SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Xavier Bosch: Zapatero és un "bluf"

pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:38

reproduït de l'avui.- El missatge SMS que corre és cruel: "ZP va entrar a la Moncloa per Atocha i en sortirà per Barajas". No el passis. No m'agradaria que es complís. Però cal que ens adonem de qui és ell. Càndid Zapatero. Encara no te n'has adonat però ETA ha aprofitat el bambi que portes dins per decretar una treva i tenir tot un any per rearmar-se quan pitjor ho estaven passant. Li teníem el peu al coll i els hem donat temps i tranquil·litat per enfortir-se. Com tu -admetem-ho-, hem picat la majoria de ciutadans que hem viscut en l'esperança que negociant es podria arribar al final d'ETA. Ens han enganyat a tots els que anem de bona fe. Però tu, a sobre, ets el president i has anat amb el lliri a la mà. I ara, no ho dubtis, en el teu últim any de mandat, et faran la vida impossible fins a treure't de la Moncloa perquè els terroristes saben, en la seva follia, que contra el PP viuen millor. Tu vas guanyar el 14-M perquè molta gent que mai no havia anat a votar, va sortir de casa a parar els peus als que ens van dur a la guerra d'Iraq i ens van mentir i intentar manipular després dels 192 morts. Espero que la teva vanitat -que et ve baldera- et permeti admetre que aquell dia més d'un milió de paperetes no et van votar a tu sinó contra el PP. I temo que el 2008 el rampell d'aquesta gent serà quedar-se a casa. Un cop a la Moncloa, de seguida un munt de bones decisions: fora les tropes d'Iraq, casaments homosexuals... Però aviat, també, relacions internacionals molt estranyes. A Catalunya, pitjor encara. Promets donar suport a l'Estatut que surti del Parlament i, a l'hora de la veritat, li passes el ribot de dalt a baix, pactes el finançament d'amagatotis amb el cap de l'oposició, apunyales el president Maragall (que és del teu partit) i, quan tens l'Estatut que et permet més cafè per a tots, va i no vols pagar el que Espanya ens deu fins a la legislatura que ve. Malgrat tot, caus bé. Serà per la semblança amb Míster Bean, serà per les celles d'accent circumflex o perquè, no ens enganyem, dels candidats a les Espanyes ets el mal menor, però amb ETA has comès massa errors: d'ingenuïtat, de no encertar l'interlocutor, de no saber fer còmplice l'oposició, de triomfalisme, d'absència d'autocrítica i de tenir uns serveis d'intel·ligència de pa sucat amb oli. Començo a tenir la sospita que quan els serveis secrets van enxampar en Carod a Perpinyà, no estaven seguint els terroristes i es van trobar un convidat a la festa, sinó que estaven seguint en Carod i, oh sorpresa!, es van trobar uns encaputxats. Per cert, algú em pot dir si a Catalunya també s'ha trencat l'alto el foc? Xavier Bosch

EUPV retreu al govern valencià i a l'espanyol el nul interès en el foment de la llengua

pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:33

reproduït de vilaweb.- Critica la supressió d'hores de català de RTVE al País Valencià Esquerra Unida ha criticat la decisió de RTVE al País Valencià de reduir, a només mitja hora, la programació en català i ha instat els socialistes valencians a protestar davant del govern espanyol. EUPV considera que la mesura de RTVE demostra el nul interès de l'executiu de Madrid per a promoure la llengua. La reducció del català afecta sobretot La 2, on s'ha suprimit, entre d'altres, l'informatiu del vespre. Ara, fonts del comitè d'empresa han dit que l'ens i la Generalitat disposaven de tres mesos per a negociar la recuperació d'aquestes hores de programació perquè al govern valencià li interessa amb vista a la retransmissió de la Copa Amèrica. En el cas que es recuperessin aquestes hores de producció pròpia tampoc és gens clar si seria una mesura transitòria o bé es podria allargar. Sigui com sigui, la reducció de la programació feta des del centre de Paterna ja és un fet, que s'inscriu en el pla de reestructuració de l'ens. Al País Valencià, aquest pla suposarà l'acomiadament de trenta-vuit treballadors. En el cas de les Illes Balears, la reducció de la programació ja es va fer efectiva l'estiu passat, i el centre territorial només produeix l'informatiu del migdia. El cas del Principat A Catalunya, la situació és diferent. Al centre de Sant Cugat del Vallès de moment es manté la programació en català per La 2. El tancament del circuit català era previst per l'1 de gener, però la direcció de RTVE va acceptar de posposar-lo tres mesos. Durant aquest temps, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va dir que confiava que es formulessin propostes per donar viabilitat al centre de Sant Cugat i també a Ràdio 4. El tancament del circuit català de TVE suposaria la desaparició de quinze programes en llengua catalana i els dos informatius. Només es mantindria un informatiu, a les dues del migdia i de vint-i-cinc minuts de durada, que s'emetria per la primera cadena de TVE.

Dues entitats reclamen que la comarca valenciana de l'Horta sigui declarada a bé d'interés cultural

pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:28

reproduït de vilaweb.- La Conselleria de Cultura va desestimar la proposta el 2005 Ecologistes en Acció i la Societat d'Agricultura Ecològica han demanat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que obligui la Conselleria de Cultura a protegir l'espai de l'Horta. De fet, aquesta conselleria, a través de la Direcció General de Patrimoni, va rebutjar aquesta declaració l'any 2005, tot i els dictàmens favorables del Consell Valencià de Cultura i de la Universitat de València. La raó oficial: la dificultat de gestió d'aquest requeriment. També argumentava l'imminent Pla d'Acció Territorial de l'Horta, que assegurava que s'havia començat a redactar però que hores d'ara encara no s'ha aprovat. Així les coses, la secció segona de la sala contenciós-administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià debatrà la negativa de la conselleria, presentada per totes dues entitats. De fet, demanen que es consideri nul·la la resolució del director general de Patrimoni, Manuel Muñoz, responsable d'haver tombat la sol·licitud, i la suspensió de llicències urbanístiques i els intents d'ordenació del territori.

ETA: un debat estúpid

pesolbullit | 09 Gener, 2007 00:50

Després de la darrera bomba d'ETA ara sembla ser que toca parlar tot el dia d'aquest tema, conclusió amb la que he de dir que no estic d'acord. ETA ha estat més de tres anys sense matar a ningú i dia rere dia l'únic tema del que parlaven els tertulians de les emisores madrilenyes era aquest, la qual cosa, si més no, ens hauria de fer sospitar sobre les intencions reals que hi ha darrera d'aquest debat. Durant aquests tres anys hi han hagut problemes sagnants com l'escandalós tema de l'habitatge, el preocupant tema de la immigració descontrolada o l'aberrant tema de la depredació del territori per part de la màfia de la construcció, però els tertulians seguien i segueixen parlant només del ditxós tema d'ETA. Des d'aquí prometem que, si podem, no pensem parlar mai més d'aquest maleït tema, fonamentalment perquè el papus d'ETA s'ha acabant convertint en una mina inesgotable pel nacionalisme espanyol, una excusa perfecta per criminalitzar al nacionalisme basc i de pas al nacionalisme català i una excusa perfecta per no parlar de temes molt més greus com la immigració, l'habitatge, la precarietat laboral o l'especulació urbanística que promouen infinitat d'ajuntaments corruptes. Ni el PP Ni el PSOE volen acabar amb aquest tema, els hi dóna massa vots i al capdavall no és tan terrible, a quanta gent ha matat ETA en trenta anys? no tanta, mor molta més gent a la carretera, si volguessin arreglar-ho ja ho haurien fet, però per ells el més important és seguir donant-li carnassa al nacionalisme espanyol més primari.

Xavier Roig: ZP és un triler nacionalpopulista

pesolbullit | 06 Gener, 2007 07:05

reproduït del diari avui.- No sóc expert en negociacions de pau, però des d'un bon començament he manifestat que les negociacions amb ETA no podien acabar bé -el meus amics i coneguts m'ho han sentit dir i, a més, ho vaig insinuar a l'article publicat aquí el dia 24 de novembre titulat Barrut-. El meu punt de vista sobre aquest afer és resultat de la més absoluta de les perplexitats ingènues: la que prové del contribuent que observa amb atenció com es comporten aquells que haurien de ser servidors públics. Des del principi del seu mandat tinc la convicció que l'inquilí de la Moncloa no reuneix les condicions per construir res tangible. No és amic dels resultats precisos fruits d'un acte de responsabilitat concret -va arribar al poder per sort, i es pensa que la casualitat és una tècnica-. És un nacionalpopulista, el típic producte de verbositat inflamada que massa sovint destil·la l'Espanya tradicional. Ja els vaig dir que a Llatinoamèrica tenen el Chávez (subproducte secular de l'Espanya fatxenda), mentre que a Europa tenim el Zapatero. Les seves activitats han estat permanentment més orientades a acorralar el PP, a enlluernar el populatxo demagog i minories que creen opinió progre, que no pas a governar: no posar-se dret al pas de la bandera dels Estats Units, aprovar una llei de matrimoni entre homosexuals (i el consegüent aberrant dret d'adopció), fer una llei d'assistència (sense dotació pressupostària!), retirar les forces de l'Iraq de manera impresentable, aprovar d'una llei de la memòria històrica absolutament demagoga, regularitzar estrangers de forma salvatge, etc. Davant de tanta frivolitat, els catalans semblem ser els més babaus. En Bush és un animal, però no és pas tonto i el va calar el primer dia. Els de la Unió Europea també el van veure venir, i ja li han cridat l'alto diversos cops. Nosaltres, res de res. I amb ETA i el problema basc, el senyor Zapatero ha ensopegat. Ha comès errors propis d'aquell que acumula un superàvit de confiança -alimentat, en part, pel pragmatisme català-. L'han enxampat, com al típic triler refiat que pensa que pot estar entabanant tothom indefinidament. L'experiència demostra que aquest home no coneix el significat del mot negociar. Com ho ha de saber si aquesta és una activitat que no ha desplegat mai? Ha manipulat, enredat, emmerdat, falsificat, aprofitat, mentit... Activitats que res tenen a veure amb negociar. Negociar (i ara parla un negociador econòmic) vol dir arribar a situacions en què cap de les dues parts se sent estafada. Per tant, cap de les dues parts s'ha de sentir triomfadora. Totes dues parts han d'arribar a un punt de trobada comú mullant-se i tornant a casa amb la desagradable missió d'explicar als propis que tot el que ells pretenien no s'obtindrà. M'imagino que negociar amb ETA no vol dir només que es belluguin els terroristes, per molt il·legals que siguin. Quan un negocia, ha d'estar disposat a alguna cosa més que parlotejar -activitat predilecta del líder del PSOE-. Si un xerra i xerra i res no es belluga, els de l'altra banda de la taula s'aixequen i se'n van. Suposo que quan, per afegitó, les negociacions són amb gent acostumada a matar, el tema encara esdevé més cru. L'única noció que tinc d'aquest tipus de gent prové de les pel·lícules de la Màfia: si els assassins detecten que vas de farol, s'impacienten i la situació esdevé compromesa. Per si tot l'afer no és prou enrevessat, afegim-li que, en algun moment, calia parlar de referèndum. Ja veuen que l'escenari esdevenia al·lucinant, impossible. En resum, no sóc especialista a negociar amb assassins, però si algú creia que amb els elements disponibles s'arribaria a algun lloc, permetin-me que el tracti d'il·lús. Comparar aquest procés amb el d'Irlanda del Nord és estúpid. Per a un projecte d'aquesta envergadura cal una visió i unes complicitats que l'Espanya eterna encara no permet. Però, per sobre de tot, cal l'esforç d'un home d'Estat. No pas d'un saltimbanqui. Enginyer i escriptor

Interior: cal reflexionar

pesolbullit | 06 Gener, 2007 07:01

reproduit de tribuna.cat.- 03/01/2007 · Col·lectiu Coronel Escofet del CEEC En el col•lectiu policial català regna una certa perplexitat de les maneres de fer de l'actual equip d'Interior. Primer es negocia una certa devaluació del departament afegint-li unes competències que res tenen a veure amb les d'un departament d'Interior dedicat exclusivament a la seguretat pública. Un departament que havia estat difícil d'aconseguir doncs la manca de sentit d'estat el va situar al macro departament de Governació durant algunes legislatures i després se'l va relacionar, aquesta vegada amb certa lògica, amb justícia. Creant-se així el departament d'Interior i Justícia. Davant d'aquestes crítiques la resposta política és que la negociació és la que és i que la distribució del pastís és aquesta. D'altra banda, sense haver fet una reflexió prèvia, i, més greu encara, sense haver entrat en contacte d'una manera seriosa amb el col•lectiu de la seguretat de Catalunya i les institucions relacionades amb aquesta, es fan una sèrie de nomenaments polítics i tècnics amb massa urgència que demostren una manca de coneixement de les necessitats i sensibilitats de la policia de Catalunya i de tots els col•lectius de la seguretat que depenen d'Interior. A més a més, el necessari diàleg professional i sindical amb el col•lectiu policial es fa amb el mateix estil d'etapes anteriors, que van portar a una ja històrica tensió entre les bases policials i la direcció política. La policia de Catalunya és ja un col•lectiu molt professional que s'ha sacrificat molt per arribar al nivell actual, tot i no haver comptat moltes vegades amb la complicitat d'uns comandaments polítics més preocupats pels seus interessos electoralistes que pel futur del model policial català i els seus professionals. Ara, poques setmanes després de la nova direcció política aquesta fa afirmacions parlant "d'una seguretat d'esquerres o progressista" sense entendre que la nostra policia és i serà una policia integral, nacional, al servei dels ciutadans i primordialment depenent de la justícia. S'ha reflexionat prou sobre el futur Institut de la Seguretat de Catalunya? Com quedarà l'Escola de Policia de Catalunya i l'Escola de Bombers de reconegut prestigi? Des del nostre col•lectiu demanem als polítics del departament d'Interior menys nomenaments d'urgència i unes setmanes de reflexió per enfrontar-se amb èxit als nous reptes de la seguretat pública, que requereixen un departament menys polititzat, amb més sentit transversal d'estat. Un departament que generi menys polèmica mediàtica vers els seus comandaments polítics. El nostre sistema de seguretat no és de CiU, ni del PSC, ni d'ERC ni d'IC. El col•lectiu policial català està molest i no desitja que el vinculin amb cap opció política. Ells són i volen ser la policia nacional de Catalunya al serveis de tots i cadascun dels ciutadans del país: "dèbils i no dèbils", "poderosos i no poderosos". Una policia al servei de la justícia, de les lleis i del govern de Catalunya. (CEEC-Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya)

Domènec Garcia: "Els mossos d'en Saura"

pesolbullit | 06 Gener, 2007 06:58

reproduït d'enoticies.- Els Mossos d'Ensaura ja ens van demostrar a Can Ricart que eren al servei del okupes, dels quals fins i tot van fer de conserges i maleters. Ara, el passat cap de setmana sembla que van arribar a fer de disc jòqueis durant la festa rave de Polinyà. Si més no, tampoc van impedir la celebració del sarau sense límits ni tampoc van escurçar-ne la durada, davant la justificada indignació del veïnat. Llibertat total per al transgressor, davant l'acovardiment de l'autoritat. En aquest aspecte Joan Saura, el conseller d'Interior, és un clon de la seva cònjuge Imma Mayol, que farà qüestió d'uns deu anys va permetre una festa rave a la platja de la Barcelona, que va acabar tres dies després de Sant Joan malgrat les queixes dels veïns de la Barceloneta. Sembla que la parella Saura i Mayol rivalitzin en aquest tipus de despropòsits... i a veure quin dels dos és més inútil. El que més ens va estranyar de la rave de Polinyà és que, segons les imatges de televisió i fotos de diaris, cap dels cotxes mal aparcats als vorals de la carretera de Polinyà portava la corresponent denúncia al parabrisa, ni tampoc cap immobilització a les rodes. Segons el balanç oficial es van posar 16 multes. Aquests nois són uns herois. Jo recordo com en un Ral·li Catalunya de no fa gaire van esgotar els talonaris, en una zona prop de Sant Hilari Sacalm, multant els seguidors que havien aparcat malament... en una carretera tallada i sense circulació. Amb aquesta política policial Catalunya i els catalans no anem enlloc. Els ciutadans honrats cada cop són més perseguits i castigats, mentre els xoriços i delinqüents han trobat aquí una mina per fer de les seves, amb la complaença de les autoritats. Ara, però, el tic de covardia detectat en els responsables dels Mossos d'Ensaura és el més preocupant.

Qui mana realment al Barça?

pesolbullit | 06 Gener, 2007 06:38

En català diem que "qui paga mana" i certament es així, qui posa els diners , qui s'ha de gratar la butxaca és qui realment té el poder, qui realment decideix. En el cas del senyor Laporta molta gent es preguntava com podia ser que un simple advocat com ell s'havia pogut gastar de la seva butxaca 400 milions de pessetes per pagar una campanya electoral o d'on sortien els diners del seu aval, no dubtem de que el senyor Laporta és un bon professional i es guanya bé la vida fent d'advocat, però per ser president del Barça calen molts, molts diners i fent simplement d'advocat no es guanyen. Per tant és més que evident que qui posa els diners és el sogre del senyor Laporta, Juanito Echevarria Puig, que està forrat, però que també és conegut per les seves idees d'extrema dreta i per ser un fan declarat de Jose Antonio Primo de Rivera i de Francisco Franco, el cunyat , Alejandro Echevarria suposem que déu ser el guardià que vigila que el senyor Laporta no malbarati els diners que posa el sogre. Així doncs , Laporta només és un titella, l'autèntic president del Barça és el senyor Juan Echevarria Puig, un personatge que admira a Franco i a Pimo de Rivera, deu n'hi do!!!! . A la foto veiem al president a l'ombra del Barça, al cunyat que vigila els calers de la família que s'han posat al club i al titella Laporta.

Víctor Alexandre: La degradació de TV3

pesolbullit | 03 Gener, 2007 03:47

reproduït d'elsingular.cat.- La degradació de TV3 ha arribat a límits realment alarmants i caldria saber si Esquerra Republicana té algun projecte amb relació a la televisió nacional de Catalunya o si pensa continuar donant per bona l’operació espanyolitzadora que els gestors socialistes estan portant a terme des de fa tres anys. De fet, n’han tingut prou amb una legislatura curta per carregar-se el tradicional lideratge que l’emissora mantenia i convertir els seus informatius en una mera còpia dels espanyols amb la llengua com a únic tret diferencial. Per això, mirar avui dia TV3 o el 3/24 és com llegir la versió catalana d’El Periódico: a més de dir el mateix que l’espanyola, el contingut, la narració i el missatge també estan al servei dels interessos del Partit Socialista. Joan Ferran, el diputat del PSC que l’any 2001 manifestava la seva preocupació al Parlament perquè el terme “Espanya” se sentia massa poc a TV3, pot estar tranquil en aquest sentit. Ara, el terme “Espanya” ja supera àmpliament el terme “Catalunya”. El primer Telenotícies de l’any, fidel a aquests principis, ja va deixar clar que l’operació espanyolitzadora continuarà impertèrrita el 2007: les comarques van ser substituïdes per províncies, es va magnificar la selecció espanyola i es va dir sense rubor que, amb l’oficialitat del búlgar i del romanès, la Unió Europea demostra el seu “respecte per la diversitat lingüística”. Arribats aquí, caldria fer dos requeriments a TV3: un, que ens expliqui quina mena de respecte és aquest que impedeix que el català gaudeixi dels mateixos drets que el romanès; i dos, com pot ser que la televisió nacional de Catalunya faci una glosa d’aquells que menyspreen la llengua pròpia del país? L’espectador català hauria d’anar molt en compte cada cop que mira TV3, perquè la llengua catalana no és res més que la vaselina que facilita la penetració del missatge que ens ha de fer a tots més plurals, més multiculturals, més ciutadans del món i, per tant, més espanyols. Víctor Alexandre www.victoralexandre.cat

Vicenç Villatoro també denuncia que "TV3 està en crisi"

pesolbullit | 03 Gener, 2007 03:44

reproduït de tribuna.cat.- El periodista i escriptor Vicenç Villatoro denuncia en un article al diari Avui la crisi de TV3 perquè “per quart any consecutiu, TV3 no serà aquest 2006 la televisió més vista a Catalunya” i perquè el seu lideratge “que es va perdre l’any 2003 no tan sols no es recupera sinó que ara és encara més lluny que el primer any del tripartit”. L’exdirector general de la CCRTV creu que “els problemes de TV3, en termes d’audiència, són molt fàcils de detectar: són els informatius”; més concretament, els Telenotícies, ja que fins fa quatre anys, els dos Telenotícies de TV3 eren cada dia els informatius més vistos a Catalunya, amb una gran diferència, mentre que ara, “gairebé cada dia l’informatiu més vist a Catalunya és el de Matías Prats a Antena 3”. En aquest sentit, afirma que “el retrocés dels informatius ha estat espectacular, amb efectes sobre la imatge de marca, sobre el segell de prestigi de la casa, que acaba afectant tota la seva programació”. Segons Villatoro, els informatius de TV3 s’han enfonsat “no pas per la feina dels seus professionals, que eren si fa no fa els mateixos fa quatre anys”, sinó que hi ha “per damunt de la feina dels professionals una tasca de direcció i de concepte”. En aquest sentit, afirma que “els informatius de TV3 han perdut pluralitat, han perdut dinàmica de contrapesos i, de retop, imparcialitat, han perdut qualitat i han perdut ambició. S’han barallat amb el seu públic i no l’han substituït per un altre”. D’una banda, segons Villatoro, “ha triomfat una ideologia de la informació de proximitat que és en el fons una ideologia de la subsidiarietat, una ideologia de carrilet: nosaltres informem de les coses d’estar per casa, de les coses domèstiques, dels successos pròxims, que de les coses importants ja n’informaran els espanyols”. En aquest sentit, assegura que “la secció d’internacional ha perdut pes i l’ha substituït per una sobrecàrrega d’interpretació ideològica”. Villatoro afegeix que “mancats de direcció i de criteris professionals, els telenotícies han derivat cap a una crònica de successos, una breu pinzellada d’editorials sobre política internacional -sobrecarregats d’opinió, i tota del mateix signe- i una repassada quotidiana per l’agenda de tota mena de plataformes i onegés”. Segons Villatoro, els informatius de TV3 “han deixat de ser nacionals perquè parlen massa de Catalunya” i també “han adoptat amb molta més naturalitat el marc espanyol”, però, sobretot, “han assumit un paper subsidiari, complementari”.

TV3 i el senyor Escribano

pesolbullit | 03 Gener, 2007 03:35

Des que el senyor Escribano és director de la televisió de Catalunya s'observa una constant i preocupant presència del castellà dins la programació. Són moltes les queixes que hi han hagut dia rere dia, mes rere mes, però sembla ser que aquest tema al senyor Escribano li importa ben poc. El seu argument sempre és el mateix: “TV3 és una televisió que ha de reflectir la realitat”. Jo pensava que TV3 era la televisió de Catalunya o , millor dit, la televisió nacional de Catalunya, però ara veig que no, TV3 ha passat a ser la TELEVISIÓ DE LA REALITAT, la tele que li agrada al senyor Escribano, o sigui, Tele-Escribano . Jo pensava que una televisió pública havia d'aspirar a transformar la societat, millorar-la, enfortir-la, però ara veig que no, d'acord amb la doctrina del senyor Escribano una televisió pública ha de ser com una càmera de fotos, s'ha de dedicar simplement a fer fotografies. Per tant, si en una societat hi ha molta gent ignorant s'ha de fer una tele per ignorants, si en una societat hi ha molta gent mediocre s'ha de fer una tele per mediocres i si en una societat hi ha gent que porta 30-40 anys vivint-hi i no li ha donat la gana d'aprendre el català això s'ha de considerar la cosa més normal del món, cap problema. Els programes de nous formats que tant li agraden al senyor Escribano són fonamentalment en castellà i el mateix passa amb el programa del senyor Ramon Pellicer, però això ells consideren que no és criticable de cap manera perquè ells es dediquen simplement a reflectir aquesta suposada “realitat”. Curiosament no he vist mai que en nom de la suposada realitat social a TVE o a TELE5 surti gent parlant en català o en basc. Les televisions estatals poden ser 100% en castellà i això no els hi representa cap problema però en canvi TV3 no pot ser 100% en català perquè el senyor Escribano i companyia tenen aquesta missió salvadora de reflectir la realitat. La llengua catalana, la cultura catalana, la societat catalana, presenten greus mancances, tenen gravíssims problemes i durant un temps TV3 havia servit per mirar de pal·liar molts d'aquests problemes, gràcies al Digui Digui molta gent va aprendre català, gràcies a les entrevistes del senyor Espinàs molta gent va poder conèixer importants personalitats de la cultura catalana i gràcies al senyor Puyal molta gent podia tenir una visió catalana del món. Ara tot això ha desaparegut, TV3 s'ha convertit en la televisió de la REALITAT, la tele de l'espantós “Efecte Mirall”, on surten uns personatges tan vulgars com els de Gran Hermano o d' Operación Truño. Quan veus les notícies de TV3 te'n adones que són sempre unes notícies en clau espanyola i que l'objectiu del presentador no és explicar el que ha passat al món sinó demostrar-te que els periodistes de TV3 són els més progres de tots els progres, la qual cosa em sembla bastant lamentable. Demanem des d'aquí la destitució del senyor Escribano, per la nul·la sensibilitat que té pel tema de la llengua catalana, la destitució del director d'informatius de TV3, el senyor Jaume Masdeu, per manipulador, i el cessament del senyor Joan Majó per ser el responsable últim d'aquesta situació.

ACTES DE L’OBRA CULTURAL BALEAR A CAMPANET I A INCA

pesolbullit | 03 Gener, 2007 03:09

reproduït de tribunamallorca.- Les delegacions de l’OCB han tornat a commemorar enguany la Festa de l’Estendard. Dia 28 de desembre va ser la reconstituïda delegació de Campanet. L’acte va comptar amb una conferència del president de l’Obra Cultural, Jaume Mateu, sobre la significació de la Diada de Mallorca. L’endemà va ser el torn d’Inca, que commemora des de fa anys la data. Un cercavila que va sortir de Santa Maria la Major i va comptar amb la participació de més de cinquanta persones va precedir l’acte en si, que es va fer a la Plaça de l’Ajuntament i va ser presentat pel president de la delegació, Andreu Caballero. Hi va prendre part, com a pregoner, el professor Biel Oliver “Majoral”, que va fer un discurs altament reivindicatiu, en que va denunciar la corrupció dels poderosos i va reivindicar la força dels membres de les classes populars que varen convertir Mallorca en la seva nova llar i n’han mantengudes les arrels fins als nostres dies. Una salutació del president de l’entitat, Jaume Mateu, i del regidor de cultura, Tomeu Martinez, varen posar punt i final als parlaments. L’acte va acabar amb la interpretació dels himnes d’Inca i de Mallorca per part de l’Orfeó l’Harpa i la Unió Musical Inquera. L’assistència de públic va superar la d’anys anteriors, amb més de 200 persones. Paral·lelament a l’acte, un nombrós grup de representants de l’independentisme combatiu, membres de les organitzacions Maulets, SPEC i Ateneu Gabriel Buades, es varen concentrar amb una pancarta amb el lema Terra, llengua i cultura. El jovent seguim lluitant.

PALMA, 31 DE DESEMBRE: SOM UNA NACIÓ. AUTODETERMINACIÓ

pesolbullit | 03 Gener, 2007 03:05

reproduït de tribunamalloca.- La manifestació unitària va ser una de les més concorregudes que es recorden. A les 18.20 hores ja milers de persones s’havien concentrats al Passeig del Born. Passades les 18.30 es va posar en marxa, precedida pels xeremiers, en un ambient alhora festiu i reivindicatiu. La manifestació va transcórrer amb tranquil·litat i va destacar per la joventut de molts dels seus participants. Finalitzat el recorregut a la plaça dels patins, els germans Pere i Manel Martorell, recentment expulsats dels Tamborers a la Sala, varen llegir el manifest unitari, en que denunciaren la política destructora i espanyolista del PP a Balears. El cant de La Balanguera i d’Els Segadors va donar per acabada la manifestació. Posteriorment, les actuacions d’Al-Mayurqa, de Betagarri i d’Oprimits varen concentrar un nombrós públic jove fins a ben entrada la nit.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31