SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Ernest Maragall intenta intimidar a Antoni Bassas

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 06:29

A Catalunya en teoria hi ha llibertat de premsa i els periodistes no són coaccionats pels polítics, però ahir pel matí al programa de l'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio vam veure com se les gasta el senyor Ernest Maragall, trucant a l'emisora i intentant tapar la boca de les persones que intervenien al programa i criticaven la seva baixada de pantalons davant el PSOE. D'aquest senyor ja no estranya res, quan estava a l'Ajuntament de Barcelona era tal la seva obsessió per controlar els mitjans de comunicació q va decidir autoproclamar-se director de BTV, una de les televisions més sectàries i més intervingudes de tot el planeta terra, després va estar de secretari del Govern de la Generalitat, fent feina bruta, posant travetes, filtrant informes, fins que va aconseguir que En Miquel Sellarès, tip, plegués. Ara com a conseller acaba de començar i ja ha tingut oportunitat de demostrar quina mena d'individu és, realment lamentable. A continuació reproduïm la informació de l?enotícies on s'expliquen els fets: El conseller d'Educació ha volgut intervenir en el programa El Matí de Catalunya Ràdio per mostrar el seu desacord amb "la presentació" que ha fet Antoni Bassas sobre el decret d'ensenyances mínimes de primària que obligarà a impartir una hora més de castellà a les escoles de Catalunya i ha dit "que no ha estat aclaridora", "els ítems de la presentació com una confrontació entre català i castellà em semblen desafortunats". Per la seva part, Bassas s'ha defensat dient que "això no es pot desprendre de les paraules ni del fons de les paraules". En la queixa, el dirigent del PSC ha volgut deixar clar que "aquest decret és el de l'anglès i les matemàtiques", "no ens conformem amb el nivell actual de coneixement de la llengua castellana que tenen els nois i noies de Catalunya", "el català no només no es redueix, sinó que augmenta la presència d'hores de català des de l'any que ve" i que "el decret que s'aplicarà no és el del Ministeri sinó el decret que ha d'aprovar el govern de la Generalitat en les properes setmanes". En aquest sentit, Ernest Maragall ha volgut recordar al conductor del programa que "no oblidi que no estem en un entorn de 25 hores, sinó de 30 i el nostre objectiu és la reducció de les taxes de fracàs escolar".

ERC expressarà el seu "malestar" a la ministra

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 06:23

Després de permetre que el PSOE s'hagi apoderat de la Presidència de la Generalitat i de permetre que un piròman con Ernest Maragall dirigeixi un tema tan important com l'ensenyament a Catalunya, ara la direcció d'ERC demana rectificacions al PSOE, és curiós, s'ho podien haver pensat abans i no deixar aquest tema en mans dels socialistes. Reproduït d'enoticies.com.- Esquerra ha sol·licitat a la ministra d'Educació, Mercedes Cabrera, una reunió de caràcter urgent per traslladar-li el malestar provocat per l'aprovació del decret d'ensenyaments mínims en l'educació primària. El portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, s'ha mostrat crític amb el fons i les formes amb què l'executiu de l'Estat espanyol ha desenvolupat aquest reial decret, que el Consell de Ministres va aprovar dijous passat, enmig del pont de la Constitució. El decret imposa un mínim de tres hores de castellà a les escoles catalanes enfront de les dues que s'imparteixen actualment. Tardà ha explicat que "Esquerra estarà a l'expectativa de l'informe sobre el decret sol·licitat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat". Tot i això, el portaveu al Congrés ha advertit que "aquesta iniciativa legislativa vulnera el redactat de l'Estatut i envaeix competències que són de la Generalitat de Catalunya", i ha avançat que Esquerra demanarà la compareixença de Cabrera en seu parlamentària per tal d'explicar els motius i les formes amb què s'ha impulsat el decret de manera independent de la reunió amb la ministra. Tardà critica que "en cap moment no s'ha produït cap comunicació prèvia al Govern de la Generalitat ni s'ha consultat amb els grups parlamentaris que van donar suport a la Llei orgànica d'educació". En aquest sentit, el diputat ha recordat que la llei, que es va aprovar definitivament al Congrés dels Diputats el mes de març d'aquest any, va ser fruit d'un treball conjunt de diversos mesos portat a terme per diferents grups parlamentaris i en el qual Esquerra va tenir un paper protagonista i conciliador. "Per això", diu Tardà, "considerem encara més greu que es desenvolupi la Llei partint de decrets sense cap tipus de consens ni de comunicació prèvia".

Ernest Maragall: l'aposta equivocada?

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 06:17

reproduït de tribuna.cat.- La comunitat educativa del país, que confiava en què, si Educació era competència del PSC, el conseller seria algú proper a l'equip que va configurar amb els anys Marta Mata, va rebre amb preocupació i escepticisme que un joc d'escacs partidista col·loqués al funcionari de l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall per dirigir l'ensenyament del país. Ara, quan la ministra de Cultura, envaint competències exclusives de la Generalitat de Catalunya, intenta imposar les tres hores de castellà a primària s'han encès tots els llums d'alarma perquè ja se sabia que els aparells de l'Estat de l'entorn del PSOE i el PP i, des de Catalunya, el cavall de Troia d'aquests, Ciutadans, tenien com a objectiu prioritari destruir la convivència que la immersió lingüística ha aconseguit durant els últims vint-i-cinc anys. Es volia i es vol destruir el que Catalunya sigui un sol poble i partir el país pels orígens lingüístics i tota aquesta estratègia pretén trobar noves formes de presentació amb el nou fenomen immigratori, partint de la idea que no és el mateix ara que quan es va plantejar la immersió lingüística. Els estrategs d'aquesta ofensiva contra el català creuen que la llengua vehicular de l'ensenyament hauria de ser, com no, l'espanyol. Davant d'aquesta ofensiva, que ja coneixíem, la comunitat educativa i la societat civil estan preocupades per la debilitat i la poca convicció del conseller Ernest Maragall, manifestada multitud de vegades amb converses amb qui l'ha volgut escoltar. Així Ernest Maragall ha dit, per exemple, que TV3 i Catalunya Ràdio eren eines del nacionalisme més radical, o que tots plegats en fèiem un gra massa de la qüestió del català. Deixar la defensa de la llengua en mans d'una persona que no es ruboritza amb aquestes afirmacions és un perill. Amb tot, davant l'alarma causada, alts dirigents socialistes asseguren que el president José Montilla no abandonarà l'estela del gran referent de l'escola catalana, Marta Mata, i obligarà al conseller d'Educació a mantenir la immersió. Mentre, els seus socis del govern de l'Entesa, ERC i ICV-EUiA, i el primer partit de l'oposició, CiU, ja han censurat amb duresa al conseller i les seves declaracions i han demanat al govern de Catalunya que deixi que s'envaeixin les competències exclusives de la Generalitat.

Vicent Partal denuncia el tancament de ràdio 4 i del circuït català de TVE

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 06:13

reproduït de vilaweb.cat.- Un 29% de la població de l'estat espanyol viu en territori de parla catalana. No arribem a ser una tercera part de l'estat, però ens hi acostem molt. Un repartiment just, equitatiu i democràtic del suport de l'estat espanyol a les quatre llengües que s'hi parlen obligaria a invertir una tercera part dels recursos en la llengua catalana. Deixem-ho en una quarta. Però l'ens públic Radio Televisión Española ens torna a demostrar la consideració que ens té: tal com va avançar ahir VilaWeb, el primer de gener els espais en llengua catalana de TVE pràcticament desapareixeran. Ni una tercera part, ni una quarta, ni una mil·lèsima. L'estat espanyol considera que té més responsabilitat a difondre l'espanyol al Brasil o a mantenir la televisió pública de Guinea que no a servir els catalanoparlants. I resulta sorprenent la docilitat amb què ho acceptem tots plegats. La decisió de tancar l'històric circuit català de TVE i Ràdio4 no és una sorpresa. I se suma a la pràctica desaparició d'allò que un dia fou Aitana i Ràdio Nacional en català a València. Curiosament, com més anys en democràcia passen, menys català hi ha a les graelles de RTVE, l'emissora pública de 'tots' els espanyols com ells s'encarreguen de reblar una vegada i una altra. Per una vegada, doncs, anem d'acord: jo no m'hi considere, espanyol, i ells tampoc no m'hi consideren a mi. Però el problema no és aquest. El problema és la concepció eternament subordinada del català a Espanya. L'estat considera que la defensa i la promoció del català no li corresponen, ans corresponen a les tres comunitats autònomes que el parlem (i a l'Aragó continua sense ni reconèixer-se que s'hi parla). En canvi, la defensa de l'espanyol no és responsabilitat de les onze comunitats autònomes espanyoles, no. En aquest cas sí que és l'estat que l'assumeix. Per això fa tancar Sant Cugat, Aitana o Ràdio4, però manté les emissions al Brasil en espanyol, o la mena de botiga que té oberta a la Guinea Equatorial. I els satèl·lits i els canals temàtics i les edicions de DVD i discos i tot quant siga necessari. Mentre no siga en català. És així de simple i de dur: els ciutadans de l'estat espanyol que no parlem espanyol, i que som més d'un terç de la població, simplement no pintem res. En tot cas, és la delegació territorial competent (en diuen autonomia) que ha d'ocupar-se d'atenuar la situació i d'acontentar un poc els indígenes que, com es veu, no tenim raons per a considerar-nos ciutadans iguals en drets als 'altres'. I, com sempre, ells fan la feina, i nosaltres, no. Els espanyols no s'equivoquen mai i sempre que poden furtar un poc més de la normalitat del català, ho fan. El problema som nosaltres. Nosaltres som els qui veiem com ens van prenent pedaços de normalitat i ho acceptem amb resignació o amb fatalisme. Des del primer de gener desapareixerà, doncs, el català de RTVE, amb l'excepció dels informatius del migdia de cada autonomia (com a molt, i entre setmana i prou). En el cas del circuit català això vol dir la desaparició de setze programes, de colp. I el tancament de Ràdio4. No és de cap manera poca cosa. I encara menys en un moment com aquest en què el català es veu precisament molt pressionat en el món audiovisual. Però hi ha un component afegit que em fa una ràbia especial: la mort, l'assassinat, de la memòria col·lectiva. A RTVE, per raons històriques, és on es va sentir parlar català per primera vegada. Les emissores de ràdio del grup, tant al País Valencià com al Principat i de rebot a les Illes, van ser el focus de la primera ràdio en català, amb noms tan representatius com el de Toni Mestre. El circuit català de TVE, per la seua banda, va ser una expressió brillant de la professió i un reflex clar de la societat, amb noms que encara avui ressonen: Montserrat Roig o Joaquim M. Puyal, i amb programes mítics com 'Giravolt', amb fórmules i personatges que obrien camí a la televisió i a la llengua. I al país. Encara recorde les cròniques que Alfons Llorenç feia a Aitana els primers anys de lluita per l'autonomia a València, amb el 'Viatge a Ítaca' de música de fons... Tot això, l'esforç de milers de professionals i la il·lusió de milions de persones desapareixerà del tot el primer de gener. Desapareixerà de la memòria, de la presència, de l'antena. A mans del govern Zapatero, per cert. I no tornarà mai més. Un esforç de dècades és a un pas de desaparèixer per sempre. I vull dir que això també és un crim. Un crim contra la memòria d'aquest país, contra l'esforç del milers de professionals, contra la complicitat de milions d'espectadors i contra el dret de ser tractats com uns ciutadans iguals que els altres, que 'ells'. Però, sobretot, aquest atac directe i brutal del govern socialista espanyol és un crim més, un altre, contra la llengua catalana. Davant el qual callem. Oi tant que callem! I sincerament això, aquest silenci espès, és allò que més em preocupa de tot.

Òmnium demana al govern que impugni el decret d'ensenyances mínimes

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 06:09

reproduït de vilaweb.- Òmnium Cultural s'ha afegit a les crítiques al decret d'ensenyances mínimes de primària aprovat la setmana passada pel govern espanyol. Aquest decret preveu que s'imparteixin tres hores en espanyol cada setmana per als alumnes d'entre 6 i 11 anys (ara la majoria d'escoles en fan dues). Segons Òmnium, el decret envaeix competències de la Generalitat regulades per l'estatut, i demana al govern català que hi presenti un recurs d'inconstitucionalitat. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, s'ha referit al polèmic nou decret, que ha defensat que era necessari: ha dit que l'augment de les hores lectives en espanyol no farà disminuir l'ensenyament en català, que es veurà compensat, segons el conseller, per la sisena hora. Però aquest argument no ha convençut pas el principal partit de l'oposició. El portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig, ha dit que el govern no havia fet pas els deures per ser capaç de veure venir 'un atac al sistema educatiu català' imperant des de 1993. Segons Puig, el decret és una 'clara invasió competencial' i una 'amenaça a la llengua catalana'. CiU insta el govern a recórrer el decret.

Estudiantes de la Plata campió del Trofeu Apertura argentí

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 05:58

reproduït de diario olé.- Estudiantes gritó campeón. Ante un marco espectacular en Vélez y en un desempate empocionante, venció 2-1 a Boca y se quedó con el Apertura. Sin dudas, fue una final con todos los condimentos, casi impensada para un campeonato que caminó codo a codo con el bochorno y la violencia. De un lado, los dirigidos por La Volpe, que tenían todo servido en bandeja, dejaron pasar dos inmejorables oportunidades y esta tarde buscaban revancha. Enfrente, el equipo de Simeone, el de la fantástica racha invicta, el que seguía creyendo en los milagros. Pitó Pezzotta y vibró el Amalfitani. Todo muy intenso en el comienzo, con Verón tirándose unos metros más atrás para tomar la pelota y Palacio haciendo lo propio para colaborar con la línea de volantes. Avisó Estudiantes a los 2 minutos, con un cabezazo de Alayes a la salida de un córner, pero Boca no se achicó y pegó de entrada, a los 3. Barros Schelotto aportó inteligencia en su primera intervención del partido y abrió el juego para Ledesma, quien mandó un centro al área. Allí apareció Palermo, el gran goleador, para anticipar a Galván y marcar la primera emoción. Era 1-0 y delirio en la tribuna xeneize, aunque el delantero logró abstraerse del momento y, recordando su pasado, eligió no gritar el tanto. Los primeros 10 minutos fueron electrizantes, ya que Estudiantes se adelantó decidido en busca del empate y tuvo dos buenas chances. Primero, en los pies de Lugüercio (salvó el Cata Díaz) y luego con un cabezazo de Ortiz, tras otra mala salida de Bobadilla. Llegando a los 15, el partido entregaba mucha lucha en la mitad de la cancha y menos fútbol que en el inicio, si bien la ventaja le daba a Boca algo más de tranquilidad para manejar la pelota con sus volantes. Caía la lluvia (aún con reflejos soleados) en el Amalfitani y el equipo de Simeone seguía yendo al frente. Mientras, los xeneizes aprovechaban los espacios y salían rápido de contra. Lo perdió Palermo, increíblemente, en el mano a mano con Andújar, e Ibarra también estuvo cerca de aumentar con un remate de media distancia que se fue por el segundo palo. Boca era más, mientras el trámite se hacía cortado por las infracciones (hubo una tremenda plancha de Cahais a Braña que Pezzotta no vio) y el Pincha seguía sin poder encontrar a sus delanteros cuando el reloj indicaba 30 minutos. Los dos se quedaron con 10 hombres a los 38 porque Pezzotta -a instancias del asistente García- expulsó a Ledesma y Álvarez. El volante de Boca había golpeado involuntariamente con su pierna al defensor mientras ambos caían; el jugador del Pincha reaccionó con una patada. Continuó el juego, unos minutos más tarde apareció Pavone y Estudiantes casi llega al empate. Casi, porque Bobadilla alcanzó a desviar el violento remate del goleador. La pelota pegó en el palo y salió hacia el centro, donde Gago, de irregular trabajo en la primera mitad, esperaba para despejar el peligro. Volvieron sin cambios del descanso y Estudiantes insinuó algo más de la mano de Sosa y Pavone, mientras Verón se dedicaba más al roce que al fútbol, si bien a los 7 sacó un buen remate que tapó Bobadilla. Angeleri controlaba a Palacio y Braña mordía en el centro, pero al Pincha no le alcanzaba para desnivelar. Simeone se dio cuenta de que era el momento para meter la puntada final y mandó a la cancha a Benítez, en reemplazo del intrascendente Galván. Contestó La Volpe poniendo a Calvo por Barros Schelotto, quien había cumplido, incluso en la función de volante. Parecía que el empate estaba al caer, porque Boca lucía partido y sin ideas. Lo desperdició Pavone a los 13, en una jugada muy similar a la del gol de Palermo. El delantero del conjunto platense definió mal y sin potencia, y el arquero xeneize se quedó con la pelota. A esa altura quedaba claro que las expulsiones del primer tiempo terminaron perjudicando más a Boca que a su rival, ya que los dirigidos por La Volpe extrañaban mucho la labor de Ledesma. Y llegó nomás el 1-1. Una infracción de Díaz sobre Pavone le dio a Estudiantes un tiro libre a un paso del área. ¿Pateó Verón? Nada de eso, Sosa se hizo cargo de la ejecución y le pegó con maestría, haciendo inútil el esfuerzo de Bobadilla. Iban 19 minutos y el equipo de Simeone estaba más vivo que nunca tras el empate. Marino ingresó por Cardozo en Boca y Maggiolo sustituyó a Lugüercio en el Pincha. Enseguida, los de La Volpe tuvieron su primera chance del complemento (a los 24), pero la volada de Andújar evitó el gol de Palermo. Al margen de esa llegada aislada, el control del partido era de Estudiantes ante un rival desdibujado y sin respuestas en lo físico. Lo merecía el Pincha y encontró el segundo a los 35. Cahais se durmió, Pavone le ganó la posición a lo guapo y luego le tiró un sombrerito a Bobadilla. A continuación, le puso la frutilla al postre de cabeza, cuando Díaz intentaba cerrar. Un golazo que valió un campeonato. Una definición a puro coraje, como toda la campaña de Estudiantes. Boca estaba quebrado en lo anímico y no sabía cómo torcer la historia. La imagen de un Gago impotente, mandando la pelota a la tribuna, era el fiel reflejo de lo que fue el cierre del campeonato para los de La Volpe. El título estuvo cerca, muy cerca, pero increíblemente se les escapó. ¿Qué decir de este Estudiantes? Un triunfo fantástico el de esta tarde, el broche de oro para una temporada inolvidable. A base de trabajo, Simeone llevó a sus dirigidos a una merecida vuelta olímpica, ayudado, claro está, por un grupo de jugadores que dejó todo en la cancha. Este equipo nunca se dio por vencido. Por eso convirtió esa frase hecha en una hermosa realidad.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Desembre 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31