SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

L'ajuntament eivissenc de Sant Josep podria ser el següent en caure

pesolbullit | 06 Desembre, 2006 23:50

reproduÏt d'eivissaconfidencial.com .- El nerviosisme del PP per l'activitat de la Fiscalia Anticorrupció és evident. Després de l'escàndol que suposa la filtració de l'actuació policial a Andratx, que va permetre la destrucció de documents, i després que hagi transcendit que el president i el secretari general del PP (Jaume Matas i J. M. Rodríguez, respectivament) es reuniren amb l'alcalde detingut poques hores abans de l'actuació policial, surt la suposada trucada anònima avisant d'una nova actuació contra 5 ajuntaments del PP. El fet de fer públic aquest avís als corruptes ha desfermat la polèmica. Segons alguns mitjans pròxims al PP, un dels ajuntaments que es tem que podria rebre una visita de la policia és el de Sant Josep. Pel que sabem la situació en aquesta corporació municipal era de calma en els últims dies, encara que tothom parla de les accions policials i judicials contra la corrupció. Ningú no ha detectat cap moviment estrany, que en tot cas podria ser més perillós que la inactivitat si hi hagués alguna cosa que amagar. El fet més significatiu és que ningú no se sorprèn que el nom de Sant Josep surti insistentment quan es parla de corrupció urbanística.

Corrupció i colonialisme a Mallorca

pesolbullit | 06 Desembre, 2006 17:43

Reproduït de www.diaridebalears.com.- Per ventura valdria la pena que els mallorquins víctimes de la corrupció institucionalitzada, com fan alguns col·lectius activistes del País Basc, féssim servir samarretes amb un eslògan a l'esquena. Aquí la tortura, la colonització i la pressió que exerceix el poder té un nom. Aquesta realitat està associada a una forma concreta de fer política, sobretot a una, a aquella versió autòctona del caciquisme històric que es reprodueix de forma cíclica, més enllà del règim polític conjuntural. La corrupció és, també, un dels símptomes evidents de la colonització i de la genètica dels països colonitzats. El colonitzat no confia en el colonitzador, però hi col·labora i n'extreu un rèdit personal. Els països colonitzats tendeixen a desinteressar-se de tot allò que saben que tanmateix no està en les seves mans solucionar-ho, i deleguen aquesta funció als funcionaris de la metròpoli, conscients que la seva tasca principal és obtenir el màxim resultat econòmic de la seva situació de precarietat social i política. De tal manera que, en aquestes colònies, hi funcionen paral·lelament dos sistemes, dos models, dues formes de poder. El poder visible, que pertany a les institucions i que és essencialment dèbil; mentre que el poder invisible està controlat per aquells individus i col·lectius que tenen una habilitat especial per actuar omplint tots aquells buits que permet la foscor de la legalitat. En aquests territoris, generalment, les institucions estan governades per partits o agrupacions conservadores, peces essencials en l'engranatge funcional d'aquesta societat. És així, fonamentalment, perquè la majoria d'individus que donen forma a aquesta societat depenen econòmicament o bé de les institucions o d'empreses relacionades directament o indirectament amb el sector econòmic dominant, controlat, també, des de les institucions. Aquest populisme corrupte, colonitzador i conservador, tanmateix té els dies comptats. Mirau, si no, allò que està passant en la majoria d'estats llatinoamericans i el procés d'incorporació de l'indigenisme a la democràcia. Pere Fullana. Historiador

La direcció d'ERC segueix patinant, Josep Huguet vol acabar amb el sistema assembleari d'ERC

pesolbullit | 06 Desembre, 2006 06:59

El dilluns 4 de desembre en el programa de TV3 "els matins amb Josep Cuní" el dirigent d'ERC i ja nou conseller de la Generalitat, Josep Huguet, va demostrar el perfil cada cop més "democràtic" que té l'actual direcció d'ERC, afirmant que des de la direcció seguiran intentant que ERC deixi de ser un partit assembleari. ERC des de sempre ha estat un partit assembleari, és a dir, un partit on es permet que tots els militants assisteixin al Congrés Nacional on s'elegeix a la direcció del partit. A la resta de partits als congressos només hi poden assistir les persones escollides a dit pels òrgans de direcció del partit, es a dir, que la pasterada està garantida, a no ser que el partit s'estabelli de forma espectacular en unes eleccions o que els que manin vulguin plegar per iniciativa pròpia és virtualment impossible que els que ocupen la direcció del partit siguin moguts de la cadira. A ERC la situació és diferent i això fa que les bases tinguin molta més força i que la cúpula del partit pugui saltar pels aires si gira l'esquena als militants i no escolta a les bases. Això és el que fa que els senyors Carod, Puigcercós, Huguet i companyia no dormin tranquils, saben que la decisió unilateral que han pres de pactar amb els socialistes no ha agradat a molts militants i a molts votants i que ho poden pagar car en el proper Congrés. Ja van intentar el juliol del 2004 en el Congrés de Lleida suprimir l'assemblearisme i les bases ho van tombar per àmplia majoria, però seguiran insistint perquè se'ls hi enfot la democràcia interna del partit, el que ells volen és aferrar-se bé a la cadira i poder fer el que els roti sense haver de donar cap explicació a la militància. És molt trist.

Dimiteix un regidor pel suport d'ERC a Montilla

pesolbullit | 06 Desembre, 2006 06:28

reproduït d'e-notícies.com .- El regidor per ERC a l'ajuntament d'Arenys de Munt, Josep Manel Jiménez i Gil, ha renunciat a la seva acta de regidor per "no poder defensar un pacte el qual, com a independentista, no l'entenc i no hi puc creure", fent referència al govern tripartit de la Generalitat. En una carta oberta publicada a la revista local Batec, el regidor discrepa del camí escollit pel seu partit per aconseguir la sobirania: "Penso, i és la meva opinió personal, que un partit independentista ha de treballar per aconseguir la plena sobirania de la nació i que quan accedeixi al poder, o a governar, sigui perquè es donen les condicions mínimes favorables per intentar assolir aquest objectiu". "No entenc que un partit polític, la finalitat del qual és aconseguir la independència, pugui fer President del Principat una persona que públicament ha dit que els drets històrics de Catalunya no existeixen; o que ha votat en contra de la unitat de la llengua catalana; o que va presentar esmenes a l'Estatut del 30 de setembre de 2006 l'endemà mateix de la seva aprovació pel Parlament català. Tampoc entenc que es pugui fer un pacte estable amb aquells que , respecte a l'Estatut, estiguin als antípodes del posicionament que vàrem defensar nosaltres; o amb aquells que, justament per aquest motiu, ens van fer fora del Govern", afegeix Jiménez en el seu escrit. Malgrat tot, el fins ara regidor no deixarà de militar a ERC per seguir treballant "des de l'ombra" per la sobirania. Jimenez ha expressat que molts companys han "entès" la seva decisió i ha assegurat que "si el pacte s'hagués fet amb CiU hauria actuat de la mateixa manera". Josep Manel Jiménez és el segon regidor d'ERC del Maresme que renuncia al seu càrrec després del pacte entre les tres forces del nou govern de la Generalitat; el primer va ser el regidor de Mataró, Genís Bargalló.

Puigcercós i el numeret de la bandera espanyola

pesolbullit | 06 Desembre, 2006 05:57

Ens sembla molt bé que es despengi la banderota espanyola dels edificis oficials de Catalunya, per tant no criticarem al senyor Puigcercós per treure aquest drap del mig, tan si porta la banderota a la tintoreria com si la llença a un abocador de residus nuclears ens sembla bé, la nostra crítica va per un altre camí. Si el patriota espanyol Joseíto Montilla és President de Catalunya és perquè el senyor Puigcercós i els seus amics de la direcció d'ERC ho han volgut, per tant és la direcció d'ERC la responsable de que la banderota en qüestió torni a onejar a la conselleria de Governació. Per altra banda sorpren la velocitat amb la que el senyor Puigcercós ha accedit a abaixar-se els pantalons. Si decideixes treure la banderota ho has de fer amb totes les conseqüències i peti qui peti, en cas contrari la imatge que dones és la d'algú poc seriós, algú incapaç de fer respectar les seves decisions. Puigcercós podria dir el mateix que deia Grouxo Marx: "aquests són els meus principis i si no li agraden en tinc uns altres"

Perilla l'hegemonia del PP al País Valencià

pesolbullit | 06 Desembre, 2006 05:53

reproduÏt de tribuna.cat.- Com ha caigut entre el PP valencià el pacte a què han arribat cinc formacions progressistes, nacionalistes i ecologistes per tal de presentar-se unides a les eleccions autonòmiques del 27 de maig? Podríem resumir-ho amb la frase que el president d¹ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, va pronunciar al Congrés dels Diputats durant la presa en consideració del nou Estatut català; una frase que, al seu torn, evocava el Quixot: ³Ladran, luego cabalgamos². El Compromís pel País Valencià, que es resumeix en setze punts, ha representat un sotrac en la línia de flotació dels conservadors, que controlen les principals institucions valencianes, gràcies, en part, a la tanca del 5% de vots a àmbit autonòmic, per sota dels quals els partits no obtenen representació ­el Bloc va obtenir un 4,6% al 1999, i un 4,75% al 2003, mentre els secessionistes d¹Unió Valenciana, competidors directes del PP, van quedar-se al 4,8% i al 3%, respectivamentS i amb la llei d¹Hondt, ja se sap, el partit més votat se¹n beneficia directament, d¹aquesta tanca única a tot l¹estat­. Una tanca que els populars s¹entesten a no modificar a la llei electoral, tot i que de ben segur, apunten experts electoralistes, que els interessaria la confluència d¹EUPV i Bloc per separat. El pacte ³atempta contra l¹Estatut i la Constitució, va contra els interessos del poble, proposa un canvi del model d¹estat i la paralització econòmica de la Comunitat², ha etzibat el president valencià, Francesc Camps. Poc abans, Vicente Rambla, portaveu del Govern que presideix Camps, va inaugurar el que es preveu com una cataracta inesgotable d¹anatemes contra la coalició, en comparar-la amb l¹esquerra abertzale: ³És un intercanvi de cromos, com al pati d¹un col·legi; una suma d¹interessos, un cóctel explosiu. És la barreja d¹un partit comunista i marxista amb un de nacionalista, és com barrejar l¹oli i l¹aigua, són elements impossibles de barrejar, que tan sols donen resultat en casos molt extrems, com en el d¹Herri Batasuna, salvant les distàncies². Unes distàncies que, si atenem les contundents explicacions de Rambla, semblen que només siguen geogràfiques. ³No és comparable² amb Batasuna, ha dit Camps, per qui, la de Rambla, era ³una reflexió de ciència política, resultant de sumar el marxisme d¹EUPV i el nacionalisme del Bloc². Acompanyat pel vicepresident del Consell, Víctor Campos; el portaveu Rambla; la secretària general del PP valencià, Adela Pedrosa; el vicesecretari general, Ricardo Costa, i el portaveu parlamentari, Serafín Castellano ­és a dir, per tota la plana major del seu partit, com feia mesos i mesos que no passavaS i això que tots ells són campsistes­, el president valencià ha anunciat que remetrà a tots els càrrecs públics de la seua formació una còpia de l¹acord signat entre Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista Valencià, a fi que el facen públic a les seues comarques: ³No pot passar inadvertit, aquest acord, han de saber què està passant. Aquest no és un document qualsevol, ni les conclusions d¹unes jornades o d¹un seminari. És el document base d¹un programa electoral que Ignasi Pla ha dit que està disposat a encapçalar. Si Joan Ignasi Pla [candidat del PSPV-PSOE] l¹accepta, serà la major errada política comesa per un dirigent polític en la història de la democracia espanyola². Segons Camps, ³Pla ­que, en conèixer l¹acord, ha afirmat que està ³disposat a encapçalar el canvi: si els valencians volen canvi, tindran canvi²­ ha d¹explicar a la societat si accepta o no el document subscrit entre EUPV i Bloc. És importantíssim conèixer les seues intencions. El pacte proposa un canvi de model d¹estat, ja que parla de república federal; elimina les diputacions provincials, buidant-les de competències en favor de les comarques; consolida el projecte dels Països Catalans partint de la unitat de la llengua, i proposa la paralització econòmica valenciana, impossibilitant el transvasament de l¹Ebre, l¹AVE, a més d¹augmentar els impostos i la implantació de l¹ecotaxa². La premsa conservadora tampoc no ha dubtat a manipular el document subscrit per EUPV i Bloc. Las Provincias, tot i no ser el diari anticatalanista i ultraconservador dels anys vuitanta i noranta, ha recuperat una mica aquell discurs per tal de posar contra les cordes l¹aspirant socialista: ³Pla evita aclarir si dóna suport a la república, l¹autodeterminació i els Països Catalans², ha titulat, sense tenir en compte que l¹acord entre les dues formacions no recull, en cap moment, cap referència a la unitat més enllà del reconeixement explícit de la llengua compartida amb Catalunya i les Illes Balears. Les comparances amb Catalunya, el País Basc, les Illes Balears o Galícia, on els socialistes o bé governen o bé han governat amb partits nacionalistes, no han tardat gaire ha brollar, per boca dels principals dirigents del PP. No hem d¹oblidar que el pacte, al 2003 i sobre els 99 diputats de què disposaran les Corts valencianes des del juny vinent, hauria menat a un hemicicle en què el PP tindria 50 diputats ­la majoria absoluta més ajustada possible, que potser ja hauria perdut i tot, tenint en compte que pel camí ha pedut un diputat trànsfuga, fugit a l¹extremista Coalició Valenciana­; per 39 del PSPV-PSOE i 10 del Compromís pel País Valencià. Així doncs, només que al maig el PP patesca el més mínim desgast ­va recollir el 47,9% dels vots, al 2003, per sota del 45% perdria la seua hegemonia­, podria dir adéu a un dels seus més importants feus de l¹estat. Quallarà o no, doncs, el discurs de la por? El PSPV-PSOE s¹ha mostrat satisfet, per l¹entesa multipatida, però ha de mesurar les passes que fa als pròxims cinc mesos. No debades, tothom té més o menys clar quins són els aliats preferents dels socialistes, i que el PP només podria somiar amb suports a les Corts si hi accedeix el regionalisme secessionista. Alhora, però, els socialistes tenen clar que han de marcar distància amb els seus possibles companys de Govern. Més encara: des de les files d¹EUPV i Bloc, qui sap si després d¹haver-ho parlat amb la direcció de Pla, han deixat clar que, en cas que el PP perda la majoria absoluta, no tenen clar si formaran part del Govern o només li donaran suport puntualment. Alguns sectors del PP, de fet, saluden l¹acord d¹esquerra perquè entenen que deixa lliure l¹espai de centre als conservadors. Seria una situació semblant a la que, al 2000, va permetre José María Aznar obtenir la majoria absoluta, quan el PSOE i Izquierda Unida, gràcies a l¹acord entre Joaquín Almunia i Francesc Frutos, van concórrer amb llistes conjuntes a les circumscripcions on els segons no tenien possibilitat d¹obtenir representació al Congrés. El temps dirà, per tant, si serà caixa o faixa. Queda clar, però, que qualsevol moviment de l¹electorat serà fatídic, tenint en compte que la relació 50-39-10 és molt i molt estreta. Al 2004, en les eleccions espanyoles, PSOE, Esquerra Unida i Bloc ja van superar, de dos punts, el PP, que malgrat tot no va baixar del 47,5%. Ara els vots del Bloc, però hi computaran. Com a Match Point, la pilota pot caure a qualsevol banda de la xarxa. I allà on caiga, vés per on, l¹un o els altres guanyaran aquest emocionant partit.

Qui avisà a qui de la detenció del batlle d'Andratx?

pesolbullit | 06 Desembre, 2006 05:46

Reproduït de www.diaridebalears.com Operació Vora Mar Qui avisà a qui de la detenció? La conseqüència va ser la destrucció de documents municipals a corre cuita J. RIERA. Palma.Eugenio Hidalgo continua a la presó per la destrucció dels documents de l'Ajuntament el diumenge 26 de novembre, un dia abans de ser detingut. La desaparició de proves és prou greu perquè el jutge Latorre no vulgui sentir parlar, de moment, de llibertat sota fiança. Per això adquireix un gran valor per dimensionar l'abast del cas Andratx qui digué a Hidalgo que el detendrien, amb temps suficient perquè es triturassin proves, però amb les presses per fer-ho a darrera hora i malament, ja que es tiraren a un contenidor. El president Matas, que es reuní amb Hidalgo l'horabaixa del dissabte dia 25 de novembre, nega que sabés que dilluns detendrien Hidalgo. Afirma que l'entrevista era en realitat una audiència que havia sol·licitat l'aleshores batle uns dies abans, i només reconeix que des de feia temps tenia notícies d'una possible imputació d'Hidalgo, però no d'un imminent emmanillament. El fet essencial, la clau de l'escàndol, no és tenir notícies d'una possible imputació, sinó gaudir d'una informació concreta, directa, precisa i clara que es produiria la privació de llibertat del batle a les 10.30 hores del dematí 27 de novembre. El fet és que a Andratx es dugué a terme una destrucció ràpida i barroera just després de l'entrevista Matas-Rodríguez-Hidalgo. Qui avisà el batle in extremis? Tenia mitjans Hidalgo per gaudir d'un alt talp privilegiat dins la Guàrdia Civil o la Fiscalia que l'alertàs? O va ser a l'inrevés? Va ser la Conselleria d'Interior la que s'assabentà que detendrien Hidalgo i l'avisà a ell i al president Matas? Si fos així, algunes persones de l'Executiu balear podrien ser acusades de col·laboradors necessaris en l'obstrucció a la justícia, ja que l'avís hauria resultat imprescindible per a la destrucció de proves, que a sobre són documents públics (ambdós supòsits estan castigats pel Codi Penal). Ara correspon al jutge dirimir les passes que seguirà d'aquí endavant amb Hidalgo a la presó i sense perspectives, de moment, de poder tornar a Andratx. Per resoldre l'enigma, sembla a hores d'ara imprescindible que el president Jaume Matas, com a testimoni, presti daclaració davant el jutge Latorre, instructor del sumari (la imputació d'un president només la pot fer el TSJB). No seria la primera vegada. La primavera del 1996 el jutge instructor del cas Calvià, José Castro, cità a declarar l'aleshores president Cristòfol Soler, quan es va fer pública una cinta de vídeo en què Soler apareixia en un hotel de Varadero (Cuba) entrevistant-se amb Andreu Bordoy, exvicepresident del PP de Calvià i ja condemnat per l'escàndol. La imatge del vídeo era perfecta, però el so no, perquè la persona que enregistrà la conversa estava amagada darrere una gàbia de cacatues. Soler acceptà declarar davant Castro amb la condició que fos al Consolat de la Mar i en català. El jutge s'hi va avenir. Soler reconegué tenir un coneixement bastant aproximat de l'escàndol de corrupció calvianer, encara que se'n desmarcà per complet. Negà que ell mogués els fils a l'ombra per desprestigiar Gabriel Cañellas, que encara tenia moltíssim poder tot i que havia dimitit de president per l'afer del túnel de Sóller. Un mes després de declarar davant Castro, Cristòfol Soler Cladera era destituït pel seu propi grup parlamentari i passava per sempre a l'ostracisme polític. Jaume Matas fou designat el seu successor amb la benedicció de José María Aznar, i el juny del 1996 es convertí en el nou president del Govern balear.

De “Cas Andratx” a “Cas Matas”

pesolbullit | 06 Desembre, 2006 05:43

reproduït de tribunamallorca.org.- Hidalgo i Gibert continuaran a la presó. Així ho va decidir el jutge Latorre. El motiu de no haver acceptat la llibertat sota fiança ha estat la destrucció de documents, que ha estat considerada un agreujant. Aquest fet amenaça d’esquitxar Jaume Matas i José María Rodríguez. La reunió mantenguda al Consolat de la Mar amb Hidalgo, el dia abans que intentàs destruir les proves, ha augmentat la indignació popular contra el president. La justícia està investigant una filtració procedent de la cúpula de la Guàrdia Civil, que n’hauria informat un alt càrrec del Govern. Si s’acaba demostrant el que a hores d’ara sembla – que Matas i Rodríguez varen avisar Hidalgo perquè destruís les proves- el president i el conseller serien acusats de complicitat amb un delicte greu. El “cas Andratx” es podria transformar en el “cas Matas”. L’estratègia desesperada dels darrers dies sembla indicar que el PP té coses a amagar. El ple del Consell va ser escenari ahir d’una plantada de l’oposició, resultat de la negativa de la majoria entre el PP i UM a debatre el “cas Andratx” i a assumir les competències en matèria d’urbanisme de l’Ajuntament. Avui el ple del Parlament també ha estat tens, amb un Govern a la defensiva. L’oposició ha acusat al Govern d’haver encoratjat la corrupció, mantenint i ratificant Hidalgo a la batlia i mantenint a la direcció general d’ordenació un presumpte corrupte. El PSOE ha atribuït a Massot entre 236 i 300 informes en matèria d’urbanisme municipal, als quals ha responsabilitzat del desgavell existent a Mallorca. El PSM, per la seva banda, ha demanat al president que abandoni el càrrec pel bé de les Balears, després de recordar-li també els casos Formentera i Bitel.

Matas perd els papers

pesolbullit | 06 Desembre, 2006 05:35

reproduït de tribunamallorca.org.- El cronista ha fet una enquesta entre diversos milenars de persones amb la següent pregunta: "si vostè fos president del Govern i sabés que la policia està investigant els comptes de diversos ajuntaments del seu partit i que, entre d'altres actuacions, s'han intervingut telèfons i altres comunicacions de quina manera faria arribar la informació als seus companys de partit?" El cent per cent dels enquestats han coincidit en respondre que convocarien una roda de premsa i dirien que una telefonada anònima els ha advertit que ben aviat es reproduiran els fets ocorreguts a l'Ajuntament d'Andratx a altres sis ajuntaments. No sabem si aquesta és la manera més lògica d'actuar, però així és com va procedir el president Jaume Matas divendres passat. Comparegué davant els mitjans de comunicació i va afirmar que havia rebut una telefonada anònima en la qual se l'avisava de què avui dimarts serien intervinguts sis ajuntaments més, tots ells governats pel Partit Popular. Hi havia certa expectació per saber si avui passaria qualque cosa, però no hi ha hagut res de nou. Bé, res de nou a altres ajuntaments, perquè sí que han passat moltes coses des del dilluns de la setmana passada quan es destapà l'anomenat "cas Andratx". Sense anar més lluny, ahir dilluns els membres dels partits de l'oposició al Consell de Mallorca abandonaren el plenari que s'estava celebrant, en negar-se la majoria formada per PP i UM a debatre una moció d'urgència presentada pel PSM sobre el cas Andratx. La moció condemnava els casos de corrupció i demanava que el Consell assumís la gestió de les competències d'urbanisme de l'ajuntament intervingut. O avui mateix quan els partits de l'oposició al Parlament de les Illes (PSIB, EU-els Verds i PSM ) han demanat la dimissió del president, Jaume Matas, per la trama de corrupció urbanística d'Andratx i per les mentides que ha dit. Però sobretot ha passat que els ciutadans de les Illes Balears que hagin estat una mca atents als fets que s'han anat produint, ara saben que Jaume Matas ha mentit. Matas va mentir quan va afirmar que el batle d'Andratx Eugenio Hidalgo havia dimitit. Matas va mentir quan va afirmar que havia destituït el seu director general d'Ordenació del Territori, Jaume Massot. Matas va mentir quan va afirmar que no coneixia l'operació d'intervenció de l'ajuntament d'Andratx amb anterioritat. Matas va mentir quan va dir tot allò de la telefonada anònima. Matas va mentir quan va ocultar la reunió que va mantenir al Consolat amb l'ara ja l'ex-batle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, dos dies abans que aquest fos detingut. Mentrestant, el jutge ha prorrogat l'empresonament provisional i sense fiança a Eugenio Hidalgo, i a l'ex-zelador d'Urbanisme, Jaume Gibert. Aquesta mesura els va ser imposada dijous al vespre i ahir dilluns el jutge la va refermar, si bé sense la mesura d'incomunicació. A hores d'ara, l'ex-director d'Ordenació del Territori, Jaume Massot, es troba en llibertat amb càrrecs. Segons l'acta del jutge que porta el cas de la trama de corrupció, els imputats formaven part "d'una trama de societats que sembla que emparava delictes contra la ordenació del territori, falsedat i prevaricació urbanística, associació il·lícita, emblanquiment de capitals, delictes contra la hisenda pública i de negociacions prohibides". Ja s'ha comprovat que Hidalgo, després de la reunió amb Matas i abans de la detenció, intentà fer desaparèixer documents. En canvi, és impossible saber quants ajuntaments s'han dedicat a destruir papers després de l'avís del president de les Illes Balears. Sí que sembla evident que Matas ha perdut els papers.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb