Carod-Rovira és un mentider professional
pesolbullit | 09 Desembre, 2006 08:41
Ahir per la tarda el senyor Carod va fer unes declaracions en les que deia que "valoro molt positivament la nova actitut que está tenint CiU des de fa unes setmanes i això pot tenir conseqüències a l'hora de fer pactes despres de les eleccions municipals de la primavera" . Realment increïble!!!! el senyor Carod es déu pensar que els electors catalans som uns cretins o que ens xupem el dit. Durant tota la campanya electoral el senyor Carod-Rovira va utilitzar la seva famosa "equidistància" , va estar dient que no sabia amb qui pactaria, que era igual de possible un pacte amb CiU que amb els socialistes i que tot estava obert, que ell no tenia res decidit i que no hi havia cap preferència. L'endemà mateix de les eleccions i amb els vots al sarró, va quedar palès que tot allò era pur teatre, resulta que la seva preferència passava a ser un pacte amb els socialistes (ho podia haver dit durant la campanya si ho tenia tan clar) i es va estar 3-4 dies fent comedia, fent veure que era possible un pacte amb CiU, amb l'unic objectiu de guanyar força de cara a la negociació amb els socialistes i finalment el el diumenge 6 de novembre va aparéixer en aquella tristíssima compareixença per anunciar el pacte vergonyant amb els socialistes. El que més em va cridar l'atenció d'aquella compareixença, era la cara que feia el senyor Carod, mentre intentava justificar el pacte amb uns motius força pintorescos i curiosos, anava girant els ullls a dreta i esquerra, deixant entreveure amb els seus gestos que no les tenia totes i que estava explicant una cosa que ni ell mateix es creia. No m'estranya que no les tingués totes si tenim en compte la presa de pèl a una part important dels seus electors, el fet de que s'havia pres la decisió amb presses i sense consultar als militants del partit (no fos cas que opinessin diferent) , o si tenim en compte el que va dir el senyor Carod fa uns mesos quan ERC va ser expulsada del Govern, en el sentit de que la decisió que havia pres el PSC tindria greus conseqüències de cara al futur per als socialistes i que veia molt dificil de cara al futur estar en un govern amb la gent que els havia expulsat. Ara, només un mes i pocs dies després de les eleccions, el senyor Carod ens intenta tornar a vendre la seva suposada "equidistància" de cara a les properes eleccions municipals, ens intenta tornar a prendre el pèl i a enganyar, de fet el primer engany és aquesta suposada "nova actitut constructiva de CiU" , una actitut que només veu el senyor Carod, ja que l'actitut de CiU no ha canviat, és tan constructiva o destructiva com abans. El senyor Carod intenta fer-nos creure de cara a les municipals que no té res firmat ni acordat amb els socialistes i que ERC no s'ha convertit en un partit satèl.lit del PSC a l'estil d'ICV, tot això amb l'objectiu de seguir enganyant a una part del seu electorat i de poder pressionar al PSC a l'hora de fer els pactes. Els enganys tenen un limit i des de la direcció d'ERC no les deuen tenir totes si amb tants mesos d'antelació ja pretenemarcar distàncies amb els socialistes, s'ha d'estar molt apurat per continuar-li dient mentides a una part de l'electorat que saps que t'ha vist el llautó i que ja no et creu. El senyor Carod sap que si a les properes municipals ERC es fot una petacada molta gent els hi demanara responsabilitats a ell i al senyor Puigcercós i potser el que li acaben demanant és la dimissió. No m'estranya que estiguin nerviosos, s'enxampa abans a un mentider que a un coix i els votants no toleren que els enganyin i els hi prenguin el pèl. El senyor Carod ha perdut la credibilitat que tenia i si continua amb els seus enganys té unfutur polític molt negre.
Artur Mas la continua vessant
pesolbullit | 09 Desembre, 2006 00:16
Aquesta mateixa tarda el senyor Artur Mas ha dit que Montilla hauria de fer fora del Govern de Cartlunya a ERC i a ICV perquè s'oposen al quart cinturó. Aquestes declaracions no venen a dir res de nou, ja sabem de fa temps com pensa el senyor Mas, però són molt preocupants perquè demostren que el senyor Mas no entén res i que reincideix des de fa anys en el mateix error. El que ha de fer CiU és treballar per fer fora del Govern de Catalunya al PSC, no a ERC ni a ICV, si el senyor Mas diu el que diu déu ser perquè encara té com a primera opció un pacte amb el PSC i això no és gens tranquilitzador. CiU només sortirà del seu aïllament si demostra que és un partit nacionalista de veritat i això no ho aconseguirà amb pactes amb el PSC sinó treballant de veritat per un pacte nacionalista a Catalunya, acostant-se a ERC i oblidant-se de tacticismes i de pactes rocambolescos amb el PSOE i amb el PP. Si el senyor Mas no entén això o és incapaç de veure-ho el millor seria que plegués i que deixés pas a altres persones del seu partit amb més credibilitat. Suposem que a CiU encara queda alguna persona amb credibilitat, tot i que no déu ser fàcil trobar-la.
Xavier Roig: Tres propostes per combatre la corrupció municipal
pesolbullit | 09 Desembre, 2006 00:11
reproduït del diari avui.- Aquests dies estem assistint a un espectacle que tard o d'hora havia d'esclatar: la corrupció municipal. Davant del que va succeir a Marbella es va tendir a fer veure que aquest tipus d'actuacions tenien lloc perquè s'havia prescindit dels partits polítics tradicionals. Es va voler fer veure que era una mena "d'efecte Berlusconi" -com si Berlusconi fos pitjor que els polítics que el van precedir-. Aquest corporativisme dels partits, que aprofita escàndols per demostrar que només la societat civil es perd pels diners, ja el vaig denunciar aquí en un article (A Marbella no eren del ram, 22-04-06). Ara, però, ha saltat un altre escàndol, i els demagogs que tenen com a sant patró l'inquilí de la Moncloa pretenen fer veure que delictes d'aquest tipus només els comet el PP. La fortor va augmentant, i les denúncies, lamentablement i sospitosament, no provenen mai d'actuacions d'ofici iniciades pels fiscals. Són particulars els que, a més de pagar els impostos, s'han de preocupar de destapar els afers bruts públics que el nostre sistema permet. Alguns polítics es mantenen contents i es creuen salvats mentre algunes coses no aflorin als diaris ni a la televisió. Però en els afers de poble, a la gent no li cal publicitat. El contribuent municipal s'ho ensuma gairebé tot, i sap que el desprestigi de la classe política catalana no l'ha provocada pas en Bush. A Catalunya ens queden dues opcions: seguir dissimulant fins que allò que tots sabem esclati també i es munti un sidral, o arremangar-nos i posar-nos a treballar per aplicar-hi solucions. I per no ser acusat de manca de positivisme, voldria suggerir tres actuacions concretes que ajudarien -ni que fos una mica- a evitar que Catalunya continués baixant desbocadament, com ho està fent, pel pendent del desprestigi. Primera. Instaurar les llistes obertes mixtes per a l'elecció d'ajuntaments. No parlo de ciència-ficció, o de solucions existents només en cultures llunyanes. Les llistes mixtes les utilitzen a Portugal, França, Alemanya, etc. Consisteix en aquell mètode pel qual els ciutadans poden elegir l'alcalde entre els noms d'una llista oberta. Noms de persones que no cal que siguin de cap partit. En paral·lel, mitjançant una altra llista tancada, s'elegeix la composició del consistori; i això es fa votant llistes confeccionades per partits. Resultat: l'alcalde és independent dels partits i presideix l'ajuntament, però la tasca municipal s'executa segons la composició política del consistori. El marro i les irregularitats estan mínimament controlades. L'equilibri és evident. Segon. Llei nova de finançament de partits. S'ha d'acabar amb el fet lamentable que els ajuntaments actuïn d'oficines de recaptació dels partits -mitjançant aportacions que es duen a terme, això sí, pel bonic mètode dels donatius anònims "desinteressats"-. La irregularitat a les institucions (públiques o econòmiques com, per exemple, són les empreses) acaba portant a la corrupció de les persones. Una empresa poc honorable no genera empleats honrats. La vida és així i no descobreixo res nou. Els partits, els seus membres, i els ajuntaments, no poden gaudir de privilegis que els permetin saltar-se principis de transparència i honradesa que són evidents i universals. Tercer. Els comptes municipals, degudament auditats, s'han de penjar a la web corresponent. No cal que els ajuntaments ens enviïn propaganda sobre la feina feta on, a sobre, se'ns tracta d'imbècils. Que els ajuntaments facin com fan les corporacions privades: la memòria econòmica de l'any s'ha de penjar a la web per a qui vulgui descarregar-se-la per Internet i llegir-la. Cal saber d'on vénen i a on se'n van els diners. I volem saber l'opinió dels auditors sobre la legalitat de les operacions. Ja ho veuen. Tres accions concretes i específiques -que no sigui dit que només es tracta de criticar, sense aportar-hi res-. Aquest afer, la irregularitat municipal, és un problema que només els polítics poden solucionar. És seva la responsabilitat. Mentre no ho facin, la traducció al sicilià d'oasi seguirà sent omertà. Xavier Roig és enginyer i escriptor.
Anasagasti considera una "castaña" la "pluja fina" de Carod
pesolbullit | 09 Desembre, 2006 00:08
reproduït d'e-noticies.com.- El dirigent del PNB Iñaki Anasagasti qüestiona en el seu bloc la "lluvia fina" que va defensar el president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, el passat 24 de novembre durant el debat d'investidura de José Montilla com a nou president de la Generalitat. L'exportaveu del PNB al Congrés afirma que "Carod Rovira, socio de la señora Errazti, aseguró el 24 de noviembre en el pleno de investidura de Montilla que el nuevo gobierno tripartito catalán no practicará un catalanismo de fin de semana sino que éste será de lluvia fina, de la cotidianidad y de la construcción diaria y pidió que se consensúen los grandes temas del país. Sería bueno que esta fórmula se la haga llegar a sus amigos Errazti, Ziarreta y Lasagasbaster que de palabra reivindican el chaparrón y de hecho el butacón". "No sé -afegeix- por aquí cómo tanto abertzale que anda suelto no analiza con mayor desapasionamiento lo ocurrido en Catalunya y sobre todo este buen discurso nacionalista de Artur Mas que desmiente todas las cosas que se han dicho sobre su regionalismo. A mí me ha parecido bueno el discurso de Mas y una castaña para Carod". L'ara senador ja es va mostrar molt crític amb Esquerra en una altra entrada al seu bloc arran del suport a Montilla.
Angel Casas denuncia la incompetència i les males arts dels polítics catalans
pesolbullit | 09 Desembre, 2006 00:07
El periodista i director del programa Senyores i senyors a TVE Catalunya, Àngel Casas, ha criticat el tancament de la programació catalana de La 2 en un article d'opinió a El Periódico. Casas ha recordat que "aquelles 20 hores de desconnexió, arrencades amb esforç i negociacions àrdues -entregades amb garreperia i, sovint, incomprensió, regatejades amb poquíssima sensibilitat, arraconades en horaris impossibles i com qui diu de saldo- a la programació estatal de La 2, desapareixen. D'una revolada. És una ordre. Ja està". El periodista també ironitza en puntualitzar que "queda el cafè per a tothom. Queda aquella mitja hora diària en què la Primera desconnecta al migdia per donar pas a l'"informatiu regional", com passa a tots els centres territorials: Extremadura, Castella i Lleó, Aragó, Comunitat Murciana...". Àngel Casas també passa comptes a l'article amb alguns polítics en recordar que "suport incondicional és el que van dir que va oferir Benach a les emissions en català de Ràdio 4 i Televisió Espanyola. I molts ens ho vam creure. Com ens vam creure la solidaritat de Joan Ridao, d'ERC, i Joan Boada, d'ICV-EUiA, i la seva insistència que el Govern central ha de garantir les emissions en català dels seus mitjans públics de comunicació a Catalunya i assumir els seus costos davant la proposta nova de crear un Consorci de comunicació integrat pel Govern central, la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Fins i tot a alguns se'ns va reviscolar l'esperança quan el president Montilla, en resposta al portaveu de Ciutadans durant el debat d'investidura, li va aconsellar que visités una llibreria per comprendre l'estat del català davant del castellà. Així que Montilla posi la tele i faci una mica de zàping, vaig pensar jo, entendrà per què la desconnexió catalana de La 2 no pot desaparèixer". Per Àngel Casas "s'ha de ser molt desmemoriat o molt ingrat per ignorar el paper que va jugar el centre de Sant Cugat -i en el seu moment el de Miramar- en el restabliment de les llibertats i en la normalització del català. Perquè les llibertats i la normalització d'una llengua maltractada -encara avui- no són únicament patrimoni dels informatius, sinó que s'estén a totes les fórmules de la comunicació audiovisual fetes d'una manera digna". A més afegeix que "