La CUP titlla ERC d'"impresentable" pel decret del castellà
pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:54
reproduït d'enoticies.- La CUP de Girona s'ha posicionat "en contra del decret de castellà que promou el govern espanyol i que suposaria la introducció d'una tercera hora lectiva de castellà a les escoles". En aquest sentit, vol expressar la seva preocupació arran de l'anunci del govern espanyol de tirar endavant el decret per implementar una tercera hora de castellà a les escoles catalanes i han manifestat que "entenem la imposició del decret com una nova agressió a la llengua catalana i al model educatiu català i ens manifestem explícitament en contra de les intencions del govern espanyol". Per la CUP, l'aplicació d'aquest decret suposa "una flagrant invasió de competències de la ja migrada capacitat legislativa dels catalans i catalanes. Ho considerem una clara agressió que posa en perill el nostre model educatiu, caracteritzat pel seu esperit obert i integrador i una autèntica pedra angular del marc convivencial a Catalunya". Les intencions de la formació política és que "els gironins i gironines, mitjançant un acord del Plenari Municipal, expressin el seu malestar per les intencions del govern espanyol, tal i com ja han fet d'altres ciutats catalanes. En aquest sentit no entenem la postura del tot incomprensible del Grup Municipal d'ERC de Girona quan ha votat en contra (conjuntament amb el PP) d'una moció proposada en aquest sentit. Entenem que l'actitud d'ERC no fa més que evidenciar la seva deriva cap a postures regionalistes; de la mà dels seus socis de govern tant a Girona com al govern de la Generalitat".
Dimiteix un altre alcalde prevadicador del PP
pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:51
reproduït de vilaweb.- Manuel Vilanova, del PP, ha presentat la renúncia al ple municipal d'avui al vespre El batlle de Vila-real, Manuel Vilanova (PP), condemnat per prevaricació, ha presentat la renúncia en el ple municipal d'aquest vespre. Vilanova ha dit que prenia la decisió per la pressió dels partits de l'oposició i també l'ha justificada per motius personals. El Suprem espanyol el va condemnar el novembre passat a un any i mig de presó i a vuit d'inhabilitació per haver consentit deliberadament l'emissió de sorolls per part de l'empresa Roig Cerámica SA entre el 1995 i el 1998 i per 'haver desatès i despreciat' les queixes dels ciutadans. I, segons el tribunal, això ho feia tot sabent que actuava en contra de les disposicions administratives i legals i que la central de co-generació de Rocersa no disposava de llicència municipal. El 1991 es va posar en funcionament aquesta instal·lació i des d'aquell mateix moment els veïns de Vila-real que hi vivien més a prop van presentar nombroses queixes i denúncies, totes desateses. La sentència del Suprem, feta pública el 24 de novembre, va considerar que l'alcalde 'es va posar de banda de la indústria contaminant en contra dels interessos dels ciutadans, sabent que actuava i vulenarava la legalitat'. La sentència del Suprem va anul·lar les que havia emès l'Audiència de Castelló, que el setembre de 2005 havia absolt el batlle. Vilanova, però, no haurà d'ingressar a la presó perquè la condemna és inferior a dos anys i no té antecedents. Dimissió efectiva Avui Vilanova, en una compareixença de premsa al costat del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, ha dit que no volia donar la mala imatge d'un polític que s'aferra al seu càrrec. Per això aquest vespre ha presentat la dimissió. El substituirà fins a les eleccions del maig el portaveu del grup municipal del PP, Juan José Rubert. Crítiques de l'oposició El candidat del PSPV a l'alcaldia de Vila-real, Josep Benlloch ha lamentat que la dimissió de Vilanova hagi arribat tan tard, un mes i mig després de ser condemnat. Benlloch també ha criticat el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, qui ha expressat el seu suport al fins avui alcalde de Vila-real. Pel portaveu dels socialistes, 'Fabra té segrestada la província i la ciutat'. D'altra banda, des d'Esquerra Unida, Marina Albiol, ha demanat a Fabra que segueixi els passos de Vilanova i deixi la política. Per Albiol, la dimissió de Vilanova també ha arribat tard.
El PSOE bloqueja el CAT a les matrícules
pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:44
reproduït de tribuna.cat.-
El talante socialista prefereix tenir contents els venedors d'automòbils a complir els acords a què s'havia compromès el 2000 d'incloure un distintiu, un escut, una bandera o el CAT a les matrícules dels cotxes. Quan el govern Aznar va homogeneïtzar les matrícules de tot l'Estat, el PSOE va apostar, al Congrés dels Diputats espanyol, perquè les matrícules incloguessin un distintiu autonòmic, una petició reclamada per amplis sectors del catalanisme. En aquesta mateixa línia es va manifestar l'exministre de l'Interior socialista José Antonio Alonso el 2004. Ara, però, amb Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant d'Interior, la proposta està ben aturada. Segons El Punt, un estudi del 2005 de la DGT va sentenciar que bona part dels madrilenys ja se senten identificats amb la E de la matrícula, ja que l'adhesió a la seva 'comunitat autònoma' és secundària, una situació que passa amb bona part de les comunitats autònomes 'no-nacionalistes'. Així, el PSOE prefereix mirar cap a una altra banda per no remoure un debat que bona part de l'Estat espanyol ja dóna per tancat. Finalment, el sector de l'automòbil espanyol també s'oposa de manera visceral a la possibilitat d'incloure el CAT a les matrícules: "amb el menjar no s'hi juga", sentencia el president de la Federació d'Associacions de Concessionaris d'Automòbils, Antonio Romero-Haupold, que comenta que seria impossible vendre a la resta de comunitats autònomes un vehicle de segona mà que portés un distintiu català.
L'Espanyol tolera una bandera franquista a Montjuïc
pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:43
reproduït d'enoticies.- Un seguidor blanc-i-blau va exhibir durant tot el partit entre el RCD Espanyol i el FC Barcelona una bandera espanyola que duia l'escut franquista. Aquest aficionat, rapat al zero, estava situat just a la dreta de la llotja presidencial de l'estadi Olímpic Lluís Companys. Tot i la proximitat a les autoritats que presidien el partit, el seguidor en qüestió va poder exhibir la bandera preconstitucional sense cap problema tantes vegades com va voler.
El Grupo Prisa anihila i assassina Ona Catalana
pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:38
reproduït d'enoticies.com.- Els treballadors d'Ona Catalana, que pertany al grup Prisa des de l'any 2005, denuncien en un comunicat que "el pròxim mes de febrer, segons el que ha confirmat la direcció de l'empresa, es farà efectiu el trasllat de l'activitat d'Ona Catalana a les instal·lacions de Ràdio Barcelona, al carrer Casp de la capital catalana. Abans d'aquest trasllat, però, l'empresa ja ha comunicat diversos acomiadaments de treballadors eventuals que, en realitat, cobrien places fixes de feina. Empleats que, a més, són imprescindibles per l'elaboració dels continguts que l'empresa exigeix". "La direcció d'Ona Catalana -afegeix- també ha prescindit aquests dies de diversos empleats en règim d'autònoms vinculats a l'empresa des de l'inici de la seva activitat. Això, a banda de reduir de forma considerable el nombre de col·laboradors externs". Els treballadors expressen, d'altra banda, "la seva inquietud per la precària situació en què queda la plantilla actual i, també, pel que pugui passar en un futur immediat. Això, després de constatar que la direcció de l'empresa no especifica, de moment, en quins termes exactes es farà efectiu el trasllat de l'emissora al carrer Casp i per on passa el futur de la plantilla".
Hèctor Bofill denuncia l'anticatalanisme del diari El País'
pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:33
reproduït d'enoticies.com.-
L'escriptor Hèctor Bofill ha acusat el crític d'El País Ponç Puigdevall de dedicar-se "a vomitar damunt la literatura catalana i a acarnissar-se contra un del seus autors", en concret, contra ell mateix i noms tan il·lustres com Àlex Susanna, Ponç Pons o Sebastià Alzamora, entre d'altres, això sense oblidar les maneres vacil·lants i perdonavides amb les quals Puigdevall va tractar un dels nostres representants més internacionals: Albert Sánchez Piñol". Tot i això, Bofill puntualitza que "no sóc tan presumptuós de pensar que si Puigdevall m'insulta està menystenint tota la literatura catalana", ja que "al capdavall, jo i la meva obra no som res més que els darrers injuriats d'una llarga sèrie d'autors humiliats pels seus deliris". "L'actitud de Puigdevall respon a una estratègia concertada i a un afany obstinat de desprestigi i de rebaixament contra tot allò que, escrit en català, tingui un aire d'ambició i d'innovació estètica, una expressió més de la mala llet uraniana i de l'autoodi que senten alguns catalans cap al seu país i cap a la seva cultura", afegeix l'escriptor català, que també recorda que "el mateix senyor Puigdevall es va encarregar de treure's la careta quan es va erigir com un dels fundadors de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, i a l'hora d'expressar el seu projecte no dubta a declarar que "aquí colaboramos catalanes de fe hispana". En aquest sentit, Bofill critica que "mentre que a les cultures hegemòniques (això és, les cultures nacionals amb un Estat al darrere) trobem un teixit de complicitats dirigides a elogiar i promoure els seus autors de cara a fomentar el consum intern i la projecció exterior, a Catalunya hem de bregar amb aquesta escòria d'individus selectivament col·locats (no cal dir-ho, en mitjans de comunicació castellans de gran difusió) i ungits d'una immerescuda pàtina de supèrbia, que es dediquen a repartir garrotades a tort i a dret amb la gens dissimulada intenció de transmetre que els autors catalans som uns provincians i uns carrinclons". "Però si la rancúnia de Puigdevall s'estén de forma desmesurada contra els escriptors catalans de tota condició (novells, consolidats i patums), no és estrany que una novel·la política sense embuts com Neopàtria, en la qual plantejo l'escenari d'una guerra oberta entre Euskadi i Espanya amb un grup de catalans que proveeixen d'armes un Govern basc, hagi merescut una de les seves descàrregues més furibundes", considera Bofill, a més de manifestar que "a Puigdevall no el mou cap afany de puresa literària sinó un conjunt de complexos i d'amargors que tenen un rerefons polític i nacional, una lluita despietada contra tot el que suposi la nostra normalització cultural. Ignoro quines són les seves obscures motivacions, quins són els seus traumes, però és clar que en un escenari de plenitud com a país no toleraríem que personatges d'aquesta mena tinguessin una influència tan desproporcionada". Finalment, Bofill conclou que "suposo que arribarà el dia en què visquem per fi alliberats d'aquesta crosta d'individus que dediquen les seves vides a erosionar el nostre imaginari i que representen un dels molts tributs que paguem per la nostra dependència". L'article de Puigdevall que ha dut a Bofill a titllar-lo "d'escòria" és una crítica de l'obra d'aquest últim, Neopàtria, al diari El País, en la qual manifestava, entre d'altres coses, que després "de tanta pedanteria, de tanta pompositat, de tant de discurs apocalíptic", el lector "lamenta perdre el temps llegint una novel·la senzilla, endolcida sentimentalment, que no crea cap mena de debat intel·lectual, i que si incita a la reflexió i al pensament és per esbrinar com algú pot escriure d'aquesta manera, per exemple: 'L'allau d'un desig va aplanar totes les distàncies, i ara em pregunto per què tota la vida no podria haver estat sempre aquest temps velocíssim que et porta a caure abraçat als turmells de l'amant, aquest dessagnar-se pels llocs més freds i asèptics (una sala d'embarcament, una parada de taxis) mentre saps que t'espera un guéiser de flames, una llengua de flames, una llengua amb mil agulles que et fendirà encara més endins'". Després de citar aquest paràgraf del llibre de Bofill, Puigdevall manifestava, irònicament, en referència a l'autor, que "potser Jünger és encara una mica lluny, però almenys les lliçons de Danielle Steel estan ben apreses".
Gran seguiment del programa de TV3 dedicat a l'escàndol d'Andratx
pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:30
Reproduït de www.diaridebalears.com.- TV3 dedicà el seu programa «30 Minuts» a l'escàndol Vora Mar DdB. Palma.Amb el títol Andratx, corrupció vora mar, TV3 oferí anit un reportatge sobre l'escàndol destapat el novembre passat i que acabà amb les detencions del batle Eugenio Hidalgo; del zelador municipal Jaume Gibert i de l'excap d'Urbanisme Jaume Massot. El reportatge recull diversos testimonis i deixa clar que la majoria sabia que hi havia mànega ampla en la concessió de llicències i que això havia de tenir un preu polític. «Es veia venir que alguna cosa passaria», afirma Antje Wogenstein, una professional del sector immobiliari que treballa sobretot amb clients estrangers. El policia locaJoan Ensenyat fou un dels primers que s'atreví a denunciar les irregularitats i confessà que sentia vergonya quan en les inspeccions d'obres havia d'escoltar frases com «jo ja he parlat amb qui havia de parlar». Per ell, el «si no pagues no construeixes» resumeix com es feia tot. Regidores de l'Ajuntament com Isabel Alemany (UM) i Ana Maria Porce (PSIB) també corroboraren aquest tipus de pràctiques i quin era el tarannà del batle. Segons Alemany, que denuncià la urbanització de Monport, Hidalgo «em va dir en una ocasió, primer que em tallaria el coll i després que perseguiria la meva família». I així fou, perquè el primer edil ordenà tancar un aparcament a la platja propietat de la família de la regidora. Però a Andratx no tothom parla obertament del cas Vora Mar. N'hi ha que tenen por. Així es comprovà amb l'entrevista a una parella alemanya, Hubert i Helga, que viu entre cala Llamp i el seu país. A ells no els va sorprendre que es destapàs la trama de corrupció, però sobretot Helga vol ser prudent: «Pensa (retreu al seu marit) que han sortit de la presó i ara hem de viure amb ells». Resulta sorprenent que a cap dels dos no els desagradi la serp d'edificis que s'enfila pels penya-segats de la costa i que defensin aquest creixement urbanístic desmesurat. També tenen clara una cosa: «Sense alemanys i sense anglesos, l'Illa seria molt pobra». Però com s'afrontarà el futur a partir d'ara? El constructor Valentín Novo explicà que «quan el poble d'Andratx arribà al límit, començàrem a anar cap als afores, però a partir d'ara tot serà molt més difícil. Hi haurà por». Andratx va ser el 2005 el municipi de Mallorca que més va créixer en edificació nova. Segons recordà Bartomeu Vicens, conseller d'Ordenació del Territori, «s'ocupava sòl protegit de manera sistemàtica», «però mai no arribàrem a pensar que es destapàs aquesta trama». El GOB, una de les organitzacions que més feina ha fet a l'hora de denunciar les irregularitas, ha arribat a presentar 40 denúncies davant la Fiscalia. Segons explicà Miquel Àngel March, Massot va ser el cervell de l'operació: «És un expert urbanista i difícilment es podria crear una trama d'aquestes dimensions sense la seva supervisió». El president Jaume Matas, que també fou entrevistat, no hi aportà res de nou. Tornà a demanar discuples i assumí com a única responsabilitat haver incorporat Hidalgo com a batle del PP. Però pel líder socialista Francesc Antich «està sota sospita». José Maria Rodríguez, que no és entrevistat, no surt massa ben parat amb allò d'«era lunes y estaba en mi despacho».
Matas es nega a convocar eleccions al camp mallorquí
pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:26
reproduït de lobbyperlaindependencia.org.- Eleccions ja! aimeric | 14 Gener, 2007 00:32 En temps de Franco votaves quan ja sabies el resultat. Ara als pagesos no els deixen votar perquè no el saben. D’ençà que hi ha autonomia no s’han fet eleccions en el camp de les Balears. Les darreres varen ser l’any 1975. El motiu tan sols ha estat un: determinar qui són els que tenen dret a votar. Els de la FAGB (ara ASAJA) sempre han defensat que els electors no fossin els agricultors professionals i les societats dedicades en exclusiva a l’activitat agrària, en contra del que mana la llei i de com ha passat per tot on s’han fet eleccions. D’aquesta manera, per por de què si votaven els pagesos els resultats els serien contraris, s’han aturat durant més de trenta anys tots els intents de dur la democràcia al camp. Ja és ben hora de convocar eleccions i que siguin els pagesos els que elegeixin els seus representants.
El traïdor Matas impedeix veure als mallorquins el partit Alabès - Barça
pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:16
Reproduït de www.diaridebalears.com El partit del Barça El passat, 10 de gener, donen dos partits de futbol per televisió: El Getafe-València pel Canal 9 i l' Alabès-Barcelona per TV3. Des de Mallorca només podem veure el partit que juga el València al camp del Getafe, ja que IB3 o qui sap qui ha desconnectat el senyal de TV3. Aquesta situació és nova i ens confirma que l'acord Maragall-Matas ha estat nefast. Fins ara l'excusa per a no deixar veure els partits de la Lliga, ens deien que era per pressions de La Sexta, però ara quina justificació donarà IB3 o qui hagi ordenat la desconnexió del canal de Televisió de Catalunya, si La Sexta no té l'exclusiva i, per a més inri, es deixa veure el Getafe-València per Canal 9? No hauríem de pensar malament, però el fet d'avui recorda actituds del partit que dirigeix IB3 contra la Generalitat de Catalunya. Joan Beltran Romeu. (Rebuda per e-mail).