SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Carretero podria estar preparant un nou partit polític amb la vista posada a recollir els vots de 400.000 independentistes insatisfets

pesolbullit | 20 Gener, 2007 06:44

reproduït de tribuna.cat.- L'exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà Joan Carretero lidera un nou moviment independentista que, a llarg termini, preveu convertir-se en partit polític per tal de donar sortida al que es calcula en 400.000 independentistes insatisfets amb les constants claudicacions de CiU i ERC. Segons una informació difosa de matinada per l'edició digital de La Vanguardia i confirmada per Tribuna Catalana, un col·lectiu de persones vinculades a diferents branques del sobiranisme, entre les quals s'hi compta Carretero, consideren que existeix una notable bossa de catalans insatisfets amb la deriva neoliberal de CiU i l'atenuació del discurs independentista d'ERC arran del pacte amb el PSC. El moviment, sorgit de diversos nuclis comarcals després del desengany que va generar l'Estatut de la Moncloa i el seu actual desplegament, vol impulsar una ofensiva de dignitat nacional que recuperi l'esperit de la històrica manifestació del 18 de febrer de 2006, impulsada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Els impulsors, desvinculats de qualsevol formació independentista existent en l'actualitat, volen frenar "el procés de desnaturalització que pateix Catalunya". El nou partit, calculen els impulsors, podria atraure les simpaties dels votants de CiU farts dels 23 anys de 'coitus interruptus' nacional, que un bon dia van decidir votar ERC per donar un nou impuls al país i que s'han trobat amb uns pactes que no compleixen, ni de bon tros, les seves demandes de major llibertat per a Catalunya.

Assassinat un periodista armeni molt crític amb el genocidi contra el seu poble

pesolbullit | 20 Gener, 2007 06:25

Avui en dia segueix sorprenent com determinats ideòlegs de la progressia, com l'inefable ZP, defensen de forma radical l'entrada de Turquia a la UNIó Europea, un país on no es respecten ni els drets humans, ni els drets dels pobles. El tracte dispensat per Turquia al poble kurd és d'autèntica barbàrie, persecució de la llengua, prohibició fins i tot d'utilitzar la paraula kurd ( el seu nom oficial segons l'Estat turc ha de ser "Turcs de les muntanyes") , assassinats planificats de kurds per part de la policia i de l'exèrcit, matances, maltractaments, vexacions, tortures... Si tens l'atreviment de dir que un país d'aquest tipus no pot entrar a la Unió Europea t'acusen de "racista" , "mala persona" o de tenir quelcom contra els musulmans, quan en realitat el problema no és que els turcs siguin musulmans, de fet els bosnians i els albanesos també són musulmans i si algun dia reuneixen les condicions per entrar i volen accedir a la UE no crec que ningú hi estigui en contra, el problema és un altre. Els turcs són un poble originari del centre d'Àsia que fa uns quants segles es va assentar a la península d'Anatòlia, territori on vivien des de feia molts més anys altres pobles com els armenis, els kurds,els àrabs , els bizantins o fins i tot els grecs. Van fundar un extens imperi , l'imperi otomà, cimentat sobre la base de la violència i de la por que va durar fins el final de la primera guerra mundial, l'any 1918. Els grecs són un dels pobles que va patir més la barbàrie d'aquest imperi, però qui en va sortir més malparat van ser els armenis, l'any 1915 l'imperi turc va decidir que aquest poble, que feia més de 2.000 anys que estava assentat a la zona, havia de ser anihilat i es va portar a terme la matança planificada de tots els armenis, el resultat va ser l'extermini de més d'un milió d'armenis i l'exili cap a altres països de centenars de milers de persones. Els únics armenis que van salvar-se d'aquesta barbàrie són els que vivien a la petita part d'Armènia que controlava l'imperi rus, meny d'una tercera part del territori, i que amb els anys s'ha convertit en l'actual estat independent d'Armènia. La major part de l'antic territori armeni, controlat per Turquia, va quedar buit d'armenis i va ser colonitzat pels turcs. En qualsevol llibre d'història això és pot llegir, l'extermini del poble armeni per part de Turquia és només comparable a l'holocaust nazi. Doncs bé , avui en dia encara està prohibit a Turquia parlar d'aquest tema, i si ho fas t' arrisques a que t'empresonin, et detinguin, o fins i tot et facin assassinar com li ha passat a l'escriptor armeni Hrant Dink. Sembla mentida que hi pugui haver aqui Catalunya determinats "progres" estúpids que defensin que un país com aquest entri a la Unió Europea, no oblidem que si aquest país entrés seria un país més que aniria en contra del dret dels catalans a ser un poble lliure i independent.reproduït de vilaweb.- Hrant Dink, escriptor i director de la revista Agos, l'única de Turquia escrita en armeni, ha estat assassinat avui a trets per un desconegut, segons ha informat la televisió turca NTV i la CNN d'aquell país. Dink havia estat jutjat tres vegades per haver denunciat el genocidi contra el poble armeni durant la Primera Guerra Mundial, que va suposar la mort de més d'un milió de persones en mans dels otomans. Actualment a Turquia viuen seixanta mil ciutadans d'origen armeni. Dink, de 53 anys, l'han matat davant les oficines de la revista on treballava, a Istanbul, i segons el govern turc s'han detingut dues persones. El periodista havia declarat en més d'una ocasió que ell era armeni i no turc, un fet que és castigat pel codi penal turc per considerar-se un 'insult a la identitat nacional'. El 2005 va ser condemnat a cinc mesos de presó perquè va denunciar el genocidi armeni en una entrevista en un mitjà de comunicació estranger. El govern turc ha negat sempre l'existència del genocidi.

Per què Carod ens ha deixat tirats als independentistes?

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:26

article de Josep Boix publicat a enoticies.-Jo, personalment , sempre he comparat l'independentisme com un viatge en tren, i tots els que estem en aquest trajecte som lliures de baixar a l'estació que cadascú desitja. Uns baixen a l'estació estatutària, perquè ja els va bé pel seu projecte de país, d'altres a la següent estació nacionalista dependent del govern espanyol de torn , i d'altres, com un servidor, a la darrera estació del trajecte, que és la llibertat del meu país, o sigui l'independentisme. Sempre i per sobre de tot, respectant a la resta de viatgers de baixar a l'andana que escullin sense cap tipus de coacció ni violència. Paral·lelament al trajecte, hi ha el perquè personal de sumar-se al tren; tant el somni com evidentment la realitat són del tot respectables, però el que entre tots els passatgers hem de denunciar és l'excusa. Fa temps molts catalans i catalanes tenien un somni, que no era un altre que algun dia Catalunya fos independent de la resta de l'Estat espanyol, però aquí acabava, només era un somni del qual no volien o no podien per raons laborals, personals, etc. , despertar i posar-se a treballar per fer realitat el seu desig, i així van seguir fins a endur-se amb ells a l'altra vida (si és que n'hi ha) el seu somni tant desitjat. Avui per avui, i està de rabiosa (mai més ben dit) actualitat, el món independentista ha viscut la situació de l'excusa de l'independentisme com a tal per, a través d'ell, aconseguir fer realitat ambicions personals i econòmiques que en el món particular no haurien assolit mai si no fos venent el producte de l'independentisme per enganyar els que senten realment dins seu el sentiment de llibertat de Catalunya, però a diferència del que de ben segur pensen els dirigents del partit que ha enganyat, els catalans i catalanes han pres bona nota de quines són les preferències personals barrejades amb les polítiques del que fins fa quatre dies era en teoria el referent independentista al país. Per a ells l'independentisme ja no és la prioritat, malauradament han anteposat les qüestions de poder, econòmiques i d'altres a la lluita democràtica per l'independentisme. La realitat avui per avui és molt simple, només cal copsar l'opinió de molts que se senten enganyats i que tenen ganes de no marxar cap a casa defraudats per l'engany al qual han estat sotmesos (que és el que realment voldria el partit que ja té el que volia, poder) i incorporar-se a un projecte descaradament independentista sense complexos de cap tipus, sense anteposar els interessos individuals als de país i sense cap tipus de discussió envers la ideologia independentista i que no caurà en els paranys d'anteposar la persona al col·lectiu, i que respectarà sempre les decisions que democràticament es prenguin. Això es democràcia interna i no pas el que passa en algun partit. Ja sabeu de qui parlo?

CiU, ERC i la societat civil

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:25

reproduït de tribuna.cat.- Al nostre anterior editorial dèiem, i mantenim, que cal restar protagonisme a la política dels partits polítics, que monopolitzen massa i condicionen la nostra reconstrucció nacional, i que cal donar més protagonisme a la societat civil. Però quan afirmem i argumentem aquesta estratègia també volem dir que necessitem partits nacionals forts, que ocupin l’espai d’esquerra, del centre i de la dreta. Les dues forces fonamentals, CiU i ERC, han de fer un esforç no sols per curar les ferides de les dues passades conteses electorals nacionals sinó també d’entesa interna, deixant a part estratègies personals, interessos incofessables o partidistes i posant per davant els interessos d’estat i la nostra reconstrucció nacional. Seria un gravíssim error i un canibalisme polític que les dues forces més representatives del catalanisme, el nacionalisme i l’independentisme continuessin l’actual batalla fratricida, que només fa que debilitar els espais polítics nacionals i dóna ales a les forces estatalistes que no creuen en el projecte nacional de Catalunya i fan el joc al projecte espanyol. Els sectors sobiranistes que es mouen a l’entorn de Tribuna Catalana senten un cert desgast i cansament de la batalla entre CiU i ERC, i esperen que els galdosos resultats del nou Estatut, del seu finançament, de les infrastructures i el retrocés que es pretén de la immersió lingüística facin entendre que cal una estratègia nacional comuna per superar els decisius reptes que el 2007 sembla que ens posarà sobre la taula amb tota la seva cruesa. Possiblement ens havíem equivocat des de l’entorn de l’Opinió Catalana i Tribuna Catalana parlant i reiterant la necessitat de la transversalitat política, que ha quedat clar que si havia existit s’ha desfet. Allò que cal ara és retrobar aquesta definició però basant-la en una fita més important i de més llarg abast, que no és altra que la transversalitat en el fer país i en la reconstrucció nacional, i deixar de banda els interessos personalistes i partidistes que a vegades han ofuscat el nostre dia a dia.

Carod, en KO tècnic

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:22

editorial de l'enoticies.- El vicepresident, o conseller de la vicepresidència, o com s'anomeni el càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira, va comparèixer ahir al Parlament i va rebre una contundent crítica del portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig. Carod va realitzar una intervenció sense contingut polític, dedicada a exposar una llarga llista de projectes dels nombrosos organismes que, teòricament, ha de coordinar des de la seva conselleria. Però Puig va anar directament al gra, tot qualificant el càrrec de Carod de "fraudulent", atesa la seva precarietat legal, i acusant el dirigent d'Esquerra de "renunciar a les seves conviccions" per obtenir aquest càrrec. El portaveu de CiU va prescindir de la llarga enumeració de projectes que havia presentat Carod, interpretant la falta de contingut polític de la intervenció d'aquest com una "rendició" de les seves conviccions "al preu d'un acomodament a l'obediència ordenada per Montilla i pel PSOE". El "vicepresident fictici", segons Puig, "està en una situació fraudulenta, la seva posició institucional és de fora de joc i seria declarat insolvent en una auditoria". Una escomesa d'aquest calibre hauria requerit una resposta d'altura política, però no va ser així, atès que Carod, clarament a la defensiva, es va limitar a parlar de "linxament", i a queixar-se d'un esperit "destructiu i revengista". Carod també es va defensar dient que, si hi hagués un Govern CiU-ERC, Puig "hauria fet un discurs radicalment diferent". Sorprèn la forma que va actuar Carod, un parlamentari habitualment brillant, i que va llançar la tovallola tot just iniciat el combat. Per seguir amb el símil de la boxa, Puig va guanyar a Carod per KO tècnic, que es produeix quan l'àrbitre deté un combat en considerar que un dels contendents no està en condicions de seguir. Què li passa a Carod? És evident que, després de les polèmiques que va protagonitzar durant la passada legislatura, està obligat a mantenir un perfil més baix. Però no hauria de significar, com va fer ahir, la renúncia a la defensa d'unes posicions polítiques legítimes i necessàries, i que tenen -o haurien de tenir- en ERC i en el mateix Carod el seu millor defensor. Puig va tenir raó en bastants de les coses que va dir, però la seva intervenció mereixia una mica més d'altura política que la pobra rèplica que va articular Carod. Si Esquerra segueix en aquesta dinàmica, li estarà deixant en safata a CiU tot el protagonisme en el camp nacionalista. Esquerra hauria de ser conscient que una cosa és actuar amb discreció i evitar polèmiques estèrils en el Govern, i altra renunciar a la defensa d'unes posicions que el seu electorat -i no només el seu electorat- espera que defensi.

Xavier Montanyà: TV3 i la negació de la Cultura

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:16

reproduït de vilaweb.- El Conseller de Cultura, Joan Manuel Treserras, ha dit que TV3 no fa prou per les nostres personalitats culturals més eminents, i que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, pel seu caràcter públic, té unes obligacions afegides a les dels mitjans privats. M’ha fet il·lusió llegir aquestes declaracions, no sols perquè les comparteixo, i encara vaig més enllà, sinó perquè havia oblidat que les paraules cultura i TV3 podien compartir frase. Espero que no sigui un miratge. Fa anys, abans que el departament anomenat de Nous Formats (o millor, Format Únic?o Format Vertical?) s’apropiés de tota l’empresa, hi havia més sensibilitat o menys pànic de la cultura. I sé de què parlo per haver treballat a 'Tres, catorze, setze' i a 'Música per a Camaleons'. A més, fa uns sis anys, ingenu de mi, vaig proposar un projecte de programa encapçalat per la paraula cultura. El primer que em va dir el senyor del despatx és que tragués aquella paraula, que en posés una altra, perquè 'cultura' suscitava rebuig en l’audiència. I després d'un consell tan sospitós, mai més no vaig saber-ne res. A TV3, van passar de fer programes per a 'consumidors de productes culturals' a odiar la paraula cultura, directament. No deu ser que, en el fons, allò que menyspreen és 'la paraula'? Quan no és la seva o la de Déu, és clar. És com si la televisió catalana sentís fàstic i por de la cultura. Una actitud de rebuig del món de les idees que fomenta la ignorància i l’acriticisme com a valors socials a impulsar. Preocupar-se de la cultura i divulgar-la és, per exemple, estar al corrent de les coses que es fan a Catalunya i al món, conèixer els debats socials, polítics i de pensament del moment, tenir en compte que, a més dels festivals i de les estrenes de films i dels 'productes culturals en venda', com ara llibres i compactes, també hi ha el cinema, la literatura, la música, l’arquitectura, la pintura, l’escultura, el teatre, la dansa, les exposicions, la filosofica, el circ, la poesia, l’assaig, els dvd, internet, els mitjans de comunicació, tot el món alternatiu i altermundista, el disseny, la història, més enllà d'en Joan B.Culla, i la imaginació, més enllà d’aquella cosa cursi i pedant que es diu 'L’illa del tresor'. Per cert, una de les excuses habituals dels directius de la casa per a impedir la cultura ha estat de dir que no tenia audiència. Aquest argument no hauria de ser vàlid en una TV pública; però si ho fos, per què es mantenen coses com 'L’illa del tresor', les sardanes o els programes del Villatoro, que tampoc no tenen audiència? Dit això, i si estem d’acord que, a fora de TV3, al món real, la cultura existeix, es mou, té audiència i és més viva que mai, hem de concloure que la tasca que ha fet la nostra televisió ha estat contrària al ritme dels temps. TV3 s’ha esforçat a desculturitzar-nos. A Catalunya, i al País Valencià i a les Illes, hi ha molta activitat cultural, molts centres que promouen debats, exposicions, estrenes, experiments, cicles alternatius, esdeveniments imaginatius ....Cada any ens visiten molts artistes, escriptors i pensadors de primera línia. I també existeix França i Espanya, sense anar gaire lluny. La societat catalana es mou. I pensa, discuteix, es manifesta, crea, investiga, participa en tot quant passa al món, però TV3 s’entesta a ignorar-ho. Incapacitat, desinterès, ignorància, desídia? Por de divulgar nous elements de judici que puguin posar en evidència això que ells fan? Si el nostre país és normal, que n’estic convençut, per què té una TV anormal? Si al país existeix la cultura, per què no existeix a la TV? No deu ser que a la TV continuen pensant que el país és anormal i la gent no vol cultura? O que s'inventen un país que només existeix al seu cap, deformat pels índexs d’audiència i pel pressupost que queda quan Mediapro ha passat per caixa? Ja llegeixen el diari cada dia? La majoria de nosaltres no viu a la Catalunya que s’ha inventat TV3. De quina Catalunya parlen? Més enllà de les coses que es poden veure a la peixera de TV3, decorada amb coralls de plàstic i plena de peixets de colors ridículs que neden i carden en aigua depurada quan els senyors apaguen el llum i se'n van a dormir, hi ha un oceà immens per a navegar, on diuen que les foques i les balenes ho passen pipa. I també hi ha la cultura. Xavier Montanyà xavier.montanya@partal.cat

Comença la caça de bruixes a CDC

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:14

reproduït de tribuna.cat.- Convergència encara es llepa la ferida d'haver guanyat les eleccions i veure com s'ha de passar un mínim de quatre anys més a l'oposició. El pinyol dirigent, però, ja ha trobat els seus particulars caps de turc a qui carregar els neulers. Lluny d'analitzar el perquè de l'aïllament polític en què es troba la federació, o de proposar una fugida endavant en la línia de Josep Antoni Duran i Lleida, el cercle íntim de dirigents propers a Artur Mas ha començat una caça de bruixes interna per evitar un debat intern que molt possiblement se'ls giraria en contra. Abans de patir en carn pròpia les ires de la bona gent de Convergència, David Madí ha optat per presentar dos caps de turc a l'opinió pública: Carles Campuzano i Antoni Vives. Però Madí no ha fet directament, sinó que, després d'apuntar, ha deixat que sigui l'impresentable Salvador Sostres qui comenci a disparar. Sostres, primer des del seu bloc, aviat des d'altres plataformes amb més ressò, ha començat una croada contra els dos dirigents de Convergència que encara no combreguen amb la doctrina neocon de la Fundació Catalunya Oberta. Amb el seu estil barroer, Sostres apunyala Campuzano per creure'l massa d'esquerres, i Vives per massa catalanista. En el fons, tant Sostres com Madí, que tant promulguen "la casa comuna del catalanisme", voldrien una Convergència que seguís al peu de la lletra els dictats de la Internacional Liberal. I això passa per eliminar qualsevol dissidència interna. O blanc, o negre, a l'estil de Bush. Al preu que sigui.

Esbroncada a CDC entre moderats i sobiranistes

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:12

reproduït d'enoticies.- La tensió va acabar per aflorar en l'última reunió de l'executiva permanent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Els dos sectors de la direcció enfrontats -els més pròxims a Artur Mas, de perfil sobiranista, i els que es consideren relegats en la presa de decisions, de tarannà moderats- van mantenir una forta discussió. Mas va haver de tallar d'arrel el debat i imposar ordre en les seves pròpies files. Segons informa El País, les diferències entre aquests dos sectors vénen de lluny, però s'han accentuat des de les eleccions autonòmiques, quan CiU no va obtenir els resultats esperats i, malgrat guanyar, ha tornat a l'oposició. La llista de greuges dels moderats, minoritaris en la direcció del partit, és llarga. Però, sobretot, els seus integrants retreuen a Mas que s'hagi envoltat d'un dur i impenetrable nucli de confiança que pren bona part de les decisions i al qual responsabilitzen dels errors d'estratègia comesos en els últims mesos, principalment en la campanya autonòmica (el polèmic DVD contra el tripartit o el compromís davant notari de no pactar amb el PP a Catalunya). Entre aquests dirigents crítics apareixen l'exconseller Antoni Fernández Teixidó -que va haver d'afrontar una polèmica per assessorar professionalment un suposat membre de la màfia russa-, el diputat al Congrés Carles Campuzano i Antoni Vives, responsable de militància i participació. Els tres formen part de la Permanent de Convergència, una executiva reduïda de 15 membres que es reuneix cada setmana. Entre els crítics també hi figuren una sèrie de dirigents provincials que, pel seu estret contacte amb el territori, posseeixen una visió molt més propera a les inquietuds de l'electorat i observen amb preocupació els vaivens estratègics de la direcció, molt més pendent, denuncien, d'acontentar el militant radical que d'agradar el tradicional i quantiós votant moderat. L'enfrontament en l'executiva va ser obert i sense miraments. El nucli de confiança de Mas -entre ells, el director d'estratègia, David Madí; el negociador de l'Estatut, Quico Homs, i Oriol Pujol, fill de l'expresident de la Generalitat- va defensar la seva posició de preeminència. "L'estructura del partit es ressentirà si no hi ha una direcció restringida", va arribar a afirmar Homs. "Aquest partit, Convergència, és molt més que vosaltres", els va dir Fernández Teixidó, de perfil nacionalista moderat. Mas es va veure forçat a moderar el debat i va reclamar als seus dirigents que aparquessin les seves desavinences, almenys en públic, sobretot amb vista al pròxim cicle electoral, amb dues cites amb les urnes: al maig, les municipals, i al març de 2008, les generals. Artur Mas, per la seva banda, es va comprometre a intensificar els contactes amb tots els dirigents, escoltar les seves propostes i queixes i prendre decisions. Però tot a porta tancada, perquè l'assumpte no perjudiqui les expectatives electorals de la federació.

La mala fama de puter i corrupte de Matas s'estén arreu de l'estat

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:07

reproduït de lobbyperlaindependencia.org.- Reproduït de www.elconfidencialdigital.com Jaume Matas adopta un perfil bajo tras comprobar que cada vez que se habla de corrupción se publica su fotografíaJueves 18/01/2007 Simpatizantes del PP vasco que iban a figurar en las listas de candidatos a las elecciones municipales han dado “marcha atrás” tras el atentado de ETA en BarajasMartes 16/01/2007 El Partido Popular es partidario de que se convoquen elecciones generales anticipadas, y mejor que se celebren “cuanto antes”Lunes 15/01/2007 Había división de opiniones en el PP, y fue Rajoy personalmente quien decidió no acudir a la manifestación de MadridShowFlash('images/Banners/Sistelfax1.swf',195,195,false); El presidente balear, Jaume Matas, está muy preocupado y ha decidido tomar medidas con el fin de intentar desvincular su persona e imagen de los asuntos de corrupción municipal y urbanística. Según le cuenta a El Chivato personas de su entorno más cercano, Jaume Matas, que lidera también el Partido Popular de Baleares, ha comprobado que cuando, en los medios informativos, se habla de irregularidades, casi siempre se ilustran esas informaciones con una imagen del presidente autonómico. Por ese motivo, Jaume Matas ha elegido un perfil bajo en sus actividades públicas, y por reducir al máximo la presencia en medios de comunicación, radios, televisiones y periódicos. Por ejemplo, ha optado por no conceder nuevas entrevistas periodísticas durante un tiempo, hasta que la situación amaine. Fuentes del Partido Popular reconocen que los escándalos inmobiliarios en las islas mediterráneas están provocando una merma en la intención de voto del PP para las próximas elecciones, según reflejan las últimas encuestas.

El PRC es presentarà a Terrassa, Sabadell i Sant Cugat

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:04

reproduït d'enoticies.- La Federació comarcal del Partit Republicà Català (RC) al Vallès Occidental s'ha presentat oficialment davant els mitjans de comunicació al Centre Cultural de la ciutat de Terrassa. L'acte ha comptat amb la presència del president de la Federació, Gerard Kihl, i dels responsables comarcals, Joan Antoni López i Pol Vives, així com amb altres dirigents comarcals. També ha fet acte de presència el president nacional del partit, Agustí Soler. Gerard Kihl, president comarcal del Partit Republicà Català, ha manifestat que "a la nostra comarca el creixement de militants i simpatitzants ens ha sorprès fins i tot a nosaltres mateixos, i a hores d'ara ja podem confirmar que el RC es presentarà a les properes eleccions municipals del mes de maig a un bon grapat de municipis, entre els quals ja podem anunciar que hi seran Terrassa, Sant Cugat, Sabadell i Sant Quirze". Kihl també ha anunciat que "hem iniciat converses amb simpatitzants del RC d'altres municipis que s'han posat en contacte amb nosaltres, per tal d'incorporar-se a l'únic projecte independentista que es presentarà a les eleccions municipals". Pel que fa a Soler, president nacional del Partit Republicà Català, ha volgut deixar clar que el seu partit "defensa i defensarà l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya en tots els pobles i ciutats, com a primer punt de la llista d'objectius del partit a escala nacional".

600.000 catalans, decebuts amb la política

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:03

reproduït d'enoticies.- El director de l'empresa de sondejos CIDE-INCAS, Josep Miró i Ardèvol, ha presentat l'informe de resultats de l'estudi "Els abstencionistes en les Eleccions al Parlament de Catalunya 2006", que ha portat a terme el Centre d'Investigació i Desenvolupament Empresarial i l'Institut d'Estudis pel Capital Social. Miró i Ardèvol ha estat acompanyat pel vicerector d'Investigació de la Universitat Abat Oliba CEU, Ferran Porta. L'anàlisi -que es va fer amb 452 entrevistes- mostra el perfil dels abstencionistes, que, segons Miró i Ardèvol, esdevenen un col·lectiu jove, ja que pràcticament el 46,5% que l'integren són menors de 35 anys i el següent grup, amb un 42%, són persones entre els 35 i els 64 anys. Sobre els abstencionistes existeixen dos grans grups fonamentalment: els que no tenen fills i són parella de fet, i un segon grup format per persones assalariades que tenen una renda baixa. L'estudi constata que l'abstencionista es declara tant espanyol com català i es manifesten indiferents respecte al tema de la religiositat. A més, desvetlla que els abstencionistes segueixen molt menys la campanya electoral pels mitjans enfront dels que hi participen. El seu mitjà preferit són els diaris de premsa gratuïta. Miró i Ardèvol ha explicat com el 43% dels abstencionistes són votants irregulars que voten en algunes eleccions i en altres no. El 41,2% no va a votar per desmotivació; aquest grup és el que pot definir una campanya electoral, segons ha explicat el director del CIDE-INCAS, i es pot constatar com en aquestes eleccions ha crescut molt, fins a situar-se en 90.000 ciutadans. Aquest fet, segons Miró, deixa marge per la formació de nous partits, ja que entre 600.000 votants catalans es mostren decebuts i voldrien votar, però no tenen a qui. Si els abstencionistes haguessin votat, segons mostra l'estudi, haurien ratificat el vot en blanc. La seva percepció dels resultats és indiferent, no ho valora ni negativa ni positivament. A més, es constata que és menys crític que l'elector que va a votar. Finalment l'estudi mostra que el 12% de l'abstencionista que canviaria el seu vot afavoriria a CiU.

Imma Mayol és una impresentable

pesolbullit | 19 Gener, 2007 07:00

Sorprèn que una persona tan estúpida, tan frívola i amb tanta barra sigui tinent d'alcalde a BArcelona

reproduït d'enoticies.- En una entrevista a Catalunya Ràdio, la tercera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta del grup municipal d'Iniciativa, Imma Mayol, s'ha mostrat a favor de despenalitzar l'okupació i ha dit que és "un error" que es reguli pel Codi Penal en comptes de fer-ho pel Civil. Mayol assegura que no hi ha un "únic moviment okupa" i lamenta que s'associï en termes generals "amb els violents, perquè no és veritat". Segons diu, a Europa els okupes han tingut la "capacitat" de posar de manifest la vulneració del dret a l'habitatge i la "possibilitat o necessitat d'espais culturals autogestionats". En resposta a la pregunta d'Antoni Bassas sobre si la seva argumentació implicava que "hi ha okupes bons i dolents", la tercera tinenta d'alcalde ha dit: "Potser sí. És la manera més simple que tinc de contestar la seva pregunta". Imma Mayol ha afegit que no li sembla "tan greu" que es pugui fer un "ús social" d'espais i immobles que estan buits des de fa molt temps "si es fa en condicions" i no es generen problemes de convivència.

Lluís Llach diu que està "a punt de veure" la independència

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:44

El cantautor Lluís Llach ha assegurat que "estic a punt de veure" que Catalunya pugui "decidir" el que vol ser. En una entrevista a la contraportada d'El Periódico, el cantant, que és un dels candidats a català de l'any, afirma que el seu somni és que Catalunya pogués "decidir el que volia ser". Però considera que per fer realitat el seu desig ens "hauríem de mirar més als ulls". En aquest sentit, Llach diu que "als meus amics sempre els dic que la nostra obligació no només és somiar, sinó somiar molt bé, perquè segons la qualitat dels nostres somnis serà la qualitat del futur". D'altra banda, el cantautor també parla de la imitació del seu personatge que fa el periodista Manel Lucas a Polònia i diu que "quan veig la imitació que em fa, deixant anar tediosos rotllos als recitals, m'hi reconec, ha, ha... De debò, m'agrada molt la conya. Però el meu és un humor empordanès, sovint molt mal comprès a Barcelona. Sembla molt feridor, però sempre permet una resposta".

Continuen les baixes de militants d'ERC

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:42

reproduït d'elsingular.cat.- L'alcaldable d'ERC, regidor de Sant Fruitós de Bages i representant republicà al Consell Comarcal del Bages, Robert Ara i Arqué, va abandonar els càrrecs de partit i administratius aquesta darrera setmana per desavinences amb la direcció del seu partit. Segons ha pogut saber El Singular Digital, Robert Ara ha afirmat que "ni sóc d'ERC ni la represento". Robert Ara va participar als anys 80 a l'assalt de la caserna de Berga per part d'ETA-pm quan militava al PSAN aconseguint fugir de la policia. Després va passar per Nacionalistes d'Esquerra i va acabar a ERC, fins el dia d'avui, per dedicar-se, segurament, a la seva professió de fuster.

Vicent Partal: la independència d'Escòcia

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:34

reproduït de vilaweb.cat.- Al castell d'Edimburg serven amb tota la solemnitat possible la Lia Fáil, la Pedra del Destí, sobre la qual eren coronats els reis d'Escòcia. Robada pels anglesos el 1296 i portada a Westminster, el 1996 fou restituïda a Escòcia. Segons la llegenda, alimentada durant segles, el retorn de la pedra seria el senyal que Escòcia tornaria a ser independent. Deu anys després sembla que el dia s'acoste. Des de l'Acta d'Unió del 1707, rubricada avui fa tres-cents anys, la Pedra del Destí o de la Coronació (anomenada en gaèlic Lia Fáil) és la base del tron sobre el qual han jurat i juren el càrrec els reis britànics. I quan el pròxim rei haja de ser coronat, els escocesos tenen el compromís d'enviar la pedra a Londres perquè es mantinga la tradició. Però l'independentisme creix, mentrestant, a Escòcia i, per primera vegada en la història recent, el Partit Nacional Escocès (SNP) ocupa el primer lloc de les enquestes electorals. A les eleccions de maig, l'SNP s'hi presenta amb un programa que inclou un referèndum d'autodeterminació per a la pròxima legislatura. L'arribada dels independentistes al govern escocès, amb una proposta concreta de referèndum a la quebequesa, tornarà a posar sobre la taula, inevitablement, la tercera onada expansiva de la Unió Europea. La primera fou la dels estats occidentals: des dels sis originaris fins a l'entrada d'Àustria, Finlàndia i Suècia, el 1995. Després va arribar l'hora de la de l'Europa central i oriental, que s'ha acabat momentàniament aquest gener, amb l'entrada de Romania i Bulgària (i ara la Unió ja compta 27 estats). Tard o d'hora caldrà retocar les fronteres teixides per la història, però que la política fa avui inservibles: Escòcia, Flandes, el País Basc, nosaltres? Potser l'estat 28, no s'haurà de cercar a les fronteres exteriors de la Unió. Més que potser, segurament. Europa cada vegada és més unida i, per això mateix, cada vegada té més estats. Resulta molt difícil d'explicar que Malta o Eslovènia o Dinamarca tinguen dret de participar activament i directament en la política de la Unió i no ho puguen fer els escocesos, per exemple. La submissió política en una Europa que és focus d'estabilitat i de democràcia s'entén cada vegada menys, com els ciutadans escocesos semblen disposats a demostrar de nou enguany, just quan compten tres-cents anys de pertinença a la corona britànica. Vicent Partal director@vilaweb.com

Europa es burla del català: oficialitza l'irlandès i continua menyspreant l'idioma de 10 milions d'europeus

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:27

reproduït de tribuna.cat.- El gaèlic irlandès ja és oficial al Parlament Europeu. Mentrestant, el català, parlat per més de deu milions d'europeus, continua en un règim de clandestinitat, tot i que el president de l'Eurocambra era, fins dilluns mateix, un ciutadà nascut a la Pobla de Segur. En aquest sentit, l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan posa de manifest la contradicció que suposa que una llengua que tan sols 260.000 persones el parlen amb fluïdesa: "Aquest exemple demostra com d'útil és per a una llengua tenir un aparell estatal al darrere a fi de millorar el seu estatus, independentment del nombre de parlants que tingui la llengua en qüestió". Joan constata que Europa no té en compte els europeus, sinó els Estats: "La decisió sobre l'irlandès mostra molt clarament que el fet de ser un país independent facilita molt l'oficialització de l'idioma propi. En canvi,una nació sense estat que demani la plena oficialitat per a la llengua pròpia s'ha d'enfrontar amb tota una colla d'arguments inconsistents que pretenen fer veure que les seves demandes són políticament i tècnicament inviables".

Les esquerdes de les obres de l'Ave al Prat no és res comparat amb el que pot passar a Barcelona

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:18

reproduït d'elsingular.cat.-

El portaveu de la plataforma AVE pel Litoral, Pere Vallejo, ha advertit que les esquerdes a El Prat de Llobregat "no són res amb el que pot passar" quan es construeixi el túnel que travessarà Barcelona. "¿Què passarà quan es comenci a treballar a Sants i La Sagrera, amb prop d'un miler d'edificis a uns dos metres de les obres?", ha denunciat Vallejo. Vallejo ha alertat que aquest túnel passarà, a l?Eixample, per ?àrees geològicament sensibles? degut a les rieres que el travessen a nivell freàtic. A més a més, les excavacions discorreran al costat d'edificis centenaris "per no parlar de la Sagrada Família què ho faran a escassos 75 centímetres ". El portaveu d'aquesta associació veïnal ha advertit que tots aquests problemes es deuen a les presses amb les quals es volen executar les obres per complir les dates donades pel Ministeri de Foment.

L'AVE passarà per un subsòl "d'aigua, fang i petxines".- Un grup de veïns afectats per les esquerdes que han aparegut als habitatges més pròxims a les obres de l?AVE, a El Prat de Llobregat, ha fet saber a El Singular Digital que en les proves realitzades, a trenta metres de profunditat, per estudiar la fermesa del subsòl es va extreure ?aigua, fang, sorra i petxines?. Els afectats, inquiets, han denunciat que en la zona on es duen a terme les obres ?ara fa cent anys, tot era fang i pantans?. Els mateixos veïns han advertit que si les obres actuals que es fan a una trentena de metres han produït esquerdes, es ?temen el pitjor? en pensar en els efectes de la construcció del segon túnel de l?AVE que passarà només a una desena de metres de les cases ja afectades. Per aquest motiu, els veïns alerten que ?esperem que no es produeixi un nou Carmel?. Per la seva banda, l'Ajuntament d?El Prat, que des d'un principi ha atribuït les esquerdes a les obres de l'AVE, ha exigit la necessitat de realitzar un ?estudi independent? que aclareixi les causes de les fissures.

La UPC alerta que el traçat pel centre de Barcelona és "la pitjor opció" El director del departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Josep Maria Mata Perelló, ha alertat que el traçat actual de l'AVE pel centre de Barcelona és "la pitjor opció de totes". Mata s?ha inclinat per fer-lo passar pel Vallès davant la certesa que "el litoral és una zona de falles". Si bé, ha puntualitzat que "seria millor pel litoral que pel centre". En declaracions a Efe, el geòleg es mostra convençut que "es faran estudis a fons" sobre la viabilitat del traçat pels carrers Provença i Mallorca, però recorda que "la geologia no és una ciència exacta", i que la zona de l'Eixample presenta "riscos a nivell freàtic per les rieres que hi ha en el subsòl". La UPC farà l?informe independent L'administrador d'infraestructures ferroviàries Adif ha encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l?informe independent sobre l'origen de les fissures que s'han detectat en alguns habitatges del casc antic del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) pròximes a les obres de l'AVE

La CUP titlla ERC d'"impresentable" pel decret del castellà

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:54

reproduït d'enoticies.- La CUP de Girona s'ha posicionat "en contra del decret de castellà que promou el govern espanyol i que suposaria la introducció d'una tercera hora lectiva de castellà a les escoles". En aquest sentit, vol expressar la seva preocupació arran de l'anunci del govern espanyol de tirar endavant el decret per implementar una tercera hora de castellà a les escoles catalanes i han manifestat que "entenem la imposició del decret com una nova agressió a la llengua catalana i al model educatiu català i ens manifestem explícitament en contra de les intencions del govern espanyol". Per la CUP, l'aplicació d'aquest decret suposa "una flagrant invasió de competències de la ja migrada capacitat legislativa dels catalans i catalanes. Ho considerem una clara agressió que posa en perill el nostre model educatiu, caracteritzat pel seu esperit obert i integrador i una autèntica pedra angular del marc convivencial a Catalunya". Les intencions de la formació política és que "els gironins i gironines, mitjançant un acord del Plenari Municipal, expressin el seu malestar per les intencions del govern espanyol, tal i com ja han fet d'altres ciutats catalanes. En aquest sentit no entenem la postura del tot incomprensible del Grup Municipal d'ERC de Girona quan ha votat en contra (conjuntament amb el PP) d'una moció proposada en aquest sentit. Entenem que l'actitud d'ERC no fa més que evidenciar la seva deriva cap a postures regionalistes; de la mà dels seus socis de govern tant a Girona com al govern de la Generalitat".

Dimiteix un altre alcalde prevadicador del PP

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:51

reproduït de vilaweb.- Manuel Vilanova, del PP, ha presentat la renúncia al ple municipal d'avui al vespre El batlle de Vila-real, Manuel Vilanova (PP), condemnat per prevaricació, ha presentat la renúncia en el ple municipal d'aquest vespre. Vilanova ha dit que prenia la decisió per la pressió dels partits de l'oposició i també l'ha justificada per motius personals. El Suprem espanyol el va condemnar el novembre passat a un any i mig de presó i a vuit d'inhabilitació per haver consentit deliberadament l'emissió de sorolls per part de l'empresa Roig Cerámica SA entre el 1995 i el 1998 i per 'haver desatès i despreciat' les queixes dels ciutadans. I, segons el tribunal, això ho feia tot sabent que actuava en contra de les disposicions administratives i legals i que la central de co-generació de Rocersa no disposava de llicència municipal. El 1991 es va posar en funcionament aquesta instal·lació i des d'aquell mateix moment els veïns de Vila-real que hi vivien més a prop van presentar nombroses queixes i denúncies, totes desateses. La sentència del Suprem, feta pública el 24 de novembre, va considerar que l'alcalde 'es va posar de banda de la indústria contaminant en contra dels interessos dels ciutadans, sabent que actuava i vulenarava la legalitat'. La sentència del Suprem va anul·lar les que havia emès l'Audiència de Castelló, que el setembre de 2005 havia absolt el batlle. Vilanova, però, no haurà d'ingressar a la presó perquè la condemna és inferior a dos anys i no té antecedents. Dimissió efectiva Avui Vilanova, en una compareixença de premsa al costat del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, ha dit que no volia donar la mala imatge d'un polític que s'aferra al seu càrrec. Per això aquest vespre ha presentat la dimissió. El substituirà fins a les eleccions del maig el portaveu del grup municipal del PP, Juan José Rubert. Crítiques de l'oposició El candidat del PSPV a l'alcaldia de Vila-real, Josep Benlloch ha lamentat que la dimissió de Vilanova hagi arribat tan tard, un mes i mig després de ser condemnat. Benlloch també ha criticat el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, qui ha expressat el seu suport al fins avui alcalde de Vila-real. Pel portaveu dels socialistes, 'Fabra té segrestada la província i la ciutat'. D'altra banda, des d'Esquerra Unida, Marina Albiol, ha demanat a Fabra que segueixi els passos de Vilanova i deixi la política. Per Albiol, la dimissió de Vilanova també ha arribat tard.

El PSOE bloqueja el CAT a les matrícules

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:44

reproduït de tribuna.cat.-

El talante socialista prefereix tenir contents els venedors d'automòbils a complir els acords a què s'havia compromès el 2000 d'incloure un distintiu, un escut, una bandera o el CAT a les matrícules dels cotxes. Quan el govern Aznar va homogeneïtzar les matrícules de tot l'Estat, el PSOE va apostar, al Congrés dels Diputats espanyol, perquè les matrícules incloguessin un distintiu autonòmic, una petició reclamada per amplis sectors del catalanisme. En aquesta mateixa línia es va manifestar l'exministre de l'Interior socialista José Antonio Alonso el 2004. Ara, però, amb Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant d'Interior, la proposta està ben aturada. Segons El Punt, un estudi del 2005 de la DGT va sentenciar que bona part dels madrilenys ja se senten identificats amb la E de la matrícula, ja que l'adhesió a la seva 'comunitat autònoma' és secundària, una situació que passa amb bona part de les comunitats autònomes 'no-nacionalistes'. Així, el PSOE prefereix mirar cap a una altra banda per no remoure un debat que bona part de l'Estat espanyol ja dóna per tancat. Finalment, el sector de l'automòbil espanyol també s'oposa de manera visceral a la possibilitat d'incloure el CAT a les matrícules: "amb el menjar no s'hi juga", sentencia el president de la Federació d'Associacions de Concessionaris d'Automòbils, Antonio Romero-Haupold, que comenta que seria impossible vendre a la resta de comunitats autònomes un vehicle de segona mà que portés un distintiu català.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31