SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Carretero: si ERC no canvia, el país haurà de fer alguna cosa perquè la gent independentista pugui votar algú

pesolbullit | 30 Gener, 2007 03:25

L'exconseller de Governació, Joan Carretero, continua ferm en les seves crítiques a la direcció nacional d'Esquerra Republicana. Després dels dos articles publicats a l'Avui, Carretero exposa, en una entrevista concedida a El Temps, les impressions que li transmet Esquerra des que va ser expulsada del primer tripartit: "a la vista del que està passant, fa la sensació que s'abandona qualsevol fita pròpia de partit independentista". Carretero reconeix els mèrits de Carod i Puigcercós en l'ascens electoral d'ERC, "però crec que alguns han decidit que aquí ja s'hi està bé i que ara toca fer de bons gestors". Realitzant un símil amb el poble jueu, comenta: "suposo que el poble jueu, quan va passar 40 anys per la travessa del desert per arribar a la terra promesa, deuria trobar algun oasi pel camí. Algú deuria pensar "quedem-nos aquí que hi ha aigua i fruits, que ja estem bé". Però l'objectiu era anar més enllà, malgrat restriccions i dificultats ". En referència a la possibilitat que creï un nou partit polític, opció que la cúpula d'ERC ha criticar àmpliament, exposa: "Entenc que Esquerra ha de dir si el seu objectiu és gestionar l'Estatut actual o va més enllà. I crec fermament que l'espai independentista ha de tenir possibilitat d'expressar-se electoralment. Espero que aquest paper el tingui Esquerra -jo no he militat en cap altre partit -, però, si Esquerra no passa d'aquest estatus actual, aquest país haurà de fer alguna cosa perquè la gent independentista pugui votar algú". Carretero critica especialment l'actitud de Puigcercós i Portabella com a dos exemples de la deriva en què ha caigut ERC. Del primer, en censura l'actitud que va mantenir en l'afer de les banderes: "El fet de pujar la bandera espanyola al Departament de Governació no es pot resoldre així. Hi ha infinitat d'alcaldes i regidors que, amb la mateixa llei que ara afecta el senyor Puigcercós, han tingut querelles i se l'han jugat. No s'han escudat argumentant que la llei diu que s'ha d'hissar la bandera i l'han pujat al cap de trenta segons (...). Va donar l'argument que ha fet servir la gent d 'extrema dreta perquè els nostres alcaldes pujaren les banderes: que s'ha de complir la llei. Estem colonitzats mentalment? Ara som un partit que només aspira a fer bona gestió de l 'Estatut vigent?". Del líder d'ERC a Barcelona, Carretero es pregunta retòricament: "La nostra estada a l 'Ajuntament de Barcelona ha ajudat gaire a l 'alliberament del país? Jo crec que radicalment no. Ara bé, ha servit perquè hi hagi gent que estigui molt bé, en un oasi confortable. I s'hi poden estar tota la vida, segurament. Però és això el que volem, estar al govern de l'Ajuntament de Barcelona, in secula seculorum, per anar fent?". Tant el primer com el segon exemple serveixen a Carretero per sentenciar, amargament: "Crec que no militem a ERC, no hem patit i ens hem esforçat perquè, ara, ens quedem aquí".

Cal un gran debat a CiU, ERC i al sobiranisme

pesolbullit | 30 Gener, 2007 03:21

reproduït de tribuna.cat.- El diari Avui ha fet, en aquests moments de desorientació, un servei al país, publicant les opinions de Joan Carretero i Xavier Vendrell, en dos caps de setmana consecutius, que han expressat amb tota cruesa dues visions sobre ERC i el sobiranisme. El debat, doncs, està sobre la taula. Era necessari. No es pot amagar el cap sota l’ala. Des de fa unes setmanes en el si de CiU passa el mateix. En reunions en petit comitè es parla sense embuts del fracàs de les estratègies de l’entorn de Mas. I també de les actituds fermes de militants de prestigi, com Carles Campuzano, Antoni Vives, i tants d’altres anònims que han provocat que Jordi Pujol en persona intervingués per reconduir el conflicte en positiu. Sense vencedors ni vençuts. Obrint un debat per després de les municipals que no fugi d’afrontar els errors comesos. A UDC casos semblants es van succeint, tot i els intents de la direcció per esvair l’ona expansiva d’unes bases que també exigeixen reflexió, reorientació, i que no estan disposades a callar, com els màxims dirigents d’Unió de Joves, que no han amagat mai els seu sobiranisme. Josep Antoni Duran i Lleida, que sempre ha portat l’organització amb mà de ferro, i el seu equip els cal reflexionar, també, sobre el futur d’aquesta històrica organització d’inspiració cristiana. Què passa doncs? Que no tenim la valentia suficient de reconèixer uns i altres els errors i l’esgotament de les diverses vies, entre elles l’estautària, la del “coitus interruptus” o el peix al cove. Les noves generacions tenen una exigència superior i no estan acomplexades ni mediatitzades per la transició democràtica. No pot ser que totes les preocupacions dels nostres polítics pivotin sobre el minso poder que dóna ocupar les nostres institucions nacionals, i governar-les. O pitjor encara, que s’imposin els interessos estrictes de partit i, els més inconfessables, els personals. La bona gent del sobiranisme, que el 18 de febrer de l’any passat va sortir al carrer, vol i exigeix un debat clar sobre el futur nacional de Catalunya i dels Països Catalans. I no sols ho demana a ERC i als sobiranistes de CiU, sinó que ho fa extensiu a totes les entitats catalanes de la societat civil, que lluiten en aquesta direcció, per tal de trobar quina és l’estratègia i els objectius per després dels fracàs estatutari. Evidentment, això no vol dir que no s’aprofiti el que es pugui en el govern del dia a dia de Catalunya, i la negociació amb l’Estat. Però això, pel que es veu, té uns límits molt estrictes que no ens permeten desenvolupar-nos ni avançar amb la nostra reconstrucció nacional. I és tan evident, que els sectors que van empènyer l’Estatut, i els poders fàctics que van donar suport al ‘sí’, avui s’adonen de la seva equivocació i comencen a fer el que haurien d’haver fet fa molts anys: redirigir les seves inversions fora de l’Estat, cap a Europa i al món. Catalunya, doncs, necessita un replantejament de tota la seva estratègia i del pensament clàssic del catalanisme, perquè amb Espanya no hi ha res a fer. Un gran debat nacional ha de començar el 2007. I sense por, en tots els àmbits, s’ha de començar a plantar cara, amb seny i responsabilitat, amb un discurs igual a Catalunya, a Madrid o a Brussel•les, cosa que no ha fet mai ni el catalanisme ni el nacionalisme polític.

Tresserras i Sáez s’entrevisten amb la SEPI per evitar el tancament de Ràdio 4 i el centre de Sant Cugat

pesolbullit | 30 Gener, 2007 03:20

reproduït de tribuna.cat.- El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el secretari de Comunicació, Albert Sáez, van entrevistar-se divendres amb responsables de RTVE per analitzar les possibilitats de salvament de Ràdio 4 i les desconnexions catalanes i potenciació del centre de Sant Cugat. Tot i que des de la comitiva catalana s’ha imposat la discreció mentre duri la negociació, sí ha transcendit que la trobada va mantenir-se en un to cordial i que es veu plausible arribar a un bon acord, segons Comunicació21. A la reunió hi eren presents representants de la SEPI i Luís Fernández, director general de RTVE. Tot i que el 31 de desembre era la data límit per al tancament de l’emissora de ràdio i l’eliminació de la desconnexió catalana, es va aprovar in extremis una pròrroga de tres mesos, durant la qual la Generalitat intentarà que els responsables de l’ens reconsiderin la seva posició.

Saura amenaça que ara ell resoldrà el tema de l'abstenció

pesolbullit | 30 Gener, 2007 03:06

Que un personatge tan espantós i tan barrut com Saura digui que ara ell vol resoldre el tema de l'abstenció no és una bona noticia, què farà? un nou bus de l'estatut? més discursos demagògics? seguir etiquetant de fatxes, dretans, racistes i males persones a tots els que no pensen com ell? Potser el millor que podria fer el senyor Saura per combatre l'abstenció és plegar de la política, a ICV hi ha gent molt més seriosa i molt més intel·ligent que la inefable parella Mayol-Saura, com per edemple En Raül Romeva. El senyor Ribó no va caure mai tan baix com aquest parell de pelacanyes, Rafel Ribó és una persona honesta i seriosa, la inefable parella és una altra cosa.

reproduït d'enotícies.-El Govern català, a través de la Direcció General de Participació Ciutadana, ha realitzat un estudi sobre el fenomen de l'abstenció al nostre país i ha anunciat la creació d'un consell d'experts que farà propostes per reduir-la. L'estudi, que ha presentat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, fa un diagnòstic detallat sobre l'abstenció i conclou que no és un fenomen conjuntural ni superficial, sinó estructural i de fons. També demostra que l'abstenció és un fenomen socialment transversal, tot i que els joves destaquen com a grup més abstencionista. El conseller ha destacat que "es tracta del primer estudi d'aquestes característiques i el primer cop que el govern aborda seriosament aquest problema". L'estudi es va fer després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (1.11.06), en què el 43,9% de ciutadans amb dret a vot es van abstenir. Tot i que no han estat els comicis amb més abstenció (l'any 1992 va ser del 45,13%), sí que és el primer cop que el Govern català aborda el problema de forma seriosa i impulsa actuacions per tractar aquest fenomen. Pel que fa a les causes de l'abstenció, les principals conclusions de l'informe són: - 7 de cada 10 persones enquestades creu que la gent no vota per descontentament amb la política, però només 3 de cada 10 abstencionistes diu que s' absté per aquesta raó. - El 29,6% dels abstencionistes es justifiquen per causes materials com que estaven fora o malalts; el 17% argumenta que no s'identifica amb els partits; i el 10% diu que no li interessa la política. Sobre el perfil majoritari de l'abstencionista, l'informe recull les característiques següents: - Homes i dones menors de 35 anys. - Residents en un municipi de 10.000 a 150.000 habitants.

