SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Lluís Llach diu que està "a punt de veure" la independència

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:44

El cantautor Lluís Llach ha assegurat que "estic a punt de veure" que Catalunya pugui "decidir" el que vol ser. En una entrevista a la contraportada d'El Periódico, el cantant, que és un dels candidats a català de l'any, afirma que el seu somni és que Catalunya pogués "decidir el que volia ser". Però considera que per fer realitat el seu desig ens "hauríem de mirar més als ulls". En aquest sentit, Llach diu que "als meus amics sempre els dic que la nostra obligació no només és somiar, sinó somiar molt bé, perquè segons la qualitat dels nostres somnis serà la qualitat del futur". D'altra banda, el cantautor també parla de la imitació del seu personatge que fa el periodista Manel Lucas a Polònia i diu que "quan veig la imitació que em fa, deixant anar tediosos rotllos als recitals, m'hi reconec, ha, ha... De debò, m'agrada molt la conya. Però el meu és un humor empordanès, sovint molt mal comprès a Barcelona. Sembla molt feridor, però sempre permet una resposta".

Continuen les baixes de militants d'ERC

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:42

reproduït d'elsingular.cat.- L'alcaldable d'ERC, regidor de Sant Fruitós de Bages i representant republicà al Consell Comarcal del Bages, Robert Ara i Arqué, va abandonar els càrrecs de partit i administratius aquesta darrera setmana per desavinences amb la direcció del seu partit. Segons ha pogut saber El Singular Digital, Robert Ara ha afirmat que "ni sóc d'ERC ni la represento". Robert Ara va participar als anys 80 a l'assalt de la caserna de Berga per part d'ETA-pm quan militava al PSAN aconseguint fugir de la policia. Després va passar per Nacionalistes d'Esquerra i va acabar a ERC, fins el dia d'avui, per dedicar-se, segurament, a la seva professió de fuster.

Vicent Partal: la independència d'Escòcia

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:34

reproduït de vilaweb.cat.- Al castell d'Edimburg serven amb tota la solemnitat possible la Lia Fáil, la Pedra del Destí, sobre la qual eren coronats els reis d'Escòcia. Robada pels anglesos el 1296 i portada a Westminster, el 1996 fou restituïda a Escòcia. Segons la llegenda, alimentada durant segles, el retorn de la pedra seria el senyal que Escòcia tornaria a ser independent. Deu anys després sembla que el dia s'acoste. Des de l'Acta d'Unió del 1707, rubricada avui fa tres-cents anys, la Pedra del Destí o de la Coronació (anomenada en gaèlic Lia Fáil) és la base del tron sobre el qual han jurat i juren el càrrec els reis britànics. I quan el pròxim rei haja de ser coronat, els escocesos tenen el compromís d'enviar la pedra a Londres perquè es mantinga la tradició. Però l'independentisme creix, mentrestant, a Escòcia i, per primera vegada en la història recent, el Partit Nacional Escocès (SNP) ocupa el primer lloc de les enquestes electorals. A les eleccions de maig, l'SNP s'hi presenta amb un programa que inclou un referèndum d'autodeterminació per a la pròxima legislatura. L'arribada dels independentistes al govern escocès, amb una proposta concreta de referèndum a la quebequesa, tornarà a posar sobre la taula, inevitablement, la tercera onada expansiva de la Unió Europea. La primera fou la dels estats occidentals: des dels sis originaris fins a l'entrada d'Àustria, Finlàndia i Suècia, el 1995. Després va arribar l'hora de la de l'Europa central i oriental, que s'ha acabat momentàniament aquest gener, amb l'entrada de Romania i Bulgària (i ara la Unió ja compta 27 estats). Tard o d'hora caldrà retocar les fronteres teixides per la història, però que la política fa avui inservibles: Escòcia, Flandes, el País Basc, nosaltres? Potser l'estat 28, no s'haurà de cercar a les fronteres exteriors de la Unió. Més que potser, segurament. Europa cada vegada és més unida i, per això mateix, cada vegada té més estats. Resulta molt difícil d'explicar que Malta o Eslovènia o Dinamarca tinguen dret de participar activament i directament en la política de la Unió i no ho puguen fer els escocesos, per exemple. La submissió política en una Europa que és focus d'estabilitat i de democràcia s'entén cada vegada menys, com els ciutadans escocesos semblen disposats a demostrar de nou enguany, just quan compten tres-cents anys de pertinença a la corona britànica. Vicent Partal director@vilaweb.com

Europa es burla del català: oficialitza l'irlandès i continua menyspreant l'idioma de 10 milions d'europeus

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:27

reproduït de tribuna.cat.- El gaèlic irlandès ja és oficial al Parlament Europeu. Mentrestant, el català, parlat per més de deu milions d'europeus, continua en un règim de clandestinitat, tot i que el president de l'Eurocambra era, fins dilluns mateix, un ciutadà nascut a la Pobla de Segur. En aquest sentit, l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan posa de manifest la contradicció que suposa que una llengua que tan sols 260.000 persones el parlen amb fluïdesa: "Aquest exemple demostra com d'útil és per a una llengua tenir un aparell estatal al darrere a fi de millorar el seu estatus, independentment del nombre de parlants que tingui la llengua en qüestió". Joan constata que Europa no té en compte els europeus, sinó els Estats: "La decisió sobre l'irlandès mostra molt clarament que el fet de ser un país independent facilita molt l'oficialització de l'idioma propi. En canvi,una nació sense estat que demani la plena oficialitat per a la llengua pròpia s'ha d'enfrontar amb tota una colla d'arguments inconsistents que pretenen fer veure que les seves demandes són políticament i tècnicament inviables".

Les esquerdes de les obres de l'Ave al Prat no és res comparat amb el que pot passar a Barcelona

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:18

reproduït d'elsingular.cat.-

El portaveu de la plataforma AVE pel Litoral, Pere Vallejo, ha advertit que les esquerdes a El Prat de Llobregat "no són res amb el que pot passar" quan es construeixi el túnel que travessarà Barcelona. "¿Què passarà quan es comenci a treballar a Sants i La Sagrera, amb prop d'un miler d'edificis a uns dos metres de les obres?", ha denunciat Vallejo. Vallejo ha alertat que aquest túnel passarà, a l?Eixample, per ?àrees geològicament sensibles? degut a les rieres que el travessen a nivell freàtic. A més a més, les excavacions discorreran al costat d'edificis centenaris "per no parlar de la Sagrada Família què ho faran a escassos 75 centímetres ". El portaveu d'aquesta associació veïnal ha advertit que tots aquests problemes es deuen a les presses amb les quals es volen executar les obres per complir les dates donades pel Ministeri de Foment.

L'AVE passarà per un subsòl "d'aigua, fang i petxines".- Un grup de veïns afectats per les esquerdes que han aparegut als habitatges més pròxims a les obres de l?AVE, a El Prat de Llobregat, ha fet saber a El Singular Digital que en les proves realitzades, a trenta metres de profunditat, per estudiar la fermesa del subsòl es va extreure ?aigua, fang, sorra i petxines?. Els afectats, inquiets, han denunciat que en la zona on es duen a terme les obres ?ara fa cent anys, tot era fang i pantans?. Els mateixos veïns han advertit que si les obres actuals que es fan a una trentena de metres han produït esquerdes, es ?temen el pitjor? en pensar en els efectes de la construcció del segon túnel de l?AVE que passarà només a una desena de metres de les cases ja afectades. Per aquest motiu, els veïns alerten que ?esperem que no es produeixi un nou Carmel?. Per la seva banda, l'Ajuntament d?El Prat, que des d'un principi ha atribuït les esquerdes a les obres de l'AVE, ha exigit la necessitat de realitzar un ?estudi independent? que aclareixi les causes de les fissures.

La UPC alerta que el traçat pel centre de Barcelona és "la pitjor opció" El director del departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Josep Maria Mata Perelló, ha alertat que el traçat actual de l'AVE pel centre de Barcelona és "la pitjor opció de totes". Mata s?ha inclinat per fer-lo passar pel Vallès davant la certesa que "el litoral és una zona de falles". Si bé, ha puntualitzat que "seria millor pel litoral que pel centre". En declaracions a Efe, el geòleg es mostra convençut que "es faran estudis a fons" sobre la viabilitat del traçat pels carrers Provença i Mallorca, però recorda que "la geologia no és una ciència exacta", i que la zona de l'Eixample presenta "riscos a nivell freàtic per les rieres que hi ha en el subsòl". La UPC farà l?informe independent L'administrador d'infraestructures ferroviàries Adif ha encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l?informe independent sobre l'origen de les fissures que s'han detectat en alguns habitatges del casc antic del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) pròximes a les obres de l'AVE

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31