SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

ERC tem que l'independentisme en massa els giri l'esquena

pesolbullit | 12 Novembre, 2006 06:10

Reproduït de www.e-noticies.com ERC tem una fuga de vots a les municipals La direcció nacional d'Esquerra tem que alguns votants decebuts passin factura a les properes eleccions municipals -previstes pel 27 de maig de l'any vinent- i ha decidit fer una campanya per explicar la seva opció per un nou pacte amb el PSC i ICV, segons s'ha reconegut al consell nacional de la formació celebrat a Solsona (Solsonès). El nou Govern d'Entesa ha rebut, tanmateix, un suport majoritari dels quadres d'ERC amb 162 vots a favor, només dos en contra i 10 en blanc, amb cap intervenció a favor d'un pacte amb CiU i només una de mantenir-se a l'oposició.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Carod i Puigcercós lliuren amb cos i ànima ERC a l'espanyolisme del PSOE

pesolbullit | 12 Novembre, 2006 06:08

Reproduït de www.e-noticies.com Puigcercós demana seny als seus diputats a Madrid Joan Puigcercós, amb Joan Tardà, a la seu d'ERC Les rígides normes de conducta que s'ha imposat el futur Govern de l'Entesa també regiran per a ERC a Madrid. L'encara portaveu republicà al Congrés, Joan Puigcercós, va reunir dijous passat els seus diputats per ordenar-los que evitin qualsevol intervenció altisonant que, convenientment explotada pel PP i els seus mitjans, pugui posar en dificultats el PSOE i, de rebot, José Montilla. Adéu a les picabaralles per l'ús del català a la tribuna i a les proclames independentistes. Almenys, per un temps, segons informa El Periódico."Ordre, serenitat i formes". Així resumeix Puigcercós la consigna que ha transmès als vuit diputats d'Esquerra al Congrés, encapçalats pel valencià Agustí Cerdà, que la setmana que ve el substituirà com a portaveu. El secretari general d'ERC renunciarà d'aquí a uns quants dies al seu escó per assumir la cartera de Governació, però abans ha volgut alliçonar els seus perquè no dinamitin a Madrid la imatge de cohesió institucional que s'està començant a forjar l'encara no constituït Govern de la Generalitat."És un problema d'estètica. Hem estat durant més de dos anys recolzant Zapatero en gairebé totes les iniciatives, començant per la seva investidura, però l'únic que ha transcendit han estat alguns gestos", reflexiona en veu alta Puigcercós.Aquests "gestos" que ERC vol desterrar són, entre altres: les polèmiques protagonitzades pel parlamentari Joan Tardà en utilitzar el català a la Cambra, vorejant el reglament; la seva proposta de reformar la Constitució perquè l'Exèrcit no pugui "envair Catalunya" si aquesta s'independitza; l'encadenament de joves d'Esquerra a la seu de la Cope a Madrid; i la irrupció del republicà Joan Puig, en banyador i amb el carnet de diputat a la boca, a la piscina pública que el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, usa com si fos pròpia a Mallorca.En el que queda de legislatura, els diputats republicans hauran d'exercir a la Cambra baixa una "oposició constructiva i sense provocacions", segons Puigcercós. La qual cosa significa seguir negociant amb el PSOE "llei a llei", sense renunciar als principis però amb disposició a arribar a acords. I significa, abans que res, no cometre "excessos" que brindin "pretextos" a la dreta per desgastar el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, i legitimin els que, entre les files socialistes, s'han oposat a la reedició del tripartit i no oculten el seu desig que fracassi aviat.Puigcercós també va advertir els seus diputats que, si no mantenen les formes, posaran Zapatero en braços de CiU, que tot i que menys constant en el seu suport al Govern, gaudeix a Madrid d'una imatge molt més moderada que ERC, cosa que la converteix en una aliada desitjable per al PSOE. L'altra gran prioritat d'Esquerra és que el desenvolupament legislatiu de l'Estatut compti amb el concurs de CiU, per la qual cosa el republicà Cerdà li ha demanat aquesta setmana que no posi pals a les rodes.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

L'objectiu de Carod mai no ha estat la independència sinó obrir la Generalitat al PSOE

pesolbullit | 12 Novembre, 2006 06:01

reproduÏt de lobbyperlaindependencia.org Ara tot s'explica! Les persones que vam militar dins ERC i que vam assistir astorats a la guerra bruta de Carod Rovira contra Àngel Colom no enteníem a què venia aquella campanya, aquell afany conspiratiu i el joc brut que arribà a escampar la brama que Colom patia la sida, per exemple. Ara les peces del puzzle comencen a encaixar perfectament. El gran obstacle per convertir ERC en un satèl.lit del PSOE i fotre fora de la Generalitat Jordi Pujol, eren Àngel Colom i la seva gent. Un cop llevats d'enmig els militants i dirigents d'ERC que primer eren independentistes i després d'esquerres, tot era qüestió de temps. Enmig de l'operació de setge i enderroc, l'11 de setembre de l'any 1996, Carod Rovira ja va declarar al diari AVUI: "No ens calen líders independentistes sinó que gent que governi el país". Qui vulgui entendre a fons el que ha passat aquests dies s'ha de remuntar com a mínim als inicis dels anys 90 però ha d'analitzar també a fons els orígens i la trajectòria de Carod Rovira, començant pel seu pare guàrdia civil que traballava per als servicis d'informació de Franco, la detenció de l'Assemblea de Catalunya del 28 d'octubre de 1973, els darrers anys del franquisme, el seu pas pels Nacionalistes d'Esquerres, la seva entrada a ERC, el congrés de Lleida, el cop d'estat que va provocar dins ERC ara el 1996; i així fins avui, etc. El servici d'informació del Lobby ja està treballant en una biografia no autoritzada de Josep Lluís Carod Rovira, el màxim responsable d'haver impossibilitat per doble vegada un pacte nacional, l'home que ja va provocar una "guerra civil" dins ERC el 1996 i que ara l'ha tornada a provocar dins el si del nacionalisme català i que ha catapultat un home del PSOE a la presidència de Catalunya. En tornarem parlar... Reproduït de www.diaridebalears.com ERC, canvi de tren Hi ha una línia de continuïtat dins ERC que, partint de la seva fundació, arriba fins a Àngel Colom. Jo, ho he de confessar, no vaig entendre l'embolic que desembocà en la seva sortida i en la consegüent substitució per Josep-Lluís Carod. Els dos, crec, havien estat seminaristes, i sé del cert que de joves visqueren junts a un pis de Barcelona. Eren molt amics i es coneixien bé. Colom fundà La Crida i Carod fou dirigent i candidat a les llistes de Nacionalistes d'Esquerra. Els seus camins es tornaren a trobar quan junts entraren, amb bona part de les seves respectives organitzacions, a ERC. Heribert Barrera féu possible la seva incorporació perquè significava un rejoveniment de la militància (ben necessari, per cert). Després d'Heribert Barrera, i convivint ja amb el tàndem Colom-Carod, hi hagué l'etapa transitòria de Joan Hortalà, economista gens nacionalista (ni esquerrà, ni republicà), que no hi deia gens, en aquell partit. A Hortalà, li disputaren la Secretaria General Colom i Carod per separat en el congrés de Lleida. Allà, Carod intentà entendre's amb Hortalà per derrotar l'independentisme de Colom, però hagué de desistir davant els crits dels militants, que repetien: «Carod Rovira, Catalunya et mira». Aquell fou un precedent clar del relativisme moral que Carod ha aconseguit traslladar ara a tota la cúpula d'ERC. Colom guanyà per poc més de trenta vots Hortalà i reestablí l'independentisme com a principal tret distintiu de la ideologia del partit. Aviat, però, les discrepàncies entre els dos líders es convertiren en font de tensions internes i, finalment, Colom ho deixà estar. Afirmava que davall la capa de crítiques que el sector de Carod li dedicava hi havia la determinació d'acostar ERC als hereus del PSUC (que no record si ja es deien Esquerra Unida, tants de noms han tingut els comunistes). Però jo sempre vaig pensar que eren manies d'en Colom i que no hi havia res més que un enfrontament per ocupar la Secretaria General. Les turbulències que produïa (i produeix) la frivolitat de Pilar Rahola en tots els òrgans de direcció provocaven pertorbacions en qualsevol intent d'anàlisi de la política interna i externa d'ERC. A hores d'ara, malgrat tot, tenc clar que, amb la informació de primera mà de què disposava, havia d'haver estat capaç de capir la raó que tenia Colom i de detectar el paper principal que devia jugar Puigcercós (més que Carod) en tota la conspiració. Joan Puigcercós, sempre pròxim a Colom d'ençà de La Crida, nacionalista de veres, aparcà cínicament les seves conviccions polítiques i s'alià amb els marxistes de Catalunya Lliure i de Nacionalistes d'Esquerra per assegurar-se en poc temps el control del partit. La decisió d'ERC de fer Montilla president de la Generalitat obliga a reinterpretar així la conjura contra Colom. N'és, en realitat, el darrer acte. L'etapa que comença amb el nacionalisme ingenu i balbucejant dels primers temps d'ERC i arriba fins a l'independentisme dels anys 90 deixa pas a una de nova on ja no serà creïble l'equidistància d'ERC ni la seva autonomia envers l'esquerra espanyola. Ara els polítics d'ERC ja no podran citar Macià ni Companys als seus mítings. «Dreta? Esquerra? República? Monarquia?...Catalunya!» és una frase de Macià que haurà de ser arraconada. I l'himne d'Els Segadors. Ara escau més allò de «Proletaris de tot el món, uniu-vos», i després La Internacional. Aquells que som nacionalistes i d'esquerres, per mor de la decisió d'ERC (i d'altres), vivim una tragèdia íntima que es presenta com a inevitable: la incompatibilitat d'aquestes dues conviccions dins les organitzacions polítiques. L'esquerranisme, enlloc d'ideologia alliberadora, molt especialment de les nacions oprimides, esdevé un fanatisme que només és tolerant davant les agressions a la pàtria. Ja no hi ha líders com Macià o Barrera, capaços de voler una Catalunya socialment justa, però, sobretot, lliure. I els que hi ha tapen la seva impostura amb un joc de mans pervers: criminalitzen l'adversari per fer oblidar que s'entenen amb l'enemic. Joan Mir. Professor de la UIB....

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb