SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

ERC: s'acosten les eleccions, tornen les mentides

pesolbullit | 31 Gener, 2007 05:22

A mesura que s'acostin les eleccions municipals anirem escoltant declaracions de la direcció d'ERC intentant distanciar-se dels socialistes, tot és una tàctica perfectament planificada per arreplegar el màxim de vots possibles, a veure si hi ha algun votant descontent al que poden tornar a enganyar, diran que tot està obert, que no hi ha cap pacte tancat, que no tenen cap subordinació respecte als sociates, etc... És com el conte del pastor i el llop, vinga a mentir i mentir fins que un dia va venir el llop de veritat i se li va menjar totes les ovelles, la direcció d'ERC Cada cop té menys credibilitat, i la gent no és imbècil. Han convertit un partit independentista en un partit de progres amics del PSOE, la minyona del PSOE.

reproduït d'enoticies.- El Govern d'Entesa i Esquerra Republicana discrepen sobre els plans del ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, de posar ordre en l'Estat de les Autonomies. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha restat importància a les intencions de l'Executiu central durant la roda de premsa per informar dels acords de govern. "Es tracta exclusivament d'una declaració d'intencions", ha manifestat. La consellera, en funcions de portaveu, ha afirmat fins i tot que "si del que es tracta és de modernitzar els mecanismes de relació del Govern central amb les autonomies podria ser positiu, però estem en un moment molt incipient". Tura no ha fet esment, en tot cas, que els consellers d'Esquerra hagin plantejat cap reticència. L'opinió de Montserrat Tura no ha estat compartida, en canvi, pel portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, en la primera discrepància pública important en aquesta legislatura entre l'Executiu i aquesta força política que li dóna suport. Ridao, en declaracions al faristol del Parlament, no ha estalviat crítiques perquè té una "clara vocació loapitzadora". El dirigent republicà ha al·ludit a la voluntat del ministre d'aplicar el "cafè per a tothom" i de "trencar l'escassa assimetria que encara hi ha". "És un intent d'harmonitzar el funcionament de les comunitats autònomes", ha insisit alhora que ha recordat "l'escassa sensibilitat del Govern espanyol" i ha expressat "la nostra absoluta prevenció" al projecte. Joan Ridao s'ha mostrat crític, d'altra banda, amb la darrera reunió entre Zapatero i Montilla perquè "no va servir per arrencar el calendari de negociació" i es "retarda la decisió sobre el finançament". Esquerra emplaçarà, en aquest sentit, "el Govern espanyol i el president Montilla a iniciar una negociació franca i urgent". Ridao ha expressat, en la mateixa línia, els seus dubtes sobre el projecte de llei de creació de l'Agència Tributària, que va presentar el conseller Castells la setmana passada, en unes afirmacions que podria subscriure també CiU. "L'Agència no es notarà gaire si a més de gestionar els tributs propis i cedits per l'Estat no és la primera pedra que ha de configurar un consorci entre la Generalitat i l'Estatut que ha de recaptar no l'IRPF, l'IVA i l'Impost de Societats que avui per avui l'Estat nega".

Saura, Montilla i Carod, salvadors de la democràcia

pesolbullit | 31 Gener, 2007 05:20

El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha anunciat que crearà "un consell d'experts" integrat per representants del món acadèmic o del món associatiu que buscarà una solució al problema de l'abstenció que, en les darreres eleccions catalanes, va arribar al 43,9%. Aquest acord, segons Saura, també hauria de servir per "acostar els polítics a la ciutadania". El treball dels experts no estarà llesta per a les properes eleccions municipals del maig vinent i tindrà un cost de 77.350 euros.

Al senyor Saura caldria dir-li en primer lloc que votar és un dret, no una obligació, a altres països, com el Perú, votar és obligatori i si t'abstens et posen una multa, però aquí és un dret. Per altra banda, haver de triar entre els cinc il·luminats que es presenten a la presidència de la Generalitat no és fàcil, en primer lloc perquè pot ser que cap d'ells representi la teva ideologia, en segon lloc perquè a la política catalana hi ha gent profundament incompetent (Saura, Mayol, Clos, Portabella...) i en molts casos també gent sense escrúpols i sense cap mena d'ètica ( Duran, Montilla, Piqué, Madí, Ernest Maragall...) i en tercer lloc perquè pot ser que t'enganyin, cop per exemple CiU quan va dir l'any 96 que no pactaria amb el PP, ZP quan va dir que aprovaria l'estatut q sortís del parlament català o el senyor Carod, que durant la campanya electoral deia que no sabia amb qui pactaria i al cap de 48 hores de les eleccions ja s'estava llançant als braços dels socialistes. Per altra banda pretendre que Saura, Montilla i Carod arreglin el tema de l'abstenció és com si li encarreguessin a Al Capone acabar amb el crim organitzat al Chicago dels anys 30.

Carretero: si ERC no canvia, el país haurà de fer alguna cosa perquè la gent independentista pugui votar algú

pesolbullit | 30 Gener, 2007 03:25

L'exconseller de Governació, Joan Carretero, continua ferm en les seves crítiques a la direcció nacional d'Esquerra Republicana. Després dels dos articles publicats a l'Avui, Carretero exposa, en una entrevista concedida a El Temps, les impressions que li transmet Esquerra des que va ser expulsada del primer tripartit: "a la vista del que està passant, fa la sensació que s'abandona qualsevol fita pròpia de partit independentista". Carretero reconeix els mèrits de Carod i Puigcercós en l'ascens electoral d'ERC, "però crec que alguns han decidit que aquí ja s'hi està bé i que ara toca fer de bons gestors". Realitzant un símil amb el poble jueu, comenta: "suposo que el poble jueu, quan va passar 40 anys per la travessa del desert per arribar a la terra promesa, deuria trobar algun oasi pel camí. Algú deuria pensar "quedem-nos aquí que hi ha aigua i fruits, que ja estem bé". Però l'objectiu era anar més enllà, malgrat restriccions i dificultats ". En referència a la possibilitat que creï un nou partit polític, opció que la cúpula d'ERC ha criticar àmpliament, exposa: "Entenc que Esquerra ha de dir si el seu objectiu és gestionar l'Estatut actual o va més enllà. I crec fermament que l'espai independentista ha de tenir possibilitat d'expressar-se electoralment. Espero que aquest paper el tingui Esquerra -jo no he militat en cap altre partit -, però, si Esquerra no passa d'aquest estatus actual, aquest país haurà de fer alguna cosa perquè la gent independentista pugui votar algú". Carretero critica especialment l'actitud de Puigcercós i Portabella com a dos exemples de la deriva en què ha caigut ERC. Del primer, en censura l'actitud que va mantenir en l'afer de les banderes: "El fet de pujar la bandera espanyola al Departament de Governació no es pot resoldre així. Hi ha infinitat d'alcaldes i regidors que, amb la mateixa llei que ara afecta el senyor Puigcercós, han tingut querelles i se l'han jugat. No s'han escudat argumentant que la llei diu que s'ha d'hissar la bandera i l'han pujat al cap de trenta segons (...). Va donar l'argument que ha fet servir la gent d 'extrema dreta perquè els nostres alcaldes pujaren les banderes: que s'ha de complir la llei. Estem colonitzats mentalment? Ara som un partit que només aspira a fer bona gestió de l 'Estatut vigent?". Del líder d'ERC a Barcelona, Carretero es pregunta retòricament: "La nostra estada a l 'Ajuntament de Barcelona ha ajudat gaire a l 'alliberament del país? Jo crec que radicalment no. Ara bé, ha servit perquè hi hagi gent que estigui molt bé, en un oasi confortable. I s'hi poden estar tota la vida, segurament. Però és això el que volem, estar al govern de l'Ajuntament de Barcelona, in secula seculorum, per anar fent?". Tant el primer com el segon exemple serveixen a Carretero per sentenciar, amargament: "Crec que no militem a ERC, no hem patit i ens hem esforçat perquè, ara, ens quedem aquí".

Cal un gran debat a CiU, ERC i al sobiranisme

pesolbullit | 30 Gener, 2007 03:21

reproduït de tribuna.cat.- El diari Avui ha fet, en aquests moments de desorientació, un servei al país, publicant les opinions de Joan Carretero i Xavier Vendrell, en dos caps de setmana consecutius, que han expressat amb tota cruesa dues visions sobre ERC i el sobiranisme. El debat, doncs, està sobre la taula. Era necessari. No es pot amagar el cap sota l’ala. Des de fa unes setmanes en el si de CiU passa el mateix. En reunions en petit comitè es parla sense embuts del fracàs de les estratègies de l’entorn de Mas. I també de les actituds fermes de militants de prestigi, com Carles Campuzano, Antoni Vives, i tants d’altres anònims que han provocat que Jordi Pujol en persona intervingués per reconduir el conflicte en positiu. Sense vencedors ni vençuts. Obrint un debat per després de les municipals que no fugi d’afrontar els errors comesos. A UDC casos semblants es van succeint, tot i els intents de la direcció per esvair l’ona expansiva d’unes bases que també exigeixen reflexió, reorientació, i que no estan disposades a callar, com els màxims dirigents d’Unió de Joves, que no han amagat mai els seu sobiranisme. Josep Antoni Duran i Lleida, que sempre ha portat l’organització amb mà de ferro, i el seu equip els cal reflexionar, també, sobre el futur d’aquesta històrica organització d’inspiració cristiana. Què passa doncs? Que no tenim la valentia suficient de reconèixer uns i altres els errors i l’esgotament de les diverses vies, entre elles l’estautària, la del “coitus interruptus” o el peix al cove. Les noves generacions tenen una exigència superior i no estan acomplexades ni mediatitzades per la transició democràtica. No pot ser que totes les preocupacions dels nostres polítics pivotin sobre el minso poder que dóna ocupar les nostres institucions nacionals, i governar-les. O pitjor encara, que s’imposin els interessos estrictes de partit i, els més inconfessables, els personals. La bona gent del sobiranisme, que el 18 de febrer de l’any passat va sortir al carrer, vol i exigeix un debat clar sobre el futur nacional de Catalunya i dels Països Catalans. I no sols ho demana a ERC i als sobiranistes de CiU, sinó que ho fa extensiu a totes les entitats catalanes de la societat civil, que lluiten en aquesta direcció, per tal de trobar quina és l’estratègia i els objectius per després dels fracàs estatutari. Evidentment, això no vol dir que no s’aprofiti el que es pugui en el govern del dia a dia de Catalunya, i la negociació amb l’Estat. Però això, pel que es veu, té uns límits molt estrictes que no ens permeten desenvolupar-nos ni avançar amb la nostra reconstrucció nacional. I és tan evident, que els sectors que van empènyer l’Estatut, i els poders fàctics que van donar suport al ‘sí’, avui s’adonen de la seva equivocació i comencen a fer el que haurien d’haver fet fa molts anys: redirigir les seves inversions fora de l’Estat, cap a Europa i al món. Catalunya, doncs, necessita un replantejament de tota la seva estratègia i del pensament clàssic del catalanisme, perquè amb Espanya no hi ha res a fer. Un gran debat nacional ha de començar el 2007. I sense por, en tots els àmbits, s’ha de començar a plantar cara, amb seny i responsabilitat, amb un discurs igual a Catalunya, a Madrid o a Brussel•les, cosa que no ha fet mai ni el catalanisme ni el nacionalisme polític.

Tresserras i Sáez s’entrevisten amb la SEPI per evitar el tancament de Ràdio 4 i el centre de Sant Cugat

pesolbullit | 30 Gener, 2007 03:20

reproduït de tribuna.cat.- El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el secretari de Comunicació, Albert Sáez, van entrevistar-se divendres amb responsables de RTVE per analitzar les possibilitats de salvament de Ràdio 4 i les desconnexions catalanes i potenciació del centre de Sant Cugat. Tot i que des de la comitiva catalana s’ha imposat la discreció mentre duri la negociació, sí ha transcendit que la trobada va mantenir-se en un to cordial i que es veu plausible arribar a un bon acord, segons Comunicació21. A la reunió hi eren presents representants de la SEPI i Luís Fernández, director general de RTVE. Tot i que el 31 de desembre era la data límit per al tancament de l’emissora de ràdio i l’eliminació de la desconnexió catalana, es va aprovar in extremis una pròrroga de tres mesos, durant la qual la Generalitat intentarà que els responsables de l’ens reconsiderin la seva posició.

Saura amenaça que ara ell resoldrà el tema de l'abstenció

pesolbullit | 30 Gener, 2007 03:06

Que un personatge tan espantós i tan barrut com Saura digui que ara ell vol resoldre el tema de l'abstenció no és una bona noticia, què farà? un nou bus de l'estatut? més discursos demagògics? seguir etiquetant de fatxes, dretans, racistes i males persones a tots els que no pensen com ell? Potser el millor que podria fer el senyor Saura per combatre l'abstenció és plegar de la política, a ICV hi ha gent molt més seriosa i molt més intel·ligent que la inefable parella Mayol-Saura, com per edemple En Raül Romeva. El senyor Ribó no va caure mai tan baix com aquest parell de pelacanyes, Rafel Ribó és una persona honesta i seriosa, la inefable parella és una altra cosa.

reproduït d'enotícies.-El Govern català, a través de la Direcció General de Participació Ciutadana, ha realitzat un estudi sobre el fenomen de l'abstenció al nostre país i ha anunciat la creació d'un consell d'experts que farà propostes per reduir-la. L'estudi, que ha presentat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, fa un diagnòstic detallat sobre l'abstenció i conclou que no és un fenomen conjuntural ni superficial, sinó estructural i de fons. També demostra que l'abstenció és un fenomen socialment transversal, tot i que els joves destaquen com a grup més abstencionista. El conseller ha destacat que "es tracta del primer estudi d'aquestes característiques i el primer cop que el govern aborda seriosament aquest problema". L'estudi es va fer després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (1.11.06), en què el 43,9% de ciutadans amb dret a vot es van abstenir. Tot i que no han estat els comicis amb més abstenció (l'any 1992 va ser del 45,13%), sí que és el primer cop que el Govern català aborda el problema de forma seriosa i impulsa actuacions per tractar aquest fenomen. Pel que fa a les causes de l'abstenció, les principals conclusions de l'informe són: - 7 de cada 10 persones enquestades creu que la gent no vota per descontentament amb la política, però només 3 de cada 10 abstencionistes diu que s' absté per aquesta raó. - El 29,6% dels abstencionistes es justifiquen per causes materials com que estaven fora o malalts; el 17% argumenta que no s'identifica amb els partits; i el 10% diu que no li interessa la política. Sobre el perfil majoritari de l'abstencionista, l'informe recull les característiques següents: - Homes i dones menors de 35 anys. - Residents en un municipi de 10.000 a 150.000 habitants.

De Carrasco i Formiguera a Duran i Lleida

pesolbullit | 30 Gener, 2007 02:59

Carrasco Formiguera, el fundador d'UDC, va marxar d'ERC perquè no va voler acceptar les retallades que va fer Madrid a l'Estatut de Núria del 1931, en concret no acceptava que no hi hagués el dret a l'autodeterminació. Durant la república UDC, que tenia un sol diputat, sempre va votar al costat d'ERC al Parlament de Catalunya i va ser un partit de gent de missa, però no un partit de dretes, la dreta era la Liga, no UDC. Carrasco Formiguera va morir afusellat a Burgos l'any 1938 cridant Visca Catalunya Lliure! . És trist que un partit com aquest hagi acabat en mans d'un poca-vergonya, trepa i aprofitat com Duran i Lleida, que ha lograt que UDC hagi passat de ser un partit històric al servei del país a ser un cau ple de brutícia i de gent mesquina i roí.

Vicent Partal: els joves d'Unió qüestionen Duran

pesolbullit | 30 Gener, 2007 02:45

reproduït de vilaweb.cat.- Aquest cap de setmana els joves d'Unió Democràtica de Catalunya, amb Assumpció Laïlla al capdavant, s'han plantat davant Duran i Lleida per qüestionar el seu propòsit de portar CiU al govern d'Espanya, si és que Zapatero ho considera convenient. Duran s'hi va enfadar molt, segons les cròniques, i va recordar als seus joves que ell, quan va a l'estranger, es qualifica de 'espanyol', actitud en la qual no estan d'acord aquests joves. Per respondre a l'atac Duran va dir que Unió no havia de ser Esquerra, i és això que m'ha cridat l'atenció especialment. Què vol dir que Unió no pot ser Esquerra? Vol dir que no pot ser un partit? Que no pot posar el triangle al seu símbol? Que no ha de tenir un president amb pocs cabells? Que no pot ser un partit democràtic? Que no pot ser un partit parlamentari? Que no pot ser un partit assembleari? Les preguntes són retòriques perquè, evidentment, allò que Duran volia dir, bàsicament, és que Unió no pot ser un partit independentista. I ho deia a uns joves que branden l'estelada, que han brandat sovint l'estelada davant seu mateix en força actes, i que es declaren independentistes. Que són independentistes. No seré jo qui qüestionarà el dret de Duran a decidir si el seu partit pot ser independentista o no. Supose, en tot cas, que aquesta és una decisió que haurien de prendre tots els militants, però, és clar, l'opinió del màxim dirigent del partit és molt determinant. Ara, Duran no hauria d'enganyar-se: ser independentista no vol dir ser d'Esquerra Republicana, no necessàriament. És possible que, en el seu esquema mental, l'equació siga tan senzilla com això, i també és probable que la situació derivada del segon tripartit l'haja sumit en un estat de nerviosisme que el faça reaccionar exageradament. Hi té dret, hi insistesc. Però negar a uns companys del seu partit l'ambició que ell no té no impedirà pas que el debat sobre la possibilitat d'assolir més nivell d'autogovern cresca. També dins Unió.Vicent Partal director@vilaweb.com

Saura: l'insòlit cas d'un comunista que vol privatitzar el servei de presons

pesolbullit | 30 Gener, 2007 01:35

reproduït de busot.ca.-

És ben sabut per tothom que Montserrat Tura (àlies Jefa-Tura) està tristota perquè s'ha quedat sense el departament d'Interior. Com a premi de consolació, el president Montilla li va assignar la cartera de Justícia, sempre i quan la Tura fes bondat i no es postulés públicament com a presidenciable del PSC. L'exalcaldessa de Mollet va acceptar les condicions i des que va assumir Justícia no se l'ha vist més ni ha dit ni piu. Però els talps de Busot funcionen a tot drap, i hem sabut que la darrera proposta de Joan bon-rotllet Saura li ha sentat com una patada a la boca. Ens referim a la idea folla del conseller d'Interior de destinar els 600 policies que vigilen les presons catalanes a patrullar els carrers del país. Això, a banda de ser una confessió oberta que la seguretat pública a casa nostra és un fracàs rotund, no ha agradat a ningú, ni al cos de Mossos d'Esquadra (per als quals Busot sent un respecte sincer) ni a Justícia. Sembla ser que la consellera Tura està emprenyada com una mona, perquè són ben pocs els països on les presons estan en mans d'empreses de seguretat privada. Us imagineu un centre penitenciari català vigilat per quatre segurates panxuts, d'aquests que volien ser guàrdies civils i els van tombar al test psicotècnic? Oi que no? Doncs ni Busot ni la Tura tampoc ens ho podem imaginar. Per això la consellera està movent els fils entre bambalines per evitar que la nova idea eco-pija es traslladi a la realitat. Ens expliquen que la Tura ja hauria parlat del tema amb el president de la Generalitat per impedir-ho. Per sort per a ella, compta amb el suport dels comandaments dels Mossos d'Esquadra, amb els quals manté una excel·lent relació. I tot sembla indicar que la Tura li guanyarà el pols al Saura i que els mossos que vigilen les presons no es dedicaran a apatrullar la ciudad.

Salvador Cardús desemmascara al mentider Carod-Rovira

pesolbullit | 27 Gener, 2007 05:28

A continuació reproduïm l'article "testosterona, a banda" on Salvador Cardús on celebra l'aparició en escena de Joan Carretero i denuncia els enganys, les mentides, les renúncies i la "jeta" tremenda dels actuals dirigents d'ERC.-

Bones notícies! A poc a poc tornem a recuperar el pols del debat polític en un país que, durant un parell de mesos, semblava que no mantenia ni les constants vitals. Parlo del debat entre els que se suposa que el volen viu, el país. La remor ha arribat primer a CiU, amb assetjament contra els qui demanen que se surti de la trinxera. I ara la discussió interna atrapa ERC, amb la publicació dels articles de Joan Carretero a l'AVUI, que si han fet parlar tant és perquè catalitzen la insatisfacció profunda i molt estesa que viu el món nacionalista i independentista. Ja sabem que en tot debat polític sempre hi ha la temptació d'acabar-lo per la via més expeditiva, desqualificant l'interlocutor o la pròpia discussió. Així, hom s'estalvia els arguments. És el cas del debat proposat per Carretero. De moment, ja se l'ha acusat de debilitar el mateix independentisme. També hi ha hagut qui s'ha afanyat a insinuar que Carretero representava la temptació essencialista (només faltava afegir "i identitària"). I no podia faltar qui insinués ressentiments personals. Tampoc no em sembla que el debat s'hagi de portar al pla de la testosterona, com ha fet en Puigcercós. El problema no és si el país està "destrempat" per culpa -evidentent!- de CiU, ni si hi ha gent que, més que voler que ERC marqui perfil al govern, el que demana és que "marqui paquet", com ha sostingut el conseller. Perquè si la discussió hagués de baixar al terreny d'aquesta mena de grolleria castissa, la resposta seria molt fàcil: el que no es pot fer és anar escalfant braguetes a les campanyes electorals per, quan s'és al govern, dir que es té migranya. Tot plegat, però, és més senzill, i cal tornar-ho a repetir, sense ira però amb prou claredat per entendre'ns. Al capdavall, ERC (Carod, Puigcercós, Ridao, Huguet...) han publicat prou per poder recordar documentadament d'on vénen i què prometien. Per començar, ERC encara no ha donat explicacions convincents a l'engany electoral de fer creure que els pactes eren oberts en totes direccions, per després fer evident -el 2003, però sobretot el 2006- que les opcions de govern ja eren preses i que, a més, no depenien d'acords programàtics postelectorals. Segonament, en poc més de tres anys, ERC ha fet un canvi profund de discurs, d'estratègia i de cultura política que potser és legítim, però que no ha tingut el coratge ni de reconèixer ni de justificar. No faig cap judici ni del procés de conversió ni de l'oportunitat de la transformació. Però no es pot respondre al desconcert general dient que costa transmetre l'empenta de la pròpia acció de govern. Tercerament, per a ERC era difícil justificar la presència en un govern, fos amb CiU o fos amb PSC, que només es proposés l'aplicació de l'Estatut al qual va votar no i que va ser causa de la seva expulsió del govern. Però el recurs a l'argument que, vist que ningú no es proposava superar el llistó, calia resignar-se a aplicar-lo, explica a la perfecció les causes de la decepció general. I més quan, del referèndum ençà, ERC no ha estat capaç d'explicar si té alguna altra idea de com "saltar la paret" davant la qual ens va deixar Pujol. Ja sabíem que el nacionalisme programàtic de CiU es reduïa a mer regionalisme quan es convertia en acció de govern. El que no imaginàvem és que l'independentisme també s'acabés acomodant a l'autonomisme amb els mateixos arguments de CiU: bon govern, responsabilitat, cohesió social... En quart lloc, ERC està contribuint a consolidar una nova hegemonia política que va més enllà del govern de la Generalitat. El PSC, des d'un compromís nacional clar -però no pas amb Catalunya, sinó amb Espanya-, ja ho controla gairebé tot. I després de les municipals, previsiblement, acabarà de controlar la resta d'institucions: les de més rellevància política, i totes aquelles que en depenen directament o indirectament: econòmiques, culturals, comunicatives... ERC haurà de donar compte del fet de deixar tot el país a les mans d'un partit de lleialtat nacional espanyola. I, en cinquè lloc, hi ha l'estil de fer política. Parlo de l'abandonament d'un discurs que era poderós precisament perquè no contemporitzava amb l'opacitat, que era franc. No cal dir que estic disposat a escoltar els arguments, i sobretot a avaluar els resultats de l'aposta, deixant passar el temps que calgui. Però l'arrogància d'uns no dissimularà la crisi de confiança dels altres. Tanmateix, la pregunta ara ja no és sobre què ha de fer ERC (que ja ho té decidit), sinó sobre si un país com el nostre es pot permetre el luxe que ningú no representi, políticament parlant, la veu dels que no estan d'acord amb les estratègies acomodatícies i que, de propina, han comportat estils fratricides entre nacionalistes catalans. La qüestió és si hi ha vida política més enllà de l'actual estratègia d'ERC, just en l'espai que ha abandonat. ¿Preguntar això és una mostra de "raquitisme intel·lectual" o d'"independentisme de saló", com diu Enric Marín? ¿Que potser no era això el que deien d'ERC abans de jugar a manar? ¿No és això una manera de rebentar qualsevol debat? Ai, les vocacions de comissari polític! No és estrany que Carretero hagi estat rebut amb tant interès.

Es presenta el "Compromís pel País Valencià"

pesolbullit | 27 Gener, 2007 05:24

reproduït de tribuna.cat.- Els dirigents d’Esquerra Unida, el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds, Izquierda Republicana i Els Verds-Esquerra Ecologista han segellat oficialment aquest divendres el pacte electoral “Compromís pel País Valencià”, pel qual concorren junts a les pròximes eleccions autonòmiques. A l’acte, que ha tingut lloc al recentment estrenat Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), hi ha assistit, doncs, la coordinadora d’EUPV, Glòria Marcos, el secretari general del Bloc, Enric Morera, el responsable d’Els Verds del País Valencià, Joan Francesc Peris, d’Els Verds-Esquerra Ecologista, Giuseppe Grezzi i d’Izquierda Republicana, Pablo Rodríguez. En les declaracions, tots han coincidit en la necessitat de foragitar el PP de les institucions i en fer possible, amb aquest pacte, el canvi que tanta falta fa al País Valencià. Per contrarestar la notícia, el PP no s’ha estat de contraprogramar una roda de premsa, a la mateixa hora, per tal d’informar d’una enquesta electoral que li tornaria a donar la majoria absoluta i només atorgaria vuit diputats al ”Compromís pel País Valencià”, al mateix temps que assegura que el 65% de la població rebutja aquest pacte de les esquerres. A més, ha recorregut a fantasmes com els Països Catalans i el marxisme per espantar els electors. Uns fantasmes que amb tota seguretat anirà repetint fins el 29 de maig. Amb la signatura del pacte, acordat el passat 30 de novembre, ara només queda, per fi, començar a donar forma a tota la feina que es té per davant i que aquesta serveixi per fer oblidar la mala imatge que es va donar durant els mesos de les negociacions amb discussions sobre repartiments de diputats filtrades contínuament a la premsa. Les cinc forces del pacte han de recuperar ara el temps perdut en la tardança de l’acord, perquè si una cosa és clara és que el país no es pot permetre el luxe de perdre més oportunitats. A partir d’ara, s’han de començar a veure propostes potents que engresquin la societat civil valenciana i s’ha de fer tot el possible per fer-se sentir a tots els racons del territori per tal de fer possible, així, la regeneració democràtica al País Valencià.

Imma Mayol cobra 100.000 euros anuals

pesolbullit | 26 Gener, 2007 00:59

reproduït d'enotícies.- La tercera tinenta d'alcalde de Barcelona, Imma Mayol, que es va declarar fa uns dies "antisistema", cobra d'entre 95.280 i 105.400 euros l'any, segons dades del lloc web de l'Ajuntament de Barcelona, que recull La Razón. Aquesta quantitat és la suma d'un sou base d'entre 68.231 i 77.764 euros, als quals s'han de sumar les despeses de representació, que oscil·len entre 27.049 i 27.636 euros anuals. D'aquesta manera, Mayol obté per la seva tasca més ingressos que el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que guanya 87.522 euros anuals. A més, Mayol ha d'afegir a aquest sou els diners que guanya per cada una de les comissions en què participa.

Pilar Rahola en un article publicat al diari avui ha qualificat a Imma Mayol de "divina pijo-progre", a continuació reproduïm l'article.- Retinc, com si fos un tresor de la memòria, la frase que em va dir, fa molts anys, un diví líder del PSUC, quan intentava fer un reportatge sobre la transició política. Jo encara tenia aquella mirada d'ingenuïtat adolescent que tendia a engrandir la mítica dels referents de l'època, però aquella expressió, dita en el sumptuós menjador del meu milionari progressista, em va fer aterrar. Parlàvem de les manifestacions antifranquistes i l'home, rodejat de luxes, em va etzibar: "Era higiènic manifestar-se amb els obrers". Des d'aquell memorable dia, he conegut molts altres pijo-progressistes, la higiene dels quals necessita una certa dosi d'okupes, una mica de pancarta alternativa i alguns toquets d'ecologia, per tal de sentir-se a gust. En tots els casos, he tingut la impressió que hi havia més estètica que ètica, i que darrere de la superficialitat dels eslògans políticament correctes, el que bategava era una vida magníficament burgesa i adequadament fashion. Pijería dissenyada, no cal dir, amb camises Toni Miró; no en va els nostres pijo-progres vesteixen modern, devoren l'alta gastronomia i quan estan fatigats, descansen els pobres ossos en els magnífics relais-châteaux del país. És a dir, són inequívocament antisistema i alternatius. És aquesta curiosa condició contestatària, amb Visa or, la que ha portat la tinent d'alcalde Imma Mayol a declarar-se antisistema, no se sap si per relliscada verbal, o per no gens innocent estratègia electoral. Sigui com sigui, que una parella amb dos sous públics des de temps immemorials, algunes propietats rellevants i dos cotxes oficials vulguin vendre el producte antisistema, no deixa de ser xocant. Demagògia política? Més aviat inconsistència ideològica, en la línia de la militància estètica que resulta tan pròpia d'algunes esquerres ortodoxes. Intentaré justificar-me, a través de les pròpies paraules de la Mayol. Diu en l'entrevista amb Josep Cuní: "Entre un okupa i un especulador, jo estic amb l'okupa", i després arrodoneix la profunda reflexió amb sorolloses addendes. Bo i escoltant l'entrevista, arribem a algunes conclusions, entre d'altres que l'actual conseller Saura està en contra de la penalització de l'okupació, que si no fan res violent, els okupes són la punta de llança de la lluita antiespeculativa, que ella és contrària als pressupostos militars, i que l'amoïna molt la contaminació. Podria continuar, atès que el llistat de titulars propis de la correcció progre, es van amuntegar en la taula del Cuní. Però amb el que hi ha transcrit en tinc suficient per arribar a dues conclusions: que determinats progres, quan governen, apliquen la màxima d'Alfonso Guerra, i creuen que estan en el poder "d'oïda"; i que les consignes sempre resulten més publicitàries que les idees, sobretot si falta poc per a les eleccions. Mayol, per exemple, es passa la vida parlant de sostenibilitat, i alguns la recordem penjada d'un fanal mesurant la contaminació acústica de la ciutat, en plenes eleccions. Quatre anys després, Barcelona està més contaminada, no es coneix cap mesura seriosa per lluitar-hi, i no sembla que la seva presència hagi servit per a canviar sosteniblement la política municipal. Però, lluny de pesar-li el càrrec, continua parlant com si fos la que porta la pancarta. Passa el mateix amb el tema especulatiu. Governen les esquerres a Barcelona des de sempre, i ara arreu, i tanmateix Espanya és el país on el totxo campa amb més alegria, ningú no vol fer una llei transparent de finançament dels partits, i les polítiques de vivenda social són un pur decorat. Vol lluitar contra els especuladors? Doncs que deixi de parlar com una okupa de cap de setmana, i faci les lleis pertinents. Ho diu la dita: no es pot ser a missa i repicar campanes. I la Mayol fa molt que està a l'altar del poder, de manera que seria hora que deixés de fer veure que és una infiltrada de l'oposició. No només no en té res, d'antisistema, sinó que deté el poder del sistema. De fet, la Mayol és l'exemple més clar de com viure del sistema, i no morir en l'intent. Periodista i escriptora

Carretero segueix rebent suports

pesolbullit | 25 Gener, 2007 05:03

reproduït d'enoticies.com.- L'exconseller de Governació Joan Carretero ha rebut una allau de trucades i missatges des que, el cap de setmana passat, va publicar dos articles crítics amb la direcció d'ERC i el paper dels independentistes al nou govern d'Entesa. Segons informa l'Avui, Ruth Carandell li ha donat suport organitzatiu a l'hora de crear el domini reagrupament.cat, un espai de comunicació i d'intercanvi d'idees i no es descarta que es pugui convertir en el germen d'un futur corrent intern del partit. Carandell també és consellera nacional d'ERC. Per la seva part, Pere Vilarrasa, dirigent d'ERC de Vic i conseller nacional, aprofita el seu bloc per expressar l'absència de perfil que considera que hi ha en l'ERC actual. Vilarrasa veu factible que acabi havent-hi un corrent intern, però no creu que la iniciativa de Carretero d'impulsar un debat i una resolució formal sobre l'estratègia del partit al si del consell nacional del març s'acabi concretant. El dirigent vigatà, que va ser durant uns quants anys membre de l'executiva d'Esquerra, va publicar fa uns mesos un article en què qualificava el conseller Joan Puigcercós d'"encarregat de Montilla" i on ja enumerava bona part dels greuges que el cap de setmana passat va posar de manifest l'exalcalde de Puigcerdà. Per últim, el president del consell comarcal de l'Alt Penedès, Ramon Xena, també s'afegeix a les tesis de Carretero. De fet, dilluns mateix a la nit li va trucar per fer-li arribar el seu suport. És partidari que hi hagi un corrent intern "que treballi per l'independentisme".

Carretero: "A Carod li fa basarda parlar amb els mortals"

pesolbullit | 25 Gener, 2007 05:00

reproduït de elsingular.cat.- "A Carod li fa basarda i li provoca al•lèrgia parlar amb mortals”, aquesta és una de les crítiques que presenta el llibre ‘Jo he servit el tripartit. Docudrama d'un ex de Maragall’ (editat per l’Esfera dels Llibres) on el periodista Rafael Vallbona explica, de forma novel•lada, l’experiència de l’exconseller de Governació, Joan Carretero, al Govern tripartit. Vallbona ha deixat clar que “tot i tractar-se d’una novel•la, el 85% de les coses que es diuen al llibre han estat publicades als diaris”. En una entrevista a ‘Versió Rac-1’, el periodista ha llegit fragments del llibre on la direcció d’ERC és també blanc de les crítiques en ser titllada de “petrificada” i de viure “desconnectada de les bases”. Pel que fa a Pasqual Maragall, el llibre recull les desavinences que va patir Carretero amb el president català sobre la reforma de la llei electoral. Personalment, Maragall és descrit com “una persona grandiloqüent i no tan càlida i pròxima com sembla”.

TV3 li regala 30 minuts d'horari prime time al neofalagista José Bono

pesolbullit | 25 Gener, 2007 04:36

És trist veure en mans de quina púrria de gent està TV3, la sra Júlia Otero, després de forrar-se a TVE fent un programa que no mirava ningú però que devia encantar al PSOE ara déu voler agraïr la generositat d'aquest partit polític amb ella fent un programa a TV3 que també es dedica a predicar les meravelles d'aquest pseudoprogressisme caspós i tronat que representen els socialistes. És un programa sobre nens petits, per tant, en principi un programa on és difícil colar gaires soflames a favor del PSOE, però ella és una dona agraïda i aprofita qualsevol oportunitat per colar-nos subliminalment la propaganda dels sociates. Què hi pinta José Bono en aquest programa? no ho sabem, jo crec que de fet no hi pinta res, però la intrèpida periodista ens el cola en el programa, així podrem veure que la xenofòbia que destila aquest senyor contra els catalans potser no és tan dolenta i potser hi ha algú que s'acaba creient que està justificada i que fins i tot és culpa nostra. Altres entrevistats d'aquesta senyora han estat el grup estopa o David Bisbal, tots ells un gran referent per als catalans. Aquesta senyora seria capaç algun dia de portar a la televisió de Catalunya a un entrevistat que sigui català? o que parli en català? suposo que no ho fa perquè això dirien que és provincià i ella déu ser molt "universal" i molt "cosmopolita". Que segueixi en aquesta línia, a veure si porta aviat al programa al Fary o a Jesulin de Ubrique.

El PP valencià segueix llançant porqueria contra tothom

pesolbullit | 25 Gener, 2007 04:33

reproduit de racocatalà.cat.- El president del PP de València i de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, va assegurar ahir que a les properes eleccions municipals i a Corts Valencianes del 27 de març, o bé s'està "amb els bons i justos" del govern del PP, o "amb els dolents i injustos" de l'oposició. Camps va fer aquestes declaracions al municipi d'Elda, en un acte de suport a la candidata popular a l'alcaldia local. Segons Camps l'alternativa al PP al que ell va anomenar 'comunidad valenciana' és "un cachondeo". Aquestes declaracions han trobat resposta avui en Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) que ha criticat Camps per, segons ell, no haver estat a l'altura del seu càrrec institucional. Per Morera l'actuació de Camps, parlant de bons i dolents, de justos i injustos, són declaracions "més pròpies de gent que es sent més còmoda al costat dels retrògrads com l'arquebisbe de València que no de la majoria de la societat valenciana, una societat oberta i democràtica". El secretari general del Bloc ha recomanat a Camps "tranquilitat" i ha exigit al PP que deixi d'alentar la crispació des de les institucions públiques amb declaracions que semblen pròpies d'un nacionalcatòlic. Segons Morera amb aquest actitud Camps trasllada el seu "nerviosisme" al conjunt dels valencians. Pel dirigent del Bloc aquest nerviosisme es deu "al més que probable canvi polític que tindrà lloc el 27-M".

Pujol creu que el pacte del Majestic va ser un "servei al país"

pesolbullit | 25 Gener, 2007 04:16

Ja fa temps que Jordi Pujol va plegar de President, quan ell era president tots el criticàvem, va cometre molts errors imperdonables, sobretot en els últims anys, però el desastre del govern tripartit ha fet que en l'actualitat molta gent, jo inclòs, el recordi amb nostàlgia i tingui una visió d'ell molt millor de la que segurament es mereix. Les paraules de Pujol dient que el pacte amb el PP l'any 1996 va ser molt bo per Catalunya potser serviran per a que molts obrin els ulls i se'n donguin compte que el Pujol dels últims anys és un polític que ha perdut la brúixula i que ell és el gran culpable de que un projecte nacionalista al servei del país com CiU, amb gent tan vàlida com Trias Fargas, Max Cahner, Pere Esteve o Miquel Coll i Alentorn, s'hagi acabat convertint en una menjadora al servei dels interessos particulars d'una collqa de trepes. És molt trist.

Les mostres de suport a Carretero no es fan esperar

pesolbullit | 24 Gener, 2007 06:08

reproduït d'elsingular.cat.- El conseller nacional d'ERC, i membre de la direcció republicana a Vic, Pere Vilarrasa, ha mostrat el seu suport a les darreres declaracions de l’ex conseller Joan Carretero, afirmant que “ERC està subordinada i captiva del PSC-PSOE”. En el seu blog personal, Vilarrasa explica que "la llei del silenci (potser caldria anomenar-la Omertà) imposada per Montilla ha fet emmudir completament el discurs d'ERC. Vaja que som al govern però com si no hi fóssim !". En un article titulat ‘Carretero...’, Vilarrasa subratlla que “Catalunya és avui i més que mai un latifundi del PSOE amb la missió d'ofrenar noves glòries a Espanya”. A més, titlla la campanya electoral del president de la Generalitat, José Montilla, de “lerrouxista i espanyolista”. Per Vilarrasa, “aquells que, fa anys ja, militem en l'independentisme i compartim aquest punt de vista sobre l'ERC actual no podem sentir-nos satisfets”. El que cal fer ara és “deixar passar el temps”, sentencia el republicà.

reproduït d'enoticies.-

El dirigent d'ERC a Vic i conseller nacional del partit, Pere Vilarrasa, ha assegurat en el seu bloc, que els articles de Carretero a l'Avui, "no aporten cap novetat que no s'hagi dit més o menys abans" ja que "és cosa sabuda al Pirineu, a Barcelona a Tortosa o a la Plana de Vic que ERC està subordinada i captiva del PSC-PSOE". "Vaja que som al govern però com si no hi fóssim!", afegeix Vilarrasa, que considera també que " la llei del silenci (potser caldria anomenar-la Omertà) imposada per Montilla ha fet emmudir completament el discurs d'ERC". D'altra banda, el dirigent afirma que "també és cosa sabuda que abans hi va haver la traïció de ZP en la negociació de l'Estatut i l'expulsió posterior d'ERC del govern. Tot plegat per oferir la presidència de la Generalitat a un tal Montilla -que no van votar ni molts dels seus perquè el coneixien- que va fer una campanya electoral de clara tonalitat lerrouxista i espanyolista". És per aquest motiu que Vilarrasa denuncia que "ERC ha esdevingut un complement, baratet, del PSC-PSOE i ha renunciat -de moment?- a crear un espai polític propi", i afegeix que "Catalunya és avui i més que mai un latifundi del PSOE amb la missió d'ofrenar noves glòries a Espanya". "Aquells que, fa anys ja, militem en l'independentisme i compartim aquest punt de vista sobre l'ERC actual no podem sentir-nos satisfets. En aquest cas potser la millor opció serà deixar passar el temps. Esperar i veure si l'error actual és tàctic (conjuntural) o estratègic. Mentrestant podríem acumular forces pel què pugui ser", conclou el dirigent.

Infinitat d'internautes recolzen Carretero

pesolbullit | 24 Gener, 2007 05:51

Fent una ullada als blocs, diaris electronics i comentaris que fan els internautes sobre les declaracions de Carretero podem dir que per cada opinió favorable a la direcció d'ERC se'n poden llegir 10 ó 12 a favor de Carretero, a continuació llegim els comentaris que sobre aquest tema es poden llegir a elsingular.cat;

Sergi:no és precipitat el que fa en Carretero. Fa molts anys que estic amb la gent d'ERC, tot i mai haver-hi militat, i ara dic, afortunadament. Aquesta colla de poltroneros que ara emplacen en Carretero a fer servir els òrgans del partit, no van fer el mateix quan van convidar a marxar en Colom, la Rahola i companyia. A més, fan el mateix que els criticaven (ocupar més d'un càrrec) i obliden allò que defensaven, un partit parlamentari que defensa l'independentisme. Jo els he votat sempre , excepte unes europees de fa molts anys. Dubto molt que ho torni a fer. Els que han canviat són els poltroneros. Salut, República, i ara més que mai, Independència!!!

Pep 23/01/2007 No és massa aviat, més o menys ja tenim una infraestructura nacional, i una cosa és clara amb els socialistes a dins no es fara cap pas endavant, deixeu de somiar truites, esteu fent forts als que es volem febles.

Francesc Prenafeta 23/01/2007 Crec que els actuals dirigentes d'ERC ja han donat proves més que suficients que han abandonat els principis independentistes del seu partit a canvi d'unes prebendes de tipus personal. El qui tasta el poder, per minso que sigui, com en aquest cas, normalment no l'abandona, i més quant molts parents i amics viuen ( i bé), dels endolls assolits. Es una situació que tendeix a enquistar-se i per aixó crec oportuna, ara i en aquesta circumpstància, la iniciativa del Sr. Carretero.

Canvi 23/01/2007 Que no hi ha prou evidències? les manifestacions que el català del sr Montilla és el de la Catalunya real; donar suport a Madrid 2016 (sabeu la de propganda espanyola que ens menjaríem?), la tragada de la 3a hora de castellà, passar del tema de les seleccions catalanes, el ridícul de les banderes; l'espanyolització terrible i horrorosa de TV3... I no només això: mira l'Ajuntament de Barcleona: l'Elvira Lindo pregonera, BTV censurant programes crítics i emetent molt en castellà, la destrucció de Montjuic i el Tibidabo per a fer un hotel i un parc d'atraccions (ampliar-lo) respectivament, la presència del castellà a totes les festes; la publicació d'un calendari llardosament espanyolitzat... Aquesta gent s'estan carregant el país. JA N'HI HA PROU!!!!!!!!! FORÇA CARRETERO!!!!!

Jordi 23/01/2007 Ves per on, en López Bofill s'està decantant per les tesis de CDC i de CiU de tota la vida...Ens diu que no cal fer soroll perquè si no el País "fa figa". El que queda clar és que, en termes generals i acceptant alguns errors en la darrera etapa del seu Govern, la gent de CiU ha fet el que ha calgut en cada moment: amb soroll i sense soroll, però sempre garantint la cohesió social i nacional. Les coses es van fer precisament perquè el gruix del País estigués en condicions de seguir el ritme en cada moment. Es va evitar girar el cap i veure que la societat catalana no anava just darrera pel mateix camí. Ara resulta que ERC "fa bondat" perquè el País pugui seguir el pas del seus governants...Per això volien governar, o solament per substituir a CiU i menjar calent? Fa temps, en un sopar amb gent de CiU i d'ERC, algú va dir als d'ERC: els de CiU han fet el ridícul una vegada (col.laboracions amb el PP), però els d'ERC fareu el ridícul moltes vegades: l'han fet amb el Tripartit I i ara amb el Tripartit II. I amb les pugnes entre ERC, el Reagrupament de'n Carretero, les CUP i el Partit Republicà de Catalunya, faran el ridícul per 3a. vegada, abans que tornin a les catacumbes.

Josep Puigvert 23/01/2007 El meu aclariment entre parèntesi estava fet amb to irònic, però sembla que ja perdem fins i tot el sentit de l'humor...

Eduard 23/01/2007 Josep Puigvert, dius que la situació que descrius és heretada de CiU, però crec que és injust. Si avui podem expressar-nos com a independentistes és, entre altres coses, perquè gaudim d'una normalitat democràtica que es va anar bastint durant els anys de la transició, i això inclou la construcció nacional de Catalunya, en la que per descomptat van participar ERC i CIU. Per exemple, TV3 (la d'abans de 2003) i la immersió lingüística a les escoles, que ha propiciat que el teu català sigui impecable. Si avui podem demanar la independència és perquè abans algú va fer feina.

Galderic 23/01/2007 A veure, als que us faci mandra llegir en faig un concís resum: "preietas las filas, impasible el ademán".

Bernat 23/01/2007 Totalment d'acord fins a cert punt. Hem d'aglutinar i no dividir però no hem de deixar que la cúpula d'un sol partit marqui el camí a seguir...El problema no és què volem aconseguir, sinó qui ho ha de liderar i crec que ara ERC no pot exercir aquest rol. Potser en Carretero si?

Josep Puigvert 23/01/2007 O sigui, que ens en quedem ben quiets a casa, mirem la tele, juguem a la play, etc... que les ments privilegiades que ens governen ja ens conduiran cap a la independència sense que haguem de fer cap esforç. Que maco! Que guapos i intel.ligents que són els que ens manen! Això d'haver de parlar castellà pel carrer perquè ningú t'entén, això de no poder moure's per manca d'infraestructures de transport, això de no trobar mitjans d'informació seriosos, etc... això és provisional, per despistar, (i, sobretot, heretat de CiU) fins que ens arribi l'alliberament definitiu. Com podia ser jo tan estúpid com per no adonarme'n abans?

Eduard 23/01/2007 Massa aviat? Si s'espera gaire temps més, l'anestèssia montillera podria ser letal.

Josep 23/01/2007 Amb en Carod i en Puigcercos i en Mas i en Duran no anem enlloc. Com abans cristalitzi una tercera via sobiranista de debó, millor.

Calamitat 23/01/2007 Força pel Carretero! A vuere si hi ha sort i per fi un moviment indepdndentista de gent honrada de veritat!

Odalric 23/01/2007 Roger, aquesta "feina" que dius que fa ERC al govern, ens acosta a l'independència? A més, el Pla de Bolonya es un pla europeu (o sigui, el desenvoluparia qualsevol partit que governés) i voler del Llull que agrupi tots els països catalans es simplement al·lucinant, ja que si ara no els agrupa és gràcies al Triàrtit 1 L'Alexandre diu que seria dolent que l'independentisme es dividís. Ja ho està de dividit i segons la meva opinió, per sempre.

Jaume 23/01/2007 El que ha fet i està fent ERC per molt que els vulgeu justificar, es fer president de la Generalitat a una persona que creu i diu que Catalunya no te drets històrics i que pertany a un partit quina política es fer desapreixer Catalunya en tant que nació. Digeu el que vulgeu ja se us pasarà aquesta necessitat de justificar-ho. El que ens cal es la unió dels nacionalistes encara que no més sigui amb els mínims en que puguem estar d'acrod. Cercar arguments per satisfer el propi "ego" no ens serveis de res.

Rafael Blanch Via 23/01/2007 El Victor Alexandre té raó, l'autocrítica és molt convenient i , per cert,poc usual.però si us plau no ens barallem entre nosaltres,que és precisament el que volen els espanyols; tinguem seny, encara que qüan estàs indigna....A veure, amb la ma al cor,algú creu en el catalanisme del PSC? I en el de CiC ? Algú creu que Espanya ens concedirà de bon grat el dret a l'autodeterminació ?

Roger 23/01/2007 1- Dins d'Esquerra només el sr Carretero i el seu nucli dur creuen que ERC és un satèl·lit del PSC. Per tant, sr Alexandre, no us inventeu que "hi ha més gent". 2- Dieu que no s'argumenta perquè en Carretero no té raó? Jo us diré perquè no: en un govern amb coalició, sigui amb el PSC / IC-"V" o sigui amb Convergència, el govern ha de tenir una sola veu oficial i s'han de respectar les lleis. Estiguem amb uns o amb uns altres al govern s'hi va a governar, no a fer oposició! 3- Dir que les conselleries que nosaltres tenim no actuen de manera desacomplexadament catalanista també és mentida. Treballar per operadores de telefonia mòbil en català; treballar per un futur sistema universitari europeu (Pla de Bolonya) neutralitzant els seus punts negatius (amb una bona política de beques que no encareixi les carreres i els postgraus); treballar per potenciar l'r+d+i al país; treballar per aconseguir un Institut Ramon Llull que agrupi tots els Països Catalans; etc. Aquí teniu uns quants exemples. Així que: essencialistes, exagerats i mentiders: a callar

martí lloveras 23/01/2007 Si ERC dóna camp a Carretero per a parlar en asseemblees, pot provocar un fort sotrac al partit. Una assemblea és incontrolable, i penso que un partit que mana no pot ser assembleari de cap manera. Ja us ho fareu, que hi hagi sort.

Pol 23/01/2007 Apa Galderic convergentet, quatre anys més a l'ombra i a rabiar d'enveja per Esquerra. Ho, ho, ho. Pel que fa al Llovera, què proposes? La dictadura clàssica dels altres partits? Ai, com se't veu el llautó reaccionari, fillet.

Pol 23/01/2007 Renoi, Roger, com se't veu el llautó espanyolet. Parles de tot menys de la independència del teu país. Que n'ets de subordinat. Tens arguments molt reaccionaris, fes-t'ho mirar: "Les lleis s'han de complir". Encara que siguin injustes?, et pregunto jo. Doncs mira , maco. Els que hem votat ERC ho hem fet perquè estem fins els collons de la teva Espanya i perquè un partit independentista no té cap sentit si no qüestiona el govern espanyol.

Agustí 23/01/2007 CiU signa l'acord amb Zapatero. Tots s'hi agafen, malgrat criticar-lo, Esquerra també, però fa el seu paper de cara als votants. ¡Uf, quin descans!. CiU ha fet la feina bruta, guanya les eleccions i queda fora del govern, res a dir, es llei, però... Saura i Sevilla acorden la comissió de desenvolupament del Estatut, els que varen acordar-lo, tornen a quedar fora, res a dir, es el que esta previst, però.. Avui el govern ha creat l'agencia tributaria de Catalunya per començar a desenvolupar l'Estatut, ofereix ma estesa a CiU per ajudar en el procés. ¡¡ D'això a Catalunya se'n diu cornuts i a mes fer el llit!! Sincerament, creieu que això es normal?

jordi lluch 23/01/2007 ERC ha traït el país, igual que ho ha fet CiU durant tants anys, però almenys CiU havia aconseguit més coses (transmissió del 30% de l'iRPF, 40% dels impostos especials...) què ha aconseguit ERC? A més a més, CiU ha pactat amb partits espanyols, però mai ha fet que a la Generalitat hi hagués un partit espanyolista com és el PSC. CiU pot haver renunciat a moltes coses, però segueix sent un partit d'àmbit català, com ERC. EL més penós que trobo és que ERC es queixés tant de la política de peix al cove que feia CiU i que ara s'abaixi els pantalons davant del PSOE, com si no fos un partit espanyolista... Hi estan agenollats! Davant de la renúncia nacional de les dues principals forces del país (ERC només vol el poder i CiU mai ha volgut trencar els llaços amb l'Estat espanyol) és normal que sorgeixi una nova força que hagi de defensar la independència. Ara bé, quin serà el paper que tindrà aquest Reagrupament si arriba al Parlament català algun dia? Amb qui buscarà les seves aliances? S'obre una etapa interessant...

Rosa 23/01/2007 Penso que les manifestacions de Carretero, haurien de ser un avís per Esquerra Republicana. Els caps grossos "els jefes" del partit al govern es mostren massa joiosos per una política que encara no és una realitat. Sembla que facin tant sols declaracions "boniques", inclus la forma de manifestar-se (especialment en Carod) és massa autosuficient i orgullos. Els que votem ER, volem que sigui un partit en pensament dinàmic i progressiste i d'esquerres i en Carretero en pot ésser una ocasió. Som molts que esperem que el país tiri endevant¡¡¡

Josep 23/01/2007 Si en Carretero es planta, fara tant o mes mal a CiU que a ERC, perque buidarà Convergencia de sobiranistes.

Victor Alexandre: la consciència crítica d'ERC

pesolbullit | 24 Gener, 2007 05:46

reproduït d'elsingular.cat.- Tenen raó les veus d’Esquerra Republicana que consideren que les crítiques de l’exconseller de Governació Joan Carretero afavoreixen Convergència i Unió. No hi ha dubte que és justament per això que els mitjans de comunicació afins a CiU s’interessen per ell molt més ara que no pas quan era al govern. De fet, és tan elevat l’interès que manifesten que gairebé sembla que Joan Carretero hagi canviat. Però no és cert. Carretero no ha canviat, en tot cas és ERC qui ho ha fet. ERC diu que ho fa pel bé del país, potser sí, acceptem-ho, però ha canviat. I quan hom canvia, no pot pretendre que tots els qui li donaven suport canviïn també. Dic que tenen raó les veus republicanes que es queixen de la utilització que fa CiU de les crítiques de Carretero, perquè és inqüestionable que és així. És més, seria absurd que CiU no en tregués profit. Però no em sembla un bon argument –en realitat denota absència d’argument- fer callar Carretero amb aquest pretext. Comprenc que les seves crítiques dolen més perquè actua com a veu d’una consciència a la qual ERC no hi estava acostumada. I és que per a una força política que ha estat durant molts anys la veu de la consciència de CiU, ha de ser molt difícil acceptar l’aparició d’una veu nova dintre seu. Però aquesta és la realitat, i ERC haurà d’aprendre a conviure amb ella, entre altres raons, perquè Carretero no fa crítica sinó autocrítica, i l’autocrítica ha estat, des de sempre, un dels grans valors d’aquest partit. Vull dir amb això que és un greu error la desqualificació sistemàtica que alguna gent d’ERC està fent de les seves veus discordants, talment com si fossin una força enemiga a abatre. L’autocrítica, quan és noble i no la mou ni l’autoodi ni el desig incofessat de fer mal, és profundament enriquidora. Seria injust, per tant, a més de poc intel•ligent, qüestionar la noblesa de Carretero en lloc de reflexionar sobre el que diu. I hi ha dues bones raons per fer-ho: perquè no és l’únic que ho diu i perquè la divisió de l’independentisme seria un mal averany per al país. Víctor Alexandre www.victoralexandre.cat

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Gener 2007					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31