Crits de 'botiflers' davant la seu d'ERC
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:45
www.e-noticies.com Crits de "botiflers" a la seu d'Esquerra Un centenar de persones -entre les quals hi havia joves, però també persones grans- s'han concentrat davant la seu d'Esquerra al carrer Villarroel de Barcelona des de les vuit del vespre per protestar contra el pacte amb el PSC per a la reedició d'un segon tripartit. Els assistents han corejat tota mena de lemes com "Botiflers, botiflers", "Us heu venut Catalunya", "Mas president", "Sou espanyols, no catalans" i d'altres. Qui ha sortit més malparat ha estat el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, al qual han dedicat diverses frases, fins i tot insults. Els manifestants, de bon començament, no sabien què fer llevat d'algun crit esporàdic, però s'ha encès l'espurna quan ha sortit del local el dirigent d'ERC Josep Vall, que ha estat reconegut. Els Mossos d'Esquadra han situat dues furgonetes antiavalots a uns metres de distància al mateix carrer Villarroel. La convocatòria s'ha transmès via SMS des d'ahir, quan es va saber l'entesa entre PSC i ERC per aquesta legislatura.
Ja convoquen manifestacions i tot contra el fals independentista Carod Rovira
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:41
reproduÏt de lobbyperlaindependència.org Aquesta vegada el fill del guàrdia civil espanyol que va treballar per als servicis d'informació del franquisme, Josep Lluís Carod Rovira, l'ha feta molt grossa. Perquè, és clar, una cosa és fer president de Catalunya un nét del poeta Joan Maragall -tot i que militi al PSC- i una altra molt diferent és fer president un colonitzador espanyol com José Montilla. Ja ens agradaria a nosaltres que l'andalús José Montilla fos el José Martí o el Simón Bolívar de la independència de Catalunya. El primer fou un fill de sergent de l'exèrcit espanyol i el segon descendent de pobladors bascos; això no obstant Martí es convertí en un cabdill de la independència de Cuba i Bolívar de la independència de Colòmbia. Però no, José Montilla, de moment no és ni ha estat un Martí o un Bolívar de catalunya. Ans tot al contrari. Fins avui Carod Rovira duia el seu resentiment i el seu rencor contra Catalunya i els catalans ben amagat però ara ja s'ha llevat la careta del tot. Això de fer amb els vots de molts independentistes president de Catalanya un espanyolista com José Montilla ja passa de mida. A Madrid i a l'Espanya profunda a Carod Rovira l'insulten i l'amenacen de mort. Això és a causa que no el coneixen de prop perquè si el PP i Jiménez Losantos coneguessin de bondeveres el veritable tarannà de Carod Rovira li donarien la màxima condecoració espanyola i els Borbons, com a justa paga, li donarien el títol de marquès per la seva tasca meritoria de sabotejar l'independentisme de les colònies des de dintre de les pròpies files independentistes. Ja té collons la història! Una cosa, però, se li ha de reconèixer a Carod Rovira: les seves aptituds teatrals i la seva professionalitat en el doble joc. Les coses són com són i cal treure's el capell davant l'habilitat de Carod Rovira ja que amb els vots d'independentistes ha fet president de Catalunya tot un espanyolista andalús com José Montilla, que el 5 d'agost de 2005 va dir "que els drets històrics de Catalunya no existeixen", que el 9 de febrer de 2006 va votar en contra de la unitat de la llengua catalana, que ha treballat a favor de la retallada de l'Estatut, que s'ha negat a votar a favor del traspàs de ports i aeroports a Catalunya, etc. Reproduït de www.e-noticies.com Convocada una manifestació contra ERC Cartell de la convocatòria El partit polític Unitat Nacional Catalana convoca una concentració contra ERC sota el lema, "ens heu traït, Catalunya no perdona. Pel Pacte Nacional!". La concentració, prevista per dijous 9 de novembre a les 8 del vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, ja havia estat convocada anteriorment a les reunions per reeditar el tripartit, reclamant l'anomenat Pacte Nacional. Segons el comunicat d'UNC, "el dia 1 de novembre els resultats de les eleccions van atorgar, per setè cop consecutiu, una majoria nacional en el Parlament que possibilitava la formació d'un govern d'unitat nacional que és, sens dubte, la millor opció per al nostre país. D'ençà mitjan anys 80 que aquesta majoria possible ha estat evitada, tant per CiU com per Esquerra, per interessos partidistes, que han comportat o bé la verinosa influència del PP en la política catalana, o bé, des de l'adveniment del tripartit, que el PSOE, una força espanyolista, hagi fet i desfet, des de la Plaça Sant Jaume, per descatalanitzar i espanyolitzar la nostra nació. Un cop més, i ja en són molts, ens han tornat a deixar a l'estacada. Esquerra ha optat, com fa tres anys, per pactar amb el PSOE, amb l'agreujant que ara el president serà un personatge que ha votat en contra de la unitat de la llengua, que ha dit que Catalunya no té drets històrics i que ens nega el dret d'autodeterminació. Ara és l'hora, però, de dir prou. Ara és l'hora que els catalans alcem la veu per cridar, tots junts i ben alt, que no és això el que volem per al nostre país, i que ja no n'esperem res, d'aquests partits que ens han tornat a fallar i que fa anys que no estan a l'alçada. La gent del país havia respost, tot i els desencisos, proporcionant una nova majoria a aquestes dues formacions, tot esperant, a canvi, una aposta decidida per caminar vers l'augment de la sobirania i la recuperació de les nostres llibertats nacionals. Ara ens han tornat a fallar, però han de ser conscients que aquesta haurà estat la seva última oportunitat. El poble català camina vers l'horitzó de la sobirania, amb o sense ells. Han preferit el partit al país durant dues dècades. Ells han triat aquest camí. Nosaltres n'hem triat un altre: Catalunya". .
La decisió espanyolista d'ERC provoca un daltabaix dins el sobiranisme
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:37
reproduÏt de lobbyperlaindependència.org Carod Rovira ja va ficar la pota fins abaix de tot quan proposava el "Sí crític" en el referèndum de l'estatutet "cepillado" al gust d'Alfonso Guerra, Montilla, Bono, Ibarra, etc. En aquella ocasió les bases d'ERC van saber reaccionar ràpid, van donar una lliçó als seus dirigents i assemblea per assemblea van aconseguir inclinar la balança cap al NO. El temps, per descomptat ha donat la raó a les bases que imposaren al NO i l'ha llevada a Carod que, una vegada més, es movia dins l'ambigüitat espanyolista i la farina blana. Aquesta segurament és la raó profunda per la qual la cúpula d'ERC ha posat en pràctica la política dels fets consumats i ha pres una decisió històrica que sens dubte tindrà greus conseqüències per a ERC sense donar cap tipus de possibilitat a les bases a fer sentir la seva veu. Si hom és molesta a visitar els blocs vinculats a ERC podrà comprovar com la cúpula del partit intenta d'una manera desesperada presentar qualsevol persona que no està d'acord amb la decisió de fer Montilla president de Catalunya i de posar per davant l'eix dreta - esquerra a la qüestió nacional com si fos un agent a sou del pujolisme. Idò no! S'equivoquen Carod i Puigcercós quan desqualifiquen d'aquesta manera els independentistes que criticam d'una manera clara i contundent la seva decisió. A persones com Víctor Alexandre, Gabriel Bibiloni, Vicent Partal, Miquel Sellarès, per exemple, no se les pot presentar com a sermonejadors del Bruc mediàtic. Sense anar més lluny, des del Lobby per la independència - i aquest web n'és un testimoni fidel -, hem defensat moltes vegades els dirigents d'ERC davant els atacs de què han estat objecte per part del colonialisme espanyol i precisament per això, ara els hem de criticar molt durament pel fet d'haver convertit ERC en un apèndix del PSOE i en l'avantguarda de l'espanyolització de Catalunya. El que acaben de fer Carod i Puigcercós és molt bèstia i com a independentistes no ens podem quedar amb les mans aturades. A la vista dels fets, és evident que en aquests moments ERC, Carod i Puigcercós, s'han convertit en el tap de botella que obstaculitza l'avanç del sobiranisme i, el que encara és pitjor, han provocat una divisió interna a la reraguarda de Catalunya que no té perdó
Miquel Sellarès reconeix que també volia un pacte nacional
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:36
Reproduït de www.tribuna.cat Tripartit no, govern de Catalunya sí 06/11/2006Sembla que José Montilla serà investit president de la Generalitat properament i que Josep-Lluís Carod-Rovira serà nomenat vicepresident. Els acords entre PSC, ERC i ICV per reeditar el govern d'esquerres i catalanista s'han tancat amb la màxima rapidesa i això no ha permès ni l'actuació dels poders fàctics anacionals del nostre país ni la ingerència de la metròpoli. La majoria dels ciutadans, però, han quedat sorpresos davant d'aquest pacte. Els entorns de l'Opinió Catalana, Tribuna Catalana i gran part de la societat civil sobiranista estaven il·lusionats i esperaven un pacte nacional, de la mateixa manera que en el seu moment estaven il·lusionats amb el dret a decidir i, després, amb l'Estatut del 30 de setembre. Però a Catalunya la llei electoral és la que és i és l'acord entre els partits polítics el que decideix el president, el Govern i quina és la majoria que ha de dirigir el país.Si no hi ha canvis d'última hora, que no són previsibles, hi haurà un nou govern d'esquerres i catalanista que farà tots els possibles per evitar les ensopegades de l'edició anterior. I el país necessita que aquesta fórmula -o, si s'hagués produït, la del pacte nacional- funcioni. Hi ha un gran cansament, una gran decepció. I és que portem més d'una dècada perdent el temps en la nostra reconstrucció nacional i no s'hi val a donar sempre la culpa a la metròpoli o al nacionalisme espanyol. Fonamentalment la culpa és nostra i de la nostra classe dirigent.Potser alguns havíem somiat en la transversalitat política, que va ser possible en la transició democràtica i en la reconstrucció nacional durant els 23 anys de govern de Pujol. Però ara s'ha acabat: la ferida entre els entorns d'ERC i de CiU sembla que ha arribat a un punt d'inimaginable sutura i serà necessari fer un replantejament de l'estratègia nacional. Aquest sols pot tenir sortida si la societat civil i els sectors intel.lectuals sobiranistes som capaços d'implicar-nos en una reconstrucció nacional que es basi en el fet de tornar a "fer país" i si els polítics, amb els seus interessos partidistes i personals –i, no ho dubtem, nacionals- es dediquen sols a fer política.Tindrem, doncs, un nou govern que em nego a anomenar "tripartit", com ja vaig fer en el seu moment amb la primera experiència fruit del Pacte del Tinell. Exigeixo, com un ciutadà més del país, que sigui el Govern de Catalunya amb majúscules, un govern al servei de tots i cadascun dels ciutadans sense tenir en compte quina és la seva adscripció política. I exigeixo, sobretot, que governin per aquesta majoria silenciosa que ha perdut la confiança en la política i ha votat en blanc o s'ha abstingut. Desitjo al futur president José Montilla i al futur vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira una fructífera tasca de govern i que donin continuïtat als projectes de la passada legislatura, però també els demano que no s'arruguin davant la fortíssima ofensiva político-mediàtica dels entorns del PP, PSOE i Ciutadans, que utilitzaran el nou govern de Catalunya com a diana, dia sí, dia també, atemorint-los perquè no facin cap avenç en la reconstrucció nacional, cultural i lingüística. Catalunya, però, no pot oblidar que hi ha una formació política, CiU, que ha guanyat les passades eleccions tant en votants com en escons i que un milió de ciutadans li donen suport i voldrien que hagués governat. El govern de Catalunya, no el tripartit, ha de governar també per a ells i ha de reconèixer el paper que els correspon tant al Parlament, com en la societat. CiU mereix el respecte que demano, pel partit, pels seus votants, pels seus sectors de la societat civil i intel•lectual; però també caldria que fossin capaços de fer autocrítica i actuar en conseqüència
El BNG tampoc no entén que ERC posi per davant l'eix dreta-esquerra al fet nacional
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:34
Reproduït de www.diarioiberico.com El BNG hubiera preferido un pacto CiU-ERC Quintana (segundo por la derecha), con Mas, Duran e Imaz.El vicepresidente de la Xunta de Galicia, Anxo Quintana, ha destacado que la reedición del tripartito catalán, anunciada ayer por el líder de ERC, Josep Carod-Rovira, es una solución "legítima y válida" para Catalunya, aunque precisó que hubiera preferido un pacto entre las dos fuerzas nacionalistas; CiU y la propia ERC. "Mis preferencias eran otras, pero allí no importa lo que a mí me guste, sino lo que quieran y prefieran los catalanes", aseguró Quintana.Agregó que la reedición del tripartito "será lo mejor para Catalunya" si así lo han decidido sus ciudadanos, expresando luego "mi máximo respeto para lo que decida el Parlament y mi apoyo para el trabajo conjunto de las tres formaciones políticas".
La bogeria d'ERC deixa astorats el PNB
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:32
reproduït de lobbyperlaindependència.org EL SUPERABERTZALISMO CATALÁN SE CASA CON MONTILLA Se van a cargar Catalunya. No entiendo cómo por segunda vez el partido que gana las elecciones no puede gobernar. Si tenían decidido hacerlo como Tripartito, haber ido juntos a las elecciones. Lo demás es engañar a la parroquia. A pesar de todo se veía venir. Dicen que la campaña de CiU fue demasiado agresiva. Artur Mas ante un notario diciendo que no pactaría con el PP. El famoso DVD del Tripartito. Los desprecios a Montilla. Un discurso de gente sobrada… Quizás. Pero el anuncio hecho el domingo de Carod Rovira de pactar con el PSC un nuevo Tripartito rompe cualquier evidencia de que sean de verdad un partido conscientemente nacionalista porque lo del discurso de izquierdas, no se lo cree nadie. Mas le ofreció a Carod formar gobierno. Era el ganador nacionalista proponiéndole al otro partido, el tercero, sedicentemente nacionalista, formar gobierno. Carod lo rechazó. Previamente desde Madrid había tratado el PSOE de forzar un pacto entre CiU y el PSC de acuerdo con lo pactado una noche en Moncloa. Quizás a la corta este nuevo pacto le salga rentable a Zapatero, pero a la larga, no. No mantener la palabra dada terminará pasando factura. Entiendo que la política es ir tendiendo puentes y ganando la confianza de los interlocutores y quizás en este campo CiU ha fallado, pero pasar de esta carencia, a pactar con la sucursal del PSOE en Catalunya a cuenta de un falso planteamiento de izquierdas, va un trecho demasiado largo. Bien. Lo han hecho. Ha sido un pacto express y a Mas le han dejado compuesto y sin novia. El secreto ahora para CiU será resistir, aguantar el tirón, no echarse los trastos a la cabeza y seguir insistiendo con la lección aprendida. Y para cuando le veamos a la Sra. Errazti pasearse por Euzkadi con Carod y a Lasagabaster con Puigcercós y les diremos que su discurso “abertzale” es todo menos creíble. Si en Catalunya se puede pactar con el PSC, ¿por qué en Euzkadi no se puede hacer lo mismo con el PSE? ¿Por qué esa doble vara de medir? Muy sencillo. En Euzkadi si EA tuviera el peso de ERC, eso de que no se puede pactar con Patxi López, lo veríamos. El que no puede pactar con el PSE, al parecer, es el PNV. EA, sí. Ah! Y ERC votó NO al Estatuto. ¡ Y luego se extrañan algunos de la abstención y del voto en blanco que hubo el 1 de noviembre en Catalunya!
Víctor Alexandre acusa ERC de cometre un error històric
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:29
Reproduït de http://www.victoralexandre.cat/ No és això, companys d'Esquerra Articles per Víctor Alexandre dilluns, 06 novembre 2006 No és això, companys d'Esquerra. Un partit independentista no pot fer mai president l'home que el 6 d'agost de 2005 va dir que "els drets històrics de Catalunya no existeixen". Un partit independentista no pot lliurar mai el país a un partit espanyolista com el PSC, que el 9 de febrer de 2006, amb els seus vint-i-un diputats al Congrés espanyol, va votar al costat del Partit Popular en contra de la unitat de la llengua catalana. Un partit independentista no pot posar mai en el govern la força política que el 17 de març d'enguany, votant novament amb el Partit Popular, va impedir que Catalunya pugui gestionar plenament els seus ports i aeroports. Un partit independentista no pot justificar aquests disbarats dient que ho fa amb la intenció que "la qualitat de vida dels catalans formi part de la nostra identitat com a poble al costat de la llengua i la cultura nacionals". No ho pot fer perquè el PSC no ha cregut mai que Catalunya sigui una nació. És més, tota la seva política al llarg dels anys no ha tingut cap altre objectiu que la sibil·lina espanyolització de Catalunya i el fre constant a la seva projecció internacional com a comunitat nacional diferenciada d'Espanya. ¿Cal recordar que ha estat el PSC el principal responsable del miserable Estatut que Zapatero ha lliurat a Catalunya? Cal recordar que ha estat aquest partit el qui ha ofert el patètic i espanyolista espectacle de l'Institut Ramon Llull, el qui va espanyolitzar la presència de Catalunya a la Fira literària de Guadalajara i el qui pretén fer exactament el mateix a la Fira literària de Frankfurt? Com pot, un partit independentista com Esquerra Republicana, lliurar la clau del govern a la força política que malda per donar a l'espanyol el rang de llengua pròpia de Catalunya -cosa que suposaria la mort de la llengua catalana- i que representa per si mateix el més viu retrat de l'autoodi?¿És el PSC qui ha de protegir la llengua, la identitat i els drets nacionals dels catalans? ¿Pot ser president de Catalunya un home que no creu necessari tenir un bon nivell de català per presidir el país, que considera que hi ha pobles superiors i pobles inferiors i que, d'acord amb això, afirma que Espanya és una nació superior i Catalunya una nació inferior? ¿És que no té dignitat Esquerra Republicana, que ja ha oblidat que va ser el PSC (amb el suport d'ICV) qui la va expulsar del govern després d'haver destituït Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap?Hi ha errors històrics, i Esquerra és a punt de cometre'n un de molt important. L'ambició de tenir un lloc al govern és legítima en tota força política; sempre, és clar, que el preu no impliqui la substitució nacional d'un poble. Si Esquerra no escolta les seves bases és que s'ensuma la resposta i prioritza el poder al país. Les bases, però, tenen molt a dir i ho faran. Cosa que, paradoxalment, dignifica Esquerra. Per adonar-nos-en, n'hi ha prou que ens preguntem si les bases de Convergència i Unió farien mai una cassolada davant la seu central del seu partit en cas d'un pacte CiU-PSC.Estem vivint moments molt importants de la història de Catalunya i la imatge que Esquerra transmet -més enllà de la ingènua bona intenció que la mogui- és que pensa més en ella que en el país. I això no és bo ni per a ella ni per a Catalunya. Si el pacte amb CiU no és possible, sempre queda l'alternativa de romandre a l'oposició. Fer un pas en fals és a l'abast de tothom. La saviesa, en canvi, consisteix a saber fer un pas enrere per poder-ne fer dos endavant.
Vicent Partal afirma que Carod i Puigcercós han traspassat un punt sense retorn
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:28
Reproduït de www.vilaweb.cat per Vicent Partal DILLUNS, 06/11/2006 - 06:00h Esquerra travessa el Rubicó El 10 de gener de l'any 49 aC Juli Cèsar va passar el riu Rubicó perquè, deia, els daus havien estat tirats ('iacta alea est'). Des d'aleshores aquesta frase ha servit per qualificar una presa de decisió o una acció sense retorn, sense possibilitat de fer marxa enrere. Ahir el PSC i Esquerra, però sobretot Esquerra, van travessar un Rubicó les conseqüències del qual segurament que viurem durant anys. José Montilla serà president cinc dies després de les eleccions, ho serà gràcies al vot independentista i amb menys condicions i tot de les que tingué Maragall. 'Iacta alea est', doncs. Esquerra ha tornat a tenir a les mans la famosa clau. Fa tres anys va trigar un mes llarg a lliurar-la, va escenificar un procés de consultes que semblava sincer i va arribar al govern traient pit i afirmant que faria polítiques independentistes pròpies als departaments que li corresponien, que van ser negociats pam a pam abans de signar el pacte. El resultat va ser poc lluït: va començar amb Carod expulsat del govern per Zapatero quan aquest no era sinó un secretari general de partit i va acabar amb Esquerra expulsada del govern, votant contra l'estatut i forçant eleccions avançades. Però, malgrat això i malgrat que a les eleccions de dimecres el PSC va sofrir la derrota més contundent des de feia anys, José Montilla serà president per la voluntat dels republicans. I aquesta vegada, sorprenentment, no hi ha hagut negociacions tenses, ni mesos de discussions, ni dubtes, ni res. La manera com s'ha expressat l'acord del nou tripartit (manca veure en què es concreta) resulta certament sorprenent, en vist de totes les coses que han passat aquests tres anys. Quan Esquerra deia a la campanya que no tenia cap opció presa i reivindicava l'equidistància entre PSC i CiU, era raonable de creure-se-la. Que, una volta fetes les votacions, pot fer-ne què vulga dels vots rebuts, és una cosa que agradarà més o menys, però el fet és que cau dins la legalitat vigent. Que una de les dues possibilitats de govern era el tripartit, ningú no ho pot discutir. I que la direcció d'Esquerra s'havia de sentir més còmoda al tripartit es podia preveure. Però, quina explicació té que Esquerra Republicana promoga un nou tripartit en condicions encara més favorables al PSC després dels resultats de les eleccions? Segons que es va saber ahir, Carod no serà conseller primer, Montilla tindrà poders superiors als de Maragall i ERC i ICV hauran d'acceptar el seu paper subordinat sense discutir-lo mai amb gestos públics. No es pot pas dir, doncs, que siga Esquerra qui ha creat el segon tripartit. Per això, i a la vista de com ha anat la primera experiència, és molt difícil d'entendre que s'embolique en una segona sense tenir lligada gran cosa, precipitadament i acceptant, ara que, electoralment, els socialistes estan encara més tocats, que tinguen una preeminència que fa tres anys Esquerra mateixa va negar a Maragall. ERC podia haver arribat al mateix port, de fer president Montilla, negociant amb força i assegurant polítiques nacionals fermes. De la manera com s'ha plantejat tot plegat, fa l'efecte que haja donat un xec en blanc i il·limitat. Una impressió, aquesta, certament decebedora. Un dia d'aquests ens explicaran el nou govern i com funcionarà i pot ser que haja d'esmenar les meues paraules. Els acords mal explicats o poc explicats ja tenen aquestes coses. Però estic convençut que els republicans han passat un ratlla de la qual no hi ha retorn i que tindrà per a ells costos electorals. Com en tindrà per al nacionalisme, per a l'independentisme i per al país sencer, que ara no sabem quins seran. Però, de rubicons, n'hi ha més... Quant al PSC, també pot ser que aquest partit haja travessat el seu Rubicó particular. Res no indica que el PSOE haja pressionat descaradament per evitar un pacte amb ERC. Però sí que hi ha hagut comentaris i insinuacions en aquest sentit. Si el PSC ha superat pressions de fora per pactar amb Esquerra, aleshores podem dir, efectivament, que ha superat un Rubicó. Però tampoc no estic segur que Zapatero no volguera justament això i que haja jugat amb Mas tots aquests mesos... Finalment, CiU: les conseqüències de tot això que ha passat poden ser demolidores. En un cert moment, i després d'haver fet una bona feina al Parlament, Mas no va dubtar a pactar a la baixa amb Zapatero un estatut que semblava atorgar-li el futur govern del país. Ho va fer precisament per això, per assegurar-se el futur govern. I ara torna a trobar-se'n fora, amb una part del seu electorat molt crispada i sense possibilitat de ser influent a Madrid. Va ser massa innocent confiant en Zapatero? Va ser massa ambiciós? Fa de mal dir, però les conseqüències recauran molt directament en ell i caldrà veure quines són. Des d'aquest punt de vista la seua campanya electoral no ha ajudat gens i segurament que li ha fet molt més mal que no es pensa. També va ser un error, tot just passades les eleccions, confiar-ho tot a un pacte amb el PSC. Difícilment pot ara escandalitzar-se que Esquerra pacte amb el mateix partit amb què ell volia pactar. Quan Esquerra diu que està indignada perquè per a Mas era un plat de segona taula, podem dubtar, en vist de com han anat les coses, que diga gaire la veritat. Però és evident que l'argument resulta decisiu a l'hora de justificar el recel republicà envers CiU. Segurament que invertir més esforços en una aproximació a Esquerra hauria estat més eficaç que no reproduir l'error de fa tres anys: quan va creure que el PSC no tenia gens d'autonomia i va voler negociar directament a Madrid. El Rubicó particular que ara té al davant CiU és el de refer la seua estratègia, perquè ja és indiscutible que no pot guanyar la majoria absoluta i que no pot anar, com a partit sol, contra tots els altres. Vicent Partal director@vilaweb.com
L'impostor Carod ni tan sols ha respost l'oferta temptadora de CiU
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:24
reproduït de lobbyperlaindependència.org L'oferta temptadora de CiU ha fet matx dins les files d'ERC i Carod i Puigcercós no podien permetre de cap de les maneres que la militància i els quadres del partit tinguessin temps suficient per avaluar què convenia més realment per a Catalunya i ERC, un pacte amb CiU o renovar el Tripartit. L'excusa borda de Carod per justificar-se ha estat dir que ERC posava per damunt de tot la "cohesió social" i que un un govern d'ERC amb CiU la posaria en perill. Quina barra! ERC està provocant una divisió sagnant entre els sobiranistes i ara Carod parla de no malmenar la "cohesió social". A partir d'ara els dirigents d'ERC s'haurien d'abstenir de tornar a dir mai la paraula "independència" perquè d'independntistes no en tenen ni un pèl. Reproduït de www.avui.cat Boca a bocaPuigcercós revifa qui més aire li cal. Tant se val que t'hagin humiliat, trinxat la imatge i expulsat del govern. Si el Pepe ho necessita, tapa-li el nas, amorra-t'hi i fes-lo president. La nit del 16 de novembre de 2003, quan la seu del PSC era un funeral i quan Maragall ja rumiava si tornar cap a Roma o cap a Nova York, una trucada de Joan Puigcercós a Miquel Iceta va fer passar en Pasqual de mort a vida fins a convertir-lo en president. Tres anys després, Joaquim Nadal ha ensenyat a alguns periodistes el seu telèfon mòbil per demostrar que, la nit de Tots Sants, així que es va veure que l'efecte Montilla feia figa i que el PSC queia fins als 37 diputats, el va trucar Xavier Vendrell. Des d'aleshores, un Montilla que ha tret els segons pitjors resultats socialistes en 25 anys, en comptes de dimitir, es veu essent president de Catalunya i pensant que, malgrat els sala-i-martins de torn, la jugada li ha sortit rodona. Uns i altres, però, es creuen que som enzes i que s'han cremat totes les hemeroteques. Encara no fa mig any que Esquerra va ser expulsada del govern amb un argument contundent: "un partit que vota en contra de l'Estatut no pot estar al govern que l'ha de desenvolupar". Per això s'elimina Esquerra i Maragall ha d'avançar eleccions. Doncs bé, ara resulta -súmmum de les contradiccions- que això no ha existit mai i que el PSC convida ERC a formar part d'un nou govern que, ves per on, ha de fer rutllar l'Estatut. Per què ara sí i fa mig any no? Per què amb Montilla sí i amb Maragall no? O és que algú havia promès que Carod-Rovira, convertit en l'home del sac de les Espanyes, no seria en aquest nou govern? Puigcercós, Huguet, Vendrell creuen que el que més li convé a Esquerra (i a Catalunya, esclar) és fer un nou tripartit i convertir en president un senyor gris, que en el debat ha fet pena, que les entrevistes, quan no fuig, les defuig, que tria quins periodistes l'han d'entrevistar a la tele i que, a última hora, envia Antoni Castells a xerrar als col·legis professionals perquè sap que ho farà millor que ell. Esquerra està a punt de fer president un senyor que es pregunta què vol dir "ser de la ceba", que promet llibres de text gratis a l'escola pública mentre que ell, per si de cas, confia l'educació dels seus al Col·legi Alemany. Això sí, tothom en destaca una virtut: que és molt treballador. Com també ho és el forner de sota casa i l'enterramorts del cementiri de Montjuïc o la Margarida Minguillón i, per més que penquin (i amb tots els respectes per a tots tres) em costa d'imaginar-me'ls presidint la Generalitat. Que es legítim? Això sí. Xavier Bosch.
Carod i Puigcercós se juguen la seva carrera política
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:21
Reproduït de lobbyperlaindependència.org Si no vols brou, jas tassa i mitja! Ja van ficar la pota una vegada quan van apostar pel Tripartit 1 i es van fiar de les falses promeses de ZP. Carod no va durar de Conseller en Cap ni dos mesos i el Tripartit va petar un any i mig abans d'acabar la legislatura amb l'expulsió de tots els consellers d'ERC. Lluny però de reconèixer l'error, Carod i Puigcercós ara es reafirmen en el despròsit que va culminar en un Estatutet merdós i esquifit. Hi ha gent que ja comença a fer befa tot i preguntat.se quants de mesos tornarà durar Carod de Conseller amb Montilla de president. S'admeten apostes. Carod i Puigcercós convindria que demanassin hora al psiquiatra ja que són uns masoquistes reconsagrats que pateixen la Síndrome d'Estocolm. A nosaltres ens recorden aquelles dones víctimes del terrorisme domèstic que un cop han estat apallissades una i altra vegada pels seus agressors, s'autoenganen i encara donen una altra oportunitat als seus maltractadors. És evident que els independentistes ja no en podem esperar res dels actuals dirigents d'ERC. Són uns derrotats i uns vençuts que finalment han sucumbit al fatalisme i la resignació.
La decisió de la cúpula d'ERC provoca estupefacció
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:19
Reproduït de http://www.bibiloni.net/blog/ Em sembla que s’han tornat a equivocar 06 Novembre 2006 La situació política del Principat és immensament complexa. Però per damunt les complexitats entenc que hi ha una cosa clara: l’objectiu del sobiranisme no ha de ser cap altre que enfortir els partits nacionals i debilitar els partits espanyols. És bo que Convergència sigui forta i que Esquerra sigui forta. Si l’aspiració de qualsevol d’aquestes dues forces és només o primordialment créixer menjant-se l’altra, estam ben cuits. Sembla que els càlculs d’alguns dirigents polítics se situen en aquesta línia: si creixeré més enviant l’altre a l’oposició, si creixeré més governant amb un partit debilitat, si… I a fora dels seus despatxos hi ha un país que té uns interessos nacionals que de vegades pareix que no compten per a res. Fa una estona Carod acaba d’anunciar un nou govern tripartit amb uns arguments que m’han deixat un tant estupefacte. Si jo fos militant d’Esquerra crec que ara em vindrien moltes ganes de fer-ne una de grossa. I en aquest moment només em vénen al cap unes paraules dites fa un temps per un destacat quadre d’Esquerra: els militants d’aquest partit són molt afeccionats a canviar els seus dirigents quan creuen que no estan a l’alçada que correspon. Val a dir que també m’hauria agradat sentir el mateix en boca d’un quadre de CIU. En fi, deu ser l’escalfada del moment.
La cúpula d'ERC decideix pel seu compte fer l'espanyolista Montilla president de Catalunya
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:16
Reproduït de www.e-noticies.com Les bases no són consultades aquest cop Carod, amb bases d'ERC a Barcelona el passat 3 de febrer La decisió de pactar amb el PSC ha estat presa només quatre dies després de les eleccions al Parlament de dimecres passat. Josep-Lluís Carod ha explicat en roda de premsa que l'acord assolit amb el PSC"n'hi ha prou que el ratifiqui l'executiva nacional" convocada per aquest dilluns. El mateix president del partit ha assegurat que "no està pevist un consell nacional" per a donar el vist-i-plau definitiu a la decisió. Carod tampoc ha anunciat cap consulta a les bases del partit a diferència del que va passar amb l'Estatut.
Carod torna a pactar amb els qui el van fotre fora del govern i el van enganar amb l'Estatutet
pesolbullit | 07 Novembre, 2006 00:11
Reproduït de www.vilaweb.cat DIUMENGE, 05/11/2006 - 19:16h José Montilla serà el proper president de la Generalitat Carod confirma la reedició del tripartit · El repartiment de càrrecs encara no es fa públic però Esquerra renuncia a què Carod sigui conseller primer Josep-Lluís Carod-Rovira ha fet públic aquest vespre que ERC ha decidit reeditar el tripartit. Ho ha justificat dient que tant CiU com líders destacats del PSOE i el PP apostaven per formar un govern sense presència d'Esquerra. També ha explicat que de la resta de partits, cap té un horitzó nacional que vagi més enllà del del desplegament de l'Estatut. Els detalls i el repartiment de càrrecs encara no s'han fet públics i Carod ha dit que es negociaran a partir d'ara.Tot i això sembla segur que Carod no ocuparà la conselleria primera. S'està intentant trobar una fórmula que no resulti humiliant per a Esquerra però que permeti al PSOE dir que els republicans no han aconseguit fer de Carod el segon home fort del govern. Aquesta podria ser una vice-presidència de dues que se'n crearien. Pel que fa al nombre de conselleries tot indica que es reduiran i que encara s'han de discutir entre els partits. I la presidència del Parlament ara és reivindicada per Iniciativa per Catalunya. A la vista dels problemes al govern Maragall, d'on Esquerra va ser expulsada, ha causat sorpresa que els republicans hagin anunciat tan aviat el seu suport a un nou tripartit sense haver lligat abans al detall com serà la seva presència en el mateix. L'explicació sembla raure en la voluntat d'evitar que les pressions tant de CiU com del PSOE fessin descarrilar l'acord si passaven més dies. En aquest sentit Carod-Rovira ha dit que demà proposarà que l'Executiva Nacional del partit aprovi donar una 'nova oportunitat' a un govern d'entesa amb el PSC i ICV, per aplicar 'polítiques serenes, constructives i estables'. Del nou govern, ha dit que ha de ser 'constructiu, estable i il·lusionador'. Els detalls encara no són coneguts Sobre les característiques i els detalls concrets de l'acord, Carod ha dirt que demà preveu reunir-se amb Montilla i Saura per parlar-ne. En tot cas, també ha destacat la rapidesa del procés fins a arribar avui a la reedició del tripartit i ha deixat entreveure que continuarà aquest ritme. Responent a la pregunta d'un periodista sobre si serà conseller en cap, sí que ha explicat que, per lògica, al segon partit en importància del govern, que serà Esquerra, li correspon el segon càrrec polític en rang. Reacció d'ICV Tot just després de la conferència de premsa de Carod-Rovira, ICV ha enviat un comunicat en què Joan Saura es felicita per l'acord amb ERC i el PSC. També diu que l'estructura del govern es negociarà durant les properes hores i tan ràpid com es pugui.