Qui avisà a qui de la detenció del batlle d'Andratx?
pesolbullit | 06 Desembre, 2006 05:46
Reproduït de www.diaridebalears.com Operació Vora Mar Qui avisà a qui de la detenció? La conseqüència va ser la destrucció de documents municipals a corre cuita J. RIERA. Palma.Eugenio Hidalgo continua a la presó per la destrucció dels documents de l'Ajuntament el diumenge 26 de novembre, un dia abans de ser detingut. La desaparició de proves és prou greu perquè el jutge Latorre no vulgui sentir parlar, de moment, de llibertat sota fiança. Per això adquireix un gran valor per dimensionar l'abast del cas Andratx qui digué a Hidalgo que el detendrien, amb temps suficient perquè es triturassin proves, però amb les presses per fer-ho a darrera hora i malament, ja que es tiraren a un contenidor. El president Matas, que es reuní amb Hidalgo l'horabaixa del dissabte dia 25 de novembre, nega que sabés que dilluns detendrien Hidalgo. Afirma que l'entrevista era en realitat una audiència que havia sol·licitat l'aleshores batle uns dies abans, i només reconeix que des de feia temps tenia notícies d'una possible imputació d'Hidalgo, però no d'un imminent emmanillament. El fet essencial, la clau de l'escàndol, no és tenir notícies d'una possible imputació, sinó gaudir d'una informació concreta, directa, precisa i clara que es produiria la privació de llibertat del batle a les 10.30 hores del dematí 27 de novembre. El fet és que a Andratx es dugué a terme una destrucció ràpida i barroera just després de l'entrevista Matas-Rodríguez-Hidalgo. Qui avisà el batle in extremis? Tenia mitjans Hidalgo per gaudir d'un alt talp privilegiat dins la Guàrdia Civil o la Fiscalia que l'alertàs? O va ser a l'inrevés? Va ser la Conselleria d'Interior la que s'assabentà que detendrien Hidalgo i l'avisà a ell i al president Matas? Si fos així, algunes persones de l'Executiu balear podrien ser acusades de col·laboradors necessaris en l'obstrucció a la justícia, ja que l'avís hauria resultat imprescindible per a la destrucció de proves, que a sobre són documents públics (ambdós supòsits estan castigats pel Codi Penal). Ara correspon al jutge dirimir les passes que seguirà d'aquí endavant amb Hidalgo a la presó i sense perspectives, de moment, de poder tornar a Andratx. Per resoldre l'enigma, sembla a hores d'ara imprescindible que el president Jaume Matas, com a testimoni, presti daclaració davant el jutge Latorre, instructor del sumari (la imputació d'un president només la pot fer el TSJB). No seria la primera vegada. La primavera del 1996 el jutge instructor del cas Calvià, José Castro, cità a declarar l'aleshores president Cristòfol Soler, quan es va fer pública una cinta de vídeo en què Soler apareixia en un hotel de Varadero (Cuba) entrevistant-se amb Andreu Bordoy, exvicepresident del PP de Calvià i ja condemnat per l'escàndol. La imatge del vídeo era perfecta, però el so no, perquè la persona que enregistrà la conversa estava amagada darrere una gàbia de cacatues. Soler acceptà declarar davant Castro amb la condició que fos al Consolat de la Mar i en català. El jutge s'hi va avenir. Soler reconegué tenir un coneixement bastant aproximat de l'escàndol de corrupció calvianer, encara que se'n desmarcà per complet. Negà que ell mogués els fils a l'ombra per desprestigiar Gabriel Cañellas, que encara tenia moltíssim poder tot i que havia dimitit de president per l'afer del túnel de Sóller. Un mes després de declarar davant Castro, Cristòfol Soler Cladera era destituït pel seu propi grup parlamentari i passava per sempre a l'ostracisme polític. Jaume Matas fou designat el seu successor amb la benedicció de José María Aznar, i el juny del 1996 es convertí en el nou president del Govern balear.
De “Cas Andratx” a “Cas Matas”
pesolbullit | 06 Desembre, 2006 05:43
reproduït de tribunamallorca.org.- Hidalgo i Gibert continuaran a la presó. Així ho va decidir el jutge Latorre. El motiu de no haver acceptat la llibertat sota fiança ha estat la destrucció de documents, que ha estat considerada un agreujant. Aquest fet amenaça d’esquitxar Jaume Matas i José María Rodríguez. La reunió mantenguda al Consolat de la Mar amb Hidalgo, el dia abans que intentàs destruir les proves, ha augmentat la indignació popular contra el president. La justícia està investigant una filtració procedent de la cúpula de la Guàrdia Civil, que n’hauria informat un alt càrrec del Govern. Si s’acaba demostrant el que a hores d’ara sembla – que Matas i Rodríguez varen avisar Hidalgo perquè destruís les proves- el president i el conseller serien acusats de complicitat amb un delicte greu. El “cas Andratx” es podria transformar en el “cas Matas”. L’estratègia desesperada dels darrers dies sembla indicar que el PP té coses a amagar. El ple del Consell va ser escenari ahir d’una plantada de l’oposició, resultat de la negativa de la majoria entre el PP i UM a debatre el “cas Andratx” i a assumir les competències en matèria d’urbanisme de l’Ajuntament. Avui el ple del Parlament també ha estat tens, amb un Govern a la defensiva. L’oposició ha acusat al Govern d’haver encoratjat la corrupció, mantenint i ratificant Hidalgo a la batlia i mantenint a la direcció general d’ordenació un presumpte corrupte. El PSOE ha atribuït a Massot entre 236 i 300 informes en matèria d’urbanisme municipal, als quals ha responsabilitzat del desgavell existent a Mallorca. El PSM, per la seva banda, ha demanat al president que abandoni el càrrec pel bé de les Balears, després de recordar-li també els casos Formentera i Bitel.
Matas perd els papers
pesolbullit | 06 Desembre, 2006 05:35
reproduït de tribunamallorca.org.- El cronista ha fet una enquesta entre diversos milenars de persones amb la següent pregunta: "si vostè fos president del Govern i sabés que la policia està investigant els comptes de diversos ajuntaments del seu partit i que, entre d'altres actuacions, s'han intervingut telèfons i altres comunicacions de quina manera faria arribar la informació als seus companys de partit?" El cent per cent dels enquestats han coincidit en respondre que convocarien una roda de premsa i dirien que una telefonada anònima els ha advertit que ben aviat es reproduiran els fets ocorreguts a l'Ajuntament d'Andratx a altres sis ajuntaments. No sabem si aquesta és la manera més lògica d'actuar, però així és com va procedir el president Jaume Matas divendres passat. Comparegué davant els mitjans de comunicació i va afirmar que havia rebut una telefonada anònima en la qual se l'avisava de què avui dimarts serien intervinguts sis ajuntaments més, tots ells governats pel Partit Popular. Hi havia certa expectació per saber si avui passaria qualque cosa, però no hi ha hagut res de nou. Bé, res de nou a altres ajuntaments, perquè sí que han passat moltes coses des del dilluns de la setmana passada quan es destapà l'anomenat "cas Andratx". Sense anar més lluny, ahir dilluns els membres dels partits de l'oposició al Consell de Mallorca abandonaren el plenari que s'estava celebrant, en negar-se la majoria formada per PP i UM a debatre una moció d'urgència presentada pel PSM sobre el cas Andratx. La moció condemnava els casos de corrupció i demanava que el Consell assumís la gestió de les competències d'urbanisme de l'ajuntament intervingut. O avui mateix quan els partits de l'oposició al Parlament de les Illes (PSIB, EU-els Verds i PSM ) han demanat la dimissió del president, Jaume Matas, per la trama de corrupció urbanística d'Andratx i per les mentides que ha dit. Però sobretot ha passat que els ciutadans de les Illes Balears que hagin estat una mca atents als fets que s'han anat produint, ara saben que Jaume Matas ha mentit. Matas va mentir quan va afirmar que el batle d'Andratx Eugenio Hidalgo havia dimitit. Matas va mentir quan va afirmar que havia destituït el seu director general d'Ordenació del Territori, Jaume Massot. Matas va mentir quan va afirmar que no coneixia l'operació d'intervenció de l'ajuntament d'Andratx amb anterioritat. Matas va mentir quan va dir tot allò de la telefonada anònima. Matas va mentir quan va ocultar la reunió que va mantenir al Consolat amb l'ara ja l'ex-batle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, dos dies abans que aquest fos detingut. Mentrestant, el jutge ha prorrogat l'empresonament provisional i sense fiança a Eugenio Hidalgo, i a l'ex-zelador d'Urbanisme, Jaume Gibert. Aquesta mesura els va ser imposada dijous al vespre i ahir dilluns el jutge la va refermar, si bé sense la mesura d'incomunicació. A hores d'ara, l'ex-director d'Ordenació del Territori, Jaume Massot, es troba en llibertat amb càrrecs. Segons l'acta del jutge que porta el cas de la trama de corrupció, els imputats formaven part "d'una trama de societats que sembla que emparava delictes contra la ordenació del territori, falsedat i prevaricació urbanística, associació il·lícita, emblanquiment de capitals, delictes contra la hisenda pública i de negociacions prohibides". Ja s'ha comprovat que Hidalgo, després de la reunió amb Matas i abans de la detenció, intentà fer desaparèixer documents. En canvi, és impossible saber quants ajuntaments s'han dedicat a destruir papers després de l'avís del president de les Illes Balears. Sí que sembla evident que Matas ha perdut els papers.
Joan B. Culla: `"Per ERC no suposa el mateix fer president a Maragall que fer president a Montilla"
pesolbullit | 03 Desembre, 2006 06:53
El catedràtic d'Història Contemporània de la UAB Joan B. Culla afirma, en un article publicat a El País, que “a partir d’ara ens avorrirem moltíssim” en referència a l'executiu que presidirà José Montilla, on no es preveuen les “relliscades” que va cometre el govern en l’anterior etapa del govern de coalició PSC/CpC-ERC-ICV/EUiA presidit per Pasqual Maragall. L’historiador ho argumenta en base al caràcter de Montilla i al clima polític que hi ha instal.lat en les forces d’esquerres i catalanistes que governen el país. Així, Culla considera, de forma simptomàtica, grossa la "diferència entre l'atmòsfera regnant al Palau de la Generalitat el 20 de desembre de 2003, dia en que Maragall va prometre el càrrec, i la del 28 de novembre de 2006, en que ho ha fet Montilla" i minso "l'entusiasme públic" a excepció de la "càlida ovació d'adéu a Maragall". El comunicador expert en la història del catalanisme polític i el conflicte arabo-israelià analitza, en especial, el paper d'ERC aquests darrers temps i el seu pas cap a "un ànim desacomplexat , sense els escrúpols, ni les prevencions, ni l'afany justificador de tres anys enrera". Culla es demana si la gestió governamental de l'Entesa, centrada només en "l'estricta eficàcia adminsitrativa" i "l'oblit de les polítiques identitàries" no tendrà repercusió negativa en les borses de vot d'Esquerra Republicana i, en hipotètica conseqüencia, portarà aun mal resultat electoral independentista als comicis municipals de maig de 2007. El professor apunta que, potser, seria important per a ERC tornar, al cor de l'executiu, a "recuperar la fibra nacionalista i buscar un cert grau de tensió amb el PSC" i recorda que, la primavera de 2008, vendran les eleccions estatals en les que el partit republicà té "la difícil tasca de defensar un score altíssim, el millor de la seva història recent: 650.000 sufragis i 8 diputats". Culla clou afirmant que el nou govern li porta sentiments "contraposats", des de la "satisfacció enfront de la continuïtat de noms amb grossor i eficàcia gestora com Antoni Castells i Joaquim Nadal" fins als "dubtes en relació al paper i el pes de la vicepresidència que exercirà Josep-Lluís Carod-Rovira", tot passant "pels bons auguris per a Joan Manuel Tresserras a Cultura"