat amb Duran més d'una vegada per rebre alguna queixa o suggeriment sobre alguna informació. O sigui que des d'aquest modest confidencial animem la tropa que fa el programa a resistir les possible pressions que puguin rebre en el futur.

Vicent Sanchis: l'opció de la direcció d'ERC comportarà un alt preu polític

pesolbullit | 05 Febrer, 2007 06:20

reproduït de l'avui.- La màxima prioritat d'Esquerra Republicana és demostrar a l'electorat i demostrar-se a si mateixa que pot formar part d'un govern estable i eficaç. La consigna que s'han imposat els seus dirigents és no repetir les turbulències que va patir l'executiu Pasqual Maragall durant els tres llargs anys de l'anterior legislatura. Per als republicans, es tracta d'un exercici necessari de responsabilitat institucional i de maduresa política. Per a l'oposició, el sacrifici es justifica per la necessitat d'agafar-se al poder i les seves regalies al preu que sigui. Els dirigents del partit responen amb contundència a aquesta acusació: "Si marquem diferències i compliquem la governabilitat, ens acusen d'extremistes; si acceptem la responsabilitat del govern i les dependències que se'n deriven, de venuts o traïdors: la qüestió sempre és atacar-nos i debilitar-nos". Sigui com sigui, l'opció d'Esquerra Republicana comporta un alt preu polític, com s'ha pogut començar a constatar. Dins i fora del partit. Internament, aquesta estratègia ha desembocat en la primera gran discrepància, personalitzada en l'exconseller de Governació Joan Carretero. La directiva del partit trau públicament importància a les declaracions i les maniobres de Carretero i avisa que l'exconseller tot just aplegarà al seu voltant "quatre gats". Recorden, en aquest sentit, que, de 10.000 militants, només 94 van subscriure el seu primer manifest. De portes enfora són molts els votants republicans que han anat expressant el disgust profund que els produeixen les contínues "cessions" que el partit ha anat desgranant des que es va formar el segon tripartit. Tot i que els responsables d'Esquerra han anat traient importància a aquestes crítiques - i que atribueixen sempre a les manipulacions "convergents"-, la realitat és que un cert nerviosisme ha començat a escampar-se a les capes altes del partit. S'ho mirin com s'ho mirin els dirigents respublicans, la convivència amb el PSC i dins el govern que presideix José Montilla en aquesta legislatura serà ben complicada. Montilla no repetirà cap de les frivolitats ni cap de les ingenuïtats nacionals que tant agradaven a Pasqual Maragall. José Montilla no pretén convèncer el PSOE o Espanya que hi ha una alternativa federal viable constitucionalment. El programa polític del PSC al davant de la Generalitat s'assenta sobre les bases d'un "catalanisme social" que té molt poc de reivindicatiu enfront de l'Estat. Aquesta intenció no seria tan dramàtica per a Esquerra Republicana si no fos perquè alhora el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha decidit començar a fer gestos per satisfer aquella part de l'electorat que li demana menys experiments territorials i més pàtria. Espanyola, no cal dir-ho. Així, en només unes poques setmanes, el govern de l'Estat ha anat destil·lant una sèrie de propostes clarament contradictòries amb l'Estatut que el mateix Zapatero va impulsar i amb la mentalitat que fins ara defensava el president del govern espanyol. Especialment greus, des del punt de vista nacional -nacional català, esclar- han estat la llei de dependència, que atorga a l'Estat competències molt efectistes que corresponen a les autonomies, el decret de mínims d'ensenyament -pensat exclusivament per demostrar que Madrid pot forçar l'augment de les hores lectives del castellà a Catalunya- o la proposta del ministre Jordi Sevilla, que ningú sap ben bé com acabarà però que deixa anar un enorme tuf neoloapitzador. El PSC ha acceptat aquests envits fins i tot amb entusiasme. Sembla, per exemple, que el conseller d'Educació, Ernest Maragall, hagi estat l'inspirador de la imposició de la tercera hora de castellà, tan content i pagat com l'ha defensada. No és el cas d'Esquerra. No pot ser el cas d'Esquerra, que ha rebut amb molta incomoditat tots aquests contratemps i que els ha acceptats entre la resignació i el nerviosisme evident. Si aquesta ha de ser la nova tendència del govern de Zapatero, les incomoditats d'Esquerra es multiplicaran d'aquí al final de la legislatura. Oli i aigua no es barregen. Una part, pel que es veu determinant, de la militància republicana considera que el pacte amb CiU és impracticable. "No pot ser", repeteixen, separats cada vegada més dels convergents per un odi fratricida nacionalment. Si no pot ser amb CiU, com és que pot ser amb el PSC? Si no pot ser amb CiU, Esquerra està condemnada a acceptar el preu d'un acord que l'acara cada dia amb més contradiccions?

CiU i ERC teatralitzen un suposat acostament a l'ajuntament de Barcelona

pesolbullit | 05 Febrer, 2007 06:06

Segons publica e-noticies.com CiU ha sondejat ERC de cara a un pacte a l'ajuntament de Barcelona. Compte! no ens deixem enganyar, la direcció d'ERC desde fa temps només contempla pactes amb el PSC, per altra banda és força difícil de creure que CiU vulgui realment pactar amb ERC. Que ningu es deixi enganyar.

Els sindicats de Mossos es mobilitzen contra Saura

pesolbullit | 05 Febrer, 2007 06:05

reproduït de l'enoticies.- El sindicats més representatius del cos de Mossos d'Esquadra "reinicien les mobilitzacions" contra el conseller d'Interior, Joan Saura. Mitjançant un comunicat, expressen que "a partir del proper dilluns, 5 de febrer, hi haurà una concentració diària de delegats sindicals a la porta del Departament d'Interior, per recordar al Sr. Saura que cal dialogar amb els sindicats més representatius per posar una solució al conflicte intern que pateix el cos". D'altra banda tenen previst "convocar una manifestació de tots els agents fora de servei per aquest mes de febrer". Aquesta iniciativa és la reacció a la reunió que van mantenir el passat 22 de gener i manifesten el seu descontentament amb el conseller Saura, ja que "després de constatar l'engany que va suposar la reunió a la qual se'ns va convocar el dia 22 de gener, no solament no es va presentar l'Hble. Conseller, sinó que els representants de l'administració es van limitar a recollir les reivindicacions dels sindicats, que ja coneixien, i es van comprometre a respondre en una setmana, la qual cosa no s'ha produït".

La JNC i càrrecs d'ERC volen que Ernest Maragall plegui

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 18:25

reproduït de l'avui.- Acusen el conseller de cedir a les exigències del govern central, debilitar el model educatiu català i ignorar dades Les Joventuts de Convergència Democràtica (JNC) i càrrecs d'ERC, ara per ara a títol individual, han proposat obertament el cessament del conseller Ernest Maragall per la seva actuació en el conflicte de competències sobre Educació amb el govern espanyol. La Joventut Nacionalista de Catalunya exigeix la dimissió de Maragall perquè considera que el projecte de decret de la conselleria d'Educació sobre ensenyament primari imposa la tercera hora de castellà, tal com volia el PSOE. En un comunicat, el secretari general de la JNC, Jordi Cuminal, va denunciar ahir que és "molt greu" la mesura de la tercera hora de castellà, amb la qual Maragall "s'ha plegat a les ingerències del govern espanyol", i va lamentar, a més, que el conseller, també en tant que nét del poeta Joan Maragall, i ERC "siguin els protagonistes principals d'aquest episodi de la Catalunya postnacional, digne de les tesis més espanyolistes i centralistes que s'han viscut al nostre país". Segons Cuminal, Maragall ha de dimitir perquè debilita el model educatiu català i ignora els informes que certifiquen que la competència dels estudiants catalans en llengua castellana és la mateixa que la dels estudiants castellans. A ERC també hi ha mostres públiques de desacord amb el conseller. El militant de Puig-reig Moisès Rial reclama al seu blog la dimissió del conseller Ernest Maragall "per col·laboracionisme en la derogació de la normalització lingüística catalana". Un altre militant republicà, el conseller nacional Pere Vilarrasa, expressa en un altre blog el rebuig al decret que prepara Educació per incloure la tercera hora de castellà, del qual retreu la "complicitat silenciosa" del tripartit.

Salvador Cardus denuncia la desubicació del govern català

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:29

reproduït del diari avui.- La desnacionalització dels catalans, ara que som un preàmbul de nació i que, per tant, hem entrat en una etapa post-prenacional, és un procés que va agafant un bon ritme de creuer. Tant, que per fer-ne la crònica em caldria un article diari. Com que això no és possible, em prenc la llibertat de fer la crònica de la setmana en quatre tastets que, inevitablement, amargantegen, tot i voler mantenir el bon humor. Del decret-propaganda al decret-gol en pròpia porteria. Ja vaig dir que el decret de la tercera hora de català a primària -completat, posteriorment, amb altres decrets destinats a secundària- era, fonamentalment, un decret-propaganda. És a dir, es tractava d'un decret que no es proposava resoldre cap problema del sistema escolar català sinó millorar la imatge espanyolista del govern Zapatero, erosionada pels seus adversaris locals, amb la COPE i El Mundo al capdavant. Ara, però, hem conegut l'astuta decisió del govern català, que ha consistit a presentar amb una mà un recurs per "conflicte positiu de competències", mentre amb l'altra s'empassava el decret, fent-ne un de propi que assumeix la coacció del govern central. L'avantatge de la resposta és que es perd el partit per mèrits propis -gol a la pròpia porteria-, de manera que ningú no pot dir que t'han fet un gol. D'altra banda, suposant que d'aquí a un temps es guanyés el recurs, tampoc no passaria res. Ara, els nens d'Olot ja parlaran bé l'espanyol. La conclusió de tot plegat és clara: l'Estat que tenim no és el nostre ni està per nosaltres. La millora del coneixement del català els importa un rave, si no és per posar-hi obstacles, ja que saben que és la garantia més gran de la nostra supervivència nacional. I els nostre govern autonòmic es comporta com el que és, acceptant un paper subaltern, evitant de posar l'amo en un compromís. El govern català, desubicat. Pot semblar una paradoxa, però el nostre govern, que és un govern territorial -i no amb vocació universalista, com el d'Espanya- està desubicat, no sap on és. Ho dic a propòsit de la llei que prepara el ministre Jordi Sevilla, un valencià nacionalment deslocalitzat de fa molts anys i renacionalitzat a la nació de destí, i que vol harmonitzar les relacions entre comunitats autònomes i el govern central. Doncs bé, ara hem sabut oficialment que sobre aquest assumpte "no hi ha posició del govern català". Com que ho ha dit en Ridao, que és un jurista expert i forma part d'un dels partits de govern, m'ho crec: es tracta d'un projecte loapitzant -que, en una falsa etimologia, podríem dir que deriva de mossegada de llop- i diu que es proposa "consagrar el cafè per a tothom". Valga'm déu: consagrar el cafè! I, davant d'això, el govern català "no té posició"? I si aquesta fos, precisament, la posició del govern, vull dir, acotar el cap i acatar la llei? Això sí que és patriotisme social. La qüestió de la llei de la dependència ens permet fer una veritable diagnosi del moment polític que vivim. Resulta que després de filar tan prim amb l'Estatut, no fos cas que hagués estat inconstitucional, ERC, ICV, PSC i PP voten a Madrid una llei de la dependència que té el setanta per cent d'articles inconstitucionals, segons el dictamen del Consell Consultiu. El vot afirmatiu d'ERC, a més, és especialment sagnant, no tan sols pel títol de la llei, sinó perquè representa l'acceptació fatal del criteri del peix al cove, tan criticat quan l'aplicava CiU. Amb l'agreujant que CiU donava suport a canvi d'alguna cosa, i ERC ho va votar gratis. El drama, tanmateix, és doble. Per una banda, delata la poca voluntat i dignitat nacional, una d'aquestes coses que diu que no "interessa els ciutadans". Que Montilla digui a RAC 1 que no faran res que "posi en perill els interessos dels catalans i les catalanes que esperen una acció beneficiosa d'aquesta llei", anticipa les intencions: l'acataran, inconstitucional i tot. De l'altra, deixa ERC en una posició compromesa, especialment quan l'estratègia actual la justifiquen apel·lant al "patriotisme social". Mireu: l'únic patriotisme social de veritat és el que fa el PSOE amb aquesta llei, mai tan ben anomenada, de la dependència. Amb un petit detall: es tracta de patriotisme espanyol... Senyor Vendrell, que té un moment? No voldria distreure el senyor Vendrell, que en el seu article de diumenge ens demanava que no li féssim perdre el temps. Gràcies al vicesecretari general de coordinació interna, ara ja sabem que ERC està en fase d'"acumulació de forces", un terme d'argot revolucionari marxista que descriu períodes de reorganització posteriors a grans derrotes, però que, naturalment, si es pot fer des del govern, millor que millor. Probablement, a Marx ni li havia passat pel cap. Ara bé, la meva preocupació és una altra. Jo, no és que demani la independència per demà passat, senyor Vendrell, però voldria saber com es nota que ERC és al govern des del 2003, per exemple, en els resultats de la política lingüística o a l'hora de frenar que els informatius de TV3 siguin una arma potent -això sí, en català- d'espanyolització i de pèrdua de l'autocentrament nacional. Res: només és per posar dos exemples. Perquè fins i tot la gradualitat hauria de tenir calendari i uns mínims d'eficàcia. Salvador Cardús i Ros Sociòleg i periodista

Marçal Sintes: Tercera hora

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:25

reproduït del diari avui.- Ha costat molt, però José Montilla ha anunciat que el govern de Catalunya presentarà un conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional pel decret de la ministra Cabrera, encara que -i això constitueix un autèntic escàndol- sense qüestionar el punt sobre la tercera hora de castellà. La tercera hora de castellà el tripartit l'accepta i se l'empassa. Serà la primera norma espanyola que Montilla portarà al TC. Com tothom deu recordar, sent ministre de Zapatero n'hi va dur sense tantes manies ni mitges tintes una del Parlament català: la llei de l'audiovisual. Mentrestant, el conseller Ernest Maragall (un noi de casa bona amb ànima d'Oncle Tom) s'afanya a redactar un decret propi ordenant més castellà a fi de satisfer els desitjos i la necessitat de propaganda del govern del PSOE, llançat a una ofensiva loapitzadora per rebregar l'Estatut abans que comenci a caminar. Haurem de veure si la llei de dependència, aprovada pel tripartit i el PP a les Corts espanyoles, que el Consell Consultiu s'ha carregat de dalt a baix per antiestatutària, acabarà també al Constitucional. Per cert, que la naturalesa antiestatutària d'aquesta norma va ser denunciada en un parell d'informes per l'Institut d'Estudis Autonòmics, clamorosament ignorats per les esquerres catalanes. Cal observar amb molta cura quina actitud adoptarà en tot aquest sarau la desconcertada cúpula d'ERC, entrampada entre la dignitat que se li suposa a aquest històric partit i l'estratègia actual, consistent a sotmetre's a Montilla i els seus xavals d'una forma quasi masoquista i extremadament difícil de comprendre. m.sintes@hotmail.com

Miquel Pairolí: "Va perdut, el germà Maragall"

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:19

Miquel Pairolí anuncia en un article al diari El Punt que "encara ha de rodar molt l'afer de la tercera hora de castellà en l'educació primària". Afirma que "es tracta d'un afer amb més càrrega simbòlica que repercussió pràctica", ja que creu que "l'aplicació del reial decret no modificarà pas substancialment la situació lingüística de Catalunya, que depèn de factors molt més poderosos i influents". Tot i que "com a símbol, com a dreclaració d'intencions, sí que és significatiu" i per això és partidari d'oposar-s'hi. És lamenta, però, que el conseller Maragall no hagi entès això, o "que no hi doni importància". Constata que Ernest Maragall "ha accedit a la conselleria per una via curiosa", "desplaçant un predecessor eficient" i "com a premi a una llarga carrera a l'ombra i com un contrapès a favor del maragallisme, el de Pasqual". Miquel Pairolí afirma que quan es va fer evident el tema de l'hora de castellà el conseller "va vessar-la de bon principi", "no entenia quin joc s'estava fent" . "No es tractava d'ensenyar més o menys castellà, sinó de la imposició d'una llei, en una matèria, a més molt susceptible". El periodista continua dient "Ernest, espanyolista com Pasqual, això d'una hora més de castellà no ho devia pas trobar malament". Pairolí conclou l'article afirmant "va perdut, el germà Maragall", i "Montilla sí que ha entès el joc, haurà d'explicar-li-ho".

Corrupció urbanística: ara, Felanitx, Mallorca

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:17

reproduït del bloc de Miquel Àngel Llauger.-

a ho dèiem: el mapa de la corrupció urbanística coincideix amb el mapa dels governs municipals del PP. Com per confirmar el teorema, van arribant informacions de corrupció urbanística de municipis que fins ara semblava que se n'escapaven. Ara arriba Felanitx. La batlessa va retardar l'aprovació per part del Consell d'una norma urbanística que havia aprovat el Ple i que reduïa les densitats en sòl urbà. En el temps que va passar entre l'aprovació pel Ple i l'aprovació pel Consell (que feia entrar la norma en vigor) hi va haver un allau de llicències, concedides en temps rècord. Tot un entramat d'enginyeria urbanística en favor de constructors que ara s'haurà de veure quines connexions polítiques tenen. La primera entrega de la informació és al Diario de Mallorca d'avui. La cosa donarà més de si. La corrupció és inherent a la naturalesa humana, va dir el portaveu del PP Miquel Ramis. Sobretot, hauríem d'afegir, a la naturalesa humana dels batles del PP.

Dos batles del PP processats a Eivissa

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:08

reproduït del bloc de Miquel Àngel Llauger.-

Les Illes Balears, informativament parlant, són això: illes. La mar que ens separa és insuperable per a les notícies. Això fa que, de Mallorca estant, ens passin completament desapercebuts alguns esdeveniments que resulten necessaris per fer-se una idea adequada de qui és qui, i com actua, al panorama polític. Amb motiu del «cas Hidalgo», hi podria haver algun ingenu que es cregués el que ens vol fer creure en Matas: que això d'Andratx és un cas aïllat, que el PP actua amb diligència en els casos de corrupció que afecten els seus càrrecs públics, etc. etc. Dic que s'ha de ser ingenu, perquè basta fer una repassadeta per la geografia dels governs municipals del PP (Palma, Santa Margalida, Ses Salines, Calvià, Llucmajor...) per veure com coincideix amb la geografia de la corrupció. La prova definitiva, però, ve d'Eivissa, on els batles de Santa Eulàlia i Sant Josep estan pendents que se'ls obri judici oral, amb duríssimes peticions en contra per part de la Fiscalia. Si per Mallorca això fos una mica més conegut, potser en Matas ja no gosaria dir que el PP no permet que els membres del PP amb indicis seriosos de corrupció segueixin ocupant càrrecs públics. Un batle pendent de l'inici del judici oral, no ho oblidem, és més que un batle imputat per la Fiscalia. El batle de Santa Eulàlia, Vicent Guasch, acumula fins a tres imputacions per possibles delictes urbanístics. Per al cas de la urbanització de Ses Torres, la jutgessa ja ha decretat l'inici del judici oral contra el batle i cinc regidors i tècnics municipals, mentre que la Fiscalia sol·licita, per al batle i dos dels altres imputats, vuit anys d'inhabilitació i 120.000 euros de multa. Fa cinc anys que es va denunciar que l'aprovació de la urbanització de Ses Torres de Talamanca en sòl rústic podria constituir un delicte contra l'ordenació del territori. El batle de Santa Eulàlia també està imputat per un delicte contra el medi ambient per haver permès que continuàs de manera il·legal el funcionament de la pedrera de «Ses Planes», que envaeix sòl rústic protegit i que ha estat denunciada pels veïns. En la seva tercera imputació, Vicent Guasch haurà de comparèixer davant el jutge pel presumpte delicte de concedir, a l'àrea de Can Castelló, llicència per a set habitatges en una superfície de 10.000 m allà on la normativa establia 15.000 m per a cada habitatge. Al batle de Sant Josep, Josep Serra Escandell, se li acumulen els casos de corrupció. El jutge del Jutjat d'Instrucció número 3 d'Eivissa ha ordenat inici de judici oral contra ell i contra cinc membres de la comissió de govern de l'any 1992, per un delicte de prevaricació urbanística, per permetre la construcció d'una mansió de 300 m al cim protegit del Puig d'en Serra. La Fiscalia demana una pena de dos anys i mig de presó, i dotze anys d'inhabilitació. És la primera vegada que la Fiscalia demana presó per a un batle en exercici. El batle de Sant Josep, a més, acumula una altra imputació per haver asfaltat una gran esplanada del negoci de nàutica de la seva propietat amb aglomerat procedent de la planta asfàltica de l'empresa Matías Arrom Bibiloni (MAB), que mantenia la seva activitat de manera il·legal al municipi. La Fiscalia d'Eivissa aprecia indicis dels delictes de prevaricació i de negociacions i activitats prohibides a funcionaris i autoritats públiques en l'actuació del batle. Amb quina diligència ha actuat el PP contra Guasch i Serra? Amb cap. Deia un portaveu d'aquest partit que la corrupció és inherent a la naturalesa humana. Potser hem de concloure que sí, però, que ho és més en el cas de la naturalesa del governant del PP balear.

Eivissa: Camps de futbol i especulació urbanística

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 06:02

reproduït d'eivissaconfidencial.- Un cartell anuncia la construcció d’un nou camp de futbol a Santa Gertrudis, Eivissa. Fa una temporada que l’Ajuntament de Santa Eulària va anunciar la compra del terreny, ubicat a la intersecció entre les carreteres de Sant Llorenç i Sant Miquel . La zona esportiva queda així en sòl rústic, que haurà de ser reclassificat i urbanitzat convenientment. Curiosament, però, no es fa el camp de futbol en primera línia sinó que es deixa una franja a la zona més propera al poble. La maniobra és bastant evident. Es promou amb diner públic una infraestructura esportiva a una zona rústica. La necessitat de comunicació amb el nucli urbà justifica la urbanització de la zona, amb la construcció de voreres, enllumenat, enjardinament, etc. Després vendrà la reclassificació “natural” (i més barata per al propietari) i la construcció d’edificis a la primera línia de carretera, que s’ha deixat reservada. Efectivament, el beneficiari del negoci que es farà amb aquests terrenys es diu Abel Matutes, encara que no ha estat mai ministre.

Les enquestes reiteren que el PP perd les eleccions a Eivissa

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 05:57

reproduït d'Eivissa Confidencial .- Partits i mitjans de comunicació estan fent enquestes preelectorals cada vegada amb més freqüència. En els últims dies ens conten que s’estan fent noves enquestes telefòniques a Eivissa i s’espera que aviat hi haurà notícies dels resultats. Fins ara, les dades que transcendeixen són positives per a l’esquerra, que té opcions serioses de recuperar el poder d’aquí a 4 mesos. La possible derrota del PP l’atribueixen la majoria d’analistes als escàndols de corrupció urbanística i a polèmiques com la de les autopistes d’Eivissa. Aquesta polèmica, de fet, era la principal clau que destacava l’altre dia un diari electrònic. En concret, destacava la implicació de Matutes com a directiu d’una de les constructores i pare de la consellera de Vies i Obres i feia referència a les denúncies que encara estudien els jutjats.

Un altre alcalde del PP dimiteix per corrupció

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 05:52

reproduït de Eivissa Confidencial .-

L’alcalde de la localitat mallorquina de Santa Margalida, Antoni Del Olmo, anuncia la seua dimissió (segons diuen) per por a ser detingut o implicat en una operació anticorrupció a gran escala. Aquest alcalde del PP feia temps que estava rodejat d’escàndols i ja havia renunciat a presentar-se a la reelecció, a diferència del d’Andratx, que el PP havia dit que repetiria. Sembla que un dels detonants d’aquesta dimissió és la difusió a YouTube d’aquest video on es parla d’un suborn. A 4 mesos de les eleccions segueixen sortint noves proves que la corrupció urbanística afecta gran quantitat d’ajuntaments, pràcticament tots del PP. Jaume Matas és conscient del preu polític que pot pagar el seu partit per aquests escàndols. Matas i el polèmic José Maria Rodríguez haurien pactat amb l’alcalde dimissionari aquesta operació preventiva, temen que les actuacions obertes per la fiscalia acabin en un “cas Andratx II”.

Alfons Quintà: La manipulació de TV3

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 05:44

reproduït del diari avui.- Llegeixo en un diari de fora de Barcelona un gran article d'Albert Solé sobre la monstruositat estructural (econòmica, gerencial, laboral) que encarnen els mitjans de propaganda audiovisual de la Generalitat, encapçalats per TV3. El periodista treu les dades de la prestigiosa revista Noticias de la Comunicación. He escrit moltes vegades que estic penedit i sento necessitat de demanar perdó per haver tingut a veure amb el que havia d'haver intuït que acabaria sent una immensa vergonya. Avui TV3 ja és un poder fàctic i corporatiu del qual uns polítics s'aprofiten com a instrument de perversió ideològica interessada, mentre que altres esperen poder fer el mateix en el futur. TV3 ha assolit el trist mèrit de ser l'empresa de comunicació ( de fet, de manipulació) amb més pèrdues d'Espanya i també la de més treballadors. Està en un procés, d'anys, de pèrdua d'audiència. Les seves pèrdues són de bojos. Només el 2005, van ser de 163 milions d'euros per TV3, és a dir 270.058 milions de pessetes (més d'un quart de bilió), i uns 22 milions d'euros més (3.818 milions de pessetes) per Catalunya Ràdio. És una follia i es va tirant de veta. Em veig capaç d'argumentar que l'especialitat dels mitjans de la Generalitat és destil·lar verí per a l'intel·lecte. Què és sinó qualificar els bípedes assassins de nens, a Iraq, de "resistents"? El seu enemic jurat és el liberalisme i, per tant, la democràcia liberal i l'economia de mercat, que ells en diuen democràcia formal burgesa i capitalisme. Per tant, els enemics d'aquells són els seus amics.

Alfons Quintà

Advocat i periodista

Salvador Cardús: Govern de Catalunya, diagrama pla

pesolbullit | 03 Febrer, 2007 00:11

reproduït de tribuna.cat.- L’actual govern de la Generalitat, tot i que ja ha demostrat que, de portes enfora, es comporta com un animal de sang freda, comença a acumular prou pressió com, potser, per haver de donar alguna explicació més. En menys d’una setmana –de fet, en tres dies- s’ha trobat amb el projecte de llei de Jordi Sevilla que vol harmonitzar les relacions entre autonomies i govern central, , ha vist com el govern central no atenia la seva queixa pel decret de la tercera hora de castellà i com el Consell Consultiu li deia que el 70 per cent dels articles de la Llei de Dependència que van votar a Madrid com un sol home, és inconstitucional perquè vulneren les competències de la Generalitat de Catalunya. Del primer projecte han dit que no té posició presa però que si és per “modernitzar” el model, que hi podrien estar d’acord. La tercera hora, ja se l’han empassat, al marge del recurs anunciat. I Montilla acaba de dir que no farà res que posi en perill els avantatges que la Llei de la Dependència tindrà pels catalans. Ai, ai, ai... Naturalment, aquestes són les pressions que els arriben dels “propis”. Perquè dels altres, del PP especialment, en la seva boja carrera cap enlloc, busca les pessigolles del govern per la via del populisme més tronat. Ara mateix, la nouvinguda a la política, el més inexpert cadell del Piqué, la senyora Nebrera, s’atreveix a posar en qüestió la capacitat de la nostra policia, acusant-la d’intel•lectualment immadura i d’insinuacions pitjors que no vull ni repetir. Ja sabem que la política té poques entranyes, però sempre s’espera que li quedi un xic de vergonya i no faci el ridícul. Però quan la popularitat ja no la dóna la feina responsable sinó l’estirabot mediàtic, estratègies com les del PP fan por de veritat: en el ridícul troben molta força! I, entretant, CiU segueix sense capacitat per mostrar com pensa respondre, amb perspectiva de futur, a una política que, ai las, s’assembla tant a la que havia practicat –i a la que estaria practicant- en cas de ser al govern, com s’havia proposat, amb el PSC d’en Montilla. En definitiva: que el govern s’hauria pogut estalviar l’estudi de més de 77.000 € per descobrir què fa que la gent no vagi a votar. A aquest pas, aviat n’haurà d’encarregar un altre per saber perquè hi ha gent que segueix votant.

Carod-Rovira: el pecat de la petulància

pesolbullit | 02 Febrer, 2007 06:11

Quan lany 1996 el senyor Colom va marxar d'ERC protagonitzant un cas evident de transfuguisme molts van pensar (vam pensar) que el seu successor, el senyor Carod-Rovira seria un bon secretari general d'ERC, l'únic que havia de fer era arreglar el tema de les finances del partit, molt malmeses en aquell moment, però agafava un partit que anava a l'alça amb la bandera de l'independentisme i que tenia unes perspectives extraordinaries. El senyor Carod, però, va començar a utilitzar un discurs nou, diferent, ara ja no estava clar que fossin independentistes, ara calia ser molt "PROGRES" i molt políticament correctes ( vaja, com la senyora Mayol). Abans de Carod ERC era un partit que pretenia aconseguir la independència de Catalunya, ara ERC és un partit de gent que diu que és independentista o que li agradaria la independència però que persegueix altres objectius. Per exemple, l'alcalde de Tarragona, el senyor Nadal, diu que és independentista, però milita en un partit regionalista que no persegueix la independència i a més a més manté un pacte amb el PP a l'ajuntament de Tarragona, per tant, encara que el senyor Nadal digui que és independentista, fins i tot en el cas de que ho sigui realment, de qué serveix votar-lo? el senyor Nadal no farà mai res per lograr la independència, i que sigui independentista és només una anécdota, com la de portar ulleres o tenir els cabells blancs. El que necessita Catalunya és un partit que tingui com a propòsit únic i irrenunciable aconseguir la independència de Catalunya, tenir un partit com ERC, ple de gent que diu que desitja la independència, però que té un altre objectiu (que hi hagi un govern de "esquerres") no serveix per res, és perdre el temps.

ERC hauria de ser una gran plataforma encaminada a aconseguir la independència de Catalunya, però el problema d'ERC té nom i cognoms: Josep Lluís Carod-Rovira, un personatge vanitós que presumeix d'haver llegit no sé quants llibres i de saber no sé quantes coses però que és infinitament maldestre. Carod-Rovira comet errors constants, des de que és vicepresident n'ha comés uns quants i de quan va ser conseller en cap millor no parlar-ne. El problema del senyor Carod és la petulància, va per la vida amb uns aires de grandesa que no els té ni la reina d'Anglaterra, mira a tothom per damunt de l'espatlla i li fa basarda parlar amb la gent normal del carrer. Tothom està per sota d'ell, per tant ningú el pot aconsellar i ningu està legitimat per dir-li que s'equivoca, la opinió dels altres no val, ell no s'equivoca mai. Quan una persona pensa que no s'equivoca mai i que tots els que el critiquen són imbècils té tots els números per estabellar-se, si vas a 250 km/h per l'autopista, no rectifiques i desatens a totes les persones que t'aconsellen de bona fe que redueixis la velocitat el més probable és que t'estabellis amb el cotxe. El senyor Carod és un maldestre perquè no escolta a ningú i no escolta a ningú perquè és un petulant, està obssessionat amb la tàctica i l'estratègia, creu que la seva aposta de pactar amb els socialistes és una jugada genial, però oblida que els maldestres, els vanitosos, els presumptuosos, els fatxendes, els fatus i els immodestos sempre han sigut pèssims estrategues.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Febrer 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28