SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Samaranch encapçalarà la llista d'ERC al Parlament

pesolbullit | 28 Desembre, 2006 14:18

Juan Antonio Samaranch ens ha confirmat en exclusiva , avui 28 de desembre de 2006, que encapçalarà les llistes d'ERC a les properes eleccions a la presidència de la Generalitat. Samaranch ha dit que la direcció d'ERC no és independentista i que ell tampoci que a més el lema de la direcció d'ERC és "fer qualsevol cosa per ocupar la cadira, i que ell porta anys fent això, per tant Samaranch ha dit: "ERC és el meu partit, seré un gran candidat" Alfonso Guerra podria fer-se en breu també militant d'ERC, per la seva banda Carod ha acceptat una oferta de Hollywood per protagonitzar una nova versió de la passió de Crist. Puigcercós també tenia una oferta de Hollywood, en aquest cas per interpretar el paper de Judes, però l'ha rebutjat perquè ha preferit acceptar una oferta dels Memphis Gremlins de Pau Gasol. Per la seva banda Joan Carretero ha rebutjat l'oferta del partit d'enviar-lo a Iraq d'escut humà. Puigcercós i Carod a la seu del CIO defensant el Comitè Olímpic Català, eren altres èpoques, encara tenien principis i estaven més prims, no podien atipar-se tant com ara.

Ara Carod dóna suport a Madrid 2016

pesolbullit | 28 Desembre, 2006 14:08

reproduït d'enoticies.- El vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit a Antena 3 que prefereix que Madrid organitzi uns Jocs Olímpics abans que qualsevol altre ciutat del món. D'aquesta manera, Carod-Rovira rectifica les seves paraules de novembre de 2004 quan va dir que les "pressions" per evitar el reconeixement de la selecció catalana de patinatge evidenciaven que Madrid no estava capacitada per organitzar uns Jocs Olímpics. A preguntes sobre si donava suport a la candidatura de Madrid pels Jocs de l'any 2016, Carod-Rovira ha indicat: "A veure si ens aclarim. Em sembla molt bé que les ciutats organitzin els Jocs Olímpics. Barcelona, que és la capital de Catalunya, ja ho va fer. I si vostè em diu si prefereixo que Madrid organitzi uns Jocs Olímpics abans que una altra ciutat, doncs naturalment". Carod-Rovira ha afegit que "contra més a prop estigui la ciutat, millor, perquè fins i tot tindrà conseqüències positives". Carod-Rovira també s'ha queixat que "per molt que jo tractés de matisar coses hi ha gent que està predisposada a no escoltar el que dic". El líder d'ERC ha arrodonit les seves declaracions assegurant que "desitjo el millor no només a Madrid sino a totes les ciutats del món".

Joan Tardà El acusa Duran de "no tenir principis"

pesolbullit | 28 Desembre, 2006 14:06

reproduït d'enoticies.- El portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha replicat el seu homòleg de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, que 'l'únic incoherent respecte la Llei de la memòria històrica és ell i el seu partit perquè ja han dit que donaran suport a una llei que va en contra del que ells mateixos van demanar al Congrés, concretament el 27 de setembre de 2005, quan van instar a anul·lar la causa sumaríssima que va portar a l'afusellament del fundador d'Unió, Manuel Carrasco i Formiguera, mitjançant una proposició no de llei. Aquesta potestat d'anul·lar judicis sumaríssims no la contempla la nova llei i així i tot Duran ja ha dit que li donarà suport'. Per aquest motiu Tardà ha reiterat que 'l'incoherent és el senyor Duran que per conveniència i per fer la pilota al PSOE per a que el deixin ser ministre d'Espanya és capaç de donar suport a una llei que va en contra del que la mateixa CiU i Duran Lleida van proposar tot just fa un any en seu parlamentària'. En aquest sentit Tardà ha afegit que 'ja es veu que el principi del senyor Duran és no tenir principis. Bé, sí, el principi de pactar el que sigui a canvi de poder i aparença d'influència, inclús a costa del fundador del seu partit'.

El Govern apuja d'amagat els peatges més d'un 3%

pesolbullit | 28 Desembre, 2006 14:03

reproduït d'enoticies.- El Govern de la Generalitat ha aprovat l'aplicació, a partir de l'1 de febrer, de la gratuïtat per als usuaris habituals del Túnel del Cadí, l'accés de Mollet del Vallès (C-33), l'accés d'Alella (C-32) i les Fonts (C-16) entre Barcelona i Terrassa, però d'altra banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha aprovat la revisió anual de les tarifes d'aplicació per a l'any 2007 en les autopistes de les quals és titular la Generalitat de Catalunya. Aquesta revisió es traduirà en un increment en els peatges d'un 3,28% de mitjana i serà efectiva a partir de l'1 de gener vinent. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, que ha comparegut en la roda de premsa després de la reunió del Consell de Govern, ha anunciat la gratuïtat d'alguns peatges, però en el dossier informatiu no s'informava de l'increment de les tarifes, que ha estat comunicat, per la tarda, pel Departament de Política Territorial. Les noves bonificacions són les següents: Túnel del Cadí: Per a les persones residents a qualsevol municipi de les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell, s'amplia al 100% el descompte que gaudeixen actualment sobre el peatge del túnel del Cadí, que és del 50%. Accés de Mollet del Vallès (C-33, Barcelona - Montmeló): Els usuaris de l'accés de Mollet del Vallès de la C-33 Barcelona - Montmeló podran ser beneficiaris, des del primer viatge, de l'actual gratuïtat del peatge, i se suprimeix, així, el requisit mínim de trànsits mensuals, que fins ara era de 8. De dilluns a dissabtes no festius, serà gratuït el peatge corresponent al subtram titularitat de la Generalitat. Els diumenges i dies festius, s'aplicarà un descompte del 48,5%. Accés d'Alella (C-32, tram Montgat - Mataró): Serà gratuït aquest peatge per als vehicles lleugers, en els seus moviments origen i destí a Barcelona. Aquesta bonificació serà aplicable als usuaris habituals a partir de vuit trànsits, de dilluns a divendres no festius. Accés de les Fonts (C-16, tram Sant Cugat del Vallès - Terrassa): El peatge serà gratuït des del primer viatge i s'ampliaran els itineraris actualment bonificats (Sant Cugat i Rubí) a tots aquells d'origen i destí Barcelona per afavorir als usuaris habituals per raons de mobilitat local obligada. D'aquesta manera, se suprimeix l'actual requisit de 8 trànsits mensuals per poder ser beneficiari de la bonificació. D'altra banda, s'amplia l'abast del descompte i s'aplicarà als viatges duts a terme durant tota la setmana -fins ara s'aplicava de dilluns a dissabte.

El Dia dels Innocents i el conseller Maragall

pesolbullit | 28 Desembre, 2006 01:56

reproduït de tribuna.cat.- 27/12/2006 · Col·lectiu Joan Crexell Demà, dia dels Sants Innocents, una gran part de la comunitat educativa i la immensa majoria dels ensenyants que durant anys van seguir Rosa Sensat i Marta Mata voldrien que, ni que fos per un dia, es produís la notícia del cessament del conseller Ernest Maragall. Tot i que celebren que el govern ha anunciat avui que presenta un requeriment d'incompetència al govern estatal en relació al decret d'ensenyaments mínims de l'educació primària, el que preocupa és el que pensa i expressa, també en seu parlamentària, el conseller d'Educació. I és que en la seva intervenció en el ple del Parlament de la setmana passada, interpel·lat per aquesta qüestió, Maragall va mostrar la seva gran preocupació perquè dos nois d'Olot no es van expressar en gran correcció en castellà en un concurs del Museu de la Ciència. Així, Maragall no veu cap perill que el govern de l'Estat imposi una hora més d'ensenyament de llengua espanyola a les escoles de Catalunya. La comunitat educativa espera ara quina serà l'actitud del conseller després que s'hagi publicat que un informe del seu propi departament conclou que els estudiants de tretze anys escriuen i parlen més bé el castellà que el català; no estem parlant de dos estudiants, sinó de desenes de milers d'alumnes del cinturó industrial de Barcelona i d'algunes zones de Tarragona que, si bé entenen el català i en poden fer un ús escrit primari, no són capaços de tenir una conversa de més de deu minuts en aquesta llengua. Tenint en compte aquestes consideracions i també l'estratègia d'alguns sectors del PSOE, del PP i de Ciutadans, caldria demanar al president Montilla que, a més del requeriment presentat pel govern, posi al front del departament d'Educació una persona que cregui en el futur i la normalitat de la llengua catalana, que estigui desacomplexada vers la llengua espanyola i que sigui capaç d'aguantar l'ofensiva que s'endevina en l'horitzó contra el català.

Salvador Cardús denuncia les contradiccions de la direcció d'ERC

pesolbullit | 28 Desembre, 2006 01:51

reproduït de tribuna.cat.- Entre moltes d’altres, hi ha tres coses absolutament renyides amb la llibertat de pensament i expressió: les adhesions totals, les mirades simples i les concepcions conspiratives de la vida. Per tant, els qui acceptem lliurement de comprometre’ns amb la llibertat de pensament i expressió –cosa que no vol dir que ho aconseguim- maldem per evitar les adhesions acrítiques, per descobrir la complexitat dels fets i per considerar les condicions estructurals que expliquen la realitat, més que no pas les voluntats que la justifiquen. Naturalment, ho dic en referència als qui tenim una posició crítica respecte del nou govern que han constituït PSC, ICV-EU i ERC. No podia ser d’altra manera, i el mateix hauríem fet amb qualsevol altra combinació de sigles. Per a mi, posem per cas, el govern té alguns aspectes positius –per esmentar-ne un d’indiscutiblement bo, el Departament de Cultura amb les persones que se n’han fet càrrec-, però d’altres de dramàticament negatius, com Interior o Educació, o el fet que les universitats hagin anat a parar al Departament d’Innovació. Doncs bé, aquest punt de vista no pot ser reinterpretat sota la sospita de si volia o no una reedició d’un govern d’esquerres, o de si tinc mania a un o altre partit, de si vull posar pals a les rodes de no sé qui, o de si estic ressentit perquè m’he quedat sense càrrec, com ha dit algun indocumentat. La pregunta és si la gent que és de partit no pot entendre que la capacitat de judici crític –que pot ser escassa i fins i tot, equivocada, ja ho sé- pot trobar, alhora, aspectes positius i negatius en un govern. O si creu que no hi ha altra via que les adhesions totals a un partit i que, com es diu al Nou Testament, “qui no està amb mi, està contra mi”. Tan difícil és entendre que es pot fer la crítica d’alguna cosa sense que s’hagi d’estar al servei de l’altra? I és que ha de ser una traïció que, per posar el cas d’ERC, ara se li faci memòria de amb quin discurs va aconseguir el salt electoral de 2003, i exigir-li que faci el favor de contrastar-lo amb el d’ara? Acceptem que les propostes de despolititzar la llengua o l’esport siguin resultat d’una evolució del pensament independentista d’ERC –esperem que no només del pensament d’un independentista, és clar- i que ara que tornen a ser al poder hagin arribat a la conclusió clàssica pujoliana que amb les coses de menjar no s’hi juga. Doncs bé: primer s’ha de poder dir que això és diferent del que s’havia promès; després s’ha de poder dir que això és el que més criticàvem de l’estil convergent. I finalment s’ha de poder dir que com que tot plegat sembla que sigui resultat de la lliçó apresa, en el sentit que cal saber evitar que et facin fora del govern peti qui peti, hem de poder preguntar quan s’ha tardat a fer aquesta evolució i si ens poden explicar com s’hi arriba. O bé, si es dóna suport a una llei que envaeix competències catalanes, com passa amb la de la Dependència, hem de poder dir que l’argument que són ells els qui tenen els calés i que cal fer política de peix al cove, també té una llarga tradició a Catalunya i que és just la que criticàvem fa quatre dies. També tenim dret a observar les contradiccions entre discurs i fets. Per exemple, quan es diu que cal despolititzar la llengua i en canvi es crea una “subdirecció general de llengua i cohesió social”, que és ben bé una manera de polititzar-la. I tenim dret a sospitar de la coincidència que, mentre a casa tot es despolititza, a Madrid es demani que la Constitució espanyola reconegui el dret a l’autodeterminació dels catalans. A no ser, és clar, que ens diguin que es tracta de despolititzar el dret a l’autodeterminació per tal que sigui més ben rebut. Tocava ara, parlar d’autodeterminació, o és el resultat d’una estratègia comunicativa destinada a desviar l’atenció i a fer possible que cadascú pugui escoltar el que més li agradi? Ara és Nadal i beurem cava. Però que ningú es pensi que som tan babaus com per no saber que no s’ha de beure a galet.

El Govern recorrerà el decret que preveu més hores de castellà

pesolbullit | 28 Desembre, 2006 01:44

reproduït de elsingular.cat.- El Govern català ha anunciat que recorrerà el Reial decret de l’executiu central que estableix els ensenyaments mínims de l’educació primària. Aquest decret preveu incrementar la presència del castellà i obre la porta a què s’imparteixin en aquest idioma assignatures que no siguin de llengua. El Govern, un cop vist l’informe del Gabinet Jurídic de la Generalitat, recorrerà el decret presentant un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat per tal de “parlar-ne i modificar-lo o derogar-lo”, tal i com ha anunciat el conseller Joaquim Nadal. Segons l’informe del Gabinet Jurídic, el Reial decret no s’ajusta a l’exigència prevista a l’article 111 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que estableix amb caràcter general el rang de llei per a la determinació per l’Estat de la normativa bàsica en matèries competencials compartides. No obstant això, i tenint en compte que la Llei orgànica d’educació és anterior a l’Estatut d’autonomia, el Govern de la Generalitat entén que l’adaptació de l’ordenament als nous condicionants formals i procedimentals demana d’un període d’adaptació.

Matas intenta coaccionar al periodista Enric Manresa

pesolbullit | 28 Desembre, 2006 01:36

reproduït de vilaweb.cat.- El president Matas ha dedicat les paraules més dures d'aquests darrers dies no pas als imputats pel cas Andratx, sinó a alguns periodistes, especialment a n'Andreu Manresa. És una tàctica tan antiga com la humanitat, que ha restat definida per la frase 'matar el missatger'. La literatura universal en va plena, de Sòfocles a l'Enric IV de Shakespeare i d'aquest al 'no mateu el pianista' d'Oscar Wilde. Manresa, home culte, agradable i perseverant, segur que agraeix molt la companyia d'aquests noms il·lustres que Matas ignora quan prova de desviar l'atenció. Però la tradició no justifica l'engany i encara menys la coacció, de manera que avui tots som un poquet Andreu Manresa. El president no s'ha estat de res i ha instat el fiscal a investigar Manresa i el diari en què treballa (El País) per haver publicat que l'ex-alcalde d'Andratx havia estat alertat per telèfon unes quantes hores abans de la detenció pel conseller d'Interior: alertat del fet que la detenció es faria, com efectivament va fer-se dues hores després de la telefonada. Tot això és públic i notori, els fets i els actors. I ha estat publicat després també pels alguns diaris més, incloent-hi aquest. Però ningú més no ha rebut l'amenaça de Matas, de moment. Per quin motiu? Perquè avui matar el missatger és una pràctica difícil a Europa (i en dient això hem de treure Rússia d'Europa). Matas no pot fer com Putin: encarregar a algú que mate Anna Politòvskaia. Per això no li resta més recurs que provar d'embrutar-lo. Provar de convertir en polèmica la seua imatge, sembrar dubtes respecte d'ell. Una denúncia, en aquest sentit, és un instrument de propaganda; això ja ho sabem. Però també és una amenaça. I això, no ho podem consentir. Una amenaça, per cert, no solament contra n'Andreu Manresa, sinó contra qualsevol que publique sense demanar permís, consell o benedicció. Àdhuc contra qualsevol que pense sense demanar permís, consell o benedicció. Que és això que n'Andreu Manresa ha fet sempre, en tots aquests llargs anys que fa que escriu, i que escriu tan bé. PD. Us recomane que llegiu l'article d'Andreu Manresa, titulat "Los 28 días que dejaron al descubierto a Matas". Vicent Partal director@vilaweb.com

La selecció valenciana de futbol guanya la peruana per 3 a 1

pesolbullit | 28 Desembre, 2006 01:32

reproduït de vilaweb.cat.- La selecció catalana d'hoquei guanya contra un combinat dels millors jugadors del món La selecció valenciana de futbol ha derrotat la peruana per 3 a 1 en un partit jugat aquest vespre a Elx. El combinat valencià no ha començat pas bé el matx: ha rebut un gol en contra en el minut 13 i s'ha quedat amb un jugador menys sobre el camp per l'expulsió d'Arzo a la mitja hora de joc. A la segona part, però, i malgrat la inferioritat numèrica, els valencians han reaccionat i han capgirat el partit amb gols de Natalio, Parri i Redondo. Xisco Nadal ha estat molt actiu i ha liderat el joc del seu equip. L'entrenador, Pep Balaguer, no ha pogut comptar amb jugadors tan destacats com Albiol, Albelda, Palop i Raül Bravo, a causa de la data en què s'ha jugat el partit. Gran partit d'hoquei La selecció catalana d'hoquei patins ha guanyat aquest vespre per 12 gols a 11 el Reno World's All Stars, una selecció de figures internacionals formada per jugadors d'Argentina, Anglaterra, França i Portugal. El partit s'ha disputat al Palau Blaugrana de Barcelona i ha estat molt disputat, amb molts gols i emoció al marcador. També avui, la selecció femenina d'hoquei ha guanyat la selecció de Xile per 3 a 2. En els dos partits, el públic ha reivindicat l'oficialitat de les seleccions nacionals al crit de 'una nació, una selecció'.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb