SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Jordi Cabré: “Si ser catalanista és defugir la idea d’independència, jo no sóc catalanista”

pesolbullit | 30 Novembre, 2006 04:31

L’escriptor Jordi Cabré creu que ser catalanista vol dir defensar el reconeixement de la personalitat política del país, reivindicar la pròpia identitat, elevar el prestigi i diferenciació nacional en positiu i contribuir a l’assoliment de la màxima quota de govern. La resta, segons assegura en un article a l’Avui, són excuses: “Si ser catalanista és no tenir cap inconvenient a presentar una devoció als interessos nacionals catalans, i defensar el reconeixement de la personalitat política d’aquest país; si és reivindicar la pròpia identitat, i contribuir a l'assoliment de les màximes cotes d'autogovern sense excloure en cap cas la plena sobirania; si és preservar allò que fa que una comunitat nacional sigui ella mateixa, i procurar elevar el seu prestigi i la seva diferenciació en positiu, que és el que l’ha mantinguda viva; si és no tenir cap dubte de quin tipus de govern pot ajudar millor a fer que tot això tiri endavant, sense buscar excuses semàntiques ni electorals; aleshores no és que jo sigui catalanista: és que el catalanisme és això. La resta és una altra cosa”. En aquest article, l’escriptor també afirma que “si ser catalanista és promoure un exagerat concepte de “patriotisme social”, que pretén fer oblidar tot el que fa referència a coses tan essencials com les essències, i convertir-nos a la llarga en una gran gestoria d’esquerres o de dretes; si ser catalanista és parlar de xecs contra serveis, d’impostos contra rebaixes, d’ecologisme contra desenvolupament, defugint el centre de la qüestió, que no és cap altre que l’alliberament nacional d’un poble; si ser catalanista és això, jo no sóc catalanista”. Tampoc se sent catalanista si això significa “parlar de ponts de diàleg i al mateix temps propinar constants puntades de peu; si és posar l’orgull ferit per davant de l’interès nacional, les antipaties personals per davant de les urgències col·lectives, l’ànim de revenja per davant de la construcció; si ser catalanista és desactivar el debat sobre Catalunya, per passar a reduir-ho tot a la dogmàtica entre progressisme i conservadorisme només perquè aquest és el tipus de debat que interessa per provar d’enfonsar les formacions més centrades; si ser catalanista és, també, defugir la idea d’independència i ni tan sols admetre que mereix ser considerada per tot partit que aspiri a ser la “casa gran”; si ser catalanista és això, jo no sóc catalanista”.

José Maria Rodríguez, secretari general del PP de les Illes Balears: “Hidalgo continua sent una persona boníssima”

pesolbullit | 30 Novembre, 2006 02:46

reproduït de tribunamallorca.org.- Fa dues setmanes el secretari general del Partit Popular, José Maria Rodríguez va presentar Eugenio Hidalgo com a candidat a la batlia d’Andratx. Les paraules que va dir el dirigent del PP i conseller d’Interior es poden consultar a la pàgina web de la SER. Rodríguez va afirmar que “el senyor Hidalgo és igual de demòcrata que quan governava en coalició amb altres partits” i afegí que “si abans era una persona boníssima, ara continua sent una persona boníssima”

Salvador Cardús qüestiona el "catalanisme de pluja fina" de Carod

pesolbullit | 30 Novembre, 2006 02:42

reproduït d'e-noticies.com .- El sociòleg Salvador Cardús, considerat molt proper a Esquerra, ha qüestionat el "catalanisme de pluja fina" que va defensar el passat divendres el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, en el debat d'investidura per justificar el suport a José Montilla com a nou president de la Generalitat. Cardús ha afirmat, en concret, que "ara mateix en aquest Govern parlen del catalanisme de pluja fina". "Hem passat de l'independentisme tranquil del qual parlava Ramon Barnils al catalanisme de pluja fina que no cal ni obrir el paraigua, ja ni mulla". El conegut sociòleg ha fet aquestes declaracions durant la presentació del nou llibre de l'economista Ramon Tremosa Estatut, aeroports i ports de peix al cove en un hotel Barcelona. Cardús ha posat com a exemple l'escriptor Manuel de Pedrolo per no "perdre el punt de vista del referent, el camí que hem de seguir" enfront "la covardia política del nostre país". L'exconseller Francesc Sanuy ha afegit, en la seva intervenció, que "pluja fina a Euskadi es diu ‘txirimiri', però també ‘calabobos'".

JAUME MATAS ÉS EL RESPONSABLE

pesolbullit | 28 Novembre, 2006 01:38

reproduït de tribunamallorca.org.- La detenció del batle d’Andratx, Eugenio Hidalgo i del director general d’ordenació del territori, Jaume Massot, és un punt culminant de la degradació de la vida pública a Balears, comparable al cas Túnel de Sóller, a Bitel o a Mapau. En la seva situació es poden trobar ben prest els batles de Santa Margalida, Llucmajor i Calvià. En tots els casos es tracta d’apostes personals de Jaume Matas, líder d’un partit que presumeix de ser disciplinat i ultracentralitzat, fins al punt que no hi ha cap decisió que no prengui ell en persona. Per molt que ara vulgui passar amb cançons i donar excuses de mal pagador, Jaume Matas és l’únic responsable del clima de corrupció existent a Balears. Un clima que té ramificacions a altres àmbits: la corrupció periodística promoguda pel mateix Matas, que ha tenallat la premsa lliure; la corrupció existent a l’àmbit judicial, que permet deixar lliures sempre els militants populars que organitzen tupinades electorals o espien correus electrònics d’institucions rivals; la corrupció econòmica, que permet a quatre o cinc grups empresarials espanyols fer-se els amos de Mallorca. És la seva responsabilitat perquè ha pres les decisions que ens han duit on ens trobam: amb l’ajuntament d’Andratx i la direcció general d’ordenació territorial precintades per ordre judicial. Jaume Matas. Perquè ha fet Hidalgo batle (i l’ha ratificat com a candidat per a les properes eleccions municipals) i perquè ha nomenat Jaume Massot director general. I això no és més que la punta de l’iceberg. Per molt que els detinguts acabin exonerats per un tribunal nomenat pel PP, tots sabem que Matas és l’únic responsable. Que ho assumeixi d’una vegada i deixi de fer el que fa sempre: tirar pilotes fora amb la seva camarilla de periodistes cortesans mirant cap a una altra banda.

Judici de més de cinc hores per desmuntar les mentides de Pedro J. Ramírez

pesolbullit | 28 Novembre, 2006 01:33

reproduït de tribunamallorca.org.- Més de cinc hores ha durat el judici a Jaume Sastre per l’afer de la piscina d’ús públic ocupada il·legalment pels “famosos” espanyols Pedro J. Ramirez i Àgatha Ruíz. La defensa de Jaume Sastre ha anat desmuntant una a una totes les mentides que s’havien dit sobre el suposat “assalt” a la suposada propietat privada del matrimoni de la Jet madrilenya. S’ha pogut demostrar que a l’orígen de tot el cas s’hi situa la denuncia d’una il·legalitat per part de Jaume Sastre i l’acusació particular a càrrec de l’advocada de Ramirez no ha aportat ni una sola prova, ni un sol document que poguessin comprometre Jaume Sastre. Davant tot això, la Fiscalia s’ha decidit per mantenir una lleu acusació de faltes, davant l’intent per part de l’acusació particular de que els fets fossin considerats delicte. La defensa ha demanat la lliure absolució de Sastre.

El batle d’Andratx i un alt càrrec del Govern Matas detinguts per corrupció

pesolbullit | 28 Novembre, 2006 01:15

reproduït de tribunamallorca.- Emmanillat, amb les mans al darrera i custodiat per dos agents de la Guàrdia Civil, així ha abandonat l’ajuntament d’Andratx el seu batle, Eugenio Hidalgo. Hidalgo ha estat detingut aquest matí. Cinc minuts abans havia sortit de l'Ajuntament, d'igual manera detingut, Jaume Gibert, zelador del Consistori. També ha estat detingut Jaume Massot, director general d'Ordenació del Territori del Govern balear i antic assessor d’urbanisme d’Andratx. Des de poc després de les 9 del matí la Guàrdia Civil ha envoltat l'edifici municipal, en un desplegament sense precedents a la localitat, a càrrec del nucli de reserva de la Guàrdia Civil i de la Policia Judicial. Aquestes policies actuaven per ordre del jutjat d'instrucció número 12 de Palma, que investiga les denúncies per delictes urbnístics que pesen sobre Hidalgo, així com del fiscal anti corrupció, Juan Carrau, present durant l’escorcoll en companyia del també fiscal Pedro Horrach. Els detinguts estan acusats dels delictes de prevaricació, blanqueig de diners, contra l'ordenació del territori i per haver comès suposadament actes prohibits a càrrecs públics. L'alcalde, que té diverses causes judicials obertes, havia de comparèixer justament demà davant el jutjat número 1, que investiga suposades irregularitats en relació a un aparcament construït al nucli urbà de Sant Telm, a Andratx.

Fort cop a la màfia de l'especulació urbanística lligada al PP de les Balears

pesolbullit | 28 Novembre, 2006 01:06

reproduït de tribuna.cat . 27/11/2006 · Palma .- Aquest matí, allò que molts mallorquins i mallorquines anaven reclamant des de feia anys, s’ha fet realitat. La xarxa d’especulació urbanística i negoci il.legal que ha teixit un cert lligam entre determinats sectors empresarials illencs i càrrecs públics del Partit Popular –PP-, ha estat, pública i judicialment, destapada. La justícia, i en aquest cas la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears, ha procedit a la detenció de sis persones entre les que es troben dos alts càrrecs del Partit Popular: Eugenio Hidalgo, alcalde d’Andratx, un dels municipis turístics més importants de Mallorca, i Jaume Massot, director general d’Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears. Prevaricació, blanqueig de capital, atemptat contra l’ordenació del territori i la consecució, suposadament, d’actes prohibits a càrrecs públics són els delictes que s’imputen als detinguts. A les deu del matí, una vintena d’efectius de la guàrdia civil i quatre membres de la UDYCO –cos especial de la policia judicial estatal- han irromput al consistori andritxol procedint a un intens registre de totes les dependències, al mateix temps que emmanillaven a Eugenio Hidalgo, sobre qui ja pesaven, des de feia temps denúncies per suposades irregularitats fiscals i delictes de corrupció urbanística. Simultàniament han estat detinguts, al mateix municipi i al seu domicili particular, Jaume Gibert, zelador de l’ajuntament d’Andratx, i la seva dona, mentre, a Palma, queien Jaume Massot director general d’Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears, secretari del Col.legi Oficial d’Aparelladors de Balears i ex-tinent d’alcalde d’urbanisme del municipi del ponent mallorquí, l’arquitecte Carlos Arenas ( al despatx del qual, es troba la seu de diverses empreses en que participa el tàndem Hidalgo-Massot, com Langeland SA, suposadament investigada per la justícia per la seva relació amb el blanqueig de diners) i a una sexta persona d’identitat desconeguda. L’escàndol ha pres dimensions majúscules quan la policia ha registrat, també, i durant bona part del matí, l’edifici de la Direcció General d’Ordenació del Territori. El president de les Balears, Jaume Matas, ha reaccionat suspenent de militància al Partit Popular a tots els detinguts i cessant a aquells que són càrrecs públics, alhora que “demanava excuses a la societat pels fets ocorreguts”. En qualsevol cas, el líder del PP no ha explicat quina relació exacte tenien aquestes persones amb els fets que se’ls imputen ni si reclamarà l’assumpció de responsabilitats a Mabel Cabrer, consellera d’Obres Públiques. La reacció de la societat civil i de les formacions polítiques de l’oposició ha estat, instantàniament a prendre coneixement de l’operació policial anti-corrupció, unànime i satisfactòria. Gabriel Barceló, secretari general del PSM-EN i candidat del Bloc per Mallorca a la presidència de les Illes Balears s’ha mostrat “molt satisfet” per una notícia “esperada i que trenca amb una situació d’impunitat flagrant”. El dirigent nacionalista afirma que la societat mallorquina “no pot conformar-se amb senzilles responsabilitats penals” i caldria que s’ampliessin a les “de tipus polític i institucional”. Barceló ha afegit que aquesta legislatura “hi ha hagut molts casos de corrupció urbanística que s’extenen a molts altres municipis del litoral balear i que també cal resoldre”. Per Miquel Àngel March, portaveu del GOB, l’organització unitària de l’ecologisme a les Illes Balears, “la marbellització de Mallorca ha arribat al seu punt culminat”, amb un nivell d’especulació urbanística “dels més greus i, malauradament, pioners, del país i de l’Estat Espanyol” i “l’operatiu de la fiscalia és una molt bona nova”. March ha explicat a Tribuna Catalana que “el GOB portava molt de temps denunciant irregularitats de diferents tipus al municipi d’Andratx, que s’havien accentuat els darrers temps” i que esperen que “la utilització de la via penal contra els suposats infractors sigui disuasòria de cara al futur”. En definitiva ens trobam, de moment, amb una notícia molt positiva per a la preservació, sempre tan fràgil, del territori i el medi ambient

Xavier Bosch: "On ets, Esquerra Republicana, que no et reconec?"

pesolbullit | 28 Novembre, 2006 01:02

El periodista Xavier Bosch ha escrit un article d'opinió a l'Avui en el qual es pregunta "On ets, Esquerra Republicana, que no et reconec?". Bosch també pregunta als dirigents d'ERC "què té Montilla que us asserena, us apaivaga i us hipnotitza? Quatre conselleries i un vicepresident? Quin encant ocult té Joseíto -que és com l'anomenen les tietes d'Iznájar- que heu fet president un senyor que creu que l'Estatut (que vosaltres trobeu insuficient) és la meta assolida, pel cap baix, per a un parell de generacions? On queden els anhels d'independència? On queda el somcomsom si esteu deixant el tarannà a marxes forçades?". El director de El Món a RAC 1, d'altra banda, també denuncia a l'article que "Joan Puigcercós demana que ningú no els doni lliçons de patriotisme. Déu me'n reguard, Joan, no és cap lliçó. És la constatació dolorosa d'una decepció. És haver cregut que eren més importants els principis que els càrrecs". És per aquest motiu que Bosch afirma que "potser l'autèntic líder que ens queda d'ERC, el qui encara parla sense embuts, es diu Joel Joan. Ves per on, l'únic que és actor i que, en canvi, no ha de fer cap paper. Ni paperet, ni paperot, ni paper d'estrassa. Potser, comptat i debatut, no serà catalanisme de pluja fina. Potser serà de pluja daurada, perquè se'ns ho faran al damunt i direm que ens agrada".

Barrera no hauria votat Montilla

pesolbullit | 27 Novembre, 2006 02:36

reproduït d'e-noticies.com .- L'expresident del Parlament, Heribert Barrera, en una entrevista amb e-notícies durant el debat d'investidura, ha assegurat que "jo hauria optat per una altra fórmula" en comptes del suport d'Esquerra a José Montilla. "Hi havia varies fórmules possibles", afegeix però sense referir-se explícitament a un pacte amb CiU. Barrera afirma també que la intervenció de Josep-Lluís Carod-Rovira està feta "més com a vicepresident que no pas com a portaveu del seu grup parlamentari", tot i que són "unes línies d'acció en les que estem d'acord". El líder històric d'Esquerra adverteix, tanmateix, que el partit "no pot renunciar al sobiranisme" i que "no era pas avui el moment de plantejar aquestes qüestions". "Confio que Esquerra no renuncïi al seu sobiranisme" perquè, en la seva opinió, "no és un partit catalanista com els altres, és una cosa més".

El GALTES DE ZAPATERO

pesolbullit | 25 Novembre, 2006 05:54

reproduït del diari avui/// Xavier Roig, enginyer i escriptor...- L'actual president del govern espanyol ha merescut diversos sobrenoms: Bambi, Mr. Tarannà, etc. A casa fa temps que el coneixem com el Galtes. I no pas perquè sigui galtainflat, sinó perquè, simplement, el senyor José Luis Rodríguez Zapatero és allò que en aquest país coneixem com un penques. Un frívol populista. A Amèrica del Sud han destil·lat en Chaves. Aquí tenim en Zapatero. El d'allà parla amb l'entonació típica del demagog local, del revolucionari bananer tradicional. El d'aquí parla amb la veu engolida del demagog castellà, amb la tonalitat pedant que caracteritza l'hidalgo degustador de perdius escabetxades. La setmana passada el nostre "amic" es va reunir a Girona amb un altre impresentable: Jacques Chirac. Com que l'afer de la línia d'alta tensió els emprenya en aquest moment, tots dos han dut a terme un exercici d'alta responsabilitat política: que es mulli la Comissió Europea. Aquesta ja els ha respost: d'acord, però la responsabilitat és dels governs espanyol i francès. No hem estat pas els catalans els que li hem cridat l'alto al Zapatero. Mentre hem fet repetidament el préssec, a Europa no li deixen passar una. I és que sempre ens quedarà Europa -algú ha de recordar-nos, als catalans, que vigilem de no caure en trepitjar-nos els cordons de les sabates-. La primera ocasió en què li han picat la cresta a "l'amic de Catalunya" ha estat amb motiu de l'opa d'E.ON. Després de practicar el truc dels daus i el gobelet una bona estona, els de Brussel·les li han dit que prou. La segona oportunitat en què el nostre "amic" s'ha vist en un compromís ha estat quan ha demanat ajut per als afers d'immigració. Li han recordat que qui és capaç de regularitzar tot sol, ha d'arreglar-se-les tot sol, també. Catalunya encara li riu les gràcies. Ens fem els tolerants i el convidem a dinar i tot. Ja se sap que Catalunya, dins d'Espanya, té assignat per voluntat pròpia el rol del tonto del poble. Ep! I contents, eh? Les anem encaixant tal com baixen. L'amic Zapatero en va engaltar diverses a ERC; darrerament ho ha fet amb CiU. Als primers els va convèncer que els mostraria les balances fiscals i que l'Estatut que sortiria del Parlament seria decent. Moooc! Ni tan sols els aeroports, ens han donat. Als convergents els va fer creure que el PSC estava controlat i que, per tant, podien pactar tranquil·lament l'Estatut deixant de banda el Parlament. Moooc! A l'oposició hi falta gent! Simultàniament, el senyor Zapatero s'ha anat fent un nom dins del món de la demagògia: sonora retirada de tropes de l'Iraq sense respectar les formes amb els aliats (i silenciat enviament posterior de tropes a l'Afganistan), promulgació de lleis "socials" absolutament innecessàries i populistes.... La darrera, en associació amb el penques de l'altra banda dels Pirineus, una demencial iniciativa de pau al Pròxim Orient. I és que la seva gosadia no té límits. Amb un ministre d'exteriors fervent col·laborador de Iàsser Arafat (recorden aquell terrorista bavós que viatjava amb un mocador al cap?), ara pretén encapçalar un procés de pau amb Israel! No és pas gaire viatjat, el Galtetes. Darrerament, però, no sembla que les coses se li acabin de posar prou bé. I és que "l'amic de Catalunya" ha comès un error similar però de més calat que la demagògica proposta del Pròxim Orient: s'ha cregut que els bascos són tan ingenus com els catalans. El joc del trilero cansa si dura massa, i els espectadors comencen a mostrar signes de fatiga evident. Aquí, els catalans, ja se sap: Rodalies de Renfe no funciona, a Sant Cugat hi ha acumulades 400.000 cartes, el corrent elèctric es talla cada dos per tres (sense l'ajut d'E.ON), la immigració està descontrolada, etc. Jo no me n'amago: tinc ganes que un dia d'aquests el nostre amic se la foti. Me n'alegraré. I no em jutgin pas malament. A casa som caritatius i ens fan pena els desafortunats. Ara: a condició que no siguin uns estafadors.

Joan Carretero impulsa una plataforma al marge d'ERC

pesolbullit | 22 Novembre, 2006 03:42

reproduït d'e-noticies.com L'exconseller de Governació i exalcalde de Puigcerdà, Joan Carretero, impulsa la plataforma Catalunya Acció (CA), un projecte polític que té com a objectiu "únic i innegociable" portar Catalunya fins a la independència cap a l'any 2014. A la sala d'actes del Museu Cerdà de Puigcerdà, amb uns 150 assistents, Carretero va fer la presentació de l'acte, que comptava amb la presència de Josep Castany, director general de Catalunya Acció, i Santiago Espot, president executiu de CA, en el qual va criticar els plans del nou tripartit, afirmant que "només amb polítiques socials no es pot aconseguir la cohesió nacional, ja que si no es fan polítiques de reivindicació nacional tindrem una societat fracturada, i aquesta factura al final es paga". El dirigent d'ERC també va fer una crida oberta "a la unió de tots aquells que volem un Estat català independent, i a deixar d'anatemitzar-nos els uns als altres", fent també referència directa a les pressions rebudes per no presentar Catalunya Acció a Puigcerdà.

Una carta d'un lector de l'Avui demana que es crei un nou partit nacionalista català

pesolbullit | 22 Novembre, 2006 03:35

Reconciliació nacional La conseqüència més negativa de tot el procés electoral que hem viscut és el fet que molts catalans i catalanes que tenim una visió de país similar, tot i defensar-la a les urnes de maneres diferents, estem totalment dividits per interessos de partits. Com podrem fer avançar la nostra nació, si entre els que volem que això passi no ens entenem? Fa només tres anys va néixer la Plataforma per la Ciutadania, que després es convertí en un partit que ha aconseguit guanyar tres escons al Parlament de Catalunya (des d'una perspectiva que ells anomenen anti-nacionalista, tot i que per mi fan el joc al nacionalisme espanyol) i que demostra que amb una bona campanya i noms rellevants al darrere es pot créixer ràpidament. Aprofito l'oportunitat que em brinda el diari AVUI per animar a la creació d'una formació (no necessàriament electoral) que sigui clarament independent en relació amb els partits existents, amb una vocació sobiranista, en què càpiga tothom i que estigui impulsada des de sectors intel·lectuals de la nostra societat, per tal d'aglutinar totes les tendències nacionalistes. Només d'aquesta manera aconseguirem reconciliar postures radicalitzades com a conseqüència del procés electoral, que fomenten l'abstenció, i de les quals només se'n beneficia la gent que no vol que el nostre país avanci. David Salas i Espasa (Tarragona)

Cal que un nou partit nacionalista català entri al Parlament

pesolbullit | 20 Novembre, 2006 14:45

Des del 1980 el Parlament de Catalunya té dos partits d'orientació diguem-ne nacionalista, CiU i ERC. Durant molts anys CiU va governar a Catalunya gràcies a l'obtenció d'amplies majories parlamentàries, però l'evolució que ha acabat seguint aquest partit no ha estat bona, una política de pactes tronada i una manca absoluta de credibilitat per part dels seus dirigents els han portat cap a un atzucac. Dissortadament queda molt lluny l'època en que CiU estava dirigida per polítics honorables que defensaven el país per damunt de tot, com Ramon Trias Fargas, Miquel Sellarés, Miquel Coll i Alentorn , Max Canher o Josep Laporte. Avui en dia aquest partit està dirigit per gent molt mediocre, sense cap carisma, amb poquíssima credibilitat i que defensa únicament interessos partidistes. Cap independentista, ni tapant-se el nas pot votar avui en dia aquest partit. L'altre partit nacionalista català, ERC, en els últims 15 anys havia experimentat un creixement considerable, en gran part gràcies a la carta de l'independentisme. Molta gent en els darrers anys havia fet confiança a aquest partit, veient-lo com l'unica opció nacionalista realment creïble, però amb la direcció política que actualment té aquest partit les coses comencen a tenir mal aspecte. Els actuals dirigents d'ERC ja fa temps que patinen, demostren una obsessió malatissa pel tacticisme i unes ganes irrefrenables de tocar poder, unicament defensen interessos partidistes , no interessos de país, i això comença a ser molt preocupant. Per les direccions actuals de CiU i d'ERC són massa importants determinats ressentiments personals, són incapaços d'empassar-se l'orgull i no volen veure que amb aquesta actitut estan perjudicant molt greument al país. En la política catalana actual s'ha instal·lat la pràctica del maquiavel·lisme, cosa que està tenint uns efectes nefastos. El pacte d'ERC amb els socialistes no té cap justificació possible, l'any 2003 es podia entendre però actualment des d'una òptica nacionalista i independentista aquest pacte és injustificable i pot acabar convertint ERC en un partit satel·lit del PSOE a l'estic d'ICV. L'actitut de la direcció d'ERC és altament censurable, però l'actitut de CiU de voler pactar també amb el PSC és igualment preocupant. L'únic pacte que podia servir per tirar el país endavant era un pacte CiU-ERC, però el ressentiment i les males arts de les direccions d'aquests dos partits no ho han permés. Aquests dos partits són responsables de que la Generalitat de Catalunya hagi acabat en mans del PSOE, i de que tinguem un president que no dóna la talla i que governarà el país al dictat del que li vagin dient per telèfon des de la Moncloa i això és molt , molt penós. A curt termini el millor que podria passar és que els senyors Mas, Duran, Carod, Puigcercos i companyia pleguessin de la política, a CiU i a ERC hi ha gent molt més preparada i molt menys orgullosa que pot tirar el país endavant. La nostra esperança seria que el senyor Mas decidís no tornar-se a presentar i que les bases d'ERC en el proper Congrés Nacional d'ERC fessin fora als vividors de la direcció. De totes maneres això actualment és només una esperança i abans de les properes eleccions, en teoria l'any 2010, sembla difícil de que passi, per tant si tots els nacionalistes i independentistes volem que hi hagi un partit al Parlament de Catalunya que ens defensi i que no pacti ni amb el PP ni amb el PSOE no tenim cap més remei que fundar un nou partit nacionalista català que entri amb força al Parlament a les properes eleccions. A priori pot semblar un repte difícil d'assolir però amb els numeros a la mà crec que és una opció perfectament viable. L'any 88 el CDS va aconseguir entrar al Parlament amb menys de 80.000 vots i ara el 2006 Ciutadans ha entrat amb 89.000 vots, si fem números veurem que l'objectiu és possible. Dels 544.000 vots que va treure ERC el 2003 ara n'ha perdut 130.000, molts dels quals han anat a parar a l'abstenció, a això s'hi ha d'afegir que entre un 25% i un 50% dels 414.000 votants d'ERC el 2006 no estan d'acord amb el pacte i probablement no els tornaran a votar, es a dir , entre 100.000 i 200.000 persones i a això s'hi ha d'afegir els votants de CiU decebuts amb Mas i els centenars de milers de votants de CiU que porten ja vàries eleccions abstenint-se, es a dir , de 200.000 a 300.000 persones i els molts abstencionistes de tendència nacionalista que s'abstenen habitualment i el vot jove. En total podem estar parlant de vora 500.000 persones o potser més i només que aquest partit nou aconseguís mobilitzar 90.000 ó 100.000 d'aquestes persones ja entraria. Crec que és perfectament possible. Aquest partit nacionalista nou és del tot necessari si volem evitar que una part subtancial dels votants nacionalistes s'abstingui en les properes eleccions i és un partit que hauria de servir per unir al nacionalisme català i no per dividir-lo, per evitar pactes penosos amb el PP i amb el PSOE i per tenir una opció independentista real al Parlament.

Iñaki Anasagasti creu que ERC està "vendiendo Catalunya"

pesolbullit | 20 Novembre, 2006 04:17

reproduÏt de e-noticies.com L'exportaveu del PNB al Congrés, Iñaki Anasagasti, compara en el seu bloc ERC amb Euskadiko Ezkerra, el partit de l'esquerra abertzale que es va acabar integrant en el PSE, i afirma que "en cuestión de meses, ha contorsionado sus mensajes, hasta extremos increíbles. Hace unos meses, su secretario general, Joan Puigcercós, declaraba a un diario vasco (Deia, 8 de mayo de 2006) que la vocación de su partido consistía en conformar un núcleo independentista y de izquierdas, frente al regionalismo de CiU que, en su opinión, estaba, cada vez, más cerca del PSC. ¿No teme un futuro pacto de gobierno de CiU y PSC en la Generalitat?, le preguntaba el periodista. Su respuesta era terminante: "Sí me da miedo la sociovergencia, pero es legítima. Si deciden pactar, que lo hagan. Eso clarificaría mucho las cosas, porque Cataluña avanza hacia un modelo de tres espacios políticos, que se van a poder ver en el referéndum: el regionalismo centrista de CiU y el PSC, el españolismo de derechas del PP, y el independentismo de izquierdas de ERC" La izquierda abertzale auténtica era ERC. Auténtica en lo abertzale y auténtica en lo izquierdoso. Si CiU pactaba con el PSC, estaría contribuyendo a la conformación de una suerte de "regionalismo centrista", entregado a la causa española. Pero con ellos no existía ese riesgo. Ellos eran "el independentismo de izquierdas". Una vez celebradas las elecciones, todo el mundo ha podido comprobar que quien se ha ido con el PSC, arrinconando al partido más votado en todas las circunscripciones, no ha sido el "regionalista" CiU, sino el "independentista" ERC. ¿Cómo ha podido ocurrir semejante cosa? Fácilmente. De la misma manera que ocurrió con Mario Onaindía. La izquierda es, para ellos, una coartada que les permite hacer lo que quieren sin que nadie pueda acusarles de traidores, porque ellos, ya se sabe, son "independentistas". Más nacionalistas que nadie. Y como son más nacionalistas que nadie, nadie puede sospechar que estén vendiendo Catalunya al PSOE. Si lo hace CiU, estaría contribuyendo a conformar, junto con el PSC, un sano "regionalismo centrista". Pero ERC es independentista y lo puede hacer sin que de ello derive peligro alguno para Catalunya. Las explicaciones que han dado los líderes de ERC para explicar esta maniobra, no tienen pérdida. Carod Rovira argumentaba en un artículo publicado el pasado sábado en EL PAIS (el órgano oficial del Gobierno del PSOE) que el acuerdo con el PSC tenía que ver con la idea de que "Para Ezquerra, cohesión social y cohesión nacional no son sino dos caras de un mismo objetivo". Y para los que no entienden la retórica enrevesada de algunos políticos, precisaba: "Ni PSC, ni CiU, como ya se ha observado en el largo debate del Estatut y en sus programas, tienen voluntad de ir más allá del marco legal vigente. Nosotros seremos la garantía de su desarrollo máximo. Pero somos conscientes de que ni unos ni otros quieren ni han querido nunca la soberanía completa para nuestro país. Partiendo, pues, de las bases de bloque del horizonte nacional, prefijado en el techo estatutario, la elección tenía que poner acento en las cuestiones sociales" Ya ven con qué descaro se puede defender una cosa y la contraria, si quien lo hace goza de cara suficiente. Veamos: - Ellos votaron que No al Estatut, porque no era un instrumento adecuado para una nación como Catalunya. Sin embargo, como ya está aprobado y en vigor, arrinconan a CiU y pactan con el PSC argumentando que "la garantía de su desarrollo máximo" es ERC y sólo ERC. ¿No era previsible que un gobierno de coalición nacionalista hiciera un desarrollo estatutario más ambicioso? No porque la garantía de "su desarrollo máximo" es ERC y sólo ERC, que para eso es independentista. - Ellos quieren la "soberanía completa" para Catalunya. Pero como ni CiU ni el PSC la desean, arrinconan a CiU, se olvidan de la soberanía completa y pactan con el PSC, poniendo el acento "en las cuestiones sociales". En su intervención ante el Consell Nacional, Carod Rovira desarrollaba este argumento, haciendo notar que "ni CiU ni PSC disponen de un horizonte nacional que vaya más allá del Estatus que hay ahora, puesto que más allá de la autonomía no hay para ellos horizonte". Por lo tanto, añadía, "tenemos que buscar las diferencias en otro lado, en las políticas sociales, y aquí sí que hay diferencias". Por ello han optado por Montilla. ¿Significa esto que están perjudicando al nacionalismo catalán? No, evidentemente. Porque ellos son la garantía de que el nacionalismo catalán se mantendrá reivindicativo y en tensión. No en vano son independentistas. Por ello dice Carod Rovira que el pacto con el PSC no es una traición a la causa nacional catalana. En puridad, si pactan con el PSC, es para el bien del nacionalismo catalán, porque van a "reformular, desde la izquierda y desde los valores republicanos y democráticos, el discurso y las políticas del catalanismo". ERC desea "un catalanismo renovado en sus discursos y en sus políticos. Más abierto, más inclusivo, más atractivo para aquellos que aún no se sienten partícipes". Lo que están haciendo, pues, es por el bien de Catalunya. Una apuesta "en clave de futuro", para cuyo éxito resultaba, al parecer, imprescindible, marginar al partido político que ganó las elecciones en todas las circunscripciones. Se va a reformular el catalanismo, sin contar con el principal partido de Catalunya. ¿Quién da más? El mismo día, el diario EXPANSIÓN publicaba una entrevista con Joan Puigcercós. Sus respuestas son de traca. Cuando el entrevistador le pregunta sobre si Ezquerra primará a partir de ahora el eje ideológico sobre el nacional, responde: "Para Ezquerra el eje nacional sólo, no tiene sentido, porque somos un partido de izquierdas. En Cataluña tenemos tres problemas muy graves: reconducir la deslocalización, que muchas son lógicas y comprensibles, pero que se pueden y se deben afrontar mejor, asumir la inmigración, con todo lo que implica, que es también una cuestión nacional y el problema de la gente joven, con el acceso a la vivienda. Con todo esto, era mejor un acuerdo progresista" Si no lo entienden vuelvan a leer el fragmento, por favor. Probablemente seguirán sin entenderlo. Si es así, desistan. Es ininteligible. O, cuando menos, lo es en términos racionales. Puigcercós dice que han marginado al partido que ha ganado las elecciones…sólo para afrontar la deslocalización, la inmigración y el problema de la gente joven con el acceso a la vivienda. Increíble, pero cierto. ¿Era realmente necesario arrinconar a CiU para eso? ¿Cree, de verdad, Puigcercós, que en estos tres temas, que entroncan directamente con políticas que van a ser diseñadas en Madrid y en Bruselas, los planteamientos del tripartito van a ser esencialmente diferentes a los que defiende CiU? ¡Hace falta rostro! Si planteasen la nacionalización de la banca o de las empresas energéticas, vale. CiU no les hubiese acompañado, es evidente. Pero…en las políticas tendentes a frenar la deslocalización de empresas, facilitar la inmigración y promover el acceso de los jóvenes a la vivienda, lo cierto es que no van a ser capaces de diseñar políticas sociales que no puedan ser asumidas por CiU. ¿Es esa toda la apuesta social que les ha llevado al tripartito? ¡Menudas alforjas para tan poco viaje! La operación es, como se ve, redonda. ERC se olvida de lo nacional, argumentando que "somos un partido de izquierda", para centrase exclusivamente en lo social. Pero su planteamiento sobre lo social es tan Light que podría ser suscrito por cualquier partido de centro. Y en algunos casos, hasta por el PP, Fíjense. Puigcercós afirma en la entrevista que quiere atraer multinacionales a Catalunya y, para ello, apuesta por las infraestructuras y la formación. Es decir, CiU en estado puro. Muestra también su preocupación por las normas fiscales y medioambientales, que "pueden perjudicar la competitividad en la economía catalana". Nuevamente, CiU en estado puro. Y sobre las deducciones fiscales que Esperanza Aguirre está aplicando en la Comunidad de Madrid, asegura que "nos deben hacer reflexionar porque son un elemento competitivo que debe ser tenido en cuenta". ¡Viva la política social! ¡Viva el tripartito y su voluntad progresista! Y mientras tanto, ¿Qué ocurrirá con lo nacional? Puigcercós nos decía hace unos meses en DEIA que "la única solución es reconocer el derecho a la autodeterminación o reconocer las naciones. Si no se reconoce que Euskadi es una nación, los vascos deberán exigir su derecho a la autodeterminación cuando una mayoría democrática y pacífica así lo permita". Muy bien. Gracias por el consejo. Pero ahora, cuando le preguntan sobre si planteará o no el tema de la autodeterminación responde: "Ezquerra no piensa plantear un debate sobre la autodeterminación. Después de un proceso estatutario con tanto desgaste, lo que queremos hacer es desplegarlo desde el Gobierno, aunque lo votáramos en contra. Esa es una de las cosas que no debe plantear un Gobierno. Sobre el Estatus hay cosas que pensamos que son insuficientes, pero con el 15% de los votos no podemos imponer al resto del arco parlamentario una posición de fuerza" Consejos vendo, que para mí no tengo. ERC, la suprema garantía de que la tensión nacional de Catalunya no fenecerá, aúpa al gobierno a un presidente del PSC, para hacer políticas que, bajo el título de progresistas, serán de centro o incluso estarán inspiradas en las de Esperanza Aguirre. Y sobre todo, NO PIENSA PLANTEAR UN DEBATE SOBRE LA AUTODETERMINACIÓN. ¿Se puede decir con esto, que es ella, ERC, la que tiende a ocupar ahora el espacio político "autonomista" que Pugcercós reprochaba a CiU para el supuesto de que pactase con el PSC? ¿O esa acusación vale para CiU, pero no vale para ERC? En fin. ¿Alguien quería lecciones sobre lo ocurrido en Catalunya? Ahí las tiene. Carod y Puigcercós en vías de transformarse en Mario Oinandia. Lo mismo que harán los que todavía, en Euskadi, siguen afirmando que son independentistas y de izquierda. Al tiempo.

El paperot que està fent ERC

pesolbullit | 18 Novembre, 2006 05:04

reproduït de llibertat.cat Vertebrar l'espai independentista Les queixes d'ERC contra CiU pels pactes amb Zapatero, que segons els republicans havien trencat el consens en la negociació de l'estatut d'autonomia,ara tenen ben poc sentit. L'argument d'ERC segons el qual CiU havia fet prevaler els interessos sectaris de partit per davant dels interessos de Catalunya, a hores d'ara ha perdut tot valor. Només cal observar quines han estat les raons d'ERC per a fer president de la Generalitat de Catalunya el líder d'una organització sucursalista orgànicament i espanyolista ideològicament. Tampoc no és seriosa l'excusa de prioritzar suposadament una política d'esquerra, per mitjà d'una aliança amb un grup com elPSC-PSOE, obsessionat en l'especulació urbanística i en l'obra pública, sense escrúpols ecologistes i sempre al servei dels grans empresaris. Més ràpidament del que semblava, ERC s'ha situat al mateix nivell que CiU ensectarisme partidista i implicació en la conxorxa política dels sectors dominants. És evident que des d'aquest posicionament de rendició ideològica i política no es contribuirà gens a l'enfortiment de l'independentisme: ERC ens mostrarà, com abans ho feia CiU, les petites conquestes en algun camp polític concret, mentre la "gran política" la continuarà dominant el PSC-PSOE amb tot el suport de l'Estat i del poder de Madrid. Així, no és estrany que Puigcercós s'hagi afanyat a dir que ERC no plantejarà el debat sobre l'autodeterminació, ja que no és una prioritat per a la seva organització. Quan ho serà, doncs? L'independentisme només podrà avançar treballant per crear un moviment polític alliberat de les maniobres d'aquest parlamentarisme de curta volada. Les persones que havien confiat en les estratègies d'ERC, ara s'emporten una greu decepció. L'Esquerra Independentista ja ho havia advertit. L'única cosa que ha sorprès realment és la velocitat meteòrica d'ERC per a situar-se en el mateix camí de CiU. Caldrà que l'independentisme de debò abandoni algunes inèrcies i caminem conjuntament cap aquest objectiu: la Independència. 17.11.06

Una plataforma pròxima a ERC qüestiona el nou Govern

pesolbullit | 16 Novembre, 2006 02:58

Reproduït de www.e-noticies.com Una plataforma pròxima a ERC qüestiona el nou Govern La plataforma pel Dret de Decidir, pròxima a ERC, ha afirmat, en un comunicat, que el Govern d'Entesa "no permetrà avançar en el dret a l'autodeterminació", i per això continua "impulsant el treball des de la societat civil en el reconeixement nacional i el dret a decidir". La Plataforma també manifesta que "examinats els resultats electorals del passat 1 de novembre, considerem que la situació política esdevinguda dins el nou Parlament i el govern que en sorgirà no portaran a assolir la demanda del poble català manifestada massivament el passat 18 de febrer". És per aquests fets que continuen "prenent com a punt de partida el nostre lema Som una nació i tenim el dret de decidir, i per aquest motiu continuarem treballant perquè la societat civil faci de motor impulsor i el dret de decidir sigui una realitat".La Plataforma pel Dret de Decidir també ha comunicat que està preparant "noves accions, que seran discutides en una assemblea el 16 de desembre, en la qual hi participaran totes les entitats adherides (fins al moment més de set-centes) i altres col·lectius invitats", a més d'anunciar que "abans d'acabar l'any, comunicarem les accions més immediates".

Víctor Alexandre: Catalanisme 69, espanyolisme 54

pesolbullit | 16 Novembre, 2006 02:55

Reproduït de http://www.victoralexandre.cat/ Catalanisme 69, espanyolisme 54 Articles per Víctor Alexandre dilluns, 13 novembre 2006 És evident que moltes persones s'han sentit decebudes davant el resultat de les recents eleccions catalanes, sobretot si tenim en compte que les enquestes i les prepotents expectatives de Convergència i Unió van crear un miratge que presagiava una victòria d'aquesta força política al voltant dels 52 escons. El cert, però, és que s'ha quedat amb 48, només dos més que en la legislatura anterior, i que ha perdut noranta mil vots. La seva victòria, per tant, té un regust amarg que només l'espectacular caiguda del Partit Socialista, amb una pèrdua de 5 escons i de quasi un quart de milió de vots, permet endolcir. Sense aquesta derrota del PSC, el fracàs de CiU hauria resultat molt més visible encara. Tot i així, voldria fer notar dues coses. Una: que el catalanisme no ha cedit terreny, ja que el nombre d'escons a repartir entre ERC i CiU continua essent el mateix d'abans; i dues: que la gran abstenció –un 43%– i el vot en blanc –60.000– indiquen que hi ha un sector sobiranista de la societat catalana que ha castigat aquestes dues opcions polítiques. A CiU per la traïció del pacte Mas-Zapatero i a ERC por haver lliurat la presidència de Catalunya a un partit espanyolista com el PSC. Però hi ha una lectura més, i és que el sobiranisme creix a Catalunya com ho demostra la consolidació del vot independentista. Si haguessin tingut raó els qui deien que la majoria dels vots d'ERC en el 2003 –que va passar de 12 a 23 diputats– procedien de CiU, com és que ara, malgrat la ferotge campanya mediàtica en contra, només n'ha perdut dos? Un altre aspecte a destacar és que el catalanisme, amb 69 escons, supera l'espanyolisme, que sols en té 54. Fins i tot sumant-hi els 12 d'ICV en queda per sota. Què lluny podran arribar ERC i CiU juntes el dia que s'ho proposin. Tot això obre un horitzó molt interessant, per bé que incert. Interessant, perquè l'independentisme no sols està consolidat sinó que és una força en alça; incert, perquè ERC, com a partit independentista amb pes específic al Parlament, genera moltes antipaties en la resta de forces polítiques. ERC molesta a CiU perquè desperta la consciència nacional de Catalunya i despulla el programa regional-victimista d'aquesta formació, i molesta també a PSC, PP i Ciudadanos perquè mostra allò que realment els uneix: la imposició a ultrança de la nació espanyola. La lluita, per tant, s'entaula entre el nacionalisme defensiu d'ERC, la covardia de CiU i la hispanoaddicció de la resta. Si a això hi afegim l'odi visceral que ERC desperta a Espanya, es comprèn que una de les condicions del pacte Mas-Zapatero fos l'exclusió dels independentistes del poder i la suma d'esforços per desacreditar-los políticament. Això no obstant, opino que Esquerra s'ha equivocat pactant de nou amb el PSC. S'ha equivocat, perquè un sector de les seves bases i bona part de la societat catalana no entendran que hagi pactat amb el partit que la va expulsar del govern i que hagi fet president precisament l'home que va dir que els drets històrics de Catalunya no existeixen. És una simple qüestió de principis, i la factura més immediata arribarà amb les eleccions municipals. Però també s'equivoquen els qui pensen que l'objectiu d'Esquerra és la destrucció de CiU. És cert que ara hi ha un flux de vots entre aquestes dues formacions, però això només és degut a la anormalitat en què viu la segona. N'hi hauria prou que CiU abracés la independència perquè els votants d'ambdós partits quedessin clarament delimitats. CiU encarnaria la dreta moderada nacionalment conseqüent, i ERC tindria l'hegemonia de l'esquerra amb els mateixos objectius nacionals. Per tant, per més que molts sobiranistes de CiU no ho creguin, l'enemic a qui ERC espera batre molt aviat no són ells, sinó el PSC. Aquest és l'autèntic objectiu dels republicans: convertir-se en l'esquerra nacional i deixar el PSC com una força residual defensora dels interessos de l'esquerra nacionalista espanyola. El dia que això sigui realitat, gràcies al vot desacomplexat de la gent jove, Catalunya estarà a molt a prop de la seva normalització política. Mentrestant, malauradament, la política catalana continuarà en mans dels qui necessiten anar al notari per donar versemblança a unes promeses en les quals ningú no hi creu i també en les d'aquells que han convertit Catalunya en una simple comunitat autònoma governada des de la Moncloa. Aquesta és una de les raons de la gran abstenció i del vot en blanc, el desencís davant un govern que no pot governar. I en això darrer té una gran responsabilitat ERC. Esquerra es queixa de l'espanyolització de la política catalana, i té raó, però ha d'assumir que ha estat la seva falta de caràcter, la seva tebior davant els socialistes, el que ha abocat Catalunya a aquesta situació. ¿O és que és suïcidant-se, com ERC pensa ocupar el lloc del PSC? Tenir la clau de la política catalana és molt útil, sens dubte, però el benefici d'aquest privilegi no està en la possessió sinó en l'ús de la clau. De la mateixa manera que la facultat de parlar engrandeix la saviesa del silenci, també l'oportunitat en l'ús de la clau indica la intel·ligència del qui la té. Vull dir amb això que no és necessàriament des del poder com ERC aconseguirà convertir-se en la força que ha de governar Catalunya, sinó deixant que siguin els seus adversaris –els mateixos que han jurat que el nou Estatut és la solució a tots els problemes dels catalans– els qui, atrapats en la mentida, s'ofeguin en la seva pròpia incontinència verbal. Quant a la presència en el Parlament de la formació catalanofòbica Ciudadanos, crec que, si se'm permet la ironia, és una de las millors notícies dels darrers anys. Significa que l'independentisme català comença a ser una força tan poderosa que ja intimida i preocupa seriosament als qui hi estan en contra. Així ha succeït sempre en tots els processos d'emancipació nacional i així serà també a Catalunya. Que la culminació d'aquest procés arribi aviat, dependrà de la capacitat de CiU per adonar-se que en la covardia hi ha el germen de la seva destrucció.

Jaume Lòpez, politòleg: Tres apunts sobre els resultats de les eleccions del 2006

pesolbullit | 16 Novembre, 2006 02:49

reproduït de tribunacatalana.cat 1. En clau catalana o en clau espanyola: Les comarques on CIU obté els millors resultats també és on ERC obté els seus millors resultats. Igualment, les comarques on PSC obté més bons resultats, també ho fan PP, ICV i Cs. (Aquesta correlació es dóna sense excepcions a les demarcacions de Barcelona i Girona, i no és tan forta, tot i seguir aquesta mateixa tendència, a Lleida i Tarragona.) Com interpretar-la? Doncs, tentativament, afirmant que no hi ha comarques d’esquerres i comarques de dretes (perquè si fos així, hi hauria una correlació entre ERC i ICV, i CIU i PP que no es dóna en cap cas), sinó comarques catalanocèntriques i comarques hispanocèntriques. És a dir, hi ha entorns territorials (que la divisió comarcal aproxima) on la majoria de la població viu en clau catalana i des d’aquesta clau escull una opció de dretes o d’esquerres. I altres entorns on el marc d’opcions socialment rellevant està definit per un enfocament espanyol que vindria construït per múltiples factors (mitjans de comunicació predominants, elements culturals més presents, etc). En les comarques catalanocèntriques CIU i ERC cobreixen entre el 54% i el 69% dels vots emesos. És a dir, conformen una majoria més o menys àmplia. On PSC, PP i ICV treuen més bons resultats la forquilla dels seus vots sumats va del 37% al 57%. Naturalment, les reflexions de base territorial no són traslladables al nivell individual. Les característiques socioeconòmiques i culturals d’un ciutadà ens poden explicar perquè, per exemple, el seu transvasament de vot es produeix entre ERC i ICV i no entre ERC i CIU. És a dir, quin eix ha estat preponderant en la seva elecció. Però aquesta sembla venir determinada per una oferta més en clau catalana o espanyola i localment segregada. En altres paraules, les correlacions observades porten a pensar en l’existència d’un ambient simplificador de les alternatives que es presenten predominantment en una o altra clau depenent del territori. Cosa que els polítics haurien de tenir en compte si volen guanyar vots. Sortirà rentable subratllar certs temes en algunes comarques i no en altres. Una altra reflexió és que el discurs cívic sobiranista (en el que es busca vincular els valors d’esquerres amb els del nacionalisme) no ha calat. Si fos així (o el dia que sigui així) hauríem d’esperar una major correlació entre ICV i ERC (positiva o negativa), o una total absència de correlacions entre aquesta força i les altres (al poder jugar en la doble dimensió, que és el que passa més aviat, tot i que no del tot, amb ICV). El perquè d’aquesta distinta clau té a veure amb molts factors de tota mena. Si volem anar a parar al típic rural-urbà, cal dir que allà on es dóna la majoria CIU-ERC no hi ha ciutats de més de 50.000 habitants, amb excepció de Reus i Manresa (naturalment, la grandària de les poblacions per si mateix no ens explica res). Però, el PSC no només aconsegueix els seus millors resultats en zones urbanes. Per exemple, treu alguns dels seus millors resultats percentuals a l’Alta Ribagorça, Vall d’Aran o Montsià. Segurament podem comparar l’eix nacional o cultural catalanocèntric-hispanocèntric amb el que es dóna en altres països amb minories nacionals, o fins i tot amb un eix com el religiós, també territorialment assentat. De totes maneres, aquest darrer no es presenta tan deslligat d’altres valors com ho fa l’eix nacional-cultural català, ja sigui amb correlacions ideològiques (USA) o nacionals (Irlanda). 2. Participació: segona correlació: Les comarques amb més participació és on el tàndem CIU-ERC tenen junts millors resultats. On hi ha més abstenció és on PSC i PP treuen més vots (ICV presenta una correlació més feble però s’enganxaria a aquest grup). Aquesta dada reforça l’hipòtesi de la clau cultural. Allà on el centre de referència és Catalunya les eleccions al Parlament són més importants (i les opcions partidàries són catalanocèntriques), i així ho valoren els votants anant a votar més (estiguin més o menys satisfets amb la tasca dels partits). 3. Puja la insatisfacció amb la lògica elitista-representativa :Les opcions que han crescut en aquestes eleccions són les d’Iniciativa per Catalunya-Verds, el Partit de la Ciutadania, i el vot en blanc. Què tenen en comú? Totes elles s’han desmarcat o es desmarquen d’una concepció de la política que ha subratllat contínuament els interessos i la lògica partidària. El vot en blanc, naturalment, es desmarca de qualsevol opció partidista però no de la democràcia. El Partit de la Ciutadania es presentava subratllant, a més del seu antinacionalisme, la crítica al sistema representatiu actual (defensa de les llistes obertes, crítica a l’elitisme representatiu). Pel que fa a ICV és un bon exemple de com les percepcions de les elits poden tenir tan poc a veure amb la dels ciutadans: un líder tan denostat en els ambients político-comunicacionals de signe divers com Saura (“quin paperàs ha fet!”, “és un titella!”) ha arribat a la gent no apel•lant a la força, o al seu paper decisiu, sinó a l’honestedat. (I minimitzant la incertesa negociadora declarant des del principi amb qui pactaria.) Per alguns ha estat una sorpresa que aquest valor encara cotitzi.

Salvador Cardús: “Si ara es fes una enquesta sobre qui deixaria de votar pel ‘mal ús’ del seu vot, no m’estranyaria que el resultat fos d’infart”

pesolbullit | 16 Novembre, 2006 02:37

reproduït de tribunacatalana.cat “La desconfiança de l’elector amb el que es pot fer amb el seu vot ha estat la causa directa del descens espectacular de votants en les passades eleccions entre els tres primers partits i la raó de l’augment de vots d’ICV-EU”. Això és el que afirma el sociòleg i periodista, Salvador Cardús, en un article publicat a ‘La Vanguardia’, en el que assegura que el descontent dels ciutadans és tan descomunal que “si ara es fes una enquesta sobre qui deixaria de votar pel ‘mal ús’ del seu vot, no m’estranyaria que el resultat fos d’infart”. I és que, segons Cardús, els partits polítics es regeixen per l’antic principi de “Santa Rita, lo que se da no se quita”. És a dir, que amb els vots a la cartera, fan amb ells el que els ve de gust, “al marge del que s’ha promès en campanya i de les línies ideològiques de fons”. Però la necessitat de justificar una decisió política “que irrita a propis i a estranys té conseqüències directes i profundes en els partits”. Segons Cardús, en el cas de CiU i ERC les conseqüències del pacte poden ser greus. Pel que fa a CiU, “de no reconèixer l’error d’una campanya que li va tancar les portes al govern que estava a les seves mans, li pot succeir el que li va passar al PSC des de 1980 fins el 2003”. És a dir, “si insisteix en interpretar la realitat política catalana a l’estil de “o ells o nosaltres”, acabarà per menysprear a la majoria dels ciutadans que avalen el govern d’’entesa’ i es quedaran –o podriran- a l’oposició”. I, pel que fa a ERC, les conseqüències de la decisió encara són més greus. Segons Cardús, "la necessitat de justificar la seva decisió els porta a anunciar canvis de fons en la línia ideològica del partit" i a dir que "cal repensar el catalanisme del segle XXI per fer-lo menys identitari". El sociòleg conclou que l'obsessió dels republicans per convertir la necessitat del pacte en virtut fa pensar que, potser, el seu horitzó final no sigui sinó "romandre com sigui en el poder" de manera que de cara als propers comicis podrien fer seva la frase "que nos quiten lo bailado" i convertir-la en eslògan electoral.

ERC tem que l'independentisme en massa els giri l'esquena

pesolbullit | 12 Novembre, 2006 06:10

Reproduït de www.e-noticies.com ERC tem una fuga de vots a les municipals La direcció nacional d'Esquerra tem que alguns votants decebuts passin factura a les properes eleccions municipals -previstes pel 27 de maig de l'any vinent- i ha decidit fer una campanya per explicar la seva opció per un nou pacte amb el PSC i ICV, segons s'ha reconegut al consell nacional de la formació celebrat a Solsona (Solsonès). El nou Govern d'Entesa ha rebut, tanmateix, un suport majoritari dels quadres d'ERC amb 162 vots a favor, només dos en contra i 10 en blanc, amb cap intervenció a favor d'un pacte amb CiU i només una de mantenir-se a l'oposició.

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Novembre 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30