De Carrasco i Formiguera a Duran i Lleida

pesolbullit | 30 Gener, 2007 02:59

Carrasco Formiguera, el fundador d'UDC, va marxar d'ERC perquè no va voler acceptar les retallades que va fer Madrid a l'Estatut de Núria del 1931, en concret no acceptava que no hi hagués el dret a l'autodeterminació. Durant la república UDC, que tenia un sol diputat, sempre va votar al costat d'ERC al Parlament de Catalunya i va ser un partit de gent de missa, però no un partit de dretes, la dreta era la Liga, no UDC. Carrasco Formiguera va morir afusellat a Burgos l'any 1938 cridant Visca Catalunya Lliure! . És trist que un partit com aquest hagi acabat en mans d'un poca-vergonya, trepa i aprofitat com Duran i Lleida, que ha lograt que UDC hagi passat de ser un partit històric al servei del país a ser un cau ple de brutícia i de gent mesquina i roí.

Vicent Partal: els joves d'Unió qüestionen Duran

pesolbullit | 30 Gener, 2007 02:45

reproduït de vilaweb.cat.- Aquest cap de setmana els joves d'Unió Democràtica de Catalunya, amb Assumpció Laïlla al capdavant, s'han plantat davant Duran i Lleida per qüestionar el seu propòsit de portar CiU al govern d'Espanya, si és que Zapatero ho considera convenient. Duran s'hi va enfadar molt, segons les cròniques, i va recordar als seus joves que ell, quan va a l'estranger, es qualifica de 'espanyol', actitud en la qual no estan d'acord aquests joves. Per respondre a l'atac Duran va dir que Unió no havia de ser Esquerra, i és això que m'ha cridat l'atenció especialment. Què vol dir que Unió no pot ser Esquerra? Vol dir que no pot ser un partit? Que no pot posar el triangle al seu símbol? Que no ha de tenir un president amb pocs cabells? Que no pot ser un partit democràtic? Que no pot ser un partit parlamentari? Que no pot ser un partit assembleari? Les preguntes són retòriques perquè, evidentment, allò que Duran volia dir, bàsicament, és que Unió no pot ser un partit independentista. I ho deia a uns joves que branden l'estelada, que han brandat sovint l'estelada davant seu mateix en força actes, i que es declaren independentistes. Que són independentistes. No seré jo qui qüestionarà el dret de Duran a decidir si el seu partit pot ser independentista o no. Supose, en tot cas, que aquesta és una decisió que haurien de prendre tots els militants, però, és clar, l'opinió del màxim dirigent del partit és molt determinant. Ara, Duran no hauria d'enganyar-se: ser independentista no vol dir ser d'Esquerra Republicana, no necessàriament. És possible que, en el seu esquema mental, l'equació siga tan senzilla com això, i també és probable que la situació derivada del segon tripartit l'haja sumit en un estat de nerviosisme que el faça reaccionar exageradament. Hi té dret, hi insistesc. Però negar a uns companys del seu partit l'ambició que ell no té no impedirà pas que el debat sobre la possibilitat d'assolir més nivell d'autogovern cresca. També dins Unió.Vicent Partal director@vilaweb.com

Saura: l'insòlit cas d'un comunista que vol privatitzar el servei de presons

pesolbullit | 30 Gener, 2007 01:35

reproduït de busot.ca.-

És ben sabut per tothom que Montserrat Tura (àlies Jefa-Tura) està tristota perquè s'ha quedat sense el departament d'Interior. Com a premi de consolació, el president Montilla li va assignar la cartera de Justícia, sempre i quan la Tura fes bondat i no es postulés públicament com a presidenciable del PSC. L'exalcaldessa de Mollet va acceptar les condicions i des que va assumir Justícia no se l'ha vist més ni ha dit ni piu. Però els talps de Busot funcionen a tot drap, i hem sabut que la darrera proposta de Joan bon-rotllet Saura li ha sentat com una patada a la boca. Ens referim a la idea folla del conseller d'Interior de destinar els 600 policies que vigilen les presons catalanes a patrullar els carrers del país. Això, a banda de ser una confessió oberta que la seguretat pública a casa nostra és un fracàs rotund, no ha agradat a ningú, ni al cos de Mossos d'Esquadra (per als quals Busot sent un respecte sincer) ni a Justícia. Sembla ser que la consellera Tura està emprenyada com una mona, perquè són ben pocs els països on les presons estan en mans d'empreses de seguretat privada. Us imagineu un centre penitenciari català vigilat per quatre segurates panxuts, d'aquests que volien ser guàrdies civils i els van tombar al test psicotècnic? Oi que no? Doncs ni Busot ni la Tura tampoc ens ho podem imaginar. Per això la consellera està movent els fils entre bambalines per evitar que la nova idea eco-pija es traslladi a la realitat. Ens expliquen que la Tura ja hauria parlat del tema amb el president de la Generalitat per impedir-ho. Per sort per a ella, compta amb el suport dels comandaments dels Mossos d'Esquadra, amb els quals manté una excel·lent relació. I tot sembla indicar que la Tura li guanyarà el pols al Saura i que els mossos que vigilen les presons no es dedicaran a apatrullar la ciudad.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31