El lacai Montilla visita al seu amo
pesolbullit | 09 Gener, 2007 02:15
Gràcies a alguns que diuen que són independentistes i que volen salvar el país la Generalitat ja no té president, ara tenim un diguem-ne criat, camàlic, grum o porta-maletes anomenat José Montilla que de tant en tant visita al seu amo ZP per rendir-li pleitesia, a veure si ens regala un terrós de sucre, un caramel o uns cacauets com als micos del zoo. A continuacío reproduïm la informació de vilaweb sobre la trobada d'aquests dos personatges.- Zapatero no garanteix a Montilla aplicar el nou finançament abans de 2009 Acorden crear tres comissions bilaterals abans del mes d'abril José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero han fixat aquest vespre, en la reunió que han mantingut a la Moncloa, el calendari de treball per al desplegament del nou estatut. Montilla i Zapatero han acordat la constitució de tres comissions bilaterals Generalitat-estat, però no han concretat quan es començarà a aplicar el nou sistema de finançament. Montilla només ha dit que té 'la impressió' que les negociacions sobre finançament començaran aquest 2007. El president català ha qualificat la reunió de 'constructiva, agradable i fructífera' i ha dit que Zapatero té la voluntat de treballar per aplicar el nou sistema de finançament abans de 2009. Amb tot, ha reconegut que el desplegament de l'estatut no serà 'un camí de roses' i quan li han preguntat si l'aplicació del nou finançament es farà efectiva abans de les eleccions espanyoles de 2008, Montilla ha evitat de donar una resposta. Ha dit: 'no sé si les eleccions seran quan toquen'. Tampoc ha concretat res el secretari d'estat de comunicació, Fernando Moraleda que ha parlat en nom de Zapatero despré de la reunió. Moraleda només ha dit que el govern espanyol té plena 'voluntat i predisposició' d'arribar a un acord sobre l'aplicació del nou finançament i ha afegit que hi ha aspectes que s'han de tractar entre totes les comunitats autònomes. Creació de tres comissions El calendari de treball que han fixat Montilla i Zapatero preveu crear tres comissions bilaterals durant el primer trimestre d'aquest any: la comissió d'assumptes econòmics (es constituirà abans del 9 de febrer, la data límit que fixa l'estatut) i les comissions Generalitat-estat i d'Infrastructures (es constituirà abans del mes d'abril). D'altra banda, sobre el decret d'ensenyances mínimes aprovat pel govern espanyol, Montilla ha dit que ha acordat amb Zapatero la necessitat de mantenir un diàleg intens. Recordem que el govern català ha presentat un requeriment d'incompetències perquè considera que el decret vulnera l'article 111 de l'estatut, el qual defineix les competències compartides Generalitat-estat.
Nova maniobra de la direcció d'ERC per excloure a les bases
pesolbullit | 09 Gener, 2007 02:01
Des de fa temps la gran obsessió dels dirigents d'ERC és excloure a les bases del partit per tal de poder perpetuar-se en el poder i seguir vivint del càrrec. Ara amb l'excusa de guanyar en agilitat i operativitat s'han inventat un nou organisme, la "permanent nacional", amb l'objectiu de que tot el partit el controlin només deu persones, els altres militants que es fotin, ja se'n assabentaran del que passa al partit pels diaris . Reproduït de tribuna.cat: L'executiva d'ERC ha aprovat la composició de la Permanent Nacional, un nou òrgan de direcció format per una quarta part de les quaranta persones que actualment integren l'executiva nacional, i que serà, com a conseqüència, “més àgil, dinàmic i molt més operatiu” que es reunirà cada quinze dies, segons el president republicà Josep-Lluís Carod-Rovira. Els deu membres que la integren són Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós, Ernest Benach, Carmel Mòdol, Xavier Vendrell, Anna Simó, Marina Llansana, Joan Ridao, Jordi Portabella i Pilar Albiol.
UDC s'ha convertit en un cau ple de merda
pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:55
reproduït de vilaweb.- Unió demana a Convergència no excloure pactes amb el PP a Madrid Mas accepta parlar-ne. El secretari general d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí, ha emplaçat als seus socis de Convergència Democràtica a estar oberts a qualsevol possible pacte amb el PSOE o el PP per a entrar al govern espanyol en la propera legislatura. Precisament el paper que ha de tenir CiU al govern de Madrid és font de discrepàncies entre els dos socis de la coalició, ja que CDC dubta de la conveniència de governar a l'estat sense fer-ho a Catalunya. Tot i això, avui Artur Mas ha dit que es reunirà aquesta setmana amb Josep Antoni Duran i Lleida per a parlar-ne. Per Mas, però, aquesta no és una qüestió gens urgent perquè qualsevol pacte es faria la propera legislatura. D'altra banda, segons publica el diari el Punt, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, vol marcar perfil propi dins de CiU. Per això, aquest mes Duran intensificarà la campanya 'Escoltar Catalunya' amb què els democratacristians pretenen recórrer totes les comarques catalanes reunint-se amb representants del món social, cultural, sindical, econòmic, veïnal i religiós. Aquesta tarda, Duran serà en un d'aquests actes de promoció de la campanya, al barri de Gràcia de Barcelona. En una entrevista publicada ahir en aquest mateix diari, el número dos d'UDC, Josep Maria Pelegrí, ja reclamava un paper més decisiu d'UDC dins de la federació.
Agustí Colomines: CiU, o casa comuna o res
pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:51
reproduït del diari avui.- Un dels debats interessants que viurem aquest 2007 serà, sens dubte, el que té a veure amb el futur de CiU. Hi ha qui el planteja com la conseqüència lògica del fracàs per formar govern. Em fa l'efecte, però, que seria un error plantejar-ho des d'aquest mer conjunturalisme. Al capdavall, la pèrdua de centralitat política i de suport social de la federació nacionalista no és ni del 2003 ni d'ara. El nou bloc polític que integren, almenys mentre els socialistes ho vulguin, PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA només ha posat en relleu que CiU ha de repensar-se si és que vol ampliar una majoria que, de moment, no li permet governar en un país on tothom diu que és progressista encara que no ho sigui. És en aquest context on cal inserir la proposta d'Artur Mas de convertir CiU en la casa comuna del catalanisme. Una idea que connecta prou bé amb el propòsit fundacional de CDC del 1974 (que incloïa UDC) de crear "un moviment encaminat a promoure la mobilització i la coordinació d'amplis sectors del país, a partir d'una federació i articulació de tendències amb vista a la realització d'un programa polític en una línia de centreesquerra". Aquesta pretensió havia d'haver comportat la dissolució dels democratacristians dins CDC, cosa que no van voler fer i per això se'n van separar el 1976, just quan els pujolistes es van transformar en partit. La voluntat de fer de CDC el pal de paller del catalanisme tenia molt a veure amb les necessitats electorals dels nacionalistes i va començar per un primer intent d'aglutinar grups dispersos dins del Pacte Democràtic, que es va bastir a partir de l'aliança prèvia entre CDC i l'EDC de Trias Fargas, i que va incloure, a més, l'històric FNC i el PSC (Reagrupament) post-Pallach. Pujol no va aconseguir que ni UDC ni ERC s'integressin en aquell pacte. ERC es va presentar aliada amb el PT, fent gala d'un gauchisme una mica arnat, perquè "Entre els banquers i els obrers -deia llavors Heribert Barrera- hem escollit els segons". UDC va pagar-ho car i el 1978 va acordar la coalició CiU. Els explico tot això per dir-los que la persecució d'un espai central del catalanisme sempre ha topat amb dos límits, a dreta i a esquerra (tot i que aquesta divisió em sembla exagerada), i que són UDC i ERC els dos únics partits polítics històrics (a pesar que s'assemblen ben poc al que van ser en el passat) que tenen representació parlamentària. El que sí que és cert és que UDC ha maldat sempre per conservar el seu perfil ideològic (diguem-ne fort en una societat cada vegada més líquida) en el marc de CiU, mentre que ERC ha anat fent tombs ideològicament parlant fins a arribar al que diu ser ara. Si els republicans del 1980 haguessin fet com els d'avui, haurien sumat els seus 14 escons als 33 dels socialistes i als 25 dels comunistes per fer Joan Reventós president de la Generalitat en comptes de Pujol, que no n'hauria tingut prou amb els seus 43 escons i els 18 de CC-UCD per fer front als 72 contraris. En el fons, la combinació de l'anticomunisme de Barrera amb la forta personalitat de Pujol i el desinterès socialista va impedir aquell possible tripartit i va donar el govern, curiosament, als "banquers" que tan poc agradaven al líder republicà, llavors l'única icona del radicalisme nacionalista (va votar en contra de la Constitució, però en canvi va dir sí a l'Estatut del 1979), perquè els actuals dirigents d'aquest partit (almenys els més grans) militaven en grups extraparlamentaris. Cal no oblidar aquestes coses, perquè quan es reivindica el passat s'ha d'assumir complet. La transformació inesperada de CiU en coalició de govern i la crisi dels centristes i els comunistes, a més dels vaivens d'ERC, van permetre que els nacionalistes assolissin tres majories absolutes (1984, 1988 i 1992) i es consolidessin arreu, llevat d'una baixa implantació en les zones metropolitanes. Però esdevenir governamentals i absorbir en certs municipis un personal polític, diguem-ne, carca, segurament va empènyer CiU cap al conservadorisme. L'esforç de ser un pal de paller de veritat es va anar diluint al ritme de les imposicions ideològiques convencionals i de les polítiques que sacrificaven les reivindicacions típicament nacionalistes, però, també, pels imperatius de la gestió i de les aliances que va establir amb sectors econòmics i mediàtics. Els remeto al que ha explicat Francesc-Marc Álvaro a Ara sí que toca! (2003) perquè puguin avaluar els efectes negatius d'això, els quals van comportar una fugida de vots espectacular, que van anar a parar a l'abstenció o cap a la renovada, impol·luta i esquerranista ERC. Agustí Colomines i Companys Professor d'història contemporània a la UB. Director d'Unescocat
Eric Bertran: Darrerament TV3 s’està espanyolitzant molt"
pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:47
entrevista de elsingulardigital.com a l'Èric Bertran.- Èric Bertran (Lloret, 16 anys) ha parlat amb El Singular Digital desprès de que la setmana passada sortís en diferents mitjans de comunicació el presumpte frau en les votacions de català de l’any, iniciativa de la que ell era protagonista. Aprofitant l’ocasió hem repassat la seva agenda més immediata que passa per l’obra de teatre -creada per Víctor Alexandre- que s’estrenarà el dia 26 de Gener a Sant Cugat del Vallès basada en el llibre “Èric i l’Exèrcit del Fènix”, que ell mateix va escriure. Primer el llibre i ara l’obra de teatre. Per què? Primer perquè en l’obra s’explica més coses que en el llibre. Sobre tot es recalca molt més la part humana de la història. Per exemple, se centra molt més en com vaig viure jo els fets i les conseqüències posteriors que van tenir. Com per exemple? Tota la part del psicòleg o de l’assetjament escolar que vaig patir per part d’alguns companys d’institut i professors. I per què aquesta obra ara? Ara serà quan s’estrenarà però, de fet, ja fa uns quants mesos que hi estem treballant. Just quan va sortir el llibre se’l va llegir el Pere Planella, el director de l’obra, i em va comentar que hi veia unes grans possibilitats per portar-lo al teatre ja que a diferència del País Basc, on si representen moltes obres sobre temes nacionals, aquí Catalunya n’hi ha molt poques. Però no tens por que entre el llibre i l’obra t’acabis convertint, o et facin convertir, en el personatge? Jo sempre intento fer el meu propi camí desmarcant-me del personatge i sent l’Èric Bertran. Per exemple, ara estem intentant que el portal de l’Exèrcit de Fènix sigui un punt de referència per a joves internautes. Però també participo a la ràdio i faig articles, i tot això, com a Èric Bertran. L’altre dia l’Èric Bertran va tornar a ser notícia com a resultat d’un suposat frau en les votacions del català de l’any. Què va passar? Doncs jo l’únic que sé, sobre el tema, és que vaig veure aquest concurs, que ni sabia ni que existia, mirant els matins de TV3. I un dia vaig veure que anava tercer i, com et pots imaginar, em vaig quedar de pedra. Llavors vaig decidir entrar a la web des d’on es feien les votacions per veure com funcionava el tema i vaig comprovar que el meu nom no sortia a la llista. I bé, va passar una setmana i jo continuava tercer al ranking però seguia sense aparèixer a la llista, i per tant, la gent no em podia votar. Llavors, un usuari es va queixar i em van posar a la llista però sense seguir l’ordre alfabètic i col•locant-m’hi últim I això per què creus que ho van fer? La veritat és que no ho sé. Però el que sí sé és que últimament Tv3 s’està espanyolitzant molt i m’imagino que això hi tindrà alguna cosa a veure. Però tant Llach com Laporta, que anaven entre els primers de la llista, no és que aparentin ser espanyolistes! Ja. Però jo crec que la gent que em votava no ho feia perquè fos l’Èric sinó pel fet que dono veu a molta gent que dia a dia treballa des de l’anonimat pel catalanisme. Així doncs, què creus que es buscava eliminant-te de la llista? Ocultar l’independentisme d’una televisió, que a priori, ha de ser pública. Però el Llach i el Laporta també són independentistes. Sí, és veritat. Però el fet és que hi han hagut diversos mitjans de comunicació que han intentat posar-se en contacte amb Tv3 per demanar explicacions i no se’ls hi han donat. I estàs d’acord amb el congressista d’ERC, Joan Puig, quan va afirmar que si tu no eres a la llista de català de l’any “seria una pantomima més d’aquells que volen un país virtual”? Jo, en el que estic d’acord és en el fet que si TV3, sent una televisió pública, fa unes votacions via missatge de mòbil per obtenir-ne uns resultats que després no respecte acaba sent tot una pantomima. I ja per últim: tu creus que et mereixeries ser el català de l’any? Jo si hagués votat no m’hagués votat a mi.
Xavier Bosch: Zapatero és un "bluf"
pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:38
reproduït de l'avui.- El missatge SMS que corre és cruel: "ZP va entrar a la Moncloa per Atocha i en sortirà per Barajas". No el passis. No m'agradaria que es complís. Però cal que ens adonem de qui és ell. Càndid Zapatero. Encara no te n'has adonat però ETA ha aprofitat el bambi que portes dins per decretar una treva i tenir tot un any per rearmar-se quan pitjor ho estaven passant. Li teníem el peu al coll i els hem donat temps i tranquil·litat per enfortir-se. Com tu -admetem-ho-, hem picat la majoria de ciutadans que hem viscut en l'esperança que negociant es podria arribar al final d'ETA. Ens han enganyat a tots els que anem de bona fe. Però tu, a sobre, ets el president i has anat amb el lliri a la mà. I ara, no ho dubtis, en el teu últim any de mandat, et faran la vida impossible fins a treure't de la Moncloa perquè els terroristes saben, en la seva follia, que contra el PP viuen millor. Tu vas guanyar el 14-M perquè molta gent que mai no havia anat a votar, va sortir de casa a parar els peus als que ens van dur a la guerra d'Iraq i ens van mentir i intentar manipular després dels 192 morts. Espero que la teva vanitat -que et ve baldera- et permeti admetre que aquell dia més d'un milió de paperetes no et van votar a tu sinó contra el PP. I temo que el 2008 el rampell d'aquesta gent serà quedar-se a casa. Un cop a la Moncloa, de seguida un munt de bones decisions: fora les tropes d'Iraq, casaments homosexuals... Però aviat, també, relacions internacionals molt estranyes. A Catalunya, pitjor encara. Promets donar suport a l'Estatut que surti del Parlament i, a l'hora de la veritat, li passes el ribot de dalt a baix, pactes el finançament d'amagatotis amb el cap de l'oposició, apunyales el president Maragall (que és del teu partit) i, quan tens l'Estatut que et permet més cafè per a tots, va i no vols pagar el que Espanya ens deu fins a la legislatura que ve. Malgrat tot, caus bé. Serà per la semblança amb Míster Bean, serà per les celles d'accent circumflex o perquè, no ens enganyem, dels candidats a les Espanyes ets el mal menor, però amb ETA has comès massa errors: d'ingenuïtat, de no encertar l'interlocutor, de no saber fer còmplice l'oposició, de triomfalisme, d'absència d'autocrítica i de tenir uns serveis d'intel·ligència de pa sucat amb oli. Començo a tenir la sospita que quan els serveis secrets van enxampar en Carod a Perpinyà, no estaven seguint els terroristes i es van trobar un convidat a la festa, sinó que estaven seguint en Carod i, oh sorpresa!, es van trobar uns encaputxats. Per cert, algú em pot dir si a Catalunya també s'ha trencat l'alto el foc? Xavier Bosch
EUPV retreu al govern valencià i a l'espanyol el nul interès en el foment de la llengua
pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:33
reproduït de vilaweb.- Critica la supressió d'hores de català de RTVE al País Valencià Esquerra Unida ha criticat la decisió de RTVE al País Valencià de reduir, a només mitja hora, la programació en català i ha instat els socialistes valencians a protestar davant del govern espanyol. EUPV considera que la mesura de RTVE demostra el nul interès de l'executiu de Madrid per a promoure la llengua. La reducció del català afecta sobretot La 2, on s'ha suprimit, entre d'altres, l'informatiu del vespre. Ara, fonts del comitè d'empresa han dit que l'ens i la Generalitat disposaven de tres mesos per a negociar la recuperació d'aquestes hores de programació perquè al govern valencià li interessa amb vista a la retransmissió de la Copa Amèrica. En el cas que es recuperessin aquestes hores de producció pròpia tampoc és gens clar si seria una mesura transitòria o bé es podria allargar. Sigui com sigui, la reducció de la programació feta des del centre de Paterna ja és un fet, que s'inscriu en el pla de reestructuració de l'ens. Al País Valencià, aquest pla suposarà l'acomiadament de trenta-vuit treballadors. En el cas de les Illes Balears, la reducció de la programació ja es va fer efectiva l'estiu passat, i el centre territorial només produeix l'informatiu del migdia. El cas del Principat A Catalunya, la situació és diferent. Al centre de Sant Cugat del Vallès de moment es manté la programació en català per La 2. El tancament del circuit català era previst per l'1 de gener, però la direcció de RTVE va acceptar de posposar-lo tres mesos. Durant aquest temps, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va dir que confiava que es formulessin propostes per donar viabilitat al centre de Sant Cugat i també a Ràdio 4. El tancament del circuit català de TVE suposaria la desaparició de quinze programes en llengua catalana i els dos informatius. Només es mantindria un informatiu, a les dues del migdia i de vint-i-cinc minuts de durada, que s'emetria per la primera cadena de TVE.
Dues entitats reclamen que la comarca valenciana de l'Horta sigui declarada a bé d'interés cultural
pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:28
reproduït de vilaweb.- La Conselleria de Cultura va desestimar la proposta el 2005 Ecologistes en Acció i la Societat d'Agricultura Ecològica han demanat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que obligui la Conselleria de Cultura a protegir l'espai de l'Horta. De fet, aquesta conselleria, a través de la Direcció General de Patrimoni, va rebutjar aquesta declaració l'any 2005, tot i els dictàmens favorables del Consell Valencià de Cultura i de la Universitat de València. La raó oficial: la dificultat de gestió d'aquest requeriment. També argumentava l'imminent Pla d'Acció Territorial de l'Horta, que assegurava que s'havia començat a redactar però que hores d'ara encara no s'ha aprovat. Així les coses, la secció segona de la sala contenciós-administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià debatrà la negativa de la conselleria, presentada per totes dues entitats. De fet, demanen que es consideri nul·la la resolució del director general de Patrimoni, Manuel Muñoz, responsable d'haver tombat la sol·licitud, i la suspensió de llicències urbanístiques i els intents d'ordenació del territori.
ETA: un debat estúpid
pesolbullit | 09 Gener, 2007 00:50
Després de la darrera bomba d'ETA ara sembla ser que toca parlar tot el dia d'aquest tema, conclusió amb la que he de dir que no estic d'acord. ETA ha estat més de tres anys sense matar a ningú i dia rere dia l'únic tema del que parlaven els tertulians de les emisores madrilenyes era aquest, la qual cosa, si més no, ens hauria de fer sospitar sobre les intencions reals que hi ha darrera d'aquest debat. Durant aquests tres anys hi han hagut problemes sagnants com l'escandalós tema de l'habitatge, el preocupant tema de la immigració descontrolada o l'aberrant tema de la depredació del territori per part de la màfia de la construcció, però els tertulians seguien i segueixen parlant només del ditxós tema d'ETA. Des d'aquí prometem que, si podem, no pensem parlar mai més d'aquest maleït tema, fonamentalment perquè el papus d'ETA s'ha acabant convertint en una mina inesgotable pel nacionalisme espanyol, una excusa perfecta per criminalitzar al nacionalisme basc i de pas al nacionalisme català i una excusa perfecta per no parlar de temes molt més greus com la immigració, l'habitatge, la precarietat laboral o l'especulació urbanística que promouen infinitat d'ajuntaments corruptes. Ni el PP Ni el PSOE volen acabar amb aquest tema, els hi dóna massa vots i al capdavall no és tan terrible, a quanta gent ha matat ETA en trenta anys? no tanta, mor molta més gent a la carretera, si volguessin arreglar-ho ja ho haurien fet, però per ells el més important és seguir donant-li carnassa al nacionalisme espanyol més primari.