SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

ERC vota a Girona amb el PP a favor del decret del castellà

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:15

reproduït d'enoticies.- L'equip de govern de l'Ajuntament de Girona -format per PSC, ERC i ICV- ha votat en contra d'una moció de CiU sobre el reial decret i la tercera hora de castellà. El redactat era en la línia similar al de les mocions presentades i aprovades en els ajuntaments de les altres capitals catalanes, incosa Barcelona. Però el tripartit local hi ha votat en contra, i l'única intervenció per part d'ells l'ha fet l'alcaldessa, Anna Pagans, en nom de tots. ERC i ICV han renunciat a intervenir i han acabat votant al costat del PP. És l'única capital de demarcació que no ha aprovat la moció.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Dirigents de CDC defensen trencar amb Unió a les municipals

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:12

reproduït d'enoticies.com.- Les darreres topades entre CDC i UDC han provocat malestar en els òrgans de direcció de Convergència i diversos dirigents defensen ja obertament la fusió o la ruptura abans de les properes eleccions municipals, segons ha sabut e-notícies de fonts solvents. "O ens fusionem o trenquem", han explicat gràficament. "La coalició va arribar a un atzucac i es va decidir fer la federació, però l'objectiu final era la fusió", han afegit. "Ara volem ser una sola força política de cara a les municipals", han subratllat. El nombre de dirigents que s'inclina per la ruptura ha augmentat en les darreres setmanes a mesura que s'han incrementat també les diferències públiques entre Mas i Duran sobre la darrera campanya electoral o la possibilitat d'entrar al Govern de Madrid. "N'hi ha tant al secretariat permanent -del qual fomen part una quinzena de membres- com del comitè executiu -que arriba a la cinquantena-, però no són només dirigents del sector sobiranista", han assegurat. "Miquel Roca ja va pressionar en el seu moment a favor de la ruptura", han recordat. Els sectors que opten per aquest ultimàtum qüestionen fins i tot que Josep Antoni Duran i Lleida hagi de ser el cap de llista de CiU en les properes eleccions generals. "Duran va perdre un terç d'escons en les darreres eleccions, si hagués estat un alcalde ja l'hauríem canviat", han manifestat. En les generals del 2004, la federació nacionalista, en efecte, va perdre cinc diputats en passar de quinze a deu. "Mas ha guanyat dos cops, Trias va aguantar, però Duran va perde un munt de vots". El reglament de presentació de candidatures de CiU estableix, en tot cas, que de les tres candidatures principals -presidència de la Generalitat, alcaldia de Barcelona i cap de llista al Congrés- dos són per a CDC i una per a Unió, però "tot és revisable".

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Agustí Colomines: CIU, o casa comuna o res (segona part)

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:06

reproduït del diari avui.- Jordi Pujol va comandar la Generalitat amb un cert bonapartisme cesarista que va tenir molts avantatges però alhora molts inconvenients. Un d'ells és que al final de la seva etapa com a president hauria pogut governar amb ERC i s'hi va negar per diverses raons, la més important de les quals era, a parer meu, que des del 1993 la política espanyola condicionava, i molt, la política catalana. A la fi, la sensació de desgast del projecte pujolista s'havia estès, cosa que sumada al perfil massa conservador d'alguns dels dirigents de CiU i a la manca d'una política d'aliances arreu del territori que afavorís l'entesa nacionalista, va facilitar el declivi electoral de CiU i que els seus successors no es poguessin desfer de les nefastes adherències que tant de mal els van fer el 2003 i que el 2006 han servit una altra vegada de justificació a ERC per repetir un tripartit que separa definitivament el camí dels dos grups nacionalistes. Si l'entesa entre ERC i CiU per situar al capdavant de la Generalitat un president nacionalista i formar un govern plegats ha estat impossible dues vegades seguides encara que numèricament era factible, seria una obstinació perversa insistir per la mateixa via. Aquesta possibilitat és morta i enterrada per anys. Pel camí, tant CiU com ERC han anat perdent vots (90.000 i 125.000, respectivament, a les últimes eleccions), fenomen que em fa l'efecte que deu tenir a veure amb les decepcions que ambdós grups han provocat en l'electorat nacionalista. Es dóna la paradoxa que el que ERC perd per una banda, de vegades ho guanya amb l'aparició d'un subjecte nou, l'independentista no nacionalista, el qual és rabiosament anticonvergent i prové d'una tradició política ultraesquerrana, populista i marginal. En canvi, des del 1996, i amb el pacte del Majestic com a decorat, CiU ha deixat que fossin els altres els que li definissin els límits ideològics. La deriva d'Aznar i el PP cap a un neoconservadorisme histèric va contaminar de tal manera els convergents -i aquests no se'n van saber desmarcar- que va arrossegar-los fins a instal·lar-los en la imatge de dretans, buròcrates i carques que tenien al final del mandat de Pujol i que, a comarques, ja caracteritzava alguns dels seus dirigents des de feia temps. Aquesta tendència es va tornar imparable, per bé que també hi va ajudar l'evolució política espanyola (drama del Prestige o l'11-M) i mundial (sobretot les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq), pel poc múscul polític de CiU. El clar cansament de l'electorat que, tot i valorar positivament la feina dels governs Pujol, demanava un gir, va fer la resta. Com que la renovació de CiU va ser més de persones que de política, Mas i els nous dirigents van haver de fer front a unes circumstàncies que, com s'ha pogut comprovar, els han sobrepassat perquè, d'entrada, no estaven ben definides estratègicament. Catalunya se sent de centreesquerra, ho sigui o no, i agradi o no als apòstols del liberalisme pur i dur que han aconseguit esdevenir la nova marca de fàbrica de CiU. Per això, la casa comuna a reconstruir dins CiU ha d'abastar el liberalisme social i la socialdemocràcia sobiranista dels Puig, Trias, Campuzano o Villatoro, el conservadorisme nacionalista de la Fundació Catalunya Oberta i l'humanisme cristià d'UDC. Pujol era un home orquestra ideològicament i nacionalment parlant i és irrepetible. Amb la seva retirada s'haurien d'haver potenciat les múltiples sensibilitats que conviuen a CiU per atreure electors de tota mena. Mas no és Pujol ni fa falta que ho sigui, però convindria que es plantegés definir la nova frontera del nacionalisme català amb una visió menys encarcarada que la que li ofereixen els elitistes tout court que l'envolten. Sóc de l'opinió que només amb la recuperació d'un discurs polièdric es podrà assolir el veritable centre radical que tants d'èxits ha donat al catalanisme popular de sempre. Només un nacionalisme desacomplexat com aquest podrà encarar sense tacticismes ni receptes arnades els reptes que planteja l'educació, la immigració, la diversitat religiosa, el pluralisme lingüístic i cultural, la sostenibilitat o els drets humans i la seguretat. Tan sols així CiU podrà repensar la nova modernitat i vèncer. La casa comuna del catalanisme ha de tornar a engrescar els més de 200.000 vots perduts amb idees i il·lusió si és que vol recuperar el poder, perquè el que no serveix és la retòrica immobilista del lament o bé obrir ara una discussió sobre si per arribar a la Generalitat primer cal fer una excursió a Madrid sense saber què s'hi anirà a fer. O això o res. Agustí Colomines

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Xavier Bosch: "A Iznájar els sembla increïble que Montilla sigui president"

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:04

reproduït d'enoticies.com.- El periodista de RAC 1, Xavier Bosch, ha explicat en la seva entrevista a e-notícies que en un reportatge que van fer al president de la Generalitat, José Montilla, sota el títol "Molt honorable Joseíto" van conèixer les seves tietes, que "els van tractar molt bé", i ha afegit que "a la gent del poble li sembla increïble que una persona que va sortir del poble amb 16 anys ara pugui ser president de la Generalitat". Bosch també ha explicat la seva decepció quan Montilla "no es va presentar a una entrevista de campanya que feien a tots els candidats, avisant cinc minuts abans que no podia venir" i "al cap d'un temps José Zaragoza va trucar disculpant-se dient que va ser culpa seva que havia entretingut en una reunió d'urgència a Montilla al carrer Nicaragua perquè les coses en campanya no anaven gens bé perquè era un problema molt greu que volien resoldre aquell matí i va considerar que era més important resoldre aquell problema per la campanya socialista que anar a un compromís amb una emissora d'una ràdio com aquesta". El comunicador d'El Món a Rac 1 ha apuntat que "Zaragoza va insistir que Montilla no tenia res en contra per no venir aquí i vaig acceptar les disculpes". Pel que fa a ERC, Bosch ha aconsellat, en relació a les declaracions de "Carod i el nacionalisme de pluja fina", que han de vigilar perquè "no sigui una pluja daurada que al final tothom se'ns pixi a la boca o a sobre". Bosch ha afegit que "és un perill que tenim, una ERC amb Carod o Puigcercós dintre del Govern dient que no parlaran de res que no sigui de Govern i, per tant, no parlant mai en nom d'Esquerra, ells que són els dos líders de l'esquerra independentista catalana, que ells dos pleguin veles és un risc que Catalunya no es vol permetre".

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Matas demana al Govern espanyol que no faci complir la Llei de Costes

pesolbullit | 11 Gener, 2007 02:49

reproduït de tribunamallorca.cat.- Els dirigents del PP es varen malacostumar durant les dues legislatures en que varen governar a l’Estat. Aquesta és la conclusió que es pot treure dels darrers moviments del partit a Balears. Primer tot un president de Balears se’n va a veure el seu amic fiscal general per demanar-li (exigir-li?) que no detengui més dirigents del PP. Els rumors que va aconseguir també que el jutge deixàs de punxar el telèfon de Rodríguez. Aquest darrer demana (exigeix?), fa dos dies, que no es facin públiques les converses que hi va haver durant aquell període. Entremig hi ha una manifestació de militants del PP demanant (exigint?) impunitat per als seus líders. Finalment, Jaume Matas, a una entrevista avui a Europa Press demana (exigeix?) que el Govern espanyol no faci complir la Llei de Costes a Balears, davant l’anunci de la ministra de demolir construccions il·legals. El president, després d’afirmar que Balears només té un 5,9% de la seva costa urbanitzada!!, s’endinsa en la paranoia que ha presidit la seva actuació durant els darrers temps. Acusa el Govern espanyol de voler aplicar la llei només a Balears. Tots els arguments són vàlids, a Andratx i a Son Servera, per botar-se les normes de convivència.MALLORCA EN VENDAEl retorn del PP al Govern de les Illes Balears i el pacte amb UM han provocat una pluja de ciment que està arribant fins al darrer racó de Mallorca, tal i com han denunciat diferents organitzacions socials. Eliminada l’alternativa reequilibradora que representava el Pacte de Progrés, el PP ha decidit recuperar el temps perdut. I ho ha fet amb una normativa que, a la pràctica, converteix tot Mallorca en un immens solar en venda. Les grans infrastructures i el Pla Territorial de Mallorca són les causes de l’acceleració de la construcció, que amenaça amb acabar amb la vida dels pobles de l’interior. Tot aquest procés es duu a terme gràcies a la corrupció de molts ajuntaments, gairebé tots governats pel PP. En aquest sentit, el cas Andratx només és la punta de l’iceberg. El resultat és previsible: els beneficis d’uns pocs hipotequen el futur de la immensa majoria de la població, que té grans dificultats per arribar a final de mes per mor de l’encariment del preu de l’habitatge; que es veu forçada a fer quilòmetres cada dia per anar d’embós a embós; i que veu que el seu entorn immediat està cada dia més contaminat. La qualitat de vida no importa, ara que Mallorca està en venda i que els comptes corrents del seus senyors creixen com mai. La situació ha arribat a un extrem insostenible i fa necessària més que mai una resposta de la ciutadania responsable.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb