SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Per què Carod ens ha deixat tirats als independentistes?

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:26

article de Josep Boix publicat a enoticies.-Jo, personalment , sempre he comparat l'independentisme com un viatge en tren, i tots els que estem en aquest trajecte som lliures de baixar a l'estació que cadascú desitja. Uns baixen a l'estació estatutària, perquè ja els va bé pel seu projecte de país, d'altres a la següent estació nacionalista dependent del govern espanyol de torn , i d'altres, com un servidor, a la darrera estació del trajecte, que és la llibertat del meu país, o sigui l'independentisme. Sempre i per sobre de tot, respectant a la resta de viatgers de baixar a l'andana que escullin sense cap tipus de coacció ni violència. Paral·lelament al trajecte, hi ha el perquè personal de sumar-se al tren; tant el somni com evidentment la realitat són del tot respectables, però el que entre tots els passatgers hem de denunciar és l'excusa. Fa temps molts catalans i catalanes tenien un somni, que no era un altre que algun dia Catalunya fos independent de la resta de l'Estat espanyol, però aquí acabava, només era un somni del qual no volien o no podien per raons laborals, personals, etc. , despertar i posar-se a treballar per fer realitat el seu desig, i així van seguir fins a endur-se amb ells a l'altra vida (si és que n'hi ha) el seu somni tant desitjat. Avui per avui, i està de rabiosa (mai més ben dit) actualitat, el món independentista ha viscut la situació de l'excusa de l'independentisme com a tal per, a través d'ell, aconseguir fer realitat ambicions personals i econòmiques que en el món particular no haurien assolit mai si no fos venent el producte de l'independentisme per enganyar els que senten realment dins seu el sentiment de llibertat de Catalunya, però a diferència del que de ben segur pensen els dirigents del partit que ha enganyat, els catalans i catalanes han pres bona nota de quines són les preferències personals barrejades amb les polítiques del que fins fa quatre dies era en teoria el referent independentista al país. Per a ells l'independentisme ja no és la prioritat, malauradament han anteposat les qüestions de poder, econòmiques i d'altres a la lluita democràtica per l'independentisme. La realitat avui per avui és molt simple, només cal copsar l'opinió de molts que se senten enganyats i que tenen ganes de no marxar cap a casa defraudats per l'engany al qual han estat sotmesos (que és el que realment voldria el partit que ja té el que volia, poder) i incorporar-se a un projecte descaradament independentista sense complexos de cap tipus, sense anteposar els interessos individuals als de país i sense cap tipus de discussió envers la ideologia independentista i que no caurà en els paranys d'anteposar la persona al col·lectiu, i que respectarà sempre les decisions que democràticament es prenguin. Això es democràcia interna i no pas el que passa en algun partit. Ja sabeu de qui parlo?

CiU, ERC i la societat civil

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:25

reproduït de tribuna.cat.- Al nostre anterior editorial dèiem, i mantenim, que cal restar protagonisme a la política dels partits polítics, que monopolitzen massa i condicionen la nostra reconstrucció nacional, i que cal donar més protagonisme a la societat civil. Però quan afirmem i argumentem aquesta estratègia també volem dir que necessitem partits nacionals forts, que ocupin l’espai d’esquerra, del centre i de la dreta. Les dues forces fonamentals, CiU i ERC, han de fer un esforç no sols per curar les ferides de les dues passades conteses electorals nacionals sinó també d’entesa interna, deixant a part estratègies personals, interessos incofessables o partidistes i posant per davant els interessos d’estat i la nostra reconstrucció nacional. Seria un gravíssim error i un canibalisme polític que les dues forces més representatives del catalanisme, el nacionalisme i l’independentisme continuessin l’actual batalla fratricida, que només fa que debilitar els espais polítics nacionals i dóna ales a les forces estatalistes que no creuen en el projecte nacional de Catalunya i fan el joc al projecte espanyol. Els sectors sobiranistes que es mouen a l’entorn de Tribuna Catalana senten un cert desgast i cansament de la batalla entre CiU i ERC, i esperen que els galdosos resultats del nou Estatut, del seu finançament, de les infrastructures i el retrocés que es pretén de la immersió lingüística facin entendre que cal una estratègia nacional comuna per superar els decisius reptes que el 2007 sembla que ens posarà sobre la taula amb tota la seva cruesa. Possiblement ens havíem equivocat des de l’entorn de l’Opinió Catalana i Tribuna Catalana parlant i reiterant la necessitat de la transversalitat política, que ha quedat clar que si havia existit s’ha desfet. Allò que cal ara és retrobar aquesta definició però basant-la en una fita més important i de més llarg abast, que no és altra que la transversalitat en el fer país i en la reconstrucció nacional, i deixar de banda els interessos personalistes i partidistes que a vegades han ofuscat el nostre dia a dia.

Carod, en KO tècnic

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:22

editorial de l'enoticies.- El vicepresident, o conseller de la vicepresidència, o com s'anomeni el càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira, va comparèixer ahir al Parlament i va rebre una contundent crítica del portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig. Carod va realitzar una intervenció sense contingut polític, dedicada a exposar una llarga llista de projectes dels nombrosos organismes que, teòricament, ha de coordinar des de la seva conselleria. Però Puig va anar directament al gra, tot qualificant el càrrec de Carod de "fraudulent", atesa la seva precarietat legal, i acusant el dirigent d'Esquerra de "renunciar a les seves conviccions" per obtenir aquest càrrec. El portaveu de CiU va prescindir de la llarga enumeració de projectes que havia presentat Carod, interpretant la falta de contingut polític de la intervenció d'aquest com una "rendició" de les seves conviccions "al preu d'un acomodament a l'obediència ordenada per Montilla i pel PSOE". El "vicepresident fictici", segons Puig, "està en una situació fraudulenta, la seva posició institucional és de fora de joc i seria declarat insolvent en una auditoria". Una escomesa d'aquest calibre hauria requerit una resposta d'altura política, però no va ser així, atès que Carod, clarament a la defensiva, es va limitar a parlar de "linxament", i a queixar-se d'un esperit "destructiu i revengista". Carod també es va defensar dient que, si hi hagués un Govern CiU-ERC, Puig "hauria fet un discurs radicalment diferent". Sorprèn la forma que va actuar Carod, un parlamentari habitualment brillant, i que va llançar la tovallola tot just iniciat el combat. Per seguir amb el símil de la boxa, Puig va guanyar a Carod per KO tècnic, que es produeix quan l'àrbitre deté un combat en considerar que un dels contendents no està en condicions de seguir. Què li passa a Carod? És evident que, després de les polèmiques que va protagonitzar durant la passada legislatura, està obligat a mantenir un perfil més baix. Però no hauria de significar, com va fer ahir, la renúncia a la defensa d'unes posicions polítiques legítimes i necessàries, i que tenen -o haurien de tenir- en ERC i en el mateix Carod el seu millor defensor. Puig va tenir raó en bastants de les coses que va dir, però la seva intervenció mereixia una mica més d'altura política que la pobra rèplica que va articular Carod. Si Esquerra segueix en aquesta dinàmica, li estarà deixant en safata a CiU tot el protagonisme en el camp nacionalista. Esquerra hauria de ser conscient que una cosa és actuar amb discreció i evitar polèmiques estèrils en el Govern, i altra renunciar a la defensa d'unes posicions que el seu electorat -i no només el seu electorat- espera que defensi.

Xavier Montanyà: TV3 i la negació de la Cultura

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:16

reproduït de vilaweb.- El Conseller de Cultura, Joan Manuel Treserras, ha dit que TV3 no fa prou per les nostres personalitats culturals més eminents, i que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, pel seu caràcter públic, té unes obligacions afegides a les dels mitjans privats. M’ha fet il·lusió llegir aquestes declaracions, no sols perquè les comparteixo, i encara vaig més enllà, sinó perquè havia oblidat que les paraules cultura i TV3 podien compartir frase. Espero que no sigui un miratge. Fa anys, abans que el departament anomenat de Nous Formats (o millor, Format Únic?o Format Vertical?) s’apropiés de tota l’empresa, hi havia més sensibilitat o menys pànic de la cultura. I sé de què parlo per haver treballat a 'Tres, catorze, setze' i a 'Música per a Camaleons'. A més, fa uns sis anys, ingenu de mi, vaig proposar un projecte de programa encapçalat per la paraula cultura. El primer que em va dir el senyor del despatx és que tragués aquella paraula, que en posés una altra, perquè 'cultura' suscitava rebuig en l’audiència. I després d'un consell tan sospitós, mai més no vaig saber-ne res. A TV3, van passar de fer programes per a 'consumidors de productes culturals' a odiar la paraula cultura, directament. No deu ser que, en el fons, allò que menyspreen és 'la paraula'? Quan no és la seva o la de Déu, és clar. És com si la televisió catalana sentís fàstic i por de la cultura. Una actitud de rebuig del món de les idees que fomenta la ignorància i l’acriticisme com a valors socials a impulsar. Preocupar-se de la cultura i divulgar-la és, per exemple, estar al corrent de les coses que es fan a Catalunya i al món, conèixer els debats socials, polítics i de pensament del moment, tenir en compte que, a més dels festivals i de les estrenes de films i dels 'productes culturals en venda', com ara llibres i compactes, també hi ha el cinema, la literatura, la música, l’arquitectura, la pintura, l’escultura, el teatre, la dansa, les exposicions, la filosofica, el circ, la poesia, l’assaig, els dvd, internet, els mitjans de comunicació, tot el món alternatiu i altermundista, el disseny, la història, més enllà d'en Joan B.Culla, i la imaginació, més enllà d’aquella cosa cursi i pedant que es diu 'L’illa del tresor'. Per cert, una de les excuses habituals dels directius de la casa per a impedir la cultura ha estat de dir que no tenia audiència. Aquest argument no hauria de ser vàlid en una TV pública; però si ho fos, per què es mantenen coses com 'L’illa del tresor', les sardanes o els programes del Villatoro, que tampoc no tenen audiència? Dit això, i si estem d’acord que, a fora de TV3, al món real, la cultura existeix, es mou, té audiència i és més viva que mai, hem de concloure que la tasca que ha fet la nostra televisió ha estat contrària al ritme dels temps. TV3 s’ha esforçat a desculturitzar-nos. A Catalunya, i al País Valencià i a les Illes, hi ha molta activitat cultural, molts centres que promouen debats, exposicions, estrenes, experiments, cicles alternatius, esdeveniments imaginatius ....Cada any ens visiten molts artistes, escriptors i pensadors de primera línia. I també existeix França i Espanya, sense anar gaire lluny. La societat catalana es mou. I pensa, discuteix, es manifesta, crea, investiga, participa en tot quant passa al món, però TV3 s’entesta a ignorar-ho. Incapacitat, desinterès, ignorància, desídia? Por de divulgar nous elements de judici que puguin posar en evidència això que ells fan? Si el nostre país és normal, que n’estic convençut, per què té una TV anormal? Si al país existeix la cultura, per què no existeix a la TV? No deu ser que a la TV continuen pensant que el país és anormal i la gent no vol cultura? O que s'inventen un país que només existeix al seu cap, deformat pels índexs d’audiència i pel pressupost que queda quan Mediapro ha passat per caixa? Ja llegeixen el diari cada dia? La majoria de nosaltres no viu a la Catalunya que s’ha inventat TV3. De quina Catalunya parlen? Més enllà de les coses que es poden veure a la peixera de TV3, decorada amb coralls de plàstic i plena de peixets de colors ridículs que neden i carden en aigua depurada quan els senyors apaguen el llum i se'n van a dormir, hi ha un oceà immens per a navegar, on diuen que les foques i les balenes ho passen pipa. I també hi ha la cultura. Xavier Montanyà xavier.montanya@partal.cat

Comença la caça de bruixes a CDC

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:14

reproduït de tribuna.cat.- Convergència encara es llepa la ferida d'haver guanyat les eleccions i veure com s'ha de passar un mínim de quatre anys més a l'oposició. El pinyol dirigent, però, ja ha trobat els seus particulars caps de turc a qui carregar els neulers. Lluny d'analitzar el perquè de l'aïllament polític en què es troba la federació, o de proposar una fugida endavant en la línia de Josep Antoni Duran i Lleida, el cercle íntim de dirigents propers a Artur Mas ha començat una caça de bruixes interna per evitar un debat intern que molt possiblement se'ls giraria en contra. Abans de patir en carn pròpia les ires de la bona gent de Convergència, David Madí ha optat per presentar dos caps de turc a l'opinió pública: Carles Campuzano i Antoni Vives. Però Madí no ha fet directament, sinó que, després d'apuntar, ha deixat que sigui l'impresentable Salvador Sostres qui comenci a disparar. Sostres, primer des del seu bloc, aviat des d'altres plataformes amb més ressò, ha començat una croada contra els dos dirigents de Convergència que encara no combreguen amb la doctrina neocon de la Fundació Catalunya Oberta. Amb el seu estil barroer, Sostres apunyala Campuzano per creure'l massa d'esquerres, i Vives per massa catalanista. En el fons, tant Sostres com Madí, que tant promulguen "la casa comuna del catalanisme", voldrien una Convergència que seguís al peu de la lletra els dictats de la Internacional Liberal. I això passa per eliminar qualsevol dissidència interna. O blanc, o negre, a l'estil de Bush. Al preu que sigui.

Esbroncada a CDC entre moderats i sobiranistes

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:12

reproduït d'enoticies.- La tensió va acabar per aflorar en l'última reunió de l'executiva permanent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Els dos sectors de la direcció enfrontats -els més pròxims a Artur Mas, de perfil sobiranista, i els que es consideren relegats en la presa de decisions, de tarannà moderats- van mantenir una forta discussió. Mas va haver de tallar d'arrel el debat i imposar ordre en les seves pròpies files. Segons informa El País, les diferències entre aquests dos sectors vénen de lluny, però s'han accentuat des de les eleccions autonòmiques, quan CiU no va obtenir els resultats esperats i, malgrat guanyar, ha tornat a l'oposició. La llista de greuges dels moderats, minoritaris en la direcció del partit, és llarga. Però, sobretot, els seus integrants retreuen a Mas que s'hagi envoltat d'un dur i impenetrable nucli de confiança que pren bona part de les decisions i al qual responsabilitzen dels errors d'estratègia comesos en els últims mesos, principalment en la campanya autonòmica (el polèmic DVD contra el tripartit o el compromís davant notari de no pactar amb el PP a Catalunya). Entre aquests dirigents crítics apareixen l'exconseller Antoni Fernández Teixidó -que va haver d'afrontar una polèmica per assessorar professionalment un suposat membre de la màfia russa-, el diputat al Congrés Carles Campuzano i Antoni Vives, responsable de militància i participació. Els tres formen part de la Permanent de Convergència, una executiva reduïda de 15 membres que es reuneix cada setmana. Entre els crítics també hi figuren una sèrie de dirigents provincials que, pel seu estret contacte amb el territori, posseeixen una visió molt més propera a les inquietuds de l'electorat i observen amb preocupació els vaivens estratègics de la direcció, molt més pendent, denuncien, d'acontentar el militant radical que d'agradar el tradicional i quantiós votant moderat. L'enfrontament en l'executiva va ser obert i sense miraments. El nucli de confiança de Mas -entre ells, el director d'estratègia, David Madí; el negociador de l'Estatut, Quico Homs, i Oriol Pujol, fill de l'expresident de la Generalitat- va defensar la seva posició de preeminència. "L'estructura del partit es ressentirà si no hi ha una direcció restringida", va arribar a afirmar Homs. "Aquest partit, Convergència, és molt més que vosaltres", els va dir Fernández Teixidó, de perfil nacionalista moderat. Mas es va veure forçat a moderar el debat i va reclamar als seus dirigents que aparquessin les seves desavinences, almenys en públic, sobretot amb vista al pròxim cicle electoral, amb dues cites amb les urnes: al maig, les municipals, i al març de 2008, les generals. Artur Mas, per la seva banda, es va comprometre a intensificar els contactes amb tots els dirigents, escoltar les seves propostes i queixes i prendre decisions. Però tot a porta tancada, perquè l'assumpte no perjudiqui les expectatives electorals de la federació.

La mala fama de puter i corrupte de Matas s'estén arreu de l'estat

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:07

reproduït de lobbyperlaindependencia.org.- Reproduït de www.elconfidencialdigital.com Jaume Matas adopta un perfil bajo tras comprobar que cada vez que se habla de corrupción se publica su fotografíaJueves 18/01/2007 Simpatizantes del PP vasco que iban a figurar en las listas de candidatos a las elecciones municipales han dado “marcha atrás” tras el atentado de ETA en BarajasMartes 16/01/2007 El Partido Popular es partidario de que se convoquen elecciones generales anticipadas, y mejor que se celebren “cuanto antes”Lunes 15/01/2007 Había división de opiniones en el PP, y fue Rajoy personalmente quien decidió no acudir a la manifestación de MadridShowFlash('images/Banners/Sistelfax1.swf',195,195,false); El presidente balear, Jaume Matas, está muy preocupado y ha decidido tomar medidas con el fin de intentar desvincular su persona e imagen de los asuntos de corrupción municipal y urbanística. Según le cuenta a El Chivato personas de su entorno más cercano, Jaume Matas, que lidera también el Partido Popular de Baleares, ha comprobado que cuando, en los medios informativos, se habla de irregularidades, casi siempre se ilustran esas informaciones con una imagen del presidente autonómico. Por ese motivo, Jaume Matas ha elegido un perfil bajo en sus actividades públicas, y por reducir al máximo la presencia en medios de comunicación, radios, televisiones y periódicos. Por ejemplo, ha optado por no conceder nuevas entrevistas periodísticas durante un tiempo, hasta que la situación amaine. Fuentes del Partido Popular reconocen que los escándalos inmobiliarios en las islas mediterráneas están provocando una merma en la intención de voto del PP para las próximas elecciones, según reflejan las últimas encuestas.

El PRC es presentarà a Terrassa, Sabadell i Sant Cugat

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:04

reproduït d'enoticies.- La Federació comarcal del Partit Republicà Català (RC) al Vallès Occidental s'ha presentat oficialment davant els mitjans de comunicació al Centre Cultural de la ciutat de Terrassa. L'acte ha comptat amb la presència del president de la Federació, Gerard Kihl, i dels responsables comarcals, Joan Antoni López i Pol Vives, així com amb altres dirigents comarcals. També ha fet acte de presència el president nacional del partit, Agustí Soler. Gerard Kihl, president comarcal del Partit Republicà Català, ha manifestat que "a la nostra comarca el creixement de militants i simpatitzants ens ha sorprès fins i tot a nosaltres mateixos, i a hores d'ara ja podem confirmar que el RC es presentarà a les properes eleccions municipals del mes de maig a un bon grapat de municipis, entre els quals ja podem anunciar que hi seran Terrassa, Sant Cugat, Sabadell i Sant Quirze". Kihl també ha anunciat que "hem iniciat converses amb simpatitzants del RC d'altres municipis que s'han posat en contacte amb nosaltres, per tal d'incorporar-se a l'únic projecte independentista que es presentarà a les eleccions municipals". Pel que fa a Soler, president nacional del Partit Republicà Català, ha volgut deixar clar que el seu partit "defensa i defensarà l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya en tots els pobles i ciutats, com a primer punt de la llista d'objectius del partit a escala nacional".

600.000 catalans, decebuts amb la política

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:03

reproduït d'enoticies.- El director de l'empresa de sondejos CIDE-INCAS, Josep Miró i Ardèvol, ha presentat l'informe de resultats de l'estudi "Els abstencionistes en les Eleccions al Parlament de Catalunya 2006", que ha portat a terme el Centre d'Investigació i Desenvolupament Empresarial i l'Institut d'Estudis pel Capital Social. Miró i Ardèvol ha estat acompanyat pel vicerector d'Investigació de la Universitat Abat Oliba CEU, Ferran Porta. L'anàlisi -que es va fer amb 452 entrevistes- mostra el perfil dels abstencionistes, que, segons Miró i Ardèvol, esdevenen un col·lectiu jove, ja que pràcticament el 46,5% que l'integren són menors de 35 anys i el següent grup, amb un 42%, són persones entre els 35 i els 64 anys. Sobre els abstencionistes existeixen dos grans grups fonamentalment: els que no tenen fills i són parella de fet, i un segon grup format per persones assalariades que tenen una renda baixa. L'estudi constata que l'abstencionista es declara tant espanyol com català i es manifesten indiferents respecte al tema de la religiositat. A més, desvetlla que els abstencionistes segueixen molt menys la campanya electoral pels mitjans enfront dels que hi participen. El seu mitjà preferit són els diaris de premsa gratuïta. Miró i Ardèvol ha explicat com el 43% dels abstencionistes són votants irregulars que voten en algunes eleccions i en altres no. El 41,2% no va a votar per desmotivació; aquest grup és el que pot definir una campanya electoral, segons ha explicat el director del CIDE-INCAS, i es pot constatar com en aquestes eleccions ha crescut molt, fins a situar-se en 90.000 ciutadans. Aquest fet, segons Miró, deixa marge per la formació de nous partits, ja que entre 600.000 votants catalans es mostren decebuts i voldrien votar, però no tenen a qui. Si els abstencionistes haguessin votat, segons mostra l'estudi, haurien ratificat el vot en blanc. La seva percepció dels resultats és indiferent, no ho valora ni negativa ni positivament. A més, es constata que és menys crític que l'elector que va a votar. Finalment l'estudi mostra que el 12% de l'abstencionista que canviaria el seu vot afavoriria a CiU.

Imma Mayol és una impresentable

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:00

Sorprèn que una persona tan estúpida, tan frívola i amb tanta barra sigui tinent d'alcalde a BArcelona

reproduït d'enoticies.- En una entrevista a Catalunya Ràdio, la tercera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta del grup municipal d'Iniciativa, Imma Mayol, s'ha mostrat a favor de despenalitzar l'okupació i ha dit que és "un error" que es reguli pel Codi Penal en comptes de fer-ho pel Civil. Mayol assegura que no hi ha un "únic moviment okupa" i lamenta que s'associï en termes generals "amb els violents, perquè no és veritat". Segons diu, a Europa els okupes han tingut la "capacitat" de posar de manifest la vulneració del dret a l'habitatge i la "possibilitat o necessitat d'espais culturals autogestionats". En resposta a la pregunta d'Antoni Bassas sobre si la seva argumentació implicava que "hi ha okupes bons i dolents", la tercera tinenta d'alcalde ha dit: "Potser sí. És la manera més simple que tinc de contestar la seva pregunta". Imma Mayol ha afegit que no li sembla "tan greu" que es pugui fer un "ús social" d'espais i immobles que estan buits des de fa molt temps "si es fa en condicions" i no es generen problemes de convivència.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31