SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Francesc Puigpelat: Catalanisme i demagògia

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 07:41

reproduït del diari avui.-

L'ofensiva autiautonomista del PSOE en els darrers mesos és preocupant: tots els projectes legislatius impulsats per Zapatero darrerament fan com si l'Estatut no existís. Per exemple, la llei de dependència, la d'adopcions, la del llibre, la de defensa de la competència, etcètera. Davant d'això, de tant en tant s'aixequen veus dient que caldria fer alguna cosa. Potser sí. El problema ve quan un reflexiona quina cosa s'hauria de fer. Perquè el panorama, si l'analitzem bé, no pot ser més descoratjador. Hi ha dues possibilitats. Vegem-les.

1) Que ens governi el tripartit 2. Això és el que tenim, i Montilla no bellugarà un dit davant del PSOE per defensar l'autogovern. Pel que fa a ERC, Puigcercós està massa entretingut amb les corbates i Carod massa enfeinat a l'Índia per entendre alguna frase en anglès com per ocupar-se'n. Esquerra ha entrat de manera accelerada en la fase de convertir-se en un lobby, una repartidora i una agència de col·locació (que és el que durant anys havia estat CiU). No té temps per a minúcies com ara defensar Catalunya.

2) Que ens governés CiU. En la hipòtesi que Mas fos president, seria amb el suport del PSOE i, per tant, CiU faria just el mateix que ara fa ERC: callar i cobrar. A mi em fa molta gràcia sentir com treuen pit Felip Puig, Artur Mas, Duran i Lleida i altres milhomes, defensant les essències de Catalunya des de l'oposició. Ara: en el moment que s'hi juguessin el cotxe oficial, s'arronsarien. Això ho sap tothom.

Aquesta és la situació: no hi ha alternativa. Catalunya està venuda i indefensa davant del PSOE, i Zapatero farà el que li doni la gana. El motiu és molt senzill: el catalanisme, que és el que sempre ha defensat Catalunya de les agressions espanyoles, ha entrat en una crisi descomunal. Està dividit, enfrontat, esgotat, desprestigiat, sense força, sense il·lusió, sense projecte i sense ideologia. (Llevat, esclar, que consideréssim que el "peix al cove" és una ideologia.) Per omplir aquest buit tan immens, els dirigents d'ERC i de CiU utilitzen la verbositat més frondosa, visceral i desbocada. L'etern recurs a les essències pàtries. ERC ho va fer a la campanya del referèndum. CiU ho fa ara. Tant se val. Ja se sap que, si CiU fos al govern, seria tan dòcil com és ara ERC, i que, si ERC fos ara a l'oposició, seria tan patriòtica com ara és CiU. Però tot seria fals. En els darrers tres anys, CiU i ERC han canviat els papers tantes vegades i han dit tantes mentides que ja ningú no se'ls creu, tret dels hooligans i els empleats.

El catalanisme, que va començar el 1906 amb la Solidaritat, pot quedar enterrat després de l'Estatut del 2006. Haurà durat un segle just. El catalanisme, avui, és una ideologia sense contingut, només apta per atiar les passions de quatre convençuts i generar la indiferència i el fàstic en la resta. És una marca política apta només perquè CiU i ERC facin una demagògia delirant. ¿A algú l'estranya aquest fenomen tan nou que és l'abstenció de l'electorat abans catalanista?

 

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Salvador Cardús: CiU i ERC cada cop més semblants

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 07:38

reproduït del diari avui.-

M'acaba la paciència aquesta política que amb la mà dreta diu una cosa i amb l'esquerra en fa una altra. O dit amb més precisió: que amb la mà sobiranista diu una cosa i amb la mà autonomista en fa una altra. Parlo de les reaccions dels màxims responsables d'ERC i CiU, els partits de "lleialtat final catalana" -Mare de Déu, que n'hem de fer de filigranes per dir la "cosa" comuna!- davant de l'amenaça del Tribunal Constitucional espanyol de "decapitar" -uso el terme del moderat Artur Mas- un Estatut que, d'altra banda, ja ha arribat a l'alt tribunal coix i manxol.

Efectivament, primer va ser el conseller de la vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira qui va utilitzar un to amenaçador per dir que, si el Constitucional no admetia l'actual Estatut aprovat en referèndum, "Espanya tindrà un problema i greu", i que voldria dir que "nosaltres, tal com som i volem ser, no hi cabem [a Espanya]". I afegia: "Quina via ens queda, aleshores, si no és la via sobiranista?". Ara, Artur Mas ha dit que si el Tribunal Constitucional retalla el text de l'Estatut, hi haurà "un problema greu i intens de relació" entre Catalunya i Espanya. I ha afegit que "si ells tenen el dret a fer la sentència que creguin justa, nosaltres tenim la llibertat d'elegir el camí que creguem just". Uauuu! A Madrid ja els tremolen les togues!

Anem a pams. Que Espanya no ens vol tal com som i volem ser, és cosa sabuda des de temps immemorial. El projecte nacional espanyol, sigui en la versió de dretes, sigui en la versió d'esquerres, és incompatible amb les aspiracions del sobiranisme català. Per arribar a aquesta conclusió no calia passar per l'elaboració d'un Estatut que, a més de no resoldre allò que havia de solucionar, ens ha retornat com un bumerang criminal, dividint el món polític nacionalista de manera irreparable.

En segon lloc, el problema greu, faci el que faci el Tribunal Constitucional, el seguirem tenint nosaltres i no pas ells. Cada vegada que fem el milhomes, allà esclafeixen de riure. La nostra capacitat negociadora, dèbil des del punt de vista jurídic i institucional, sempre arriba a Madrid encara més debilitada per les pròpies divisions. Malgrat el nou Estatut, ja veiem com cada setmana hi ha un parell d'intents de trepitjar-nos les competències. Potser és allò de "Madrid no paga traïdors". A Espanya, el problema som nosaltres, i no els falten col·laboradors catalans que els ajudin a fer el seu problema més petit, és a dir a espanyolitzar-nos, i a fer el nostre problema més gran. Si us plau, llegiu amb atenció l'extraordinari llibre de Patricia Gabancho El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció -això sí, amb una dosi de Prozac per superar els efectes secundaris-, on trobareu arguments i, cosa encara més original, noms i cognoms. I si no sou dels de llegir gaire, seguiu atents a la pantalla i mireu com cada setmana "us ratllen", de la "nostra" estant, sempre per la mateixa banda.

Tercerament, quedo estupefacte pel mal perdre dels qui van acceptar amb tant d'entusiasme les regles de joc establertes a l'hora de complir el compromís electoral de 2003 de saltar la "paret" que ens havia marcat la primera transició a la democràcia. S'hi van comprometre, i els vam votar per això! I ERC i CiU van creure que les actuals regles de joc els ho permetien. A què ve ara protestar pel fet que el Tribunal Constitucional hi digui la seva, si això ja estava escrit en el reglament? Mireu, la diferència entre un estatut i una constitució és precisament aquest: un estatut ha de passar, finalment, pel ribot suprem d'un tribunal constitucional, mentre que una constitució, una vegada ratificada en referèndum, ja no hi ha paper de vidre que la pugui afinar més ni que tingui berrugues. Així doncs, la sentència del Constitucional serà absolutament legítima dins de les regles de joc acceptades, i és lleig voler estripar les cartes quan perds la partida.

Però, en darrer lloc, ja em diran els senyors Carod i Mas què volen dir per "ens queda la via sobiranista" o per "tenim llibertat d'elegir el camí cap al futur que creguem just". Per a qui cregui que Catalunya és una nació -versió independentista, versió confederalista, versió no en tinc ni idea-, la via sobiranista, la llibertat d'elegir el camí cap al futur que creiem just són prèvies a la sentència, sigui quina sigui, del Tribunal Constitucional. I si ja és bèstia que per un sol vot en contra es pugui escarnir el resultat d'un referèndum, encara és més bèstia que, per un sol vot a favor del mateix tribunal, un sobiranista pugui considerar que ja cabem a Espanya o que ja anem pel camí que creiem just.

Les paraules que Carod i Mas ens diuen amb la mà sobiranista, doncs, valen el que valen a la vista del que han fet amb la mà esquerrana l'un, amb l'autonomista l'altre. ERC i CiU són cada dia més semblants i, tanmateix, estan cada dia més lluny l'un de l'altre. Potser per això mateix: s'allunyen per no ensenyar-se mútuament les... similituds. Ara bé, el problema és si ens els podem creure. Fins a on arriben les amenaces. Què pensen arriscar i fins a on arribaran. Què tenen previst per fer "via" o per seguir el "camí del futur". Sí: ara mateix tenim un problema de confiança.

Salvador Cardús

 

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Carretero parla clar

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 07:35

http://www.tribuna.cat/

El programa La Nit al Dia, una de les finestres d'informació lliures i nacionalment més coherents de TV3, va mostrar la veritable cara de Joan Carretero. Aquest va desmuntar totes les teories dels opinadors de CiU i dels pretorians d'ERC. En va tenir per als uns i per als altres. Carretero es va declarar per sobre de tot militant de l'independentisme, d'ERC i d'un republicanisme al que ell ni ha renunciat ni pensa renunciar-hi. A més a més, va declarar que ell segueix creient que l'eix de l'independentisme el representa ERC i que per tant pensa continuar lluitant des de la pluralitat d'aquestes sigles. Així, Carretero ni vol crear un partit nou, ni se'n va a Convergència -a la que ha rebutjat. Només pretén crear un corrent d'opinió dins d'ERC i que el deixin expressar-se democràticament enriquint la pluralitat del seu partit.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Matas a darrera hora intenta fer-se perdonar

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 07:27

http://www.lobbyperlaindependencia.org/

En Jaumet de ses bombilles és un sac de nirvis i ara ja no sap de quin cap ha de fer estelles! Ara, quan falten just tres mesos per a les eleccions, en Jaumet de ses bombilles s'ha despenjat amb el fet de donar el Premi Ramon Llull a personatges de la "Vieja Mallorca"com l'editor Lleonard Muntaner, l'escriptora Rosa Planas o el poeta Ponç Ponç.

 

 (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Transcripció de l'entrevista a José Mª Garcia que va ordenar censurar el PSOE

pesolbullit | 26 Febrer, 2007 07:21

reproduït de lobbyperlaindependencia.org

És realment imperdonable el que ha fet TVE prohibit aquesta entrevista. Els seus responsables haurien d'ésser cessats immediatament. El retrat que fa José Ma García de'Asnar i de l'amic de Matas, Florentino Pérez, que construirà l'hospital de Son Espases, és antològic.
 (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

L'Ajuntament de Barcelona segueix llençant els diners

pesolbullit | 23 Febrer, 2007 06:46

http://www.tribuna.cat/

La tendència general de fer transparents els ajuts a la premsa no ha arribat a l'Ajuntament de Barcelona, que manté una política de comunicació desproveïda de qualsevol control. Desproveïda també d'aturador, perquè al 2006 els pressupostos es van descontrolar i el consistori de la capital catalana va acabar inserint publicitat per més del doble d'allò que havia pressupostat (de 4,9 a 11,7 milions). No consta, en canvi, que els beneficiaris d'aquestes insercions hagin estat altres que els habituals. La direcció de comunicació del carrer Paradís opera sense donar comptes a ningú, sota el comandament d'Enric Casas, criticat en privat per més d'un correligionari del PSC perquè ha convertit aquella oficina en el seu feu inexpugnable.

Els dos grans diaris, El Periódico i La Vanguardia, reben el gruix de la inversió, i la resta de publicacions han de conformar-se amb les engrunes per molt que acreditin tirades i públics-objectiu interessants.

L'última broma en matèria de comunicació de l'Ajuntament ha estat l'anomenada "Guia de la ciutat", un luxós volum que es distribueix de franc a totes les llars, coincidint amb la proximitat de les eleccions municipals. A sobre, el bombardeig es complementa amb una intensiva campanya de publicitat als mitjans de comunicació, tanques als carrers i parades d'autobús. Curiosa campanya, atès que el suposat producte no es ven, i que arriba solet a les cases dels barcelonins. És a dir, que els ciutadans el paguen per partida doble: un cop per editar-lo i un altre per publicitar-lo, encara que això últim no tingui sentit i que l'objectiu veritable de la campanya sigui obtenir evidents rèdits electorals.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Crítiques indepedentistes a Esquerra pel decret del castellà

pesolbullit | 21 Febrer, 2007 04:00

http://www.e-noticies.com

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han expressat, en un comunicat, "la nostra profunda indignació amb el Govern del Principat davant el fet que hagi acceptat el fons del decret d'ensenyances mínimes de primària del Ministeri d'Educació Espanyol (MEC), en el qual es considerava necessari l'augment d'hores lectives en llengua castellana a les escoles catalanes. Davant d'aquest incomprensible posicionament governamental, volem tornar a  mostrar-hi un rebuig contundent, exigim una rectificació política i, demanem a la ciutadania, i en especial als i a les estudiants, que estiguin alerta a les convocatòries que hi pugui haver per denunciar aquest nou exemple de submissió política".

"Al llarg de les darreres setmanes, el govern principatí ha estat incapaç d'emetre un posicionament comú al voltant de tota aquesta problemàtica permetent una sensació de caos. I per si tot plegat no era suficient, el màxim responsable de la conselleria, Ernest Maragall, seguia desentonant i engreixant els discursos de la 'fera ferotge' espanyolista, amb diverses entrevistes i declaracions".

"En aquest sentit -afegeixen-, és especialment greu el paper d'organitzacions com ara ERC, que tot i la voluntat des de bon inici de recórrer el decret del MEC al Tribunal Constitucional incloent-hi la problemàtica de la tercera hora, no ha estat prou ferma davant de les declaracions de Maragall alhora que ha emès declaracions on s'acceptava la possibilitat de negociar la incorporació d'una tercera hora de llengua castellana, bé de llengua o bé d'una altra matèria, en l'elaboració d'un decret propi que avui per avui segueix encallat".

"Des del SEPC, entenem que no ens podem quedar parats davant aquesta maniobra de distracció del Govern principatí. El Govern tripartit ha intentat dissimular, però la seva acció amaga l'acceptació de les voluntats del govern espanyol i un perillós precedent que pot comportar, a mitjà o a llarg termini, la desaparició del model d'immersió lingüística. Aquesta tendència, a més, és molt preocupant davant el moment històric en què ens trobem. D'una banda, el Procés de Bolonya és a punt d'aterrar definitivament a les universitats i amb ell, el perill que el català deixi de ser una llengua científica, de l'altra, a Secundària l'aplicació de la LOE comporta també perills en aquest sentit. Per tant, ara més que mai, el Govern principatí no pot caure de genolls a les polítiques de Madrid i ha de fer de la defensa de la llengua catalana en l'educació un pal de paller de la seva actuació".

"A més, des del SEPC, volem recordar que la comunitat científica a nivell europeu s'ha expressat més d'una i més de dues vegades a favor del model d'immersió lingüística que existeix actualment i que els diferents informes elaborats demostren que els alumnes del Principat assoleixen competències lingüístiques equivalents en castellà i català, i fins i tot superiors en castellà, en alguns aspectes".

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Víctor Alexandre: La croada espanyolitzadora de TV3

pesolbullit | 21 Febrer, 2007 03:56

http://www.elsingulardigital.cat
Deu ser molt gran la por que tenen a perdre el seu lloc de treball els professionals de TV3 amb un mínim de consciència nacional, atesa la docilitat amb què acullen la croada espanyolitzadora que aquesta emissora, governada descaradament amb el manual del Partit Socialista, està portant a terme des de fa tres anys. Altrament no s'explica tant de silenci davant la traïció constant als seus principis fundacionals, entre els quals "dotar la llengua catalana d'un espai propi en un ámbit dominat per l'espanyola i crear sentiment de pertinença a una comunitat nacional diferenciada".

Els programes de Júlia Otero, farcits de referents espanyols i d'hispanoparlants com José Bono, semblen cuinats al carrer Nicaragua de Barcelona, i el programa Gol a Gol, sense anar més lluny, ja ens té acostumats a tertulians hispanoparlants. Diumenge passat, per exemple, comptava amb Javier Martín, comentarista del diari Sport. Deu ser que aquest diari no té cap redactor que parli la llengua del país. Així és com creix dia a dia el menyspreu pels telespectadors nord-catalans que, a més de no entendre un borrall del que s'hi diu, veuen que els entrenaments del Real Madrid o de Fernando Alonso són més importants que les competicions internacionals de rugbi en què juguen l'USAP o els Dragons Catalans. De fet, TV3 se'n burla de la Catalunya Nord. No fa gaire, els telenotícies van donar aquesta informació: "Convergència Democràtica s'expandeix per primer cop fora d'Espanya constituint una seu a la Catalunya Nord". I tot seguit, hi insistien: "L'agrupació de CDC al sud-est francès" i "CDC a França".

I és que TV3 no és únicament el tercer canal de Televisió Espanyola, cosa ja prou greu per ella mateixa, sinó que, envalentida per la indiferència d'Esquerra Republicana, s'ha proposat servir els objectius electorals del PSC, objectius difícilment assolibles sense l'espanyolització del país. Ara, per tant, som nosaltres els qui hem de decidir: a més consciència nacional catalana, més Catalunya; a més consciència nacional espanyola, més PSC.

1política | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

El Compromís pel País Valencià demana al PSPV que no renunciï a la rebaixa del 5%

pesolbullit | 21 Febrer, 2007 03:52

reproduït de vilaweb.-

Els socialistes semblen disposats a negociar amb el PP la nova llei electoral valenciana

Compromís pel País Valencià ha reclamat avui als socialistes valencians que no cedeixin en l'exigència de rebaixar la barrera del 5% si volen negociar la reforma de la llei electoral amb el PP. La candidata de la coalició i coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos, ha dit que 'la nova llei hauria de preveure l'eliminació de qualsevol barrera o, si més no, de fixar-la al 3%. Un 5%, tot i que siga provincial, continua sent un requisit antidemocràtic'.

En un sentit semblant s'ha expressat el secretari general del Bloc, Enric Morera, qui ha dit que no es pot fer una llei electoral a qualsevol preu. Morera ha acusat el secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla, de preferir un acord amb el PP abans que amb les forces del Compromís per a aprovar la nova llei. El responsable del Bloc considera que aquesta actitud és incompatible amb la voluntat del PSPV de fer fora el PP el Consell.

Declaracions de Pla

Els socialistes valencians van dir ahir que estaven disposats a cedir en la rebaixa de la barrera electoral del 5% al 3% per poder pactar la reforma de la llei electoral amb el PP. Segons Joan Ignasi Pla, 'entre el 5% i el 3% hi ha solucions intermèdies, com el cinc per cent provincial'. Com que l'estatut valencià obliga a reformar la llei sobre el nombre de diputats per majoria qualificada, ambdós partits s'han de posar d'acord.

Pla va dir que el PP també hauria de cedir, però els populars no volen tocar la barrera electoral. Segons el portaveu del PP a les Corts Valencianes, Serafín Castellano, no 's'han de barrejar qüestions que no toquen i que no exigeixen ni l'estatut ni el pacte institucional'. Fins ara el PSPV havia defensat que la reforma de la llei inclogués la rebaixa de la barrera electoral del 5% al 3%.

 

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Alfons Quintà: La llibertat al Japó, França i Catalunya

pesolbullit | 21 Febrer, 2007 03:48

reproduït de l'avui.- 

Un shogun va ser, fins a la revolució Meiji (1868), un senyor feudal japonès, que havia assolit el poder per les armes. El shogun Ieyasu Tokugawa (1542-1616) va fer una afirmació de gran actualitat. "De manera que visquin i també de manera que morin -va dir-, alimenteu-los tot just perquè puguin sobreviure i treballar per a nosaltres. Refuseu-los una previsió racional -cosa que ells reclamen- amb la finalitat que no puguin esdevenir massa potents per poder revoltar-se contra nosaltres". Es pot aplicar al que l'Estat francès està fent respecte al conjunt de la població i en especial respecte al món cultural i del pensament.

Hi ha uns dos milions i mig de francesos que treballen a altres països, essencialment Gran Bretanya i EUA, perquè hi gaudeixen de més llibertat individual i professional. Dins França, admirables intel·lectuals (Nicolas Baverez, Guy Sorman, Jacques Marseille, Élie Cohen i altres) van qüestionar aquell sistema estatista, tronat, antiliberal i carca. Es mereixen un monument a cada cantonada. Se'ls va donar el nom pejoratiu de déclinistes. Déclin significa 'decadència' en francès. El cert és que han guanyat una magnífica i necessària batalla: la de liquidar un sistema estatista que ha fet molt de mal arreu i més a França.

Ells són els responsables que l'actual campanya electoral francesa sigui millor que cap d'anterior. Hi ha una anada vers posicions de centre. Potser per això, aquí la Generalitat colla més que mai els professionals de la cultura i de la informació. Aquí practiquen el que va exposar el shogun Ieyasu Tokugawa, fa prop de quatre segles. Per tant, aquí, de progrés intel·lectual, res de res.

Alfons Quintà
Advocat i periodista
Botons

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Carretero: "Si el TC tomba l'Estatut, ens farà un favor"

pesolbullit | 20 Febrer, 2007 05:28

http://www.e-noticies.com

L'exconseller de Governació, Joan Carretero, va assegurar que "el Tribunal Constitucional declari inconstitucional aquest Estatut fins i tot ens faria un favor als catalans". Segons informa El Punt, "segurament els polítics d'aquest país no ho dirien així, però com que jo no sóc polític ho puc dir", va aclarir l'impulsor de Reagrupament.cat abans de pronunciar-se. I va continuar: "Davant una eina que no val i que no serveix per a res, que el Tribunal Constitucional espanyol ens la tombi ja ens va bé". En aquest sentit, va afegir que "val almenys per als que vam votar que 'no' convençuts", en referència al referèndum celebrat el 18 de juny del 2006. Carretero va assistir a la convocatòria de la Plataforma pel Dret a Decidir i va declarar: "Em sembla molt bé que hi hagi uns ciutadans i unes entitats que decideixen, un any després de la manifestació, engegar un procés perquè els catalans puguem decidir no només on anem de vacances sinó què serem quan serem grans". Sobre l'adhesió del seu partit a la campanya de recollida de firmes, l'exconseller va dir que "ERC evidentment ha de donar suport a tots els moviments rigorosos i amb seriositat que plantegen temes de sobirania". Carretero és el promotor del Reagrupament.cat, un col·lectiu crític dins la formació republicana que recentment ha criticat la "desorientació" de la direcció del seu partit.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

El PP pretén presentar 7 presumptes corruptes

pesolbullit | 20 Febrer, 2007 04:28

Autor: Eivissa Confidencial

No és només a Eivissa que les imputacions de presumptes delictes de corrupció no són raó suficient per a què el PP faci dimitir o exclogui de la candidatura a un alcalde. El de Sant Josep i el de Santa Eulària s’enfrontaran segurament als seus respectius judicis abans de deixar el càrrec. Només el primer es torna a presentar, encara que el segon es retira per qüestions d’edat i no perquè assumeixi o li facin assumir les responsabilitats dels presumptes delictes que s’han comès al seu municipi. A Mallorca, després de la detenció d’un alcalde, la dimissió d’un altre i la retirada de dos més, encara hi ha sis caps de llista del PP acusats de corrupció. Els candidats imputats a dia d’avui són Lluc Tomàs (Llucmajor), Gabriel Matas (Montuïri), Catalina Soler (Felanitx), Antoni Serra (sa Pobla), Joan Rotger (Selva) i Joan Jaume (Lloret). El responsable de la Fiscalia Anticorrupció de les Balears, Juan Carrau, manté diligències obertes en relació amb tots ells per diferents causes. Els dos primers, Tomàs i Matas, són els que fan front a les acusacions més greus i que estan més prop de ser condemnats.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

IB3, TV3 i la censura dels partits de futbol

pesolbullit | 20 Febrer, 2007 04:21

Autor: Eivissa Confidencial

Quan IB3 i TV3 varen arribar a un acord en el conflicte de les freqüències es va dir que el canal de la Generalitat de Catalunya sacrificava els partits del Barça. Des d’aquell moment l’emissió de TV3 durant els partits es va començar a tapar perquè els drets del futbol a les Illes els tenia IB3 i així s’ha vengut fent. El descontent dels aficionats ja es va fer notar en aquell moment, però després va incrementar-se quan IB3 va deixar de donar els partits. La desconnexió de TV3 es continuava fent malgrat que Ib3 ja no podia dir res dels drets. Sense IB3 ni TV3 els partits només es poden veure per La Sexta o, curiosament, Canal 9 (que no sempre es desconnecta). Però sembla que això només afecta als partits del Barça perquè si juga per exemple l’Espanyol no hi ha censura i qui vulgui pot mirar-se el partit pel canal de la Generalitat. Un embolic de connexions i desconnexions que ja no hi ha ningú que l’entengui.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Marçal Sintes: "ERC perd suports entre els intel·lectuals"

pesolbullit | 17 Febrer, 2007 06:34

El periodista de l'Avui Marçal Sintes ha manifestat, en un article d'opinió a l'esmentat diari, que "amb el temps, Esquerra Republicana ha anat perdent suports entre els opinadors i intel·lectuals del país, fins al punt que, en aquest àmbit de les idees, està força més sola que abans, quan era a l'oposició". "És el procés invers al que sol passar normalment", explica Sintes, que considera també que la formació liderada per Carod-Rovira "s'ha especialitzat en els últims anys en l'atac salvatge a persones catalanistes. S'hi ha acarnissat molt més que amb els adversaris reals". "Els dos insults més emprats contra els que s'han negat a dur el carnet tot el dia entre les dents han sigut els que vostès s'imaginen: 'convergent' i 'convergent de merda'", assegura Sintes. A més, el periodista explica com a anècdota que el 2004 "vaig anar a veure Carod-Rovira al seu despatx del Parlament per expressar-li la meva preocupació pel fet que des d'ERC s'estava fent la vida impossible -per exemple pressionant perquè perdessin les seves tribunes públiques als mèdia- a alguns opinadors i intel·lectuals nacionalistes catalans". "Es tractava de gent important", afirma Sintes, "i amb coses a dir, molt vàlida. Alguns eren votants d'ERC. Encara més: alguns d'ells havien donat suport públic als republicans en les eleccions de l'any anterior. Li vaig demanar que recordés aquell vell lema pujolista del sumar i no restar. Li vaig exposar alguns casos concrets, amb noms i cognoms, i em va respondre que ell no tenia res a veure amb allò". "Em va semblar que entenia el que li estava dient, però res no va canviar". "Perdonin que els atabali amb anècdotes que potser no vénen al cas", s'excusa el periodista, "però en sentir Joan Puigcercós insinuant a la ràdio que Carretero i els seus seguidors no són altra cosa que convergents camuflats no ho he pogut evitar", conclou.

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

El "cas Carretero"

pesolbullit | 17 Febrer, 2007 06:31

editorial del e-noticies.-

La direcció d'Esquerra Republicana va intentar inicialment minimitzar la intenció de Joan Carretero de crear un corrent intern en el partit. Es va pretendre estendre la idea que es tractava d'una certa exageració, i que Carretero, malgrat els seus desacords, no arribaria a intentar-ho de debò. No obstant això, l'exconseller està duent endavant els seus projectes, i tot indica que té el ferm propòsit de crear un corrent oficial. Conforme els dirigents d'ERC han anat comprovant que Carretero anava de debò, el to de la direcció ha anat canviant. (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Miquel Calçada a TV3, tant de bo!

pesolbullit | 17 Febrer, 2007 06:27

http://www.vilaweb.cat

L'altre dia, un article de Quim Monzó oferia una solució al director de TV3 per remuntar el telenotícies vespre: fitxar Miquel Calçada. Tenint en compte la trajectòria de l'articulista, convé d'aclarir que la proposta era seriosa. I tot i que hi ha una norma no escrita que diu que la millor manera d'aconseguir que algú no arribi a un càrrec és de publicar-ho als diaris, seria una excel·lent notícia que aquesta fos una excepció. Parlo, és clar, pels qui voldríem que la nostra televisió ens expliqués el nostre país i la resta del món des d'una perspectiva nacional, i no pas anacional, o postnacional, o encara pitjor, importada. TV3 necessita de manera urgent no pas un Miquel Calçada, sinó uns quants. I no pas per remuntar el telenotícies vespre, que també, sinó per recuperar la raó de ser de la cadena. Certament, als serveis informatius, hi calen periodistes, caps de secció, editors i presentadors que siguin conscients que treballen a la televisió nacional de Catalunya i no a la televisió nacional a Catalunya. Vet aquí el petit matís d'una preposició. En l'àmbit radiofònic, aquesta ha estat la diferència històrica entre Catalunya Ràdio i Ràdio 4, tal com queda patent als respectius eslògans. El de Catalunya Ràdio, per cert, va sobreviure al pas de Montserrat Minobis per l'emissora, que el va voler suprimir. Miquel Calçada i alguns altres periodistes saben que el govern central no és el de Madrid, perquè saben també que el dia que el centre del nostre país sigui realment Madrid, ja no ens caldrà TV3. I saben que València i Palma són més a la vora de Sant Joan Despí que no Terol i Sevilla. I creuen que els ciutadans d'aquest país també tenen dret de saber què passa a París i a Berlín, fins i tot si és en detriment de la darrera batalleta política de la capital del regne. I parlant de regnes, saben també que quan una infanta borbònica es casa, o es passeja pel món, o plora, la infanta no és nostra, sinó d'ells, i per tant potser no cal que TV3, la nostra, se'n faci ressò com si ho fos. Com més va, més TV3 fa igual que la resta de cadenes, però en català i, si molt convé, en castellà, per assemblar-s'hi del tot. L'any 1983, quan va començar a emetre, TV3 va ser una eina indiscutible d'inclusió social i lingüística. Actualment, la qualitat de l'idioma va de baixa i la presència del castellà va en augment. Algú hauria d'explicar a Júlia Otero, per exemple, que no serà pas menys ciutadana del món si convida algun personatge catalanoparlant al seu programa, i que l'Ondas segurament que li donaran igual. Però, sobretot, hauria de saber que entrevistant els Estopa en espanyol, quan ells fan l'esforç inicial de respondre en català, es carrega de cop la tasca de totes les campanyes de conscienciació hagudes i per haver. Això, no ho salva ni la Queta! Ja poden anar pagant campanyes els mateixos que paguen TV3 i el sou de la Sra. Otero. El missatge és clar: el català, cosa de pocs. I si ets nouvingut, no cal que l'aprenguis, perquè, si un dia et conviden a TV3, tampoc no te'l deixaran parlar. Però no és sols amb la llengua que TV3 va de mal borràs. Salvador Cardús ha insistit sovint en la importància de TV3 i de la resta de mitjans de la CCRTV a l'hora de construir el marc de referència nacional. El nostre imaginari col·lectiu, els herois de la quitxalla i els ídols dels adolescents, la qualitat de la nostra parla, els nostres referents esportius i les nostres actituds i opinions són determinats en bona part, aquí i a tot arreu, pels grans mitjans de comunicació nacionals. Doncs bé: ara i aquí, la crua realitat és que TV3 ha degenerat, o l'han fet degenerar, fins a convertir-se en un instrument més d'espanyolització. Una espanyolització a voltes subliminal i sovint descarada, a voltes producte de la inèrcia i sovint induïda. D'exemples, n'hi ha cada dia. Víctor Alexandre hi ha reflexionat i va tenir la paciència d'aplegar-ne alguns al llibre 'TV3 a traïció', però n'hi ha prou d'engegar el televisor per a fer-ne una nova llista. De debò necessitem un enviat especial a Jaca per informar de l'assassinat de l'alcalde de Fago? Les picabaralles entre Zapatero i Rajoy han de passar al davant de les de Montilla i Mas? El punt de referència sempre ha de ser Madrid? No pot ser mai París, Londres o Berlín? Després de la inevitable informació diària sobre el Barça ens han d'explicar també com ha anat l'entrenament del Reial Madrid? El 3/24 ens ha d'obsequiar cada setmana amb la transmissió en directe de la conferència de premsa posterior al consell de ministres del govern espanyol? No podríem reduir una mica la sobredosi de sang i fetge limitant-nos a les carnisseries autòctones? I gira i tomba. Dels darrers mesos, la meva perla preferida és una que porta per títol 'CDC s'expandeix per primer cop fora d'Espanya constituint una seu a la Catalunya Nord'. La tinc guardada: és del 3 de desembre de l'any passat. Si hi hagués alternativa, la solució seria canviar de canal, però la persecució a la qual sotmetem el castellà al nostre país fa que les alternatives siguin majoritàriament en aquest idioma. No defallim, però. Mentre hi hagi debat, hi ha esperança. Sempre ens queda el consol de considerar-nos afortunats en comparació amb els nostres compatriotes que han de sofrir IB3 i Canal 9. O bé podem veure el got mig ple i pensar en la Mònica Terribas, el mapa del temps i programes com 'Caçadors de paraules'. I potser fins i tot, algun dia, la pluja fina arribarà als despatxos de la CCRTV i de Sant Joan Despí.

per Martí Estruch Axmacher

1política | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

El Reagrupament de Carretero és necessari

pesolbullit | 15 Febrer, 2007 04:17

reproduït de tribuna.cat.- Que Esquerra Republicana de Catalunya és, a hores d’ara, el partit central sobre el que pivota tota aposta per la plena sobirania nacional ho confirmen fins i tot aquells que amb més legitimitat són crítics amb l’actual línia “oficial” del partit. La definitiva constitució del Reagrupament liderat per Joan Carretero com a corrent interna del partit pot tenir moltes lectures, (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Salvador Cardús: el discurs de Carod és inquietant

pesolbullit | 15 Febrer, 2007 04:12

reproduït de tribuna.cat.-

Em dol dir-ho, però la conferència de Josep-Lluís Carod Rovira de la setmana passada no tan sols no em va tranquil.litzar respecte de l’aposta estratègica d’ERC, sinó que em va acabar d’inquietar. Deixo de banda l’ambigüitat –voldria pensar que no calculada- del fet que fos presentat com a vicepresident del govern i que, (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

L' intoxicador Puigcercós

pesolbullit | 15 Febrer, 2007 04:11

Puigcercós és relativament jove però fa anys que volta dins el món de la política catalana, havia estat a l'MDT, a les JERC i crec que també a la Crida, me'n recordo dels anys 93-94 quan vaig començar a sentir parlar de Puigcercós, (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

Ernest Maragall: un espanyolista que fa de conseller d'ensenyament

pesolbullit | 15 Febrer, 2007 03:36

http://www.e-noticies.com

El conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, ha afirmat en una entrevista a El Mundo que "en unas zonas hace falta inmersión lingüística y en otras no, en otras hará falta reforzar más el inglés y en otras (Segueix)

1política | Enllaç permanent | Retroenllaços (0)

1 2 3 4 5  Següent»