SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Francesc Puigpelat: Catalanisme i demagògia

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 06:41

reproduït del diari avui.-

L'ofensiva autiautonomista del PSOE en els darrers mesos és preocupant: tots els projectes legislatius impulsats per Zapatero darrerament fan com si l'Estatut no existís. Per exemple, la llei de dependència, la d'adopcions, la del llibre, la de defensa de la competència, etcètera. Davant d'això, de tant en tant s'aixequen veus dient que caldria fer alguna cosa. Potser sí. El problema ve quan un reflexiona quina cosa s'hauria de fer. Perquè el panorama, si l'analitzem bé, no pot ser més descoratjador. Hi ha dues possibilitats. Vegem-les.

1) Que ens governi el tripartit 2. Això és el que tenim, i Montilla no bellugarà un dit davant del PSOE per defensar l'autogovern. Pel que fa a ERC, Puigcercós està massa entretingut amb les corbates i Carod massa enfeinat a l'Índia per entendre alguna frase en anglès com per ocupar-se'n. Esquerra ha entrat de manera accelerada en la fase de convertir-se en un lobby, una repartidora i una agència de col·locació (que és el que durant anys havia estat CiU). No té temps per a minúcies com ara defensar Catalunya.

2) Que ens governés CiU. En la hipòtesi que Mas fos president, seria amb el suport del PSOE i, per tant, CiU faria just el mateix que ara fa ERC: callar i cobrar. A mi em fa molta gràcia sentir com treuen pit Felip Puig, Artur Mas, Duran i Lleida i altres milhomes, defensant les essències de Catalunya des de l'oposició. Ara: en el moment que s'hi juguessin el cotxe oficial, s'arronsarien. Això ho sap tothom.

Aquesta és la situació: no hi ha alternativa. Catalunya està venuda i indefensa davant del PSOE, i Zapatero farà el que li doni la gana. El motiu és molt senzill: el catalanisme, que és el que sempre ha defensat Catalunya de les agressions espanyoles, ha entrat en una crisi descomunal. Està dividit, enfrontat, esgotat, desprestigiat, sense força, sense il·lusió, sense projecte i sense ideologia. (Llevat, esclar, que consideréssim que el "peix al cove" és una ideologia.) Per omplir aquest buit tan immens, els dirigents d'ERC i de CiU utilitzen la verbositat més frondosa, visceral i desbocada. L'etern recurs a les essències pàtries. ERC ho va fer a la campanya del referèndum. CiU ho fa ara. Tant se val. Ja se sap que, si CiU fos al govern, seria tan dòcil com és ara ERC, i que, si ERC fos ara a l'oposició, seria tan patriòtica com ara és CiU. Però tot seria fals. En els darrers tres anys, CiU i ERC han canviat els papers tantes vegades i han dit tantes mentides que ja ningú no se'ls creu, tret dels hooligans i els empleats.

El catalanisme, que va començar el 1906 amb la Solidaritat, pot quedar enterrat després de l'Estatut del 2006. Haurà durat un segle just. El catalanisme, avui, és una ideologia sense contingut, només apta per atiar les passions de quatre convençuts i generar la indiferència i el fàstic en la resta. És una marca política apta només perquè CiU i ERC facin una demagògia delirant. ¿A algú l'estranya aquest fenomen tan nou que és l'abstenció de l'electorat abans catalanista?

 

Salvador Cardús: CiU i ERC cada cop més semblants

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 06:38

reproduït del diari avui.-

M'acaba la paciència aquesta política que amb la mà dreta diu una cosa i amb l'esquerra en fa una altra. O dit amb més precisió: que amb la mà sobiranista diu una cosa i amb la mà autonomista en fa una altra. Parlo de les reaccions dels màxims responsables d'ERC i CiU, els partits de "lleialtat final catalana" -Mare de Déu, que n'hem de fer de filigranes per dir la "cosa" comuna!- davant de l'amenaça del Tribunal Constitucional espanyol de "decapitar" -uso el terme del moderat Artur Mas- un Estatut que, d'altra banda, ja ha arribat a l'alt tribunal coix i manxol.

Efectivament, primer va ser el conseller de la vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira qui va utilitzar un to amenaçador per dir que, si el Constitucional no admetia l'actual Estatut aprovat en referèndum, "Espanya tindrà un problema i greu", i que voldria dir que "nosaltres, tal com som i volem ser, no hi cabem [a Espanya]". I afegia: "Quina via ens queda, aleshores, si no és la via sobiranista?". Ara, Artur Mas ha dit que si el Tribunal Constitucional retalla el text de l'Estatut, hi haurà "un problema greu i intens de relació" entre Catalunya i Espanya. I ha afegit que "si ells tenen el dret a fer la sentència que creguin justa, nosaltres tenim la llibertat d'elegir el camí que creguem just". Uauuu! A Madrid ja els tremolen les togues!

Anem a pams. Que Espanya no ens vol tal com som i volem ser, és cosa sabuda des de temps immemorial. El projecte nacional espanyol, sigui en la versió de dretes, sigui en la versió d'esquerres, és incompatible amb les aspiracions del sobiranisme català. Per arribar a aquesta conclusió no calia passar per l'elaboració d'un Estatut que, a més de no resoldre allò que havia de solucionar, ens ha retornat com un bumerang criminal, dividint el món polític nacionalista de manera irreparable.

En segon lloc, el problema greu, faci el que faci el Tribunal Constitucional, el seguirem tenint nosaltres i no pas ells. Cada vegada que fem el milhomes, allà esclafeixen de riure. La nostra capacitat negociadora, dèbil des del punt de vista jurídic i institucional, sempre arriba a Madrid encara més debilitada per les pròpies divisions. Malgrat el nou Estatut, ja veiem com cada setmana hi ha un parell d'intents de trepitjar-nos les competències. Potser és allò de "Madrid no paga traïdors". A Espanya, el problema som nosaltres, i no els falten col·laboradors catalans que els ajudin a fer el seu problema més petit, és a dir a espanyolitzar-nos, i a fer el nostre problema més gran. Si us plau, llegiu amb atenció l'extraordinari llibre de Patricia Gabancho El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció -això sí, amb una dosi de Prozac per superar els efectes secundaris-, on trobareu arguments i, cosa encara més original, noms i cognoms. I si no sou dels de llegir gaire, seguiu atents a la pantalla i mireu com cada setmana "us ratllen", de la "nostra" estant, sempre per la mateixa banda.

Tercerament, quedo estupefacte pel mal perdre dels qui van acceptar amb tant d'entusiasme les regles de joc establertes a l'hora de complir el compromís electoral de 2003 de saltar la "paret" que ens havia marcat la primera transició a la democràcia. S'hi van comprometre, i els vam votar per això! I ERC i CiU van creure que les actuals regles de joc els ho permetien. A què ve ara protestar pel fet que el Tribunal Constitucional hi digui la seva, si això ja estava escrit en el reglament? Mireu, la diferència entre un estatut i una constitució és precisament aquest: un estatut ha de passar, finalment, pel ribot suprem d'un tribunal constitucional, mentre que una constitució, una vegada ratificada en referèndum, ja no hi ha paper de vidre que la pugui afinar més ni que tingui berrugues. Així doncs, la sentència del Constitucional serà absolutament legítima dins de les regles de joc acceptades, i és lleig voler estripar les cartes quan perds la partida.

Però, en darrer lloc, ja em diran els senyors Carod i Mas què volen dir per "ens queda la via sobiranista" o per "tenim llibertat d'elegir el camí cap al futur que creguem just". Per a qui cregui que Catalunya és una nació -versió independentista, versió confederalista, versió no en tinc ni idea-, la via sobiranista, la llibertat d'elegir el camí cap al futur que creiem just són prèvies a la sentència, sigui quina sigui, del Tribunal Constitucional. I si ja és bèstia que per un sol vot en contra es pugui escarnir el resultat d'un referèndum, encara és més bèstia que, per un sol vot a favor del mateix tribunal, un sobiranista pugui considerar que ja cabem a Espanya o que ja anem pel camí que creiem just.

Les paraules que Carod i Mas ens diuen amb la mà sobiranista, doncs, valen el que valen a la vista del que han fet amb la mà esquerrana l'un, amb l'autonomista l'altre. ERC i CiU són cada dia més semblants i, tanmateix, estan cada dia més lluny l'un de l'altre. Potser per això mateix: s'allunyen per no ensenyar-se mútuament les... similituds. Ara bé, el problema és si ens els podem creure. Fins a on arriben les amenaces. Què pensen arriscar i fins a on arribaran. Què tenen previst per fer "via" o per seguir el "camí del futur". Sí: ara mateix tenim un problema de confiança.

Salvador Cardús

 

Carretero parla clar

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 06:35

http://www.tribuna.cat/

El programa La Nit al Dia, una de les finestres d’informació lliures i nacionalment més coherents de TV3, va mostrar la veritable cara de Joan Carretero. Aquest va desmuntar totes les teories dels opinadors de CiU i dels pretorians d’ERC. En va tenir per als uns i per als altres. Carretero es va declarar per sobre de tot militant de l’independentisme, d’ERC i d’un republicanisme al que ell ni ha renunciat ni pensa renunciar-hi. A més a més, va declarar que ell segueix creient que l’eix de l’independentisme el representa ERC i que per tant pensa continuar lluitant des de la pluralitat d’aquestes sigles. Així, Carretero ni vol crear un partit nou, ni se’n va a Convergència –a la que ha rebutjat. Només pretén crear un corrent d’opinió dins d’ERC i que el deixin expressar-se democràticament enriquint la pluralitat del seu partit.

Matas a darrera hora intenta fer-se perdonar

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 06:27

http://www.lobbyperlaindependencia.org/

En Jaumet de ses bombilles és un sac de nirvis i ara ja no sap de quin cap ha de fer estelles! Ara, quan falten just tres mesos per a les eleccions, en Jaumet de ses bombilles s'ha despenjat amb el fet de donar el Premi Ramon Llull a personatges de la "Vieja Mallorca"com l'editor Lleonard Muntaner, l'escriptora Rosa Planas o el poeta Ponç Ponç.

 

 (Segueix)

Transcripció de l'entrevista a José Mª Garcia que va ordenar censurar el PSOE

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 06:21

reproduït de lobbyperlaindependencia.org

És realment imperdonable el que ha fet TVE prohibit aquesta entrevista. Els seus responsables haurien d'ésser cessats immediatament. El retrat que fa José Ma García de'Asnar i de l'amic de Matas, Florentino Pérez, que construirà l'hospital de Son Espases, és antològic.
 (Segueix)

L'Ajuntament de Barcelona segueix llençant els diners

pesolbullit | 23 Febrer, 2007 05:46

http://www.tribuna.cat/

La tendència general de fer transparents els ajuts a la premsa no ha arribat a l’Ajuntament de Barcelona, que manté una política de comunicació desproveïda de qualsevol control. Desproveïda també d’aturador, perquè al 2006 els pressupostos es van descontrolar i el consistori de la capital catalana va acabar inserint publicitat per més del doble d’allò que havia pressupostat (de 4,9 a 11,7 milions). No consta, en canvi, que els beneficiaris d’aquestes insercions hagin estat altres que els habituals. La direcció de comunicació del carrer Paradís opera sense donar comptes a ningú, sota el comandament d’Enric Casas, criticat en privat per més d’un correligionari del PSC perquè ha convertit aquella oficina en el seu feu inexpugnable.

Els dos grans diaris, El Periódico i La Vanguardia, reben el gruix de la inversió, i la resta de publicacions han de conformar-se amb les engrunes per molt que acreditin tirades i públics-objectiu interessants.

L’última broma en matèria de comunicació de l’Ajuntament ha estat l’anomenada “Guia de la ciutat”, un luxós volum que es distribueix de franc a totes les llars, coincidint amb la proximitat de les eleccions municipals. A sobre, el bombardeig es complementa amb una intensiva campanya de publicitat als mitjans de comunicació, tanques als carrers i parades d’autobús. Curiosa campanya, atès que el suposat producte no es ven, i que arriba solet a les cases dels barcelonins. És a dir, que els ciutadans el paguen per partida doble: un cop per editar-lo i un altre per publicitar-lo, encara que això últim no tingui sentit i que l’objectiu veritable de la campanya sigui obtenir evidents rèdits electorals.

Crítiques indepedentistes a Esquerra pel decret del castellà

pesolbullit | 21 Febrer, 2007 03:00

http://www.e-noticies.com

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han expressat, en un comunicat, "la nostra profunda indignació amb el Govern del Principat davant el fet que hagi acceptat el fons del decret d'ensenyances mínimes de primària del Ministeri d'Educació Espanyol (MEC), en el qual es considerava necessari l'augment d'hores lectives en llengua castellana a les escoles catalanes. Davant d'aquest incomprensible posicionament governamental, volem tornar a  mostrar-hi un rebuig contundent, exigim una rectificació política i, demanem a la ciutadania, i en especial als i a les estudiants, que estiguin alerta a les convocatòries que hi pugui haver per denunciar aquest nou exemple de submissió política".

"Al llarg de les darreres setmanes, el govern principatí ha estat incapaç d'emetre un posicionament comú al voltant de tota aquesta problemàtica permetent una sensació de caos. I per si tot plegat no era suficient, el màxim responsable de la conselleria, Ernest Maragall, seguia desentonant i engreixant els discursos de la 'fera ferotge' espanyolista, amb diverses entrevistes i declaracions".

"En aquest sentit -afegeixen-, és especialment greu el paper d'organitzacions com ara ERC, que tot i la voluntat des de bon inici de recórrer el decret del MEC al Tribunal Constitucional incloent-hi la problemàtica de la tercera hora, no ha estat prou ferma davant de les declaracions de Maragall alhora que ha emès declaracions on s'acceptava la possibilitat de negociar la incorporació d'una tercera hora de llengua castellana, bé de llengua o bé d'una altra matèria, en l'elaboració d'un decret propi que avui per avui segueix encallat".

"Des del SEPC, entenem que no ens podem quedar parats davant aquesta maniobra de distracció del Govern principatí. El Govern tripartit ha intentat dissimular, però la seva acció amaga l'acceptació de les voluntats del govern espanyol i un perillós precedent que pot comportar, a mitjà o a llarg termini, la desaparició del model d'immersió lingüística. Aquesta tendència, a més, és molt preocupant davant el moment històric en què ens trobem. D'una banda, el Procés de Bolonya és a punt d'aterrar definitivament a les universitats i amb ell, el perill que el català deixi de ser una llengua científica, de l'altra, a Secundària l'aplicació de la LOE comporta també perills en aquest sentit. Per tant, ara més que mai, el Govern principatí no pot caure de genolls a les polítiques de Madrid i ha de fer de la defensa de la llengua catalana en l'educació un pal de paller de la seva actuació".

"A més, des del SEPC, volem recordar que la comunitat científica a nivell europeu s'ha expressat més d'una i més de dues vegades a favor del model d'immersió lingüística que existeix actualment i que els diferents informes elaborats demostren que els alumnes del Principat assoleixen competències lingüístiques equivalents en castellà i català, i fins i tot superiors en castellà, en alguns aspectes".

Víctor Alexandre: La croada espanyolitzadora de TV3

pesolbullit | 21 Febrer, 2007 02:56

http://www.elsingulardigital.cat
Deu ser molt gran la por que tenen a perdre el seu lloc de treball els professionals de TV3 amb un mínim de consciència nacional, atesa la docilitat amb què acullen la croada espanyolitzadora que aquesta emissora, governada descaradament amb el manual del Partit Socialista, està portant a terme des de fa tres anys. Altrament no s’explica tant de silenci davant la traïció constant als seus principis fundacionals, entre els quals “dotar la llengua catalana d’un espai propi en un ámbit dominat per l’espanyola i crear sentiment de pertinença a una comunitat nacional diferenciada”.

Els programes de Júlia Otero, farcits de referents espanyols i d’hispanoparlants com José Bono, semblen cuinats al carrer Nicaragua de Barcelona, i el programa Gol a Gol, sense anar més lluny, ja ens té acostumats a tertulians hispanoparlants. Diumenge passat, per exemple, comptava amb Javier Martín, comentarista del diari Sport. Deu ser que aquest diari no té cap redactor que parli la llengua del país. Així és com creix dia a dia el menyspreu pels telespectadors nord-catalans que, a més de no entendre un borrall del que s’hi diu, veuen que els entrenaments del Real Madrid o de Fernando Alonso són més importants que les competicions internacionals de rugbi en què juguen l’USAP o els Dragons Catalans. De fet, TV3 se’n burla de la Catalunya Nord. No fa gaire, els telenotícies van donar aquesta informació: “Convergència Democràtica s’expandeix per primer cop fora d’Espanya constituint una seu a la Catalunya Nord”. I tot seguit, hi insistien: “L’agrupació de CDC al sud-est francès” i “CDC a França”.

I és que TV3 no és únicament el tercer canal de Televisió Espanyola, cosa ja prou greu per ella mateixa, sinó que, envalentida per la indiferència d’Esquerra Republicana, s’ha proposat servir els objectius electorals del PSC, objectius difícilment assolibles sense l’espanyolització del país. Ara, per tant, som nosaltres els qui hem de decidir: a més consciència nacional catalana, més Catalunya; a més consciència nacional espanyola, més PSC.

El Compromís pel País Valencià demana al PSPV que no renunciï a la rebaixa del 5%

pesolbullit | 21 Febrer, 2007 02:52

reproduït de vilaweb.-

Els socialistes semblen disposats a negociar amb el PP la nova llei electoral valenciana

Compromís pel País Valencià ha reclamat avui als socialistes valencians que no cedeixin en l'exigència de rebaixar la barrera del 5% si volen negociar la reforma de la llei electoral amb el PP. La candidata de la coalició i coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos, ha dit que 'la nova llei hauria de preveure l'eliminació de qualsevol barrera o, si més no, de fixar-la al 3%. Un 5%, tot i que siga provincial, continua sent un requisit antidemocràtic'.

En un sentit semblant s'ha expressat el secretari general del Bloc, Enric Morera, qui ha dit que no es pot fer una llei electoral a qualsevol preu. Morera ha acusat el secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla, de preferir un acord amb el PP abans que amb les forces del Compromís per a aprovar la nova llei. El responsable del Bloc considera que aquesta actitud és incompatible amb la voluntat del PSPV de fer fora el PP el Consell.

Declaracions de Pla

Els socialistes valencians van dir ahir que estaven disposats a cedir en la rebaixa de la barrera electoral del 5% al 3% per poder pactar la reforma de la llei electoral amb el PP. Segons Joan Ignasi Pla, 'entre el 5% i el 3% hi ha solucions intermèdies, com el cinc per cent provincial'. Com que l'estatut valencià obliga a reformar la llei sobre el nombre de diputats per majoria qualificada, ambdós partits s'han de posar d'acord.

Pla va dir que el PP també hauria de cedir, però els populars no volen tocar la barrera electoral. Segons el portaveu del PP a les Corts Valencianes, Serafín Castellano, no 's'han de barrejar qüestions que no toquen i que no exigeixen ni l'estatut ni el pacte institucional'. Fins ara el PSPV havia defensat que la reforma de la llei inclogués la rebaixa de la barrera electoral del 5% al 3%.

 

Alfons Quintà: La llibertat al Japó, França i Catalunya

pesolbullit | 21 Febrer, 2007 02:48

reproduït de l'avui.- 

Un shogun va ser, fins a la revolució Meiji (1868), un senyor feudal japonès, que havia assolit el poder per les armes. El shogun Ieyasu Tokugawa (1542-1616) va fer una afirmació de gran actualitat. "De manera que visquin i també de manera que morin -va dir-, alimenteu-los tot just perquè puguin sobreviure i treballar per a nosaltres. Refuseu-los una previsió racional -cosa que ells reclamen- amb la finalitat que no puguin esdevenir massa potents per poder revoltar-se contra nosaltres". Es pot aplicar al que l'Estat francès està fent respecte al conjunt de la població i en especial respecte al món cultural i del pensament.

Hi ha uns dos milions i mig de francesos que treballen a altres països, essencialment Gran Bretanya i EUA, perquè hi gaudeixen de més llibertat individual i professional. Dins França, admirables intel·lectuals (Nicolas Baverez, Guy Sorman, Jacques Marseille, Élie Cohen i altres) van qüestionar aquell sistema estatista, tronat, antiliberal i carca. Es mereixen un monument a cada cantonada. Se'ls va donar el nom pejoratiu de déclinistes. Déclin significa 'decadència' en francès. El cert és que han guanyat una magnífica i necessària batalla: la de liquidar un sistema estatista que ha fet molt de mal arreu i més a França.

Ells són els responsables que l'actual campanya electoral francesa sigui millor que cap d'anterior. Hi ha una anada vers posicions de centre. Potser per això, aquí la Generalitat colla més que mai els professionals de la cultura i de la informació. Aquí practiquen el que va exposar el shogun Ieyasu Tokugawa, fa prop de quatre segles. Per tant, aquí, de progrés intel·lectual, res de res.

Alfons Quintà
Advocat i periodista
Botons

Carretero: "Si el TC tomba l'Estatut, ens farà un favor"

pesolbullit | 20 Febrer, 2007 04:28

http://www.e-noticies.com

L'exconseller de Governació, Joan Carretero, va assegurar que "el Tribunal Constitucional declari inconstitucional aquest Estatut fins i tot ens faria un favor als catalans". Segons informa El Punt, "segurament els polítics d'aquest país no ho dirien així, però com que jo no sóc polític ho puc dir", va aclarir l'impulsor de Reagrupament.cat abans de pronunciar-se. I va continuar: "Davant una eina que no val i que no serveix per a res, que el Tribunal Constitucional espanyol ens la tombi ja ens va bé". En aquest sentit, va afegir que "val almenys per als que vam votar que ‘no' convençuts", en referència al referèndum celebrat el 18 de juny del 2006. Carretero va assistir a la convocatòria de la Plataforma pel Dret a Decidir i va declarar: "Em sembla molt bé que hi hagi uns ciutadans i unes entitats que decideixen, un any després de la manifestació, engegar un procés perquè els catalans puguem decidir no només on anem de vacances sinó què serem quan serem grans". Sobre l'adhesió del seu partit a la campanya de recollida de firmes, l'exconseller va dir que "ERC evidentment ha de donar suport a tots els moviments rigorosos i amb seriositat que plantegen temes de sobirania". Carretero és el promotor del Reagrupament.cat, un col·lectiu crític dins la formació republicana que recentment ha criticat la "desorientació" de la direcció del seu partit.

El PP pretén presentar 7 presumptes corruptes

pesolbullit | 20 Febrer, 2007 03:28

Autor: Eivissa Confidencial

No és només a Eivissa que les imputacions de presumptes delictes de corrupció no són raó suficient per a què el PP faci dimitir o exclogui de la candidatura a un alcalde. El de Sant Josep i el de Santa Eulària s’enfrontaran segurament als seus respectius judicis abans de deixar el càrrec. Només el primer es torna a presentar, encara que el segon es retira per qüestions d’edat i no perquè assumeixi o li facin assumir les responsabilitats dels presumptes delictes que s’han comès al seu municipi. A Mallorca, després de la detenció d’un alcalde, la dimissió d’un altre i la retirada de dos més, encara hi ha sis caps de llista del PP acusats de corrupció. Els candidats imputats a dia d’avui són Lluc Tomàs (Llucmajor), Gabriel Matas (Montuïri), Catalina Soler (Felanitx), Antoni Serra (sa Pobla), Joan Rotger (Selva) i Joan Jaume (Lloret). El responsable de la Fiscalia Anticorrupció de les Balears, Juan Carrau, manté diligències obertes en relació amb tots ells per diferents causes. Els dos primers, Tomàs i Matas, són els que fan front a les acusacions més greus i que estan més prop de ser condemnats.

IB3, TV3 i la censura dels partits de futbol

pesolbullit | 20 Febrer, 2007 03:21

Autor: Eivissa Confidencial

Quan IB3 i TV3 varen arribar a un acord en el conflicte de les freqüències es va dir que el canal de la Generalitat de Catalunya sacrificava els partits del Barça. Des d’aquell moment l’emissió de TV3 durant els partits es va començar a tapar perquè els drets del futbol a les Illes els tenia IB3 i així s’ha vengut fent. El descontent dels aficionats ja es va fer notar en aquell moment, però després va incrementar-se quan IB3 va deixar de donar els partits. La desconnexió de TV3 es continuava fent malgrat que Ib3 ja no podia dir res dels drets. Sense IB3 ni TV3 els partits només es poden veure per La Sexta o, curiosament, Canal 9 (que no sempre es desconnecta). Però sembla que això només afecta als partits del Barça perquè si juga per exemple l’Espanyol no hi ha censura i qui vulgui pot mirar-se el partit pel canal de la Generalitat. Un embolic de connexions i desconnexions que ja no hi ha ningú que l’entengui.

Marçal Sintes: "ERC perd suports entre els intel·lectuals"

pesolbullit | 17 Febrer, 2007 05:34

El periodista de l'Avui Marçal Sintes ha manifestat, en un article d'opinió a l'esmentat diari, que "amb el temps, Esquerra Republicana ha anat perdent suports entre els opinadors i intel·lectuals del país, fins al punt que, en aquest àmbit de les idees, està força més sola que abans, quan era a l'oposició". "És el procés invers al que sol passar normalment", explica Sintes, que considera també que la formació liderada per Carod-Rovira "s'ha especialitzat en els últims anys en l'atac salvatge a persones catalanistes. S'hi ha acarnissat molt més que amb els adversaris reals". "Els dos insults més emprats contra els que s'han negat a dur el carnet tot el dia entre les dents han sigut els que vostès s'imaginen: 'convergent' i 'convergent de merda'", assegura Sintes. A més, el periodista explica com a anècdota que el 2004 "vaig anar a veure Carod-Rovira al seu despatx del Parlament per expressar-li la meva preocupació pel fet que des d'ERC s'estava fent la vida impossible -per exemple pressionant perquè perdessin les seves tribunes públiques als mèdia- a alguns opinadors i intel·lectuals nacionalistes catalans". "Es tractava de gent important", afirma Sintes, "i amb coses a dir, molt vàlida. Alguns eren votants d'ERC. Encara més: alguns d'ells havien donat suport públic als republicans en les eleccions de l'any anterior. Li vaig demanar que recordés aquell vell lema pujolista del sumar i no restar. Li vaig exposar alguns casos concrets, amb noms i cognoms, i em va respondre que ell no tenia res a veure amb allò". "Em va semblar que entenia el que li estava dient, però res no va canviar". "Perdonin que els atabali amb anècdotes que potser no vénen al cas", s'excusa el periodista, "però en sentir Joan Puigcercós insinuant a la ràdio que Carretero i els seus seguidors no són altra cosa que convergents camuflats no ho he pogut evitar", conclou.

El "cas Carretero"

pesolbullit | 17 Febrer, 2007 05:31

editorial del e-noticies.-

La direcció d'Esquerra Republicana va intentar inicialment minimitzar la intenció de Joan Carretero de crear un corrent intern en el partit. Es va pretendre estendre la idea que es tractava d'una certa exageració, i que Carretero, malgrat els seus desacords, no arribaria a intentar-ho de debò. No obstant això, l'exconseller està duent endavant els seus projectes, i tot indica que té el ferm propòsit de crear un corrent oficial. Conforme els dirigents d'ERC han anat comprovant que Carretero anava de debò, el to de la direcció ha anat canviant. (Segueix)

Miquel Calçada a TV3, tant de bo!

pesolbullit | 17 Febrer, 2007 05:27

http://www.vilaweb.cat

L'altre dia, un article de Quim Monzó oferia una solució al director de TV3 per remuntar el telenotícies vespre: fitxar Miquel Calçada. Tenint en compte la trajectòria de l'articulista, convé d'aclarir que la proposta era seriosa. I tot i que hi ha una norma no escrita que diu que la millor manera d'aconseguir que algú no arribi a un càrrec és de publicar-ho als diaris, seria una excel·lent notícia que aquesta fos una excepció. Parlo, és clar, pels qui voldríem que la nostra televisió ens expliqués el nostre país i la resta del món des d'una perspectiva nacional, i no pas anacional, o postnacional, o encara pitjor, importada. TV3 necessita de manera urgent no pas un Miquel Calçada, sinó uns quants. I no pas per remuntar el telenotícies vespre, que també, sinó per recuperar la raó de ser de la cadena. Certament, als serveis informatius, hi calen periodistes, caps de secció, editors i presentadors que siguin conscients que treballen a la televisió nacional de Catalunya i no a la televisió nacional a Catalunya. Vet aquí el petit matís d'una preposició. En l'àmbit radiofònic, aquesta ha estat la diferència històrica entre Catalunya Ràdio i Ràdio 4, tal com queda patent als respectius eslògans. El de Catalunya Ràdio, per cert, va sobreviure al pas de Montserrat Minobis per l'emissora, que el va voler suprimir. Miquel Calçada i alguns altres periodistes saben que el govern central no és el de Madrid, perquè saben també que el dia que el centre del nostre país sigui realment Madrid, ja no ens caldrà TV3. I saben que València i Palma són més a la vora de Sant Joan Despí que no Terol i Sevilla. I creuen que els ciutadans d'aquest país també tenen dret de saber què passa a París i a Berlín, fins i tot si és en detriment de la darrera batalleta política de la capital del regne. I parlant de regnes, saben també que quan una infanta borbònica es casa, o es passeja pel món, o plora, la infanta no és nostra, sinó d'ells, i per tant potser no cal que TV3, la nostra, se'n faci ressò com si ho fos. Com més va, més TV3 fa igual que la resta de cadenes, però en català i, si molt convé, en castellà, per assemblar-s'hi del tot. L'any 1983, quan va començar a emetre, TV3 va ser una eina indiscutible d'inclusió social i lingüística. Actualment, la qualitat de l'idioma va de baixa i la presència del castellà va en augment. Algú hauria d'explicar a Júlia Otero, per exemple, que no serà pas menys ciutadana del món si convida algun personatge catalanoparlant al seu programa, i que l'Ondas segurament que li donaran igual. Però, sobretot, hauria de saber que entrevistant els Estopa en espanyol, quan ells fan l'esforç inicial de respondre en català, es carrega de cop la tasca de totes les campanyes de conscienciació hagudes i per haver. Això, no ho salva ni la Queta! Ja poden anar pagant campanyes els mateixos que paguen TV3 i el sou de la Sra. Otero. El missatge és clar: el català, cosa de pocs. I si ets nouvingut, no cal que l'aprenguis, perquè, si un dia et conviden a TV3, tampoc no te'l deixaran parlar. Però no és sols amb la llengua que TV3 va de mal borràs. Salvador Cardús ha insistit sovint en la importància de TV3 i de la resta de mitjans de la CCRTV a l'hora de construir el marc de referència nacional. El nostre imaginari col·lectiu, els herois de la quitxalla i els ídols dels adolescents, la qualitat de la nostra parla, els nostres referents esportius i les nostres actituds i opinions són determinats en bona part, aquí i a tot arreu, pels grans mitjans de comunicació nacionals. Doncs bé: ara i aquí, la crua realitat és que TV3 ha degenerat, o l'han fet degenerar, fins a convertir-se en un instrument més d'espanyolització. Una espanyolització a voltes subliminal i sovint descarada, a voltes producte de la inèrcia i sovint induïda. D'exemples, n'hi ha cada dia. Víctor Alexandre hi ha reflexionat i va tenir la paciència d'aplegar-ne alguns al llibre 'TV3 a traïció', però n'hi ha prou d'engegar el televisor per a fer-ne una nova llista. De debò necessitem un enviat especial a Jaca per informar de l'assassinat de l'alcalde de Fago? Les picabaralles entre Zapatero i Rajoy han de passar al davant de les de Montilla i Mas? El punt de referència sempre ha de ser Madrid? No pot ser mai París, Londres o Berlín? Després de la inevitable informació diària sobre el Barça ens han d'explicar també com ha anat l'entrenament del Reial Madrid? El 3/24 ens ha d'obsequiar cada setmana amb la transmissió en directe de la conferència de premsa posterior al consell de ministres del govern espanyol? No podríem reduir una mica la sobredosi de sang i fetge limitant-nos a les carnisseries autòctones? I gira i tomba. Dels darrers mesos, la meva perla preferida és una que porta per títol 'CDC s'expandeix per primer cop fora d'Espanya constituint una seu a la Catalunya Nord'. La tinc guardada: és del 3 de desembre de l'any passat. Si hi hagués alternativa, la solució seria canviar de canal, però la persecució a la qual sotmetem el castellà al nostre país fa que les alternatives siguin majoritàriament en aquest idioma. No defallim, però. Mentre hi hagi debat, hi ha esperança. Sempre ens queda el consol de considerar-nos afortunats en comparació amb els nostres compatriotes que han de sofrir IB3 i Canal 9. O bé podem veure el got mig ple i pensar en la Mònica Terribas, el mapa del temps i programes com 'Caçadors de paraules'. I potser fins i tot, algun dia, la pluja fina arribarà als despatxos de la CCRTV i de Sant Joan Despí.

per Martí Estruch Axmacher

El Reagrupament de Carretero és necessari

pesolbullit | 15 Febrer, 2007 03:17

reproduït de tribuna.cat.- Que Esquerra Republicana de Catalunya és, a hores d’ara, el partit central sobre el que pivota tota aposta per la plena sobirania nacional ho confirmen fins i tot aquells que amb més legitimitat són crítics amb l’actual línia “oficial” del partit. La definitiva constitució del Reagrupament liderat per Joan Carretero com a corrent interna del partit pot tenir moltes lectures, (Segueix)

Salvador Cardús: el discurs de Carod és inquietant

pesolbullit | 15 Febrer, 2007 03:12

reproduït de tribuna.cat.-

Em dol dir-ho, però la conferència de Josep-Lluís Carod Rovira de la setmana passada no tan sols no em va tranquil.litzar respecte de l’aposta estratègica d’ERC, sinó que em va acabar d’inquietar. Deixo de banda l’ambigüitat –voldria pensar que no calculada- del fet que fos presentat com a vicepresident del govern i que, (Segueix)

L' intoxicador Puigcercós

pesolbullit | 15 Febrer, 2007 03:11

Puigcercós és relativament jove però fa anys que volta dins el món de la política catalana, havia estat a l'MDT, a les JERC i crec que també a la Crida, me'n recordo dels anys 93-94 quan vaig començar a sentir parlar de Puigcercós, (Segueix)

Ernest Maragall: un espanyolista que fa de conseller d'ensenyament

pesolbullit | 15 Febrer, 2007 02:36

http://www.e-noticies.com

El conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, ha afirmat en una entrevista a El Mundo que "en unas zonas hace falta inmersión lingüística y en otras no, en otras hará falta reforzar más el inglés y en otras (Segueix)

Declaració fundacional del reagrupament de Carretero

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 04:51

El col·lectiu “Reagrupament.Cat” (RCat) està format per militants, simpatitzants i amics d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i té com a objectiu la intervenció organitzada en la vida interna del nostre partit i la interrelació amb el conjunt de la societat dels Països Catalans sobre la base dels documents que configuren els principis ideològics d’ERC, aprovats pels successius congressos del partit. (Segueix)

Marina Llansana és la catalana més eròtica

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 04:37

reproduït de eroscatala.com.-

O bé la Marina Llansana té un atractiu immens, o bé els usuaris d’Eroscatalà esquerranejen una mica. Aquesta és la segona vegada que la igualadina aconsegueix imposar-se en una enquesta d’aquesta casa. (Segueix)

Sintes: "El tripartit propicia el desistiment identitari, però l'espanyolisme d'Estat ni desisteix ni es desarma, tot al contrari

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 04:27

El periodista Marçal Sintes creu que "ningú mínimament seriós no discuteix ja que ERC tenia planejat reeditar el tripartit ni discuteix tampoc on condueix l'operació" i ho exemplifica a través de dos opinadors amb ubicacions ideològiques ben diferents: "Josep Ramoneda escrivia fa poc (Segueix)

Alfons Quintà: la vilesa de TV3

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 04:24

reproduït del diari avui.- Stendhal definia la novel·la com "un mirall que es passeja al llarg d'un camí". Es referia a una creació literària de ficció i pensava en un mirall pla. Aplicar a TV3 la definició de novel·la de Stendhal seria fer-li un favor. En efecte, TV3 diu que és un mitjà d'informació públic, però, (Segueix)

Les al·lucinacions de Xavier Vendrell

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 04:19

http://www.e-noticies.com

El vicesecretari general de coordinació interna i acció electoral d'ERC, Xavier Vendrell, ha assegurat que s'imagina "perfectament" la independència de Catalunya amb "Montilla de president". En declaracions a TV3, el dirigent republicà manifesta que té l'aspiració que "al senyor Montilla li il·lusioni la Catalunya independent" i l'ha comparat amb Francesc Macià. En aquest sentit, ha dit que "tot és possible en aquest país", ja que "des d'Espanya sempre ens ajuden amb actituds que ens posen contra les cordes". Vendrell creu que el camí que ha de seguir Catalunya és "la via secessionista", independentment que "s'accepti aquest Estatut o no, perquè al final veiem la constant laminació de competències". D'altra banda, l'exconseller de Governació ha dit que el PSC "no està en posició submissa" davant el PSOE en l'aplicació de l'Estatut perquè llavors "no presentaríem un recurs d'inconstitucionalitat" i ha afegit que "el Govern central és víctima d'una manca de valentia". Per últim, creu que el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va ser "imprudent" en fer públic el pacte sobre Educació.

PRISA desballesta Ona Catalana

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 04:15

http://www.e-noticies.com

Ona Catalana perdrà una vintena de treballadors, fruit de la seva reconversió en una emissora esportiva. La mesura s'aplicarà a partir del trasllat de l'equip a la seu de Ràdio Barcelona, al carrer Casp, previst per a finals de mes. Segons informa Comunicació21, en un principi només es tractava d'una temença expressada per la plantilla, que denunciava com l'empresa es desfeia de treballadors eventuals que, en realitat, cobrien places fixes de feina. Però la setmana passada la crisi es va materialitzar, amb l'anunci oficial a la redacció dels canvis i la retallada laboral imminent, que afectaria més de la meitat de la nòmina de l'empresa, que és de 37 treballadors. Ona Catalana ja va patir una primera reestructuració severa poques setmanes després que fos adquirida per Prisa, previ vistiplau del CAC.

A Eivissa la unitat ha estat possible, a Mallorca No

pesolbullit | 14 Febrer, 2007 04:10

A Eivissa la unitat ha estat possible altra vegada. A Mallorca no tan sols no s'han posat d'acord PSM, EU-EV, ERC sinó que a més a més el PSM s'ha escindit i ha sorgit Entesa. Tot plegat una irresponsabilitat molt grossa de la qual caldrà exigir comptes el mateix vespre de les eleccions als líders sectaris i estúpids que han han posat per davant les seves cadires i els interessos de secta i de capelleta per damunt els interessos dels ciutadans i del país (Segueix)

El pacte PSC-ERC: apareixen les proves de l'engany

pesolbullit | 13 Febrer, 2007 05:46

Durant la campanya electoral el senyor Carod va dir insistentment que no hi havia res pactat amb el PSC, de fet va dir que podia pactar tant amb CiU com amb el PSC, que no hi havia cap decisió presa, això va fer que molta gent pensés que els dirigents d'ERC no estarien prou sonats com per pactar amb la gent que els havia fet fora del Govern i que no farien president a un personatge com Montilla, que no ha demostrat mai cap especial sentiment de catalanitat i que durant la campanya electoral va arribar a plantejar un debat en espanyol amb el Mas, tot fregant el més pur lerruxisme. Molta gent es va creure a l'impostor Carod que els hi va dir frases com "voteu amb el cor" o " no penseu en clau d'aliances". però el cert és que l'endemà mateix de les eleccions aquest refinat mentider s'estava llançant ja als braços del PSC. Diu la dita que s'enxampa abans a un mentider que a un coix i finalment ha acabat apareixent la prova del delicte (Segueix)

L'alleujament de no ser espanyol

pesolbullit | 13 Febrer, 2007 05:11

reproduït de racocatala.cat.- El periodista Albert Camus, que havia patit la Guerra d'Algèria i l'ocupació alemanya de mitja França, s'exclamava el 1944 queper aquells anys “un article podia costar la presó o fins i tot la mort als seus autors”. El món ha anat evolucionant i ara no cal arribar a aquests extrems perquè el mercat de la comunicació és tan maquiavèl·lic, tan condicionat pel poder ensordidor dels grans grups, veritables multinacionals al servei de les oligarquies polítiques i financeres, que n'hi ha prou amb silenciar, condemnar a l'ostracisme o linxar, si molt convé, el periodista o dissident que no practica la submissió, el servilisme. Fins i tot, sovint, n'hi ha prou amb l'autocensura que opera en la classe periodística o en amplis sectors socials. Una eina latent que pesa com una espasa de Damocles sobre la consciència espantadissa de tants i tants que, per por a perdre el seu estatus, pel pànic a veure's impossibilitat de progressar o quedar-se desemparat sense feina i sense cap porta per trucar, escriuen en la direcció del vent. Nedar a contracorrent és complex, difícil, i obliden que només els éssers inanimats, sense ànima ni esperit, com els peixos morts, baixen empesos, arrossegats, pel corrent del riu. Però Camus no havia conegut Espanya, tot i que la seva mare era menorquina. Motiu de més per desconeixe'n l'essència. Aquí, i amb una força que recupera un vigor inusitat, escriure un article d'opinió o ofendre la moral d'Espanya es pot acabar pagant amb una morterada, en el millor dels casos, o amb presó i amb la vida. Només cal observar el procés contra Pepe Rubianes per haver expressat el fastigueig de tants catalans davant la campanya xenòfoba d'amplíssims sectors de la societat espanyola durant la gestació de l'Estatut. Les mateixes paraules de Rubianes, que va dir improvisant, les repetiria a consciència un dels impulsors de l'unionista Partit de la Ciutadania. Però substituint la paraula Espanya per Catalunya i, és clar, aleshores no és un problema de la justícia. Per parlar, senzillament per dialogar, han obert un procés penal al president basc Ibarretxe i a una llarga llista de polítics de l'esquerra abertzale que, com Otegi, ja han estat sentenciats per, nova i senzillament, expressar la seva opinió. Però el cas més clamorós –i quanta raó tens benvolgut Oleguer Presas- és el cas del pres Iñaki De Juana Chaos. Condemnat de per vida per escriure, sentenciat a morir de gana per rebel·lar-se, emmanillat al llit, sedat, alimentat per força per via intravenosa. I tot, tot, absolutament tot, en nom d'Espanya i la justícia. Per això, qui sotasigna l'article, sent tant d'alleujament de no ser espanyol. És l'únic que em reconforta.

Sergi Sol i Bros, és periodista

LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE FALSIFICA L´ACTA DE LA REUNIÓ DE LA CONFEDERACIÓ SUD-AMERICANA PER DEMOSTRAR QUE CATALUNYA NO HI HA ESTAT ADMESA

pesolbullit | 13 Febrer, 2007 05:07

reproduït de radiocatalunya.ca.- L' imperialisme espanyol no descansa mai. Quan semblava que Catalunya continuava a la Confederació Sud-Americana de Patinatge,la Federación Española de Patinaje ha publicat aquesta nota que reproduïm íntegra en versió original.

Nota Informativa Asamblea Confederación Sudamericana

La Real Federación Española de Patinaje informa que después de la Asamblea de la Confederación Sudamericana de Patinaje en Buenos Aires, Argentina, el día 10 de febrero de 2007, donde entre otros puntos del orden del día se trataba la ratificación o revocación del ingreso de la Federación Catalana de Patinaje a la citada confederación, esta Real Federación Española confirma:

1. Que ha recibido el acta de la reunión y copia del escrito remitido por la Confederación Sudamericana de Patinaje a la Real Federación Española de Patinaje firmada por su Presidente y Secretario, comunicándole su no admisión como miembro de ésta confederación de ninguna de las formas posibles en derecho.

2. Que no fue necesario realizar votación alguna al no presentar la Federación Catalana de Patinaje los requisitos obligatorios exigidos en la Asamblea del 11 de Diciembre de 2006 y comprometidos por la misma.

3. Que la Real Federación Española de Patinaje lamenta la confusión creada por el intento de inscripción de la Federación Catalana de Patinaje a una Confederación ajena a las normas reconocidas en derecho por el mundo deportivo internacional.

4. La Real Federación Española de Patinaje seguirá colaborando con el desarrollo del patinaje español, europeo y mundial.

En Buenos Aires, a 11 de febrero de 2007.

Aquesta acta és falsa perquè està signada pels dimissionaris Ernesto Cajaravilla ( president) i Marcelo Martínez (secretari) Des quan uns dimissionaris poden signar l´ acta oficial? No té cap valor jurídic. D¨altra banda, Cajaravilla no va poder informar sobre els comptes econòmics de la CSP. Quan va sortir aquest tema en la reunió li va pujar la tensió i va haver de marxar a la clínica... El president de la Catalana farà una conferència de premsa aquest dimarts a les sis de la tarda. No hem d' oblidar tampoc que una sentència del TAS (Tribunal Arbitratge Esportiu) reconeixia el dret de la Federació Catalana a ser admesa en competicions internacionals. Nosaltres tenim la força de la raó i ells la raó de la força. Guanyarà alguna vegada el seny entès com a virtut i no com a submissió ?

Clos afirma que Barcelona "es el reino de la comodidad"

pesolbullit | 12 Febrer, 2007 00:27

Ultimes declaracions del gran estadista i destacat polític Joan Clos, després dels seus èxits com a alcalde de Barcelona i del reeixit Fòrum...

http://www.e-noticies.com

El ministre d'Indústria, Joan Clos, ha sentenciat en una entrevista a La Vanguardia que "Barcelona vive atenazada". "Tiene miedo al riesgo y a la intemperie", afegeix Clos, que d'altra banda considera que la capital catalana "es el reino de la comodidad" i que "vive demasiado preocupada por conservar su alto nivel de vida". El ministre també explica que "hace tiempo que llegué a la conclusión de que Barcelona no participa como debiera de las incomodidades del siglo XXI. Y ello acabará perjudicándole". "Lo que la burguesia y la menestralía supieron hacer en el tránsito del siglo XIX al XX -arriesgar, jugársela, verse las caras con una realidad social difícil e incluso violenta, construir nuevas dimensiones...- me temo que no se está haciendo en el tránsito del siglo XX al XXI", afegeix l'exalcalde de la ciutat. "No existe la misma ambición", conclou l'actual ministre, malgrat puntualitzar que "me sabe mal decirlo".

"Simulacre d'ocupació" de la segona residència de Saura

pesolbullit | 12 Febrer, 2007 00:08

La parella antisistema i superprogre que formen Saura i Mayol té tres cases, un àtic de luxe al barri de Gràcia, un xalet al Port de la Selva i un xalet a la Cerdanya, suposem que cap obrer voldria estar a la seva pell, ja que Saura-Mayol són una gent molt soferta que ha de fer grans sacrificis per arribar a final de mes.

reproduït d'enoticies.-Aquest diumenge s'ha realitzat per part de les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana una protesta que consistia en un "simulacre d'ocupació" de la segona residència que tenen Joan Saura i Imma Mayol. En un comunicat oficial aquesta organització juvenil afirma: "Què li sembla senyor Saura? Durant els últims anys hem pogut veure com Barcelona s'ha convertit en la capital mundial de l'apropiació indeguda d'habitatges sota el nom "d'okupació". Actualment ens trobem amb que a la capital del nostre país hi ha entre 200 i 250 habitatges "okupats". Un cas que ha tingut molt ressò ha estat el del veí de l'Eixample barceloní, Carles Veiret, que es va quedar sense casa perquè tres parelles "d'okupes" van entrar-li al seu pis i l'hi van canviar el pany i ,a sobre, va ser acusat de robatori per voler entrar a casa seva. El conseller d'Interior no sembla massa preocupat per aquest tema. De fet, no és que no li preocupi, sinó que simplement hi està a favor. L'any 1998 Joan Saura va proposar al Congrés dels Diputats espanyol una llei per tal de despenalitzar aquest tipus de robatoris sota el nom de "ley de despenalización de la ocupación". Quan va presentar aquest projecte de llei va comentar que els "okupes" tenen "simpatia social". La parella de Joan Saura i regidora per ICV a l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, va declarar a Catalunya Ràdio que s'havia de despenalitzar l'okupació, afegint-hi que no creu tant greu "tenir algunes okupacions". Nosaltres suposem que no ho troba tant greu perquè no li passa a casa seva. Hi ha hagut altres veus dins d'ICV a favor d'aquest tipus d'actes delictius. Com és el cas d'Antoni Garcia d'Els Verds que ha demanat "que s'aturin els desallotjaments" i ha afirmat que "hi ha espais okupats que s'han convertit en un referent ciutadà". No creiem que sigui cap referent ciutadà el cop de pedra que va deixar en coma un agent de la Guàrdia Urbana el 4 de febrer del 2006 al carrer Sant Pere més Baix de Barcelona on s'hi estava desenvolupant una festa nocturna que molestava els veïns. Davant de tot això volem fer reflexionar els dirigents d'aquest partit, Iniciativa per Catalunya - Els Verds, així com a la resta del Govern de la Generalitat. Volem que reflexionin sobre quina seria la seva opinió si això passés a casa seva. Ja n'hi ha prou de jugar amb els béns dels altres com si la cosa no anés amb ells. El senyor Joan Saura i la senyora Imma Mayol (autoanomenada antisistema), a més d'un àtic de luxe a Gràcia, disposen d'aquesta finca buida que, segons els seus criteris, deu ser apta per ser "okupada" i convertida en un "centre social" d'aquests que tant els agraden. Suposem que seràn tan comprensius amb "l'okupació" de les seves propietats com ho són amb les propietats dels altres".

Domènech Garcia: Adéu al patrimoni del Barça

pesolbullit | 11 Febrer, 2007 15:03

http://www.e-noticies.com

El que havia de ser una directiva que no havia de vendre ni un pam (sic) de patrimoni, segons el programa electoral i les promeses del mateix Laporta abans de les eleccions, es disposa a polir-se en només cinc anys gairebé tot el patrimoni del Barça. (Segueix)

Bones notícies pel hockey patins català

pesolbullit | 11 Febrer, 2007 04:50

Ahir dissabte a Buenos Aires es va reunir la Confederació Sudamericana de Patinatge amb la idea de ratificar l'admissió de Catalunya com a membre d'aquesta entitat, la fedreció espanyola de patinatge de la mà del trampós Carmelo Paniagua ho va provat tot, amenaces, pressions, insinuacions, "regals", però no se'n va sortir. El President d'aquesta Confederació, el senyor Cajaravilla, que pel que sembla s'havia posat d'acord amb els espanyols, no va aconseguir colar a l'ordre del dia de la reunió l'expulsió de Catalunya i finalment va prendre la decisió de dimitir. El nou president, el xilè Quintanilla és favorable a la causa catalana i ha ratificat que Catalunya continuarà dins la Confederació Sudamericana de Patinatge.

Laporta fa el ridícul

pesolbullit | 11 Febrer, 2007 02:56

Aquests dies en que l'empresa pepera Kelme ha dicidit represaliar Oleguer pel simple fet de tenir opinió pròpia i exercir el seu dret a la llibertat d'expressió hem pogut observar que hi ha hagut un munt de gent que s'ha solidaritzat amb l'Oleguer i li ha expressat el seu suport. Quan estàs sent víctima d'un linxament (Segueix)

Segons Carod la culpa de tot és de CiU

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 05:07

En unes recents declaracions Carod-Rovira ha dit que amb el clima actual que es respira i els problemes polítics que s'han plantejat els últimament és molt greu que CiU no dongui suport a l'actual govern de Catalunya. És realment sorprenent i surrealista el que diu cada dos per tres aquest senyor . La realitat és que el govern central (PSOE) ha dit que no pensa complir els acords sobre finançament fins l'any 2009, ha dictat un decret imposant una hora més d'espanyol a l'ensenyament de primària, passant per sobre de les competències exclusives que té en aquest tema la Generalitat, ha quedat retratat pel Consell Consultiu de Catalunya que ha informat de que la majoria d'articles de la llei espanyola de dependència envaeixen les competències de la Generalitat, a més a més el govern espanyol prepara un decret que vol "harmonitzar" el poder competencial de les Comunitats Autònomes i que ja ha estat batejat com una LOAPA 2 i finalment prepara un decret sobre adopcions a l'estranger que també vulnera les competències de la Generalitat ; doncs bé , després de veure tot el que ha passat a Carod-Rovira no se li acut res més que dir que tota la culpa és de CiU, sorprenent. Des d'aquí hem criticat a CiU sempre que ha calgut, però què cony hi té a veure CiU amb tot això? és el PSOE qui està laminant a cop de destral l'autogovern de Catalunya, un partit amb el que el senyor Carod hi segueix tenint un pacte estable i un partit que gràcies al senyor Carod controla la Generalitat de Catalunya, TV3, Catalunya Ràdio, l'ajuntament de Barcelona, el de Lleida, el de Reus, el de Girona, el de Vilanova, el de Manresa, el de Vilafranca, la Diputació de Barcelona, uns quants consells comarcals i moltes coses més. El problema del senyor Carod és la seva arrogància, és considera a si mateix un ésser superior i és pensa que la gent és imbècil i que ens pot prendre el pél amb quatre discursets i mentrestant va mentint, mentint i mentint amb les seves mitges veritats.

Rafel Vallbona: "Carretero ha aconseguit unir Carod i Puigcercós"

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 04:37

http://www.elsingulardigital.cat

Rafael Vallbona i Sallent va néixer al barri de Gràcia de Barcelona l'any 1960 i fa més de 35 anys que viu a la comarca del Maresme. Periodista de formació acadèmica i escriptor de vocació, Vallbona va iniciar la seva carrera periodística al ja desaparegut TeleExpress. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat a RNE, Catalunya Ràdio, El País i El Observador, on va ser Redactor en Cap. Actualment, combina les seves col·laboracions a El Mundo, RNE i RAC1 amb les classes que imparteix a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull. La propera setmana surt a la llum la seva darrera obra amb el títol de 'Jo he servit el Tripartit. Docudrama d'un ex de Maragall'.

 (Segueix)

Salvador Cardús: no vull una TV3 de segona

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 04:28

reproduït del diari avui.- El mapa dels mitjans de comunicació i les seves audiències canvia tan ràpidament que tota predicció de futur és especulació arriscada. Les fotos sempre surten mogudes. Només cal veure l'entrada al mercat de la premsa gratuïta, que ha canviat el valor de les xifres de difusió de la premsa de pagament i ha modificat radicalment els hàbits lectors. Agafeu un tren matinal, aneu a un consultori de la sanitat pública, i allà on abans tothom pesava figues o feia el trajecte embadocat, ara consumeix -no sé si dir llegeix- premsa gratuïta de qualitat ínfima. Els tradicionals quioscs d'estació tanquen. Una premsa que, a més, aplica el conegut índex MIPEC d'ús del català (el "mínim imprescindible per evitar crítiques", és a dir, una presència testimonial). Tots els entusiasmes estadístics que va crear l'edició en català d'El Periódico quan es va afegir a l'AVUI i a la premsa comarcal -i que alguns encara exhibeixen amb ingenuïtat beatífica- han quedat esmicolats. En el cas dels mitjans audiovisuals, els canvis encara són més grans. La televisió digital canviarà el mapa i els costums, però és que el cable i el satèl·lit ja ho han fet. Cada vegada estem menys vinculats a una cadena de referència -el concepte de la teva ha quedat en no-res- i allò que lliga és la sèrie de ficció o el conductor d'informatius d'acudit fàcil, sense saber per quin canal l'estem veient. A més, els videojocs resten temps a la televisió i Internet és utilitzat com a via d'accés a ofertes atípiques. La subscripció a podcasts radiofònics -jo en sóc un usuari regular- permet escoltar programes d'emissores de tot el món quan vols. I el mateix passa amb YouTube, on pots veure des del Polònia -hi ha gags que tenen prop de 70.000 visites- fins a l'emissió de la televisió belga on es proclamava, fictíciament, la independència de Flandes. I les novetats anunciades per Apple per d'aquí a pocs mesos, encara contribuiran a canviar més ràpidament, si és possible, els usos i costums de la nostra dieta mediàtica. Per tot això, es pot afirmar que el paper que des dels seus inicis han estat fent els mitjans de comunicació de masses com a instruments al servei de la cohesió nacional dels Estats i d'una determinada identitat nacional o lingüística, substituint progressivament el paper de l'escola, l'exèrcit i l'Església, serà cada vegada més residual. Per dir-ho amb tota contundència i per la part que ens toca: el paper per al qual van ser creades TV3 i Catalunya Ràdio està en crisi, amb independència de si han fet millor o pitjor el paper que se'ls va encomanar. És en aquest context de canvis múltiples i impredictibles que cal situar la pèrdua del lideratge de TV3 i, específicament, dels seus Telenotícies. Vull dir que és una simplificació abusiva atribuir-la exclusivament a una suposda incompetència o a la competència dels altres telenotícies que li han pres el lideratge. Per posar un exemple, la posició avançada de Catalunya en l'ús d'Internet, especialment entre l'audiència típica de TV3, pot explicar que aquest canal es vegi més perjudicat pels podscasts i el YouTube de torn -que, a més, és l'audiència més jove o socialment més avançada- que no pas altres cadenes amb una audiència més tradicional i de perfil cultural i econòmic més baix. Però, com reaccionar a aquests canvis? Posem el cas dels Telenotícies, ara que diuen que els volen retocar. Si TV3 fa una anàlisi simple, en termes de mera competència amb els d'Antena 3 i Tele-5 que li passen davant, equivocaria el diagnòstic i, lluny de millorar posicions, acabaria d'enfonsar la seva posició al mercat. Què cal fer? Si jo hagués de decidir, proposaria el full de ruta següent. Primer, fer un pas decidit en l'autocentrament nacional. Que sabés que en allò que és -o hauria de ser- única és en el fet de donar una perspectiva catalana del món. Ara ho fa acomplexadament, si no és que ha renunciat a fer-ho. Jo crec que parla massa d'Espanya en afers informativament irrellevants. Però, en tot cas, hi ha una manera d'autocentrar-se sense caure en localismes: que parli de tot Europa, que sigui la més catalana i, alhora, la més europea. En segon lloc, que s'aparti de la temptació del sang i fetge que, per mala consciència, llavors emmascara de problema social. En aquest terreny, les privades que no tenen compromisos públics -és a dir, escrúpols- sempre li aniran tres telenotícies -valgui l'expressió- per davant. I tercer, que sigui exigent en la distinció de gèneres i no converteixi un telenotícies en un magazín amb presentador graciós. Per millorar l'audiència deu ser fantàstic que tots els humoristes del país recorrin obsessivament al Matías Prats d'Antena 3. Però per al prestigi i la credibilitat del noticiari és patètic. En definitiva, que TV3 ha de tenir el millor telenotícies disponible a l'espai comunicatiu català i ser de referència informativa, ni que sigui el tercer en audiència. Si algun dia els telenotícies de TV3 fossin com tots els altres, però en català, deixaria de tenir raó de ser fins i tot des del punt de vista de la llengua. No volem una TV3 de low cost, ni nacionalment ni informativament parlant, simplement perquè no ens serviria de res. Jo pago de gust els meus impostos perquè sigui la millor.

ESQUERDAR LA SAGRADA FAMÍLIA

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 04:22

http://www.elsingulardigital.cat

Setanta-cinc centímetres: aquesta és la distància que separarà la pantalla de protecció del túnel de l’AVE al seu pas pel temple expiatori modernista més important del món, i al seu torn la pantalla de protecció només es trobarà a dos metres dels fonaments de l’obra de Gaudí. Una solució que sembla que ha passat més per pretendre evitar el pas per sota dels habitatges, davant d’un possible nou Carmel, que no pas per una resposta adequada als perills intrínsecs d’una obra d’aquestes característiques en el seu pas per sota de la ciutat. Una decisió poc consultada i alarmant en si mateixa, ja que denota el pànic de les administracions implicades a provocar nous accidents en les zones habitades, i que permet fer-se la pregunta següent: han d’estar segurs, davant d’això, els ciutadans que resideixen en els trams per on sí que l’AVE inevitablement passarà? Si un arquitecte director de la Sagrada Família pateix pels efectes de les obres de l’alta velocitat ferroviària, per què no haurien de patir els veïns que també s’hi trobaran afectats? Algunes parets i algunes famílies ja comencen a tremolar.

Vicent Sanchis denuncia la propaganda descarada en favor del diari socialista El Periódico que va fer TV3 a la gala del "català de l'any"

pesolbullit | 10 Febrer, 2007 04:12

http://www.e-noticies.com.-

El director de l'Avui, Vicent Sanchis, ha denunciat que "els senyors que la dirigeixen ara van decidir fa pocs dies que TV3 és la seva", ja que "van dedicar més de quatre hores de programació a transmetre o magnificar un acte de lliurament de premis en honor i glòria d'un diari que no és precisament públic", en referència al concurs El català de l'Any. En aquest sentit, el director de l'Avui pregunta "què valen 14.000 segons de publicitat? Els cobrarà TV3 al diari que va aconseguir convertir un programa televisiu en l'anunci més llarg de la història de la televisió europea? Com s'ha de sentir la competència? Què passaria demà si TVE -la del dèficit i la reducció de personal- decidís dedicar quatre hores de la seva ruïnosa programació a enaltir El País?". "Els directius de Televisió de Catalunya l'han feta agra. TV3 no ha estat mai la televisió de la ceba. Mai ha compartit del tot la sensibilitat nacional majoritària al Parlament de Catalunya, però almenys volia ser la teva. Ara és la seva. Enhorabona i que els duri", sentencia Sanchis.

1 2 3  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb