SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Ernest Maragall torna a ser el problema?

pesolbullit | 31 Gener, 2007 23:31

reproduït de tribuna.cat.- Ernest Maragall ja va ser el problema a l'ombra del govern tripartit. Ara comença a ser el problema del Govern d'Entesa. Ahir, el conseller, reunit amb diversos periodistes, va mantenir la seva tesi que la tercera hora de castellà és necessària per a aquells pobrets nois d'Olot que són la seva preocupació fonamental, que diu que no s'expressen correctament en castellà. Els centenars de milers de joves del Baix Llobregat, del Vallès i del Barcelonès mateix, que el català els és aliè, no el preocupen. El que està en perill és la llengua castellana. Els seus complexes el traeixen. Aquest és el problema. I, a més, aquesta vegada crea problemes al govern de José Montilla, que juntament amb el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i el conseller Joan Saura havien acordat que la notícia no seria que el govern accepta la tercera hora, sinó que seria la que avui ha difós l'Oficina de Comunicació del Govern: "El president Montilla anuncia que el Govern recorrerà al Constitucional el decret del Ministeri d'Educació" i, a la vegada, la segona notícia seria que el departament d'Educació està preparant un decret sobre aquesta qüestió. Un tema sensible com el de la llengua no es pot gestionar amb tanta incompetència si no es vol tornar a un nou Dragon Khan.

Titot tanca la llista de les CUP a Vic

pesolbullit | 31 Gener, 2007 23:28

reproduït d'enoticies.- El cantant Francesc Ribera 'Titot' tancarà la llista de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a l'alcaldia de Vic. Recentment, Ribera havia manifestat el seu suport explícit a la CUP en una entrada del seu bloc -"La claveguera independentista"- en la qual afirmava que "de cara a les eleccions municipals del proper mes de maig, dono el meu suport a l'Esquerra Independentista, a la Candidatura d¹Unitat Popular". Des dels seus inicis amb Brams, Titot sempre s'ha destacat per lligar la seva música amb lletres reivindicatives i crítiques com "El President" -dedicada a Jordi Pujol- o "La pesta blava" -sobre el desaparegut líder d'Unió Valenciana, Vicente González Lizondo-. Aquesta no és la primera vegada que el músic és candidat per les CUP; al 2004 figurava a la llista per les eleccions europees en el lloc dinou.

Un jutge nouvingut intenta processar a l'alcalde de Matadepera per no posar la bandera espanyola

pesolbullit | 31 Gener, 2007 23:25

reproduït d'enoticies.- El jutjat d'instrucció número 2 de Terrassa citarà a declarar aviat l'alcalde de Matadepera, Jordi Comas (ERC), imputat per un delicte d'ultratge a la bandera i un altre de prevaricació. Segons informa l'Avui, el cas l'investiga el jutge Fernando Ruiz, que ha reobert unes diligències que el seu antecessor en el càrrec havia arxivat en considerar que no hi havia delicte. El jutge Ruiz es va incorporar a aquest jutjat encara no fa un any. Abans que es decidís el primer arxivament de la causa, l'alcalde ja va acudir a declarar una primera vegada. El cas es va originar per dues denúncies, una del 2005 i la segona del 2006. En tots dos casos es posa en coneixement de la justícia el fet que Jordi Comas no penja la bandera espanyola a la seu consistorial. L'Ajuntament de Matadepera el governa un tripartit format per ERC, PSC i el PAM, un grup independent de Matadepera. Fonts judicials van informar que és probable que la imputació pel delicte d'ultratge torni a ser arxivada. Les mateixes fonts no van voler pronunciar-se amb la mateixa contundència pel que fa a la imputació pel delicte de prevaricació. En aquest supòsit l'acusació se sustentaria en el fet de no complir la llei de banderes i d'incomplir aquesta norma reiteradament. Sigui com sigui, caldrà esperar fins que el jutge acabi d'instruir el cas i prengui una decisió. En cas que l'alcalde acabés sent jutjat per aquest afer, les penes que se li podrien demanar serien una multa o inhabilitació per al càrrec que desenvolupa actualment. La portaveu d'ERC, Marina Llansana, va donar ahir el seu suport jurídic i polític a l'alcalde.

ERC: s'acosten les eleccions, tornen les mentides

pesolbullit | 31 Gener, 2007 04:22

A mesura que s'acostin les eleccions municipals anirem escoltant declaracions de la direcció d'ERC intentant distanciar-se dels socialistes, tot és una tàctica perfectament planificada per arreplegar el màxim de vots possibles, a veure si hi ha algun votant descontent al que poden tornar a enganyar, diran que tot està obert, que no hi ha cap pacte tancat, que no tenen cap subordinació respecte als sociates, etc... És com el conte del pastor i el llop, vinga a mentir i mentir fins que un dia va venir el llop de veritat i se li va menjar totes les ovelles, la direcció d'ERC Cada cop té menys credibilitat, i la gent no és imbècil. Han convertit un partit independentista en un partit de progres amics del PSOE, la minyona del PSOE.

reproduït d'enoticies.- El Govern d'Entesa i Esquerra Republicana discrepen sobre els plans del ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, de posar ordre en l'Estat de les Autonomies. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha restat importància a les intencions de l'Executiu central durant la roda de premsa per informar dels acords de govern. "Es tracta exclusivament d'una declaració d'intencions", ha manifestat. La consellera, en funcions de portaveu, ha afirmat fins i tot que "si del que es tracta és de modernitzar els mecanismes de relació del Govern central amb les autonomies podria ser positiu, però estem en un moment molt incipient". Tura no ha fet esment, en tot cas, que els consellers d'Esquerra hagin plantejat cap reticència. L'opinió de Montserrat Tura no ha estat compartida, en canvi, pel portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, en la primera discrepància pública important en aquesta legislatura entre l'Executiu i aquesta força política que li dóna suport. Ridao, en declaracions al faristol del Parlament, no ha estalviat crítiques perquè té una "clara vocació loapitzadora". El dirigent republicà ha al·ludit a la voluntat del ministre d'aplicar el "cafè per a tothom" i de "trencar l'escassa assimetria que encara hi ha". "És un intent d'harmonitzar el funcionament de les comunitats autònomes", ha insisit alhora que ha recordat "l'escassa sensibilitat del Govern espanyol" i ha expressat "la nostra absoluta prevenció" al projecte. Joan Ridao s'ha mostrat crític, d'altra banda, amb la darrera reunió entre Zapatero i Montilla perquè "no va servir per arrencar el calendari de negociació" i es "retarda la decisió sobre el finançament". Esquerra emplaçarà, en aquest sentit, "el Govern espanyol i el president Montilla a iniciar una negociació franca i urgent". Ridao ha expressat, en la mateixa línia, els seus dubtes sobre el projecte de llei de creació de l'Agència Tributària, que va presentar el conseller Castells la setmana passada, en unes afirmacions que podria subscriure també CiU. "L'Agència no es notarà gaire si a més de gestionar els tributs propis i cedits per l'Estat no és la primera pedra que ha de configurar un consorci entre la Generalitat i l'Estatut que ha de recaptar no l'IRPF, l'IVA i l'Impost de Societats que avui per avui l'Estat nega".

Saura, Montilla i Carod, salvadors de la democràcia

pesolbullit | 31 Gener, 2007 04:20

El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha anunciat que crearà "un consell d'experts" integrat per representants del món acadèmic o del món associatiu que buscarà una solució al problema de l'abstenció que, en les darreres eleccions catalanes, va arribar al 43,9%. Aquest acord, segons Saura, també hauria de servir per "acostar els polítics a la ciutadania". El treball dels experts no estarà llesta per a les properes eleccions municipals del maig vinent i tindrà un cost de 77.350 euros.

Al senyor Saura caldria dir-li en primer lloc que votar és un dret, no una obligació, a altres països, com el Perú, votar és obligatori i si t'abstens et posen una multa, però aquí és un dret. Per altra banda, haver de triar entre els cinc il·luminats que es presenten a la presidència de la Generalitat no és fàcil, en primer lloc perquè pot ser que cap d'ells representi la teva ideologia, en segon lloc perquè a la política catalana hi ha gent profundament incompetent (Saura, Mayol, Clos, Portabella...) i en molts casos també gent sense escrúpols i sense cap mena d'ètica ( Duran, Montilla, Piqué, Madí, Ernest Maragall...) i en tercer lloc perquè pot ser que t'enganyin, cop per exemple CiU quan va dir l'any 96 que no pactaria amb el PP, ZP quan va dir que aprovaria l'estatut q sortís del parlament català o el senyor Carod, que durant la campanya electoral deia que no sabia amb qui pactaria i al cap de 48 hores de les eleccions ja s'estava llançant als braços dels socialistes. Per altra banda pretendre que Saura, Montilla i Carod arreglin el tema de l'abstenció és com si li encarreguessin a Al Capone acabar amb el crim organitzat al Chicago dels anys 30.

Carretero: si ERC no canvia, el país haurà de fer alguna cosa perquè la gent independentista pugui votar algú

pesolbullit | 30 Gener, 2007 02:25

L'exconseller de Governació, Joan Carretero, continua ferm en les seves crítiques a la direcció nacional d'Esquerra Republicana. Després dels dos articles publicats a l'Avui, Carretero exposa, en una entrevista concedida a El Temps, les impressions que li transmet Esquerra des que va ser expulsada del primer tripartit: "a la vista del que està passant, fa la sensació que s'abandona qualsevol fita pròpia de partit independentista". Carretero reconeix els mèrits de Carod i Puigcercós en l'ascens electoral d'ERC, "però crec que alguns han decidit que aquí ja s'hi està bé i que ara toca fer de bons gestors". Realitzant un símil amb el poble jueu, comenta: "suposo que el poble jueu, quan va passar 40 anys per la travessa del desert per arribar a la terra promesa, deuria trobar algun oasi pel camí. Algú deuria pensar "quedem-nos aquí que hi ha aigua i fruits, que ja estem bé". Però l'objectiu era anar més enllà, malgrat restriccions i dificultats ". En referència a la possibilitat que creï un nou partit polític, opció que la cúpula d'ERC ha criticar àmpliament, exposa: "Entenc que Esquerra ha de dir si el seu objectiu és gestionar l'Estatut actual o va més enllà. I crec fermament que l'espai independentista ha de tenir possibilitat d'expressar-se electoralment. Espero que aquest paper el tingui Esquerra -jo no he militat en cap altre partit -, però, si Esquerra no passa d'aquest estatus actual, aquest país haurà de fer alguna cosa perquè la gent independentista pugui votar algú". Carretero critica especialment l'actitud de Puigcercós i Portabella com a dos exemples de la deriva en què ha caigut ERC. Del primer, en censura l'actitud que va mantenir en l'afer de les banderes: "El fet de pujar la bandera espanyola al Departament de Governació no es pot resoldre així. Hi ha infinitat d'alcaldes i regidors que, amb la mateixa llei que ara afecta el senyor Puigcercós, han tingut querelles i se l'han jugat. No s'han escudat argumentant que la llei diu que s'ha d'hissar la bandera i l'han pujat al cap de trenta segons (...). Va donar l'argument que ha fet servir la gent d 'extrema dreta perquè els nostres alcaldes pujaren les banderes: que s'ha de complir la llei. Estem colonitzats mentalment? Ara som un partit que només aspira a fer bona gestió de l 'Estatut vigent?". Del líder d'ERC a Barcelona, Carretero es pregunta retòricament: "La nostra estada a l 'Ajuntament de Barcelona ha ajudat gaire a l 'alliberament del país? Jo crec que radicalment no. Ara bé, ha servit perquè hi hagi gent que estigui molt bé, en un oasi confortable. I s'hi poden estar tota la vida, segurament. Però és això el que volem, estar al govern de l'Ajuntament de Barcelona, in secula seculorum, per anar fent?". Tant el primer com el segon exemple serveixen a Carretero per sentenciar, amargament: "Crec que no militem a ERC, no hem patit i ens hem esforçat perquè, ara, ens quedem aquí".

Cal un gran debat a CiU, ERC i al sobiranisme

pesolbullit | 30 Gener, 2007 02:21

reproduït de tribuna.cat.- El diari Avui ha fet, en aquests moments de desorientació, un servei al país, publicant les opinions de Joan Carretero i Xavier Vendrell, en dos caps de setmana consecutius, que han expressat amb tota cruesa dues visions sobre ERC i el sobiranisme. El debat, doncs, està sobre la taula. Era necessari. No es pot amagar el cap sota l’ala. Des de fa unes setmanes en el si de CiU passa el mateix. En reunions en petit comitè es parla sense embuts del fracàs de les estratègies de l’entorn de Mas. I també de les actituds fermes de militants de prestigi, com Carles Campuzano, Antoni Vives, i tants d’altres anònims que han provocat que Jordi Pujol en persona intervingués per reconduir el conflicte en positiu. Sense vencedors ni vençuts. Obrint un debat per després de les municipals que no fugi d’afrontar els errors comesos. A UDC casos semblants es van succeint, tot i els intents de la direcció per esvair l’ona expansiva d’unes bases que també exigeixen reflexió, reorientació, i que no estan disposades a callar, com els màxims dirigents d’Unió de Joves, que no han amagat mai els seu sobiranisme. Josep Antoni Duran i Lleida, que sempre ha portat l’organització amb mà de ferro, i el seu equip els cal reflexionar, també, sobre el futur d’aquesta històrica organització d’inspiració cristiana. Què passa doncs? Que no tenim la valentia suficient de reconèixer uns i altres els errors i l’esgotament de les diverses vies, entre elles l’estautària, la del “coitus interruptus” o el peix al cove. Les noves generacions tenen una exigència superior i no estan acomplexades ni mediatitzades per la transició democràtica. No pot ser que totes les preocupacions dels nostres polítics pivotin sobre el minso poder que dóna ocupar les nostres institucions nacionals, i governar-les. O pitjor encara, que s’imposin els interessos estrictes de partit i, els més inconfessables, els personals. La bona gent del sobiranisme, que el 18 de febrer de l’any passat va sortir al carrer, vol i exigeix un debat clar sobre el futur nacional de Catalunya i dels Països Catalans. I no sols ho demana a ERC i als sobiranistes de CiU, sinó que ho fa extensiu a totes les entitats catalanes de la societat civil, que lluiten en aquesta direcció, per tal de trobar quina és l’estratègia i els objectius per després dels fracàs estatutari. Evidentment, això no vol dir que no s’aprofiti el que es pugui en el govern del dia a dia de Catalunya, i la negociació amb l’Estat. Però això, pel que es veu, té uns límits molt estrictes que no ens permeten desenvolupar-nos ni avançar amb la nostra reconstrucció nacional. I és tan evident, que els sectors que van empènyer l’Estatut, i els poders fàctics que van donar suport al ‘sí’, avui s’adonen de la seva equivocació i comencen a fer el que haurien d’haver fet fa molts anys: redirigir les seves inversions fora de l’Estat, cap a Europa i al món. Catalunya, doncs, necessita un replantejament de tota la seva estratègia i del pensament clàssic del catalanisme, perquè amb Espanya no hi ha res a fer. Un gran debat nacional ha de començar el 2007. I sense por, en tots els àmbits, s’ha de començar a plantar cara, amb seny i responsabilitat, amb un discurs igual a Catalunya, a Madrid o a Brussel•les, cosa que no ha fet mai ni el catalanisme ni el nacionalisme polític.

Tresserras i Sáez s’entrevisten amb la SEPI per evitar el tancament de Ràdio 4 i el centre de Sant Cugat

pesolbullit | 30 Gener, 2007 02:20

reproduït de tribuna.cat.- El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el secretari de Comunicació, Albert Sáez, van entrevistar-se divendres amb responsables de RTVE per analitzar les possibilitats de salvament de Ràdio 4 i les desconnexions catalanes i potenciació del centre de Sant Cugat. Tot i que des de la comitiva catalana s’ha imposat la discreció mentre duri la negociació, sí ha transcendit que la trobada va mantenir-se en un to cordial i que es veu plausible arribar a un bon acord, segons Comunicació21. A la reunió hi eren presents representants de la SEPI i Luís Fernández, director general de RTVE. Tot i que el 31 de desembre era la data límit per al tancament de l’emissora de ràdio i l’eliminació de la desconnexió catalana, es va aprovar in extremis una pròrroga de tres mesos, durant la qual la Generalitat intentarà que els responsables de l’ens reconsiderin la seva posició.

Saura amenaça que ara ell resoldrà el tema de l'abstenció

pesolbullit | 30 Gener, 2007 02:06

Que un personatge tan espantós i tan barrut com Saura digui que ara ell vol resoldre el tema de l'abstenció no és una bona noticia, què farà? un nou bus de l'estatut? més discursos demagògics? seguir etiquetant de fatxes, dretans, racistes i males persones a tots els que no pensen com ell? Potser el millor que podria fer el senyor Saura per combatre l'abstenció és plegar de la política, a ICV hi ha gent molt més seriosa i molt més intel·ligent que la inefable parella Mayol-Saura, com per edemple En Raül Romeva. El senyor Ribó no va caure mai tan baix com aquest parell de pelacanyes, Rafel Ribó és una persona honesta i seriosa, la inefable parella és una altra cosa.

reproduït d'enotícies.-El Govern català, a través de la Direcció General de Participació Ciutadana, ha realitzat un estudi sobre el fenomen de l'abstenció al nostre país i ha anunciat la creació d'un consell d'experts que farà propostes per reduir-la. L'estudi, que ha presentat el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, fa un diagnòstic detallat sobre l'abstenció i conclou que no és un fenomen conjuntural ni superficial, sinó estructural i de fons. També demostra que l'abstenció és un fenomen socialment transversal, tot i que els joves destaquen com a grup més abstencionista. El conseller ha destacat que "es tracta del primer estudi d'aquestes característiques i el primer cop que el govern aborda seriosament aquest problema". L'estudi es va fer després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (1.11.06), en què el 43,9% de ciutadans amb dret a vot es van abstenir. Tot i que no han estat els comicis amb més abstenció (l'any 1992 va ser del 45,13%), sí que és el primer cop que el Govern català aborda el problema de forma seriosa i impulsa actuacions per tractar aquest fenomen. Pel que fa a les causes de l'abstenció, les principals conclusions de l'informe són: - 7 de cada 10 persones enquestades creu que la gent no vota per descontentament amb la política, però només 3 de cada 10 abstencionistes diu que s' absté per aquesta raó. - El 29,6% dels abstencionistes es justifiquen per causes materials com que estaven fora o malalts; el 17% argumenta que no s'identifica amb els partits; i el 10% diu que no li interessa la política. Sobre el perfil majoritari de l'abstencionista, l'informe recull les característiques següents: - Homes i dones menors de 35 anys. - Residents en un municipi de 10.000 a 150.000 habitants.

De Carrasco i Formiguera a Duran i Lleida

pesolbullit | 30 Gener, 2007 01:59

Carrasco Formiguera, el fundador d'UDC, va marxar d'ERC perquè no va voler acceptar les retallades que va fer Madrid a l'Estatut de Núria del 1931, en concret no acceptava que no hi hagués el dret a l'autodeterminació. Durant la república UDC, que tenia un sol diputat, sempre va votar al costat d'ERC al Parlament de Catalunya i va ser un partit de gent de missa, però no un partit de dretes, la dreta era la Liga, no UDC. Carrasco Formiguera va morir afusellat a Burgos l'any 1938 cridant Visca Catalunya Lliure! . És trist que un partit com aquest hagi acabat en mans d'un poca-vergonya, trepa i aprofitat com Duran i Lleida, que ha lograt que UDC hagi passat de ser un partit històric al servei del país a ser un cau ple de brutícia i de gent mesquina i roí.

Vicent Partal: els joves d'Unió qüestionen Duran

pesolbullit | 30 Gener, 2007 01:45

reproduït de vilaweb.cat.- Aquest cap de setmana els joves d'Unió Democràtica de Catalunya, amb Assumpció Laïlla al capdavant, s'han plantat davant Duran i Lleida per qüestionar el seu propòsit de portar CiU al govern d'Espanya, si és que Zapatero ho considera convenient. Duran s'hi va enfadar molt, segons les cròniques, i va recordar als seus joves que ell, quan va a l'estranger, es qualifica de 'espanyol', actitud en la qual no estan d'acord aquests joves. Per respondre a l'atac Duran va dir que Unió no havia de ser Esquerra, i és això que m'ha cridat l'atenció especialment. Què vol dir que Unió no pot ser Esquerra? Vol dir que no pot ser un partit? Que no pot posar el triangle al seu símbol? Que no ha de tenir un president amb pocs cabells? Que no pot ser un partit democràtic? Que no pot ser un partit parlamentari? Que no pot ser un partit assembleari? Les preguntes són retòriques perquè, evidentment, allò que Duran volia dir, bàsicament, és que Unió no pot ser un partit independentista. I ho deia a uns joves que branden l'estelada, que han brandat sovint l'estelada davant seu mateix en força actes, i que es declaren independentistes. Que són independentistes. No seré jo qui qüestionarà el dret de Duran a decidir si el seu partit pot ser independentista o no. Supose, en tot cas, que aquesta és una decisió que haurien de prendre tots els militants, però, és clar, l'opinió del màxim dirigent del partit és molt determinant. Ara, Duran no hauria d'enganyar-se: ser independentista no vol dir ser d'Esquerra Republicana, no necessàriament. És possible que, en el seu esquema mental, l'equació siga tan senzilla com això, i també és probable que la situació derivada del segon tripartit l'haja sumit en un estat de nerviosisme que el faça reaccionar exageradament. Hi té dret, hi insistesc. Però negar a uns companys del seu partit l'ambició que ell no té no impedirà pas que el debat sobre la possibilitat d'assolir més nivell d'autogovern cresca. També dins Unió.

Vicent Partal director@vilaweb.com

Saura: l'insòlit cas d'un comunista que vol privatitzar el servei de presons

pesolbullit | 30 Gener, 2007 00:35

reproduït de busot.ca.-

És ben sabut per tothom que Montserrat Tura (àlies Jefa-Tura) està tristota perquè s'ha quedat sense el departament d'Interior. Com a premi de consolació, el president Montilla li va assignar la cartera de Justícia, sempre i quan la Tura fes bondat i no es postulés públicament com a presidenciable del PSC. L'exalcaldessa de Mollet va acceptar les condicions i des que va assumir Justícia no se l'ha vist més ni ha dit ni piu. Però els talps de Busot funcionen a tot drap, i hem sabut que la darrera proposta de Joan bon-rotllet Saura li ha sentat com una patada a la boca. Ens referim a la idea folla del conseller d'Interior de destinar els 600 policies que vigilen les presons catalanes a patrullar els carrers del país. Això, a banda de ser una confessió oberta que la seguretat pública a casa nostra és un fracàs rotund, no ha agradat a ningú, ni al cos de Mossos d'Esquadra (per als quals Busot sent un respecte sincer) ni a Justícia. Sembla ser que la consellera Tura està emprenyada com una mona, perquè són ben pocs els països on les presons estan en mans d'empreses de seguretat privada. Us imagineu un centre penitenciari català vigilat per quatre segurates panxuts, d'aquests que volien ser guàrdies civils i els van tombar al test psicotècnic? Oi que no? Doncs ni Busot ni la Tura tampoc ens ho podem imaginar. Per això la consellera està movent els fils entre bambalines per evitar que la nova idea eco-pija es traslladi a la realitat. Ens expliquen que la Tura ja hauria parlat del tema amb el president de la Generalitat per impedir-ho. Per sort per a ella, compta amb el suport dels comandaments dels Mossos d'Esquadra, amb els quals manté una excel·lent relació. I tot sembla indicar que la Tura li guanyarà el pols al Saura i que els mossos que vigilen les presons no es dedicaran a apatrullar la ciudad.

Salvador Cardús desemmascara al mentider Carod-Rovira

pesolbullit | 27 Gener, 2007 04:28

A continuació reproduïm l'article "testosterona, a banda" on Salvador Cardús on celebra l'aparició en escena de Joan Carretero i denuncia els enganys, les mentides, les renúncies i la "jeta" tremenda dels actuals dirigents d'ERC.-

Bones notícies! A poc a poc tornem a recuperar el pols del debat polític en un país que, durant un parell de mesos, semblava que no mantenia ni les constants vitals. Parlo del debat entre els que se suposa que el volen viu, el país. La remor ha arribat primer a CiU, amb assetjament contra els qui demanen que se surti de la trinxera. I ara la discussió interna atrapa ERC, amb la publicació dels articles de Joan Carretero a l'AVUI, que si han fet parlar tant és perquè catalitzen la insatisfacció profunda i molt estesa que viu el món nacionalista i independentista. Ja sabem que en tot debat polític sempre hi ha la temptació d'acabar-lo per la via més expeditiva, desqualificant l'interlocutor o la pròpia discussió. Així, hom s'estalvia els arguments. És el cas del debat proposat per Carretero. De moment, ja se l'ha acusat de debilitar el mateix independentisme. També hi ha hagut qui s'ha afanyat a insinuar que Carretero representava la temptació essencialista (només faltava afegir "i identitària"). I no podia faltar qui insinués ressentiments personals. Tampoc no em sembla que el debat s'hagi de portar al pla de la testosterona, com ha fet en Puigcercós. El problema no és si el país està "destrempat" per culpa -evidentent!- de CiU, ni si hi ha gent que, més que voler que ERC marqui perfil al govern, el que demana és que "marqui paquet", com ha sostingut el conseller. Perquè si la discussió hagués de baixar al terreny d'aquesta mena de grolleria castissa, la resposta seria molt fàcil: el que no es pot fer és anar escalfant braguetes a les campanyes electorals per, quan s'és al govern, dir que es té migranya. Tot plegat, però, és més senzill, i cal tornar-ho a repetir, sense ira però amb prou claredat per entendre'ns. Al capdavall, ERC (Carod, Puigcercós, Ridao, Huguet...) han publicat prou per poder recordar documentadament d'on vénen i què prometien. Per començar, ERC encara no ha donat explicacions convincents a l'engany electoral de fer creure que els pactes eren oberts en totes direccions, per després fer evident -el 2003, però sobretot el 2006- que les opcions de govern ja eren preses i que, a més, no depenien d'acords programàtics postelectorals. Segonament, en poc més de tres anys, ERC ha fet un canvi profund de discurs, d'estratègia i de cultura política que potser és legítim, però que no ha tingut el coratge ni de reconèixer ni de justificar. No faig cap judici ni del procés de conversió ni de l'oportunitat de la transformació. Però no es pot respondre al desconcert general dient que costa transmetre l'empenta de la pròpia acció de govern. Tercerament, per a ERC era difícil justificar la presència en un govern, fos amb CiU o fos amb PSC, que només es proposés l'aplicació de l'Estatut al qual va votar no i que va ser causa de la seva expulsió del govern. Però el recurs a l'argument que, vist que ningú no es proposava superar el llistó, calia resignar-se a aplicar-lo, explica a la perfecció les causes de la decepció general. I més quan, del referèndum ençà, ERC no ha estat capaç d'explicar si té alguna altra idea de com "saltar la paret" davant la qual ens va deixar Pujol. Ja sabíem que el nacionalisme programàtic de CiU es reduïa a mer regionalisme quan es convertia en acció de govern. El que no imaginàvem és que l'independentisme també s'acabés acomodant a l'autonomisme amb els mateixos arguments de CiU: bon govern, responsabilitat, cohesió social... En quart lloc, ERC està contribuint a consolidar una nova hegemonia política que va més enllà del govern de la Generalitat. El PSC, des d'un compromís nacional clar -però no pas amb Catalunya, sinó amb Espanya-, ja ho controla gairebé tot. I després de les municipals, previsiblement, acabarà de controlar la resta d'institucions: les de més rellevància política, i totes aquelles que en depenen directament o indirectament: econòmiques, culturals, comunicatives... ERC haurà de donar compte del fet de deixar tot el país a les mans d'un partit de lleialtat nacional espanyola. I, en cinquè lloc, hi ha l'estil de fer política. Parlo de l'abandonament d'un discurs que era poderós precisament perquè no contemporitzava amb l'opacitat, que era franc. No cal dir que estic disposat a escoltar els arguments, i sobretot a avaluar els resultats de l'aposta, deixant passar el temps que calgui. Però l'arrogància d'uns no dissimularà la crisi de confiança dels altres. Tanmateix, la pregunta ara ja no és sobre què ha de fer ERC (que ja ho té decidit), sinó sobre si un país com el nostre es pot permetre el luxe que ningú no representi, políticament parlant, la veu dels que no estan d'acord amb les estratègies acomodatícies i que, de propina, han comportat estils fratricides entre nacionalistes catalans. La qüestió és si hi ha vida política més enllà de l'actual estratègia d'ERC, just en l'espai que ha abandonat. ¿Preguntar això és una mostra de "raquitisme intel·lectual" o d'"independentisme de saló", com diu Enric Marín? ¿Que potser no era això el que deien d'ERC abans de jugar a manar? ¿No és això una manera de rebentar qualsevol debat? Ai, les vocacions de comissari polític! No és estrany que Carretero hagi estat rebut amb tant interès.

Es presenta el "Compromís pel País Valencià"

pesolbullit | 27 Gener, 2007 04:24

reproduït de tribuna.cat.- Els dirigents d’Esquerra Unida, el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds, Izquierda Republicana i Els Verds-Esquerra Ecologista han segellat oficialment aquest divendres el pacte electoral “Compromís pel País Valencià”, pel qual concorren junts a les pròximes eleccions autonòmiques. A l’acte, que ha tingut lloc al recentment estrenat Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), hi ha assistit, doncs, la coordinadora d’EUPV, Glòria Marcos, el secretari general del Bloc, Enric Morera, el responsable d’Els Verds del País Valencià, Joan Francesc Peris, d’Els Verds-Esquerra Ecologista, Giuseppe Grezzi i d’Izquierda Republicana, Pablo Rodríguez. En les declaracions, tots han coincidit en la necessitat de foragitar el PP de les institucions i en fer possible, amb aquest pacte, el canvi que tanta falta fa al País Valencià. Per contrarestar la notícia, el PP no s’ha estat de contraprogramar una roda de premsa, a la mateixa hora, per tal d’informar d’una enquesta electoral que li tornaria a donar la majoria absoluta i només atorgaria vuit diputats al ”Compromís pel País Valencià”, al mateix temps que assegura que el 65% de la població rebutja aquest pacte de les esquerres. A més, ha recorregut a fantasmes com els Països Catalans i el marxisme per espantar els electors. Uns fantasmes que amb tota seguretat anirà repetint fins el 29 de maig. Amb la signatura del pacte, acordat el passat 30 de novembre, ara només queda, per fi, començar a donar forma a tota la feina que es té per davant i que aquesta serveixi per fer oblidar la mala imatge que es va donar durant els mesos de les negociacions amb discussions sobre repartiments de diputats filtrades contínuament a la premsa. Les cinc forces del pacte han de recuperar ara el temps perdut en la tardança de l’acord, perquè si una cosa és clara és que el país no es pot permetre el luxe de perdre més oportunitats. A partir d’ara, s’han de començar a veure propostes potents que engresquin la societat civil valenciana i s’ha de fer tot el possible per fer-se sentir a tots els racons del territori per tal de fer possible, així, la regeneració democràtica al País Valencià.

Imma Mayol cobra 100.000 euros anuals

pesolbullit | 25 Gener, 2007 23:59

reproduït d'enotícies.- La tercera tinenta d'alcalde de Barcelona, Imma Mayol, que es va declarar fa uns dies "antisistema", cobra d'entre 95.280 i 105.400 euros l'any, segons dades del lloc web de l'Ajuntament de Barcelona, que recull La Razón. Aquesta quantitat és la suma d'un sou base d'entre 68.231 i 77.764 euros, als quals s'han de sumar les despeses de representació, que oscil·len entre 27.049 i 27.636 euros anuals. D'aquesta manera, Mayol obté per la seva tasca més ingressos que el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que guanya 87.522 euros anuals. A més, Mayol ha d'afegir a aquest sou els diners que guanya per cada una de les comissions en què participa.

Pilar Rahola en un article publicat al diari avui ha qualificat a Imma Mayol de "divina pijo-progre", a continuació reproduïm l'article.- Retinc, com si fos un tresor de la memòria, la frase que em va dir, fa molts anys, un diví líder del PSUC, quan intentava fer un reportatge sobre la transició política. Jo encara tenia aquella mirada d'ingenuïtat adolescent que tendia a engrandir la mítica dels referents de l'època, però aquella expressió, dita en el sumptuós menjador del meu milionari progressista, em va fer aterrar. Parlàvem de les manifestacions antifranquistes i l'home, rodejat de luxes, em va etzibar: "Era higiènic manifestar-se amb els obrers". Des d'aquell memorable dia, he conegut molts altres pijo-progressistes, la higiene dels quals necessita una certa dosi d'okupes, una mica de pancarta alternativa i alguns toquets d'ecologia, per tal de sentir-se a gust. En tots els casos, he tingut la impressió que hi havia més estètica que ètica, i que darrere de la superficialitat dels eslògans políticament correctes, el que bategava era una vida magníficament burgesa i adequadament fashion. Pijería dissenyada, no cal dir, amb camises Toni Miró; no en va els nostres pijo-progres vesteixen modern, devoren l'alta gastronomia i quan estan fatigats, descansen els pobres ossos en els magnífics relais-châteaux del país. És a dir, són inequívocament antisistema i alternatius. És aquesta curiosa condició contestatària, amb Visa or, la que ha portat la tinent d'alcalde Imma Mayol a declarar-se antisistema, no se sap si per relliscada verbal, o per no gens innocent estratègia electoral. Sigui com sigui, que una parella amb dos sous públics des de temps immemorials, algunes propietats rellevants i dos cotxes oficials vulguin vendre el producte antisistema, no deixa de ser xocant. Demagògia política? Més aviat inconsistència ideològica, en la línia de la militància estètica que resulta tan pròpia d'algunes esquerres ortodoxes. Intentaré justificar-me, a través de les pròpies paraules de la Mayol. Diu en l'entrevista amb Josep Cuní: "Entre un okupa i un especulador, jo estic amb l'okupa", i després arrodoneix la profunda reflexió amb sorolloses addendes. Bo i escoltant l'entrevista, arribem a algunes conclusions, entre d'altres que l'actual conseller Saura està en contra de la penalització de l'okupació, que si no fan res violent, els okupes són la punta de llança de la lluita antiespeculativa, que ella és contrària als pressupostos militars, i que l'amoïna molt la contaminació. Podria continuar, atès que el llistat de titulars propis de la correcció progre, es van amuntegar en la taula del Cuní. Però amb el que hi ha transcrit en tinc suficient per arribar a dues conclusions: que determinats progres, quan governen, apliquen la màxima d'Alfonso Guerra, i creuen que estan en el poder "d'oïda"; i que les consignes sempre resulten més publicitàries que les idees, sobretot si falta poc per a les eleccions. Mayol, per exemple, es passa la vida parlant de sostenibilitat, i alguns la recordem penjada d'un fanal mesurant la contaminació acústica de la ciutat, en plenes eleccions. Quatre anys després, Barcelona està més contaminada, no es coneix cap mesura seriosa per lluitar-hi, i no sembla que la seva presència hagi servit per a canviar sosteniblement la política municipal. Però, lluny de pesar-li el càrrec, continua parlant com si fos la que porta la pancarta. Passa el mateix amb el tema especulatiu. Governen les esquerres a Barcelona des de sempre, i ara arreu, i tanmateix Espanya és el país on el totxo campa amb més alegria, ningú no vol fer una llei transparent de finançament dels partits, i les polítiques de vivenda social són un pur decorat. Vol lluitar contra els especuladors? Doncs que deixi de parlar com una okupa de cap de setmana, i faci les lleis pertinents. Ho diu la dita: no es pot ser a missa i repicar campanes. I la Mayol fa molt que està a l'altar del poder, de manera que seria hora que deixés de fer veure que és una infiltrada de l'oposició. No només no en té res, d'antisistema, sinó que deté el poder del sistema. De fet, la Mayol és l'exemple més clar de com viure del sistema, i no morir en l'intent. Periodista i escriptora

Carretero segueix rebent suports

pesolbullit | 25 Gener, 2007 04:03

reproduït d'enoticies.com.- L'exconseller de Governació Joan Carretero ha rebut una allau de trucades i missatges des que, el cap de setmana passat, va publicar dos articles crítics amb la direcció d'ERC i el paper dels independentistes al nou govern d'Entesa. Segons informa l'Avui, Ruth Carandell li ha donat suport organitzatiu a l'hora de crear el domini reagrupament.cat, un espai de comunicació i d'intercanvi d'idees i no es descarta que es pugui convertir en el germen d'un futur corrent intern del partit. Carandell també és consellera nacional d'ERC. Per la seva part, Pere Vilarrasa, dirigent d'ERC de Vic i conseller nacional, aprofita el seu bloc per expressar l'absència de perfil que considera que hi ha en l'ERC actual. Vilarrasa veu factible que acabi havent-hi un corrent intern, però no creu que la iniciativa de Carretero d'impulsar un debat i una resolució formal sobre l'estratègia del partit al si del consell nacional del març s'acabi concretant. El dirigent vigatà, que va ser durant uns quants anys membre de l'executiva d'Esquerra, va publicar fa uns mesos un article en què qualificava el conseller Joan Puigcercós d'"encarregat de Montilla" i on ja enumerava bona part dels greuges que el cap de setmana passat va posar de manifest l'exalcalde de Puigcerdà. Per últim, el president del consell comarcal de l'Alt Penedès, Ramon Xena, també s'afegeix a les tesis de Carretero. De fet, dilluns mateix a la nit li va trucar per fer-li arribar el seu suport. És partidari que hi hagi un corrent intern "que treballi per l'independentisme".

Carretero: "A Carod li fa basarda parlar amb els mortals"

pesolbullit | 25 Gener, 2007 04:00

reproduït de elsingular.cat.- "A Carod li fa basarda i li provoca al•lèrgia parlar amb mortals”, aquesta és una de les crítiques que presenta el llibre ‘Jo he servit el tripartit. Docudrama d'un ex de Maragall’ (editat per l’Esfera dels Llibres) on el periodista Rafael Vallbona explica, de forma novel•lada, l’experiència de l’exconseller de Governació, Joan Carretero, al Govern tripartit. Vallbona ha deixat clar que “tot i tractar-se d’una novel•la, el 85% de les coses que es diuen al llibre han estat publicades als diaris”. En una entrevista a ‘Versió Rac-1’, el periodista ha llegit fragments del llibre on la direcció d’ERC és també blanc de les crítiques en ser titllada de “petrificada” i de viure “desconnectada de les bases”. Pel que fa a Pasqual Maragall, el llibre recull les desavinences que va patir Carretero amb el president català sobre la reforma de la llei electoral. Personalment, Maragall és descrit com “una persona grandiloqüent i no tan càlida i pròxima com sembla”.

TV3 li regala 30 minuts d'horari prime time al neofalagista José Bono

pesolbullit | 25 Gener, 2007 03:36

És trist veure en mans de quina púrria de gent està TV3, la sra Júlia Otero, després de forrar-se a TVE fent un programa que no mirava ningú però que devia encantar al PSOE ara déu voler agraïr la generositat d'aquest partit polític amb ella fent un programa a TV3 que també es dedica a predicar les meravelles d'aquest pseudoprogressisme caspós i tronat que representen els socialistes. És un programa sobre nens petits, per tant, en principi un programa on és difícil colar gaires soflames a favor del PSOE, però ella és una dona agraïda i aprofita qualsevol oportunitat per colar-nos subliminalment la propaganda dels sociates. Què hi pinta José Bono en aquest programa? no ho sabem, jo crec que de fet no hi pinta res, però la intrèpida periodista ens el cola en el programa, així podrem veure que la xenofòbia que destila aquest senyor contra els catalans potser no és tan dolenta i potser hi ha algú que s'acaba creient que està justificada i que fins i tot és culpa nostra. Altres entrevistats d'aquesta senyora han estat el grup estopa o David Bisbal, tots ells un gran referent per als catalans. Aquesta senyora seria capaç algun dia de portar a la televisió de Catalunya a un entrevistat que sigui català? o que parli en català? suposo que no ho fa perquè això dirien que és provincià i ella déu ser molt "universal" i molt "cosmopolita". Que segueixi en aquesta línia, a veure si porta aviat al programa al Fary o a Jesulin de Ubrique.

El PP valencià segueix llançant porqueria contra tothom

pesolbullit | 25 Gener, 2007 03:33

reproduit de racocatalà.cat.- El president del PP de València i de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, va assegurar ahir que a les properes eleccions municipals i a Corts Valencianes del 27 de març, o bé s'està "amb els bons i justos" del govern del PP, o "amb els dolents i injustos" de l'oposició. Camps va fer aquestes declaracions al municipi d'Elda, en un acte de suport a la candidata popular a l'alcaldia local. Segons Camps l'alternativa al PP al que ell va anomenar 'comunidad valenciana' és "un cachondeo". Aquestes declaracions han trobat resposta avui en Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) que ha criticat Camps per, segons ell, no haver estat a l'altura del seu càrrec institucional. Per Morera l'actuació de Camps, parlant de bons i dolents, de justos i injustos, són declaracions "més pròpies de gent que es sent més còmoda al costat dels retrògrads com l'arquebisbe de València que no de la majoria de la societat valenciana, una societat oberta i democràtica". El secretari general del Bloc ha recomanat a Camps "tranquilitat" i ha exigit al PP que deixi d'alentar la crispació des de les institucions públiques amb declaracions que semblen pròpies d'un nacionalcatòlic. Segons Morera amb aquest actitud Camps trasllada el seu "nerviosisme" al conjunt dels valencians. Pel dirigent del Bloc aquest nerviosisme es deu "al més que probable canvi polític que tindrà lloc el 27-M".

Pujol creu que el pacte del Majestic va ser un "servei al país"

pesolbullit | 25 Gener, 2007 03:16

Ja fa temps que Jordi Pujol va plegar de President, quan ell era president tots el criticàvem, va cometre molts errors imperdonables, sobretot en els últims anys, però el desastre del govern tripartit ha fet que en l'actualitat molta gent, jo inclòs, el recordi amb nostàlgia i tingui una visió d'ell molt millor de la que segurament es mereix. Les paraules de Pujol dient que el pacte amb el PP l'any 1996 va ser molt bo per Catalunya potser serviran per a que molts obrin els ulls i se'n donguin compte que el Pujol dels últims anys és un polític que ha perdut la brúixula i que ell és el gran culpable de que un projecte nacionalista al servei del país com CiU, amb gent tan vàlida com Trias Fargas, Max Cahner, Pere Esteve o Miquel Coll i Alentorn, s'hagi acabat convertint en una menjadora al servei dels interessos particulars d'una collqa de trepes. És molt trist.

Les mostres de suport a Carretero no es fan esperar

pesolbullit | 24 Gener, 2007 05:08

reproduït d'elsingular.cat.- El conseller nacional d'ERC, i membre de la direcció republicana a Vic, Pere Vilarrasa, ha mostrat el seu suport a les darreres declaracions de l’ex conseller Joan Carretero, afirmant que “ERC està subordinada i captiva del PSC-PSOE”. En el seu blog personal, Vilarrasa explica que "la llei del silenci (potser caldria anomenar-la Omertà) imposada per Montilla ha fet emmudir completament el discurs d'ERC. Vaja que som al govern però com si no hi fóssim !". En un article titulat ‘Carretero...’, Vilarrasa subratlla que “Catalunya és avui i més que mai un latifundi del PSOE amb la missió d'ofrenar noves glòries a Espanya”. A més, titlla la campanya electoral del president de la Generalitat, José Montilla, de “lerrouxista i espanyolista”. Per Vilarrasa, “aquells que, fa anys ja, militem en l'independentisme i compartim aquest punt de vista sobre l'ERC actual no podem sentir-nos satisfets”. El que cal fer ara és “deixar passar el temps”, sentencia el republicà.

reproduït d'enoticies.-

El dirigent d'ERC a Vic i conseller nacional del partit, Pere Vilarrasa, ha assegurat en el seu bloc, que els articles de Carretero a l'Avui, "no aporten cap novetat que no s'hagi dit més o menys abans" ja que "és cosa sabuda al Pirineu, a Barcelona a Tortosa o a la Plana de Vic que ERC està subordinada i captiva del PSC-PSOE". "Vaja que som al govern però com si no hi fóssim!", afegeix Vilarrasa, que considera també que " la llei del silenci (potser caldria anomenar-la Omertà) imposada per Montilla ha fet emmudir completament el discurs d'ERC". D'altra banda, el dirigent afirma que "també és cosa sabuda que abans hi va haver la traïció de ZP en la negociació de l'Estatut i l'expulsió posterior d'ERC del govern. Tot plegat per oferir la presidència de la Generalitat a un tal Montilla -que no van votar ni molts dels seus perquè el coneixien- que va fer una campanya electoral de clara tonalitat lerrouxista i espanyolista". És per aquest motiu que Vilarrasa denuncia que "ERC ha esdevingut un complement, baratet, del PSC-PSOE i ha renunciat -de moment?- a crear un espai polític propi", i afegeix que "Catalunya és avui i més que mai un latifundi del PSOE amb la missió d'ofrenar noves glòries a Espanya". "Aquells que, fa anys ja, militem en l'independentisme i compartim aquest punt de vista sobre l'ERC actual no podem sentir-nos satisfets. En aquest cas potser la millor opció serà deixar passar el temps. Esperar i veure si l'error actual és tàctic (conjuntural) o estratègic. Mentrestant podríem acumular forces pel què pugui ser", conclou el dirigent.

Infinitat d'internautes recolzen Carretero

pesolbullit | 24 Gener, 2007 04:51

Fent una ullada als blocs, diaris electronics i comentaris que fan els internautes sobre les declaracions de Carretero podem dir que per cada opinió favorable a la direcció d'ERC se'n poden llegir 10 ó 12 a favor de Carretero, a continuació llegim els comentaris que sobre aquest tema es poden llegir a elsingular.cat;

Sergi:no és precipitat el que fa en Carretero. Fa molts anys que estic amb la gent d'ERC, tot i mai haver-hi militat, i ara dic, afortunadament. Aquesta colla de poltroneros que ara emplacen en Carretero a fer servir els òrgans del partit, no van fer el mateix quan van convidar a marxar en Colom, la Rahola i companyia. A més, fan el mateix que els criticaven (ocupar més d'un càrrec) i obliden allò que defensaven, un partit parlamentari que defensa l'independentisme. Jo els he votat sempre , excepte unes europees de fa molts anys. Dubto molt que ho torni a fer. Els que han canviat són els poltroneros. Salut, República, i ara més que mai, Independència!!!

Pep 23/01/2007 No és massa aviat, més o menys ja tenim una infraestructura nacional, i una cosa és clara amb els socialistes a dins no es fara cap pas endavant, deixeu de somiar truites, esteu fent forts als que es volem febles.

Francesc Prenafeta 23/01/2007 Crec que els actuals dirigentes d'ERC ja han donat proves més que suficients que han abandonat els principis independentistes del seu partit a canvi d'unes prebendes de tipus personal. El qui tasta el poder, per minso que sigui, com en aquest cas, normalment no l'abandona, i més quant molts parents i amics viuen ( i bé), dels endolls assolits. Es una situació que tendeix a enquistar-se i per aixó crec oportuna, ara i en aquesta circumpstància, la iniciativa del Sr. Carretero.

Canvi 23/01/2007 Que no hi ha prou evidències? les manifestacions que el català del sr Montilla és el de la Catalunya real; donar suport a Madrid 2016 (sabeu la de propganda espanyola que ens menjaríem?), la tragada de la 3a hora de castellà, passar del tema de les seleccions catalanes, el ridícul de les banderes; l'espanyolització terrible i horrorosa de TV3... I no només això: mira l'Ajuntament de Barcleona: l'Elvira Lindo pregonera, BTV censurant programes crítics i emetent molt en castellà, la destrucció de Montjuic i el Tibidabo per a fer un hotel i un parc d'atraccions (ampliar-lo) respectivament, la presència del castellà a totes les festes; la publicació d'un calendari llardosament espanyolitzat... Aquesta gent s'estan carregant el país. JA N'HI HA PROU!!!!!!!!! FORÇA CARRETERO!!!!!

Jordi 23/01/2007 Ves per on, en López Bofill s'està decantant per les tesis de CDC i de CiU de tota la vida...Ens diu que no cal fer soroll perquè si no el País "fa figa". El que queda clar és que, en termes generals i acceptant alguns errors en la darrera etapa del seu Govern, la gent de CiU ha fet el que ha calgut en cada moment: amb soroll i sense soroll, però sempre garantint la cohesió social i nacional. Les coses es van fer precisament perquè el gruix del País estigués en condicions de seguir el ritme en cada moment. Es va evitar girar el cap i veure que la societat catalana no anava just darrera pel mateix camí. Ara resulta que ERC "fa bondat" perquè el País pugui seguir el pas del seus governants...Per això volien governar, o solament per substituir a CiU i menjar calent? Fa temps, en un sopar amb gent de CiU i d'ERC, algú va dir als d'ERC: els de CiU han fet el ridícul una vegada (col.laboracions amb el PP), però els d'ERC fareu el ridícul moltes vegades: l'han fet amb el Tripartit I i ara amb el Tripartit II. I amb les pugnes entre ERC, el Reagrupament de'n Carretero, les CUP i el Partit Republicà de Catalunya, faran el ridícul per 3a. vegada, abans que tornin a les catacumbes.

Josep Puigvert 23/01/2007 El meu aclariment entre parèntesi estava fet amb to irònic, però sembla que ja perdem fins i tot el sentit de l'humor...

Eduard 23/01/2007 Josep Puigvert, dius que la situació que descrius és heretada de CiU, però crec que és injust. Si avui podem expressar-nos com a independentistes és, entre altres coses, perquè gaudim d'una normalitat democràtica que es va anar bastint durant els anys de la transició, i això inclou la construcció nacional de Catalunya, en la que per descomptat van participar ERC i CIU. Per exemple, TV3 (la d'abans de 2003) i la immersió lingüística a les escoles, que ha propiciat que el teu català sigui impecable. Si avui podem demanar la independència és perquè abans algú va fer feina.

Galderic 23/01/2007 A veure, als que us faci mandra llegir en faig un concís resum: "preietas las filas, impasible el ademán".

Bernat 23/01/2007 Totalment d'acord fins a cert punt. Hem d'aglutinar i no dividir però no hem de deixar que la cúpula d'un sol partit marqui el camí a seguir...El problema no és què volem aconseguir, sinó qui ho ha de liderar i crec que ara ERC no pot exercir aquest rol. Potser en Carretero si?

Josep Puigvert 23/01/2007 O sigui, que ens en quedem ben quiets a casa, mirem la tele, juguem a la play, etc... que les ments privilegiades que ens governen ja ens conduiran cap a la independència sense que haguem de fer cap esforç. Que maco! Que guapos i intel.ligents que són els que ens manen! Això d'haver de parlar castellà pel carrer perquè ningú t'entén, això de no poder moure's per manca d'infraestructures de transport, això de no trobar mitjans d'informació seriosos, etc... això és provisional, per despistar, (i, sobretot, heretat de CiU) fins que ens arribi l'alliberament definitiu. Com podia ser jo tan estúpid com per no adonarme'n abans?

Eduard 23/01/2007 Massa aviat? Si s'espera gaire temps més, l'anestèssia montillera podria ser letal.

Josep 23/01/2007 Amb en Carod i en Puigcercos i en Mas i en Duran no anem enlloc. Com abans cristalitzi una tercera via sobiranista de debó, millor.

Calamitat 23/01/2007 Força pel Carretero! A vuere si hi ha sort i per fi un moviment indepdndentista de gent honrada de veritat!

Odalric 23/01/2007 Roger, aquesta "feina" que dius que fa ERC al govern, ens acosta a l'independència? A més, el Pla de Bolonya es un pla europeu (o sigui, el desenvoluparia qualsevol partit que governés) i voler del Llull que agrupi tots els països catalans es simplement al·lucinant, ja que si ara no els agrupa és gràcies al Triàrtit 1 L'Alexandre diu que seria dolent que l'independentisme es dividís. Ja ho està de dividit i segons la meva opinió, per sempre.

Jaume 23/01/2007 El que ha fet i està fent ERC per molt que els vulgeu justificar, es fer president de la Generalitat a una persona que creu i diu que Catalunya no te drets històrics i que pertany a un partit quina política es fer desapreixer Catalunya en tant que nació. Digeu el que vulgeu ja se us pasarà aquesta necessitat de justificar-ho. El que ens cal es la unió dels nacionalistes encara que no més sigui amb els mínims en que puguem estar d'acrod. Cercar arguments per satisfer el propi "ego" no ens serveis de res.

Rafael Blanch Via 23/01/2007 El Victor Alexandre té raó, l'autocrítica és molt convenient i , per cert,poc usual.però si us plau no ens barallem entre nosaltres,que és precisament el que volen els espanyols; tinguem seny, encara que qüan estàs indigna....A veure, amb la ma al cor,algú creu en el catalanisme del PSC? I en el de CiC ? Algú creu que Espanya ens concedirà de bon grat el dret a l'autodeterminació ?

Roger 23/01/2007 1- Dins d'Esquerra només el sr Carretero i el seu nucli dur creuen que ERC és un satèl·lit del PSC. Per tant, sr Alexandre, no us inventeu que "hi ha més gent". 2- Dieu que no s'argumenta perquè en Carretero no té raó? Jo us diré perquè no: en un govern amb coalició, sigui amb el PSC / IC-"V" o sigui amb Convergència, el govern ha de tenir una sola veu oficial i s'han de respectar les lleis. Estiguem amb uns o amb uns altres al govern s'hi va a governar, no a fer oposició! 3- Dir que les conselleries que nosaltres tenim no actuen de manera desacomplexadament catalanista també és mentida. Treballar per operadores de telefonia mòbil en català; treballar per un futur sistema universitari europeu (Pla de Bolonya) neutralitzant els seus punts negatius (amb una bona política de beques que no encareixi les carreres i els postgraus); treballar per potenciar l'r+d+i al país; treballar per aconseguir un Institut Ramon Llull que agrupi tots els Països Catalans; etc. Aquí teniu uns quants exemples. Així que: essencialistes, exagerats i mentiders: a callar

martí lloveras 23/01/2007 Si ERC dóna camp a Carretero per a parlar en asseemblees, pot provocar un fort sotrac al partit. Una assemblea és incontrolable, i penso que un partit que mana no pot ser assembleari de cap manera. Ja us ho fareu, que hi hagi sort.

Pol 23/01/2007 Apa Galderic convergentet, quatre anys més a l'ombra i a rabiar d'enveja per Esquerra. Ho, ho, ho. Pel que fa al Llovera, què proposes? La dictadura clàssica dels altres partits? Ai, com se't veu el llautó reaccionari, fillet.

Pol 23/01/2007 Renoi, Roger, com se't veu el llautó espanyolet. Parles de tot menys de la independència del teu país. Que n'ets de subordinat. Tens arguments molt reaccionaris, fes-t'ho mirar: "Les lleis s'han de complir". Encara que siguin injustes?, et pregunto jo. Doncs mira , maco. Els que hem votat ERC ho hem fet perquè estem fins els collons de la teva Espanya i perquè un partit independentista no té cap sentit si no qüestiona el govern espanyol.

Agustí 23/01/2007 CiU signa l'acord amb Zapatero. Tots s'hi agafen, malgrat criticar-lo, Esquerra també, però fa el seu paper de cara als votants. ¡Uf, quin descans!. CiU ha fet la feina bruta, guanya les eleccions i queda fora del govern, res a dir, es llei, però... Saura i Sevilla acorden la comissió de desenvolupament del Estatut, els que varen acordar-lo, tornen a quedar fora, res a dir, es el que esta previst, però.. Avui el govern ha creat l'agencia tributaria de Catalunya per començar a desenvolupar l'Estatut, ofereix ma estesa a CiU per ajudar en el procés. ¡¡ D'això a Catalunya se'n diu cornuts i a mes fer el llit!! Sincerament, creieu que això es normal?

jordi lluch 23/01/2007 ERC ha traït el país, igual que ho ha fet CiU durant tants anys, però almenys CiU havia aconseguit més coses (transmissió del 30% de l'iRPF, 40% dels impostos especials...) què ha aconseguit ERC? A més a més, CiU ha pactat amb partits espanyols, però mai ha fet que a la Generalitat hi hagués un partit espanyolista com és el PSC. CiU pot haver renunciat a moltes coses, però segueix sent un partit d'àmbit català, com ERC. EL més penós que trobo és que ERC es queixés tant de la política de peix al cove que feia CiU i que ara s'abaixi els pantalons davant del PSOE, com si no fos un partit espanyolista... Hi estan agenollats! Davant de la renúncia nacional de les dues principals forces del país (ERC només vol el poder i CiU mai ha volgut trencar els llaços amb l'Estat espanyol) és normal que sorgeixi una nova força que hagi de defensar la independència. Ara bé, quin serà el paper que tindrà aquest Reagrupament si arriba al Parlament català algun dia? Amb qui buscarà les seves aliances? S'obre una etapa interessant...

Rosa 23/01/2007 Penso que les manifestacions de Carretero, haurien de ser un avís per Esquerra Republicana. Els caps grossos "els jefes" del partit al govern es mostren massa joiosos per una política que encara no és una realitat. Sembla que facin tant sols declaracions "boniques", inclus la forma de manifestar-se (especialment en Carod) és massa autosuficient i orgullos. Els que votem ER, volem que sigui un partit en pensament dinàmic i progressiste i d'esquerres i en Carretero en pot ésser una ocasió. Som molts que esperem que el país tiri endevant¡¡¡

Josep 23/01/2007 Si en Carretero es planta, fara tant o mes mal a CiU que a ERC, perque buidarà Convergencia de sobiranistes.

Victor Alexandre: la consciència crítica d'ERC

pesolbullit | 24 Gener, 2007 04:46

reproduït d'elsingular.cat.- Tenen raó les veus d’Esquerra Republicana que consideren que les crítiques de l’exconseller de Governació Joan Carretero afavoreixen Convergència i Unió. No hi ha dubte que és justament per això que els mitjans de comunicació afins a CiU s’interessen per ell molt més ara que no pas quan era al govern. De fet, és tan elevat l’interès que manifesten que gairebé sembla que Joan Carretero hagi canviat. Però no és cert. Carretero no ha canviat, en tot cas és ERC qui ho ha fet. ERC diu que ho fa pel bé del país, potser sí, acceptem-ho, però ha canviat. I quan hom canvia, no pot pretendre que tots els qui li donaven suport canviïn també. Dic que tenen raó les veus republicanes que es queixen de la utilització que fa CiU de les crítiques de Carretero, perquè és inqüestionable que és així. És més, seria absurd que CiU no en tregués profit. Però no em sembla un bon argument –en realitat denota absència d’argument- fer callar Carretero amb aquest pretext. Comprenc que les seves crítiques dolen més perquè actua com a veu d’una consciència a la qual ERC no hi estava acostumada. I és que per a una força política que ha estat durant molts anys la veu de la consciència de CiU, ha de ser molt difícil acceptar l’aparició d’una veu nova dintre seu. Però aquesta és la realitat, i ERC haurà d’aprendre a conviure amb ella, entre altres raons, perquè Carretero no fa crítica sinó autocrítica, i l’autocrítica ha estat, des de sempre, un dels grans valors d’aquest partit. Vull dir amb això que és un greu error la desqualificació sistemàtica que alguna gent d’ERC està fent de les seves veus discordants, talment com si fossin una força enemiga a abatre. L’autocrítica, quan és noble i no la mou ni l’autoodi ni el desig incofessat de fer mal, és profundament enriquidora. Seria injust, per tant, a més de poc intel•ligent, qüestionar la noblesa de Carretero en lloc de reflexionar sobre el que diu. I hi ha dues bones raons per fer-ho: perquè no és l’únic que ho diu i perquè la divisió de l’independentisme seria un mal averany per al país. Víctor Alexandre www.victoralexandre.cat

Carretero presentarà batalla en el consell nacional d'Esquerra

pesolbullit | 24 Gener, 2007 04:44

reproduït de l'avui.-

Albert Balanzà

L'exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà d'Esquerra, Joan Carretero, ha decidit assistir al consell nacional que els republicans convocaran el pròxim 24 de febrer com a resposta a l'emplaçament que ha rebut des del partit perquè defensi els seus plantejaments estratègics per a Esquerra de manera interna en lloc de fer-ho a través de la premsa escrita. Carretero, que no ha assistit a les convocatòries del consell des de l'abril -quan ja no era conseller, però abans que ERC fos expulsada del govern-, ha canviat de parer a la vista de l'expectació que ha generat la publicació en dos lliuraments del seu article ERC: de planeta a satèl·lit a les pàgines de l'AVUI aquest cap de setmana. No obstant això, l'exdirigent republicà ha advertit que demanarà a la mesa del consell nacional un cert tracte de favor en el torn d'intervencions per poder exposar una visió resumida de la línia que ha d'emprendre Esquerra en aquesta etapa com a partit de govern a la Generalitat. Així, Carretero, en declaracions a aquest diari, va explicar ahir: "Com que he estat emplaçat tantes vegades en les últimes hores, aniré al consell nacional, però demano tenir més temps que els dos minuts reglamentaris que es donen a cada intervenció". L'exconseller, que es va declarar "encantat" de poder participar en aquest debat intern "en profunditat", va posar ahir encara una segona condició en el desenvolupament d'aquesta discussió en el si del consell nacional: que en cas d'adoptar-se una resolució formal sobre l'estratègia del partit al final del debat, es faci a través d'una votació secreta en lloc d'utilitzar el tradicional mètode de la mà alçada. Ara bé, amb extrema franquesa, Carretero també va aventurar ahir: "Si s'ha de votar, perdré per golejada". Anàlisi molt crítica Carretero, en el llarg article que va publicar aquest cap de setmana, feia una anàlisi molt crítica del paper dels republicans en la reedició del tripartit i les expectatives de desenvolupament nacional en el nou escenari polític, i tampoc desaprofitava l'oportunitat per fer un particular memorial de greuges que han abocat ERC, al seu parer, a adoptar una actitud "complaent" amb el PSC. L'exconseller, que va desaparèixer de la primera línia de debat just quan va deixar la seva cartera al govern per tornar a exercir com a metge a Puigcerdà, ha deixat anar des d'aleshores la seva opinió sobre l'actualitat política en comptades ocasions, com quan es va posicionar a favor del no a l'Estatut abans que ho fes la direcció del partit. El juny del 2006 va promoure a través d'un manifest la convocatòria d'un congrés extraordinari, que va rebre un centenar d'adhesions. En les últimes setmanes, Carretero només ha participat públicament en un acte de la plataforma Catalunya Acció, vinculada a grups independentistes minoritaris, que va tenir lloc a mitjans de novembre a Puigcerdà i va ser presentat per l'exalcalde. Carretero també hauria rebut l'oferta d'un altre sector independentista minoritari, el Partit Republicà Català, d'encapçalar la llista al Parlament de Catalunya per Lleida.

Jaume Masdeu deixa la direcció dels informatius de TV3

pesolbullit | 24 Gener, 2007 04:15

Gracies adéu aquest demàgog incompetent anomenat Jaume Masdeu ja no dirigirà més els informatius de TV3, el seu servilisme envers el PSC, el seu sectarisme, el tracte demagògic del tema de la immigració, la seva nul·la sensibilitat per la qüestió nacional o el seu antiamericanisme furibund han convertit els informatius de TV3 en un espantós i insufrible butlletí de propaganda pseudoprogre al servei dels interessos del PSC. Fer-ho pitjor és impossible, les notícies de TV3 ja no són notícies, són sermons on el més important no és el que passa al món , el més important és que vegis que els presentadors del telenotícies són els més progres de tots els progres, i si per això cal explicar les notícies a mitges o amagar segons quines informacións es fa. Li desitgem sort a la nova directora, la senyora Rosa Marqueta, segur que ho farà millor.

reproduït d'elsingular.cat.- El fins ara director dels Serveis Informatius de TV3, Jaume Masdeu, deixarà aquest càrrec per passar a assumir la direcció dels Canals Informatius de la cadena autonòmica catalana, segons ha comunicat el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), Joan Majó. La nova cap dels informatius de TV3 serà Rosa Marqueta. Ara, Masdeu s'encarregarà de dirigir i coordinar tots els espais informatius que depenen de la CCRTV, que a més de TV3, són Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, el canal 3/24 i els canals de notícies a Internet.

Imma Mayol: una antisistema que va en cotxe oficial

pesolbullit | 24 Gener, 2007 04:13

reproduït d'elsingular.cat.- El president del grup municipal de CIU en l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat que la tercera tinent d'alcalde, Imma Mayol, s'ha inventat una "nova categoria" que són "els antisistema amb cotxe oficial". Per a Trias, aquest tipus de missatges "només serveixen per a reduir l'autoritat de l'Ajuntament de Barcelona a l'hora de fer complir les normes". "Un govern ha de ser seriós i hauríem d'evitar aquest tipus de declaracions", ha sentenciat.

Francesc-Marc Alvaro també està d'acord amb Carretero

pesolbullit | 24 Gener, 2007 04:09

reproduït de tribuna.cat.- El periodista Francesc-Marc Álvaro se suma a la crítica de l'exconseller Carretero a la deriva ideològica que ha pres ERC des que va optar per reeditar el tripartit: "Carretero es revela contra la trampa d'una política catalana que vol expulsar de la vida oficial la irresolta qüestió nacional. I es revela contra la collaboració dels dirigents del seu partit en aquesta operació de gran anestèsia.Carretero pensa -com també pensem molts d'altres- que és una anestèsia que pot sumir el país en un coma irreversible". Segons publica Álvaro a La Vanguardia, el diagnòstic de Carretero "és àmpliament compartit per molts votants d'ERC, a més a més de coincidir amb el diagnòstic que fan CiU i diverses entitats del catalanisme civil". La crítica a què es refereix el periodista és fruit del fet que "el projecte governamental de Montilla, que podria batejar-se amb el lema ianqui de 'pau duradora', requereix que els independentistes estiguin dins com si no hi fossin. (...) La vida fantasmal d'ERC en l'actual Govern els obliga a no tenir cos ni veu en cap assumpte important". Álvaro creu que ERC ha renunciat a presentar batalla en aquells aspectes ideològics en què, tradicionalment, xocava amb el PSC, alhora que apunta, sense acabar de desenvolupar-ho, que "les darreres teories de Carod semblen beure de premisses properes a les dels espanyolistes de Ciutadans".

Salvador Cot: el catalanisme no pot abandonar el debat públic

pesolbullit | 24 Gener, 2007 04:04

reproduït de tribuna.cat/ .-Aquests dies són moltes les interpretacions que es fan de la notícia política del cap de setmana: l’aparició per banda de Joan Carretero criticant la manca d’ambició nacional de l’actual estratègia d’ERC i la manca crònica de la mateixa per part de CiU. I el periodista Salvador Cot també hi diu la seva al diari Avui, a la seva columna “L’olla que bull”. Per Cot, el posicionament de Carretero ha estat útil. Perquè ha servit per obrir un debat dins el catalanisme, “una confrontació d’idees que estava per fer i que afecta igualment les estratègies d’ERC i de CiU”. I ho afirma en el sentit que a hores d’ara ningú sap quins són els objectius polítics del catalanisme a curt i mitjà termini. En una clara al.lusió al concepte de catalanisme social que predica Carod, el periodista afirma que millorar els serveis públics i les infrastructures hauria de ser exigible a qualsevol govern, insinuant que aquesta no potser la única bandera del catalanisme. Respecte les “inivitacions” d’algun líder republicà a que Carretero abandoni el partit, Cot considera que responen a la por que s’hi quedi “i passi com en l’època de Joan Hortalà o Àngel Colom”. De fet, diu, “fa temps que obren la porta als descontents”. D’altra banda, sí que li sembla “assenyada” la proposta de l’executiva del partit en el sentit que Carretero s’expliqui al consell nacional, com a membre que n’és. I no hauria de molestar, diu, que “hi hagi qui consideri que els resultats són massa pobres” si ERC té un “interès real a avançar nacionalment”. Sigui com sigui, el debat és el que indica més amunt: els objectius del catalanisme. I aquest debat s’ha de portar a la llum pública, s’han de definir els passos per trencar el sistema actual de dependència i això el catalanisme no ho pot defugir. En aquest sentit, Cot conclou l’article amb un eloqüent “Parlem-ne, doncs”.

El País Valencià es prepara per recordar els 300 anys de la batalla d'Almansa

pesolbullit | 24 Gener, 2007 03:52

reproduït de tribuna.cat.- El 25 d’abril farà 300 anys de la desfeta d’Almansa i l’ocupació castellana de l’antic Regne de València, cosa que va suposar la pèrdua dels usos i costums i la imposició del Decret de Nova Planta. En relació a aquesta data són moltes les iniciatives que es preparen, però aquest 2007 hi ha un repte especialment important al País Valencià: unes eleccions municipals i autonòmiques transcendentals en molts camps, com el lingüístic, el territorial i l’econòmic. Amb un acord, per fi, entre el Bloc i Esquerra Unida, i un possible pacte posterior entre aquests i el PSPV, els resultats podrien permetre per primera vegada des del 1995 expulsar la dreta espanyolista del govern valencià. Des d’Acció Cultural del País Valencià ja fa temps que es treballa per fer front a aquests reptes des de diverses vessants. Una de les iniciatives més destacables són les jornades de formació que s’organitzen per als delegats territorials i membres de les juntes gestores dels Casals Jaume I. La d’enguany, que serà la quarta, cobra doncs especial rellevància. Tindrà lloc al recentment estrenat Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València, i serà aquest dissabte 27 de gener. Estructurada en quatre eixos de treball (política lingüística, política territorial, memòria històrica i iniciativa ciutadana i construcció nacional), la jornada comptarà amb les intervencions de diversos especialistes en els temes. D’altra banda, aquests dies s’està donant a conèixer també una nova manera de commemorar el 25 d’abril d’enguany. La iniciativa sorgeix de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) i, sota el títol “Ací estem”, es proposa a tothom qui vulgui que la mitjanit del 24 al 25 es pugi a llocs elevats de cada zona i s’encenguin llums elèctrics, “a la manera de les antigues alimares d’avís”, per tal que, amb una “abraçada de llum entre gents i pobles” es demostri que, malgrat tot, “encara estem ací”. L’IEVA vol implicar en aquesta original iniciativa el màxim nombre de persones i col.lectius possible, d’una manera “aglutinadora, sumativa i no excloent”.

PSC, ERC i ICV veten una proposta sobre Ràdio 4

pesolbullit | 24 Gener, 2007 03:50

reproduït d'enoticies.- El PSC, ERC i ICV han rebutjat, en la Junta de Portaveus, debatre en Ple una Proposta de Resolució sobre la continuïtat de les desconnexions territorials de TVE a Catalunya i de Ràdio 4, presentada per CiU. En aquest sentit, la diputada de CiU, Joana Ortega, ha denunciat que "és molt greu que el tripartit es negui a portar aquest tema al Ple, perquè consideren, tal com han afirmat durant la reunió de portaveus, que no és d'interès per al país". Ortega ha plantejat "com es pot considerar de poc interès per al país que la direcció de TVE hagi decidit suprimir les 20 hores setmanals de programació pròpia per a Catalunya, en català i feta des del Centre de Sant Cugat, tenint en compte que això suposarà una única desconnexió diària en català, de mitja hora respecte a la programació estatal de La 2". Per a la diputada de CiU aquest fet representa un "cop molt dur a la feina que venia realitzant el Centre de Sant Cugat des de finals dels anys 70, amb molt d'èxit" i ha afegit que "aquesta decisió de RTVE suposa un atac a la pluralitat lingüística, per la qual haurien de vetllar totes les instàncies de l'Estat". Ortega considera que la supressió de la programació en català "deixa en una situació molt minoritària la presència del català en els mitjans de comunicació", i per tant, "actua en contra de la normalització de la llengua catalana, sempre amenaçada per la seva situació de debilitat respecte el castellà". Per últim, la diputada de CiU ha lamentat, però, que "sembla que el posicionament d'avui dels grups parlamentaris que donen suport al govern tripartit, segueix la línia que aquest govern està demostrant manca de reacció i d'actuació davant els constants atacs que està patint darrerament la nostra llengua". En aquest sentit, Ortega ha afirmat que "aquest govern està demostrant que ha girat l'esquena al model d'immersió lingüística del nostre país: primer des del camp educatiu i ara en el terreny dels mitjans de comunicació". "El català està patint atacs constants i el tripartit els està consentint", ha conclòs Ortega. La Proposta de Resolució presentada per CiU al Parlament acorda instar el Govern de la Generalitat que realitzi les accions necessàries davant del Govern espanyol per tal que la direcció de RTVE "revisi i deixi sense efecte la decisió de suprimir la programació pròpia i en català de TVE Catalunya", prevista per l'1 de gener de 2007; "garanteixi la continuïtat" de Ràdio 4; "defineixi un model per a Ràdio 4 i per a TVE a Catalunya, amb una programació pròpia i en català de qualitat, així com també que potenciï Sant Cugat com a centre de producció de programes per a tot l'Estat"; que "vetlli pel tal que els mitjans públics de titularitat estatal siguin un reflex clar del plurilingüisme i de la pluriculturalitat de l'Estat, i que per tant, segueixin complint l'obligació de garantir la presència de les diferents llengües cooficials en les seves emissions, tal com indica la Constitució, les directives comunitàries, l'Estatut de RTV, la Llei de Política Lingüística i la Llei de l'Audiovisual de Catalunya".

Vicent Partal: Carretero

pesolbullit | 23 Gener, 2007 04:23

reproduït de vilaweb.- És fàcil de comprovar que hi ha un nombre significatiu de persones pròximes a Esquerra o militants d'aquest partit desconcertades per l'actual situació política. És fàcil de comprovar també que hi ha un nombre significatiu de persones pròximes a Convergència o militants d'aquest partit desconcertades per l'actual situació política. I som munió els qui sense ser ni de l'un partit ni de l'altre assistim perplexos al pas dels dies, pensant que el nacionalisme va per mal camí i que cal fer alguna cosa. Per això aquest cap de setmana dos articles de l'ex-conseller Carretero, després d'una notable especulació de La Vanguardia, han tornat a provocar un allau de preguntes, respostes, nervis, corredisses, apunts de blocs i reclamacions de campanyes. Carretero ha estat crític amb el seu partit, cosa que no és cap novetat. I ha dibuixat una radiografia d'Esquerra de partit subordinat al PSOE i sense identitat pròpia, que navega a la deriva. Però no ha anat més enllà. S'entén, llegint tots dos textos, que voldria que això no fos així i podem, àdhuc, suposar que està disposat a treballar per tal de canviar la situació. Però no dóna pistes de com fer-ho. Ni tan sols de si vol fer-ho dins o fora d'Esquerra Republicana. I això és un indici important, el segon, de fet. El primer és que el descontentament té argumentari i comença a tenir noms. Però el segon és que aquest descontentament no sap gaire bé què fer. 'És que fora dels partits fa molt de fred' em deia dissabte un conegut polític, comentant l'article de l'ex-conseller. Crear un nou partit és difícil, llarg i cansat, volia dir. Carretero ho sap. Com ho saben molts dels qui en dinars i sopars constants aquests darrers mesos, des de la proximitat a CiU o a ERC no paren de reclamar una nova via que supere la paràlisi actual. Efectivament és molt difícil de fer forat amb una nova formació política, però Ciutadans és, en aquest sentit, un exemple tan recent com interessant. La fórmula no és gens senzilla, però crec que tots la intuïm: un tercer partit nacionalista seria possible, si algú fos capaç d'unir al voltant d'un discurs sobiranista contundent polítics provinents d'Esquerra i Convergència amb el suport de plataformes cíviques i personalitats diverses. Però la gran pregunta és qui ho sabria fer, això. I quan. I de quina manera. S'accepten respostes... Vicent Partal director@vilaweb.com

Carretero comença a tenir amplis suports a la xarxa

pesolbullit | 23 Gener, 2007 04:05

Pel que estic veient som molts, moltíssims els independentistes que estem molestos amb l'actitut de l'actual direcció d'ERC, només cal veure el que diu Victor Alexandre des de fa temps, el que diu Vicent Partal a vilaweb, el que diu Miquel Sellarés a tribuna.cat o les reflexions sempre precises de Salvador Cardús sobre aquest tema, tots ells persones que en un moment o altre han estat força a prop d' ERC i que ara mateix no entenen la metamorfosi que ha patit la direcció d'ERC des de fa un temps. Com a prova recomano que llegiu el bloc que Saül Gordillo té a mesvilaweb, on hi ha infinitat de comentari de suport a Carretero http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/1955/

ERC descarta avançar el congrés previst pel 2008

pesolbullit | 23 Gener, 2007 03:38

A la direcció d'ERC no deuen dormir gaire tranquils després de la reaparició de Carretero, estan obsessionats per conservar la cadira i tenen pànic a predre el poder i el cotxe oficial, per això volen acabar amb l'assemblearisme del partit i volen retardar el màxim possible el proper Congrès Nacional del partit. En el darrer Congrès, celebrat a LLeida el juliol del 2004, van intentar per primer cop carregar-se l'assemblearisme, recordo al senyor Puigcercos parlant per la ràdio i explicant que volien ser un partit adult i per això havien decidir carregar-se l'assemblearisme, parlava com si tot això estigués ja fet, com si fos un pur tràmit, però, patapam!! les bases van tombar la proposta. Si l'any 2004, en que no hi havia el mar de fons que hi ha ara i estava tot més trànquil, no van poder carregar-se l'assemblearisme ara encara ho tenen pitjor, i no és d'estranyar que tinguin pànic del proper Congrès, deuen pensar que com més lluny millor, tenen molt a perdre i res a guanyar. En la situació actual la lògica obligaria a convocar un congrès extraordinari, però ho intentaran impedir com sigui. De tota manera cal tenir en compte que la bola de neu cada cop és més grossa i la seva miopia els pot acabar portant a un carreró sense sortida, el xup xup que es respira em fa pensar que tot això podria acabar amb una rebelió interna de les bases que precipitaria el final polític de Carod , Puigcercós i companyia. Força Carretero!!

reproduït d'enoticies.com.- Esquerra Republicana convocarà una Conferència Nacional a la tardor, segons ha anunciat Jordi Portabella en roda de premsa. L'alcaldable republicà per Barcelona no ha precisat la data, però ha deixat clar que serà "passat les municipals i l'estiu". L'objectiu de la citada Conferència Nacional serà transmetre l'obra de govern d'Esquerra i fer front a les crítiques rebudes perquè "no ens passa desapercebut les línies editorials dels mitjans". La diferència entre un Congrès i una Conferència Nacional és que, en aquest darrer cas, no s'escull una nova direcció ni se sotmet a votació la tasca de l'anterior, però Jordi Portabella ha deixat clar que "el congrés toca el 2008" i "no ens sembla que hi hagi res que faci que hagim d'avançar el congrés". "Estem forts com a partit", ha reiterat.

ERC, CiU i el sobiranisme

pesolbullit | 23 Gener, 2007 03:32

reproduït de tribuna.cat.- Durant els últims dies, en el si de Convergència i Unió, les diferents famílies polítiques que la composen han fet el sa exercici democràtic de debatre el futur de les seves organitzacions polítiques, les seves essències, les estratègies i les aliances. I Artur Mas va reaccionar demanant que si hi ha roba bruta, aquesta es rentés dins de casa, forçant un Consell Nacional a la búlgara, que acabés amb cinc minuts d’aplaudiment de tots els presents, ajornant tota discussió política interna fins després de les properes eleccions municipals. Que ningú es mogui, perquè no sortirà a la foto. I vet aquí que aquest dissabte i diumenge el diari ‘Avui’ publica un article en dues parts de l’exconseller Carretero, que fa un anàlisi personal de la seva organització, les seves estratègies i aliances, i s’atreveix a fer valoracions dels seus màxims líders. I també se li contesta que la roba bruta s’ha de rentar a casa, i que presenti les seves opinions i estratègies al proper Consell Nacional. Com veieu, una federació i un partit, l’un a l’oposició i l’altre al govern, que reaccionen de la mateixa manera, sense potser entendre que els dirigents de CiU que s’han atrevit a posar en qüestió l’estratègia de Mas i els seus “pretorians” i els articles de l’exconseller Carretero tenen una lògica. En primer lloc democràtica, perquè ser d’una federació o d’un partit no vol dir acceptar totes i cadascuna de les estratègies i es té tot el dret a discrepar. Artur Mas i Josep-Lluís Carod-Rovira han de ser conscients que cap de les dues opcions, la de CiU, aprovant amb nocturnitat l’Estatut de la vergonya, i la d’ERC, amb la seva opció de govern d’Entesa, han creat un estat de confusió, desorientació, molt important entre una bona part dels sobiranisme, i més en concret de molts dels militants i votants de CiU i ERC. Caldria demanar, doncs, que actuéssim amb peus de plom. El sobiranisme “emprenyat” que va sortir al carrer el 18 de febrer es troba enmig del foc creuat dels dirigents i aparells de CiU i ERC i necessiten una etapa de serenor, de discurs nacional clar, de CiU i ERC per poder creure de nou amb les estructures de la coalició i del partit independentista. No som pessimistes ni derrotistes, sinó simplement volem expressar públicament el que diuen, quan no hi ha els dirigents al davant, una gran part dels militants de CiU i d’ERC. Ha arribat el moment que el sobiranisme, que és quelcom més que CiU i ERC, però que no és res sense ells, reflexioni, si es vol portes endins, perquè cal rectificar algunes de les passes fetes aquesta última dècada, que no han fet més que encadenar-nos a l’estat de les autonomies, homogeneïtzar-nos i no hem aconseguit avançar en la reconstrucció nacional de Catalunya ni dels Països Catalans.

Vicent Sanchis: “Hi ha una crisi pendent a Convergència i allargar-la excessivament la podria engangrenar”

pesolbullit | 23 Gener, 2007 03:29

reproduït de tribuna.cat.- Vicent Sanchis creu que CiU hauria d’afrontar el més aviat possible la seva crisi interna. El director del diari ‘Avui’ considera excessiva la decisió d’Artur Mas d’ajornar la crisi “al congrés ordinari que Convergència Democràtica ha de fer l’any que ve”. I ho és, segons Sanchis, per dues raons. En primer lloc, per una qüestió estrictament tàctica: “Sempre hi ha partidaris de resoldre els problemes a través de la premsa. Per tant, des de l’endemà mateix de la formació de govern fins al congrés les filtracions poden desorientar i afectar tant el liderat d’Artur Mas com la cohesió del partit”. Sanchis creu que “ajornar un debat determinant per a l’estructura de comandament de CDC i per a l’estratègia de futur de tota la federació molts mesos augmenta greument el risc de turbulències”. En aquest sentit adverteix, en un article a l’Avui, que “si Mas no provoca una crisi controlada, li la provocaran descontrolada”. Sanchis creu que “potser és excessivament temerari obrir un debat de calat abans de les eleccions municipals, que sigui immediatament després, doncs”, tot i que adverteix que “sempre serà molt més dur si les urnes castiguen CiU”. Però és que, en segon lloc, no es tracta només de determinar què va fallar en el plantejament electoral que ha portat CiU a la derrota, sinó que “cal definir també l’estratègia de futur que ha de seguir la federació nacionalista”. Sanchis creu que “CiU i Artur Mas s’han quedat sense discurs” i veu necessari que expliquin quin és el seu projecte de futur: “Què proposen ara CiU i Artur Mas al poble de Catalunya? Quina estratègia de futur ha de definir el nacionalisme català per constituir-se de nou en una opció solvent de govern?”. Sanchis adverteix que “tot ha canviat i ara cal que canviïn també les propostes del nacionalisme que estructura CiU”. A més, considera que “Mas s’ha d’explicar davant els seus i ha de llançar noves propostes polítiques com a alternativa a l’obra de govern que ja es comença a insinuar. Propostes de curt abast i a llarg termini, que defineixin la raó de ser del nacionalisme català aplegat a l'entorn del projecte convergent”. A més, de nou “CDC haurà de definir la seva relació amb Unió i, després, l’haurà de pactar amb els democristians”. Sanchis finalitza l’article advertint que “hi ha una crisi pendent a CDC” i que “allargar-la excessivament la podria engangrenar”. I, es pregunta el següent: “Qui l’ha de resoldre n’és conscient?”.

Mas qüestiona l'independentisme de Carod

pesolbullit | 23 Gener, 2007 03:18

reproduït d'enoticies.- El president de CDC, Artur Mas, ha afirmat, en una entrevista a La Vanguardia, que "estamos instalados en la mediocridad, en un tono gris. Es el precio que hemos de pagar para que no haya ruido. Quizá parece más serio, pero desde un punto de vista de liderazgo del país, estamos en un gobierno provincial". Mas també considera que les declaracions que va fer el president de la Generalitat, José Montilla, que va demanar no entrar en polèmiques amb el Govern espanyol demostren "provincianismo puro y duro. Catalunya tiene un Govern gris y siguiendo por esta vía se convertirá en una provincia periférica. Como mínimo digo que este escenario no debería ser la aspiración normal de Catalunya ni de los catalanes". El president de CDC també critica l'aportació "independentista" de Carod al Govern català, en manifestar que "si la aportación independentista pasa por la imposición de la tercera hora del castellano, por renunciar a la revisión de la financiación y a desplegar el Estatut inmediatamente y se adapta a los intereses electorales del Partido Socialista... Todo esto no se puede hacer en nombre del independentismo catalán". En aquest mateix sentit també ha volgut deixar clar que "siempre ha habido independentistas en CDC" i que el seu partit "no ha renunciado a nada y no renunciará jamás a la soberanía". "Pregúntele al señor Carretero a quién prefería de presidente de la Generalitat, por qué alianza de Govern habría apostado...", afegeix Mas. Per últim, el líder de CiU ha volgut desmentir que a la seva formació hi hagi "ninguna crisis ni órganos paralelos" i, sobre la possibilitat de governar a Espanya, ha remarcat que "no está decidido, ni mucho menos. Hay tiempo porque no tenemos unas elecciones españolas a la vuelta de la esquina". Tampoc ha descartat un possible pacte amb els populars, en admetre que "yo me comprometí a no gobernar con el PP en Catalunya en los próximos cuatro años. Todo lo demás está por precisar".

UM vota contra el PP i demana la dimissió del conseller d'Interior pel cas Andratx

pesolbullit | 23 Gener, 2007 03:16

reproduït de vilaweb.cat.- El Consell de Mallorca aprova una moció presentada per l'oposició que també demana explicacions a Matas Unió Mallorquina, soci del PP a Consell de Mallorca, ha votat a favor d'una moció presentada pels grups de l'oposició perquè la cambra sol·liciti la dimissió del conseller d'Interior, José María Rodríguez, arran del cas Andratx. La moció també insta el president balear, Jaume Matas, a donar explicacions de la trama de corrupció urbanística. L'actitud d'UM demostra una vegada més el distanciament de la formació respecte el PP, a pocs mesos de les eleccions municipals. UM ja havia donat suport a la compareixença de Rodríguez al parlament balear i a les peticions de dimissió que han fet, més d'una vegada, el PSIB, PSM i EU-Els Verds. Ara, també convé recordar que el mes passat UM va impedir, juntament amb el PP, que prosperés una moció del PSM a favor de debatre el cas Andratx. El conseller d'Interior és el blanc de totes les crítiques perquè és l'home que va parlar amb l'ex-batlle d'Andratx dues hores abans que el detinguessin. Segons l'oposició, la conversa telefònica, que es va filtrar a la premsa, demostra que el conseller coneixia de prop l'escàndol de corrupció i va avisar l'ex-batlle que el detindrien. Avui, durant el ple del Consell, el PP ha tornat a defensar l'actuació de José María Rodríguez. Els populars han acusat UM de falta de lleialtat perquè han votat a favor de la dimissió del conseller. L'urbanisme i la llengua, a debat La votació d'aquesta moció s'ha fet durant el ple del Consell, on també s'ha aprovat la proposta del PSM per a impedir la urbanització de Cala Blanca d'Andratx. La institució insular té ara les competències d'urbanisme de l'ajuntament d'Andratx. En el ple d'avui s'han debatut les vuitanta-dues propostes de resolució propugnades durant el debat de política general de la setmana passada. Entre aquestes, els tres grans acords demanats per la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar: un pacte per la llengua, per a afavorir la normalització lingüística, la creació d'un Defensor del Territori que supervisi les actuacions urbanístiques i un pla integral d'immigració.

Joan Carretero: ERC, de planeta a satèl·lit (i II)

pesolbullit | 21 Gener, 2007 06:20

reproduït del diari avui.- No és estrany que, davant del pacte de govern, des del sobiranisme es reaccionés amb desconcert o amb contrarietat, fins i tot per part de gent que havia donat suport públic a la campanya d'ERC. Per contrarestar les crítiques, Carod-Rovira ha anat esbossant teories sovint inintel·ligibles que barregen el "patriotisme social", la "pluja fina", el catalanisme dels dies feiners i el caràcter "inclusiu" del pacte, com si només el 26% d'electors del PSC, i no tots els altres, garantissin la inclusivitat social d'un acord. La teoria no s'aguanta, evidentment, i encara menys després que un candidat a president nascut a Andalusia, que havia de mobilitzar els sectors socials menys compromesos amb l'autogovern de Catalunya, aconseguís la proesa de portar l'abstenció (entre aquests sectors de manera destacada) fins a xifres rècord. Sí que és veritat que, almenys, Carod-Rovira intenta fer un discurs propi, mentre d'altres sembla que ja han culminat el seu procés de colonització mental. En Puigcercós, per exemple, ho té molt més clar: aquí hi ha 70 diputats d'esquerres i 65 de dretes (El País, 8 de novembre). I prou romanços! Com deuen gaudir amb declaracions d'aquesta mena els promotors del discurs socialista de tota la vida... Fixem-nos en el seguit d'episodis que s'han anat succeint des de la formació del govern i que afecten ERC de manera especial: des de la bandera espanyola al departament de Governació al decret estatal que imposa més castellà a l'ensenyament, des del suport entusiasta a la candidatura olímpica de Madrid al silenci sobre l'oficialitat de les seleccions esportives nacionals, des de l'acceptació acrítica d'un govern d'un perfil tan baix que amenaça amb deixar a l'atur els periodistes que segueixen la política catalana a la correcció fulminant del portaveu del partit que va atrevir-se a qüestionar l'actitud de Zapatero davant la treva d'ETA. Tots ells mostren una voluntat deliberada dels màxims dirigents d'ERC d'esborrar qualsevol rastre de perfil polític propi, cosa que fan de forma exagerada, grotesca, inversemblant. La direcció d'ERC manté que l'estratègia del partit l'ha de portar a substituir a llarg termini el PSC com a partit referent de l'esquerra catalana, per "nacionalitzar-la". Creuen que això ho aconseguiran des del paper de soci complaent d'un govern encapçalat per un socialista, quan el que normalment passa en aquests casos és que, si el govern va bé, l'èxit el capitalitza el partit del president, i si va malament, el càstig es reparteix entre els socis. Que l'escenari dels estrategs d'ERC és purament voluntarista ja té una primera constatació empírica: en les eleccions de l'1-N, ERC no va avançar en cap dels feus socialistes on el PSC va retrocedir notablement. En conseqüència, per fer forat entre l'electorat socialista, objectiu que comparteixo, no seria millor presentar-nos-hi com a alternativa que com a complement? La realitat és que la direcció d'ERC ha abraçat una estratègia que porta a la satel·lització del partit dins l'òrbita del PSC, planeta polític amb una força atractiva de poder devastadora, com és notori. Una estratègia que ignora l'eix nacional de la política catalana, i el redueix a l'eix dreta-esquerra, com passa als països normals, és cert, dels quals ens separa -ai las!- el petit detall que aquests són independents. Una estratègia que probablement es basa en els complexos d'uns dirigents que han sucumbit al discurs dels altaveus de l'esquerra espanyolista, que sempre ha negat el caràcter progressista del nacionalisme català, habitualment des d'un furibund nacionalisme d'Estat. Una estratègia que ni les sigles històriques del partit han resistit en el seu nou logotip! Aquesta línia d'actuació del nostre partit en els últims temps ha sumit en la perplexitat bona part de l'independentisme català, exultant l'any 2003. Malgrat les votacions a la búlgara dels òrgans de govern d'ERC, penso que molts militants comparteixen amb mi, i amb milers de ciutadans (que ja van abstenir-se, que es plantegen fer-ho o que ens continuaran votant com a mal menor) una visió diferent del paper que li toca jugar a l'independentisme català: un paper no subordinat ni al regionalisme de centre-dreta ni a l'esquerra estatal, i que decideixi les seves aliances en funció d'una estratègia genuïna, que ha de tenir sempre en l'horitzó de la llibertat nacional el seu principal referent. Tot sigui dit de passada, la sortida electoral dels independentistes desencantats no pot ser CiU. Considero que la seva pràctica política ha estat sempre la d'un partit sense horitzó nacional de cap mena, preocupat només per exercir el poder. L'última demostració d'aquesta actitud de renúncia a canvi de poder va ser el pacte vergonyós de l'Estatut, i en el pecat hi ha trobat la penitència electoral. En fi, la reunió mundial d'astrònoms que es va celebrar la passada tardor ens va demostrar, amb el cas de Plutó, que això de catalogar un cos celeste com a planeta o degradar-lo a una condició inferior és bastant elàstic. Espero que, amb els esforços de molts patriotes que no volen viure en un satèl·lit, aconseguim que l'independentisme recuperi la categoria de planeta, i cada dia més gran, en l'univers polític català.

Joan Carretero i Grau

Joan Carretero: ERC, de planeta a satel·lit ( PART I )

pesolbullit | 21 Gener, 2007 05:51

A continuació reproduïm l'article publicat al diari Avui per Joan Carretero sobre el pacte de la direcció d'ERC amb els socialistes, de tot el que diu el més interessant és la insinuació que fa de que el trencament d'ERC i el PSC el mes de maig no va ser real, va ser tot un muntatge dels dos partits per presentar-se a les eleccions separats, tenir més força davant el seu electorat i apartar del mig a Pasqual Maragall, que s'havia convertit en una nosa pels dos partits. Si en realitat fou així, nosaltres pensem que sí, ara es comencen a entendre moltes actituts estranyes i sospitoses de la direcció d'ERC i és motiu suficient per demanar la dimissió de Carod i Puigcercós per mentiders i per haver abusat de la confiança de milers i milers de catalans de bona fe que els van votar enganyats.

reproduït del diari avui.- Les eleccions del passat mes de novembre, la formació del nou govern de la Generalitat i el comportament del partit que va fer possible que el govern fos aquest i no un altre, ERC, han estat objecte, en els últims mesos, d’una gran quantitat d’anàlisis. Jo he deixat passar, intencionadament, un temps més que prudencial per fer pública la meva, amb l’objectiu de guanyar perspectiva per comprendre millor alguns esdeveniments, tot observant, alhora, els primers passos del flamant govern Montilla. El 2003 em comptava, ja des de molt abans de les eleccions d'aquell any, entre la immensa majoria de militants d'ERC que crèiem que, si els resultats ho feien possible, el nostre partit havia d'optar per formar un govern amb el PSC i Iniciativa. La necessària alternança després de 23 anys de govern del mateix color polític, l'impuls d'un nou Estatut ambiciós (molt més difícil amb el PSC a l'oposició) i les possibilitats de creixement electoral que per a ERC implicaria la seva entrada en el govern en una posició de força decisiva per al canvi eren els principals motius sobre els quals descansava la meva posició. Tres anys més tard, la situació s'havia modificat substancialment. El tripartit va tenir els accidents de recorregut que tots coneixem, i va acabar amb l'expulsió humiliant dels consellers d'ERC del govern per haver-se atrevit a defensar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya contra les retallades perpetrades per Zapatero (amb la complicitat activa del PSC) i assumides amb entusiasme per Mas. Els resultats electorals de l'1-N van deixar CiU com a clara guanyadora dels comicis, malgrat que els seus resultats s'han de considerar penosos, vistes les expectatives i la situació política. Però el sotrac electoral més gran el van patir el PSC i ERC, amb la pèrdua de prop de la quarta part dels seus vots. Com és ben sabut, ERC va obtenir gairebé 130.000 vots menys que el 2003. Fent gala d'una velocitat de decisió de vertigen, la direcció d'ERC va optar pel pacte amb el PSC, un cop aquest partit, per pur instint de supervivència, va descartar fer Mas president de la Generalitat. No hi ha cap dubte que la rapidesa del decantament evidencia que l'estratègia de la direcció del partit assenyalava clarament en una determinada direcció ja abans de les eleccions. De fet, hi havia altres indicis en aquest sentit: alts càrrecs del govern amb carnet d'ERC no van cessar fins pràcticament l'inici de la campanya electoral, i càrrecs de confiança d'alguns departaments governamentals també militants d'Esquerra no van deixar els seus llocs en cap moment. Sense una clara voluntat prèvia (i no només per part d'ERC, és clar) de reedició del tripartit, aquestes situacions insòlites no s'haurien produït, evidentment. Cal subratllar que ERC va fer president de la Generalitat un polític severament castigat pels electors, que no apareixia en cap enquesta com a preferit per a ocupar el càrrec (tampoc, per cert, entre els electors d'ERC) i per molta diferència. Però el que em sembla mentida és que admetem, de gust segons sembla, que aquest president ens imposi una disciplina de ferro i un silenci sepulcral, tot difuminant el nostre perfil propi en benefici de l'actuació com "un sol govern", amb "un lideratge sòlid" i "un president que mani". No està malament l'autoritat que ha aconseguit, sense baixar de l'autocar, el president que va obtenir a les urnes una majoria aclaparadora de 37 escons... És necessari també analitzar la ideologia del president de la Generalitat (gràcies als nostres vots) i del seu entorn més immediat (l'aparell del PSC), a partir d'algunes actuacions seves no gaire llunyanes en el temps. Veiem, per exemple, que el PSC va introduir, en plena campanya electoral, la llavor de la discòrdia lingüística, amb la seva proposta de debat cara a cara amb el candidat convergent en llengua castellana i per a tot l'Estat (ni el PP mai no havia gosat plantejar debats en castellà a les eleccions al Parlament); observem com es va deixar agombolar per una plataforma de suport amb un discurs antinacional calcat del dels inspiradors dels Ciutadans; sentim la música de fons del seu discurs, que demana superar el "debat identitari" (que és com els progres amb mala consciència anomenen ara les reivindicacions nacionals pròpies de totes les nacions que no poden exercir la seva sobirania), per centrar-se en les qüestions "socials" (com si la superació del pèssim finançament de Catalunya, per exemple, no anés íntimament lligada a la millora de les prestacions socials). Jo mateix vaig comprovar, quan formava part del govern, com l'aparell del PSC va lluitar aferrissadament, durant la tramitació del nou Estatut, per aconseguir que el règim jurídic i el finançament dels ajuntaments i les diputacions/vegueries continués en mans de l'Estat i no fos assumit pel Parlament de Catalunya, cosa que van acabar aconseguint en bona part gràcies a la retallada posterior dels seus companys de partit als ministeris. Per cert, que el model de règim local i organització territorial que defensàvem nosaltres (competència de la Generalitat) és el de tots els Estats federals del món, mentre que els suposats federalistes defensaven un model estrictament centralista...

Joan Carretero i Grau

Carod i Puigcercós han begut oli

pesolbullit | 20 Gener, 2007 06:55

L'actitut del senyor Carod-Rovira i del seu escuder Puigcercós des de l'u de novembre ençà ha estat vergonyosa ( roí, que dirien a València) , fins el dia de les eleccions deien una cosa, l'endemà de les eleccions, amb els vots al sarró, en deien una altra de completament diferent. O bé el senyor Carod ens ha estat mentint durant anys i ara ensenya la seva autèntica cara, o bé aquest senyor s'ha trastocat amb tant de poder i ha canviat redicalment. No sabem exactament que ha passat, però ara mateix ja no importa, el cert és q el senyor Carod ens ha mentit, ens ha enganyat, ha abusat de la nostra bona fe i s'ha aprofitat de nosaltres. Amb centenars de milers de vots independentistes al sarró ha decidit fer President de la Generalitat a un senyor que no està a l'alçada del càrrec i que actua com a simple titella del PSOE. Ens intenten vendre la moto de que el PSC ha actuat amb gran valentia i autonomia enfrontant-se al PSOE per poder pactar amb ERC, quan això és evident que és una mentida més, el Sr Montilla és un ninot del PSOE i s'ha limitat a obeir ordres, primer calia engalipar al senyor Mas dient-li que si firmava un estatut ridícul el farien President de la Generalitat, després aillar-se un temps ERC i PSOE per interessos electorals de tots dos i després tornar a pactar ERC i PSOE deixant amb el cul enlaire al senyor Mas i enganyant als electors que van votar aquests dos partits pensant que el trencament era real i no tornarien a pactar. Una jugada mestra del triler ZP.

En política els enganys es paguen molt cars i les mentides no es perdonen i sinò que li preguntin a CiU que encara està pagant ara el vergonyós pacte del Majestic despres de fer una campanya electoral on deien "plantarem cara". EL senyor Carod es déu pensar que els ciutadans som ximples i que ens pot pendre el pel com vulgui, però ara almenys amb l'aparició en escena de Joan Carretero els seus plans comencen a grinyolar, és perfectament possible que Carretero obtingui la victòria en el proper Congrès Nacional d'ERC i els senyors Carod i Puigcercos segueixin el camí dels senyors Hortalà i Colom. Si Carretero no pot guanyar el panorama tampoc és gaire engrescador pel senyor Carod, perquè apareixerà un nou partit independentista català que li pot treure moltíssims vots a ERC i provocar un descalabre electoral de proporcions enormes, amb la qual cosa també acabarà qüestionat. No m'estranyaria veure d'aquí una anys al senyor Carod al PSC

A continuació reproduïm el que han dit Carod i Puigcercós després d'assabentar-se de las intencions de Carretero:

Joan Puicercós assegura que ERC no es un "convent" i que qualsevol pot marxar quan vulgui El secretari general d´Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha aprofitat la seva trobada avui amb l´alcalde de Sant Cugat del Vallès en tasques de conseller de Governació i Administracion Públiques per puntualitzar que la formació política desconeix les intencions de Joan Carretero d´abandonar-la amb per endegar una de nova, que probablement s´anomeni Regrupament Nacional, d´acord amb una informació apareguda a La Vanguardia. Tot i així, Joan Puigcercós ha volgut deixar bén clar que en cas de que realment aquesta sigui la seva intenció, Joan Carretero està en el dret de fer-ho i que l´existència d´un moviment d´aquestes característiques seria completament "legítim". En aquest sentit, el secretari general dels republicans ha manifestat que "els partits democràtics no són un convent i la gent pot marxar d´ells quan vulguin".

Carod considera "fracassada" la temptativa independentista de Carretero El líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, considera "condemnat al fracàs" qualsevol projecte nacional que miri "al passat" i es basi en formulacions "essencialistes" en lloc d'adaptar-se a la realitat del segle XXI, i ha advertit que el nacionalisme català ha de "renovar-se o morir". Carod ha respost, així, a les informacions que publica ‘La Vanguardia’ on es diu que l'exconseller de Governació i membre del Consell Nacional d’ERC, Joan Carretero, estaria decidit a formar un nou partit independentista, denominat Reagrupament Nacional o Reagrupament Independentista. Aquest moviment aglutinaria electors d’ERC i CiU que se senten "farts de la claudicació" dels seus dirigents que, segons Carretero, renuncien a l'independentisme per aconseguir més poder. El rotatiu avança que aquest moviment es presentarà aquest dissabte a Puigcerdà.

1 2 3  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb