SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Carod ja no parla de les Seleccions Catalanes. Ara no toca!

pesolbullit | 11 Novembre, 2006 04:01

Reproduït de www.e-noticies.com Carod ja no parla de les Seleccions Nacionals Carod-Rovira, durant un moment de l'entrevista El president d'Esquerra i proper vicepresident de l'executiu de Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha confirmat que l'àrea d'esports dependrà d'ell. En una entrevista a El Món a RAC-1, el dirigent republicà s'ha limitat a dir que amb les seleccions catalanes s'haurà d'"aplicar estrictament el que diu l'Estatut i l'Estatut té un article que permet una certa presència de l'esport català a nivell internacional. Això per nosaltres sempre ha estat prioritari, però ens equivocaríem si reduïm la política esportiva només a això, que és molt important i que mai com en aquests darrers anys havia estat tant sobre la taula". Carod ha prioritzat per sobre de les seleccions l'impuls de "l'esport de base, els programes que s'han fet de relacionar esport i salut, i els equipaments esportius als pobles".

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Salvador Cardús: “ERC ha oblidat qui la va fer fora del govern”

pesolbullit | 11 Novembre, 2006 03:58

Reproduït de www.tribuna.cat Salvador Cardús: “ERC ha oblidat qui la va fer fora del govern” 10/11/2006 · BarcelonaSalvador Cardús considera que el nou govern, que ara s’anomena d’’entesa pel progrés’, “no és el govern que Catalunya necessitava”. Creu que ERC, per justificar el seu acord amb els socialistes, ha fet un gran exercici de desmemòria quan diu, per exemple, “que el PSC no va enganyar sobre l’Estatut del 30 de setembre, i que CiU sí”. De fet, segons el sociòleg i periodista, “CiU el va defensar a Madrid, acceptant finalment un pacte en solitari [...], però el PSC va mentir quan el va votar al nostre Parlament per, l’endemà, presentar-hi esmenes i seure a l’altra banda a la negociació a Madrid”. Però, sobretot, ERC oblida una cosa: “qui la va fer fora del govern tripartit, l’exigència electoral d’ocupar la conselleria primera o el compromís de fer aliances segons programes i no segons retrets partidistes, com fa ara”. També creu que ERC “ignora que té un 25% menys de vots, un terç perdut pels decebuts pel seu paper dubitatiu en el procés estatutari, un terç perquè no es fiaven que finalment fes Mas president, i un terç que temien que en fes Montilla”. És per tot això que afirma que el govern que tindrem és “l’entesa de dues covardies”, la del PSC i la d’ERC, “sumades al conservadorisme ideològic de l’esquerra benpensant que ICV-EU representa”. Per una banda, hi ha “la covardia d’un PSC que, vista la seva davallada, no s’atreveix a pactar amb CiU, cosa que hauria fet en el cas d’una relació més equilibrada”; i ERC, per la seva banda, “tampoc s’ha atrevit a fer un ‘pacte nacional’”. Cardús creu que “ERC deu haver calculat que era preferible fer president el candidat feble d’un partit derrotat a les urnes que no pas haver de competir amb el que la majoria de catalans havia considerat el millor candidat d’entre tots”. Cardús diu que escriu aquest article a l’Avui, “decebut, però no sota l’impacte de cap sensació d’engany”, perquè ja s’ensumava la reedició del tripartit i veia el “pacte nacional” com una “quimera”: “un pacte CiU i ERC no, perquè són com l’aigua i el salfumant”. El sociòleg i periodista finalitza l’article afirmant que no sent cap afecte per aquest govern i de Montilla diu que “no sé si realment té al cap la Catalunya que necessitem per als primers 25 anys, perquè no ho va saber explicar”. Tenim, en definitiva “el govern que suma els interessos partidistes del major nombre de diputats. El país, a la foto, amb prou feines hi surt”

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Joan B. Culla acusa ERC d'obrir un cisma irreperable en el si del nacionalisme català

pesolbullit | 11 Novembre, 2006 03:55

Reproduït de www.tribuna.cat 10/11/2006 · BarcelonaEl PSC és l’organització política més reeixida que ha tingut Catalunya en la seva història contemporània, però ha tingut durant molt de temps una assignatura pendent: guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya i governar la Generalitat. D’això i de l’estratègia d’aliances d’ERC en parla l’historiador Joan B. Culla en un article al diari ‘El País’. Segons Culla, la novetat es va produir fa tres anys, quan el PSC va ser rescatat pel “salvavides d’ERC”. Ara, davant d’un nou naufragi socialista molt més greu, “el salvavides d’ERC ha tornat a actuar amb més diligència encara”. Però, segons Culla, les dues operacions de salvament no són ben bé iguals, ja que al 2003, les urnes van enregistrar un empat tècnic que algú havia de desfer, “l’apel•lació a la necessitat de l’alternança tenia bastant sentit” i la desintegració de CiU semblava plausible. En canvi, al 2006, l’alternança ja s’ha produït, CiU es manté i la derrota dels socialistes “no admet pal•liatius”. Alguns argumenten que és justament la debilitat del PSC el que ERC pretén explotar però, segons Culla, les primeres impressions que ens arriben sobre el segon tripartit “no fan pensar en una Esquerra crescuda i un PSC prostrat”. Tot fa pensar que “ERC ha llançat el seu salvavides més contra Convergència que a favor del PSC”, creient que “mentre ells exercien de paladins nacionalistes dins del Govern [...] CiU es pansirà per fi en quatre anys lluny del poder, de manera que en el 2010 sigui possible d’una vegada l’anhelat “sorpasso”. Culla qualifica de “miop” aquesta aposta d’ERC. Creu que, des de la perspectiva de la propera generació, la decisió d’Esquerra “obre un cisma irreparable en el si el nacionalisme català”: “no em refereixo als dirigents [...], sinó al desànim, la impotència, la decepció que senten aquests dies cents de milers d’electors nacionalistes de bona fe, votants mòbils entre CiU i ERC; [...] parlo del trencament de les transversalitats o complicitats que encara hi pogués haver en l’espai intel•lectual nacionalista. Parlo de la probabilitat de que el sobiranisme d’ERC en el poder i el de CiU a l’oposició es neutralitzin mútuament”.Davant d’això, es pregunta: “amb qui compta Esquerra per nuclear a mitjà termini una majoria social a favor de l’autodeterminació? Amb les bases socialistes del Baix Llobregat i el Barcelonès Nord?”. Culla creu que Montilla, en nom de la normalització, s’esmerçarà “en adormir la reivindicació identitària i en potenciar la polaritat esquerra-dreta, en detriment de l’eix catalanisme-espanyolisme, com a esquema vertebrador de la política catalana”. Si se’n surt, pot passar que “quan Esquerra estigui en disposició d’assumir l’hegemonia del nacionalisme català..., ja no quedi nacionalisme per hegemonitzar”, que de tant “normalitzada i absorbida per l’agenda social, Catalunya s’hagi convertit en una mansa comunitat autònoma espanyola, una més, amb una esquerra i la seva dreta, però sense qüestió nacional”. .

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Les raons foradades del submarí del PSOE, Carallot Rovira

pesolbullit | 11 Novembre, 2006 03:39

reproduït de lobbyperlaindependencia.org Com més parla el botifler Carallot Rovira més s'emmerda i més es posa en evidència.A l'entrevista que va concedir l'altre dia al diari AVUI, Carod va fer el ploricó dient que a CiU tot se li perdona i que en canvi a ERC se li exigeix molt més, que CiU podia pactar amb qui fos (el PP o el PSOE) per exemple, i que en canvi als pobrets d'ERC se'ls aplicava un sedàs diferent i rigorós. Bé, com demostrarem tot seguit, això és rotundament fals: 1.- CiU ha pagat un preu molt car per haver donat suport el 1996 al PP. Ho ha pagat amb la pèrdua del poder, amb una davallada brutal de vots i de credibilitat fins al punt que 10 anys després Artur Mas durant la campanya va haver d'anar davant un notari i signar un document on es comprometia solemnement a no pactar amb el PP. I així i tot, CiU s'ha quedat molt lluny de les majories absolutes del temps de Jordi Pujol. 2.- A conseqüència d'haver pactat amb el PP, els primers que van acusar de botiflers i de traïdors els dirigents de CiU fou la cúpula d'ERC amb Carod, Puicercós, Ridao al davant. 3.- Quan Artur Mas se'n va anar pel seu compte a signar un pacte amb ZP en el qual acceptava la retallada de l'Estatutet, també va rebre les acusacions de botifler i de traïdor per haver-se venut per un plat de llenties i a canvi d'una promesa vaga i incerta, com així s'ha demostrat després. Des d'aquest web, el Lobby va carregar molt fort contra Artur Mas i CiU i els articles estan a disposició de tothom. En aquella ocasió, els primers que van acusar-lo de traïdor, venut i botifler foren els dirigents d'ERC. Aleshores, de què se queixa ara Carallot Rovira? I ara, per què plora? 4.- Precisament per això, perquè el Lobby va criticar Mas al seu moment ara estam en condicions morals i tenim tota la legitimitat del món per acusar ERC de botiflers i de traïdors ja que al final estan fent exactament el mateix que tant van criticar al seu dia a CiU i a Mas. 5.- Com ja vam dir l'altre dia ERC pagarà un preu molt alt per aquest acte de traïció. De fet ja l'està pagant: a les eleccions de l'1 de novembre ha davallat tres diputats, ha perdut milers i milers de vots i això tan sols és el principi. El 2003, quan Carod es va destapar com un submarí del PSOE, molts independentistes li van concedir encara el benefici del dubte i li van donar una oportunitat per demostrar fins on podia dur el seu projecte il.lús i ingenu de reformar l'Estatut de la mà del PSOE i ZP. Bé, els resultats del Tripartit I són a la vista de tothom i tothom recorda com Carod volia demanar el SÍ per a l'Estatutet "cepillado" (Alfonso Guerra dixit) i que només les bases indignades li van aturar els peus. 6.- Amb tots aquests antecedents, està clar que a Carod i a ERC el crèdit se li ha acabat i ara, després de reeditar Tripartit II en el qual Montilla ha fermat curt ERC i les JERC els independentistes en massa els castigaran a les urnes. Perquè una cosa comença a estar clara: Carod ha donat ordres taxatives de desmobilitzar el partit i les joventuts: s'ha acabat, doncs, anar a protestar davant la COPE, denunciar la piscina il.legal de Pedro J. Ramírez a Mallorca, reclamar el castell de Montjuïc amb una estelada gegant, rompre un exemplar de la Constitució espanyola, reclamar seleccions catalanes amb manifestacions, etc... La consigna que ha donat Carallot al partit és contundent: "Ara tot això no toca. Ha arribat l'hora de fer bonda i el primer que se passi, consell de guerra i expulsat. A ZP i a Montilla no se'ls ha de crear problemes perquè si no feim molta bonda i ens comportam com uns bons espanyolets me tornaran a fotre fora del govern, primer a mi i després als consellers". 7.- Sobra dir que quatre d'anys d'ERC i les JERC domesticades, castrades i submisses al PSOE i a Montilla provocaran un descrèdit total i absolut entre els independentistes i a les properes eleccions locals de 2007 la davallada pot ser històrica.

1política | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb