SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Declaració fundacional del reagrupament de Carretero

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 05:51

El col·lectiu “Reagrupament.Cat” (RCat) està format per militants, simpatitzants i amics d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i té com a objectiu la intervenció organitzada en la vida interna del nostre partit i la interrelació amb el conjunt de la societat dels Països Catalans sobre la base dels documents que configuren els principis ideològics d’ERC, aprovats pels successius congressos del partit. (Segueix)

Marina Llansana és la catalana més eròtica

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 05:37

reproduït de eroscatala.com.-

O bé la Marina Llansana té un atractiu immens, o bé els usuaris d’Eroscatalà esquerranejen una mica. Aquesta és la segona vegada que la igualadina aconsegueix imposar-se en una enquesta d’aquesta casa. (Segueix)

Sintes: "El tripartit propicia el desistiment identitari, però l'espanyolisme d'Estat ni desisteix ni es desarma, tot al contrari

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 05:27

El periodista Marçal Sintes creu que "ningú mínimament seriós no discuteix ja que ERC tenia planejat reeditar el tripartit ni discuteix tampoc on condueix l'operació" i ho exemplifica a través de dos opinadors amb ubicacions ideològiques ben diferents: "Josep Ramoneda escrivia fa poc (Segueix)

Alfons Quintà: la vilesa de TV3

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 05:24

reproduït del diari avui.- Stendhal definia la novel·la com "un mirall que es passeja al llarg d'un camí". Es referia a una creació literària de ficció i pensava en un mirall pla. Aplicar a TV3 la definició de novel·la de Stendhal seria fer-li un favor. En efecte, TV3 diu que és un mitjà d'informació públic, però, (Segueix)

Les al·lucinacions de Xavier Vendrell

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 05:19

http://www.e-noticies.com

El vicesecretari general de coordinació interna i acció electoral d'ERC, Xavier Vendrell, ha assegurat que s'imagina "perfectament" la independència de Catalunya amb "Montilla de president". En declaracions a TV3, el dirigent republicà manifesta que té l'aspiració que "al senyor Montilla li il·lusioni la Catalunya independent" i l'ha comparat amb Francesc Macià. En aquest sentit, ha dit que "tot és possible en aquest país", ja que "des d'Espanya sempre ens ajuden amb actituds que ens posen contra les cordes". Vendrell creu que el camí que ha de seguir Catalunya és "la via secessionista", independentment que "s'accepti aquest Estatut o no, perquè al final veiem la constant laminació de competències". D'altra banda, l'exconseller de Governació ha dit que el PSC "no està en posició submissa" davant el PSOE en l'aplicació de l'Estatut perquè llavors "no presentaríem un recurs d'inconstitucionalitat" i ha afegit que "el Govern central és víctima d'una manca de valentia". Per últim, creu que el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va ser "imprudent" en fer públic el pacte sobre Educació.

PRISA desballesta Ona Catalana

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 05:15

http://www.e-noticies.com

Ona Catalana perdrà una vintena de treballadors, fruit de la seva reconversió en una emissora esportiva. La mesura s'aplicarà a partir del trasllat de l'equip a la seu de Ràdio Barcelona, al carrer Casp, previst per a finals de mes. Segons informa Comunicació21, en un principi només es tractava d'una temença expressada per la plantilla, que denunciava com l'empresa es desfeia de treballadors eventuals que, en realitat, cobrien places fixes de feina. Però la setmana passada la crisi es va materialitzar, amb l'anunci oficial a la redacció dels canvis i la retallada laboral imminent, que afectaria més de la meitat de la nòmina de l'empresa, que és de 37 treballadors. Ona Catalana ja va patir una primera reestructuració severa poques setmanes després que fos adquirida per Prisa, previ vistiplau del CAC.

A Eivissa la unitat ha estat possible, a Mallorca No

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 05:10

A Eivissa la unitat ha estat possible altra vegada. A Mallorca no tan sols no s'han posat d'acord PSM, EU-EV, ERC sinó que a més a més el PSM s'ha escindit i ha sorgit Entesa. Tot plegat una irresponsabilitat molt grossa de la qual caldrà exigir comptes el mateix vespre de les eleccions als líders sectaris i estúpids que han han posat per davant les seves cadires i els interessos de secta i de capelleta per damunt els interessos dels ciutadans i del país (Segueix)

El pacte PSC-ERC: apareixen les proves de l'engany

pesolbullit | 13 Febrer, 2007 06:46

Durant la campanya electoral el senyor Carod va dir insistentment que no hi havia res pactat amb el PSC, de fet va dir que podia pactar tant amb CiU com amb el PSC, que no hi havia cap decisió presa, això va fer que molta gent pensés que els dirigents d'ERC no estarien prou sonats com per pactar amb la gent que els havia fet fora del Govern i que no farien president a un personatge com Montilla, que no ha demostrat mai cap especial sentiment de catalanitat i que durant la campanya electoral va arribar a plantejar un debat en espanyol amb el Mas, tot fregant el més pur lerruxisme. Molta gent es va creure a l'impostor Carod que els hi va dir frases com "voteu amb el cor" o " no penseu en clau d'aliances". però el cert és que l'endemà mateix de les eleccions aquest refinat mentider s'estava llançant ja als braços del PSC. Diu la dita que s'enxampa abans a un mentider que a un coix i finalment ha acabat apareixent la prova del delicte (Segueix)

L'alleujament de no ser espanyol

pesolbullit | 13 Febrer, 2007 06:11

reproduït de racocatala.cat.- El periodista Albert Camus, que havia patit la Guerra d'Algèria i l'ocupació alemanya de mitja França, s'exclamava el 1944 queper aquells anys “un article podia costar la presó o fins i tot la mort als seus autors”. El món ha anat evolucionant i ara no cal arribar a aquests extrems perquè el mercat de la comunicació és tan maquiavèl·lic, tan condicionat pel poder ensordidor dels grans grups, veritables multinacionals al servei de les oligarquies polítiques i financeres, que n'hi ha prou amb silenciar, condemnar a l'ostracisme o linxar, si molt convé, el periodista o dissident que no practica la submissió, el servilisme. Fins i tot, sovint, n'hi ha prou amb l'autocensura que opera en la classe periodística o en amplis sectors socials. Una eina latent que pesa com una espasa de Damocles sobre la consciència espantadissa de tants i tants que, per por a perdre el seu estatus, pel pànic a veure's impossibilitat de progressar o quedar-se desemparat sense feina i sense cap porta per trucar, escriuen en la direcció del vent. Nedar a contracorrent és complex, difícil, i obliden que només els éssers inanimats, sense ànima ni esperit, com els peixos morts, baixen empesos, arrossegats, pel corrent del riu. Però Camus no havia conegut Espanya, tot i que la seva mare era menorquina. Motiu de més per desconeixe'n l'essència. Aquí, i amb una força que recupera un vigor inusitat, escriure un article d'opinió o ofendre la moral d'Espanya es pot acabar pagant amb una morterada, en el millor dels casos, o amb presó i amb la vida. Només cal observar el procés contra Pepe Rubianes per haver expressat el fastigueig de tants catalans davant la campanya xenòfoba d'amplíssims sectors de la societat espanyola durant la gestació de l'Estatut. Les mateixes paraules de Rubianes, que va dir improvisant, les repetiria a consciència un dels impulsors de l'unionista Partit de la Ciutadania. Però substituint la paraula Espanya per Catalunya i, és clar, aleshores no és un problema de la justícia. Per parlar, senzillament per dialogar, han obert un procés penal al president basc Ibarretxe i a una llarga llista de polítics de l'esquerra abertzale que, com Otegi, ja han estat sentenciats per, nova i senzillament, expressar la seva opinió. Però el cas més clamorós –i quanta raó tens benvolgut Oleguer Presas- és el cas del pres Iñaki De Juana Chaos. Condemnat de per vida per escriure, sentenciat a morir de gana per rebel·lar-se, emmanillat al llit, sedat, alimentat per força per via intravenosa. I tot, tot, absolutament tot, en nom d'Espanya i la justícia. Per això, qui sotasigna l'article, sent tant d'alleujament de no ser espanyol. És l'únic que em reconforta.

Sergi Sol i Bros, és periodista

LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE FALSIFICA L´ACTA DE LA REUNIÓ DE LA CONFEDERACIÓ SUD-AMERICANA PER DEMOSTRAR QUE CATALUNYA NO HI HA ESTAT ADMESA

pesolbullit | 13 Febrer, 2007 06:07

reproduït de radiocatalunya.ca.- L' imperialisme espanyol no descansa mai. Quan semblava que Catalunya continuava a la Confederació Sud-Americana de Patinatge,la Federación Española de Patinaje ha publicat aquesta nota que reproduïm íntegra en versió original.

Nota Informativa Asamblea Confederación Sudamericana

La Real Federación Española de Patinaje informa que después de la Asamblea de la Confederación Sudamericana de Patinaje en Buenos Aires, Argentina, el día 10 de febrero de 2007, donde entre otros puntos del orden del día se trataba la ratificación o revocación del ingreso de la Federación Catalana de Patinaje a la citada confederación, esta Real Federación Española confirma:1. Que ha recibido el acta de la reunión y copia del escrito remitido por la Confederación Sudamericana de Patinaje a la Real Federación Española de Patinaje firmada por su Presidente y Secretario, comunicándole su no admisión como miembro de ésta confederación de ninguna de las formas posibles en derecho.

2. Que no fue necesario realizar votación alguna al no presentar la Federación Catalana de Patinaje los requisitos obligatorios exigidos en la Asamblea del 11 de Diciembre de 2006 y comprometidos por la misma.

3. Que la Real Federación Española de Patinaje lamenta la confusión creada por el intento de inscripción de la Federación Catalana de Patinaje a una Confederación ajena a las normas reconocidas en derecho por el mundo deportivo internacional.

4. La Real Federación Española de Patinaje seguirá colaborando con el desarrollo del patinaje español, europeo y mundial.

En Buenos Aires, a 11 de febrero de 2007.

Aquesta acta és falsa perquè està signada pels dimissionaris Ernesto Cajaravilla ( president) i Marcelo Martínez (secretari) Des quan uns dimissionaris poden signar l´ acta oficial? No té cap valor jurídic. D¨altra banda, Cajaravilla no va poder informar sobre els comptes econòmics de la CSP. Quan va sortir aquest tema en la reunió li va pujar la tensió i va haver de marxar a la clínica... El president de la Catalana farà una conferència de premsa aquest dimarts a les sis de la tarda. No hem d' oblidar tampoc que una sentència del TAS (Tribunal Arbitratge Esportiu) reconeixia el dret de la Federació Catalana a ser admesa en competicions internacionals. Nosaltres tenim la força de la raó i ells la raó de la força. Guanyarà alguna vegada el seny entès com a virtut i no com a submissió ?

Clos afirma que Barcelona "es el reino de la comodidad"

pesolbullit | 12 Febrer, 2007 01:27

Ultimes declaracions del gran estadista i destacat polític Joan Clos, després dels seus èxits com a alcalde de Barcelona i del reeixit Fòrum...

http://www.e-noticies.com

El ministre d'Indústria, Joan Clos, ha sentenciat en una entrevista a La Vanguardia que "Barcelona vive atenazada". "Tiene miedo al riesgo y a la intemperie", afegeix Clos, que d'altra banda considera que la capital catalana "es el reino de la comodidad" i que "vive demasiado preocupada por conservar su alto nivel de vida". El ministre també explica que "hace tiempo que llegué a la conclusión de que Barcelona no participa como debiera de las incomodidades del siglo XXI. Y ello acabará perjudicándole". "Lo que la burguesia y la menestralía supieron hacer en el tránsito del siglo XIX al XX -arriesgar, jugársela, verse las caras con una realidad social difícil e incluso violenta, construir nuevas dimensiones...- me temo que no se está haciendo en el tránsito del siglo XX al XXI", afegeix l'exalcalde de la ciutat. "No existe la misma ambición", conclou l'actual ministre, malgrat puntualitzar que "me sabe mal decirlo".

"Simulacre d'ocupació" de la segona residència de Saura

pesolbullit | 12 Febrer, 2007 01:08

La parella antisistema i superprogre que formen Saura i Mayol té tres cases, un àtic de luxe al barri de Gràcia, un xalet al Port de la Selva i un xalet a la Cerdanya, suposem que cap obrer voldria estar a la seva pell, ja que Saura-Mayol són una gent molt soferta que ha de fer grans sacrificis per arribar a final de mes.

reproduït d'enoticies.-Aquest diumenge s'ha realitzat per part de les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana una protesta que consistia en un "simulacre d'ocupació" de la segona residència que tenen Joan Saura i Imma Mayol. En un comunicat oficial aquesta organització juvenil afirma: "Què li sembla senyor Saura? Durant els últims anys hem pogut veure com Barcelona s'ha convertit en la capital mundial de l'apropiació indeguda d'habitatges sota el nom "d'okupació". Actualment ens trobem amb que a la capital del nostre país hi ha entre 200 i 250 habitatges "okupats". Un cas que ha tingut molt ressò ha estat el del veí de l'Eixample barceloní, Carles Veiret, que es va quedar sense casa perquè tres parelles "d'okupes" van entrar-li al seu pis i l'hi van canviar el pany i ,a sobre, va ser acusat de robatori per voler entrar a casa seva. El conseller d'Interior no sembla massa preocupat per aquest tema. De fet, no és que no li preocupi, sinó que simplement hi està a favor. L'any 1998 Joan Saura va proposar al Congrés dels Diputats espanyol una llei per tal de despenalitzar aquest tipus de robatoris sota el nom de "ley de despenalización de la ocupación". Quan va presentar aquest projecte de llei va comentar que els "okupes" tenen "simpatia social". La parella de Joan Saura i regidora per ICV a l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, va declarar a Catalunya Ràdio que s'havia de despenalitzar l'okupació, afegint-hi que no creu tant greu "tenir algunes okupacions". Nosaltres suposem que no ho troba tant greu perquè no li passa a casa seva. Hi ha hagut altres veus dins d'ICV a favor d'aquest tipus d'actes delictius. Com és el cas d'Antoni Garcia d'Els Verds que ha demanat "que s'aturin els desallotjaments" i ha afirmat que "hi ha espais okupats que s'han convertit en un referent ciutadà". No creiem que sigui cap referent ciutadà el cop de pedra que va deixar en coma un agent de la Guàrdia Urbana el 4 de febrer del 2006 al carrer Sant Pere més Baix de Barcelona on s'hi estava desenvolupant una festa nocturna que molestava els veïns. Davant de tot això volem fer reflexionar els dirigents d'aquest partit, Iniciativa per Catalunya - Els Verds, així com a la resta del Govern de la Generalitat. Volem que reflexionin sobre quina seria la seva opinió si això passés a casa seva. Ja n'hi ha prou de jugar amb els béns dels altres com si la cosa no anés amb ells. El senyor Joan Saura i la senyora Imma Mayol (autoanomenada antisistema), a més d'un àtic de luxe a Gràcia, disposen d'aquesta finca buida que, segons els seus criteris, deu ser apta per ser "okupada" i convertida en un "centre social" d'aquests que tant els agraden. Suposem que seràn tan comprensius amb "l'okupació" de les seves propietats com ho són amb les propietats dels altres".

Domènech Garcia: Adéu al patrimoni del Barça

pesolbullit | 11 Febrer, 2007 16:03

http://www.e-noticies.com

El que havia de ser una directiva que no havia de vendre ni un pam (sic) de patrimoni, segons el programa electoral i les promeses del mateix Laporta abans de les eleccions, es disposa a polir-se en només cinc anys gairebé tot el patrimoni del Barça. (Segueix)

Bones notícies pel hockey patins català

pesolbullit | 11 Febrer, 2007 05:50

Ahir dissabte a Buenos Aires es va reunir la Confederació Sudamericana de Patinatge amb la idea de ratificar l'admissió de Catalunya com a membre d'aquesta entitat, la fedreció espanyola de patinatge de la mà del trampós Carmelo Paniagua ho va provat tot, amenaces, pressions, insinuacions, "regals", però no se'n va sortir. El President d'aquesta Confederació, el senyor Cajaravilla, que pel que sembla s'havia posat d'acord amb els espanyols, no va aconseguir colar a l'ordre del dia de la reunió l'expulsió de Catalunya i finalment va prendre la decisió de dimitir. El nou president, el xilè Quintanilla és favorable a la causa catalana i ha ratificat que Catalunya continuarà dins la Confederació Sudamericana de Patinatge.

Laporta fa el ridícul

pesolbullit | 11 Febrer, 2007 03:56

Aquests dies en que l'empresa pepera Kelme ha dicidit represaliar Oleguer pel simple fet de tenir opinió pròpia i exercir el seu dret a la llibertat d'expressió hem pogut observar que hi ha hagut un munt de gent que s'ha solidaritzat amb l'Oleguer i li ha expressat el seu suport. Quan estàs sent víctima d'un linxament (Segueix)

Segons Carod la culpa de tot és de CiU

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 06:07

En unes recents declaracions Carod-Rovira ha dit que amb el clima actual que es respira i els problemes polítics que s'han plantejat els últimament és molt greu que CiU no dongui suport a l'actual govern de Catalunya. És realment sorprenent i surrealista el que diu cada dos per tres aquest senyor . La realitat és que el govern central (PSOE) ha dit que no pensa complir els acords sobre finançament fins l'any 2009, ha dictat un decret imposant una hora més d'espanyol a l'ensenyament de primària, passant per sobre de les competències exclusives que té en aquest tema la Generalitat, ha quedat retratat pel Consell Consultiu de Catalunya que ha informat de que la majoria d'articles de la llei espanyola de dependència envaeixen les competències de la Generalitat, a més a més el govern espanyol prepara un decret que vol "harmonitzar" el poder competencial de les Comunitats Autònomes i que ja ha estat batejat com una LOAPA 2 i finalment prepara un decret sobre adopcions a l'estranger que també vulnera les competències de la Generalitat ; doncs bé , després de veure tot el que ha passat a Carod-Rovira no se li acut res més que dir que tota la culpa és de CiU, sorprenent. Des d'aquí hem criticat a CiU sempre que ha calgut, però què cony hi té a veure CiU amb tot això? és el PSOE qui està laminant a cop de destral l'autogovern de Catalunya, un partit amb el que el senyor Carod hi segueix tenint un pacte estable i un partit que gràcies al senyor Carod controla la Generalitat de Catalunya, TV3, Catalunya Ràdio, l'ajuntament de Barcelona, el de Lleida, el de Reus, el de Girona, el de Vilanova, el de Manresa, el de Vilafranca, la Diputació de Barcelona, uns quants consells comarcals i moltes coses més. El problema del senyor Carod és la seva arrogància, és considera a si mateix un ésser superior i és pensa que la gent és imbècil i que ens pot prendre el pél amb quatre discursets i mentrestant va mentint, mentint i mentint amb les seves mitges veritats.

Rafel Vallbona: "Carretero ha aconseguit unir Carod i Puigcercós"

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 05:37

http://www.elsingulardigital.cat

Rafael Vallbona i Sallent va néixer al barri de Gràcia de Barcelona l'any 1960 i fa més de 35 anys que viu a la comarca del Maresme. Periodista de formació acadèmica i escriptor de vocació, Vallbona va iniciar la seva carrera periodística al ja desaparegut TeleExpress. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat a RNE, Catalunya Ràdio, El País i El Observador, on va ser Redactor en Cap. Actualment, combina les seves col·laboracions a El Mundo, RNE i RAC1 amb les classes que imparteix a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. La propera setmana surt a la llum la seva darrera obra amb el títol de 'Jo he servit el Tripartit. Docudrama d'un ex de Maragall'.

 (Segueix)

Salvador Cardús: no vull una TV3 de segona

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 05:28

reproduït del diari avui.- El mapa dels mitjans de comunicació i les seves audiències canvia tan ràpidament que tota predicció de futur és especulació arriscada. Les fotos sempre surten mogudes. Només cal veure l'entrada al mercat de la premsa gratuïta, que ha canviat el valor de les xifres de difusió de la premsa de pagament i ha modificat radicalment els hàbits lectors. Agafeu un tren matinal, aneu a un consultori de la sanitat pública, i allà on abans tothom pesava figues o feia el trajecte embadocat, ara consumeix -no sé si dir llegeix- premsa gratuïta de qualitat ínfima. Els tradicionals quioscs d'estació tanquen. Una premsa que, a més, aplica el conegut índex MIPEC d'ús del català (el "mínim imprescindible per evitar crítiques", és a dir, una presència testimonial). Tots els entusiasmes estadístics que va crear l'edició en català d'El Periódico quan es va afegir a l'AVUI i a la premsa comarcal -i que alguns encara exhibeixen amb ingenuïtat beatífica- han quedat esmicolats. En el cas dels mitjans audiovisuals, els canvis encara són més grans. La televisió digital canviarà el mapa i els costums, però és que el cable i el satèl·lit ja ho han fet. Cada vegada estem menys vinculats a una cadena de referència -el concepte de la teva ha quedat en no-res- i allò que lliga és la sèrie de ficció o el conductor d'informatius d'acudit fàcil, sense saber per quin canal l'estem veient. A més, els videojocs resten temps a la televisió i Internet és utilitzat com a via d'accés a ofertes atípiques. La subscripció a podcasts radiofònics -jo en sóc un usuari regular- permet escoltar programes d'emissores de tot el món quan vols. I el mateix passa amb YouTube, on pots veure des del Polònia -hi ha gags que tenen prop de 70.000 visites- fins a l'emissió de la televisió belga on es proclamava, fictíciament, la independència de Flandes. I les novetats anunciades per Apple per d'aquí a pocs mesos, encara contribuiran a canviar més ràpidament, si és possible, els usos i costums de la nostra dieta mediàtica. Per tot això, es pot afirmar que el paper que des dels seus inicis han estat fent els mitjans de comunicació de masses com a instruments al servei de la cohesió nacional dels Estats i d'una determinada identitat nacional o lingüística, substituint progressivament el paper de l'escola, l'exèrcit i l'Església, serà cada vegada més residual. Per dir-ho amb tota contundència i per la part que ens toca: el paper per al qual van ser creades TV3 i Catalunya Ràdio està en crisi, amb independència de si han fet millor o pitjor el paper que se'ls va encomanar. És en aquest context de canvis múltiples i impredictibles que cal situar la pèrdua del lideratge de TV3 i, específicament, dels seus Telenotícies. Vull dir que és una simplificació abusiva atribuir-la exclusivament a una suposda incompetència o a la competència dels altres telenotícies que li han pres el lideratge. Per posar un exemple, la posició avançada de Catalunya en l'ús d'Internet, especialment entre l'audiència típica de TV3, pot explicar que aquest canal es vegi més perjudicat pels podscasts i el YouTube de torn -que, a més, és l'audiència més jove o socialment més avançada- que no pas altres cadenes amb una audiència més tradicional i de perfil cultural i econòmic més baix. Però, com reaccionar a aquests canvis? Posem el cas dels Telenotícies, ara que diuen que els volen retocar. Si TV3 fa una anàlisi simple, en termes de mera competència amb els d'Antena 3 i Tele-5 que li passen davant, equivocaria el diagnòstic i, lluny de millorar posicions, acabaria d'enfonsar la seva posició al mercat. Què cal fer? Si jo hagués de decidir, proposaria el full de ruta següent. Primer, fer un pas decidit en l'autocentrament nacional. Que sabés que en allò que és -o hauria de ser- única és en el fet de donar una perspectiva catalana del món. Ara ho fa acomplexadament, si no és que ha renunciat a fer-ho. Jo crec que parla massa d'Espanya en afers informativament irrellevants. Però, en tot cas, hi ha una manera d'autocentrar-se sense caure en localismes: que parli de tot Europa, que sigui la més catalana i, alhora, la més europea. En segon lloc, que s'aparti de la temptació del sang i fetge que, per mala consciència, llavors emmascara de problema social. En aquest terreny, les privades que no tenen compromisos públics -és a dir, escrúpols- sempre li aniran tres telenotícies -valgui l'expressió- per davant. I tercer, que sigui exigent en la distinció de gèneres i no converteixi un telenotícies en un magazín amb presentador graciós. Per millorar l'audiència deu ser fantàstic que tots els humoristes del país recorrin obsessivament al Matías Prats d'Antena 3. Però per al prestigi i la credibilitat del noticiari és patètic. En definitiva, que TV3 ha de tenir el millor telenotícies disponible a l'espai comunicatiu català i ser de referència informativa, ni que sigui el tercer en audiència. Si algun dia els telenotícies de TV3 fossin com tots els altres, però en català, deixaria de tenir raó de ser fins i tot des del punt de vista de la llengua. No volem una TV3 de low cost, ni nacionalment ni informativament parlant, simplement perquè no ens serviria de res. Jo pago de gust els meus impostos perquè sigui la millor.

ESQUERDAR LA SAGRADA FAMÍLIA

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 05:22

http://www.elsingulardigital.cat

Setanta-cinc centímetres: aquesta és la distància que separarà la pantalla de protecció del túnel de l’AVE al seu pas pel temple expiatori modernista més important del món, i al seu torn la pantalla de protecció només es trobarà a dos metres dels fonaments de l’obra de Gaudí. Una solució que sembla que ha passat més per pretendre evitar el pas per sota dels habitatges, davant d’un possible nou Carmel, que no pas per una resposta adequada als perills intrínsecs d’una obra d’aquestes característiques en el seu pas per sota de la ciutat. Una decisió poc consultada i alarmant en si mateixa, ja que denota el pànic de les administracions implicades a provocar nous accidents en les zones habitades, i que permet fer-se la pregunta següent: han d’estar segurs, davant d’això, els ciutadans que resideixen en els trams per on sí que l’AVE inevitablement passarà? Si un arquitecte director de la Sagrada Família pateix pels efectes de les obres de l’alta velocitat ferroviària, per què no haurien de patir els veïns que també s’hi trobaran afectats? Algunes parets i algunes famílies ja comencen a tremolar.

Vicent Sanchis denuncia la propaganda descarada en favor del diari socialista El Periódico que va fer TV3 a la gala del "català de l'any"

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 05:12

http://www.e-noticies.com.-

El director de l'Avui, Vicent Sanchis, ha denunciat que "els senyors que la dirigeixen ara van decidir fa pocs dies que TV3 és la seva", ja que "van dedicar més de quatre hores de programació a transmetre o magnificar un acte de lliurament de premis en honor i glòria d'un diari que no és precisament públic", en referència al concurs El català de l'Any. En aquest sentit, el director de l'Avui pregunta "què valen 14.000 segons de publicitat? Els cobrarà TV3 al diari que va aconseguir convertir un programa televisiu en l'anunci més llarg de la història de la televisió europea? Com s'ha de sentir la competència? Què passaria demà si TVE -la del dèficit i la reducció de personal- decidís dedicar quatre hores de la seva ruïnosa programació a enaltir El País?". "Els directius de Televisió de Catalunya l'han feta agra. TV3 no ha estat mai la televisió de la ceba. Mai ha compartit del tot la sensibilitat nacional majoritària al Parlament de Catalunya, però almenys volia ser la teva. Ara és la seva. Enhorabona i que els duri", sentencia Sanchis.