La Plataforma pel Dret de Decidir rebutja l’autonomisme i la dependència dels pactes
pesolbullit | 20 Desembre, 2006 02:20
reproduït de tribuna.cat.- Dissabte passat es va reunir en assemblea extraordinària la Plataforma pel Dret de Decidir, que aplega unes 700 entitats dels Països Catalans i que fou la impulsora de la macromanifestació del 18 de febrer sota el lema “Som una nació i tenim del dret de decidir”. Després d’uns mesos d’estar a l’ombra, la plataforma ha sortit de nou a la palestra i ho ha fet amb un discurs contundent i amb propostes concret i de futur. Així, el full de ruta pel 2007 consistirà en l’estudi i la generació de dues campanyes: una, per la sobirania fiscal, atesa la injustícia en inversions del govern central a casa nostra, i l’altra, per la possibilitat que els Parlaments dels Països Catalans puguin celebrar referèndums. En definitiva, dues coses que en un Estat veritablement democràtic ningú les qüestionaria però que a França i a Espanya són tabú i només el fet de proposar-les pot ser motiu, per alguns sectors gens minoritaris, de conflicte bèl.lic. Entre els acords de la Plataforma s’ha elaborat un nou manifest que suposa un nou punt de partida i que ha de servir com a eix per a les actuacions de l’any entrant. El text recull la voluntat d’estendre el discurs arreu dels Països Catalans i aborda qüestions rellevants com la immigració i la internacionalització del dret de decidir. Així mateix, la Plataforma constata, després dels darrers esdeveniments polítics, que “l’autonomisme s’esquerda” i que cal “començar a treballar per un nou marc polític: el de la sobirania”, ja que la “contínua dependència dels pactes no porta enlloc”. D’aquí la necessitat de la vitalitat d’una societat civil forta, que pressioni la classe política. I la Plataforma està disposada a exercir aquesta pressió i esdevenir un agent social “amb capacitat d’influència en la política del nostre país”. Això sí, sempre des de la seva independència ideològica i econòmica i treballant en el terreny de la generació de les idees i de nous llenguatges que permetin ampliar la base social partidària d’un dret tan bàsic com el de decidir.
ERC accepta un càrrec del PSC a Política Lingüística
pesolbullit | 20 Desembre, 2006 02:18
reproduït d'enoticies.- El Govern té previst nomenar la socialista Paquita Sanvicén com a nova directora general de Política Lingüística, segons ha sabut e-notícies de fonts del PSC. Aquest nomenament completa l'organigrama d'aquest àmbit, encapçalat pel secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo (ERC). Paquita Sanvicén treballava fins ara als serveis centrals del Consorci per a la Normalització Lingüística i, anteriorment, havia estat directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida. Aquest nomenament restablirà una certa bicefàlia en la política lingüística de la Generalitat, similar a l'existent al principi del primer Govern tripartit, amb el tàndem format per Antoni Mir i Miquel Pueyo, però amb la diferència que ara es tracta de dues persones que pertanyen a dos partits diferents, ERC i PSC. La distribució de les atribucions concretes entre tots dos alts càrrecs és encara una incògnita a hores d'ara.
Tota la premsa menteix, segons el Govern Balear
pesolbullit | 20 Desembre, 2006 02:12
reproduït de tribunamallorca.cat.- El PP va reaccionar a la descoberta de les converses entre Rodríguez i Hidalgo amb una actitud que demostra que no controla la situació. Culpar una premsa tan poc crítica amb el Govern com la de Balears de publicar mentides, com varen fer Rodríguez i Estaràs (el primer anunciant fins i tot querelles) demostra la situació mental en que es troben unes persones acostumades a comprar propietaris de mitjans i periodistes. Tota la premsa diu mentides, excepte El Mundo i IB3, és clar. Les peticions de dimissió i les demandes d’explicacions a Matas s’han succeït per part de tots els partits. Avui UM s’ha sumat als partits que demanen que Rodríguez deixi el càrrec. I Rodríguez, en una situació propera al KO tècnic, ha reconegut avui que havia parlat amb Hidalgo del Cas Andratx, però negant que l’hagués avisat de la seva detenció. Cosa que, a hores d’ara, ja ningú es creu. Notícia Política José Maria Rodríguez agafat amb les mans a la massa Palma · 19/12/2006 A continuació reproduïm la conversa intervinguda per la Guardia Civil per ordre del jutge Latorre. La mantingueren el conseller d’Interior, José María Rodríguez, i l’aleshores batle d’Andratx, Eugenio Hidalgo el día 27 de novembre a les 8.11 hores. Hidalgo: Si, buenos días. Rodríguez: Eugenio buenos días soy José María Rodríguez, no te preocupes ya tengo yo articulada una cosa, lo que ocurre es que hemos de esperar a ver que nos dicen ¿no?, porque tampoco no… la información es que sería hoy, pero no sé, hay...
Zapatero incomplirà la Constitució espanyola quan desmunti les emissions en català de RTVE
pesolbullit | 20 Desembre, 2006 02:07
reproduït de tribuna.cat.- TVE pagarà 20 milions d’euros anuals pels drets de transmissió del Mundial de Motociclisme. L’oferta de l’ens públic, recordem-ho, amb un fort dèficit que el març passat el va dur anunciar el tancament de Ràdio 4 i la retallada substancial de les desconnexions territorials de RTVE, ha superat les quantitats que van posar sobre la taula les cadenes privades Cuatro i Antena 3. Ja es veu, doncs, que hi ha crisi, més quan la néta de Franco cobrava un sou substanciós per aparèixer cada setmana en un programa escombraria de ball. Tot plegat, quan és a punt de complir-se l’anunci que el març passat va fer l’aleshores directora de RTVE, Carmen Caffarel, de reduir dràsticament les emissions en llengua catalana en les desconnexions territorials de la televisió, i de tancar Ràdio 4. Els motius, una baixa audiència i un dèficit considerable de l’ens públic. S’entén, però, que aquest dèficit no es referia als milions d’euros per a les motos dels campions “nacionals” i els balls en record del dictador. Però Ràdio 4 i TVE-Sant Cugat aguanten com poden, els seus treballadors defensen la seva bona feina com a professionals, però també un dret que reconeix la Constitució espanyola- defensar totes les llengües i les cultures de l’Estat-, i que es posa en perill per raons polítiques. El que sobta més és que ha estat el gran valedor de l’Espanya plural, José Luís Rodríguez Zapatero, qui ha donat l’ordre de desmantellar RTVE als Països Catalans, però també a la resta de territoris que tenien informatius locals en castellà. El Govern d’Aznar no es va atrevir a fer-ho, tot i que segur que en tenia ganes, però sabia que el xou que muntaria l’oposició podria tenir conseqüències. De moment, en el cas de Ràdio 4, el Govern espanyol ha donat tres mesos de coll més a partir de l’1 de gener perquè la Generalitat i l’executiu espanyol trobin una sortida tècnica viable per a la primera ràdio que va emetre en català després de la dictadura. El departament de Cultura diu que s’estan fent gestions al respecte, i aquests dies s’ha comentat extraoficialment la possibilitat d’arribar a un acord amb ComRàdio, l’emissora de la Diputació de Barcelona. Sigui com sigui, la Generalitat té una patata calenta sobre la taula, i si no pot assegurar el futur de Ràdio 4 i Sant Cugat, de ben segur que tindrà un problema social i cultural important. Seria difícil justificar que el “Govern amic” dóna una clatellada tan forta a la llengua catalana.
ERC vol que la constitució reconegui el dret de secessió de les nacions
pesolbullit | 20 Desembre, 2006 02:04
reproduït de vilaweb.- ERC vol que la reforma de la constitució faci d'Espanya un estat federal plurinacional que reconegui el dret de secessió a les nacions que ho vulguin. Esquerra vol també que la carta magna no prevegui el deure de l'exèrcit de garantir la integritat territorial de l'estat, que les demarcacions deixin de ser circumscripcions electorals i que es descentralitzi la capitalitat de l'estat. Els portaveus republicans al Congrés i al Parlament, Joan Tardà i Joan Ridao, van avançar ahir els eixos de la proposta de reforma constitucional que, el mes de gener, presentaran a Madrid i que han fet de manera conjunta amb Eusko Alkartasuna, la Chunta Aragonesista, partits andalusos i asturians i catedràtics aragonesos i andalusos. Esquerra vol substituir l'article 2 de la Constitució, que fixa 'la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols', per proclamar 'el reconeixement de les unitats que componen l'estat (nacions, nacionalitats i regions) i la garantia al dret a la secessió de les nacions'. També pretén reformular l'article 1 perquè Espanya no sigui un estat mononacional, sinó plurinacional. I perquè la sobirania es reconegui no al poble espanyol sinó 'a les unitats que componen l'estat', és a dir, les nacions, les nacionalitats i les regions, totes amb el seu dret a l'autogovern. Tardà i Ridao són conscients que ERC té 'molt poques possibilitats' que la reforma constitucional que proposa pugui tirar endavant. Si més no, però, els republicans volen oferir una tercera via, davant de la proposta de 'simple maquillatge' del PSOE o de l'intent de 'recentralitzar' el poder de l'estat de la del PP, segons Ridao. Esquerra pretén així 'catalitzar i arrossegar' altres projectes 'de les esquerres nacionalistes de l'Estat i també de les minories polítiques' sense representació parlamentària, va afegir Tardà. És el cas dels partits andalusos i asturians que han col·laborat en l'elaboració de la proposta, a banda d'EA i de la CHA.
La justícia prohibeix de construir al damunt de les fosses republicanes de València
pesolbullit | 20 Desembre, 2006 02:01
reproduït de vilaweb.- Un jutjat del contenciós administratiu obliga, en una sentència que es va fer pública ahir, l'Ajuntament de València a renunciar a l'edificació d'un miler de nínxols sobre un fossar que conté les restes de 5.039 persones, moltes de les quals devien morir víctimes del franquisme a la ciutat entre els anys 1939 i 1940. La decisió dóna la raó al Fòrum per a la Memòria del País Valencià, que va recórrer l'acord del consistori de Rita Barberà. La sentència, a més, legitima el fòrum i totes les institucions públiques i privades que ho vulguin a realitzar les actuacions arqueològiques i forenses per 'restituir la història i l'honor de les víctimes'. Igualment, el jutjat reconeix el dret a homenatjar les víctimes de la repressió franquista soterrades a les fosses (que corresponen a la secció setena del cementiri). La sentència especifica que aquest dret empara també la col·locació d'un element commemoratiu, una acció a què s'havia oposat l'ajuntament. Estrella Blanes, jutgessa del cas, assegura en el seu escrit que l'acord del consistori s'oposa al dret fonamental a l'honor, a la investigació científica i a la igualtat. L'Ajuntament de València recorrerà la sentència L'ajuntament, per la seva banda, va anunciar que recorrerà la sentència. El tinent d'alcalde, Alfonso Grau, va argumentar que el Fòrum 'no està legitimat per representar les famílies dels morts'.