SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

La direcció d'ERC deixa tirada a Pilar Dellunde

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 20:58

reproduït d'e-noticies.com.- Esquerra ha deixat tirada la diputada al Parlament Pilar Dellunde, que ha decidit tornar a la docència com a professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dellunde va renunciar al seu escó el passat divendres dia 1 per a ocupar un alt càrrec en el Departament d'Innovació, Universitats i Empreses, en concret a Universitats, com han fet altres companys del seu grup parlamentari. El dilluns dia 4, tanmateix, va mantenir una reunió amb el conseller Huguet, que no li va oferir una direcció general, sinó la secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya, un càrrec amb rang de secretari general, però més aviat honorífic. La diputada va optar aleshores per continuar com a diputada, però el partit havia renunciat ja al seu escó divendres i el tràmit administratiu no es podia tirar enrere. A diferència d'altres alts càrrecs, la ja exdiputada té un notable currículum acadèmic i universitari: Llicenciada en Filosofia i en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona (1988). Professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigadora vinculada a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC. Doctora en Lògica Matemàtica (Universitat de Barcelona, 1993). Ha cursat estudis de Ciències Econòmiques. Membre de l'Association for Symbolic Logic, de la Internet Society i de la Societat Catalana de Matemàtiques. Va rebre el premi extraordinari de llicenciatura l'any 1992 i el premi extraordinari de doctorat l'any 1998. Forma part de projectes i xarxes d'investigació europees i ha fet estades de recerca en diferents centres i universitats d'Europa i del Canadà: Centre National de la Recherche Scientifique (Paris), University of Leeds, Mathematisches Institut der Universität Freiburg (Alemanya) i Fields Institut for Research in Mathematical Sciences (Toronto). Escriu regularment articles en revistes internacionals com el Journal of Symbolic Logic, l'Annals of Pure and Applied Logic, el Notre Dame Journal of Formal Logic, el Logic Journal of the IGPL o Theoria. Ha publicat conjuntament amb altres autors el primer vocabulari de lògica català-anglès. Dellunde ja va tenir alguns topades amb el partit durant la passada legislatura perquè era la responsable de noves tecnologies i ERC va optar per nomenar, recomanat per Vicent Partal, Oriol Ferran com a secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació malgrat que procedia de l'òrbita d'ICV. Com a compensació va ser designada portaveu adjunta del grup parlamentari d'ERC el 23 de desembre del 2003, però va causar baixa poc temps després: el 7 de setembre del 2004, una mesura gens habitual a mitja legislatura. Aleshores, en la mateixa línia, va ser nomenada presidenta de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local el 20 d'octubre del 2004, probablement la més important de la cambra catalana. e-notícies no ha aconseguit la valoració d'Esquerra Republicana durant els els darres dies. La portaveu del partit, Marina Llansana, ja no va explicar els motius de la renúncia de Pilar Dellunde a l'escó de diputat a preguntes d'aquest diari electrònic en la roda de premsa de dilluns passat després de la reunió del comitè executiu. E-notícies tampoc ha aconseguit posar-se en contacte amb l'afectada.

Salvador Cardús acusa d'"espanyolisme" el PSC

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 20:55

reproduït del diari avui.- CONSERVADORISME NACIONAL. ACatalunya, el conservadorisme nacional té un nom: espanyolisme. Com tot conservadorisme, aquest també es fonamenta en l'acceptació passiva i acrítica de l'statu quo polític, que en aquest cas té com a referència clau la inamovible Constitució espanyola del 1978. Dit d'una altra manera: el conservadorisme nacional, a Catalunya, és el que se sent entranyablement vinculat al nacionalisme espanyol, al qual serveix de manera lleial. Aquest conservadorisme nacional espanyolista no tan sols no té ambició nacional catalana, és a dir, no se sent compromès en cap procés de construcció nacional catalana, sinó que es proposa, per activa i per passiva, la dissolució de la nació catalana en un autonomisme ben enrotllat. Parlo, és clar, del conservadorisme nacional que hi ha en una bona part del PSC -hi ha excepcions- i en tot el PP a Catalunya i que, malgrat estar als antípodes des del punt de vista ideològic, des del punt de vista nacional, són l'un a tocar de l'altre. Es tracta d'aquest conservadorisme que ja ha mostrat l'actual govern en els casos de l'aplicació estricta de la llei que obliga a fer onejar en lloc preferent la bandera nacional espanyola, però no a fer onejar, ni que sigui en una posició subordinada, la bandera catalana a les dependències estatals. És, també, el conservadorisme que facilita la intromissió competencial en les capacitats polítiques de la Generalitat de Catalunya, com és el cas del decret de la tercera hora de castellà, que ha estat acceptada amb alegria pel nou conseller d'Educació -i quan dic "alegria", vull dir frivolitat- dient que seria una millora per a tothom, en una absoluta ignorància -és igual si volguda o involuntària- del que és el model d'immersió lingüística que converteix el català en la llengua vehicular a l'ensenyament primari i que es dissimularà amb un decret propi que s'empassi els criteris del ministeri espanyol. Parlo, és clar, d'anar a Madrid a exercir de president de comunitat autònoma el dia 6 de desembre, per reconciliar el país amb tots aquells que dia a dia agredeixen la nostra dignitat nacional. I quan parlo de conservadorisme nacional, també estic pensant en aquests discursos que diuen que cal despolititzar la defensa del català, com si els atacs no fossin principalment polítics, o de despolititzar l'esport, com si no fos la dimensió política de l'esport la que precisament cal reivindicar des d'una perspectiva nacional catalana. No és que vulgui contribuir a fer més confús el mapa polític català, ni a crear més embolics a la gent que, no pas per patir cap mena de dislèxia política, si ja teníem prou feina per distingir la dreta de l'esquerra, ara ens costa discernir entre els compromisos nacionals dels uns i dels altres. Simplement, es tracta de fer veure que l'esquerra ideològica no implica, necessàriament, ni un nacionalisme progressista ni un progressisme nacional. Avui dia, la distinció dreta-esquerra ja gairebé ha quedat reduïda a una concepció diferent de la presència de l'administració pública en la regulació de la igualtat de drets socials i, per a bé i per a mal, en la seva penetració en les nostres vides quotidianes. En canvi, les lleialtats nacionals estan per damunt -o per sota- de les fidelitats ideològiques, i s'expressen en el reconeixement de la sobirania d'una determinada comunitat política per decidir el seu futur. És en aquest marc que cal analitzar l'opció d'un govern tripartit d'esquerres, en què s'ha considerat més rellevant la proximitat ideològica -ser d'esquerres- que la discrepància nacional. La lleialtat nacional -al projecte nacional espanyol o al projecte nacional català- s'ha considerat secundària o menys urgent. Certament, aquesta opció trasllada un conflicte de naturalesa irresoluble a l'interior del govern, només és ajornable en la mesura que l'independentisme accepta "fer bondat" -de moment?- en el terreny nacional. La situació és inevitablement confusa, per no dir desconcertant, i obliga els independentistes a practicar un "cinisme nacional espanyol" -"per imperatiu legal", per dir-ho en termes formals- que cada dimarts, m'imagino, els obligarà a posar-se guants abans d'entrar a la reunió del consell executiu. I, en aquest marc de confusions, tampoc no és estrany que la posició de Convergència Democràtica de Catalunya ara passi per "nacionalment radical", segons observava el PP català a propòsit de la crítica de Mas a la presència de Montilla a Madrid en la celebració del Dia de la Constitució. Si, segons he llegit, Josep Pla havia dit que allò que més s'assembla a un nacionalista espanyol de dretes és un nacionalista espanyol d'esquerres, ara ja sabem que l'anomalia nacional dels catalans fa que aquest principi no se'ns pugui aplicar. Ara i aquí, un nacionalista català de dretes és allò que queda més als antípodes d'un independentista català d'esquerres. Ara i aquí, la dreta liberal nacionalista "radicaleja" -si més no, de boca- i l'esquerra independentista se n'empassa moltes per assumir el conservadorisme nacional del PSC. El món al revés. Tot això no sé si pot ser bo per a la salut. Per a la dels polítics, no gaire. Per a la del país, gens. I el judici que em mereix tot plegat és el que faria el meu nét Pau de quatre anys si es fes càrrec de la mena de país on ha anat a parar: "Ai Senyor, estem ben arreglats!". Salvador Cardús i Ros Sociòleg i periodista

La Plataforma pel Dret a Decidir pensa en l'autodeterminació

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 20:45

Tan de bo aquesta nova Plataforma es presenti a les eleccions i ens dongui a tots els catalans la possibilitat la possibilitat de votar a un partit independentista de veritat que no li dongui el nostre vot ni al PP ni al PSOE. reproduït de e-notícies.com.- La plataforma pel Dret de Decidir ha aprovat les dues reivindicacions en les que es basarà el seu treball. La primera és la "sobirania fiscal" i es demanarà la publicació de les balances fiscals de Catalunya. la segons està pensada per aconseguir l'autodeterminació i es basa en "una recollida de signatures per encetar una iniciativa popular per a la transferència a la Generalitat de la competència de celebració de referèndums". En aquest sentit, la recollida de signatures està pensada per demanar a l'executiu català que presenti una proposició de llei perquè el govern espanyol traspassi les competències a la Generalitat alhora de convocar referèndums i també s'està pensat en presentar-les al Parlament espanyol i a l'europeu. Una altra iniciativa, que encara no està del tot clara, és la celebració d'una manifestació com la que hi es va celebrar el passat 18-F sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir". Aquesta es plantejarà per reivindicar la Sobirania fiscal i la transferència de competències per convocar referèndums, que actualment està en mans del govern de Rodríguez Zapatero. D'altra banda, durant la primera assemblea extraordinària també s'ha aprovat un nou manifest on es mostra la intenció de treballar arreu dels Països Catalans, "la diversitat de situacions polítiques arreu dels Països Catalans fa que la nostra actuació s'hagi de diversificar i s'hagi de basar en les realitats dels diversos territoris". El nou text també parla de la integració dels nouvinguts, per tal de "vincular la reivindicació els drets i deures polítics i socials del per als immigrants i immigrades a la reivindicació dels drets nacionals de totes les persones que viuen al nostre país". A més de "defensar la llengua com a via d'integració".

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir també es critica a la direcció d'ERC

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 20:37

reproduït d'e-noticies.com.- Durant la celebració de la primera assemblea extraordinària de la plataforma pel Dret de Decidir s'han escoltat algunes crítiques a la formació republicana, que va donar suport a la manifestació del 18-F i a la campanya pel no que va fer la plataforma. Un dels integrants, Enric Fontanals, ha mostrat el seu descontentament amb el partit que lidera Carod-Rovira i ha dit que "partits que han demanat l'autodeterminació resten en silenci", després del pacte de govern que van establir amb amb PSC i ICV. En aquest sentit, l'integrant de la plataforma ha afegit que "no podem dependre ni políticament ni econòmicament de ningú". Després, durant el torn de preguntes als que han explicat les noves iniciatives de cara a l'any que ve, un dels assistents ha fet una reflexió en veu alta "Perquè hem de treballar per ERC? No gràcies".

Les maragallades d'Ernest Maragall deixen la direcció d'ERC en evidència

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 20:36

Reproduït de www.http://www.saul.cat/ Maragallades (encara) sgordillo | Relat diari | divendres, 15 de desembre de 2006 | 03:06h Certament aquest nou govern d'Entesa té grans dosis de continuïtat respecte els anteriors executius de Pasqual Maragall, ja sigui el primer tripartit fill del pacte del Tinell o l'últim govern bipartit, una mena de fill bastard de l'acord originari anomenat catalanista i d'esquerres. El continuisme és, per exemple, en les maragallades. L'ombra de Pasqual Maragall al govern que presideix José Montilla és la del seu germà Ernest, titular per sorpresa d'última hora de la cartera d'Educació. Quan ningú no s'ho esperava, el calculador Montilla va repescar un Ernest Maragall a qui, curiosament, el PSC va vetar en el seu moment quan el President Pasqual volia fer entrar el Tete al Consell Executiu però en qualitat de conseller. Recordeu aquella frustrada remodelació presidencial, oi? Doncs ara és Ernest Maragall qui ens recorda, perquè no caiguin ràpid en l'oblit, que eren, són i potser seran les maragallades.La famosa hora de reforç de castellà a les escoles catalanes que pretén imposar el govern espanyol per decret, aquest executiu a qui li tremolen les cames a l'hora de fer lleis com la de memòria històrica, per posar un cas actual, i d'un PSOE que no vol totes les llengües oficials de l'Estat al Congrés, per exemple, ha despullat la mala consciència d'Ernest Maragall i li ha fet fer un paper ben galdós. (Ernest Maragall: l'aposta equivocada?) No prou satisfet amb el seu eufòric i sorprenent posicionament a favor de l'executiu estatal (aliè a professors i sindicats), invasor de competències i protector de la llengua que menys protecció necessita a l'escola del Principat (abans li toquen al català i després vindrien l'anglès o el francès), el conseller Ernest Maragall ofereix un episodi lamentable a l'emissora pública de ràdio, en el programa líder dels matins, per a més detalls. Maragall el conseller agafa el telèfon i entra en directe, sense cap complexe ni remordiment, per cantar-li la canya i polemitzar en directe a Antoni Bassas. El problema de la peculiar intervenció radiofònica de l'esperit més maragallista d'aquest nou govern no és el fons del debat que plantejava, que ho és, sinó les formes i el to, més pròpies d'una alcaldada de poble, per entendre'ns. Que el conseller discrepi del director i conductor del programa líder a la ràdio nacional del país (les falques a Catalunya Ràdio amb aquest missatge encara s'emeten, tot i les profètiques proclames catastrofistes d'una Catalunya postnacional que jo, de moment, no sé veure pel carrer) no em sembla pas malament. Que discrepi, encara que l'ofensiva estatal l'acabi d'enxampar amb el despatx per estrenar. Però que ofereixi la imatge de fiscalitzador i censor dels mitjans públics, això sí que no, home. Maragall, controla't. Que la legislatura és molt llarga i després t'acabem veient al programa de Josep Cuní a TV3 [aquí trobareu el vídeo] defensant allò que els teus socis de govern deien el dia anterior per discrepar i desmarcar-se de tu. (ERC està molesta, i Òmnium reclama que ho recorrin.) Avui dius que benvingut sigui el castellà de reforç a l'escola (i a la ràdio?) i l'endemà, potser recordant aquella inesborrable i bel·ligerant intervenció de Montilla a favor del català en el ple d'investidura al Parlament en resposta a Albert Rivera, fas marxa enrere per dir que estàs d'acord amb ERC i ICV-EUiA i que no toleraràs cap invasió de competències. Cap supeditació, que diria Artur Mas. (Cap entitat defensa més castellà a l'escola.) (La Plataforma per la Llengua exigeix un recurs.) (Demanen un informe jurídic per defensar les competències pròpies.) (I que tampoc no s'apliqui a les Illes i el País Valencià.)Tot això el dia que hem sabut que la Junta Electoral Central ha multat Pasqual Maragall amb 600 euros per la seva declaració institucional tendenciosa a les portes del referèndum estatutari del juny. Maragallades dèiem...

El consell nacional del BNV aprova el pacte Compromís pel País Valencià

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 20:30

reproduït vilaweb.cat.- Un 77% del consell nacional del Bloc Nacionalista Valencià que s'ha celebrat avui a València ha votat a favor del pacte Compromís pel País Valencià, subscrit amb EUPV i amb els Verds; dels 122 vots emesos, 93 han estat a favor, 22 en contra i 7 no s'han pronunciat. Pel secretari general, Enric Morera, el partit hi ha guanyat, amb aquest acord, perquè 'li assegura la presència institucional' per desallotjar el PP del govern, la qual cosa 'és una obligació moral i política' El consell nacional d'EUPV ja va aprovar el pacte amb el Bloc i amb els Verds a començament de desembre. El màxim òrgan del partit va convocar un referèndum per al dia 13 de gener perquè els militants ratifiquen l'acord electoral. Els candidats del Bloc El Bloc ja va presentar ahir els candidats a les eleccions a les Corts i les municipals del 2007. L'acte es va fer al Palau de la Música de València, i va comptar amb la presència de representants d'entitats valencianistes, com ara Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, la Plataforma Feminista del País Valencià, Lambda, l'Observatori per la Llengua i Xúquer Viu. Recordem que el primer lloc del partit és, a la circumscripció de València, per a Enric Morera; per a Josep M. Panyella, a la de Castelló; i per a Dimas Montiel, a la d'Alacant. El pacte D'acord amb el pacte, EUPV presidirà les llistes de cada circumscripció i el Bloc tindrà el número dos de València i de Castelló i el número tres d'Alacant. Segons l'acord, doncs, de deu hipotètics diputats, EUPV en tindria sis; el Bloc, tres; i el desè seria per als Verds del País Valencià.

Vint-i-cinc anys de la mort del professor Sanchis Guarner

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 20:17

reproduÏt de www.vilaweb.cat.- El IEC el considera un dels filòlegs més insignes del país La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha aprovat una declaració en què reitera el seu reconeixement a la figura i l'obra de l'escriptor, filòleg i historiador valencià Manuel Sanchis Guarner, mort avui fa vint-i-cinc anys. Sanchis Guarner, que havia estat membre numerari del IEC, és qualificat en aquest text com un dels més insignes filòlegs que ha donat el nostre país, un activista infatigable i un patriota. Mostra a València L'Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha dedicat l'exposició 'Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX' i l'ha nomenat Escriptor de l'Any 2006. La mostra, inaugurada dimarts, es pot veure fins al 21 de gener a l'edifici la Nau de la Universitat de València. L’obra de Sanchis Guarner consta de més d’un centenar de títols, des de la gramàtica preceptiva, la història social de la llengua, la dialectologia o la toponímia als estudis literaris o de cultura popular. Són importants les seves aportacions a 'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica' i al 'Diccionari català-valencià-balear', i els llibres 'La llengua dels valencians', 'Els pobles valencians parlen els uns dels altres' i 'La ciutat de València'.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Desembre 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31