SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Més d'un centenar de militants d'ERC es donen de baixa

pesolbullit | 12 Desembre, 2006 02:16

reproduït d'e-noticies.com.- Esquerra ha patit el passat mes de novembre la baixa de 121 militants, segons ha reconegut la portaveu del partit, Marina Llansana, després de la reunió de l'executiva. Llansana, tanmateix, ha afirmat que d'aquestes 121 només 62 "han expressat que es donaven de baixa per l'acord polític al qual va arribar Esquerra amb el PSC per donar suport a José Montilla". La portaveu ha insistit que 53 "no han expressat cap motiu", tres han estat "per falta de pagament" i un "per defunció". "És un nombre molt inferior de les previsions que la direcció del partit s'havia fet", ha insistit Llansana. "Érem conscients molt abans de les eleccions -ha afegit- que qualsevol acord tindria un cost intern". La dirigent republicana ha remarcat també, d'altra banda, que hi ha hagut 114 altes, de manera que el nombre total de militants "és de 10.005 i 720 simpatitzants".

1política | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Un militant d'ERC titlla Puigcercós d'"encarregat de Montilla"

pesolbullit | 12 Desembre, 2006 01:58

reproduït d'e-noticies.com.- Pere Vilarrasa, el dirigent d'ERC de Vic que es va afegir a les crítiques a Montilla que havia fet el seu alcaldable, Àngel Andreu, basades en el nom i l'origen de l'aleshores candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, i de les quals es va fer ressò e-notícies, dedica ara un dels comentaris del seu bloc a criticar directament el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, pel tema de les banderes que onegen a les seus dels departaments de la Generalitat: "Fins ara Joan parlaves amb en José de tu a tu. Ell l'amo de la sucursal catalana de la franquicia espanyola més important i tu copropietari d'un negoci autòcton, més petit però en creixement. Quan t'hi reunies, Joan, això no tenia importància. Us necessitàveu. Et necessitaven, Joan, per fer negocis junts, per fer un govern. I així ho vau fer el 2003 quan en José i tu vau teixir laboriosament el tripartit. Però després ni ell ni tu us vau embolicar amb el tripartit-dragonkhan. Us veieu a Madrid: ell de ministre i tu de cap del grup parlamentari republicà. Però sempre de tu a tu, al mateix nivell, entre iguals. Ara, Joan, les coses han canviat. Pepe és el president de la Generalitat i tu 'només' un conseller de Governació a les seves ordres. Ara ja no hi ha una relació de tu a tu. Hi ha una relació desigual, de subordinació. Ets un 'encarregat' d'en Montilla, Joan, un encarregat de luxe, boníssim, però un encarregat al capdavall a les ordres de l'amo. I per això quan en Montilla diu que la bandera constitucional espanyola ha d'onejar al vent, a la teva conselleria, tu Joan obeeixes. Montilla pone firmes a Puigcercós, se sent a la seu de la franquicia del carrer Nicaragua o a la seu de Madrid. No pots fer res més, ni amb aquesta anècdota de les banderes ni en temes més seriosos que ja vindran. Perquè sabeu que l'Entesa no pot esdevenir l'anterior tripartit. No s'ho pot permetre en José però tampoc tu. Per això et te collat, Joan, l'electorat ara no us pemetria un tripartit 2. El que ha fet en José no ens pot estranyar. Ell és un espanyol constitucional que creu que presideix una autonomia espanyola filla de la Constitució. No és un detall menor. Ens hem equivocat, Joan, ens hem equivocat i molt: expulsats del Govern d'en Maragall, traïts per en Rodriguez Zapatero, ara en Carod degradat a vicepresident -un conseller ras en comptes de conseller en cap- i la Presidència de la Generalitat en mans d'un buròcrata del PSOE, lerrouxista el vas anomenar... El Palau de la Generalitat convertit en un bastió de l'espanyolitat a Catalunya. Vols dir que ha valgut la pena tot plegat?".

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Miquel Sellarès demana que CiU i ERC ens diguin la veritat

pesolbullit | 12 Desembre, 2006 01:46

reproduït de tribuna.cat.- Aquests últims dies de descans he tingut ocasió de parlar amb gent diversa, votants de base d'ERC o de CiU, gent que té una opció clara pel nacionalisme català però que no milita en el dia a dia encara que té el seu cor en el projecte d'una Catalunya sobirana. I una gran part d'aquesta gent estava "emprenyada": no havien entès perquè no s'havia fet el pacte nacional. Jo els preguntava: "les direccions de CiU i ERC donaven suport a aquest pacte com vosaltres haguéssiu volgut?". I mirant-me amb cara de certa perplexitat em repetien els eslògans dels líders polítics d'ambdues opcions. Però quan reflexionaven una estona els entrava el dubte de si les direccions d'ERC i CiU els havien enganyat i de si uns i altres havien actuat per una pura i simple estratègia partidista, deixant els interessos nacionals del país de banda. Tot plegat em fa reflexionar: cal que se'ns digui la veritat a tots aquells que volem que la ferida oberta i encara sagnant entre els entorns i els militants de CiU i ERC es tanqui. Volia algun dirigent d'aquestes dues formacions el pacte nacional? A mi personalment em sembla que no i no entraré en més consideracions, perquè podria semblar partidista; simplement demanaria que no es torni a prendre el pèl a la gent. Les enquestes que han sortit aquests últims dies i els resultats electorals, amb el lideratge de l'abstenció, ens haurien de preocupar més que la ferida entre els sobiranistes que hem de superar. Ara hi ha un govern de la Generalitat d'aquells que van poder fer majoria absoluta, un govern que cal respectar i en el qual hi ha persones que, per la seva trajectòria nacional, asseguren que faran bona feina al servei del país. Però els sobiranistes, tot i respectar l'actual govern de la Generalitat, són conscients que cal canviar moltes coses, que l'Estatut descafeïnat -i que encara corre perill de ser-ho més- és només un petit pas endavant i per aquest motiu, ja que sembla que la nostra classe política preveu una llarga temporada poc reivindicativa, haurà de ser la societat civil la que haurà d'agafar la senyera per anar més lluny, sense tenir por d'aquells que es puguin sentir instal•lats en l'establishment.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Josep Gifreu: "No hi ha raons democràtiques per negar el dret a l'autodeterminació dels pobles"

pesolbullit | 12 Desembre, 2006 01:39

reproduït de tribunacatalana.cat.- El catedràtic de comunicació de la UPF Josep Gifreu, reflexiona, en un article a l’Avui, sobre el concepte de la sobirania nacional plena i la seva vigència com a horitzó referencial i objectiu últim per als pobles sense estat com el nostre. L’acadèmic explica que “durant el 2006 ens confirma una tendència imparable: el camí d'emancipació dels pobles passa per la vindicació del dret universal de l'Estat”. Així, afirma que l’exemple més recent i paradigmàtic és el de Montenegro, un país balcànic que “amb els seus 620.000 habitants i 13.812 quilòmetres quadrats va decidir democràticament en el referèndum d'independència del 21 de juny” entra a formar part del “més selecte club”, els actuals 192 estats membres de les Nacions Unides. Sota la pregunta de “A qui tocarà el 193?” el doctor Gifreu passa revista a diversos casos de nacions amb processos autodeterministes propers, com Escòcia, on comenta que “la campanya Independence first, promoguda pel partit nacionalista (SNP), el socialista (SSP), els dels verds (Greens) i altres, reclamen al Parlament d'Edimburg la realització d'un referèndum (que podrien guanyar)”; Euskadi, en que “s’arriba a les portes d'algun acord que haurà d'incloure l'exercici del dret d'autodeterminació” o el Quebec, la petita nació francòfona de l'Amèrica del Nord, on “El Parlament del Canadà acaba d'acceptar que els quebequesos són una nació, això sí, en el marc d'un Canadà unit (de moment)”. Gifreu contiua esmenatant que al Principat, després de les darreres eleccions, “ més enllà del legítim joc de combats tàctics entre partits per aconseguir parcel.les de poder, els favorables en teoria al dret d'autodeterminació (CiU, ERC i ICV-EUiA) sumen una majoria absoluta molt folgada (81 diputats sobre 135)” i, d’altra banda ERC, “l'únic partit que defensa la independència com a objectiu final, ha mantingut a grans trets i contra tot pronòstic un espai electoral que sembla consolidar-se i amb cert potencial de creixement”. L’articulista esmenta que “dels 51 membres inicials que donaren suport el 1945 a la Carta de San Francisco i fundaren l'ONU, s'ha passat als 192 membres actuals. Quan l'Espanya de Franco hi fou acceptada, el 1955, eren 76 Estats. Després, el procés de descolonització transformà profundament la composició de l'organisme: el 1968 els Estats ja sumaven 126. I quan Andorra i el català aconseguien veu i vot a la seu de l'ONU -era el 1993, any que també hi entraren Eritrea, Macedònia, Mònaco, Txèquia i Eslovàquia-, la xifra de socis sobirans era de 184”. Segueix comentant que “aquesta multiplicació d’experiències històriques d’ d'autogovern al màxim nivell, que equival a l'adopció de la forma Estat, ha avançat paral.lelament amb el procés de globalització. Casual o causal? A la vista de l'actual mapa mundial dels Estats (nacionals), resulta patent que el que importa és la forma, no tant la substància o el contingut. Importa tenir Estat i parlar des de l'Estat. Si tens Estat, sigui micro (Andorra) o macro (Xina), federal (EUA) o unitari (França), ric (Japó) o miserable (Haití), no importa”, ja que s’aplica la "igualtat sobirana de tots els seus membres". Gifreu clou amb l’afirmació que si una comunitat manifesta “la voluntat majoritària d'accés al màxim reconeixement polític entre iguals, no hi ha raons (democràtiques) per negar-li aquest dret”.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb