SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

L'Espanyol tolera una bandera franquista a Montjuïc

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:43

reproduït d'enoticies.- Un seguidor blanc-i-blau va exhibir durant tot el partit entre el RCD Espanyol i el FC Barcelona una bandera espanyola que duia l'escut franquista. Aquest aficionat, rapat al zero, estava situat just a la dreta de la llotja presidencial de l'estadi Olímpic Lluís Companys. Tot i la proximitat a les autoritats que presidien el partit, el seguidor en qüestió va poder exhibir la bandera preconstitucional sense cap problema tantes vegades com va voler.

El Grupo Prisa anihila i assassina Ona Catalana

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:38

reproduït d'enoticies.com.- Els treballadors d'Ona Catalana, que pertany al grup Prisa des de l'any 2005, denuncien en un comunicat que "el pròxim mes de febrer, segons el que ha confirmat la direcció de l'empresa, es farà efectiu el trasllat de l'activitat d'Ona Catalana a les instal·lacions de Ràdio Barcelona, al carrer Casp de la capital catalana. Abans d'aquest trasllat, però, l'empresa ja ha comunicat diversos acomiadaments de treballadors eventuals que, en realitat, cobrien places fixes de feina. Empleats que, a més, són imprescindibles per l'elaboració dels continguts que l'empresa exigeix". "La direcció d'Ona Catalana -afegeix- també ha prescindit aquests dies de diversos empleats en règim d'autònoms vinculats a l'empresa des de l'inici de la seva activitat. Això, a banda de reduir de forma considerable el nombre de col·laboradors externs". Els treballadors expressen, d'altra banda, "la seva inquietud per la precària situació en què queda la plantilla actual i, també, pel que pugui passar en un futur immediat. Això, després de constatar que la direcció de l'empresa no especifica, de moment, en quins termes exactes es farà efectiu el trasllat de l'emissora al carrer Casp i per on passa el futur de la plantilla".

Hèctor Bofill denuncia l'anticatalanisme del diari El País'

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:33

reproduït d'enoticies.com.-

L'escriptor Hèctor Bofill ha acusat el crític d'El País Ponç Puigdevall de dedicar-se "a vomitar damunt la literatura catalana i a acarnissar-se contra un del seus autors", en concret, contra ell mateix i noms tan il·lustres com Àlex Susanna, Ponç Pons o Sebastià Alzamora, entre d'altres, això sense oblidar les maneres vacil·lants i perdonavides amb les quals Puigdevall va tractar un dels nostres representants més internacionals: Albert Sánchez Piñol". Tot i això, Bofill puntualitza que "no sóc tan presumptuós de pensar que si Puigdevall m'insulta està menystenint tota la literatura catalana", ja que "al capdavall, jo i la meva obra no som res més que els darrers injuriats d'una llarga sèrie d'autors humiliats pels seus deliris". "L'actitud de Puigdevall respon a una estratègia concertada i a un afany obstinat de desprestigi i de rebaixament contra tot allò que, escrit en català, tingui un aire d'ambició i d'innovació estètica, una expressió més de la mala llet uraniana i de l'autoodi que senten alguns catalans cap al seu país i cap a la seva cultura", afegeix l'escriptor català, que també recorda que "el mateix senyor Puigdevall es va encarregar de treure's la careta quan es va erigir com un dels fundadors de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, i a l'hora d'expressar el seu projecte no dubta a declarar que "aquí colaboramos catalanes de fe hispana". En aquest sentit, Bofill critica que "mentre que a les cultures hegemòniques (això és, les cultures nacionals amb un Estat al darrere) trobem un teixit de complicitats dirigides a elogiar i promoure els seus autors de cara a fomentar el consum intern i la projecció exterior, a Catalunya hem de bregar amb aquesta escòria d'individus selectivament col·locats (no cal dir-ho, en mitjans de comunicació castellans de gran difusió) i ungits d'una immerescuda pàtina de supèrbia, que es dediquen a repartir garrotades a tort i a dret amb la gens dissimulada intenció de transmetre que els autors catalans som uns provincians i uns carrinclons". "Però si la rancúnia de Puigdevall s'estén de forma desmesurada contra els escriptors catalans de tota condició (novells, consolidats i patums), no és estrany que una novel·la política sense embuts com Neopàtria, en la qual plantejo l'escenari d'una guerra oberta entre Euskadi i Espanya amb un grup de catalans que proveeixen d'armes un Govern basc, hagi merescut una de les seves descàrregues més furibundes", considera Bofill, a més de manifestar que "a Puigdevall no el mou cap afany de puresa literària sinó un conjunt de complexos i d'amargors que tenen un rerefons polític i nacional, una lluita despietada contra tot el que suposi la nostra normalització cultural. Ignoro quines són les seves obscures motivacions, quins són els seus traumes, però és clar que en un escenari de plenitud com a país no toleraríem que personatges d'aquesta mena tinguessin una influència tan desproporcionada". Finalment, Bofill conclou que "suposo que arribarà el dia en què visquem per fi alliberats d'aquesta crosta d'individus que dediquen les seves vides a erosionar el nostre imaginari i que representen un dels molts tributs que paguem per la nostra dependència". L'article de Puigdevall que ha dut a Bofill a titllar-lo "d'escòria" és una crítica de l'obra d'aquest últim, Neopàtria, al diari El País, en la qual manifestava, entre d'altres coses, que després "de tanta pedanteria, de tanta pompositat, de tant de discurs apocalíptic", el lector "lamenta perdre el temps llegint una novel·la senzilla, endolcida sentimentalment, que no crea cap mena de debat intel·lectual, i que si incita a la reflexió i al pensament és per esbrinar com algú pot escriure d'aquesta manera, per exemple: 'L'allau d'un desig va aplanar totes les distàncies, i ara em pregunto per què tota la vida no podria haver estat sempre aquest temps velocíssim que et porta a caure abraçat als turmells de l'amant, aquest dessagnar-se pels llocs més freds i asèptics (una sala d'embarcament, una parada de taxis) mentre saps que t'espera un guéiser de flames, una llengua de flames, una llengua amb mil agulles que et fendirà encara més endins'". Després de citar aquest paràgraf del llibre de Bofill, Puigdevall manifestava, irònicament, en referència a l'autor, que "potser Jünger és encara una mica lluny, però almenys les lliçons de Danielle Steel estan ben apreses".

Gran seguiment del programa de TV3 dedicat a l'escàndol d'Andratx

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:30

Reproduït de www.diaridebalears.com.- TV3 dedicà el seu programa «30 Minuts» a l'escàndol Vora Mar DdB. Palma.Amb el títol Andratx, corrupció vora mar, TV3 oferí anit un reportatge sobre l'escàndol destapat el novembre passat i que acabà amb les detencions del batle Eugenio Hidalgo; del zelador municipal Jaume Gibert i de l'excap d'Urbanisme Jaume Massot. El reportatge recull diversos testimonis i deixa clar que la majoria sabia que hi havia mànega ampla en la concessió de llicències i que això havia de tenir un preu polític. «Es veia venir que alguna cosa passaria», afirma Antje Wogenstein, una professional del sector immobiliari que treballa sobretot amb clients estrangers. El policia locaJoan Ensenyat fou un dels primers que s'atreví a denunciar les irregularitats i confessà que sentia vergonya quan en les inspeccions d'obres havia d'escoltar frases com «jo ja he parlat amb qui havia de parlar». Per ell, el «si no pagues no construeixes» resumeix com es feia tot. Regidores de l'Ajuntament com Isabel Alemany (UM) i Ana Maria Porce (PSIB) també corroboraren aquest tipus de pràctiques i quin era el tarannà del batle. Segons Alemany, que denuncià la urbanització de Monport, Hidalgo «em va dir en una ocasió, primer que em tallaria el coll i després que perseguiria la meva família». I així fou, perquè el primer edil ordenà tancar un aparcament a la platja propietat de la família de la regidora. Però a Andratx no tothom parla obertament del cas Vora Mar. N'hi ha que tenen por. Així es comprovà amb l'entrevista a una parella alemanya, Hubert i Helga, que viu entre cala Llamp i el seu país. A ells no els va sorprendre que es destapàs la trama de corrupció, però sobretot Helga vol ser prudent: «Pensa (retreu al seu marit) que han sortit de la presó i ara hem de viure amb ells». Resulta sorprenent que a cap dels dos no els desagradi la serp d'edificis que s'enfila pels penya-segats de la costa i que defensin aquest creixement urbanístic desmesurat. També tenen clara una cosa: «Sense alemanys i sense anglesos, l'Illa seria molt pobra». Però com s'afrontarà el futur a partir d'ara? El constructor Valentín Novo explicà que «quan el poble d'Andratx arribà al límit, començàrem a anar cap als afores, però a partir d'ara tot serà molt més difícil. Hi haurà por». Andratx va ser el 2005 el municipi de Mallorca que més va créixer en edificació nova. Segons recordà Bartomeu Vicens, conseller d'Ordenació del Territori, «s'ocupava sòl protegit de manera sistemàtica», «però mai no arribàrem a pensar que es destapàs aquesta trama». El GOB, una de les organitzacions que més feina ha fet a l'hora de denunciar les irregularitas, ha arribat a presentar 40 denúncies davant la Fiscalia. Segons explicà Miquel Àngel March, Massot va ser el cervell de l'operació: «És un expert urbanista i difícilment es podria crear una trama d'aquestes dimensions sense la seva supervisió». El president Jaume Matas, que també fou entrevistat, no hi aportà res de nou. Tornà a demanar discuples i assumí com a única responsabilitat haver incorporat Hidalgo com a batle del PP. Però pel líder socialista Francesc Antich «està sota sospita». José Maria Rodríguez, que no és entrevistat, no surt massa ben parat amb allò d'«era lunes y estaba en mi despacho».

Matas es nega a convocar eleccions al camp mallorquí

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:26

reproduït de lobbyperlaindependencia.org.- Eleccions ja! aimeric | 14 Gener, 2007 00:32 En temps de Franco votaves quan ja sabies el resultat. Ara als pagesos no els deixen votar perquè no el saben. D’ençà que hi ha autonomia no s’han fet eleccions en el camp de les Balears. Les darreres varen ser l’any 1975. El motiu tan sols ha estat un: determinar qui són els que tenen dret a votar. Els de la FAGB (ara ASAJA) sempre han defensat que els electors no fossin els agricultors professionals i les societats dedicades en exclusiva a l’activitat agrària, en contra del que mana la llei i de com ha passat per tot on s’han fet eleccions. D’aquesta manera, per por de què si votaven els pagesos els resultats els serien contraris, s’han aturat durant més de trenta anys tots els intents de dur la democràcia al camp. Ja és ben hora de convocar eleccions i que siguin els pagesos els que elegeixin els seus representants.

El traïdor Matas impedeix veure als mallorquins el partit Alabès - Barça

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:16

Reproduït de www.diaridebalears.com El partit del Barça El passat, 10 de gener, donen dos partits de futbol per televisió: El Getafe-València pel Canal 9 i l' Alabès-Barcelona per TV3. Des de Mallorca només podem veure el partit que juga el València al camp del Getafe, ja que IB3 o qui sap qui ha desconnectat el senyal de TV3. Aquesta situació és nova i ens confirma que l'acord Maragall-Matas ha estat nefast. Fins ara l'excusa per a no deixar veure els partits de la Lliga, ens deien que era per pressions de La Sexta, però ara quina justificació donarà IB3 o qui hagi ordenat la desconnexió del canal de Televisió de Catalunya, si La Sexta no té l'exclusiva i, per a més inri, es deixa veure el Getafe-València per Canal 9? No hauríem de pensar malament, però el fet d'avui recorda actituds del partit que dirigeix IB3 contra la Generalitat de Catalunya. Joan Beltran Romeu. (Rebuda per e-mail).

ERC vota a Girona amb el PP a favor del decret del castellà

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:15

reproduït d'enoticies.- L'equip de govern de l'Ajuntament de Girona -format per PSC, ERC i ICV- ha votat en contra d'una moció de CiU sobre el reial decret i la tercera hora de castellà. El redactat era en la línia similar al de les mocions presentades i aprovades en els ajuntaments de les altres capitals catalanes, incosa Barcelona. Però el tripartit local hi ha votat en contra, i l'única intervenció per part d'ells l'ha fet l'alcaldessa, Anna Pagans, en nom de tots. ERC i ICV han renunciat a intervenir i han acabat votant al costat del PP. És l'única capital de demarcació que no ha aprovat la moció.

Dirigents de CDC defensen trencar amb Unió a les municipals

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:12

reproduït d'enoticies.com.- Les darreres topades entre CDC i UDC han provocat malestar en els òrgans de direcció de Convergència i diversos dirigents defensen ja obertament la fusió o la ruptura abans de les properes eleccions municipals, segons ha sabut e-notícies de fonts solvents. "O ens fusionem o trenquem", han explicat gràficament. "La coalició va arribar a un atzucac i es va decidir fer la federació, però l'objectiu final era la fusió", han afegit. "Ara volem ser una sola força política de cara a les municipals", han subratllat. El nombre de dirigents que s'inclina per la ruptura ha augmentat en les darreres setmanes a mesura que s'han incrementat també les diferències públiques entre Mas i Duran sobre la darrera campanya electoral o la possibilitat d'entrar al Govern de Madrid. "N'hi ha tant al secretariat permanent -del qual fomen part una quinzena de membres- com del comitè executiu -que arriba a la cinquantena-, però no són només dirigents del sector sobiranista", han assegurat. "Miquel Roca ja va pressionar en el seu moment a favor de la ruptura", han recordat. Els sectors que opten per aquest ultimàtum qüestionen fins i tot que Josep Antoni Duran i Lleida hagi de ser el cap de llista de CiU en les properes eleccions generals. "Duran va perdre un terç d'escons en les darreres eleccions, si hagués estat un alcalde ja l'hauríem canviat", han manifestat. En les generals del 2004, la federació nacionalista, en efecte, va perdre cinc diputats en passar de quinze a deu. "Mas ha guanyat dos cops, Trias va aguantar, però Duran va perde un munt de vots". El reglament de presentació de candidatures de CiU estableix, en tot cas, que de les tres candidatures principals -presidència de la Generalitat, alcaldia de Barcelona i cap de llista al Congrés- dos són per a CDC i una per a Unió, però "tot és revisable".

Agustí Colomines: CIU, o casa comuna o res (segona part)

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:06

reproduït del diari avui.- Jordi Pujol va comandar la Generalitat amb un cert bonapartisme cesarista que va tenir molts avantatges però alhora molts inconvenients. Un d'ells és que al final de la seva etapa com a president hauria pogut governar amb ERC i s'hi va negar per diverses raons, la més important de les quals era, a parer meu, que des del 1993 la política espanyola condicionava, i molt, la política catalana. A la fi, la sensació de desgast del projecte pujolista s'havia estès, cosa que sumada al perfil massa conservador d'alguns dels dirigents de CiU i a la manca d'una política d'aliances arreu del territori que afavorís l'entesa nacionalista, va facilitar el declivi electoral de CiU i que els seus successors no es poguessin desfer de les nefastes adherències que tant de mal els van fer el 2003 i que el 2006 han servit una altra vegada de justificació a ERC per repetir un tripartit que separa definitivament el camí dels dos grups nacionalistes. Si l'entesa entre ERC i CiU per situar al capdavant de la Generalitat un president nacionalista i formar un govern plegats ha estat impossible dues vegades seguides encara que numèricament era factible, seria una obstinació perversa insistir per la mateixa via. Aquesta possibilitat és morta i enterrada per anys. Pel camí, tant CiU com ERC han anat perdent vots (90.000 i 125.000, respectivament, a les últimes eleccions), fenomen que em fa l'efecte que deu tenir a veure amb les decepcions que ambdós grups han provocat en l'electorat nacionalista. Es dóna la paradoxa que el que ERC perd per una banda, de vegades ho guanya amb l'aparició d'un subjecte nou, l'independentista no nacionalista, el qual és rabiosament anticonvergent i prové d'una tradició política ultraesquerrana, populista i marginal. En canvi, des del 1996, i amb el pacte del Majestic com a decorat, CiU ha deixat que fossin els altres els que li definissin els límits ideològics. La deriva d'Aznar i el PP cap a un neoconservadorisme histèric va contaminar de tal manera els convergents -i aquests no se'n van saber desmarcar- que va arrossegar-los fins a instal·lar-los en la imatge de dretans, buròcrates i carques que tenien al final del mandat de Pujol i que, a comarques, ja caracteritzava alguns dels seus dirigents des de feia temps. Aquesta tendència es va tornar imparable, per bé que també hi va ajudar l'evolució política espanyola (drama del Prestige o l'11-M) i mundial (sobretot les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq), pel poc múscul polític de CiU. El clar cansament de l'electorat que, tot i valorar positivament la feina dels governs Pujol, demanava un gir, va fer la resta. Com que la renovació de CiU va ser més de persones que de política, Mas i els nous dirigents van haver de fer front a unes circumstàncies que, com s'ha pogut comprovar, els han sobrepassat perquè, d'entrada, no estaven ben definides estratègicament. Catalunya se sent de centreesquerra, ho sigui o no, i agradi o no als apòstols del liberalisme pur i dur que han aconseguit esdevenir la nova marca de fàbrica de CiU. Per això, la casa comuna a reconstruir dins CiU ha d'abastar el liberalisme social i la socialdemocràcia sobiranista dels Puig, Trias, Campuzano o Villatoro, el conservadorisme nacionalista de la Fundació Catalunya Oberta i l'humanisme cristià d'UDC. Pujol era un home orquestra ideològicament i nacionalment parlant i és irrepetible. Amb la seva retirada s'haurien d'haver potenciat les múltiples sensibilitats que conviuen a CiU per atreure electors de tota mena. Mas no és Pujol ni fa falta que ho sigui, però convindria que es plantegés definir la nova frontera del nacionalisme català amb una visió menys encarcarada que la que li ofereixen els elitistes tout court que l'envolten. Sóc de l'opinió que només amb la recuperació d'un discurs polièdric es podrà assolir el veritable centre radical que tants d'èxits ha donat al catalanisme popular de sempre. Només un nacionalisme desacomplexat com aquest podrà encarar sense tacticismes ni receptes arnades els reptes que planteja l'educació, la immigració, la diversitat religiosa, el pluralisme lingüístic i cultural, la sostenibilitat o els drets humans i la seguretat. Tan sols així CiU podrà repensar la nova modernitat i vèncer. La casa comuna del catalanisme ha de tornar a engrescar els més de 200.000 vots perduts amb idees i il·lusió si és que vol recuperar el poder, perquè el que no serveix és la retòrica immobilista del lament o bé obrir ara una discussió sobre si per arribar a la Generalitat primer cal fer una excursió a Madrid sense saber què s'hi anirà a fer. O això o res. Agustí Colomines

Xavier Bosch: "A Iznájar els sembla increïble que Montilla sigui president"

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:04

reproduït d'enoticies.com.- El periodista de RAC 1, Xavier Bosch, ha explicat en la seva entrevista a e-notícies que en un reportatge que van fer al president de la Generalitat, José Montilla, sota el títol "Molt honorable Joseíto" van conèixer les seves tietes, que "els van tractar molt bé", i ha afegit que "a la gent del poble li sembla increïble que una persona que va sortir del poble amb 16 anys ara pugui ser president de la Generalitat". Bosch també ha explicat la seva decepció quan Montilla "no es va presentar a una entrevista de campanya que feien a tots els candidats, avisant cinc minuts abans que no podia venir" i "al cap d'un temps José Zaragoza va trucar disculpant-se dient que va ser culpa seva que havia entretingut en una reunió d'urgència a Montilla al carrer Nicaragua perquè les coses en campanya no anaven gens bé perquè era un problema molt greu que volien resoldre aquell matí i va considerar que era més important resoldre aquell problema per la campanya socialista que anar a un compromís amb una emissora d'una ràdio com aquesta". El comunicador d'El Món a Rac 1 ha apuntat que "Zaragoza va insistir que Montilla no tenia res en contra per no venir aquí i vaig acceptar les disculpes". Pel que fa a ERC, Bosch ha aconsellat, en relació a les declaracions de "Carod i el nacionalisme de pluja fina", que han de vigilar perquè "no sigui una pluja daurada que al final tothom se'ns pixi a la boca o a sobre". Bosch ha afegit que "és un perill que tenim, una ERC amb Carod o Puigcercós dintre del Govern dient que no parlaran de res que no sigui de Govern i, per tant, no parlant mai en nom d'Esquerra, ells que són els dos líders de l'esquerra independentista catalana, que ells dos pleguin veles és un risc que Catalunya no es vol permetre".

Matas demana al Govern espanyol que no faci complir la Llei de Costes

pesolbullit | 11 Gener, 2007 02:49

reproduït de tribunamallorca.cat.- Els dirigents del PP es varen malacostumar durant les dues legislatures en que varen governar a l’Estat. Aquesta és la conclusió que es pot treure dels darrers moviments del partit a Balears. Primer tot un president de Balears se’n va a veure el seu amic fiscal general per demanar-li (exigir-li?) que no detengui més dirigents del PP. Els rumors que va aconseguir també que el jutge deixàs de punxar el telèfon de Rodríguez. Aquest darrer demana (exigeix?), fa dos dies, que no es facin públiques les converses que hi va haver durant aquell període. Entremig hi ha una manifestació de militants del PP demanant (exigint?) impunitat per als seus líders. Finalment, Jaume Matas, a una entrevista avui a Europa Press demana (exigeix?) que el Govern espanyol no faci complir la Llei de Costes a Balears, davant l’anunci de la ministra de demolir construccions il·legals. El president, després d’afirmar que Balears només té un 5,9% de la seva costa urbanitzada!!, s’endinsa en la paranoia que ha presidit la seva actuació durant els darrers temps. Acusa el Govern espanyol de voler aplicar la llei només a Balears. Tots els arguments són vàlids, a Andratx i a Son Servera, per botar-se les normes de convivència.MALLORCA EN VENDAEl retorn del PP al Govern de les Illes Balears i el pacte amb UM han provocat una pluja de ciment que està arribant fins al darrer racó de Mallorca, tal i com han denunciat diferents organitzacions socials. Eliminada l’alternativa reequilibradora que representava el Pacte de Progrés, el PP ha decidit recuperar el temps perdut. I ho ha fet amb una normativa que, a la pràctica, converteix tot Mallorca en un immens solar en venda. Les grans infrastructures i el Pla Territorial de Mallorca són les causes de l’acceleració de la construcció, que amenaça amb acabar amb la vida dels pobles de l’interior. Tot aquest procés es duu a terme gràcies a la corrupció de molts ajuntaments, gairebé tots governats pel PP. En aquest sentit, el cas Andratx només és la punta de l’iceberg. El resultat és previsible: els beneficis d’uns pocs hipotequen el futur de la immensa majoria de la població, que té grans dificultats per arribar a final de mes per mor de l’encariment del preu de l’habitatge; que es veu forçada a fer quilòmetres cada dia per anar d’embós a embós; i que veu que el seu entorn immediat està cada dia més contaminat. La qualitat de vida no importa, ara que Mallorca està en venda i que els comptes corrents del seus senyors creixen com mai. La situació ha arribat a un extrem insostenible i fa necessària més que mai una resposta de la ciutadania responsable.

Víctor Alexandre denuncia la subordinació de la direcció d'ERC al PSOE

pesolbullit | 10 Gener, 2007 01:37

reproduït de elsingular.cat.-

És molt trist veure com el portaveu d’ERC al Parlament, Joan Ridao, és desacreditat públicament pel seu partit per haver dit la veritat sobre el procés de pau al País Basc. És molt trist que allò que no tan sols saben i pensen les bases d’ERC, sinó també bona part de la societat catalana, no es pugui verbalitzar per no molestar Rodríguez Zapatero. Qui li havia de dir a Joan Ridao que la submissió que Esquerra sempre havia retret a CiU i al PSC seria exactament la mateixa que un dia el ridiculitzaria a ell davant de tothom. Zapatero ordena, Montilla transmet i Esquerra obeeix. Des d’un punt de vista catalanocèntric ho trobo senzillament escandalós. Em pregunto si Esquerra s’adona que, a més d’ofendre l’independentisme amb aquest comportament, s’està desnaturalitzant com a força política. Em pregunto qui en són els assessors i a on volen arribar? És aquest el camí de la independència? És en la posició del collidor de gírgoles, com els catalans prenen consciència que el seu país es diu Catalunya? N’hi ha prou de mirar els telenotícies de TV3 -versió regional dels telediarios-, per copsar la profunda espanyolització de la vida política catalana. Deu ser que a Catalunya no passa res, i, com que no passa res, cal omplir els informatius amb tones de notícies de política espanyola que, al capdavall, és la política que veritablement regeix la vida dels catalans. Ara bé, si la nació ha estat substituïda per la subordinació i el país ha canviat de nom, qui esperen els polítics que vagi a votar quan arribi el moment? Votar què? Si votar Catalunya és votar Espanya, per què no votar Espanya directament? Doncs bé, atès que Ridao ha estat silenciat, faig meves les paraules de Ridao: “ETA, en particular, i l’esquerra abertzale, en general, han fet molt més pel procés de pau que no pas Zapatero”. I hi afegeixo: La Llei Penitenciària obliga el govern espanyol a l’acostament de presos. L’acostament, per tant, no és una concessió, és un dret. Quina és l’autoritat moral d’un govern que incompleix les seves pròpìes lleis? Víctor Alexandre www.victoralexandre.cat

Tresserras reclama un canal digital de TVE en català per a tot l'Estat espanyol

pesolbullit | 10 Gener, 2007 01:33

reproduït de tribuna.cat.-

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, aposta perquè en l'actual reforma de l'ens públic de Radiotelevisió Espanyola hi pugui haver un canal digital que emeti en català per a tot l'Estat espanyol. Tresserras fixa unes condicions amb què s'ha de negociar per garantir el futur del centre de TVE a Sant Cugat: "No disminuir l'emissió en català, augmentar el seu pes industrial i incrementar també la seva capacitat de decisió". Pel conseller, no pot ser que "a partir del mandat constitucional de respecte a la diversitat, el mercat de televisió en català sigui vist com un obstacle a l'hora d'afrontar el procés de reestructuració". Per això ha apuntat que "quan TVE tingui el desplegament digital obert, amb un mínim de vuit canals amb llengües diferents, seria molt útil per al pluralisme un canal en català per a tot l'Estat". El conseller també va assegurar, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que la cultura catalana ha de tenir més autoestima i per això reclama que “tots els mitjans participin de la millora de l’autoestima respecte a la pròpia cultura. De vegades s’ha d’informar molt i molt bé de la gran cultura internacional i de les grans cultures que tenim al nostre entorn. Però això no vol dir que hàgim de descurar tenir una informació acurada de la nostra i ser capaços de valorar allò que tenim”. Tresserras, així mateix, aposta perquè augmenti la quantitat de pel•lícules que s'exhibeixen en català, un aspecte que anuncia que millorarà amb la pròxima Llei del Cinema.

L’Ajuntament de Barcelona margina les festivitats catalanes

pesolbullit | 10 Gener, 2007 01:29

reproduït de elsingular.cat.- L’Ajuntament de Barcelona ha editat i repartit un calendari d’aquest 2007 amb una selecció d’imatges que margina les festivitats catalanes que se celebren a la ciutat durant tot l’any. Un cas bastant eloqüent es troba en l’esdeveniment que ha escollit el consistori per il·lustrar el mes d’abril. Tot i ser quan té lloc Sant Jordi, el calendari destaca ‘la Feria d’Abril de Catalunya’ mitjançant la fotografia d’unes dones ballant sevillanes. Un cas similar es troba al setembre. Encara que per aquestes dates tenen lloc la Diada i la Mercè, l’Ajuntament ha preferit assenyalar una festivitat que recorda “l’especial relació entre la ciutat i els pobles llatinoamericans”. La fotografia del concert d’un grup de 'mariachis' il·lustra aquest esdeveniment. Per la seva banda, fonts municipals de CiU han denunciat que aquest calendari demostra que l’Ajuntament de Barcelona “està deixant de construir cada dia els referents col·lectius comuns de Catalunya”. CALENDARIS MULTICULTURALS

Darrerament quasi tothom es queixa de la gran farsa del discurs multiculturalista, però la veritat és que continua vigent. No deixen de ser enarborats per part de les administracions que ens governen (grans ajuntaments, Generalitat i Estat) aquests plantejaments que criden al mestissatge i a la pluriculturalitat, com si tot allò que no provingués de l’exterior o no tingués elements foranis hagués de ser sospitós d’excloent, d’intolerant o de poc modern. Si realment hi ha tanta gent en contra d’aquests plantejaments naïfs i simplistes, si hi ha tanta gent alarmada per la perillositat de tant enlluernament en allò multicultural, potser s’hauria de notar més. En cas contrari, evidentment, sorgeixen despropòsits com el del calendari municipal elaborat per l’equip de l’alcalde Hereu que avui posem en portada. Caldria que s’aclarís d’una vegada, davant d’aquestes formes de renunciar a allò propi fins a l’extrem de la humiliació, que la multiculturalitat i l’obertura tenen un límit. Que la fins i tot la universalitat té fronteres, que no tot allò que vingui de fora ha de ser necessàriament millor, ni tan sols té per què ser positiu ni innocent ni inofensiu. Una de les fronteres que té tota aquesta política és el mateix benestar dels ciutadans, la viabilitat de la societat i la cohesió social. Però hi ha altres fronteres que mai no haurien de ser passaden per alt: la de l’autoodi i la del ridícul.

Pànic dins el PP balear davant la possibilitat que les escoltes telefòniques arribin al gran públic

pesolbullit | 10 Gener, 2007 01:26

reproduït de lobbyperlaindependencia.org.- Dins la cúpula del PP a Balears i dins el Govern regne un clima histèric i de pànic davant la possibilitat que les escoltes telefòniques realitzades sota manament judicial arribin al gran públic. I no ja pels pedaços bruts de corrupció que evidencien sinó també per la gran quantitat d'infidelitats matrimonials que han destapat. Des de "respectables" pares de família casats i amb fills que mantenen relacions homosexuals amb subordinats seus, fins a truculentes històries de banyes a dues i tres bandes, intercanvis de parella, trucades a prostíbuls, orgies de sexe, drogues i alcohol...; tot plegat la possibilitat que això arribi al coneixement del gran públic lleva la son a destacats i coneguts primeres espases del PP.

El lacai Montilla visita al seu amo

pesolbullit | 09 Gener, 2007 02:15

Gràcies a alguns que diuen que són independentistes i que volen salvar el país la Generalitat ja no té president, ara tenim un diguem-ne criat, camàlic, grum o porta-maletes anomenat José Montilla que de tant en tant visita al seu amo ZP per rendir-li pleitesia, a veure si ens regala un terrós de sucre, un caramel o uns cacauets com als micos del zoo. A continuacío reproduïm la informació de vilaweb sobre la trobada d'aquests dos personatges.- Zapatero no garanteix a Montilla aplicar el nou finançament abans de 2009 Acorden crear tres comissions bilaterals abans del mes d'abril José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero han fixat aquest vespre, en la reunió que han mantingut a la Moncloa, el calendari de treball per al desplegament del nou estatut. Montilla i Zapatero han acordat la constitució de tres comissions bilaterals Generalitat-estat, però no han concretat quan es començarà a aplicar el nou sistema de finançament. Montilla només ha dit que té 'la impressió' que les negociacions sobre finançament començaran aquest 2007. El president català ha qualificat la reunió de 'constructiva, agradable i fructífera' i ha dit que Zapatero té la voluntat de treballar per aplicar el nou sistema de finançament abans de 2009. Amb tot, ha reconegut que el desplegament de l'estatut no serà 'un camí de roses' i quan li han preguntat si l'aplicació del nou finançament es farà efectiva abans de les eleccions espanyoles de 2008, Montilla ha evitat de donar una resposta. Ha dit: 'no sé si les eleccions seran quan toquen'. Tampoc ha concretat res el secretari d'estat de comunicació, Fernando Moraleda que ha parlat en nom de Zapatero despré de la reunió. Moraleda només ha dit que el govern espanyol té plena 'voluntat i predisposició' d'arribar a un acord sobre l'aplicació del nou finançament i ha afegit que hi ha aspectes que s'han de tractar entre totes les comunitats autònomes. Creació de tres comissions El calendari de treball que han fixat Montilla i Zapatero preveu crear tres comissions bilaterals durant el primer trimestre d'aquest any: la comissió d'assumptes econòmics (es constituirà abans del 9 de febrer, la data límit que fixa l'estatut) i les comissions Generalitat-estat i d'Infrastructures (es constituirà abans del mes d'abril). D'altra banda, sobre el decret d'ensenyances mínimes aprovat pel govern espanyol, Montilla ha dit que ha acordat amb Zapatero la necessitat de mantenir un diàleg intens. Recordem que el govern català ha presentat un requeriment d'incompetències perquè considera que el decret vulnera l'article 111 de l'estatut, el qual defineix les competències compartides Generalitat-estat.

Nova maniobra de la direcció d'ERC per excloure a les bases

pesolbullit | 09 Gener, 2007 02:01

Des de fa temps la gran obsessió dels dirigents d'ERC és excloure a les bases del partit per tal de poder perpetuar-se en el poder i seguir vivint del càrrec. Ara amb l'excusa de guanyar en agilitat i operativitat s'han inventat un nou organisme, la "permanent nacional", amb l'objectiu de que tot el partit el controlin només deu persones, els altres militants que es fotin, ja se'n assabentaran del que passa al partit pels diaris . Reproduït de tribuna.cat: L'executiva d'ERC ha aprovat la composició de la Permanent Nacional, un nou òrgan de direcció format per una quarta part de les quaranta persones que actualment integren l'executiva nacional, i que serà, com a conseqüència, “més àgil, dinàmic i molt més operatiu” que es reunirà cada quinze dies, segons el president republicà Josep-Lluís Carod-Rovira. Els deu membres que la integren són Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós, Ernest Benach, Carmel Mòdol, Xavier Vendrell, Anna Simó, Marina Llansana, Joan Ridao, Jordi Portabella i Pilar Albiol.

UDC s'ha convertit en un cau ple de merda

pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:55

reproduït de vilaweb.- Unió demana a Convergència no excloure pactes amb el PP a Madrid Mas accepta parlar-ne. El secretari general d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí, ha emplaçat als seus socis de Convergència Democràtica a estar oberts a qualsevol possible pacte amb el PSOE o el PP per a entrar al govern espanyol en la propera legislatura. Precisament el paper que ha de tenir CiU al govern de Madrid és font de discrepàncies entre els dos socis de la coalició, ja que CDC dubta de la conveniència de governar a l'estat sense fer-ho a Catalunya. Tot i això, avui Artur Mas ha dit que es reunirà aquesta setmana amb Josep Antoni Duran i Lleida per a parlar-ne. Per Mas, però, aquesta no és una qüestió gens urgent perquè qualsevol pacte es faria la propera legislatura. D'altra banda, segons publica el diari el Punt, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, vol marcar perfil propi dins de CiU. Per això, aquest mes Duran intensificarà la campanya 'Escoltar Catalunya' amb què els democratacristians pretenen recórrer totes les comarques catalanes reunint-se amb representants del món social, cultural, sindical, econòmic, veïnal i religiós. Aquesta tarda, Duran serà en un d'aquests actes de promoció de la campanya, al barri de Gràcia de Barcelona. En una entrevista publicada ahir en aquest mateix diari, el número dos d'UDC, Josep Maria Pelegrí, ja reclamava un paper més decisiu d'UDC dins de la federació.

Agustí Colomines: CiU, o casa comuna o res

pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:51

reproduït del diari avui.- Un dels debats interessants que viurem aquest 2007 serà, sens dubte, el que té a veure amb el futur de CiU. Hi ha qui el planteja com la conseqüència lògica del fracàs per formar govern. Em fa l'efecte, però, que seria un error plantejar-ho des d'aquest mer conjunturalisme. Al capdavall, la pèrdua de centralitat política i de suport social de la federació nacionalista no és ni del 2003 ni d'ara. El nou bloc polític que integren, almenys mentre els socialistes ho vulguin, PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA només ha posat en relleu que CiU ha de repensar-se si és que vol ampliar una majoria que, de moment, no li permet governar en un país on tothom diu que és progressista encara que no ho sigui. És en aquest context on cal inserir la proposta d'Artur Mas de convertir CiU en la casa comuna del catalanisme. Una idea que connecta prou bé amb el propòsit fundacional de CDC del 1974 (que incloïa UDC) de crear "un moviment encaminat a promoure la mobilització i la coordinació d'amplis sectors del país, a partir d'una federació i articulació de tendències amb vista a la realització d'un programa polític en una línia de centreesquerra". Aquesta pretensió havia d'haver comportat la dissolució dels democratacristians dins CDC, cosa que no van voler fer i per això se'n van separar el 1976, just quan els pujolistes es van transformar en partit. La voluntat de fer de CDC el pal de paller del catalanisme tenia molt a veure amb les necessitats electorals dels nacionalistes i va començar per un primer intent d'aglutinar grups dispersos dins del Pacte Democràtic, que es va bastir a partir de l'aliança prèvia entre CDC i l'EDC de Trias Fargas, i que va incloure, a més, l'històric FNC i el PSC (Reagrupament) post-Pallach. Pujol no va aconseguir que ni UDC ni ERC s'integressin en aquell pacte. ERC es va presentar aliada amb el PT, fent gala d'un gauchisme una mica arnat, perquè "Entre els banquers i els obrers -deia llavors Heribert Barrera- hem escollit els segons". UDC va pagar-ho car i el 1978 va acordar la coalició CiU. Els explico tot això per dir-los que la persecució d'un espai central del catalanisme sempre ha topat amb dos límits, a dreta i a esquerra (tot i que aquesta divisió em sembla exagerada), i que són UDC i ERC els dos únics partits polítics històrics (a pesar que s'assemblen ben poc al que van ser en el passat) que tenen representació parlamentària. El que sí que és cert és que UDC ha maldat sempre per conservar el seu perfil ideològic (diguem-ne fort en una societat cada vegada més líquida) en el marc de CiU, mentre que ERC ha anat fent tombs ideològicament parlant fins a arribar al que diu ser ara. Si els republicans del 1980 haguessin fet com els d'avui, haurien sumat els seus 14 escons als 33 dels socialistes i als 25 dels comunistes per fer Joan Reventós president de la Generalitat en comptes de Pujol, que no n'hauria tingut prou amb els seus 43 escons i els 18 de CC-UCD per fer front als 72 contraris. En el fons, la combinació de l'anticomunisme de Barrera amb la forta personalitat de Pujol i el desinterès socialista va impedir aquell possible tripartit i va donar el govern, curiosament, als "banquers" que tan poc agradaven al líder republicà, llavors l'única icona del radicalisme nacionalista (va votar en contra de la Constitució, però en canvi va dir sí a l'Estatut del 1979), perquè els actuals dirigents d'aquest partit (almenys els més grans) militaven en grups extraparlamentaris. Cal no oblidar aquestes coses, perquè quan es reivindica el passat s'ha d'assumir complet. La transformació inesperada de CiU en coalició de govern i la crisi dels centristes i els comunistes, a més dels vaivens d'ERC, van permetre que els nacionalistes assolissin tres majories absolutes (1984, 1988 i 1992) i es consolidessin arreu, llevat d'una baixa implantació en les zones metropolitanes. Però esdevenir governamentals i absorbir en certs municipis un personal polític, diguem-ne, carca, segurament va empènyer CiU cap al conservadorisme. L'esforç de ser un pal de paller de veritat es va anar diluint al ritme de les imposicions ideològiques convencionals i de les polítiques que sacrificaven les reivindicacions típicament nacionalistes, però, també, pels imperatius de la gestió i de les aliances que va establir amb sectors econòmics i mediàtics. Els remeto al que ha explicat Francesc-Marc Álvaro a Ara sí que toca! (2003) perquè puguin avaluar els efectes negatius d'això, els quals van comportar una fugida de vots espectacular, que van anar a parar a l'abstenció o cap a la renovada, impol·luta i esquerranista ERC. Agustí Colomines i Companys Professor d'història contemporània a la UB. Director d'Unescocat

Eric Bertran: Darrerament TV3 s’està espanyolitzant molt"

pesolbullit | 09 Gener, 2007 01:47

entrevista de elsingulardigital.com a l'Èric Bertran.- Èric Bertran (Lloret, 16 anys) ha parlat amb El Singular Digital desprès de que la setmana passada sortís en diferents mitjans de comunicació el presumpte frau en les votacions de català de l’any, iniciativa de la que ell era protagonista. Aprofitant l’ocasió hem repassat la seva agenda més immediata que passa per l’obra de teatre -creada per Víctor Alexandre- que s’estrenarà el dia 26 de Gener a Sant Cugat del Vallès basada en el llibre “Èric i l’Exèrcit del Fènix”, que ell mateix va escriure. Primer el llibre i ara l’obra de teatre. Per què? Primer perquè en l’obra s’explica més coses que en el llibre. Sobre tot es recalca molt més la part humana de la història. Per exemple, se centra molt més en com vaig viure jo els fets i les conseqüències posteriors que van tenir. Com per exemple? Tota la part del psicòleg o de l’assetjament escolar que vaig patir per part d’alguns companys d’institut i professors. I per què aquesta obra ara? Ara serà quan s’estrenarà però, de fet, ja fa uns quants mesos que hi estem treballant. Just quan va sortir el llibre se’l va llegir el Pere Planella, el director de l’obra, i em va comentar que hi veia unes grans possibilitats per portar-lo al teatre ja que a diferència del País Basc, on si representen moltes obres sobre temes nacionals, aquí Catalunya n’hi ha molt poques. Però no tens por que entre el llibre i l’obra t’acabis convertint, o et facin convertir, en el personatge? Jo sempre intento fer el meu propi camí desmarcant-me del personatge i sent l’Èric Bertran. Per exemple, ara estem intentant que el portal de l’Exèrcit de Fènix sigui un punt de referència per a joves internautes. Però també participo a la ràdio i faig articles, i tot això, com a Èric Bertran. L’altre dia l’Èric Bertran va tornar a ser notícia com a resultat d’un suposat frau en les votacions del català de l’any. Què va passar? Doncs jo l’únic que sé, sobre el tema, és que vaig veure aquest concurs, que ni sabia ni que existia, mirant els matins de TV3. I un dia vaig veure que anava tercer i, com et pots imaginar, em vaig quedar de pedra. Llavors vaig decidir entrar a la web des d’on es feien les votacions per veure com funcionava el tema i vaig comprovar que el meu nom no sortia a la llista. I bé, va passar una setmana i jo continuava tercer al ranking però seguia sense aparèixer a la llista, i per tant, la gent no em podia votar. Llavors, un usuari es va queixar i em van posar a la llista però sense seguir l’ordre alfabètic i col•locant-m’hi últim I això per què creus que ho van fer? La veritat és que no ho sé. Però el que sí sé és que últimament Tv3 s’està espanyolitzant molt i m’imagino que això hi tindrà alguna cosa a veure. Però tant Llach com Laporta, que anaven entre els primers de la llista, no és que aparentin ser espanyolistes! Ja. Però jo crec que la gent que em votava no ho feia perquè fos l’Èric sinó pel fet que dono veu a molta gent que dia a dia treballa des de l’anonimat pel catalanisme. Així doncs, què creus que es buscava eliminant-te de la llista? Ocultar l’independentisme d’una televisió, que a priori, ha de ser pública. Però el Llach i el Laporta també són independentistes. Sí, és veritat. Però el fet és que hi han hagut diversos mitjans de comunicació que han intentat posar-se en contacte amb Tv3 per demanar explicacions i no se’ls hi han donat. I estàs d’acord amb el congressista d’ERC, Joan Puig, quan va afirmar que si tu no eres a la llista de català de l’any “seria una pantomima més d’aquells que volen un país virtual”? Jo, en el que estic d’acord és en el fet que si TV3, sent una televisió pública, fa unes votacions via missatge de mòbil per obtenir-ne uns resultats que després no respecte acaba sent tot una pantomima. I ja per últim: tu creus que et mereixeries ser el català de l’any? Jo si hagués votat no m’hagués votat a mi.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31