SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Carretero presentarà batalla en el consell nacional d'Esquerra

pesolbullit | 24 Gener, 2007 05:44

reproduït de l'avui.-

Albert Balanzà

L'exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà d'Esquerra, Joan Carretero, ha decidit assistir al consell nacional que els republicans convocaran el pròxim 24 de febrer com a resposta a l'emplaçament que ha rebut des del partit perquè defensi els seus plantejaments estratègics per a Esquerra de manera interna en lloc de fer-ho a través de la premsa escrita. Carretero, que no ha assistit a les convocatòries del consell des de l'abril -quan ja no era conseller, però abans que ERC fos expulsada del govern-, ha canviat de parer a la vista de l'expectació que ha generat la publicació en dos lliuraments del seu article ERC: de planeta a satèl·lit a les pàgines de l'AVUI aquest cap de setmana. No obstant això, l'exdirigent republicà ha advertit que demanarà a la mesa del consell nacional un cert tracte de favor en el torn d'intervencions per poder exposar una visió resumida de la línia que ha d'emprendre Esquerra en aquesta etapa com a partit de govern a la Generalitat. Així, Carretero, en declaracions a aquest diari, va explicar ahir: "Com que he estat emplaçat tantes vegades en les últimes hores, aniré al consell nacional, però demano tenir més temps que els dos minuts reglamentaris que es donen a cada intervenció". L'exconseller, que es va declarar "encantat" de poder participar en aquest debat intern "en profunditat", va posar ahir encara una segona condició en el desenvolupament d'aquesta discussió en el si del consell nacional: que en cas d'adoptar-se una resolució formal sobre l'estratègia del partit al final del debat, es faci a través d'una votació secreta en lloc d'utilitzar el tradicional mètode de la mà alçada. Ara bé, amb extrema franquesa, Carretero també va aventurar ahir: "Si s'ha de votar, perdré per golejada". Anàlisi molt crítica Carretero, en el llarg article que va publicar aquest cap de setmana, feia una anàlisi molt crítica del paper dels republicans en la reedició del tripartit i les expectatives de desenvolupament nacional en el nou escenari polític, i tampoc desaprofitava l'oportunitat per fer un particular memorial de greuges que han abocat ERC, al seu parer, a adoptar una actitud "complaent" amb el PSC. L'exconseller, que va desaparèixer de la primera línia de debat just quan va deixar la seva cartera al govern per tornar a exercir com a metge a Puigcerdà, ha deixat anar des d'aleshores la seva opinió sobre l'actualitat política en comptades ocasions, com quan es va posicionar a favor del no a l'Estatut abans que ho fes la direcció del partit. El juny del 2006 va promoure a través d'un manifest la convocatòria d'un congrés extraordinari, que va rebre un centenar d'adhesions. En les últimes setmanes, Carretero només ha participat públicament en un acte de la plataforma Catalunya Acció, vinculada a grups independentistes minoritaris, que va tenir lloc a mitjans de novembre a Puigcerdà i va ser presentat per l'exalcalde. Carretero també hauria rebut l'oferta d'un altre sector independentista minoritari, el Partit Republicà Català, d'encapçalar la llista al Parlament de Catalunya per Lleida.

Jaume Masdeu deixa la direcció dels informatius de TV3

pesolbullit | 24 Gener, 2007 05:15

Gracies adéu aquest demàgog incompetent anomenat Jaume Masdeu ja no dirigirà més els informatius de TV3, el seu servilisme envers el PSC, el seu sectarisme, el tracte demagògic del tema de la immigració, la seva nul·la sensibilitat per la qüestió nacional o el seu antiamericanisme furibund han convertit els informatius de TV3 en un espantós i insufrible butlletí de propaganda pseudoprogre al servei dels interessos del PSC. Fer-ho pitjor és impossible, les notícies de TV3 ja no són notícies, són sermons on el més important no és el que passa al món , el més important és que vegis que els presentadors del telenotícies són els més progres de tots els progres, i si per això cal explicar les notícies a mitges o amagar segons quines informacións es fa. Li desitgem sort a la nova directora, la senyora Rosa Marqueta, segur que ho farà millor.

reproduït d'elsingular.cat.- El fins ara director dels Serveis Informatius de TV3, Jaume Masdeu, deixarà aquest càrrec per passar a assumir la direcció dels Canals Informatius de la cadena autonòmica catalana, segons ha comunicat el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), Joan Majó. La nova cap dels informatius de TV3 serà Rosa Marqueta. Ara, Masdeu s'encarregarà de dirigir i coordinar tots els espais informatius que depenen de la CCRTV, que a més de TV3, són Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, el canal 3/24 i els canals de notícies a Internet.

Imma Mayol: una antisistema que va en cotxe oficial

pesolbullit | 24 Gener, 2007 05:13

reproduït d'elsingular.cat.- El president del grup municipal de CIU en l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat que la tercera tinent d'alcalde, Imma Mayol, s'ha inventat una "nova categoria" que són "els antisistema amb cotxe oficial". Per a Trias, aquest tipus de missatges "només serveixen per a reduir l'autoritat de l'Ajuntament de Barcelona a l'hora de fer complir les normes". "Un govern ha de ser seriós i hauríem d'evitar aquest tipus de declaracions", ha sentenciat.

Francesc-Marc Alvaro també està d'acord amb Carretero

pesolbullit | 24 Gener, 2007 05:09

reproduït de tribuna.cat.- El periodista Francesc-Marc Álvaro se suma a la crítica de l'exconseller Carretero a la deriva ideològica que ha pres ERC des que va optar per reeditar el tripartit: "Carretero es revela contra la trampa d'una política catalana que vol expulsar de la vida oficial la irresolta qüestió nacional. I es revela contra la collaboració dels dirigents del seu partit en aquesta operació de gran anestèsia.Carretero pensa -com també pensem molts d'altres- que és una anestèsia que pot sumir el país en un coma irreversible". Segons publica Álvaro a La Vanguardia, el diagnòstic de Carretero "és àmpliament compartit per molts votants d'ERC, a més a més de coincidir amb el diagnòstic que fan CiU i diverses entitats del catalanisme civil". La crítica a què es refereix el periodista és fruit del fet que "el projecte governamental de Montilla, que podria batejar-se amb el lema ianqui de 'pau duradora', requereix que els independentistes estiguin dins com si no hi fossin. (...) La vida fantasmal d'ERC en l'actual Govern els obliga a no tenir cos ni veu en cap assumpte important". Álvaro creu que ERC ha renunciat a presentar batalla en aquells aspectes ideològics en què, tradicionalment, xocava amb el PSC, alhora que apunta, sense acabar de desenvolupar-ho, que "les darreres teories de Carod semblen beure de premisses properes a les dels espanyolistes de Ciutadans".

Salvador Cot: el catalanisme no pot abandonar el debat públic

pesolbullit | 24 Gener, 2007 05:04

reproduït de tribuna.cat/ .-Aquests dies són moltes les interpretacions que es fan de la notícia política del cap de setmana: l’aparició per banda de Joan Carretero criticant la manca d’ambició nacional de l’actual estratègia d’ERC i la manca crònica de la mateixa per part de CiU. I el periodista Salvador Cot també hi diu la seva al diari Avui, a la seva columna “L’olla que bull”. Per Cot, el posicionament de Carretero ha estat útil. Perquè ha servit per obrir un debat dins el catalanisme, “una confrontació d’idees que estava per fer i que afecta igualment les estratègies d’ERC i de CiU”. I ho afirma en el sentit que a hores d’ara ningú sap quins són els objectius polítics del catalanisme a curt i mitjà termini. En una clara al.lusió al concepte de catalanisme social que predica Carod, el periodista afirma que millorar els serveis públics i les infrastructures hauria de ser exigible a qualsevol govern, insinuant que aquesta no potser la única bandera del catalanisme. Respecte les “inivitacions” d’algun líder republicà a que Carretero abandoni el partit, Cot considera que responen a la por que s’hi quedi “i passi com en l’època de Joan Hortalà o Àngel Colom”. De fet, diu, “fa temps que obren la porta als descontents”. D’altra banda, sí que li sembla “assenyada” la proposta de l’executiva del partit en el sentit que Carretero s’expliqui al consell nacional, com a membre que n’és. I no hauria de molestar, diu, que “hi hagi qui consideri que els resultats són massa pobres” si ERC té un “interès real a avançar nacionalment”. Sigui com sigui, el debat és el que indica més amunt: els objectius del catalanisme. I aquest debat s’ha de portar a la llum pública, s’han de definir els passos per trencar el sistema actual de dependència i això el catalanisme no ho pot defugir. En aquest sentit, Cot conclou l’article amb un eloqüent “Parlem-ne, doncs”.

El País Valencià es prepara per recordar els 300 anys de la batalla d'Almansa

pesolbullit | 24 Gener, 2007 04:52

reproduït de tribuna.cat.- El 25 d’abril farà 300 anys de la desfeta d’Almansa i l’ocupació castellana de l’antic Regne de València, cosa que va suposar la pèrdua dels usos i costums i la imposició del Decret de Nova Planta. En relació a aquesta data són moltes les iniciatives que es preparen, però aquest 2007 hi ha un repte especialment important al País Valencià: unes eleccions municipals i autonòmiques transcendentals en molts camps, com el lingüístic, el territorial i l’econòmic. Amb un acord, per fi, entre el Bloc i Esquerra Unida, i un possible pacte posterior entre aquests i el PSPV, els resultats podrien permetre per primera vegada des del 1995 expulsar la dreta espanyolista del govern valencià. Des d’Acció Cultural del País Valencià ja fa temps que es treballa per fer front a aquests reptes des de diverses vessants. Una de les iniciatives més destacables són les jornades de formació que s’organitzen per als delegats territorials i membres de les juntes gestores dels Casals Jaume I. La d’enguany, que serà la quarta, cobra doncs especial rellevància. Tindrà lloc al recentment estrenat Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València, i serà aquest dissabte 27 de gener. Estructurada en quatre eixos de treball (política lingüística, política territorial, memòria històrica i iniciativa ciutadana i construcció nacional), la jornada comptarà amb les intervencions de diversos especialistes en els temes. D’altra banda, aquests dies s’està donant a conèixer també una nova manera de commemorar el 25 d’abril d’enguany. La iniciativa sorgeix de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) i, sota el títol “Ací estem”, es proposa a tothom qui vulgui que la mitjanit del 24 al 25 es pugi a llocs elevats de cada zona i s’encenguin llums elèctrics, “a la manera de les antigues alimares d’avís”, per tal que, amb una “abraçada de llum entre gents i pobles” es demostri que, malgrat tot, “encara estem ací”. L’IEVA vol implicar en aquesta original iniciativa el màxim nombre de persones i col.lectius possible, d’una manera “aglutinadora, sumativa i no excloent”.

PSC, ERC i ICV veten una proposta sobre Ràdio 4

pesolbullit | 24 Gener, 2007 04:50

reproduït d'enoticies.- El PSC, ERC i ICV han rebutjat, en la Junta de Portaveus, debatre en Ple una Proposta de Resolució sobre la continuïtat de les desconnexions territorials de TVE a Catalunya i de Ràdio 4, presentada per CiU. En aquest sentit, la diputada de CiU, Joana Ortega, ha denunciat que "és molt greu que el tripartit es negui a portar aquest tema al Ple, perquè consideren, tal com han afirmat durant la reunió de portaveus, que no és d'interès per al país". Ortega ha plantejat "com es pot considerar de poc interès per al país que la direcció de TVE hagi decidit suprimir les 20 hores setmanals de programació pròpia per a Catalunya, en català i feta des del Centre de Sant Cugat, tenint en compte que això suposarà una única desconnexió diària en català, de mitja hora respecte a la programació estatal de La 2". Per a la diputada de CiU aquest fet representa un "cop molt dur a la feina que venia realitzant el Centre de Sant Cugat des de finals dels anys 70, amb molt d'èxit" i ha afegit que "aquesta decisió de RTVE suposa un atac a la pluralitat lingüística, per la qual haurien de vetllar totes les instàncies de l'Estat". Ortega considera que la supressió de la programació en català "deixa en una situació molt minoritària la presència del català en els mitjans de comunicació", i per tant, "actua en contra de la normalització de la llengua catalana, sempre amenaçada per la seva situació de debilitat respecte el castellà". Per últim, la diputada de CiU ha lamentat, però, que "sembla que el posicionament d'avui dels grups parlamentaris que donen suport al govern tripartit, segueix la línia que aquest govern està demostrant manca de reacció i d'actuació davant els constants atacs que està patint darrerament la nostra llengua". En aquest sentit, Ortega ha afirmat que "aquest govern està demostrant que ha girat l'esquena al model d'immersió lingüística del nostre país: primer des del camp educatiu i ara en el terreny dels mitjans de comunicació". "El català està patint atacs constants i el tripartit els està consentint", ha conclòs Ortega. La Proposta de Resolució presentada per CiU al Parlament acorda instar el Govern de la Generalitat que realitzi les accions necessàries davant del Govern espanyol per tal que la direcció de RTVE "revisi i deixi sense efecte la decisió de suprimir la programació pròpia i en català de TVE Catalunya", prevista per l'1 de gener de 2007; "garanteixi la continuïtat" de Ràdio 4; "defineixi un model per a Ràdio 4 i per a TVE a Catalunya, amb una programació pròpia i en català de qualitat, així com també que potenciï Sant Cugat com a centre de producció de programes per a tot l'Estat"; que "vetlli pel tal que els mitjans públics de titularitat estatal siguin un reflex clar del plurilingüisme i de la pluriculturalitat de l'Estat, i que per tant, segueixin complint l'obligació de garantir la presència de les diferents llengües cooficials en les seves emissions, tal com indica la Constitució, les directives comunitàries, l'Estatut de RTV, la Llei de Política Lingüística i la Llei de l'Audiovisual de Catalunya".

Vicent Partal: Carretero

pesolbullit | 23 Gener, 2007 05:23

reproduït de vilaweb.- És fàcil de comprovar que hi ha un nombre significatiu de persones pròximes a Esquerra o militants d'aquest partit desconcertades per l'actual situació política. És fàcil de comprovar també que hi ha un nombre significatiu de persones pròximes a Convergència o militants d'aquest partit desconcertades per l'actual situació política. I som munió els qui sense ser ni de l'un partit ni de l'altre assistim perplexos al pas dels dies, pensant que el nacionalisme va per mal camí i que cal fer alguna cosa. Per això aquest cap de setmana dos articles de l'ex-conseller Carretero, després d'una notable especulació de La Vanguardia, han tornat a provocar un allau de preguntes, respostes, nervis, corredisses, apunts de blocs i reclamacions de campanyes. Carretero ha estat crític amb el seu partit, cosa que no és cap novetat. I ha dibuixat una radiografia d'Esquerra de partit subordinat al PSOE i sense identitat pròpia, que navega a la deriva. Però no ha anat més enllà. S'entén, llegint tots dos textos, que voldria que això no fos així i podem, àdhuc, suposar que està disposat a treballar per tal de canviar la situació. Però no dóna pistes de com fer-ho. Ni tan sols de si vol fer-ho dins o fora d'Esquerra Republicana. I això és un indici important, el segon, de fet. El primer és que el descontentament té argumentari i comença a tenir noms. Però el segon és que aquest descontentament no sap gaire bé què fer. 'És que fora dels partits fa molt de fred' em deia dissabte un conegut polític, comentant l'article de l'ex-conseller. Crear un nou partit és difícil, llarg i cansat, volia dir. Carretero ho sap. Com ho saben molts dels qui en dinars i sopars constants aquests darrers mesos, des de la proximitat a CiU o a ERC no paren de reclamar una nova via que supere la paràlisi actual. Efectivament és molt difícil de fer forat amb una nova formació política, però Ciutadans és, en aquest sentit, un exemple tan recent com interessant. La fórmula no és gens senzilla, però crec que tots la intuïm: un tercer partit nacionalista seria possible, si algú fos capaç d'unir al voltant d'un discurs sobiranista contundent polítics provinents d'Esquerra i Convergència amb el suport de plataformes cíviques i personalitats diverses. Però la gran pregunta és qui ho sabria fer, això. I quan. I de quina manera. S'accepten respostes... Vicent Partal director@vilaweb.com

Carretero comença a tenir amplis suports a la xarxa

pesolbullit | 23 Gener, 2007 05:05

Pel que estic veient som molts, moltíssims els independentistes que estem molestos amb l'actitut de l'actual direcció d'ERC, només cal veure el que diu Victor Alexandre des de fa temps, el que diu Vicent Partal a vilaweb, el que diu Miquel Sellarés a tribuna.cat o les reflexions sempre precises de Salvador Cardús sobre aquest tema, tots ells persones que en un moment o altre han estat força a prop d' ERC i que ara mateix no entenen la metamorfosi que ha patit la direcció d'ERC des de fa un temps. Com a prova recomano que llegiu el bloc que Saül Gordillo té a mesvilaweb, on hi ha infinitat de comentari de suport a Carretero http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/1955/

ERC descarta avançar el congrés previst pel 2008

pesolbullit | 23 Gener, 2007 04:38

A la direcció d'ERC no deuen dormir gaire tranquils després de la reaparició de Carretero, estan obsessionats per conservar la cadira i tenen pànic a predre el poder i el cotxe oficial, per això volen acabar amb l'assemblearisme del partit i volen retardar el màxim possible el proper Congrès Nacional del partit. En el darrer Congrès, celebrat a LLeida el juliol del 2004, van intentar per primer cop carregar-se l'assemblearisme, recordo al senyor Puigcercos parlant per la ràdio i explicant que volien ser un partit adult i per això havien decidir carregar-se l'assemblearisme, parlava com si tot això estigués ja fet, com si fos un pur tràmit, però, patapam!! les bases van tombar la proposta. Si l'any 2004, en que no hi havia el mar de fons que hi ha ara i estava tot més trànquil, no van poder carregar-se l'assemblearisme ara encara ho tenen pitjor, i no és d'estranyar que tinguin pànic del proper Congrès, deuen pensar que com més lluny millor, tenen molt a perdre i res a guanyar. En la situació actual la lògica obligaria a convocar un congrès extraordinari, però ho intentaran impedir com sigui. De tota manera cal tenir en compte que la bola de neu cada cop és més grossa i la seva miopia els pot acabar portant a un carreró sense sortida, el xup xup que es respira em fa pensar que tot això podria acabar amb una rebelió interna de les bases que precipitaria el final polític de Carod , Puigcercós i companyia. Força Carretero!!

reproduït d'enoticies.com.- Esquerra Republicana convocarà una Conferència Nacional a la tardor, segons ha anunciat Jordi Portabella en roda de premsa. L'alcaldable republicà per Barcelona no ha precisat la data, però ha deixat clar que serà "passat les municipals i l'estiu". L'objectiu de la citada Conferència Nacional serà transmetre l'obra de govern d'Esquerra i fer front a les crítiques rebudes perquè "no ens passa desapercebut les línies editorials dels mitjans". La diferència entre un Congrès i una Conferència Nacional és que, en aquest darrer cas, no s'escull una nova direcció ni se sotmet a votació la tasca de l'anterior, però Jordi Portabella ha deixat clar que "el congrés toca el 2008" i "no ens sembla que hi hagi res que faci que hagim d'avançar el congrés". "Estem forts com a partit", ha reiterat.

ERC, CiU i el sobiranisme

pesolbullit | 23 Gener, 2007 04:32

reproduït de tribuna.cat.- Durant els últims dies, en el si de Convergència i Unió, les diferents famílies polítiques que la composen han fet el sa exercici democràtic de debatre el futur de les seves organitzacions polítiques, les seves essències, les estratègies i les aliances. I Artur Mas va reaccionar demanant que si hi ha roba bruta, aquesta es rentés dins de casa, forçant un Consell Nacional a la búlgara, que acabés amb cinc minuts d’aplaudiment de tots els presents, ajornant tota discussió política interna fins després de les properes eleccions municipals. Que ningú es mogui, perquè no sortirà a la foto. I vet aquí que aquest dissabte i diumenge el diari ‘Avui’ publica un article en dues parts de l’exconseller Carretero, que fa un anàlisi personal de la seva organització, les seves estratègies i aliances, i s’atreveix a fer valoracions dels seus màxims líders. I també se li contesta que la roba bruta s’ha de rentar a casa, i que presenti les seves opinions i estratègies al proper Consell Nacional. Com veieu, una federació i un partit, l’un a l’oposició i l’altre al govern, que reaccionen de la mateixa manera, sense potser entendre que els dirigents de CiU que s’han atrevit a posar en qüestió l’estratègia de Mas i els seus “pretorians” i els articles de l’exconseller Carretero tenen una lògica. En primer lloc democràtica, perquè ser d’una federació o d’un partit no vol dir acceptar totes i cadascuna de les estratègies i es té tot el dret a discrepar. Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira han de ser conscients que cap de les dues opcions, la de CiU, aprovant amb nocturnitat l’Estatut de la vergonya, i la d’ERC, amb la seva opció de govern d’Entesa, han creat un estat de confusió, desorientació, molt important entre una bona part dels sobiranisme, i més en concret de molts dels militants i votants de CiU i ERC. Caldria demanar, doncs, que actuéssim amb peus de plom. El sobiranisme “emprenyat” que va sortir al carrer el 18 de febrer es troba enmig del foc creuat dels dirigents i aparells de CiU i ERC i necessiten una etapa de serenor, de discurs nacional clar, de CiU i ERC per poder creure de nou amb les estructures de la coalició i del partit independentista. No som pessimistes ni derrotistes, sinó simplement volem expressar públicament el que diuen, quan no hi ha els dirigents al davant, una gran part dels militants de CiU i d’ERC. Ha arribat el moment que el sobiranisme, que és quelcom més que CiU i ERC, però que no és res sense ells, reflexioni, si es vol portes endins, perquè cal rectificar algunes de les passes fetes aquesta última dècada, que no han fet més que encadenar-nos a l’estat de les autonomies, homogeneïtzar-nos i no hem aconseguit avançar en la reconstrucció nacional de Catalunya ni dels Països Catalans.

Vicent Sanchis: “Hi ha una crisi pendent a Convergència i allargar-la excessivament la podria engangrenar”

pesolbullit | 23 Gener, 2007 04:29

reproduït de tribuna.cat.- Vicent Sanchis creu que CiU hauria d’afrontar el més aviat possible la seva crisi interna. El director del diari ‘Avui’ considera excessiva la decisió d’Artur Mas d’ajornar la crisi “al congrés ordinari que Convergència Democràtica ha de fer l’any que ve”. I ho és, segons Sanchis, per dues raons. En primer lloc, per una qüestió estrictament tàctica: “Sempre hi ha partidaris de resoldre els problemes a través de la premsa. Per tant, des de l’endemà mateix de la formació de govern fins al congrés les filtracions poden desorientar i afectar tant el liderat d’Artur Mas com la cohesió del partit”. Sanchis creu que “ajornar un debat determinant per a l’estructura de comandament de CDC i per a l’estratègia de futur de tota la federació molts mesos augmenta greument el risc de turbulències”. En aquest sentit adverteix, en un article a l’Avui, que “si Mas no provoca una crisi controlada, li la provocaran descontrolada”. Sanchis creu que “potser és excessivament temerari obrir un debat de calat abans de les eleccions municipals, que sigui immediatament després, doncs”, tot i que adverteix que “sempre serà molt més dur si les urnes castiguen CiU”. Però és que, en segon lloc, no es tracta només de determinar què va fallar en el plantejament electoral que ha portat CiU a la derrota, sinó que “cal definir també l’estratègia de futur que ha de seguir la federació nacionalista”. Sanchis creu que “CiU i Artur Mas s’han quedat sense discurs” i veu necessari que expliquin quin és el seu projecte de futur: “Què proposen ara CiU i Artur Mas al poble de Catalunya? Quina estratègia de futur ha de definir el nacionalisme català per constituir-se de nou en una opció solvent de govern?”. Sanchis adverteix que “tot ha canviat i ara cal que canviïn també les propostes del nacionalisme que estructura CiU”. A més, considera que “Mas s’ha d’explicar davant els seus i ha de llançar noves propostes polítiques com a alternativa a l’obra de govern que ja es comença a insinuar. Propostes de curt abast i a llarg termini, que defineixin la raó de ser del nacionalisme català aplegat a l'entorn del projecte convergent”. A més, de nou “CDC haurà de definir la seva relació amb Unió i, després, l’haurà de pactar amb els democristians”. Sanchis finalitza l’article advertint que “hi ha una crisi pendent a CDC” i que “allargar-la excessivament la podria engangrenar”. I, es pregunta el següent: “Qui l’ha de resoldre n’és conscient?”.

Mas qüestiona l'independentisme de Carod

pesolbullit | 23 Gener, 2007 04:18

reproduït d'enoticies.- El president de CDC, Artur Mas, ha afirmat, en una entrevista a La Vanguardia, que "estamos instalados en la mediocridad, en un tono gris. Es el precio que hemos de pagar para que no haya ruido. Quizá parece más serio, pero desde un punto de vista de liderazgo del país, estamos en un gobierno provincial". Mas també considera que les declaracions que va fer el president de la Generalitat, José Montilla, que va demanar no entrar en polèmiques amb el Govern espanyol demostren "provincianismo puro y duro. Catalunya tiene un Govern gris y siguiendo por esta vía se convertirá en una provincia periférica. Como mínimo digo que este escenario no debería ser la aspiración normal de Catalunya ni de los catalanes". El president de CDC també critica l'aportació "independentista" de Carod al Govern català, en manifestar que "si la aportación independentista pasa por la imposición de la tercera hora del castellano, por renunciar a la revisión de la financiación y a desplegar el Estatut inmediatamente y se adapta a los intereses electorales del Partido Socialista... Todo esto no se puede hacer en nombre del independentismo catalán". En aquest mateix sentit també ha volgut deixar clar que "siempre ha habido independentistas en CDC" i que el seu partit "no ha renunciado a nada y no renunciará jamás a la soberanía". "Pregúntele al señor Carretero a quién prefería de presidente de la Generalitat, por qué alianza de Govern habría apostado...", afegeix Mas. Per últim, el líder de CiU ha volgut desmentir que a la seva formació hi hagi "ninguna crisis ni órganos paralelos" i, sobre la possibilitat de governar a Espanya, ha remarcat que "no está decidido, ni mucho menos. Hay tiempo porque no tenemos unas elecciones españolas a la vuelta de la esquina". Tampoc ha descartat un possible pacte amb els populars, en admetre que "yo me comprometí a no gobernar con el PP en Catalunya en los próximos cuatro años. Todo lo demás está por precisar".

UM vota contra el PP i demana la dimissió del conseller d'Interior pel cas Andratx

pesolbullit | 23 Gener, 2007 04:16

reproduït de vilaweb.cat.- El Consell de Mallorca aprova una moció presentada per l'oposició que també demana explicacions a Matas Unió Mallorquina, soci del PP a Consell de Mallorca, ha votat a favor d'una moció presentada pels grups de l'oposició perquè la cambra sol·liciti la dimissió del conseller d'Interior, José María Rodríguez, arran del cas Andratx. La moció també insta el president balear, Jaume Matas, a donar explicacions de la trama de corrupció urbanística. L'actitud d'UM demostra una vegada més el distanciament de la formació respecte el PP, a pocs mesos de les eleccions municipals. UM ja havia donat suport a la compareixença de Rodríguez al parlament balear i a les peticions de dimissió que han fet, més d'una vegada, el PSIB, PSM i EU-Els Verds. Ara, també convé recordar que el mes passat UM va impedir, juntament amb el PP, que prosperés una moció del PSM a favor de debatre el cas Andratx. El conseller d'Interior és el blanc de totes les crítiques perquè és l'home que va parlar amb l'ex-batlle d'Andratx dues hores abans que el detinguessin. Segons l'oposició, la conversa telefònica, que es va filtrar a la premsa, demostra que el conseller coneixia de prop l'escàndol de corrupció i va avisar l'ex-batlle que el detindrien. Avui, durant el ple del Consell, el PP ha tornat a defensar l'actuació de José María Rodríguez. Els populars han acusat UM de falta de lleialtat perquè han votat a favor de la dimissió del conseller. L'urbanisme i la llengua, a debat La votació d'aquesta moció s'ha fet durant el ple del Consell, on també s'ha aprovat la proposta del PSM per a impedir la urbanització de Cala Blanca d'Andratx. La institució insular té ara les competències d'urbanisme de l'ajuntament d'Andratx. En el ple d'avui s'han debatut les vuitanta-dues propostes de resolució propugnades durant el debat de política general de la setmana passada. Entre aquestes, els tres grans acords demanats per la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar: un pacte per la llengua, per a afavorir la normalització lingüística, la creació d'un Defensor del Territori que supervisi les actuacions urbanístiques i un pla integral d'immigració.

Joan Carretero: ERC, de planeta a satèl·lit (i II)

pesolbullit | 21 Gener, 2007 07:20

reproduït del diari avui.- No és estrany que, davant del pacte de govern, des del sobiranisme es reaccionés amb desconcert o amb contrarietat, fins i tot per part de gent que havia donat suport públic a la campanya d'ERC. Per contrarestar les crítiques, Carod-Rovira ha anat esbossant teories sovint inintel·ligibles que barregen el "patriotisme social", la "pluja fina", el catalanisme dels dies feiners i el caràcter "inclusiu" del pacte, com si només el 26% d'electors del PSC, i no tots els altres, garantissin la inclusivitat social d'un acord. La teoria no s'aguanta, evidentment, i encara menys després que un candidat a president nascut a Andalusia, que havia de mobilitzar els sectors socials menys compromesos amb l'autogovern de Catalunya, aconseguís la proesa de portar l'abstenció (entre aquests sectors de manera destacada) fins a xifres rècord. Sí que és veritat que, almenys, Carod-Rovira intenta fer un discurs propi, mentre d'altres sembla que ja han culminat el seu procés de colonització mental. En Puigcercós, per exemple, ho té molt més clar: aquí hi ha 70 diputats d'esquerres i 65 de dretes (El País, 8 de novembre). I prou romanços! Com deuen gaudir amb declaracions d'aquesta mena els promotors del discurs socialista de tota la vida... Fixem-nos en el seguit d'episodis que s'han anat succeint des de la formació del govern i que afecten ERC de manera especial: des de la bandera espanyola al departament de Governació al decret estatal que imposa més castellà a l'ensenyament, des del suport entusiasta a la candidatura olímpica de Madrid al silenci sobre l'oficialitat de les seleccions esportives nacionals, des de l'acceptació acrítica d'un govern d'un perfil tan baix que amenaça amb deixar a l'atur els periodistes que segueixen la política catalana a la correcció fulminant del portaveu del partit que va atrevir-se a qüestionar l'actitud de Zapatero davant la treva d'ETA. Tots ells mostren una voluntat deliberada dels màxims dirigents d'ERC d'esborrar qualsevol rastre de perfil polític propi, cosa que fan de forma exagerada, grotesca, inversemblant. La direcció d'ERC manté que l'estratègia del partit l'ha de portar a substituir a llarg termini el PSC com a partit referent de l'esquerra catalana, per "nacionalitzar-la". Creuen que això ho aconseguiran des del paper de soci complaent d'un govern encapçalat per un socialista, quan el que normalment passa en aquests casos és que, si el govern va bé, l'èxit el capitalitza el partit del president, i si va malament, el càstig es reparteix entre els socis. Que l'escenari dels estrategs d'ERC és purament voluntarista ja té una primera constatació empírica: en les eleccions de l'1-N, ERC no va avançar en cap dels feus socialistes on el PSC va retrocedir notablement. En conseqüència, per fer forat entre l'electorat socialista, objectiu que comparteixo, no seria millor presentar-nos-hi com a alternativa que com a complement? La realitat és que la direcció d'ERC ha abraçat una estratègia que porta a la satel·lització del partit dins l'òrbita del PSC, planeta polític amb una força atractiva de poder devastadora, com és notori. Una estratègia que ignora l'eix nacional de la política catalana, i el redueix a l'eix dreta-esquerra, com passa als països normals, és cert, dels quals ens separa -ai las!- el petit detall que aquests són independents. Una estratègia que probablement es basa en els complexos d'uns dirigents que han sucumbit al discurs dels altaveus de l'esquerra espanyolista, que sempre ha negat el caràcter progressista del nacionalisme català, habitualment des d'un furibund nacionalisme d'Estat. Una estratègia que ni les sigles històriques del partit han resistit en el seu nou logotip! Aquesta línia d'actuació del nostre partit en els últims temps ha sumit en la perplexitat bona part de l'independentisme català, exultant l'any 2003. Malgrat les votacions a la búlgara dels òrgans de govern d'ERC, penso que molts militants comparteixen amb mi, i amb milers de ciutadans (que ja van abstenir-se, que es plantegen fer-ho o que ens continuaran votant com a mal menor) una visió diferent del paper que li toca jugar a l'independentisme català: un paper no subordinat ni al regionalisme de centre-dreta ni a l'esquerra estatal, i que decideixi les seves aliances en funció d'una estratègia genuïna, que ha de tenir sempre en l'horitzó de la llibertat nacional el seu principal referent. Tot sigui dit de passada, la sortida electoral dels independentistes desencantats no pot ser CiU. Considero que la seva pràctica política ha estat sempre la d'un partit sense horitzó nacional de cap mena, preocupat només per exercir el poder. L'última demostració d'aquesta actitud de renúncia a canvi de poder va ser el pacte vergonyós de l'Estatut, i en el pecat hi ha trobat la penitència electoral. En fi, la reunió mundial d'astrònoms que es va celebrar la passada tardor ens va demostrar, amb el cas de Plutó, que això de catalogar un cos celeste com a planeta o degradar-lo a una condició inferior és bastant elàstic. Espero que, amb els esforços de molts patriotes que no volen viure en un satèl·lit, aconseguim que l'independentisme recuperi la categoria de planeta, i cada dia més gran, en l'univers polític català.

Joan Carretero i Grau

Joan Carretero: ERC, de planeta a satel·lit ( PART I )

pesolbullit | 21 Gener, 2007 06:51

A continuació reproduïm l'article publicat al diari Avui per Joan Carretero sobre el pacte de la direcció d'ERC amb els socialistes, de tot el que diu el més interessant és la insinuació que fa de que el trencament d'ERC i el PSC el mes de maig no va ser real, va ser tot un muntatge dels dos partits per presentar-se a les eleccions separats, tenir més força davant el seu electorat i apartar del mig a Pasqual Maragall, que s'havia convertit en una nosa pels dos partits. Si en realitat fou així, nosaltres pensem que sí, ara es comencen a entendre moltes actituts estranyes i sospitoses de la direcció d'ERC i és motiu suficient per demanar la dimissió de Carod i Puigcercós per mentiders i per haver abusat de la confiança de milers i milers de catalans de bona fe que els van votar enganyats.

reproduït del diari avui.- Les eleccions del passat mes de novembre, la formació del nou govern de la Generalitat i el comportament del partit que va fer possible que el govern fos aquest i no un altre, ERC, han estat objecte, en els últims mesos, d’una gran quantitat d’anàlisis. Jo he deixat passar, intencionadament, un temps més que prudencial per fer pública la meva, amb l’objectiu de guanyar perspectiva per comprendre millor alguns esdeveniments, tot observant, alhora, els primers passos del flamant govern Montilla. El 2003 em comptava, ja des de molt abans de les eleccions d'aquell any, entre la immensa majoria de militants d'ERC que crèiem que, si els resultats ho feien possible, el nostre partit havia d'optar per formar un govern amb el PSC i Iniciativa. La necessària alternança després de 23 anys de govern del mateix color polític, l'impuls d'un nou Estatut ambiciós (molt més difícil amb el PSC a l'oposició) i les possibilitats de creixement electoral que per a ERC implicaria la seva entrada en el govern en una posició de força decisiva per al canvi eren els principals motius sobre els quals descansava la meva posició. Tres anys més tard, la situació s'havia modificat substancialment. El tripartit va tenir els accidents de recorregut que tots coneixem, i va acabar amb l'expulsió humiliant dels consellers d'ERC del govern per haver-se atrevit a defensar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya contra les retallades perpetrades per Zapatero (amb la complicitat activa del PSC) i assumides amb entusiasme per Mas. Els resultats electorals de l'1-N van deixar CiU com a clara guanyadora dels comicis, malgrat que els seus resultats s'han de considerar penosos, vistes les expectatives i la situació política. Però el sotrac electoral més gran el van patir el PSC i ERC, amb la pèrdua de prop de la quarta part dels seus vots. Com és ben sabut, ERC va obtenir gairebé 130.000 vots menys que el 2003. Fent gala d'una velocitat de decisió de vertigen, la direcció d'ERC va optar pel pacte amb el PSC, un cop aquest partit, per pur instint de supervivència, va descartar fer Mas president de la Generalitat. No hi ha cap dubte que la rapidesa del decantament evidencia que l'estratègia de la direcció del partit assenyalava clarament en una determinada direcció ja abans de les eleccions. De fet, hi havia altres indicis en aquest sentit: alts càrrecs del govern amb carnet d'ERC no van cessar fins pràcticament l'inici de la campanya electoral, i càrrecs de confiança d'alguns departaments governamentals també militants d'Esquerra no van deixar els seus llocs en cap moment. Sense una clara voluntat prèvia (i no només per part d'ERC, és clar) de reedició del tripartit, aquestes situacions insòlites no s'haurien produït, evidentment. Cal subratllar que ERC va fer president de la Generalitat un polític severament castigat pels electors, que no apareixia en cap enquesta com a preferit per a ocupar el càrrec (tampoc, per cert, entre els electors d'ERC) i per molta diferència. Però el que em sembla mentida és que admetem, de gust segons sembla, que aquest president ens imposi una disciplina de ferro i un silenci sepulcral, tot difuminant el nostre perfil propi en benefici de l'actuació com "un sol govern", amb "un lideratge sòlid" i "un president que mani". No està malament l'autoritat que ha aconseguit, sense baixar de l'autocar, el president que va obtenir a les urnes una majoria aclaparadora de 37 escons... És necessari també analitzar la ideologia del president de la Generalitat (gràcies als nostres vots) i del seu entorn més immediat (l'aparell del PSC), a partir d'algunes actuacions seves no gaire llunyanes en el temps. Veiem, per exemple, que el PSC va introduir, en plena campanya electoral, la llavor de la discòrdia lingüística, amb la seva proposta de debat cara a cara amb el candidat convergent en llengua castellana i per a tot l'Estat (ni el PP mai no havia gosat plantejar debats en castellà a les eleccions al Parlament); observem com es va deixar agombolar per una plataforma de suport amb un discurs antinacional calcat del dels inspiradors dels Ciutadans; sentim la música de fons del seu discurs, que demana superar el "debat identitari" (que és com els progres amb mala consciència anomenen ara les reivindicacions nacionals pròpies de totes les nacions que no poden exercir la seva sobirania), per centrar-se en les qüestions "socials" (com si la superació del pèssim finançament de Catalunya, per exemple, no anés íntimament lligada a la millora de les prestacions socials). Jo mateix vaig comprovar, quan formava part del govern, com l'aparell del PSC va lluitar aferrissadament, durant la tramitació del nou Estatut, per aconseguir que el règim jurídic i el finançament dels ajuntaments i les diputacions/vegueries continués en mans de l'Estat i no fos assumit pel Parlament de Catalunya, cosa que van acabar aconseguint en bona part gràcies a la retallada posterior dels seus companys de partit als ministeris. Per cert, que el model de règim local i organització territorial que defensàvem nosaltres (competència de la Generalitat) és el de tots els Estats federals del món, mentre que els suposats federalistes defensaven un model estrictament centralista...

Joan Carretero i Grau

Carod i Puigcercós han begut oli

pesolbullit | 20 Gener, 2007 07:55

L'actitut del senyor Carod-Rovira i del seu escuder Puigcercós des de l'u de novembre ençà ha estat vergonyosa ( roí, que dirien a València) , fins el dia de les eleccions deien una cosa, l'endemà de les eleccions, amb els vots al sarró, en deien una altra de completament diferent. O bé el senyor Carod ens ha estat mentint durant anys i ara ensenya la seva autèntica cara, o bé aquest senyor s'ha trastocat amb tant de poder i ha canviat redicalment. No sabem exactament que ha passat, però ara mateix ja no importa, el cert és q el senyor Carod ens ha mentit, ens ha enganyat, ha abusat de la nostra bona fe i s'ha aprofitat de nosaltres. Amb centenars de milers de vots independentistes al sarró ha decidit fer President de la Generalitat a un senyor que no està a l'alçada del càrrec i que actua com a simple titella del PSOE. Ens intenten vendre la moto de que el PSC ha actuat amb gran valentia i autonomia enfrontant-se al PSOE per poder pactar amb ERC, quan això és evident que és una mentida més, el Sr Montilla és un ninot del PSOE i s'ha limitat a obeir ordres, primer calia engalipar al senyor Mas dient-li que si firmava un estatut ridícul el farien President de la Generalitat, després aillar-se un temps ERC i PSOE per interessos electorals de tots dos i després tornar a pactar ERC i PSOE deixant amb el cul enlaire al senyor Mas i enganyant als electors que van votar aquests dos partits pensant que el trencament era real i no tornarien a pactar. Una jugada mestra del triler ZP.

En política els enganys es paguen molt cars i les mentides no es perdonen i sinò que li preguntin a CiU que encara està pagant ara el vergonyós pacte del Majestic despres de fer una campanya electoral on deien "plantarem cara". EL senyor Carod es déu pensar que els ciutadans som ximples i que ens pot pendre el pel com vulgui, però ara almenys amb l'aparició en escena de Joan Carretero els seus plans comencen a grinyolar, és perfectament possible que Carretero obtingui la victòria en el proper Congrès Nacional d'ERC i els senyors Carod i Puigcercos segueixin el camí dels senyors Hortalà i Colom. Si Carretero no pot guanyar el panorama tampoc és gaire engrescador pel senyor Carod, perquè apareixerà un nou partit independentista català que li pot treure moltíssims vots a ERC i provocar un descalabre electoral de proporcions enormes, amb la qual cosa també acabarà qüestionat. No m'estranyaria veure d'aquí una anys al senyor Carod al PSC

A continuació reproduïm el que han dit Carod i Puigcercós després d'assabentar-se de las intencions de Carretero:

Joan Puicercós assegura que ERC no es un "convent" i que qualsevol pot marxar quan vulgui El secretari general d´Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha aprofitat la seva trobada avui amb l´alcalde de Sant Cugat del Vallès en tasques de conseller de Governació i Administracion Públiques per puntualitzar que la formació política desconeix les intencions de Joan Carretero d´abandonar-la amb per endegar una de nova, que probablement s´anomeni Regrupament Nacional, d´acord amb una informació apareguda a La Vanguardia. Tot i així, Joan Puigcercós ha volgut deixar bén clar que en cas de que realment aquesta sigui la seva intenció, Joan Carretero està en el dret de fer-ho i que l´existència d´un moviment d´aquestes característiques seria completament "legítim". En aquest sentit, el secretari general dels republicans ha manifestat que "els partits democràtics no són un convent i la gent pot marxar d´ells quan vulguin".

Carod considera "fracassada" la temptativa independentista de Carretero El líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, considera "condemnat al fracàs" qualsevol projecte nacional que miri "al passat" i es basi en formulacions "essencialistes" en lloc d'adaptar-se a la realitat del segle XXI, i ha advertit que el nacionalisme català ha de "renovar-se o morir". Carod ha respost, així, a les informacions que publica ‘La Vanguardia’ on es diu que l'exconseller de Governació i membre del Consell Nacional d’ERC, Joan Carretero, estaria decidit a formar un nou partit independentista, denominat Reagrupament Nacional o Reagrupament Independentista. Aquest moviment aglutinaria electors d’ERC i CiU que se senten "farts de la claudicació" dels seus dirigents que, segons Carretero, renuncien a l'independentisme per aconseguir més poder. El rotatiu avança que aquest moviment es presentarà aquest dissabte a Puigcerdà.

Totalment d'acord amb Carretero

pesolbullit | 20 Gener, 2007 06:58

Els que som independentistes i ens sentim totalment decebuts per l'actitut de les direccions d'ERC i de CiU, més preocupades de tirar-se els plats pel cap, d'acaparar tot el poder possible per poder viure del "cuentu" i de defensar interessos partidistes i no interessos de país, estem d'enhorabona, la notícia de que Joan Carretero vol unir a tots els independentistes per aconseguir d'una punyetera vegada li independència de Catalunya és magnífica. Si Joan Carretero aconsegueix imposar-se en el proper congrès d'ERC i descavalcar als vividors de la direcció que han convertit ERC en un apèndix del PSC serà fantàstic, i si no ho aconsegueix i ha de fundar un partit nacionalista nou que uneixi a tots els independentistes catalans també serà bo, perquè permetrà que almenys els centenars de milers de catalans que volem una Catalunya lliure i no acceptem que el nostre vot s'entregui al PSOE o al PP ja no estarem orfes, almenys ara tindrem una opció clara a la que votar, podrem anar a les urnes amb la tranquilitat de que els dirigents de CiU i ERC ja no ens tornaran a enganyar i el nostre vot no serà manipulat ni entregat a algú que no volem.

L’exconseller Carretero crea un corrent independentista crític amb la direcció d’ERC

pesolbullit | 20 Gener, 2007 06:54

reproduït de eldebat.cat.- L’exconseller de Governació Joan Carretero liderarà, un corrent d’opinió independentista dins del seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Carretero justifica la iniciativa, que qualifica d’”ofensiva de dignitat nacional”, per les “carències i claudicacions” dels partits nacionalistes catalans, referint-se tant a ERC com a CiU. Segons informa avui el diari La Vanguardia, Carretero i d’altres militants nacionalistes i independentistes donaran a conèixer dissabte a Puigcerdà, on el propi Carretero va ser alcalde, el manifest del nou moviment, que s’anomenarà molt probablement Reagrupament Nacional o Reagrupament Independentista. Els promotors, majoritàriament militants d’ERC, no consideren que el seu moviment representi una escissió dintre del partit republicà, sinó només una crida als catalans “indignats pel procés de desnacionalització” que creuen que està patint Catalunya per la “orientació espanyolista” del Govern de l’Entesa. Els creadors d’aquest nou corrent, que no rebutgen presentar llistes pròpies a alguns ajuntaments a les properes municipals, acusen la direcció d’ERC d’haver renunciat al seu ideari independentista i posen com a exemple les recents polèmiques de la guerra de banderes, i la tercera hora de castellà per afirmar que els dirigents d’Esquerra “pel matí parlen, per la nit rectifiquen per ordre de Montilla y després demanen perdó”.El president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, no ha esperat gaire per respondre Carretero i aquest matí, durant un esmorzar informatiu, li ha respost que cal “ el concepte de nació catalana ha canviat” i que “les visions essencialistes del paíst” estan abocades al fracàs.L’exconseller Carretero va ser exculpat justament ahir d’un delicte de prevaricació del qual se l’acusava per fets arran d’una querella presentada quan era alcalde de Puigcerdà i hauria esperat a que la sentència fos ferma per tornar a la primera línia política amb aquesta iniciativa.

Culla adverteix a CiU que pactar amb el PPC continua sent “suïcida”

pesolbullit | 20 Gener, 2007 06:50

reproduït de tribuna.cat.- Després que ERC apostés, per segona vegada consecutiva, per pactar amb el PSC i ICV i no amb CiU, l’historiador Joan B. Culla creu que la federació nacionalista només té dos camins per poder recuperar la Generalitat de Catalunya: “o aconseguir la majoria absoluta –cosa bastant difícil en un sistema proporcional amb sis forces parlamentàries-, o pactar amb el PP”. El problema és que “el discurs i les actituds del PP espanyol [...] susciten a Catalunya l’aversió visceral de més del 80% de la ciutadania”. En aquest sentit, Culla afirma, en un article a El País Catalunya, que “el catalanisme del PSC pot ser discutible o tebi, i les prestacions lingüístiques del president Montilla limitades; però això poc té a veure amb la imatge que el PPC arrossega, imatge –i actuació- de “policia indígena al servei de la dreta espanyola més rància, unitarista i catalanofòbica”. Així doncs, “per una força nacionalista catalana, pactar amb el PSC comporta riscos i pot tenir costos”, però “fer-ho amb el PPC segueix sent suïcida” i dubta que els populars canviïn d’actitud. Segons Joan B. Culla, CiU també pot intentar el retorn a la Generalitat “fent una volta pel Manzanares”; aquest és “el full de ruta esbossat per Artur Mas a la Moncloa fa ara just un any, el que últimament reivindica amb vehemència Josep Antoni Duran Lleida –“CiU ha de jugar la carta de governar a Espanya encara que no ho faci a Catalunya”- i amb la que coqueteja Zapatero quan es veu apurat”. Però l’historiador adverteix que el punt dèbil d’aquest escenari és que “la federació nacionalista hi acudiria sense controlar temps ni formes, i el seu atractiu són les interessants preguntes que obri: suportaria el PSC sense tensions ni esquerdes tenir als convergent d’oposició a Catalunya i de ‘coéquipiers’ a Madrid? S’atrevirien els qui han fet president a Montilla a criticar que CiU tingués ministres?”. No obstant això, segons Joan B. Culla, existeix una altra variable que pot modificar les anteriors i incidir molt negativament sobre el clima polític catalana, i és “la temptació de les esquerres governants d’acaparar el poder en tots els nivells de l’Administració”. En aquest sentit, finalitza l’article preguntant-se el següent: “Caldrà recordar a la nostra classe política que la democràcia és un joc d’equilibris, no de monopolis, oligopolis ni exclusions?”.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31